Pla director joventut 2005 2007

141
PLA DIRECTOR DE JOVENTUT MOLINS DE REI 2005-2007

Transcript of Pla director joventut 2005 2007

PLA DIRECTOR DE JOVENTUT MOLINS DE REI

2005-2007

2

ÍNDEX Pàgs. Introducció 3 - 4 Procés d’elaboració del Pla Director de Joventut (PDJ) 5 - 15 Finançament 16 Previsió de futur pel PDJ 17 - 18

- El futur del PDJ com a procés participatiu

- Les previsions de finançament

- Avaluació

Conclusions 19 Documents adjunts 20 - 123

- Annex 1: Diagnosi de la situació de la joventut a Molins de Rei (elaborada per l’empresa Iniciatives i Programes) Pàgs. 20 - 97

- Annex 2: Resums de les sessions de treball enviats als joves de la vila. Pàgs. 98 - 106

- Annex 3: Document complet del Pla Director de Joventut (elaborat per l’empresa Iniciatives i Programes) Pàgs. 107 - 129

- Annex 4: Material de difusió emprat per al Pla Director de Joventut Pàg. 130

- Annex 5: Projecte Joves Creadors Pàgs. 131-135

- Annex 6: Projecte Joves i participa Pàgs.136-141

3

INTRODUCCIÓ Cal impulsar una nova política de joventut per tal de fer front als canvis socials i

econòmics que han afectat la condició juvenil.

Els canvis en la condició juvenil condueixen a un replantejament en el model

d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les

noves orientacions de la política juvenil. Dintre d’aquest nou model

d’enfocament integrador de les polítiques de joventut, un dels elements

importants dintre de l’actuació de l’Administració, és el desenvolupament del

Pla Director de Joventut . Aquest és una eina fonamental de l’Ajuntament de

Molins de Rei per a desenvolupar les polítiques adreçades a les joves i als

joves de la ciutat.

El Pla Director de la política de Joventut es dissenya seguint la metodologia

establerta per les Polítiques Integrals. Per tant, es contempla la joventut com

una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i entendre els

joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit proposem

treballar tres eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre aquesta

condició juvenil: l’emancipació, la participació i l’oci.

Però pensem que cal impulsar una nova política de joventut que superi

antigues visions tòpiques i febles dels joves. Així doncs, el Pla Director vol ser

una eina que desenvolupi l’acció política adreçada als joves de Molins de

Rei. Es vol configurar com un instrument obert, din àmic i participatiu, fet

per als joves i amb el joves del municipi.

La nova política de joventut ha d’estar degudament coordinada amb la resta de

programes municipals (ensenyament, formació ocupacional, cultura, serveis

socials, esports, sanitat, cooperació…) i ha d'incidir principalment a:

a) Facilitar l'arrelament dels joves en el seu medi i en la col·lectivitat, superant

els processos individualistes, imposats pels mitjans de comunicació de

masses, i fomentant les actituds democràtiques, solidàries i participatives.

4

b) Crear i millorar la infrastructura de serveis als joves.

c) Afavorir l'autonomia individual dels joves fent especial atenció als col·lectius

amb menys possibilitats i compensant els desequilibris socials.

d) Desenvolupar activament tots aquells àmbits propis de la nova condició

juvenil des d'una òptica global i integral i amb una concepció afirmativa de la

joventut.

El Pla Director de Joventut és un document que recull els objectius, les línies

estratègiques, les propostes i les actuacions que es desenvoluparan de forma

global en polítiques juvenils a Molins de Rei; i defineix també les formes de

gestió i les àrees responsables de l’execució.

5

PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PLA DIRECTOR DE JOVENTUT (PDJ) El Pla Director de Joventut de Molins de Rei (PDJ-MdR) es va ajustar a una

metodologia concreta facilitada per la Secretaria General de Joventut de la

Generalitat de Catalunya, ja que prèviament la mateixa Secretaria va elaborar

el Pla Nacional de Joventut 2000-2004 i va establir uns criteris bàsics per a

l’elaboració de Plans Locals de Joventut, amb l’objectiu que arreu del territori

català existís certa homogenització al respecte.

Per tant, el primer pas per tirar endavant el PDJ-MdR va ser elaborar una

diagnosi de la situació del jovent del municipi. Aquest estudi de diagnosi va ser

portat a terme per l’empresa de serveis Iniciatives i Programes entre el darrer

trimestre de 2002 i el segon trimestre de 2003, del qual s’adjunta la versió

complerta a l’annex 1.

La presentació en públic de la diagnosi es va fer efectiva el 20 de febrer de

2004. D’altra banda es va aprofitar la presentació per introduir quin seria el

següent pas en l’elaboració del PDJ-MdR: el procés participatiu dels i les joves

de la vila, i encoratjar els assistents a formar part del procés. Per a la

presentació es va fer una tramesa de correu a tots els i les joves de la vila que

tinguessin entre 15 i 30 anys.

Benvolgut/uda molinenc/a i jove, Som conscients que teníem un compromís amb tu, el compromís d’escoltar-te i de parlar amb tu sobre tot allò que t’afecta, t’interessa, et preocupa, i t’agrada. El nostre objectiu és ajudar-te a seguir la teva pròpia vida i a que siguis protagonista actiu de la nostra vila. Per fer tot això, ens fa falta la teva implicació, i una mica del teu temps. De fet, ens adrecem a tu per convidar-te a participar a les jornades de debat que marcaran les polítiques de joventut que s’aplicaran a Molins de Rei. Volem engrescar-te a formar part dels grups de reflexió que constituiran el marc de referència del Pla Director de Joventut (PDJ).

Fins ara, s’ha realitzat una diagnosi sobre la situació i les demandes del jovent a la vila. Els resultats han estat

6

enriquidors, però ara necessitem anar més enllà: saber la teva opinió, i conèixer quines són les teves inquietuds i propostes en temes com Autonomia, Participació i Oci, que són els tres àmbits d’actuació que es plantegen a l'anàlisi prèvia. La presentació del PDJ, de la diagnosi que s’ha fet, i de les jornades de debat es farà el 20 de febrer a Ca n’Ametller (c/ Verdaguer, 95 bis, 1r pis). No t’ho perdis! Com ja hauràs vist, a la campanya de difusió del PDJ l’hem anomenat MOU! Perquè creiem que vosaltres heu de moure les bases del que haurà de ser el Molins de Rei fet amb els joves, un espai comú on tothom sigui respectat i valorat. Però, que estem disposats a aportar cadascun de nosaltres per a fer-ho realitat?. Sovint es parla d’una altra manera de fer política, de canviar les coses, de moure-les o remoure-les. Ara tenim una bona oportunitat per intentar-ho! Ja no val quedar-se a casa! Apunta't a les jornades de debat mitjançant la butlleta d’inscripció que t’adjuntem. Tots tenim la nostra visió de les coses, i la teva visió només la pots transmetre tu, ningú més. Sinó participes ens ho perdrem. Demana + informació a [email protected] Ben cordialment, Xavier Montserrat i Olivella Regidor de Joventut Molins de Rei, 20 de gener de 2004

Per tal de completar la diagnosi i ajudar a dissenyar el procés participatiu, va

existir un grup de treball de joves que conjuntament amb l’empresa Iniciativa i

Programes i el Negociat de Joventut van ajudar a dissenyar el mateix procés.

Amb aquest esperit es van convocar 4 sessions de debat, a les quals van ser

convidats tots els joves i les joves de la vila per parlar sobre participació,

autonomia i oci. Per a la primera sessió de debat es va enviar una carta

personalitzada a tots/es els i les joves de Molins de Rei i una publicació en

forma de quadríptic que incloïa una butlleta d’inscripció, on es podien posar

suggeriments (adjuntem exemplar a l’annex 4).

7

Per a les tres sessions de treball restants es va tornar a enviar una carta

personalitzada i un resum d’allò que es va plantejar en la sessió anterior, per tal

que aquells joves que no poguessin assistir estiguessin informats de les

propostes que es feien al respecte de l’oci, l’autonomia i la participació a Molins

de Rei (veure l’annex 2, on s’inclouen els resums enviats als joves).

La següent taula recull les dades de participació del procés d’elaboració del Pla

Director de Joventut.

Participants a la Diagnosi:

19 Entrevistats

Butlletes amb propostes:

64

Inscrits al Mou: 50 Propostes mail: 3

117 Participants Sessions: 6 de març: 17 27 de març 18 17 d'abril 18 8 de maig 20

Les conclusions que es van extreure -pel que fa a propostes d'intervenció,

terminis de consecució i implicats en les accions- van ser presentades el 15 de

juliol de 2004 al Cèltic (local musical ubicat al centre de la vila) amb la

col·laboració dels joves del municipi, i el llibret que les recull es va enviar a tots

els i les joves de la vila per correu postal.

8

Flyer de difusió per a la presentació de les conclusions del MOU! (PDJ)

Actualment estem a una fase on els joves continuen sent-ne els protagonistes.

Una de les propostes dels i les joves que van participar a les jornades de debat

del MOU! va ser crear una COMISSIÓ DE SEGUIMENT del PDJ que tingui

com a principals objectius vetllar per la consecució de les propostes amb la

col·laboració de tots els agents implicats i garantir la vigència de les propostes.

A més, aquesta comissió serà l'encarregada de fomentar la participació dels i

les joves de la vila en els diferents espais de discussió i participació de MdR.

Aquesta comissió finalment ha passat a dir-se TAULA JOVE, el seu

funcionament és totalment autònom, i a la darrera tramesa massiva de correu

als joves i les joves de la vila es va adjuntar un escrit que ells mateixos van

redactar per tal de fomentar la participació a la Taula Jove.

9

Molins de Rei, 29 de desembre de 2004

✒ Busques un lloc on trobar-te amb els amics? Per assajar amb el grup? ✒ Et preocupa no trobar feina? ✒ Tens problemes per trobar un habitatge digne a preus no abusius? ✒✒✒✒ Busques informació sobre joventut i no saps on fer-ho? * Si has respost negativament, ja pots llençar aquesta carta per reciclar. Si has respost afirmativament totes les preguntes, segueix llegint-la, voldrà dir que estàs interessat/da a participar a la “Taula Jove”.

Qui som? La “Taula Jove” som un grup de joves, alguns formem part d’entitats i d’altres no. Però tots tenim en comú la inquietud de, com a joves de Molins de Rei, sentir-nos protagonistes del nostre present. Aquestes inquietuds les vam poder compartir al procés participatiu del MOU! engegat per l’Ajuntament. Alguns de nosaltres, però, un cop acabat el MOU, creiem que és important fer un pas més. Nosaltres, independentment i com a grup autònom de l’Ajuntament, volem continuar pensant en tot allò que fa falta a Molins de Rei per als joves. Què volem?

Volem crear un espai participatiu on tothom digui la seva en tot allò que ens afecta com a joves. Aquest espai ha de ser el punt de trobada de tots els joves, ja siguin provinents d’entitats o no, però alhora, un punt de partida per ser un canal de comunicació entre els joves i l’Ajuntament per aconseguir allò que ens interessa. I això, com t’implica? Senzillament, com a jove molinenc/a preocupat/da pel nostre present, et convoquem a la I Assemblea de la “Taula Jove” que tindrà lloc:

En aquesta assemblea, entre totes i tots, posarem les bases del que volem ser i com ens volem organitzar.

Dissabte 15 de gener . De 18.30 h a 21 h. A la sala d’actes del Poliesportiu .

10

Per a més informació podeu consultar-nos a [email protected] Posa TU les quatre potes a la taula, perquè tot està per fer i tot és possible. T’hi esperem.

Com a resum de la cronologia de l’elaboració del MOU! (PDJ-MdR):

2002-2003: SETEMBRE 2003:

Elaboració de la diagnosi Presentació de la diagnosi a la sala d'actes de Ca n'Ametller

20/2/2004: Presentació de les sessions de debat del MOU!

6/3/2004 - 1a sessió de debat 27/3/2004 - 2a sessió de debat 17/4/2004 - 3a sessió de debat 8/5/2004 - 4a sessió de debat

15/7/2004: Presentació de les conclusions del MOU! 3/1/2005: Tramesa de correu a tots els i les joves de

Molins de Rei del llibret que recull les accions del PDJ-MdR

15/1/2005: 1a Reunió de la Taula Jove 26/2/2005: 2a reunió de la Taula Jove

Les propostes que han sorgit d’aquest procés són, a títol enunciatiu i sense

preferència aquestes 22 mesures del MOU!

1. Crear un espai específic d’informació i referència juvenil al butlletí

municipal. Així mateix es podria crear un espai específic per a joves a la

ràdio municipal i els mitjans privats d’àmbit local.

2. La creació, construcció, rehabilitació o adequació d’un espai referent

de la política de joventut , dels serveis i dels seus programes. Aquest

espai ha d’aglutinar el punt d’informació juvenil, el centre d’informació de

recursos al treball, l’espai de reunió i de trobada de joves, l’espai

d’activitats juvenils pròpies del municipi. En definitiva un espai que

trenqui amb la dinàmica centre-perifèria al nostre municipi.

11

3. La creació d’un viver d’empreses que doni sortida a aquells joves

emprenedors i en especial als sectors de les noves tecnologies de la

informació i la comunicació.

4. Tot valorant els serveis de promoció econòmica (Centre J. Garcia Nieto)

de forma molt positiva, caldria fer un esforç en el seguiment dels joves

usuaris de la formació ocupacional .

5. L’Ajuntament ha de vetllar per a què l’administració competent

(Generalitat de Catalunya) i ell mateix facin un esforç suplementari en

l’escola pública , tant en les seves condicions d’infrastructura com en

els seus continguts educatius.

6. Molins de Rei necessita urgentment un Centre d’Atenció primària que

cobreixi les necessitats reals de la seva població.

7. Promoure l'habitatge públic , tant en la seva vessant de lloguer com de

compra , oferint si s’escau terrenys públics per a la seva construcció.

8. Creació d’una borsa d’habitatge que incorpori, en la mesura del

possible, l’habitatge buit que hi ha a Molins de Rei (que es calcula en un

10%).

9. Afavorir o ampliar l’oferta pública educativa de 0 a 3 anys .

10. Incloure a la web de l’Ajuntament un link per a connectar amb l’Info-Point

que dóna informació sobre intercanvis europeus .

11. Millorar les comunicacions internes i externes del municipi, demanant

a les administracions competents en el tema:

a. Una parada al polígon industrial (de la línia bus del Papiol)

b. Habilitar la via de RENFE de mercaderies del Vallès per a l’ús de

passatgers, amb parada a la Universitat Autònoma. (Connexió

Vallès)

12

c. Continuar fins a Molins de Rei la línia nocturna que finalitza a

Sant Feliu.

12. Fomentar des de l'Ajuntament l'ús de la bicicleta .

13. Cal prioritzar als peatons en la planificació urbanística dels vials del

municipi: voreres àmplies, carrers al mateix nivell, zones peatonals i

restricció del pas de vehicles privats a algunes zones de concurrència

ciutadana.

14. Cal treballar en xarxa , els joves i ciutadants volen treballar en xarxa,

administració-joves-entitats-ciutadans.

15. Per tal d’aconseguir el punt anterior, cal implantar a curt termini, una

guia d’activitats que reculli totes les activitats de la Vila i que s’editarà

cada dos mesos. I de forma anual una guia de serveis i recursos pels i

les joves de Molins de Rei.

16. Facilitar espais per a la realització de grafittis (noves formes de creació

artística i suport als nous creadors).

17. Ampliar la diversitat cultural en els concerts programats per

l'Ajuntament a la festa major, fira, setmana de la joventut...

18. Cal poder utilitzar els patis dels IES i les escoles com espai d'activitat

esportiva i lúdica fora de l’horari escolar.

19. Cal una nova biblioteca amb espais de lectura, de consulta, d’estudi, de

connexió a internet, amb fonoteca, a l’estil de les últimes biblioteques

inaugurades per la Diputació de Barcelona.

20. Recuperar i fer efectiu l’accés al riu Llobregat com a zona verda i

d'esbarjo.

13

21. En la mesura del possible, habilitar un camp de futbol reglamentari

amb gespa .

22. Creació de la Comissió de seguiment del Pla Director de Molins de

Rei.

Acció 23: El document, les propostes, les accions, el MOU! Continuen

mostrant-se al web www.molinsderei.net

A l’annex 3 es pot trobar el document sencer de les propostes –elaborat per

l’empresa de serveis Iniciatives i Programes- i a l’annex 4 adjuntem el llibret

publicat en format més accessible i dinàmic, i que va ser enviat a tots els joves

de 15 a 30 anys.

D’altra banda a la darrera tramesa de correu que es va adreçar a tots/es els/les

joves de la vila es va enviar també un full de seguiment (apareix a la pàgina

següent) de les accions enumerades al mou, indicant la temporalitat d’execució

de cadascuna, així com un detall de les accions realitzades fins llavors. Es

pretén enviar aquest mateix full actualitzat cada sis mesos als/les joves, per tal

que la informació arribi a tots i totes.

14

Detall de les accions realitzades durant el 2004 relacionades amb el Pla Director de Joventut (PDJ)

1.1 Formació i treball

S’han cedit el terrenys per a la construcció de la nova escola al barri de la Granja les obres de la qual iniciaran en breu. S’està invertint en la millora de les escoles durant el 2004 al CEIP Castell Ciuró, i s’està treballant en l’ampliació de l’IES Lluís de Requesens. Durant la Setmana de Joventut 2004 es va portar a terme una xerrada sobre els recursos per treballar a l’estranger.

1.2 Informació i igualtat

d'oportunitats

S’ha creat la web del Punt jove (www.molinsderei.net/puntj ove ) on podeu trobar una amplia guia de recursos juvenils i l’enllaç amb l'Info-Point. Així mateix, al butlletí municipal periòdicament hi ha un espai dedicat a Joventut. L’informadora del Punt Jove ha fet una xerrada als joves del PTT (Pla de Transició al Treball) sobre els recursos del servei i aquests han visitat el local del Punt Jove.

1.3 Habitatge

S’han iniciat els treballs per arribar a un acord amb la Generalitat per fer habitatges de lloguer assequibles per a joves, i per a la creació d’una Borsa Jove d'Habitatge. D’altra banda a la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat (www.elbaixllobregat.net/joventut) està disponible per a tot els municipis de la comarca un apartat de Compartir pis.

1.4 Salut i consum

S’ha arribat a un acord amb la Generalitat per cedir els terrenys per ubicar a la Granja el nou CAP . S’ha previst l’espai necessari per garantir els serveis actuals i futurs per a les necessitats de la població de Molins de Rei i El Papiol. S’han dut a terme campanyes de sexualitat i drogodependència adreçades als joves dels

centres educatius.

Es dóna suport al comerç just i s’ha fet una Festa del Comerç Just (Entitat Comerç Just).

1.5 Mobilitat

S’han iniciat les accions per fomentar l’ús de la bicicleta seguint les indicacions de l’estudi del BACC. S’ha realitzat gestions per a la posada en marxa de la línia Mollet-El Papiol, que permetrà un accés més directe a la UAB. S’han prioritzat el vianants en un tram del carrer de Rafael Casanova i en la planificació de la Plaça del Mercat. Al web municipal està disponible un espai de Compartir cotxe obert a tota la població.

1.6 Conciliació de la vida

familiar i laboral

S’estan fent els tràmits necessaris per tal d’iniciar els treballs de reforma i millora del mòdul de pàrvuls de l’antiga escola Ferran Agulló i es promourà la instal·lació d’una nova llar d’infants. Per tal de complementar l’oferta educativa s’han donat també subvencions als serveis de cangur, i de recollida i acompanyament dels infants. S’ha portat a terme el projecte de Xarxa Educativa Local (XEL), on tots els agents implicats en l’educació dels infants s’han coordinat per fer un seguiment conjunt d’aquells nens i nenes que han participat en el projecte.

2.2 Canals de comunicació, coordinació i informació

S’ha convocat els i les joves per a la creació de comissió de seguiment del MOU, que ha de ser la figura d'interlocució entre entitats i Ajuntament. S’han generat nous canals i mecanismes d’informació, com són l’enviament d’informació a casa de tots els i les joves, la nova pàgina web, el punt informació juvenil als instituts o els plafons informatius. La setmana de l’11 d’octubre de 2004 es va iniciar la col·laboració periòdica de l’informadora del Punt Jove a la ràdio de Molins de Rei, on breument informa de novetats i temes d’interès segons l’època de l’any.

15

3.1 equipaments i espais d'oci

El treball per a la construcció d’habitatges de lloguer per a joves amb conveni de la Generalitat generarà espais dedicats als joves. S’està treballant per portar a terme el Pla d’Equipaments on es definiran les necessitats d’equipaments i els usos dels espais existents: Federació, Palau de Requessens, el Molí. S’ha arribat a un acord per restablir i augmentar els aiguamolls després de l’afectació que provocarà la construcció de l’AVE. Se segueixen defensant les zones 21, com el Terral per evitar la construcció. A la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat (www.elbaixllobregat.net/joventut) està disponible per a tot els municipis de la comarca un apartat de Compartir viatge.

3.2 Difusió, sensibilització i

formació artística

S’han planificat les necessitats de la nova Biblioteca per discutir-ho tot dins el Pla

d’Equipaments. S’ha establert una programació estable d'activitats culturals.

Amb la col·laboració dels ajuntaments del Baix Llobregat, el Consell Comarcal ha posat en funcionament al seu web la guia digital Joves & Creació.

3.3 Esports S’ha arribat a un acord amb el Departament d’Ensenyament i la Secretaria General de l’Esport que farà possible una pista esportiva coberta situada a la nova escola de La Granja, on es podran practicar esports com bàsquet, volei, minhandbol, entre d’altres.

3.4 Noves tecnologies

En aquests moments hi ha habilitats com a espais gratuïts de connexió a Internet la biblioteca, el Centre de Formació d’Adults, el Punt Jove, i el Centre Cívic de la Riera Bonet.

16

FINANÇAMENT Des d’un primer moment la posada en marxa del Pla Director de Joventut ha

tingut suport de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat i de l’Oficina

del Pla Jove de la Diputació de Barcelona. Al quadre que apareix a continuació

es pot observar l’evolució de l’import destinat al Pla Director de Joventut de

Molins de Rei.

Finançament 2002 2003 2004

GENERALITAT 2.500 3.500 3.500

DIPUTACIÓ 6.010 6.010 7.000

AJUNTAMENT 6.010 6.130 6.130

totals 14.520 15.640 16.630

Per tant, en 3 anys s’ha invertit en l’elaboració del Pla Local de Joventut un

total de 46.790 euros.

17

PREVISIÓ DE FUTUR PEL PDJ

- El futur del PDJ com a procés participatiu La continuïtat del Pla Director de Joventut està garantida en la mesura que

l’Ajuntament tingui la voluntat de mantenir-ho i existeixi una implicació i

comunicació fluida amb la Taula Jove, que s’ha creat arrel del procés de

participació del MOU!

Si la participació dels i les joves de Molins de Rei continua activa, el Pla

Director de Joventut de la vila garantirà l’actualització i vigència de les

premisses que s’indiquin com a objectius.

En tot moment els projectes que es portin a terme des del Negociat de Joventut

estaran en concordància amb les línies d’actuació del Pla Director de Joventut,

així com aquells en els que el Negociat de Joventut sigui cogestor. A la vegada

aquelles propostes que es generin des de les entitats de la vila hauran de

respectar la filosofia del PDJ-MdR i inscriure-s’hi en alguna de les línies

d’actuació que marca el propi Pla.

- Les previsions de finançament Per a l’any 2006 es preveu un ingrés igual o superior al dels anys anteriors per

part de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona. La Diputació de

Barcelona manté la forma d’avaluació dels projectes adscrits al Pla Director de

Joventut i la forma de sol·licitud per l’any en curs.

Per part de la Secretaria General de Joventut (SGJ) de la Generalitat de

Catalunya, s’espera una valoració positiva del Pla Director de Joventut de

Molins de Rei, ja que en tot moment el Pla Director ha estat elaborat amb la

metodologia recomenda per la SGJ. És també per aquest motiu que actualment

s’està treballant per adaptar els projectes inclosos al PDJ a les línies d’actuació

18

i programes que la Generalitat de Catalunya vol potenciar. D’aquesta adaptació

surgeixen els projectes Joves Creadors i Joves i Participació, els quals es

poden trobar explicitats als annexos 5 i 6 d’aquest document.

AVALUACIÓ

El Pla Director de Joventut 2005-2007 serà avaluat a diversos nivells: Joves Des de la regidoria anualment elaborarem un document que serà validat

per la Taula Jove i/o entitats de la Vila Procés participatiu aleatori, recollit en el Projecte Joves i participació

Regidoria Avaluació tecnico política mitjançant un questionari que valori l' Equilibri d' objectius-progarmes(1)

(1)Quadre Equilibri objectius-programes Objectiu Programes Equilibri Objectius-programes Objectiu del PDJ Programes per assolir els objectius El programa és adequat per assolir l'objectiu?

1._____________ _____________ sí Cal Continuar-l Cal incrementar-lo _______________ no Cal Fer-lo Cal deixar-lo de fer

2._____________ _____________ sí Cal Continuar-l Cal incrementar-lo _______________ no Cal Fer-lo Cal deixar-lo de fer

19

CONCLUSIONS

Actualment la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya

està fomentant i recolzant l’elaboració de Plans Locals de Joventut per tal

d’unificar, arreu de Catalunya, l’instrument idoni per determinar les polítiques de

joventut que s’apliquen a cada territori.

La metodologia recomenada per part de la Secretaria General de Joventut és la

que s’ha seguit per elaborar el Pla Director de Joventut de Molins de Rei, però

necessita una avaluació continuada per part de tots els agents implicats. Per

tant, durant el 2006 s’haurà de potenciar i facilitar la amb els joves de la Vila,

per dur a terme una avaluació exaustiva del Pla.

El Pla Director de Joventut és una eina bàsica per desenvolupar una política de

joventut participativa, integradora i fonamentada en el treball transversal.

Aquestes formes de fer es consideren les més respectuoses amb els interessos

dels joves i els de l’administració pública, i per tant es creu convenient

continuar treballant en la mateixa línia.

20

ANNEX 1- DIAGNOSI Índex 1.- Introducció

1.1. Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya 1.2. La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei 1.3. Els eixos vertebrados del Pla Director

2.- Metodologia 3.- Descripció socioeconòmica de Molins de Rei

3.1. Situació geogràfica i accessibilitat 3.2. Dades demogràfiques 3.3. Altres indicadors socials

4.- Visualització de polítiques

4.1. L’organització interdepartamental entre negociats i àrees 4.2. Catàleg de serveis: extern i intern

5.- Anàlisi de les entrevistes a les entitats

5.1. Característiques generals de les entitats 5.2. Nivell de coneixement de programes i serveis 5.3. Àmbits d’actuació 5.4. Agrupació de propostes dels joves en funció dels eixos 5.5. Prioritats en l’àmbit juvenil 5.6. Problemes de la població juvenil

6.- Necessitats I problemàtiques. Objectius

6.1. Quadre de necessitats 7.- Conclusions 8.- Annex

8.1. Models de guions de les entrevistes 8.2. Quadre Mètode 3Q 8.3. Diapositives del Pla Director

9.- Bibliografia

21

Introducció

Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya

L’inici del disseny d’una acció pública a favor dels joves a l’Estat espanyol no es

produeix fins el 1979, data de l’arribada dels primers ajuntaments democràtics.

És a partir d’aquest moment que es reconeix la joventut com a un col·lectiu

amb una idiosincràsia i unes necessitats socials pròpies. Malgrat això, no és fins

la dècada dels vuitanta, concretament el 1985 i aprofitant la celebració de l’any

Internacional de la Joventut, quan neix el primer projecte jove a Espanya: el

Projecte Jove de l’Ajuntament de Barcelona, que metodològicament pren com a

referent experiències europees. És l’any zero de les denominades polítiques

integrals que defineixen l’etapa jove com a un període de transició cap a l’edat

adulta.

En l’actualitat, aquest concepte de joventut com a etapa de transició ha canviat.

El motiu principal d’aquesta evolució és la pròpia transformació de la condició

juvenil. Ara per ara, els joves tenen uns comportaments socials diferents que

en dècades anteriors. Hi ha uns fets diferencials (canvi de mentalitat, de valors

i de cultura) que han provocat l’emergència de la joventut entesa com un nou

període vital de l’individu. Segons aquesta concepció s’ha d’ afirmar que els

joves i les joves són ciutadans de ple dret, així com constatar que l’espai juvenil

actua com un potent camp d’innovació social i cultural i que, per tant, les

respostes que els joves plantegen als seus problemes serveixen també a tota la

societat.

Tot això provoca un canvi en la manera d’entendre i implementar les polítiques

de joventut. Es passa de les Polítiques Integrals a les Polítiques Afirmatives.

Aquestes es deixen de concebre com a programes de transició i passen a ser

accions afirmatives de la nova condició juvenil, és a dir, polítiques orientades a

potenciar la plena ciutadania del joves. Tot i introduir canvis significatius, les

22

polítiques afirmatives no trenquen radicalment amb el model integral, i s’han

d’entendre com l’evolució lògica d’aquest antic model. Tot i això, els

plantejaments inicials d’ambdues polítiques difereixen conceptualment en la

definició mateixa de la joventut i en el seu objectiu principal. Si el model de

polítiques integrals definia a la joventut com un període de transició i tenia com

objectiu principal la inserció social i professional, les polítiques afirmatives la

defineixen com una etapa plena de la vida i el seu objectiu, per tant, és

aconseguir l’autonomia personal i la plena ciutadania del jove. La continuïtat

queda establerta en el punt de partida d’ambdós models polítics perque tots

dos model parteixen de la perspectiva global i integral per acostar

l’Administració a la realitat dels joves.

La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei

Els canvis en la condició juvenil condueixen a un replantejament en el model

d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les

noves orientacions de la política juvenil. Dintre d’aquest nou model

d’enfocament afirmatiu de les polítiques de joventut, un dels elements

importants dintre de l’actuació de l’Administració, és el desenvolupament del

Pla Director de Joventut. Aquest és una eina fonamental de l’Ajuntament de

Molins de Rei per a desenvolupar les polítiques adreçades a les joves i als joves

de la ciutat.

El Pla Director de la política de Joventut es dissenya seguint la metodologia

establerta per les Noves Polítiques Afirmatives. Per tant, es contempla la

joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i

entendre els joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit

proposem treballar cinc eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre

aquesta condició juvenil: l’autonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i

l’experimentació.

23

Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret, des del Negociat de Joventut,

hem engegat diferents programes per impulsar algunes de les noves demandes

de la joventut actual. Però pensem que cal impulsar una nova política de

joventut que superi antigues visions tòpiques i febles dels joves. Així doncs, el

Pla Director vol ser una eina que desenvolupi l’acció política adreçada als joves

de Molins de Rei. Es vol configurar com un instrument obert, dinàmic i

participatiu, fet per als joves i amb el joves del municipi.

Creiem en la necessitat d’un Pla Director perquè els joves necessiten suport a

la seva creativitat, a la seva formació, a les seves iniciatives, a les seves

empreses. D’aquesta manera, estem donant suport al progrés de la nostra

població. Els joves de Molins de Rei intenten divertir-se, estudien, són la base

del món associatiu, treballen, consumeixen, creen riquesa i ja s’han convertit en

el motor econòmic de la nostra vila.

Aquesta necessitat dels joves queda palesa ja en el Pla Estratègic de Molins de

Rei, on s’afirma que un dels reptes del municipi en els propers anys és “intentar

marcar les línies d’actuació que facin possible la integració social i professional

dels joves; proporcionar, recolzar i dur a terme activitats, projectes, programes,

serveis i equipaments que facilitin als joves els instruments necessaris perquè

esdevinguin vilatans actius que sàpiguen trobar la solució dels seus problemes i,

a més, facin de Molins de Rei un municipi amb l’esperit que planteja el Pla

Estratègic, un municipi obert, plural, integrador, culturalment actiu i socialment

cohesionat que vetlla per la qualitat ambiental i el desenvolupament econòmic.

Volem que el nostre Pla Director s’articuli en funció d’ aquests objectius

generals perquè responen a les necessitats dels joves i les joves de Molins de

Rei i es vertebri segons els cinc eixos esmentats anteriorment. Així mateix, i

segons les necessitats que s’han pogut detectar a partir d’un primer procés

consultiu fet a algunes entitats juvenil, el Pla Director s’hauria de treballar sota

tres objectius: Participació-Habitatge-Cultura.

24

La Participació ha de ser un dels eixos vertebradors perquè els i les joves

siguin protagonistes actius de la vila amb el doble objectiu de promoure la seva

participació activa i el seu desenvolupament social. Els i les joves de Molins

viuen de ple a la seva vila: constitueixen i formen part d’entitats, organitzen

accions concretes, canalitzen actuacions adreçades al col.lectiu juvenil. Aquesta

és un realitat evident, però hi volen participar més. Necessiten més espais de

participació. És per aquest motiu que la participació ha de ser un dels objectius

prioritaris d’actuació.

L’Habitatge és el segon objectiu o eix vertebrador. La qualitat de vida i

l’emancipació personal dels joves i de les joves passen per tenir un espai propi

on desenvolupar-se. L’adquisició d’un primer habitatge és un problema seriós

per aquells col.lectius menys afavorits, entre els quals es troben els joves que

necessiten comprar o llogar el seu primer pis.

La Cultura, com a element integrador i relacional dels joves ha de ser un dels

eixos més importants. Els joves de Molins utilitzen els recursos culturals de la

seva ciutat però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia

cultura, necessiten nous espais per a poder fer-ho i volen sentir-se recolzats.

Cultura és aquí necessitat d’innovació, equipaments i integració.

25

Els eixos vertebradors del Pla Director

Autonomia

“Realment ser jove és molt dur, per algunes coses ets gran i per d’altres petit. Què sóc? Post-adolescent? Adulta? No hi ha prou amb fer un carnet jove. Els joves serem els adults i governants del futur”.

Les noves polítiques afirmatives, tal i com s’hi ha fet referència amb

anterioritat, són d’afirmació de la joventut com a una nova etapa de la vida de

l’individu, entesa en un sentit ple. Perquè els joves puguin assolir aquesta

plenitud han de gaudir d’autonomia. En conseqüència, un dels nostres objectius

és assegurar la igualtat dels joves per tal que gaudeixin plenament de les

potencialitats que els hi ofereix la seva condició. Hem d’assegurar la igualtat

dels joves posant l’accent en els dèficits formatius dels joves amb més

dificultats, així com estimular les iniciatives d’autoaprenentatge i autoocupació.

Hem d’afavorir l’aflorament dels nous jaciments d’ocupació. Tot això ho hem

desenvolupat des de programes que l’Ajuntament de Molins realitza en matèria

d’inserció laboral i igualtat d’oportunitats. Hem de canalitzar la informació de

l’existència d’aquests programes, així com potenciar els programes existents i

fomentar la creació d’altres necessaris i inexistents en l’actualitat.

No podem deixar de banda les situacions clàssiques de risc social i salut, que

haurem d’afrontar des del camp de la sanitat i les “bones pràctiques” de

consum, ajudant-nos d’una eina imprescindible com és la informació adreçada

als joves.

Finalment, tampoc podem oblidar que un dels pilars essencials de l’autonomia

personal passa per la possibilitat d’accedir a un espai vital propi, que

s’aconsegueix a través de l’habitatge. En aquest camp, hem d’intervenir de

manera decidida en l’habitatge de lloguer i en l’habitatge de promoció pública

per a joves.

26

Ciutadania

“Ens agradaria que hi hagués codecisió amb els joves, que no sigui només consultiu”.

El concepte de ciutadania corre el risc d’ esdevenir quelcom vacu i abstracte,

degut a què moltes persones no tenen interioritzats els fonaments que

constitueixen la mateixa definició de ciutadà. En aquest sentit, els joves del

present viuen i pensen la seva condició d’una manera que permet omplir de

continguts reals una abstracció que per a moltes generacions anteriors és tan

sols una paraula que omple documents. Per contra, per la joventut d’avui els

fonaments de la democràcia, els drets individuals, la solidaritat, l’ecologia i el

medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu paper dintre les

nostres societats. Els joves d’ara es senten ciutadans del món, del seu

continent, del seu país i del seu municipi. Tant des d’una vessant més global

com des d’un punt de vista local aquests han trobat una transcendència real al

concepte de ciutadania.

Per tant, des d’aquesta perspectiva el nostre Pla Director ha d’aplegar totes

aquelles propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg

individual a l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents

entitats juvenils de la nostra ciutat o bé amb d’altres formes potencials

d’agrupació. Aquesta participació ha de ser bidireccional, ja que de tenir

present la comunicació contínua entre els joves de Molins i la institució

municipal, es consoliden com a un espai real d’expressió. L’objectiu és establir

nous canals participatius periòdics i assegurar conductes fiables d’informació

per tal que els joves puguin accedir a aquesta i, així, potenciar la seva opinió

individual i les formes d’intercanvi.

No ens hem d’oblidar d’aquells grups de població juvenil amb més dificultats

d’accés a la informació. Hi ha joves que per la seva trajectòria individual o per

certs condicionants socials manifesten algunes dificultats de comunicació. És

sobre aquests sectors on s’ha de fer una ressenya especial, intentant

27

socialitzar-los a través de la interiorització dels seus propis drets, com una de

les màximes de la participació.

Cal promocionar i donar suport a iniciatives d’associacionisme, voluntariat,

solidaritat i cooperació. Hem de mirar d’aconseguir que la participació i la

solidaritat tinguin cabuda als mitjans de comunicació per tal que arribin a la

resta de la societat. No hem de deixar de banda que el més important d’aquests

processos és fer partícip a tota la població, tant des del punt de vista de la

informació com, sempre que sigui possible, des de la implicació.

Creativitat “Estar de bars està molt bé, però si te’n canses a on vas?”

Des de l’Ajuntament de Molins de Rei volem i hem de reivindicar l’estètica jove.

Hem de recolzar tant l’apropiació d’aquesta estètica com l’acceptació per part

dels adults d’aquestes noves formes creatives. Els joves utilitzen els recursos

culturals que ofereix la nostra vila i això ens ha de conduir a superar la

dicotomia que es produeix entre cultura artística de mitjana o alta qualitat, per

adults, i cultura artística no entesa pels adults i considerada de baixa qualitat,

destinada als joves. Aquest trencament conceptual, que ara per ara es produeix

només en una direcció, la jove, s’ha de traduir en el foment de les experiències

culturals juvenils. De la mateixa manera que els joves han fet un esforç per

apropar-se a les arts institucionalitzades, alhora s’han d’impulsar les creacions i

els treballs simbòlics del jovent.

Segons aquest criteri, des de l’Ajuntament de Molins, hem d’oferir una

democratització de les pràctiques culturals establertes sense deixar de

fomentar, recolzar i reivindicar la creació amb segell jove com a punt de

partida. En aquest sentit, hem d’ impulsar equipaments destinats tant a la

producció de nous creadors com al consum cultural que se’n deriva. Ha de ser

també la nostra prioritat sensibilitzar al conjunt dels joves i de les joves de

28

Molins, en concret, i al conjunt de la població molinenca, en general, vers la

creació jove, a través de la difusió i l’intercanvi de qualsevol tipus d’expressió

cultural intrínsecament jove. És necessari també que els canals de comunicació

amb l’Ajuntament s’enforteixen i els joves puguin ser protagonistes directes de

la cultura que volen rebre. Així, un dels elements més destacats que provoqui

un apropament entre el jove i la cultura ha de passar per potenciar mecanismes

de participació cultural.

Mobilitat

“Es valoren molt els intercanvis cap altres llocs d’Europa”

La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es

mouen, es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a

la mateixa vila. Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si

partim d’aquesta dada, cal promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir

més en fórmules d’intercanvi que potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la

participació.

No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de

manera més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem

d’entendre i estendre la particularitat de la nostra situació geogràfica i parar

especial atenció a l’espai metropolità i la facilitat amb la que, sovint,

desapareixen les fronteres entre ciutats.

Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna,

adequant tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb

l’objectiu, d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes

culturals que cadascuna d’elles programa durant la nit i, d’altra banda, intentar

disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores.

Per aconseguir això últim, hem de promoure l’ús dels transport públic, sobretot

entre els més joves.

29

Experimentació

“Haurien de potenciar més l’esport”

Els joves viuen de manera molt diferent el seu temps escolar i formal (de dilluns

a dijous) i el temps d’oci, que aglutina tots el caps de setmana. És durant el cap

de setmana que el jove té un espai de llibertat que aquest considera propi, un

autèntic lloc de diversió i de lleure. Les polítiques afirmatives que hem d’aplicar

han d’articular aquest àmbit, com a un eix central de la nova condició juvenil.

D’altra banda, el camp de l’experimentació aconsegueix atreure al jove cap a

altres vessants de la seva vida, transformant-les i vertebrant-les. És aquí on rau

la seva importància i la necessitat, per part de les administracions, d’oferir

polítiques en aquest sentit.

Les línies d’actuació són poc tangibles com el propi concepte, però és possible

enfocar la política de joventut en funció de tres nivells. Primer, en funció de

l’ampliació dels espais d’oci, amb l’obertura de nous equipaments i serveis

educatius i esportius. Segon, en una nova política d’espais juvenils que passi

per l’apropiació i l’ocupació dels espais pels propis joves. I, tercer, ha d’oferir

espais d’accés les noves tecnologies.

Metodologia

Aquest document és el recull de les aportacions i propostes de diferents actors

socials i participants actius de la vila de Molins de Rei, amb l’objectiu final de

millorar la qualitat de vida del municipi. De fet, la recollida d’informació s’ha

basat en una metodologia d’anàlisi qualitativa i s’ha centrat en el treball de

camp, realitzat entre els mesos de febrer i març a experts i agents juvenils.

Aquesta fase de treball inclou 17 entrevistes personals realitzades tant a nivell

intern, dintre del mateix Ajuntament, com a nivell extern. A nivell intern, s’han

fet 8 entrevistes a tècnics de l’Ajuntament de Molins de Rei de les diferents

30

àrees polítiques d’actuació municipal (Àrea de Serveis Personals, Àrea

d’Economia i Serveis Generals i Àrea de Medi Ambient i Territori). A nivell

extern, s’han fet 9 entrevistes personals, preguntant a membres d’algunes

associacions rellevants dintre del teixit associatiu de Molins de Rei, així com a

totes les entitats polítiques juvenils del municipi. De la mateixa manera, s’han

fet 2 entrevistes a membres directius del món educatiu de Molins de Rei, en

concret a dos directors d’instituts públics de la vila. S’entén que són referents

importants en la socialització dels jovent, així com actors que mantenen un

contacte directe, dia a dia, amb els propis joves.

Llistat d’entrevistats a nivell intern:

� Alfons Torre-Marín Domingo, Coordinador del Servei d'Orientació

Laboral. Negociat Promoció econòmica. Àrea d'Economia i Serveis Generals.

� Jordi Boltà, Cap del Negociat de Medi Ambient, Àrea de Mediambient i

Territori.

� Francesc Roviralta, Sargent de la Guàrdia Urbana.

� Joan Magrané, Cap Secció d'edificació i urbanisme. Àrea de Mediambient i

Territori.

� Dolors Pérez, Cap de Negociat de Mobilitat. Àrea de Mediambient i

Territori.

� Margarida López-Nieto, Cap d'Àrea de Medi Ambient i Territori.

� Meritxell Vargas, Cap d'Àrea d'Economia i Serveis Generals

� Salvi Presmanes, Cap d'Àrea de Serveis Personals

Llistat d’entrevistats a nivell extern:

� Roger Moreno, Representant de Metal Defenders

� Josep Reventós, Representant de Remolins

� Jordi Julià, Representant de Molinext

� Xavi Obiols, Representant Centre d'Esplai l'Agrupa

31

� Alex Maimó, Representant l'Assamblea de joves independentistes de

Molins

� Montse Padilla, Representant IC-Verds

� Yerai Vacas, Representants de JSC

� Aïna Surià, Representant JERC

� Joan Ramon Casals, Representant JNC

� Manuel Vivancos Muñoz, Director IES Lluís de Recassens

� Ramón Graells Juanós, Director IES Bernat el Ferrer

Per a la realització de les entrevistes s’han elaborat tres qüestionaris models.

Un per a les entrevistes a nivell intern i dos per aquelles altres orientades a les

entitats i al teixit educatiu1. Les preguntes del guió han estat preguntes

tancades i obertes. Les primeres, s’han construït amb la finalitat d’ extreure la

informació necessària sense córrer el risc de poder perdre dades interessants.

De totes maneres s’han inclòs preguntes de caire obert per a obtenir possibles

informacions que venen donades a través de l’espontaneïtat que dóna la no

codificació de les entrevistes.

Alhora s’han consultat algunes enquestes d’interès, procedents d’estadístiques

oficials, amb l’objectiu sempre de poder extreure algunes conclusions sobre el

comportament dels joves de Molins de Rei, que com a col·lectiu jove, tenen

unes característiques similars i uns comportaments paral·lels a aquells que

manifesten els joves del seu entorn més proper, és a dir, la joventut de la

Regió Metropolitana de Barcelona, així com de la resta de la comarca i

província, i de Catalunya.

Per sistematitzar aquestes informacions hem utilitzat el Mètode del 3Q. Aquesta

metodologia de síntesi ens ha ajudat a definir les necessitats i problemàtiques

bàsiques dels joves i poder establir els objectius pertinents2.

1 Els guions de les entrevistes s’adjunten a l’annex final. 2 El model emprat s’adjunta a l’annex. És necessari assenyalar que aquest mètode inclou tres quadres: visualització de les politiques de joventut, definició d’objectius i programa d’actuacions. Ara bé, pel nivell d’anàlisi al qual s’ha arribat es farà ús només d’un dels quadres,

32

Descripció sòcioeconòmica de Molins de Rei. Situació geogràfica i accessibilitat. La situació geogràfica de Molins de Rei té un pes important en la realitat

econòmica i social de la seva població. La bona comunicació de què gaudeix i la

seva proximitat a Barcelona possibiliten que sigui una vila amb grans

potencialitats per jugar un rol estratègic important, en referència tant a la resta

de la comarca com a nivell de l'àrea metropolitana.

Es tracta d' una vila que es situa al marge esquerra del riu Llobregat, a la vall

baixa de la comarca del Baix Llobregat i es troba a 12 Km de Barcelona, a la

cruïlla històricament anomenada dels Quatre Camins. És un municipi ben

comunicat, des del qual es pot accedir ràpidament a les autopistes i autovies

que comuniquen amb el sud i el centre de la península (A-2 cap a València,

Saragossa i Madrid, i autovia N-II cap a Lleida-Saragossa). També té accesos

importants amb la zona nord de Catalunya i França a través de l'A-7. De la

mateixa manera, l'accesibilitat és ràpida si es fa referència a qualsevol part de

l'àrea metropolitana de Barcelona3. Cal destacar també la bona comunicació

que existeix amb municipis com Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern,

Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat, a través de l'antiga carretera C-1413.

Els mitjans de transport són un element molt important quan es parla de la

xarxa de relacions d' una població. La gent necessita desplaçar-se per anar a

treballar, a estudiar o pel seu temps d'oci. En aquest sentit, i per a facilitat la

mobilitat dels seus ciutadans i ciutadanes, Molins de Rei disposa d' una bona

infraestructura de transport públic, basada en l'estació de Renfe i la línia

d'autobusos Soler i Sauret.

en concret, aquell que fa referència a la definició d’objecius i que inclou eix temàtic, necessitats i problemàtiques i, finalment, objecius. La col.lumna de l’eix són els gran blocs temàtics en materia de joventut en els quals es poden agrupar les necessitats i problemàtiques detectades. Aquestes necessitats es defineixen com el conjunt de necessitats detectades i els objectius són les fites a assolir per a cadascuna de les mateixes necessitats i problemes 3 Quan es parla de l'àrea metroplitana es fa referència a les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental.

33

L'estació de tren està situada, en una direcció, en la línia de Sant Vicenç de

Calders-Vilafranca del Penedès-Martorell, i, en l'altra direcció, en la línia de Sant

Feliu, Cornellà, l'Hospitalet, Barcelona-Sants, Barcelona-Plaça Catalunya,

Cerdanyola Universitat, Terrassa i Manresa. El tram Molins de Rei-Barcelona,

com a línia de Rodalies, compta amb sortides de trens cada 10 minuts.

La línia d'autobusos Soler i Sauret cobreix el recorregut Barcelona-Molins de Rei

i arriba fins a Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat. Hi ha una altra

línia que arriba fins a Barcelona, i passa per Avinyonet i la Universitat

Autònoma.

Dades demogràfiques

La primera qüestió a assenyalar fa referència a la piràmide d' edats. Aquesta es

caracteritza perquè el pes més important de la població el té la gent gran,

mentre que la gent més jove té un pes menys significatiu dins la piràmide

poblacional. Aquest fet ha propiciat un sentiment d'identitat i de pertinença

molt arrelat que, com el Dios Jaro, presenta una cara dolenta i una de bona. La

vessant més positiva és la cohesió social que el sentiment d' identitat comporta.

La vessant més negativa té a veure molt directament amb els joves. Aquests

acostumen a ser aquells que aporten les idees més innovadores i trencadores.

Són els protagonistes de les noves creacions sòcioculturals i dels nous

comportament socials, que gairebé sempre són enriquidors, si es canalitzen de

manera adequada.

En aquest sentit, la pèrdua de població jove de la ciutat s'ha de veure amb

especial preocupació. El 58% de la població té entre 31 i 80 anys, mentre que

només hi ha un 27% de la població total que té entre 13 i 30 anys. A més a

més la població de més de 66 anys és més nombrosa (24%) que la població

compresa entre 0 i 16 anys (16%). Hi ha, en conseqüència un envelliment de la

població bastant evident. Alguns dels factors que causen aquesta pèrdua de

població jove són la baixa taxa de natalitat, l'increment de l'esperança de vida i

34

l'emigració de joves a algunes poblacions veïnes (Pallejà, Castellvisbal...) que

busquen un primer habitatge més asequible econòmicament. Els joves tenen

una tendència a moure’s cap a la perifèria on els pisos són més barats.

Població jove actual per grups d'edat i sexe.

0500

10001500200025003000

12 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 30

HOME DONA TOTAL

Línia d' edats

0

2000

4000

6000

8000

10000

0 a 3 anys 4 a 12 anys 13 a 16anys

17 a 30anys

31a 65anys

66 a 80anys

Mes de 80anys

35

Altres indicadors socials

850 900 950 1000 1050 1100 1150

Molins de Rei

Comarca

Província

Catalunya

Renda per Habitant

Percentatge per edats

4% 8%4%

23%

37%

21%3%

0 a 3 anys 4 a 12 anys 13 a 16 anys 17 a 30 anys

31a 65 anys 66 a 80 anys Mes de 80 anys

HOME DONA TOTAL

Proporció de la població e 12 a 30 anys en relació amb la població total. Per grups d'edat.

12 a 30 Total població

36

Altres dades sociodemogràfiques

El percentatge de joves (15 a 29 anys) del municipi sobre el total de població és

del 21, 21%

Edat Homes Dones Total De 15 a 19 anys 545 533 1.078 De 20 a 24 anys 741 710 1.451 De 25 a 29 anys 1.176 1.067 2.243 Total població Molins de Rei

Homes Dones Total

11.079 11.417 22.496

Índex d’ immigració juvenil

L’ index d’ immigració juvenil no coumunitaria, respecte al total de la població

jove és del 4,19%.

Nacionalitat Resta UE Resta d'Europa Àfrica

Edat Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total De 15 a 19 2 1 3 1 1 2 10 10 20

De 20 a 24 4 4 8 0 5 5 16 11 27

de 25 a 29 10 5 15 4 2 6 27 11 38

Amèrica del Amèrica Asia i Nord i Central del Sud Oceania

Edat Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total De 15 a

19 2 4 6 6 9 15 1 0 1

De 20 a 24

1 1 2 15 19 34 2 4 6

de 25 a 29 2 7 9 32 26 58 8 2 10

37

Visualització de Polítiques

L'Organització Interdepartamental entre Negociat i Àrees.

Vivim en un món de xarxes socials, on les relacions són vitals pel funcionament

de la nostra societat4. Les persones s'interelacionen amb altres persones a la

vida quotidiana: amb els amics, amb la família, amb els companys de feina. De

fet l'home per naturalesa és un zoom politicon, un animal polític que necessita

viure en societat i és per això que ha creat institucions i estructures socials, que

alhora també es relacionen entre sí. Les polítiques que es desenvolupen des de

les administracions no poden ser alienes a aquesta característica tan intrínseca

a l'ésser humà, i s'han d'elaborar des d'una perspectiva global, amb capacitat

de posar en relació les diferents dimensions que configuren, de forma

interdependent, la realitat de les persones.

4 Les xarxes socials constitueixen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió de la seva lògica d'enllaç modifica de forma substancial l'operació i els resultats dels procesos de producció, l'experiència, el poder i la cultura. La Era de la Información. Economía, sociedad y cutura. Manuel Castells. Editorial: Alianza Editorial: Pàg. 505.

Vol un centre

comercial

Demana un Casal de joves

Vol un pis

Viu la seva sexualitat

Estudia

Busca feina

Fa esport

EEELLL/// LLLAAA JJJOOOVVVEEE

38

En aquest sentit, les polítiques de joventut no són quelcom diferent. El jove o la

jove que fa esport és el mateix que estudia i que busca feina, i el mateix que

esta vivint el despertar de la seva sexualitat, el mateix que necessita un

habitatge i demana un equipament cultural o que hi hagi un centre comercial a

la seva ciutat. Utilitzant una metàfora, el jove és un organisme composat per

molts àtoms, per realitats múltiples integrades. Davant aquesta realitat, les

polítiques els han d'oferir respostes que no estiguin pensades de manera

fragmentada. Calen polítiques integrals per a una realitat integrada.

Per poder dur a terme veritables polítiques de joventut cal abocar recursos

humans, financers i funcionals

Recursos humans

Càrrec Nº Categoria laboral Temps de dedicació

Regidor 1

Cap de Negociat 1 B Dedicació exclusiva a

joventut amb jornada

completa

Animadores

socioculturals

2 C Dedicació exclusiva a

joventut amb jornada

completa

Informadora juvenil 1 C Dedicació exclusiva a

joventut amb jornada

completa

Auxiliar

administrativa

1 C dedicació parcial a

joventut

Recursos financers

Pressupost total Ajuntament Molins de Rei pel 2006: 25.864.300,14€

Pressupost de l’àrea de Joventut 171.789,57€

Pressupost de l’àrea de Joventut (capítol 2 i 4):159.789,57€

Percentatge:0,62%

39

Recursos funcionals

Equipament Ús Descripció equipament

Punt Jove Ús específic per als joves És un servei d’informació juvenil que té com a objectiu informar i documentar als joves sobre tot allò que els pugui interessar: estudis, lleure, turisme, habitatge, premis i concursos, agenda i activitats en general.

Centre Cívic de l’ Àngel Equipament general d’ ús no específic per als joves

El Centre Cívic de l’Àngel és un equipament municipal destinat a potenciar la vida associativa i la participació ciutadana; d’aquesta manera es converteix en un espai que, d’una forma estable i activa, potencia un seguit d’activitats socio-culturals adreçades bàsicament a les franges de població d’infants i joves.El Centre Cívic de l’Àngel és un espai obert a totes les entitats i col·lectius que vulguin dur-hi a terme alguna activitat, tant puntual com continuada.

Centre Comunitari Pont de la Cadena

Equipament general d’ ús no específic per als joves

El Centre Comunitari Pont de la Cadena és un equipament municipal destinat a potenciar la vida associativa i la participació ciutadana; d’aquesta manera es converteix en un espai

40

que, d’una forma estable i activa, potencia un seguit d’activitats socioculturals adreçades a les franges de població d’infants, joves i adults. És un espai obert a totes les entitats i col·lectius que vulguin dur-hi a terme alguna activitat, tant puntual com continuada.

Oficina Habitatge Baix Llobregat Centre

Amb equip. Ús específic per als joves

La Borsa Jova d'Habitatge és un servei que te per objectiu principal posar en contacte, en condicions avantatjoses, els joves que volen llogar un habitatge, amb els propietaris que volen llogar-los sense cap cost, ni per al llogater ni per al propietari.

CEAL Can Santoi Amb equip. Ús específic per als joves

Casa de Colònies en plena serra de Collserola i a la Vall de la Riera de Vallvidrera, que en arribar Molins de Rei pren el nom de Rierada. En aquest equipament està ubicat el camp d'aprenentatge del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Poliesportiu Municipal Amb equip. Ús específic per als joves

Equipament municipal amb una ofeta d'a ctivitats esportives adreçades a nens i nenes de 4 a 13 anys (Esport Escolar), per a adults (de 18 a 55 anys), o per a gent

41

gran (més grans de 55 anys) i també nous serveis, com la fisioteràpia

Centre Cívic Riera Bonet ( Departament Benestar Social)

Amb equip. Ús específic per als joves

Equipament, on es poden realitzar activitats culturals i de lleure, és un element dinamitzador del barri i un centre d’atracció per a la resta de la població de la vila. L’objectiu és potenciar el civisme i afavorir la participació dels usuaris i les entitats amb programes per a totes les franges d’edat i sectors.

Les polítiques de joventut han de ser concebudes des dels criteris de

transversalitat i integració, no de forma segmentada. No només han d'atendre

les necessitats dels joves i oferir determinats serveis puntuals i aïllats, sinó

treballar des d'una perspectiva global que interrelacioni els diversos àmbits de

la vida dels joves i de les joves: l'oci, el treball, l'habitatge, la salut, la

participació democràtica. Això implica que totes les administracions i els seus

nivells d'organització estableixin mecanismes de treball conjunt entre

responsables i tècnics de diferents departaments per donar una resposta

unitària i global a les necessitats de la joventut i de la ciutadania en general.

El cas de Molins de Rei cal considerar-lo com un paradigma de transversalitat5.

S'ha desenvolupat una tasca important, en quant a l'assumpció d' un model

unitari i de les programacions de caire transversal, sobretot a l’Àrea de Seveis

Personals. S'ha avançat molt en el desenvolupament de programacions

transversals que produeixen eficients línies d'actuació per a la consecució dels

5 Pla de l'Àrea de Serveis Personals. Molins de Rei, juny de 2002.

42

objectius de benestar i cohesió social, sota una base potent de plantejament

d'un model de Serveis Personals integral, estratègic, comunitari i participatiu6.

Malgrat que la coordinació entre els negociats de les àrees és una realitat,

encara no existeix suficient integració entre les tres àrees que constitueixen

l'estructura de l'organigrama municipal. La integració, per tant, entre l'Àrea de

Serveis Personals, l'Àrea d'Economia i Serveis Generals i l'Àrea de Mediambient i

Territori, no és encara suficient i això pot dificultar l'adopció d'iniciatives

interessants per al benefici del conjunt de la població. En aquest sentit, cal

avançar mitjançant una major estructuració i vertebració de funcions intraàrees.

6 Un exemple clar de transversalitat és el Programa de la Dona, on hi traballan el Negociat de Salut Pública, el Negociat de Serveis Socials i el Negociat de Programes Específics.

Àrea Serv. Personals

Cultura

Educació

Serveis Socials

Salut Pública

Esports

Joventut

Rel. Ext. i Cooperació

43

És necessari assolir un grau major de comunicació entre àrees, com també

possibilitar eines pràctiques de coordinació. Ha de constituir-se com a objectiu

de tots la posada en marxa d’accions integrals, la comunicació tant formal com

informal i l’existència d’una identitat conjunta, evitant tenint sentiments de

pertinença exclusius a un subgrup lluny de manifestar actituds solidàries.

De totes maneres aquest dèficit relacional interàrees ja s’ha detectat com a un

problema que afecta a la consecució d’ objectius adreçats a la població. No s’ha

d’oblidar que la internalitat afecta a l’ externalitat i per tant s’ha de parar

especial atenció en aquests tipus de qüestions. Segons s’assenyala al Pla de

l’Àrea de Serveis Personals7, ja s’han establert com a canals bàsics de

comunicació, reunions periòdiques de coordinació de l’Ajuntament, dels

directors d’Àrea amb els presidents d’Àrea, reunions politicotècniques de cada

Àrea i reunions setmanals dels tres directors d’Àrea. Totes aquestes reunions no

són més que mecanismes per avançar vers un model relacional de gestió.

Catàleg de serveis: extern i intern L'Ajuntament de Molins de Rei, compta amb un ampli nombre de serveis i

programes destinats als joves, en gairebé tots els eixos: Autonomia, Ciutadania,

Experimentació, Creativitat i Mobilitat. Com és lògic, gran part d'aquests

programes i serveis, estan destinats a sectors molt concrets de la població

juvenil, i en conseqüència no són coneguts per la totalitat de la població (és el

cas dels programes de serveis socials).

En aquest sentit també cal destacar que el coneixement dels serveis està

condicionat pel tipus d'entitat o institució a la que representen els entrevistats.

Així doncs els representants dels IES, tenen un bon coneixement d'aquells

serveis relacionats amb l'ensenyament i l'inici del món laboral (programes de

transició al treball). Les entitats culturals tenen un coneixement mes ampli de

tots aquells programes i serveis que engloba l'eix de Ciutadania.

7 Pàg. 72

44

Des del Negociat de Joventut apostem per un treball interdepartamental,

molt necessari per nosaltres per pode assolir les accions propossades.

Negociat / àrea Accions concretes

Salut Campanyes de promoció d ela salut especialment als IES

Cultura Joves creadors

Programacions culturals

Col·laboració aules estudi (espai)

Programació exposicions temàtica jove

Immigració Comeguem-nos: projecte que cerca la integració dels joves

(16 a 25 anys) nouvinguts a la comunitat tot potenciant la

participació en les activitats de les entitats a través del

coneixement i aprenentatge del català.

Esports Activitats Estiu

Esport per joves i adults

Convenis entitats esportives

Infància Programacions centres, amb una coherència per les diverses

franges d’edat i vetllant per la conciliació familiar i laboral

Dona Activitats adreçades a dona jove

Educació PUNT JOVE als IES

Dinamització activitats adreçades als joves

Joves creadors amb l’Escola de Música

A continuació presentem, tant el catàleg de serveis que desenvolupa

l’Ajuntament com el catàleg de serveis que aglutina els serveis que coneixen

els entrevistats, en l’àmbit de joventut. D’aquesta manera es pot fer una

valoració aproximativa del nivell de coneixement dels serveis, projectes i

programes que es realitzen en l’àmbit de joventut en totes les àrees de

l’Ajuntament.

‘Are

45

AUTONOMIA-INFORMACIÓ JUVENIL

Punt d'informació juvenil

AUTONOMIA-INSERCIÓ LABORAL

IES-SEFED

PTT

Servei d'acompanyament de les dones joves a les carreres tècniques

AUTONOMIA-SALUT I CONSUM

Xerrades als alumnes de secundària

CIUTADANIA-PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME

Casal de joves

Setmana de la joventut

Ca n'Iborra

Fira jove

Suport a entitats juvenils

46

AUTONOMIA INFORMACIÓ JUVENIL INSERCIÓ LABORAL SALUT I CONSUM HABITATGE IGUALTAT D'OPORTUNITATS • Punt d'informació Juvenil • Informació als joves dels

IES • Oficina d'atenció al públic

• Pla transició treball • Projecte IES-SEFED • Projecte IES-UAC • Formació i acompanyament a

la inserció socio-laboral de les dones

• Conciliació de la vida familiar i la vida laboral EQUAL-TEMPORAL

• Escola d'adults • S. D'acompanyament de les

dones joves a les carreres tècniques

• C. D'informació a treballadors estrangers (CITE)

• Pla de salut • Accions per a la

prevenció de les drogodependències

• Xerrades alumnes secundària

• Salut escolar • Exposicions pla de

salut • Formació professional

en el camp de la salut • Suport entitats de

promoció de la salut • Atenció a la salut

reproductiva i sexual de la dona

• S. D'acompanyament psicològic per a dones víctimes de la violència

• Centre de formació d'adults Rafael Farré

• Suport a accions de formació d'adults

• Formació permanent de català • Curs d'introducció a la llengua

catalana per a immigrants • S. D'atenció individualitzada de

casos • S. Social d'atenció de casos • Servei 1ª acollida • Ajut emergència social • Xecs serveis de proximitat • Voluntariat Creu Roja • EAIA • Beques menjador • Ajuts complementaris als estudis • Intervenció social a les escoles • Servei de suport a entitats de

persones amb disminució • S. De teleassistència domiciliaria a

dones víctimes de la violència domèstica

• Punt d'assessorament per a dones sobre igualtat d'oportunitats

• S. D'acollida d'urgència per a dones víctimes de la violència domèstica

• Suport a entitats de dones • S. D'assessorament jurídic per a

dones • Disseny pla d'immigrants (conveni

CRID) • Recepció i informació a la població

immigrant • Activitats del programa de la dona • Beques activitats d'estiu

47

MOBILITAT URBANA TURISME

• Passi Metropolità de transports • Transport adaptat disminuïts - Conveni Consell Comarcal del

Baix Llobregat

CIUTADANIA PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME SOLIDARITAT I COOPERACIÓ • Centre comunitari pont de la cadena • Centre cívic l'àngel • Casal de joves • Ca n'Iborra • Setmana de la joventut • Fira Jove • Suport a entitats juvenils • Gestió i ús del CEIPS • Consells escolars • Gestió d'ús d'espais socio-culturals • Festa major • Festes populars • Suport al patrimoni tradicional i popular • Suport d'activitats de caràcter social • Suport a entitats educatives

• CEAL Can Santoi • Servei de suport a l'acció del voluntariat • Campanya coneguem els nostres parcs • Educació i sensibilització per la Pau • Projectes de socors a emergències • Projectes municipalistes a través del Fons Català de Cooperació al

desenvolupament • Convenis institucionals • Campanyes de denúncia, adhesió o suport als conflictes internacionals • Molins de Rei Solidària • Camp d'aprenentatge de Can Santoi

48

EXPERIMENTACIÓ EDUCAR AMB L'ESPORT NOVES TECNOLOGIES • Activitats d'estiu • Campanya d'hivern • Gimnàstica manteniment • Cursa popular St. Miquel • Esportíssim • 100 x 100 estiu • Promoció esport a l'escola • Esport escolar • Suport entitats esportives • Poliesportiu municipal • Pla d'equipaments esportius • Control indirecte instal·lacions esportives

• Arts visuals (suport a artistes locals) • Servei Multimèdia Biblioteca Pau Vila

CREATIVITAT SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓ ARTÍSTICA DIFUSIÓ I JOVES CREADORS • Escola municipal de música • Campanya de teatre a les escoles • Campanya d'audició musical a les escoles • Programa de teatre, música i dansa • Promoció del cinema • Acció cultural • Foment de la lectura pública • Activitats difusió del museu municipal • Investigació i recerca museu • Conservació Fons Museu Municipal • Exposicions temporals • Suport a entitats culturals • Pla d'equipaments culturals • Servei préstec biblioteca • Hora del conte biblioteca • Servei d'assessorament a escoles (biblioteca) • Atenció en sala biblioteca Pau Vila

• Premi literari Mercè Rodoreda • Beca de recerca de la història de la dona a Molins de Rei • Arts visuals (suport a artistes locals) • Publicacions (suport al llibre) • Programació infantil d'espectacles

49

EIX: CREATIVITAT

77%

23%

SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓ ARTÍSTICA

DIFUSIÓ I JOVES CREADORS

EIX: AUTONOMIA

7%20%

18%

55%

0%

INFORMACIÓ JUVENIL SALUT I CONSUM INSERCIÓ LABORAL

IGUALTAT D'OPORTUNITATS HABITATGE

EIX: EXPERIMENTACIÓ

86%

14%

EDUCAR AMB L'ESPORT NOVES TECNOLOGIES

CIUTADANIA

58%

42%

PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

50

En referència al treball interinstitucional, treballem a dos nivells:

Consell Comarcal del Baix Llobregat (campanyes informatives, reunions de

tècnics i/o regidors, grups de treball entorn la Llei de Joventut o altres

convocatòries específiques)

Borsa Jove Habitatge del Baix Llobregat Centre, aquesta borsa està

formada per 10 municips i tenim establert un sistema de treball en xarxa, a

partir de la comissió de seguiment tècnic, que es troba mensualment amb els

respresentants de l'entitat gestora i semestralment a nivell polític.

Participació jove

Elaboració Pla Director Els joves molinencs van participar en el procès de

l'elaboració del Pla director de Joventut (veure planes 8-

14).

Elaboració diagnosi Els joves van participar del procés de diagnosi,

mitjançant les entrevistes a les entitats (en les planes

49-67 estan recollides les conclussions d'aquestes

entrevistes).

Presa de decisions Al gener del 2004 és va fer arribar als joves entre 15 i

30 anys una carta per convidar-los a participar en les

jornades de debat (veure plana 6 del present PLA).

Jornades de participació realitzades (6 i 27 de març, 17

d'abril, 8 de maig). Després de la 2a i 3ª jornada es va

tornar a fer una tramesa de 6500 cartes convidant els

joves a participar en les jornades.

Implementació i gestió La implementacó del Pla, en aquelles accions que és

possible s'està realitzant amb els jove i amb un treball

directe amb la Taula jove. Al 2005 hem elaborat un

document de valoració del 1r any d'implementació que

properament farem arribar als joves de la Vila. I la

nostra voluntat és anar fent aquest procés anualment

51

fins la finalització del Pla al 2007. Aquest document esta

consensuat amb la Taula Jove i al 2006 volem realitzar

una avaluació mitjançant un procés de participació per

convocatòria aleatoria del cens.

52

Anàlisi de les entrevistes a les entitats.

Característiques generals de les entitats

D’entre les entitats entrevistades cal fer una distinció entre les entitats de caire

polític i la resta d’associacions. Tot i això, s'agrupen totes en un mateix bloc

d'anàlisi, ja que totes estan constituïdes per joves. Pel que fa al segon grup

d’entitats, s’ha fet un total de cinc entrevistes. La idiosincràsia de les

associacions ha estat diferent: se n'han consultat dues culturals, un esplai, i

dues entitats que es dediquen fonamentalment, a fomentar la participació i la

consciència democràtica.

Es dediquen a organitzar tot tipus d’actes al municipi: des d’actes culturals

(concerts, jornades esportives, festes, viatges, campanyes de sensibilització i

participació, conferències). La majoria d'activitats que desenvolupen estan

destinades exclusivament als joves.

Totes estan constituïdes per gent jove que es troba entre els 18 i els 30 anys.

Les fonts de finançament són diverses: des de les entitats que obtenen diners a

través de l’autogestió (realització de festes, venda de material, inversió

econòmica de les pròpies persones que hi treballen...), aquelles que es

financien a través dels propis socis mitjançant quotes. Hi ha un grup d’entitats

que rep diners d’altres organitzacions germanes amb les que es senten

identificats. Finalment, destacar que la majoria de les entitats reben algun tipus

d’ajuda o subvenció de l’Ajuntament. Només una entitat rep ajuda econòmica i

assessorament d’altres administracions supramunicipals.

Les seves activitats les acostumen a realitzar a Ca n’Iborra. Aquest és

l’equipament municipal més utilitzat. No és casualitat que els joves considerin

que és l’únic equipament juvenil del qual disposen les entitats per a

desenvolupar les seves activitats. També s’utilitza, encara, que en menor grau,

Ca n’Ametller, l’Ateneu Revolta i el Pavelló o l’Agrupa. Hi ha algunes entitats

que fan moltes de les seves activitats al carrer, al bar o a casa, degut a què no

disposen d’equipaments, mancança que queda palesa en les entrevistes. Les

entitats polítiques fan molt ús de les seves pròpies seus, així com alguna entitat

que té cedida la seu de la seva associació mare.

53

ÚS DELS EQUIPAMENTS

17%

33%

50%

Cap Equipament

Equipamentspúblics

Equipamentsprivats oparticulars

NIVELL D'US DELS EQUIPAMENTS

43%

8%8%

8%

17%

8%

8%Ca n'Iborra

El Chic

l'Agrupa

Ateneu Revolta

Poliesportiu

Centre Comunitari

Ca n'Ametller

54

Nivell de coneixement de programes i serveis.

En general, pel que respecta als programes educatius que afecten a la població

juvenil no hi ha un coneixement molt acurat d'allò que s'està portant a terme

dintre del municipi. Ja sigui perquè la gent entrevistada ja no estudia a la

secundària o bé perquè són persones que estan estudiant a instituts de fora el

municipi. Sigui per un motiu o per un altre, no els hi ha arribat la informació

d'aquest tipus de programes o serveis.

Els PTT (Programes de Transició al Treball) no són coneguts per la majoria de

les entitats entrevistades. Només dues entitats afirmen tenir-ne coneixement,

encara que no l'han utilitzat. Tot i això, mostren una opinió favorable del

mateix.

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

PTT

IES-S

EFED

ATENCIÓ A

LA D

IVERSIT

AT ALS IE

S

IES-U

AC

XERRADES ALS

ALU

MNES DE S

ECUNDÀRIA

CASAL DE JO

VES

PUNT D'IN

FORMACIÓ JU

VENIL

SETMANA DE LA

JOVENTUT

FIRA JO

VE

CA N'IB

ORRA

SERVEI DE V

OLUNTARIA

T

INFORMACIÓ

ALS JO

VES DELS

IES

SUPORT A E

NTITATS JU

VENILS

55

L'IES-SEFED és un programa bastant desconegut. Només dues entitats afirmen

tenir-ne coneixement. La seva opinió al respecte és bastant favorable, però cal

destacar que és una opinió que ells han rebut d'altres persones alíenes a

l'entitat, no es tracta d’un programa que ells hagin utilitzat o utilitzin

actualment.

Hi ha un total desconeixement entre la població de joves entrevistats sobre

l'atenció a la diversitat als IES, els IES-UAC i la informació als instituts. No hem

trobat ningú que conegui cap dels tres programes/serveis. Igualment, el nivell

de coneixement de les xerrades als alumnes de secundària que es porten a

terme als mateixos instituts és molt baixa, encara que hem trobat dues entitats

que sí que en tenien coneixement d'aquest servei. El seu nivell de coneixement

no els permet fer una valoració subjectiva de les xerrades, tan sols consideren

que existeix molta diversitat pel que respecta a la tipologia de temes que s'hi

tracten.

Dins l’àmbit sociocultural, es pot constatar que hi ha un major nivell de

coneixement dels serveis i/o de les activitats que es realitzen dintre del municipi

així com dels equipaments municipals que tenen els joves al seu abast. No

obstant això, només el 50% de les entitats entrevistades tenen coneixement del

casal de joves. Per a poder entendre perquè hi ha una altra meitat que

desconeix l'existència del casal, seria interessant poder considerar algunes de

les opinions dels entrevistats sobre el casal de joves de Molins de Rei:

"Sí que el conec però no és un casal, de fet només estan ubicades les entitats. Abans sí que hi havia un casal però l'Ajuntament l'utilitzava per controlar els ionquis"

"Sí el conec, però el seu ús no és com a casal"

"És insuficient d'espai"

"Està atrotinat, mal cuidat. No hi ha caliu. Cadascú té el seu espai, no hi ha relació".

56

El motiu principal pel qual la meitat dels entrevistats no coneixen el casal de

joves és perquè no el consideren un casal de joves com a tal. No tenen la

percepció que el que actualment es considera un casal de joves a Molins de Rei

ho sigui.

Contràriament, la totalitat de la població entrevistada coneix el Punt

d'Informació Juvenil. A més a més valoren molt positivament aquest servei.

Tothom l'utilitza o l'ha utilitzat alguna vegada en la seva vida. S'utilitza

fonamentalment per viatjar i per extreure informació sobre els estudis.

Pràcticament tothom considera que el canal de transmissió de les informacions

és correcte, inclòs opinen que s'ofereix una informació molt bona.

De la mateixa manera tothom coneix la Setmana de la Joventut. És, de fet,

l'activitat que es realitza des del jovent i destinada a la població juvenil més ben

valorada. Un bon exemple són les opinions dels propis joves que hi participen:

"És l'única cosa que funciona a Molins de Rei de joventut"

"Està molt bé, encara que té un pressupost massa baix"

"El més positiu de la Setmana de la Joventut és que es continuï realitzant. El més negatiu que els actes són molt iguals i estan molt institucionalitzats. Jo crec que no es canvien les activitats perquè és una tradició recuperada."

"La 1ª Setmana de la Joventut vam fer 30 actes, però era insostenible. La 2ª 7 o 8... De fet, està bé, hi participa la gent. Va haver una època estancada però des de fa 4 o 5 anys va molt millor. Es fa des de fa 20 anys aproximadament. Hi ha bastant barreja, oferta diversa, però el pressupost acaba marcant les activitats"

"Està bé, però el pressupost és reduït. Hi ha discriminació segons l'entitat que demani l'ajuda."

Com es pot observar segons les respostes dels joves entrevistats hi ha, en

general, una bona percepció de la Setmana de la Joventut, a excepció

d'algunes crítiques molt puntuals en allò que fa referència al pressupost o als

tipus d'actes que es realitzen.

57

La Fira Jove, festivitat que s'emmarca dintre de la Fira de la Candelera, també

és bastant coneguda. De totes formes, la valoració que donen és ben diferent a

la donada a la Setmana de la Joventut. En termes relatius, valoren molt més

positivament la Setmana de la Joventut, amb la qual es senten molt més

identificats, en termes generals, i s'hi impliquen realitzant activitats diverses. De

fet, la Fira Jove no la consideren pels joves, sinó mes bé és considerada una

activitat de caire infantil:

"Em sembla que es celebra dintre de la Candelera. De totes maneres, no hi ha cap acte juvenil, és mes infantil..."

"Sí la conec, però és mes infantil"

"Sí es fan castellers i concerts"

El servei de voluntariat no és conegut per ningú.

El suport a entitats juvenils el coneixen quatre de les persones entrevistades. La

seva opinió al respecte és que són insuficients i que moltes entitats

necessitarien més ajuda (espais per a poder desenvolupar les seves activitats,

diners...)

Finalment, l'equipament juvenil per excel·lència a Molins de Rei -Ca n'Iborra- és

conegut per la totalitat dels joves entrevistats. En general, tothom té una opinió

molt favorable pel que fa a Ca n'Iborra com a idea i concepte d'equipament.

Malgrat Això, pensen que és molt precari i que es necessita urgentment un

equipament juvenil en condicions. A continuació, es transcriuen algunes de les

opinions al respecte:

"És un bon equipament"

58

"És un equipament molt precari per la nostra entitat. No es poden fer festes ni concerts. De fet, en general, hi ha falta d'equipaments". "Està molt bé... fem coses allà...Està bé, però no te'ls pot fer teu. És un espai molt fred" "És gran, però no el considerem un equipament (està molt mal condicionat: no es poden fer concerts, no té compartiments, és fred." "Físicament no està bé. Moltes entitats no tenen espai per fer les seves activitats, i si a més el 2004 tiren Ca n'Iborra..." "És una bona iniciativa: es fan festes, concerts"

VALORACIÓ DE L1 AL 10 DE CA N’IBORRA

Àmbits d’actuació

A la pregunta sobre quins són els àmbits d'actuació que interessen

especialment als joves entrevistats, la majoria consideren l'habitatge en primer

lloc, i la inserció laboral en segon lloc, com a dos camps que preocupen

especialment als joves.

Quan traslladem els àmbits d'actuació preferents als 5 eixos vertebradors del

Pla Director, s'observa que els joves estan especialment preocupats per la seva

autonomia, que pensen aconseguir-la a través de la plena incorporació al

mercat laboral i la possibilitat d'accedir a un primer habitatge, ambdós elements

on els joves es troben amb més dificultats.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

de l'1al 2

del 3 al4

del 5 al6

del 7 al8

del 9 al10

59

També s'observa que hi ha un grup important de joves que opina que la

participació i l'associacionisme és un àmbit important d'actuació. De fet, és el

segon àmbit (després de l'habitatge) que apareix amb més freqüència de

resposta com a primer àmbit d'actuació. Amb la mateixa freqüència de

respostes es troba l'àmbit de difusió i joves creadors, encara que ningú l'ha

considerat com una actuació prioritària.

Cal destacar que hi ha tres àmbits d'actuació que no han estat assenyalats per

cap jove. Aquests són sensibilització i formació artística, noves tecnologies i

turisme.

A alguns els hi ha costat reduïr la seva elecció a només tres àmbits. Així doncs,

en quart i cinquè tornen a aparèixer la salut i el consum, la informació juvenil, i

apareix com a nou àmbit d'actuació la solidaritat i la cooperació i a l'apartat

d'altres la importància de la identitat de vila.

À M B I T S D 'A C T U A C I Ó A G R U P A T S E N E L S 5 E I X O S V E R T E B R A D O R S

A U T O N O M IA6 2 %

C IU T A D A N IA1 3 %

E X P E R IM E N T A C IÓ6 %

C R E A T IV IT A T1 3 %

M O B I L I T A T6 %

60

Quan als joves se'ls pregunta obertament quins són els programes, projectes i

serveis que ells dissenyarien pels joves de Molins, es mostren molt participatius

i amb ganes d'aportar idees, queda palesa la necessitat que tenen de sentir-se

escoltats i de participar activament en el projecte de la seva vila.

Agrupació de propostes en funció dels eixos.

Agrupem les propostes dels joves en els 5 eixos vertebradors.

EIX 1. CIUTADANIA PARTICIPACIÓ

Apareixen propostes com la creació d'un Consell de participació de joves:

"Primer de tot, fer una cosa transversal. Tocar tots els àmbits. Crear un consell de participació de joves que no fos una cosa assistencial, sinó donar eines als joves, un instrument regulat pels joves on puguem cobrir les nostres necessitats en tots els aspectes. Fer un pla director de joventut conjunt. Si es pogués crear un consell de joves com a d'altres ciutats es faria mes interactiu" "Se'ns hauria de tenir mes en compte"

habi

tatg

e

Salu

t i c

onsu

m

Igua

ltat

d'op

ortu

nita

ts

Part

icip

ació

i as

soci

acio

nism

e

Info

rmac

ió ju

veni

l

difu

sió

i jov

es c

read

ors

inse

rció

labo

ral

espo

rt

mob

ilita

t ur

bana

Primer àmbit d'actuació

Segon àmbit d'actuació

Tercer àmbit d'actuació

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

ÀMBITS D'ACUTACIÓ SEGONS ORDRE D'IMPORTÀNCIA

61

"que escoltin als joves, no saben quins interessos tenen els joves, quins problemes, no s'escolta a la gent...que els polítics es deixin assessorar... desde cultura es trien els concerts de festa major i no accepten assessorament i moltes vegades per aquest motiu estan mal aprofitats els diners" "ens agradaria que hi hagués codesició amb els joves, que no sigui només consultiu" “Intentar apropar la política als joves. La fórmula de les primàries ha estat mols encertada per apropar la gent. Per a mi no ha funcionat pels resultats”. “Per la Festa Major s’hauria de donar més oportunitat a les entitats juvenils. Ho abarca tot el Camell. L’Ajuntament no dóna molta oportunitat a les entitats per a fer coses alternatives”. “Se’ns hauria de tenir més en compte”.

ASSOCIACIONISME

"Que hi hagués menys discriminacio amb les entitats juvenils" "Espais que siguin fructífers, que siguin un nexe d’unió d’entitats" “Programa conjunt de totes les entitats”

EQUIPAMENTS

"Un Casal de Joves, i en general, més espais i equipaments públics. Seria millor que l’ajuntament fes la inversió i posés els recursos i a més ho gestionés ell mateix. Dintre el casal haurien de tenir cabuda sales d’assaig, sala de concerts, bar."

"S’haurien de potenciar altres llocs de trobada que no fossin les discoteques, perquè hi ha gent que no els hi agrada anar-hi."

"Obrir locals de joves a diferents indrets de Molins. Obrir-ne 3 estratègics. Sí que tenim un Centre Cívic de la Generalitat però no sé si n’hi ha 4 ordinadors i ja està. S’haurien d’ofertar tallers atractius, incloure un bar..." “Ateneu amb diferents serveis, per tocar música, tallers i d’autogestió, on poguessis rebre informació. La gestió municipal tampoc em semblaria malament”. “Parlant amb entitats, un despatxet, amb un armari per les entitats. Tenir un lloc on guardar les teves coses. Els Castellers es reuneixen a la Guàrdia Urbana. Les entitats necessiten fer reunions. A mi m’agradaria un Casal de Joves on s’hi traslladés el Punt Jove, perquè és una vergonya. A més hi ha gent que no sap si existeix”.

62

“Apostaria cent per cent per un centre cívic. Falten equipaments. La Riera Bonet no serveix per a res (només per a fer cursets). Necessitaríem un centre cívic que tanques a les 22 hores”. “Un espai digne (equipament). Optimitzar els espais que hi ha. Per exemple del Casal de Joves. Fa falta una sala polivalent gran per a fer xerrades, concerts, cinema...)”.

SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

“En mediambient, no donaria tantes facilitats a construir pisos. No m’agrada tanta expansió immobiliària, trenca l’estructura de la vila”. “Solidaritat i cooperació, més formació de la diversitat amb la immigració. De totes maneres això es porta bastant bé”.

EIX 2- AUTONOMIA

HABITATGE:

"Construcció d’habitatge per joves, que no n’hi ha. Estaria bé la masoveria urbana, que seria fer un cens de cases abandonades, pagant un lloguer simbòlic de 100 pessetes al mes al propietari i arreglar i mantenir la casa. Amb l’excusa que és una cosa que depèn d’altres administracions a nivell local a vegades no es fa i sí que es pot fer." "Fer un plantejament important en habitatge." “Habitatge per joves (petits), de lloguer assequible”. “ ...de lloguer és impossible quedar-se a Molins si no tens pasta; no hi ha pisos de protecció oficial. Es podria fer una mena d’Okupació legal o lloguer a baix preu. Hi ha moltes cases belles i desocupades. El propietari no hi fa res. La proposta seria fer algun tipus de conveni entre joves i propietari per cuidar-li la casa. De fet , ja hi ha un casa ocupada, la Casa Blanca, per un acord amb els propietaris”. “Posaria d’acord als propietaris dels pisos buits amb la gent que els necessita”. “Faria una borsa de lloguer”. “Habitatge de protecció oficial i de lloguer. S’ha fet habitatge de protecció oficial però per a joves en concret no. A més no eren de l’ajuntament eren de CCOO. A més el preu era de 20.000.000, massa car. El que es construeix és d’alt standing”.

“Habitatge: lloguer a 40000 pessetes màxim”.

63

INSERCIÓ LABORAL

“Borsa de treball municipal (cangurs, repassos, monitors, classes de pintura...) per inserir-te dins el món laboral”.

“Motivaria l’aprenentatge dels oficis. Motivar a les petites empreses a agafar aprenents”. “Faria una Escola Taller que funcionés. Rotllo parcs i jardins de Barcelona”. “En el tema d’ocupació i formació que hi hagi cursos de formació de riscos laborals”. “Ampliaria l’oferta educativa, amb mòduls formatius”

IGUALTAT D'OPORTUNITATS

“Igualtat d’oportunitats en sexe i amb els discapacitats”. “s’hauria de treure el major profit de la llei del català: rotulacions, ensenyament a l’institut que és molt pobre, fomentar als empresaris en l’ús del català.”

SALUT I CONSUM

“Més informació en salut: embarassos no desitjats, drogues (si la gent vol consumir que sàpiga el que es pren)”. “En el tema de salut i consum més informació”.

EIXS 3 – CREATIVITAT

SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓ ARTÍSTICA

“Cinema”. “Una biblioteca nova en condicions. La que hi ha està obsoleta”. “Millorar la biblioteca”. “Estar de bars està molt bé però si te’n canses a on vas...? Estaria bé un cine. La Sala Gòtica que hi ha al Palau de Requesens s’està caient. Fan teatre, assagen”. “Faria més actes culturals: concerts de heavy metal, un cicle de cinema, jornades de rol”. “La Federació Obrera, que és un espai abandonat, es podria usar com a sala de concerts. Ara només s’utilitza el bar”.

64

“Abans hi havia el Cinema Versalles, de propietat privada, que es va tancar. Ara a Molins no hi ha cinema. Es fan una vegada al mes al Teatre La Peni, que és un equipament lamentable”. “Abans es feien “Les 12 hores del terror” i ja no es fa. Es podria tornar a fer”. “Teatre al carrer” “Cinema al carrer” “Concerts” “Festival de curts”

DIFUSIÓ JOVES CREADORS

“Locals per assajar perquè aquí a Molins hi ha tradició de grups de música”. “No tenim bucs d’assaig, assagem a una nau industrial, a El Papiol”.

EIX 4 - EXPERIMENTACIÓ

EDUCAR AMB L'ESPORT

“Hem tingut reunions amb joves i es queixen de la necessitat d’una pista d’atletisme. Potser no haurien de fer una pista d’atletisme però sí tenir un lloc per a entrenar”. “Potenciar més l’esport”.

Prioritats en l’ambit juvenil.

S'ha demanat als joves entrevistats quines són les tres iniciatives que

consideren prioritàries en l'àmbit de joventut. Les opcions de resposta que

s'han plantejat són objectius extrets del pla de l'àrea de serveis personals i

referents al sector de joventut; suport als nous creadors, facilitar nous espais

d'autogestió, suport a entitats juvenils, promoció d'habitatge, creació d'espais

de cultura i lleure, facilitar l'accés a les noves tecnologies.

65

La iniciativa que més àmpliament és considerada com a primer objectiu entre

els joves entrevistats és clarament l'habitatge. Però també apareixen (en menor

freqüència de resposta) el suport a nous creadors, facilitar nous espais

d'autogestió, suport a entitats juvenils, creació d'espais de cultura i lleure.

L'única iniciativa que cap de les entitats entrevistades consideren prioritària es

facilitar l'accés a les noves tecnologies. La creació d'espais (tan de cultura i

lleure, com d'autogestió), són dos objectius considerats quantitativament, molt

importants per gairebé totes les entitats. Molt a prop es troba la iniciativa de

suport a les entitats juvenils.

Així doncs les tres iniciatives, més triades per les entitats entrevistades són,

promoció de l'habitatge, creació de nous espais d'autogestió i espais de cultura

i lleure. Pràcticament ha estat el mateix número de persones, que han triat

alguna d'aquestes iniciatives, però s'ha de destacar que com a primera opció

l'habitatge és l'objectiu prioritari entre els joves entrevistats.

Problemes de la població juvenil Pel que fa als problemes o necessitats de la població juvenil de Molins, les

entitats entrevistades destaquen 4 àmbits: l'habitatge, l'oci, la manca

d'equipament i la informació.

suport als nouscreadors facilitar nous

espaisd'autogestió

suport a entitatsjuvenils promoció

d'habitatge creació d'espaisde cultura i lleure facilitar l'accés a

les novestecnologies

iniciativa escollida en primer lloc

iniciativa escollida en segon lloc

iniciativa escollida en tercer lloc0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

66

Pel que fa a l'habitatge, la queixa mes generalitzada és l'elevat preu del mateix

i la manca d'habitatge de lloguer i de promoció pública per joves.

"tenim poc lloguer i moltes cases buides" "fan falta habitatges petits per joves, de lloguer assequible... si es compara amb d'altres pobles és molt car" "depent de l'edat dels joves, si ets mes joves el mes important és l'oci, si ets mes gran ho és l'habitatge"

Pel que fa a l'oci, els joves entrevistats, manifesten la poca oferta d'oci existent

a la Vila, i l'homogeneïtat en l'escassa oferta existent:

"els joves marxen a Barcelona. La gent mes joveneta anava al Chic, la gent es troba a les places, sinó ets de cap entitat no tens on anar. Diuen que a Molins hi ha moltes entitats, però dedicades als joves n'hi ha molt poques"

"l'oci nocturn està molt bé, però no com per atreure a gent d'altres pobles, hi ha molt bars però podria estar millor" "la gent se'n va fora, dels 14 als 17 anys no hi ha res...""...les dotze hores de cine de terror que es feia a la Peni no és fan, no hi ha cines, hi ha dos teatres, la Peni i el Foment""...els concerts de la Festa Major es fan només per Hippies i kumbayas, s'ha anat abandonant el tema juvenil a nivell de teatre, música. És com començar de zero"

Un altre problema que apareix de forma recorrent en les entrevistes, és la

manca d'equipaments juvenils. Els joves consideren que no tenen un espai

adequat per reunir-se, ni per a poder realitzar activitats com a entitats. També

apunten que si un jove no és de cap entitat, no troba un espai a la vila on

poder passar el seu temps d'oci, fora dels pubs, bars o discoteques

equipaments esportius, que també pensen que estan massa saturats.

"A Molins falten espais d'autogestió, un casal de joves, centres culturals" "no hi ha equipaments, ara hi ha el casal cívic Riera Bonet però està molt lluny, fes una reunió, i no hi anirà ningú" "al centre no hi ha cap local per joves" "les entitats no tenen espai, seria necessari un casal de joves, els esplais en concret estan molt malament d'espais"

67

"fa falta un segon pavelló, l'actual està saturat, hi ha molts problemes amb els horaris dels entrenaments"

La comunicació és un altre dels problemes que destaquen els joves. Aquest el

podríem definir des de dues vessants. D'una banda, com el canal de transmissió

de la informació entre l'administració i la població juvenil. En ocasions,

consideren que s'hauria d'incrementar la difusió dels actes, serveis i/o

programes que es desenvolupen des de l'Ajuntament. D'altra banda, el podríem

definir com la necessitat de tenir una comunicació mes fluïda amb l'Ajuntament:

"Que qualsevol jove tingui accés a tot el que es fa. Els que no formen part d'una entitat, què? , perquè hi ha molta gent que no se n'assabenta." "Fa falta mes informació. La pàgina web de Molins està bé però s'hauria de donar a conèixer. No hi ha espais públics d'expressió ciutadana. Les parets estan saturades, falten vitrines lluminoses..., com a entitat reps molta informació, però els particulars no. S'entera la gent de boca a boca".

"Hi ha un punt on es trenca la informació entre l'Ajuntament i els joves. Hi ha una manca de relació i, fins i tot, no volen donar informació. I, en general, no hi ha canals de participació". "Crec que seria molt important poder dir la teva. No ens escolten".

Aquests problemes es caracteritzen per ser comuns a pràcticament totes les

entitats. A més a més, hi una tota una sèrie de necessitats que són específiques

d'alguns dels joves que pertanyen a les entitats entrevistades. Aquest seria el

cas del problema de trobar una feina, la falta d'equitat en el repartiment de les

subvencions, la manca d'imatge de Molins envers l'exterior, la protecció de

l'idioma, els problemes mediambientals, el creixement demogràfic excessiu de

la població molinenca i la desmotivació provocada per la falta d'expectatives

que troben els joves a la societat actual:

"Hi ha desencantament. Vols marxar de casa i no pots. Fas una carrera i no serveix per res". "No es promociona la ciutat de Molins: que la gent conegui per alguna cosa Molins".

68

"Hi ha falta de subvencions a les entitats" "Ja hi ha una mala distribució de les subvencions" "A les entitats els hi falten oportunitats... algunes no tenen les mateixes oportunitats que altres perquè són idees mes trencadores" "Falta pressupost i infraestructura. Idees n'hi ha moltes. L'Ajuntament no ajuda massa a nivell d'estructura i espai i les entitats es cansen. No s'hauria de barrejar política i cultura. No haurien de donar subvencions només als grups majoritaris. No es valora la feina de les entitats: hi ha molta varietat d'entitats i no s'aprofita". "El poble s'està fent gran i no se sap com. Les zones verdes, en relació amb habitatge, creixement urbanísitc, tala d'arbres. Està quedant un centre aïllat i una perifèria aïllada. Hi ha aquest sentiment de no convertir-nos en un suburvi urbà. Hi ha una identitat de vila. Això té coses bones i dolentes. O com a mínim que no es perdi i fer-ho arribar a la gent nova, fomentant la integració. Costa molt que la gent de fora, fills d'immigrants s'integrin. Tot el barri de l'Incresa... no estem molt integrats. Estem la gent del centre i la gent dels barris. Aquesta identitat provoca molt tancament". "La protecció de l'idioma, la pèrdua del català... La relació entre el castellà i el català... hi ha una falta de respecte al llenguatge. L'ajuntament hauria de fer alguna cosa." "Collserola està molt malament i el Riu Llobregat és un abocador"

Les solucions que ofereixen els mateixos joves són puntuals en alguns casos i

més generals o globals en d'altres casos, en funció del tipus de problemes que

ells hi consideren. En el cas de l'habitatge, van des de la creació d'un cens de

cases abandonades o buides (masoveria urbana) a la promoció d'habitatge

públic per a joves i de lloguer a preus accessibles.

Quan fan referència a l'oci, proposen ampliar l'oferta a través de cinemes o

centres comercials.

Respecte a alguns dels problemes esmentats, els joves són conscients que les

solucions als mateixos són de caràcter mes global. Aquest és el cas dels

problemes medioambientals i laborals, qüestions que depenen més

d'administracions supramunicipals.

69

Necessitats i problemàtiques. Objectius. Quadre de necessitats. Per sistematitzar les informacions referents a les necessitats i els problemes que

s’han detectat a partir de les entrevistes, s’utilitza el mètode 3, on en funció de

blocs temàtics s’hi agrupen els interessos i les problemàtiques detectades. Així

mateix s’inclouen aquelles fites a assolir per a cadascuna de les necessitats i

problemàtiques.

70

Eix Necessitats i problemàtiques bàsiques Objectius Ciutadania - Equipaments No disposen d'equipaments Fer un Casal de Joves Optimització i rehabilitació dels espais existents Manca d'informació institucional Incrementar la difusió municipal Ciutadania - Participació Manca de codecissió dels joves. Creació d'un Consell de joves Ciutadania - Associacionisme Discriminació a algunes entitats Aplicar criteris més objectius envers les entitats Ciutadania - Associacionisme Manca de relació entre les entitats Creació d'un Programa conjunt per entitats Creació d'espais d'unió Ciutadania - Solidaritat i Cooperació Excessiva expansió immobiliària Creixement sostenible de la vila Autonomia - Habitatge Dificultat d'accés a l'habitatge Construcció d'habitatge públic per a joves: lloguer i propietat Creació d'un cens de pisos buits o cases abandonades Autonomia - Inserció laboral Dificultats d'accés al món del treball Creació d'una borsa de treball municipal Motivar l'aprenentatge dels oficis Ampliació de l'oferta educativa Autonomia - Igualtat d'oportunitats Discriminació per raons de sexe Polítiques que afavoreixin la igualtat sexual Existència de barreres pels discapacitats Polítiques que trenquin les barreres socials dels discapacitats Discriminació de la llengua catalana Fomentar l'ús del català: rotulacions, ensenyament... Autonomia - Salut i consum Manca d'informació en salut i consum Incrementar la informació en aquests temes Creativitat - Sensibilització i Form. Artística Escassa oferta lúdica a la vila Promoure la construcció d'un cinema Promoure la construcció d'un centre comercial Incrementar el número d'actes culturals Homogeneïtat en l'oferta cultural Diversificar l'oferta cultural de la vila Existència d'una biblioteca en males condicions Millorar la biblioteca municipal o creació d'una nova Creativitat - Difusió de joves creadors Manca d'equipaments pels joves creadors Creació de bucs musicals d'assaig Experimentació - Educar amb l'esport Falta d'equipaments esportius Construcció d'una nova pista d'atletisme Fomentar més l’esport a la vila

71

Conclusions

Els canvis que s’han produit en la joventus actual són evidents. Els joves i les joves

tenen comportaments diferents als joves de dècades anteriors. Els joves de Molins de

Rei no són quelcom diferent. Com a grup social dintre la vila es comporten, fan i

pensen d’una manera particular. Per tant, i a partir d’aquesta consideració necessiten

una atenció especial per parte de les administracions i, en particular, per part de

l’Ajuntament de Molins de Rei, com a administració més propera.

Les polítiques que cal aplicar al col.leciu juvenil de Molins són les anomenades

polítiques Afirmatives, ja que el jove molinenc és un ciutadà de ple dret. L’objectiu

principal de l’Ajuntament ha de ser aconseguir l’autonomia personal i la plena

ciutadania del jove. I aquesta finalitat s’ha de vertebrar dintre el nostre Pla Director

de Joventut. Aquest pla, que ha de ser un instrument obert, dinàmic i participatiu, fet

pels joves i amb els joves del municipi, s’estructura de manera general en funció de

cincs eixos: l’autonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i l’experimentació. El

Pla s’ha de treballar sota tres objectius: Participació, Habitatge i Cultura.

A través de la participació els joves han de ser més protagonistes actius al municipi

de Molins de Rei. I ho han de ser a travès de les associacions. En aquest sentit

l’associacionisme fomenta certs valors positius com la solidaritat o el treball en equip.

La joventut de Molins mostra un grau alt de participació si ho comparm a mb altres

municipis. Per tant l’objectiu es basa principalment en incrementar aquesta

participació i en augmentar el suport a totes les entitats, dotant-los dels recursos

necessaris (equipaments, ajudes econòmiques, recolzament en les seves propostes,

m´s horitzontalitat en la presa de decisions…)

L’objectiu cultural s’ha d’entendre en relació al binomi dels eixos creativitat-

experimentació. S’han de reivindicar els valors estètics juvenils i les nover formes

creatives. Els joves molinencs utilitzen els recursos de la Vila, però és important que

s’incrementin els mateixos i que s’impulsin les seves creacions, a través

d’equipaments destinats a nous creadors i al consum cultural. A més, els joves viuen

72

de manera diferent el seu temps d’oci i s’han de tenir en compte l’existència potencial

d’accions innovadores.

L’elevat preu de l’habitatge és un problema estructural que va més enllà dels límits de

la Vila de Molins de Rei. Tot i això, com a administració local ha d’establir

mecanismes per facilitar l’accès a l’habitatge, sobretot a la població juvenil que vol

independitzar-se i es troba amb uns preus massa elevats (lloguer i compra), fet que

condiciona la seva expulsió cap a zones perifèriques on els preus són en termes

relatius inferiors. Aquest ha de ser un dels tres objectius vertebradors dels Pla

director ja que l’autonomia del jove, passa, entre d’altres coses per gaudir de la seva

pròpia vivenda.

El segon àmbit d’actuaciuó (després de l’habitatge) on cal incidir és la participació i

l’associacionisme, considerant que els joves han de ser protagonistes actius en el

desenvolupament del municipi i veuen que participar-hi fomenta en els joves valors

solidaris i crítics dintre de l’associacionisme veuen la necessitat de que hi hagi un

nexe d’unió entre les entitats, a través per exemple d’un programa conjunt.

Els canals de comunicació són bàsics si ens referim al desenvolupament de qualsevol

d’aquest tres objectius (Participació, Cultura i Habitatge). Per tant cal destacar, la

informació juvenil com a un element bàsic per a poder assolir els nivells de

participació social a la Vila que els joves desitgen. Així doncs, és necessari posar

especial ènfasi en l’assoliment d’una relació fluïda i bidireccional. Informar és formar,

és fomentar i incrementar la participació juvenil, desenvolupar la igualtat

d’oportunitats i facilitar l’accès a tots els recursos de la Vila. Un exemple de que la

comunicació Ajuntament-Població Juvenil, és encara millorable és el desnivell que es

produeix entre el nombre de serveis i programes que ofereix l’Ajuntament, destinats

als joves, i el nivell baix de coneixement dels mateixos. En conseqüència, s’ha de

posar especial interès en establir mecanismes més forts d’informació.

A partir de les entrevistes que s’han realitzat als agents juvenils i als agents educatius

es poden destacar algunes característiques generals que recolzaen per sí mateixes la

73

necessitat de plantejar els tres objectius del Pla Director de Joventut: L’àmbit

d’actuació que consideren els joves prioritari és l’habitatge. Es senten especialment

preocupats per les dificultats (preus elevats, poc lloguer…) que tenen per poder

aconseguir una vivenda digna. Per tant és l’autonomia la seva principal preocupació.

Els mateixos joves proposen iniciatives com la masoveria urbana, els lloguers

assequibles a través d’una borsa municpal i fer més habitatge de promoció pública a

preus baixos.

Hi ha una necessitat d’equipaments important. Seria necessària l’existència d’un casal

de joves. S’ha de destacar la situació precària en la que es troba Ca n’Iborra. De fet,

els joves manifesten la voluntat de tenir un espai propi, tan a un nivell més associatiu

com a un nivell més individualitzat. Les entitats requereixen un espai on realitzar les

seves activitats, així mateix tots aquells joves que no estan en cap entitat ni associats

no tenen cap espai on estar, a excepció de bars, discoteques i el carrer.

La setmana de la joventut és l’acció destinada als joves més ben valorada. Malgrat

això, hi ha una sol·licitud evident de més pressupost, més originalitat i més

heterogeneitat en les activitats.

Es detecta la demanda de la creació d’un consell de joves. En aquest sentit demanen

més codecisió i més apropament entre l’administració local i els joves.

Són reacis a l’expansió immobiliària del municipi. Allò que més els agrada de Molins

és la baixa densitat de població i el que això comporta. Aquest és un factor que

afovoreix que els joves es sentin més vinculats als territori, manifestant un setiment

de pertinença alt.

Els joves volen més diversificació i originalitat en l’oferta cultural del municipi,

consideren que una mancança important és l’inexistència d’un cinema a Molins de Rei

o de Bucs d’assaig entre d’altres. Alhora creuen necessària una programació cultural

més àmplia i innovadora que atregui als joves.

74

Aquestes necesistats són les prioritats de les les polítiques de joventut a Molins de

Rei. Treballem doncs, per donar resposta a les demandes dels joves i a l' hora per

visualitzar aquestes polítiques, facilitant així el coneixement de les accions i vetllant

per que els principals interessat (els joves) coneguin i participin d'aquestes accions.

Com ho fem?

� Notes de premsa de totes les activitats que fem arribar als joves que han sol·licitat

rebre aquesta infrmació

� Agenda activitats municipal

� Plana web corporativa

� Cartells i altres elements de difusió escrita que repartim en els diferents

equipaments (biblioteca, poliesportiu, centres educatius, centres cívics,…)

� Mitjans de comunicació locals i municipals

� Cartes adreçades a les entitats

� En cas d' activitats mancomunades, comunicació als ajuntaments/administracions

implicades.

75

MODEL DE GUIÓ Nº 1: ENTREVISTES INTERNES

PLA DIRECTOR DE JOVENTUT DE MOLINS DE REI

GUIA PER A LES ENTREVISTES � DADES PERSONALS

• NOM I COGNOMS:

• CÀRREC:

• ÀREA O NEGOCIAT: � DOCUMENTS QUE APORTEN

• MEMÒRIA DE GESTIÓ:

• PROGRAMA DE TREBALL: � ASPECTES GENERALS

• OBJECTIUS GENERALS DE LA PRÒPIA ÀREA O NEGOCIAT. • ORGANIGRAMA DE TREBALL DEL SEU DEPARTAMENT. FLUXES DE PRESA DE DECISIONS.

• PROGRAMES QUE GESTIONEN DIRECTAMENT

• PROGRAMES TRANSVERSALS (Realitzats amb la mateixa àrea o amb d'altres, especificar)

• QUINS SERVEIS ESPECÍFICS DEPENEN DEL SEU DEPARTAMENT (USUARI= CONSUMIDOR)

76

• QUINS PROJECTES ESPECÍFICS DEPENEN DEL SEU DEPARTAMENT (USUARI=

PARTICIPACIÓ ACTIVA) � ASPECTES ESPECÍFICS DE JOVENTUT

• DELS PROGRAMES QUE GESTIONA, QUINS INCORPOREN TEMÀTIQUES ESPECÍFICAMENT JUVENILS? (ESPECIFICAR-LOS)

• DE QUINS EQUIPAMENTS DISPOSA LA SEVA ÀREA O NEGOCIAT PER ALS JOVES?

• CONEIX ALGÚN PROGRAMA DEL DEPARTAMENT DE JOVENTUT?

• CONEIX ELS SERVEIS QUE DEPENEN DE JOVENTUT?

• QUINS SÓN ELS SEUS SECTORS PREFERENTS D'ACTUACIÓ REFERENTS AL TEMA JUVENIL?

Informació Juvenil Inserció Laboral Salut i Consum Habitatge Igualtat d'oportunitats Participació i associacionisme Solidaritat i cooperació Esport Noves Tecnologies Sensibilització i formació artística Difusió i joves creadors Mobilitat Urbana Turisme Altres

• QUINS SÓN ELS PROJECTES QUE INTERESSEN MÉS A LA POBLACIÓ JUVENIL?

• SEGONS LA SEVA OPINIÓ, QUINS SÓN ELS PRINCIPALS PROBLEMES DELS JOVES I DE LES JOVES DE MOLINS DE REI?

77

MODEL DE GUIÓ Nº 2: ENTREVISTES EXTERNES: TEIXIT EDUCATIU

PLA DIRECTOR DE JOVENTUT DE MOLINS DE REI

GUIA ENTREVISTA ESCOLES • Nom i cognoms: • Escola: • Càrrec: • Correu:

1. Quina és la procedència geogràfica dels alumnes del seu institut? 2. Coneix algun programa que desenvolupi l'ajuntament en matèria de joventut? Quins? 3. Coneix els programes i/o serveis que depenen del negociat de joventut? 4. D'aquests programes i serveis, quins creu que interessen més a la gent jove de Molins? 5. Quins programes o serveis afegiria vosté? 6. Hi ha una comunicació fluïda entre el seu institut i l'Ajuntament? Amb quins departaments? 7. En una escala de 0 a 5, valori la importància dels següents àmbits d'actuació.

Informació Juvenil 0 1 2 3 4 5 Inserció Laboral 0 1 2 3 4 5 Salut i Consum 0 1 2 3 4 5 Habitatge 0 1 2 3 4 5 Igualtat d'oportunitats 0 1 2 3 4 5 Participació i associacionisme 0 1 2 3 4 5 Solidaritat i cooperació 0 1 2 3 4 5 Esport 0 1 2 3 4 5 Noves Tecnologies 0 1 2 3 4 5 Sensibilització i formació artística 0 1 2 3 4 5 Difusió i joves creadors 0 1 2 3 4 5 Mobilitat Urbana 0 1 2 3 4 5 Turisme 0 1 2 3 4 5 Altres 0 1 2 3 4 5

8. Segons la seva percepció, hi ha algún d'aquests àmbits que interessin especialment als joves i les

joves de Molins?

78

9. Sap on passen el temps lliure els joves Molinencs?

10.Quins són els principals problemes o necessitats dels joves de Molins?

11. Des del seu punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes?

MODEL DE GUIÓ Nº 3: ENTREVISTES EXTERNES: TEIXIT ASSOCIATIU

PLA DIRECTOR DE JOVENTUT DE MOLINS DE REI

GUIA ENTREVISTA ENTITATS

DADES GENERALS • Nom i cognoms: • Entitat: • Càrrec:

CARACTERÍSTIQUES DE L'ENTITAT

1. A què es dedica la vostra entitat? 2. Característiques de l'entitat (seu social, nombre de socis, procedència geogràfica, nivell

d'instrucció, nivell d'implicació...).

3. Quines són les fonts de finançament de l'entitat? 4. On acostumeu a desenvolupar les activitats de la vostra entitat? 5. Quina valoració féu en una escala d'1 a 10 dels espais que utilitzeu?

Espai Puntuació

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

6. Les activitats que desenvolupeu estan destinades exclusivament als joves?

80

NIVELL DE CONEIXEMENT 7. Coneixeu algun dels programes i/o serveis de joventut? Quina opinió us genera?

Programa/ Servei Coneixement Opinió

PTT IES-SEFED Atenció a la diversitat als IES IES-UAC Xerrades als alumnes de secundària Casal de Joves Punt d'Informació Juvenil Setmana de la Joventut Fira Jove Ca n'Iborra Servei de voluntariat Informacio als joves als IES Suport a entitats juvenils

INTERESSOS

8. Com a associació, hi ha algun dels següents àmbits d'actuació que us interessin especialment? Enumera'ls per ordre d'importància.

Informació Juvenil Inserció Laboral Salut i Consum Habitatge Igualtat d'oportunitats Participació i associacionisme Solidaritat i cooperació Esport Noves Tecnologies Sensibilització i formació artística Difusió i joves creadors Mobilitat Urbana Turisme Altres: Identitat de vila (integració)

81

9. Dels projectes que es desenvolupen, des de l'ajuntament, quins creieu que interessen més a la

gent jove de Molins?

10. Si de tu depengués dissenyar o decidir els projectes, serveis,... destinats als joves de Molins, què

faries?

11. De les següents iniciatives quines triaries. Enumera 3 per ordre d'importància.

Objectius Ordre de prioritat

Suport als nous creadors Facilitar nous espais: d'autogestió Suport a entitats juvenils Promoció d'habitatge Creació d'espais de cultura i lleure Facilitar l'accés a les noves tecnologies 12. Quins són els principals problemes o necessitats dels joves de Molins? 13. Des del vostre punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes?

14. Allò que més t’agrada de Molins... 15. Allò que menys t’agrada de Molins...

82

DEFINICIÓ DE NECESSITATS

Mètode 3Q

Eix Necessitats I problemàtiques bàsiques Objectius

Autonomia

Ciutadania

Creativitat

Experimentació

Mobilitat

83

QQuuèè ééss eell PPllaa DDiirreeccttoorr ddee JJoovveennttuutt??

• És l’eina per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut.

• Fases: 1. Visualització de les polítiques de joventut

que s’estan fent. 2. Anàlisis: necessitats i problemàtiques.

Objectius. 3. Diagnòstic: Conclusions. 4. Disseny del Pla: decidir accions per

assolir objectius.

84

EEssqquueemmaa ddeellss cciinncc eeiixxooss vveerrtteebbrraaddoorrss

PlaDirector

Autonomia Ciutadania Experimentac. Creativitat Mobilitat

Informació Juvenil

Turisme per a joves Sensibilització i Formació Artística

Difusió i joves creadors

Educar en l’esport

Noves Tecnologies

Particip i Associac.

Solidaritat i Coop.

Inserció Laboral

Salut i Consum

Habitatge

I. d’Oportunitats

85

ÀÀmmbbiittss dd’’aaccttuuaacciióó aaggrruuppaattss eenn eellss 55 eeiixxooss vveerrtteebbrraaddoorrss

62%6%

13%

13%6%

AUTONOMIA EXPERIMENTACIÓ CIUTADANIA CREATIVITAT MOBILITAT

86

AAuuttoonnoommiiaa.. SSaalluutt ii ccoonnssuumm

• Incrementar la informació en l’àmbit de la salut i el consum.

• Facilitar més informació en l’àmbit de les

drogues.

87

AAuuttoonnoommiiaa.. IInnsseerrcciióó LLaabboorraall

• Desenvolupar programes de transició escola-treball � Formació per als nous jaciments d’ocupació � Promoure l’aprenentatge dels oficis

• Promoure els cursos de formació de riscos laborals

• Polítiques a favor de la cohesió social � Intercanviar experiències amb empreses

88

AAuuttoonnoommiiaa.. HHaabbiittaattggee

• Borsa de lloguer • Promoure l’habitatge de protecció oficial per

a joves • Establir mecanismes innovadors d’accés a

l’habitatge: masoveria urbana.

89

AAuuttoonnoommiiaa.. IIgguuaallttaatt dd’’ooppoorrttuunniittaattss

• Integració de col.lectius amb dificultats

socials � Afavorir la igualtat de gènere � Facilitar la integració dels discapacitats � Promoure la igualtat lingüística

90

CCiiuuttaaddaanniiaa.. PPaarrttiicciippaacciióó ii aassssoocciiaacciioonniissmmee

• Participació juvenil municipal

� Creació d’un Consell de joves � Impulsar la participació de les entitats juvenils del

municipi

91

CCiiuuttaaddaanniiaa.. PPaarrttiicciippaacciióó ii aassssoocciiaacciioonniissmmee

• Associacionisme al municipi

� Creació d’un Casal de joves � Potenciar llocs de trobada juvenils � Fomentar la interelació i l’intercanvi entre les

entitats. � Millorar el suport tècnic i econòmic a les entitats

92

CCiiuuttaaddaanniiaa.. SSoolliiddaarriittaatt ii ccooooppeerraacciióó

• Educació per a la solidaritat i la cooperació municipal � Incrementar la (in)formació en la diversitat en

relació amb la immigració • Difusió dels valors medi ambientals

� Promoure un creixement urbanístic sostenible

93

EExxppeerriimmeennttaacciióó

• Educar amb l’esport

� Dotar de més equipaments esportius municipals � Potenciar l’esport

94

CCrreeaattiivviittaatt.. DDiiffuussiióó ii jjoovveess ccrreeaaddoorrss

• Dotar la vila de bucs de música

95

CCrreeaattiivviittaatt.. SSeennssiibbiilliittzzaacciióó ii ffoorrmmaacciióó aarrttííssttiiccaa

• Facilitar la construcció d’un cinema • Rehabilitar espais abandonats com a

equipaments culturals • Promoure més activitats culturals • Recuperar “Les 12 hores del terror” • Fer teatre al carrer • Fer cinema al carrer • Fer un festival de curts • Millorar la biblioteca municipal

96

PPrriioorriittaattss ddeell jjoovveess ddee MMoolliinnss

0

1

2

3

4

5

Suport alsnous

creadors

Facilitar nousespais

d'autogestió

Suport aentitatsjuvenils

Promociód'habitatge

Creaciód'espais de

cultura illeure

Facilitarl'accés a les

novestecnologies

Primerlloc

Segonlloc

Tercerlloc

Primer lloc Segon lloc Tercer lloc

97

Bibliografia

- La Era de la información: Economía, sociedad y cultura. Vol.I. La

sociedad en red. Alianza Editorial: 1996

- Pla Nacional de Joventut, Joves 2010. Secretaria General de Joventut.

Generalitat de Catalunya.

- Pla Director de Joventut 2001. Oficina del Pla Jove-Ajuntament de

Viladecans.

- La Joventut de Catalunya en xifres. Dades bàsiques de la joventut

catalana-2002. S.G.N. Generalitat de Catalunya.

- Les polítiques afirmatives de joventut. Una proposta per a la nova

condició juvenil. Edita Ajuntament de Barcelona. Maig 1999.

- Llibre Blanc de la comissió Europea. Un nou impuls per a la joventut

europea. 2001.

- Estadística básica territorial. Molins de Rei. Idescat. 2001

- Condicions de vida dels joves de la provincia de Barcelona. Toni Ramón

Riba, Elena Sintes Pascual. Institut d’estudis Regionals i Metropolitans de

Barcelona. 2002.

- Pla de l’Àrea de Serveis personals. Molins de Rei, juny de 2002.

- Pla Estratègic de Molins de Rei. 1999.

- Els contextos canviants de la joventut. Andy Forlong, Fred Cartmel.

Secretaria General de Joventut. Generalitat. 2001.

- Generació@. La joventut al segle XXI. Carles Feixa Pàmpols. S.G.J. 2001.

98

ANNEX 2- RESUM DE LES SESSIONS DE TREBALL ENVIATS ALS JOVES DE LA VILA

1a SESSIÓ DEL MOU!

GRUP DE PARTICIPACIÓ

Canvi de model de participació (el grup de participació va concloure que un dels principals problemes és el canvi en els models de participació, i la necessitat d'adaptar-se per part de les associacions a aquests nous models)

- Les associacions es tanquen sense adonar-se’n - Es busquen resultats immediats i prou - Falta continuïtat i sentit de fons en els projectes - Falta incorporació dels joves a les accions de cooperació o altres - Individualisme progressiu - Poc sentit del compromís - Participació passiva versus participació activa

Canals de comunicació i coordinació (un altre problema és la manca de canals de comunicació reals, entre entitats i administració, entre entitats i ciutadania, entre les mateixes entitats)

- Manca de canals de comunicació - Falta de treball conjunt - Falta de coordinació entre diverses entitats - No hi ha partits polítics per a joves - Processos participatius amb decisions no vinculants - Es queda tot en la teoria

Recursos (es planteja com a problema la manca de recursos: econòmics, d'espai, materials..., d'algunes entitats)

- L’Ajuntament “rateja” - Manca de suport a iniciatives juvenils - Manca d’equipaments per a reunions i activitats - Cal un espai per als joves - “ens sentim poc cuidats”

Informació (es fa incidència, sobretot, en la dificultat d'arribar a tots els joves)

- Manca d’informació a nivell associatiu, juvenil i cultural - Gestió de la informació - Com arribar realment a tots els joves - Manca de retorn d’informació un cop s’ha acabat una activitat

Altres

- Necessitats diferents en moments diferents de la vida - Si te’n pots anar a Burundi, no et quedis al Raval - Manca de projectes d’integració dels nouvinguts - Repensar l’organització de festes populars (aquesta necessitat se situa entre el canvi de

model de participació i els canals de comunicació i coordinació)

GRUP D’AUTONOMIA I EMANCIPACIÓ

99

Informació - L’accés a la informació no és igual per a tothom - Hi ha molta gent que no coneix els serveis públics que es dediquen a informar. - El punt d’informació juvenil hauria de servir a més a més com a punt de trobada. - Com es pot fer per que la informació arribi per igual a tothom?

Treball - Falta d’oferta formativa per al treball - Manca d’experiència laboral - Falta d’informació i assessorament sobre el món del treball: tipus de contractes, drets i

deures - Precarietat laboral - La majoria de feines es troben mitjançant els coneguts, familiars i amics

Salut i consum - Embarassos no desitjats - Els serveis de planificació familiar són insuficients - Atenció i suport a les mares - Informació sobre els riscos del consum de productes estupefaents - Desinformació sobre el consum - Més educació en el consum

Habitatge - La vivenda de compra és massa cara - Ens hem tornat tots uns especuladors? - L’oferta de vivenda de protecció oficial és escassa - No hi ha mercat de vivenda de lloguer - Què passa amb els pisos buits? - Entre el sorteig de les vivendes de protecció oficial i l’entrega de claus passa massa

temps - Per què hi ha tanta reticència a la masoveria urbana?

Igualtat d’oportunitats i mobilitat: Aquests dos àmbits no van ser tractats en la primera sessió. Queden ajornats per a la propera. Tot i així han arribat aportacions per escrit: Més inversió en l’escola pública

GRUP OCI (Totes les aportacions, han estat fetes a través de les butlletes) Espais

- No hi ha cinema - No hi ha discoteques per a menors de 16 anys - Hi ha pocs disco-bars - Cal fer un camp de futbol nou o arreglar els que hi ha - Cal un local jove - No hi ha centre comercial - No hi ha parcs amb jocs d’oci - Horaris poc amplis dels espais esportius. - Falta un circuit de bicicleta de muntanya i moto cross - No hi ha llocs per fer grafitis

Difusió joves creadors i sensibilització i formació artistica

100

- Concerts tot l’any - Només vénen grups catalans a la Festa Major

Mobilitat - S’ha de sortir fora de Molins per tenir més oportunitats d’oci

Noves tecnologies - No hi ha cibercafès

Esports - Hi ha poques competicions esportives

2a SESSIÓ DEL MOU!

GRUP DE PARTICIPACIÓ El Problema del canvi de model de participació i la manca de canals estables

de participació

A continuació trobareu un resum de les possibles causes que poden propiciar aquest canvi en el model de participació, que es van plantejar en la segona sessió:

- L’individualisme progressiu i el poc sentit del compromís. - L’àmplia oferta de serveis, activitats i “coses” per a fer, que no ens

permeten aprofundir en cap en concret, i per tant comprometre’ns. - La “Precarietat social” dels joves, (a nivell laboral, habitage...) aquesta

precarietat no permet comprometre’s i participar. - Les Polítiques dutes a terme fins al moment, han tendit a ocupar tasques

que desenvolupava la societat civil, a més a més el creixement de l’administració local ha “acaparat” funcions que desenvolupaven algunes associacions i col·lectius. Aquest fet a provocat, previsiblement, un decrement de l’interès o la participació de la gent.

- Tipologia de les entitats de Molins de Rei: hi ha molts joves a les entitats, però poques entitats identificades com a entitats juvenils.

- Es pensa també que hi ha poca confiança per part dels joves en els partits polítics.

Quines conseqüències comporta el problema del canvi de model de participació

i la manca de canals estables de participació?

- Comporta una disminució en la capacitat de crear dinàmiques. - No hi ha canal estable de comunicació entre ajuntament i entitats.

Possibles solucions que es plantegen a aquestes problemes:

101

- El treball en xarxa. - Equiparar els partits polítics a altres entitats. N o cal processos

burocratitzats. - Tendir a organitzacions de base participativa i de transformació

social, deixar el model anglo-saxó, assistencial i de voluntariat. - Creació de la figura d’un interlocutor. - Pensar i aprofitar tots els canals de comunicació i promoció. - Utilització de canals de difusió amplia. - Fer més difusió de les activitats que fan les entit ats. - Creació d’un butlletí electrònic. - Creació d’una agenda d’activitats. - Generar i crear punts i espais de trobada, llocs on la gent es

relacioni, tant puntuals com genèrics o estables.

GRUP D’AUTONOMIA I EMANCIPACIÓ

Informació

Un espai, un centre de recursos i serveis per als joves que aglutinés:

punt de trobada, punt d’informació i recursos, punt d’assessorament,

amb espais per possibles reunions, activitats... que fos un lloc de

referència per als joves.

Aquest centre hauria d’estar gestionat per l’ajuntament , amb les fórmules que ell mateix cregués convenient. Ara bé, en el consell de direcció de l’espai hi hauria d’haver una implicació directa de les entitats.

- És necessari un espai més cèntric i més gran per als serveis de joventut.

- Un possible espai, que encara no té adjudicat cap tipus de funció, seria “El Molí”.

- Un altre seria el “Centre Artístic”, per que té molt bona comunicació i ja està sent un referent per una bona part dels i les joves de Molins.

- S’ha d’aprofitar i rehabilitar més aquest espai. - Des de fa anys s’ha fet una descentralització de l’administració que no

ha beneficiat el funcionament de les entitats. - El barri centre és el millor lloc per ubicar aquest serveis de joventut, per

que és on s’agrupen la gran majoria d’entitats joves de la ciutat.

Habitatge

- L’economia no dóna possibilitats per poder comprar un habitatge.

102

- A l’hora de l’adquisició d’un habitatge, el jove es troba impediments socials i econòmics.

- Molins de Rei ha crescut molt en població i per tant la dificultat de trobar un habitatge accessible es molt difícil.

- S’hauria d’aplicar la política social europea, en matèria de joventut, aquí a Catalunya per que és més sensible amb la problemàtica de l’emancipació juvenil.

- L’ajuntament hauria de potenciar i practicar una po lítica d’informació i mediació per crear una borsa d’habit atge sobre els pisos que estan buits a Molins de Rei.

- L’ajuntament ha de ser mediador entre els propietar is de pisos buits i joves que volen accedir a un habitatge.

- S’hauria d’estudiar diversos projectes d’arreu de Catalunya d’altres administracions locals, per ajudar a elaborar el projecte a Molins de Rei.

- La masoveria urbana es una opció.

Treball - L’ajuntament ha de potenciar la creació d’un viver d’empreses amb

nova implantació com són les noves tecnologies. - No hi ha una continuïtat i un gran seguiment dintre dels cursos de

formació.

Salut i Consum

- La població ha crescut i per tant l’ambulatori no dóna més rendiment.

Està desbordat. - Ha crescut la natalitat i el servei de ginecologia a l’ambulatori porta molt

retràs a l’hora d’atendre a aquest col·lectiu de dones. - Per que hi hagués una bona resposta sanitària, a Mo lins de Rei hi

hauria d’haver un CAP amb més recursos.

General-emancipació

El creixement de la població no ha anat acompanyat d’un augment dels serveis a les

persones.

Les mesures per afavorir la conciliació entre la vida laboral i la familiar són minses.

Caldria crear més serveis de suport a les famílies amb fills de zero a tres anys.

103

GRUP D’OCI

La discussió s’ha centrat sobretot en el tema dels espais per a joves:

- Allò que més es troba a faltar és un espai propi pels joves on poder organitzar activitats.

- Falta un Macro espai cobert que sigui polivalent. - Falta un Centre de Recursos per a joves. - Es podria donar molt més ús als espais de les entitats. - Agrupar el màxim de serveis per a joves en un mateix equipament. Per

exemple: Punt d’informació + informació laboral + espais polivalents., sala de projeccions, de connexió a internet...

- Tenir molt en compte el tema dels horaris de l’equipament. - Fer un estudi dels equipament existents, “que hi ha?” “Com funciona?”

- Hi ha equipaments que estan en estat ruïnós. - Cal pensar a llarg termini, Caldria un estudi de viabilitat dels espais

existents. - Creació d’un Espai per joves: Pensar i decidir quin paper hi ha de

jugar el món associatiu i quin paper hi ha de jugar el món no associatiu.

3a SESSIÓ DEL MOU!

Aquestes són les idees que van sorgir dels debats dels i les joves que van participar a la tercera

sessió del MOU!

A U T O N O M I A : Problemes i necessitats respecte de la igualtat d’o portunitats:

- Alguns col·lectius tenen menys informació dels recursos existents.

- En molts casos hi ha un excés d’informació que acaba col·lapsant molts joves.

- Hi ha joves que no participen en la xarxa associativa. - Els grups socials marquen els grups de relació dels joves.

O indiquem els desavantatges d’aquests 2 punts anteriors o no s'entén gaire.

- Els joves amb poques relacions o xarxa social reduïda poden tenir més dificultats a l’hora d’assolir l’autonomia en alguns àmbits.

- Pot passar que el col·lectiu d’immigrants tingui dificultats per accedir a la informació i als recursos de la vila.

104

- En l’àmbit educatiu, el fracàs escolar ve condicionat moltes vegades per causes econòmiques, familiars... També es poden generar situacions de desigualtat d’oportunitats.

- Es pensa que hi ha poca oferta de recursos educatius a Molins de Rei pel que fa a cicles formatius, diferents tipus de Batxillerat...

- No es veu que hi hagi cap problema greu pel que fa a la igualtat d’oportunitats

entre els joves de Molins de Rei; en general, l’opinió és que si un jove vol, té les

mateixes oportunitats que la resta.

Accions

- Creació d’un espai propi per a joves en el Casa de la Vila, un apartat amb informacions i recursos exclusiu per a joves.

- Apartat de recursos i informacions en el web municipal. - Accions per afavorir la igualtat d’oportunitats per al col·lectiu amb

discapacitats. - Creació d’una nova escola bressol pública per afavorir la igualtat

d’oportunitats entre gèneres.

M O B I L I T A T

Problemes i necessitats:

Intercanvis a l’estranger:

- Els joves de Molins de Rei, i tots en general, no tenen informació sobre les oportunitats que ofereixen les diferents administracions i organismes per realitzar intercanvis a nivell europeu.

- No es fan servir ni les ajudes ni els serveis especialitzats en aquests temes.

Transport públic de Rodalies:

- Molins de Rei està ben comunicat amb Barcelona mitjançant el transport públic, però queda aïllat de la resta de poblacions del voltant, i sobretot del Vallès i del Baix Llobregat Nord i Sud.

- Les companyies d’autobús que donen servei des del nord de la comarca ofereixen uns preus molt superiors a l’oferta general de transport.

- El transport nocturn, sobretot el “Nit Bus”, fa un recorregut molt llarg i, per tant, triga molt més temps en arribar als llocs.

Mobilitat interna:

- El transport intern de la ciutat de Molins es valora positivament. - Hi ha un problema greu amb l’espai i les amplades de les voreres, que

són petites, i els cotxes no respecten els senyals de trànsit, amb la qual cosa hi ha molts cotxes que ocupen la vorera i dificulten el pas dels vianants.

105

Accions:

- Afegir un espai al web municipal o fer-hi un enllaç amb l’infopoint que tracta els temes d’intercanvis europeus.

- Millorar la connexió entre el nucli urbà i el polígon industrial per facilitar l’accés a la feina als joves que comencen a treballar i no disposen de transport particular o no en volen fer ús.

- Millorar i ampliar el servei del Nit Bus i RENFE, per cobrir les franges horàries que queden sense servei.

- Fomentar la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport dins la vila. Per exemple, fer més carrils bici.

- Caldria ampliar les voreres. - Dotar la vila de més zones de vianants, fer els carrers al mateix nivell per

reduir els problemes de mobilitat, tant per als cotxets de nens com perquè hi passi la gent gran.

E Q U I P A M E N T S Els joves de Molins de Rei han de disposar d’un equipament per a joves, ja siguin associats o no. Aquest espai ha d’oferir activitats i serveis exclusivament per a joves. L’equipament es podria fer a través de la rehabilitació d’espais que ja té la vila o bé construir un edifici nou. Aquest equipament hauria d’incorporar, com a mínim, els següents espais i serveis: - Un espai d’informació juvenil de diversos temes i àmbits d’interès: educatiu, laboral, viatgeteca, consultes per Internet... - Aules d’estudi - Sales polivalents (amb un escenari on es puguin fer concerts, obres de teatre i/o esdeveniments similars) - Sales de conferències - Sales de reunions - Bucs d’assaig - Bar - Armaris per a entitats. A l’equipament s’hi ha d’incorporar la figura d’un dinamitzador o un equip dinamitzador que gestioni la utilització dels espais i coordini tots aquests serveis. El dinamitzador ha d’estar en contacte directe amb els joves de la vila (instituts, entitats...). Es plantegen diverses modalitats de gestió: cogestió entre Administració i entitats o a través d’una coordinadora d’entitats, que en aquest moment no existeix. Una altra modalitat és la gestió directa per part de l’Administració, i, finalment, la gestió indirecta a través d’una associació o empresa.

106

Els horaris de l’equipament haurien de ser de dilluns a diumenge, matins, tardes i nits. Seria convenient traslladar alguns programes juvenils de formació ocupacional a l’equipament. Hauria d’oferir un programa d’activitats, participat i consensuat pels joves. No volem "la Setmana de la Joventut"; volem que tot l'any sigui de la joventut.

107

ANNEX 3 – Document complet del Pla Director de Jove ntut

Pla Director de Joventut de Molins de Rei

(MOU!)

108

propostes (juny’04)

Índex

Pàgina apartat

Pàgina 1 Portada

Pàgina 2 Índex

Pàgina 3 Introducció

Pàgina 4 PDJ de Molins de Rei: el MOU!

Pàgina 5 Eix 1: Emancipació

Pàgina 6 subeix 1.1: formació i treball

Pàgina 7 subeix 1.2:informació i igualtat d’oportunitats

Pàgina 8 subeix 1.3: habitatge

Pàgina 9 subeix 1.4: salut i consum

Pàgina 10 subeix 1.5: mobilitat

Pàgina 11 subeix 1.6: conciliació de la vida familiar i

laboral

Pàgina 12 Eix 2: Participació

Pàgina 13 subeix 2.1: models de participació

Pàgina 14 subeix 2.2: canals de comunicació,

coordinació i informació

Pàgina 15 Eix 3: Oci

Pàgina 16 subeix 3.1: equipaments i espais d’oci

Pàgina 17 subeix 3.2: difusió, sensibilització

i formació artística

Pàgina 18 subeix 3.3: esports

Pàgina 19 subeix 3.4: noves tecnologies

109

Introducció

Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret des del Programa de Joventut, s’ha

impulsat una nova política de joventut que vol comptar amb tots els i les joves de MdR,

i amb les seves propostes per tal de millorar la seva xarxa de recursos, tant materials

com personals.

És per tot això que s’ha impulsat el Pla Director de Joventut (PDJ) de MdR.

110

El PDJ de Molins de Rei: el MOU!

Els joves de Molins de Rei es diverteixen, estudien, són la base del món associatiu,

treballen, consumeixen, creen riquesa i ja s’han convertit en el motor econòmic i social

de la vila. És per això que aquest PDJ es fonamenta en la concepció que la joventut ja

no és tan sols un període de transició cap a l’edat adulta, sinó també una nova etapa de

la vida que disposa d’elements suficients i propis que la fan autònoma.

El PDJ és l’eina fonamental de MdR per desenvolupar les polítiques adreçades a les

joves i als joves de la vila. Així mateix, es vol configurar com un instrument obert,

dinàmic i participatiu, fet per (a) tots els joves del municipi.

Durant l’any 2003 es va dur a terme una diagnosi de la situació del jovent de MdR.

Amb aquest estudi es pretenia obtenir una base de coneixement per tal de no partir de

zero a l’hora de treballar el PDJ. L’empresa encarregada de portar-la a terme va

mantenir entrevistes amb els agents socials implicats en els processos juvenils (entitats

de joves de la vila, directors de centres escolars, educadors socials, etc.) i va elaborar un

document de consulta àgil que assentava les bases per començar a treballar. La diagnosi

i la posterior col·laboració d’un grup de treball compost per joves implicats en l’acció

juvenil de la vila van ajudar a definir quin seria el procés de participació obert a tots els

joves i les joves de MdR.

Fruit de tot això ha tingut lloc un procés de participació i debat que s’ha concretat en 4

jornades entre el febrer i el maig del 2004, un procés que ha estat molt enriquidor i que

ens ha permès aprofundir en diferents temes. El document que teniu a les mans és el

resultat d’aquest procés, obert i viu, que preveu en si mateix el seu seguiment i revisió.

El document s’estructura en tres eixos: AUTONOMIA-EMANCIPACIÓ,

PARTICIPACIÓ I OCI. Dins de cada eix trobareu els diferents subeixos, amb les

corresponents fitxes, que inclouen: descripció de la situació, actuacions proposades,

àmbit impulsor, àmbits implicats i instruments específics.

111

Les actuacions han estat ordenades segons la prioritat i, a més a més, davant de cada una

d’elles hi apareix un símbol que fa referència a la immediatesa de l’execució. Així

doncs:

Curt termini

Mig termini

Llarg termini

112

Eix 1: Autonomia i emancipació

“Realment ser jove és dur: per a algunes coses ets gran i

per a d’altres, petit. Què sóc? Potser adolescent? Adult? No

n’hi ha prou amb fer un carnet jove. Els joves serem els

adults i governants del futur.”

Les noves polítiques de joventut són afirmatives, són d'afirmació d'una etapa de

vida, i per poder assolir-la amb tots els drets i deures s'ha de gaudir d'autonomia.

Hem de garantir la igualtat dels joves i fer una incidència especial en la informació,

la formació i el treball, l’accés a l’habitatge, les bones pràctiques en la salut i el

consum.

113

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.1 Formació i treball

Situació • La formació reglada i el marc legal del treball no són competències de l’Ajuntament, com tampoc no ho són la política econòmica i industrial. Si bé no es poden impulsar accions de macropolítica en aquest camp, sí que se’n poden fer, i de fet se’n fan, en accions i projectes d'àmbit més local i comarcal. Així, els projectes que es duen a terme des del centre J. Garcia Nieto i des del mateix Ajuntament tenen una bona consideració entre la població juvenil del municipi. Tot i així, hi ha propostes que millorarien aquests projectes.

• Alguns comentaris dels joves pel que fa a l'àmbit de formació i treball: "Hi ha poca varietat de cicles formatius", "Els cursos i serveis que s'ofereixen al Centre García Nieto no cobreixen les necessitats dels universitaris", "Motivaria l'aprenentatge d'oficis. Cal motivar les petites empreses a agafar aprenents".

Actuacions La creació d’un viver d’empreses que doni sortida a aquells joves emprenedors i en especial als sectors de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Tot i valorar els serveis de promoció econòmica (Centre J. Garcia Nieto) de forma positiva, caldria fer un esforç en el seguiment dels joves usuaris de la formació ocupacional.

Fomentar l’ampliació dels programes formatius per poder augmentar les oportunitats i perspectives formatives dels joves de la nostra vila.

Seguir invertint i potenciant l’escola pública i de qualitat, com a eina de formació imprescindible per a la infància i el jovent de Molins de Rei.

Àmbit impulsor Programa de Joventut.

Àmbits implicats Programa de Joventut, Educació i Promoció Econòmica

Instruments específics

114

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.2 Informació i igualtat d’oportunitats

Situació • El volum d’informació que hi ha en l'actualitat i els mitjans pels quals s’hi accedeix, tot plegat és tan complex que pot provocar una desinformació, una exclusió d'una part de la ciutadania. Així, reflexions com: “L’accés a la informació no és igual per a tothom”, “Hi ha molta gent que no coneix els serveis públics que es dediquen a informar”, ”En molts casos hi ha excés d'informació que acaba col·lapsant molts joves”, “Ara per ara, la gran majoria de joves de Molins de Rei no saben aprofitar ni utilitzar els recursos que estan al seu abast, dins dels quals molts no coneixen l'existència del Punt d'Informació Juvenil” i d'altres del mateix estil, tenen la seva vigència.

• “Els joves de Molins de Rei, i tots en general, no tenen informació sobre les oportunitats que ofereixen les diferents administracions per realitzar intercanvis. No fan servir ni les ajudes ni els serveis especialitzats en aquests temes.”

Actuacions Crear un espai específic d’informació i referència juvenil al butlletí municipal. Així mateix, seria bo poder crear un espai específic per a joves a la ràdio municipal i als mitjans privats d’àmbit local.

Creació d’una guia de recursos juvenils amb l’objectiu d’orientar, informar i donar servei sobre tot el que fa referència a les actuacions en l’àmbit juvenil a Molins de Rei.

Incloure al web de l’Ajuntament un enllaç per connectar amb l’Info-Point que dóna informació sobre intercanvis europeus.

Àmbit impulsor Programa de Joventut.

Àmbits implicats Programa de Joventut, Educació, Comunicació

Instruments específics

• Comissió de Seguiment del Pla Director de Joventut

• Punt Jove

• Revista municipal Casa de la Vila

115

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.3 Habitatge

Situació • “No hi ha mercat d’habitatge de lloguer.” “L'Administració, el que ha de fer és complir el que posa a la Constitució sobre el dret a un habitatge digne i no permetre que s'especuli amb això.” “Entre el sorteig dels habitatges de protecció social i l'entrega de les claus passa massa temps.” “Ens hem tornat tots uns especuladors.”

• L'accés a l’habitatge és, en aquests moments, el principal problema que es troben els i les joves quan parlem d'emancipació.

Actuacions Promoure l’habitatge públic, tant en el vessant de lloguer

com de compra, oferint, si escau, terrenys públics per construir-ne.

Creació d’una borsa d’habitatge de lloguer que incorpori, en la mesura del que sigui possible, l’habitatge buit que hi ha a Molins de Rei (sobre un 10%).

Àmbit

impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, Regidoria d’Habitatge

Instruments específics

• Punt Jove

• www.elbaixllobregat.net/joventut

116

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.4 Salut i consum

Situació • Un element ha caracteritzat aquest apartat, LA INFORMACIÓ, i amb ella la prevenció: prevenció d’embarassos no desitjats, de consum d'estupefaents, etc. com també la "reivindicació" per parts dels joves de més serveis sanitaris. "El CAP s'ha quedat molt petit", "La vila ha crescut i els serveis no", "Els serveis de planificació familiar són insuficients". S'han valorat positivament les xerrades que es fan als instituts i a les escoles: "Les xerrades de prevenció que es fan a les escoles estan molt bé".

Actuacions Molins de Rei necessita un centre d’atenció primària que

cobreixi les necessitats reals de la seva població.

Mantenir periòdicament les campanyes de sexualitat i de consum responsable d’alcohol.

Potenciar i donar a conèixer les pràctiques sobre el comerç just.

Àmbit impulsor

Programa de Joventut

Àmbits implicats

Programa de Joventut, regidories de Sanitat, Solidaritat i Cooperació, i Educació

Instruments específics

• Punt Jove

117

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.5 Mobilitat

Situació • La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es mouen, es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a la mateixa vila. Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si partim d’aquesta dada, cal promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir més en fórmules d’intercanvi que potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la participació. No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de manera més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem d’entendre i estendre la particularitat de la nostra situació geogràfica i parar especial atenció a l’espai metropolità i la facilitat amb la qual, sovint, desapareixen les fronteres entre ciutats.

• Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna i adequar tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb l’objectiu, d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes culturals que cadascuna d’elles programa durant la nit, i, de l’altra, intentar disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores. Per aconseguir això últim, hem de promoure l’ús del transport públic, sobretot entre els més joves.

• “Molins de Rei està ben comunicada amb transport públic amb Barcelona, però queda aïllada de la resta de poblacions del voltant i sobretot del Vallès i del Baix Llobregat nord i sud.”

• “El transport nocturn, sobretot el nit-bus, fa un recorregut molt llarg i, per tant, triga molt més a arribar als llocs. S’hauria d’allargar l’horari del bus nit fins a l’obertura del metro o la RENFE (els caps de setmana).”

• “El transport intern de la ciutat està consolidat i funciona correctament.”

Actuacions Millorar les comunicacions internes i externes del municipi i

demanar a les administracions competents en el tema: una parada al polígon industrial (de l’Àmbitbus, del Papiol), habilitar la via de RENFE de mercaderies del Vallès per a l’ús de passatgers amb parada a la Universitat Autònoma (connexió Vallès) i continuar fins a Molins de Rei l’Àmbitnocturna que finalitza a Sant Feliu.

118

Cal prioritzar als vianants en la planificació urbanística dels vials del municipi: voreres àmplies, carrers al mateix nivell, zones de vianants i restricció del pas de vehicles privats a algunes zones de concurrència ciutadana.

Fomentar l’ús de la bicicleta des de l’Ajuntament.

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories de Mobilitat i Via Pública

Instruments específics

• Punt Jove

• Bus Urbà

119

Eix 1 Autonomia i emancipació

Subeix 1.6 Conciliació de la vida familiar i la laboral

Situació • Catalunya és un dels territoris amb la natalitat més baixa dins l'Estat espanyol, i aquest en conjunt a Europa. Així mateix, les taxes d'activitat femenina, és a dir, el nivell d'incorporació de la dona al mercat de treball, estan al voltant del 43%, un nivell molt llunyà respecte al d’altres països de la Unió Europea, que freguen el 80%, i també està molt allunyat de la taxa d'activitat masculina del mateix país. Una bona part d'aquest fet s'explica per la vulneració del dret de la dona, o de la unitat familiar corresponent, a tenir el nombre de fills que desitgi, fent-ho compatible amb el dret al treball. La correcció d'aquestes disfuncions comporta redefinir de forma intensa els mecanismes de determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, però també teixir un conjunt de recursos públics i privats de benestar. Molins de Rei no s'escapa d'aquesta dinàmica i així ho expressen els seus joves: "Falten guarderies", "No hi ha prou oferta de places d'escola bressol".

Actuacions Afavorir i ampliar l’oferta pública i privada educativa de 0 a

3 anys (escoles bressol).

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, Negociat d’Educació

Instruments específics

120

Eix 2: Participació

La mateixa metodologia per a l’elaboració del PDJ intenta potenciar la participació juvenil per tal d’incorporar a les futures polítiques adreçades al jovent el ventall més ampli i divers de propostes de millora. Per a la joventut d’avui, els fonaments de la democràcia, els drets individuals, la solidaritat, l’ecologia i el medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu paper dintre les societats. Els joves d’ara se senten ciutadans del món, del seu país, del seu municipi. El PDJ de MdR ha d’aplegar totes aquelles propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg individual a l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents entitats juvenils de la nostra vila com amb d’altres formes potencials d’agrupament. No s’han d’oblidar aquells grups de població juvenil amb més dificultats d’accés a la informació. És sobre aquest sector que s’ha de fer una ressenya especial, intentant socialitzar-los a través de la interiorització dels seus propis drets, com una de les màximes de la participació.

121

Eix 2 Participació

Subeix 2.1 Models de participació

Situació • Estan sorgint noves formes de participació i vinculació social, especialment entre els joves. Es tracta de mecanismes molt més dinàmics i flexibles, grups que es van formant d’acord amb els interessos i els moments, sense necessitat de formalitzar-se institucionalment. Aquest canvi en les formes de participació es pot viure des d’algunes entitats com un problema: “Es busquen resultats immediats i prou”, “Falta continuïtat i sentit de fons en els projectes”, “Poc sentit del compromís”.

• Hi ha una percepció generalitzada que Molins de Rei compta amb una vida

associativa i social ben activa i dinàmica. Cal destacar, però, que les

persones que participen d’aquest teixit associatiu tenen la percepció que

sempre “són els mateixos” i, per tant, que hi ha una gran part de la població

que no participa d’aquest nucli associatiu. “Falta incorporació dels joves en

les accions de cooperació o d’altres.” Tipologia de les entitats de Molins de

Rei: “Hi ha molts joves a les entitats, però poques entitats identificades com

a entitats juvenils”. “Hi ha un individualisme progressiu”, “Les

associacions es tanquen sense adonar-se’n”.

Actuacions Potenciar el treball en xarxa entre les entitats i els joves

de Molins de Rei.

Àmbit impulsor Entitats de la vila

Àmbits implicats Programa de Joventut, entitats de la vila

Instruments específics

122

Eix 2 Participació

Subeix 2.2 Canals de comunicació, coordinació i informació

Situació - Per poder potenciar la participació dels joves i les joves, és imprescindible tenir canals d’informació ràpids, dinàmics i fluids. Sense aquesta premissa és molt difícil fer participar els i les joves de la nostra vila. Una de les preocupacions més reiteradament expressada pels joves és la manca de canals d’informació i de coordinació: "Manca de treball conjunt", "Manca de coordinació entre diverses entitats", "Processos participatius amb decisions no vinculants", "Es queda tot en la teoria", "Manca d’informació en l’àmbit associatiu, juvenil i cultural", "Mala gestió de la informació", "No s’arriba realment a tots els joves", "Manca de retorn d’informació un cop s’ha acabat una activitat", "Les subvencions són escasses", "Manca de suport a iniciatives juvenils", "Manca d’equipaments per a reunions i activitats", "Necessitat d’un espai per als joves", “Ens sentim poc cuidats”.

Actuacions Creació de la Comissió de Seguiment del MOU!

Creació d’una figura d’interlocució entre entitats i Ajuntament.

Creació d’una guia d’activitats que reculli totes les activitats de la vila i que s’editi cada dos mesos. I de forma anual, una guia de serveis i recursos per als i les joves de Molins de Rei.

Generar i crear punts i espais de trobada, llocs on la gent es relacioni, tant puntuals com genèrics o estables.

Aprofitar tots els canals de comunicació i promoció existents. Utilitzar canals de difusió àmplia (mitjans de premsa escrita privats i públics, creació d’un espai a la ràdio local, etc.).

Apostar per mecanismes d’informació que arribin a tota la població juvenil, especialment a aquells grups amb més dificultats.

Crear altres canals de distribució per a joves (llista de correus electrònics, fòrums i xats temàtics, trameses per sms, etc.).

123

Millorar la comunicació i coordinació entre joves – entitats – Administració.

Creació d’un butlletí electrònic.

Àmbit impulsor Programa de Joventut i entitats de la vila

Àmbits implicats

Programa de Joventut, entitats de la vila, regidories de Cultura, Comunicació, OMI

Instruments específics

• Punt Jove

• Casa de la Vila

• Comissió de Seguiment del Pla Director de Joventut

124

Eix 3: Oci

Els joves viuen de manera molt diferent el temps d’oci. És el seu espai de

llibertat propi i per poder sentir-lo seu necessiten dels seus espais, autèntics

llocs de diversió i lleure, llocs intrínsecament joves, amb els quals puguin sentir-

se identificats. Llocs a través dels quals puguin difondre i intercanviar les seves

experiències i opinions.

És en aquest sentit que s’ha de promoure la cultura juvenil de

Molins de Rei i s’han de potenciar les relacions entre els joves de la

vila. Per aquest motiu, el jovent de la vila veu com una necessitat

tenir infraestructures i espais propis.

125

Eix 3 Oci Subeix 3.1 Equipaments i espais d’oci

Situació • Falta un espai de referència juvenil, on els joves puguin tenir recursos i serveis; puguin reunir-se, estudiar, divertir-se. "Molins de Rei hauria de tenir un equipament per als joves, no tan sols per a les entitats, sinó per a tots els joves de la vila, que hi poguessin anar a passar l'estona i que oferís serveis interessants per als joves." “No hi ha cinema.” “No tenim discoteques per als menors de 16 anys.” “Cal la construcció d’un centre comercial i d’oci.”

Actuacions Dotar la vila d’un lloc de referència juvenil, d’un espai on els

joves puguin tenir recursos i serveis; puguin reunir-se, estudiar, divertir-se. Hauria de ser un espai cogestionat pels joves i dotat amb les infraestructures necessàries: punts d’informació juvenil, centre d’informació de recursos al treball, espai de reunió i de trobada de joves, sales d’assaig, sales de concerts, un espai per a les entitats del municipi...

Promoure espais d’oci: facilitar espais per a la realització de grafittis, facilitar sales d’assaig als grups de música locals...

Promoure la construcció d’espais lúdics d’iniciativa privada a Molins de Rei: la construcció d’un cinema a Molins de Rei...

Recuperar i fer efectiu l’accés als espais naturals, especialment al riu Llobregat i Collserola, a més de millorar les zones d’oci i esbarjo a l’aire lliure, i potenciar el coneixement i el respecte per a aquests espais naturals.

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories de Medi Ambient i Cultura

Instruments específics

• Pla integral d’equipaments

126

Eix 3 Oci Subeix 3.2 Difusió, sensibilització i formació artística

Situació • S’ha de reivindicar l’estètica jove, s’han de democratitzar les pràctiques culturals establertes, incorporant-hi la cultura juvenil. Hem d’entendre aquesta cultura com a element integrador i relacional dels joves de Molins de Rei, ja que aquests utilitzen els recursos culturals de la seva ciutat, però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia cultura, necessiten nous espais per poder fer-ho i volen sentir-se recolzats.

• L’Administració local ha de desenvolupar i promoure activitats dins el municipi que fomentin la cultura, tenint en compte les peculiaritats de la cultura juvenil.

• Dins d’aquest àmbit, un dels objectius generals prioritaris de l’Ajuntament de MdR és fomentar la lectura dels molinencs, com a element de divulgació i dinamització cultural.

• Alguns comentaris dels i les joves en aquest sentit han estat: “Volem més varietat en els concerts de la Festa Major”, “La Biblioteca és petita i vella", “Es podria fer un Festival de Curts”, "Hi hauria d'haver una programació estable tot l'any de concerts, exposicions...".

Actuacions Dotar Molins de Rei d’una nova biblioteca amb espais de

lectura, consulta, aules d’estudi, punts de connexió a Internet públics i gratuïts, comicoteca, sala d’exposicions, sala de conferències.

Elaborar des de l’Ajuntament les programacions de la Festa Major i d’altres esdeveniments socioculturals de la vila tenint en compte la gran diversitat cultural dels seus ciutadans i ciutadanes, i les noves formes incipients de cultura, sobretot les juvenils.

Establir una programació estable d’activitats culturals, incrementant-ne i millorant-ne l’actual.

Organitzar un Festival de Curts a la vila.

Àmbit impulsor Programa de Joventut

127

Àmbits implicats Programa de Joventut, Regidoria de Cultura

Instruments específics

• Biblioteca Pau Vila

• MEL

• Festa Major

128

Eix 3 Oci Subeix 3.3 Esport

Situació • S’han de garantir uns equipaments adequats per a la pràctica esportiva dels molinencs i molinenques, com també optimitzar l’ús de les instal·lacions esportives escolars amb l’objectiu final de promocionar i potenciar la pràctica esportiva pública a la vila. Comentaris dels i les joves: “Pocs espais esportius, i horaris no adients”, “Més competicions esportives”, "S’haurien de poder utilitzar els patis de les escoles per jugar a futbol els caps de setmana", “Hi hauria d'haver circuits d’atletisme, motocròs i bicicleta de muntanya”.

Actuacions Ampliar l’ús social dels patis dels IES i les escoles per a

activitats esportives i lúdiques fora de l’horari escolar.

Millorar i ampliar les instal·lacions esportives.

Fomentar l’organització de competicions esportives a la vila.

Dotar Molins de Rei d’una pista d’atletisme.

Habilitar un circuit de bicicletes de muntanya i motocròs.

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut, regidories d’Esports i Educació

Instruments específics

• Pla integral d’equipaments

129

Eix 3 Oci Subeix 3.4 Noves tecnologies

Situació • S’han de facilitar i oferir espais d’accés a les noves tecnologies i, en particular, eines de navegació, públiques i gratuïtes. I així de clar ho manifesten els joves: "Hi hauria d'haver més punts de connexió gratuïta a Internet", "M'agradaria que hi haguessin més cibercafès".

Actuacions Habilitar espais públics i gratuïts de connexió a Internet,

aprofitant els equipaments més freqüentats per la població juvenil molinenca.

Àmbit impulsor Programa de Joventut

Àmbits implicats Programa de Joventut

Instruments específics

• Punt Jove

• Centre de Formació d’Adults

• Biblioteca Pau Vila

• Casal Cívic de Riera Bonet

130

ANNEX 4 – Material del difusió emprat per al Pla Di rector de Joventut

131

ANNEX 5 – PROJECTE: JOVES CREADORS 2006

1. Justificació

L’any 2005, des de la Regidoria de Joventut de Molins de Rei vam iniciar el

Projecte Joves Creadors . Aquest projecte va néixer arran de les demandes

que els joves feien arribar a la informadora del Punt d’Informació Juvenil de la

vila i a la tècnica de Joventut de la corporació a l’entorn dels recursos existents

per potenciar la creació artística i de les necessitats detectades en el procés

participatiu que es va liderar des de la Regidoria per a l'elaboració del Pla

Director de Joventut (MOU!).

El present projecte vol compensar la no-existència d'una oferta pública que

doni resposta a les demandes dels joves en l’àmbit de la creació i l'accés a la

cultura.

Els i les joves necessiten el suport per aconseguir els instruments amb els

quals puguin desenvolupar la seva creativitat sense limitacions. Amb aquesta

missió al 2006, volem consolidar les accions realitzades el 2005 i iniciar-ne de

noves, i ho volem fer conjuntament amb les entitats de la vila. Molins de Rei

compta amb un gran teixit associatiu i creiem que cal recolzar les seves

accions per tal de fer uns projectes sòlids i propers a les necessitats dels

ciutadans i les ciutadanes.

2. Objectius

►►Garantir la igualtat d’oportunitats en l'accés a les expressions culturals i

artístiques.

►► Promoure el coneixement i la familiarització de les diferents expressions

artístiques, deixant de banda la difusió artística com a consum.

►► Facilitar la difusió de les creacions dels i les joves mitjançant circuits,

festivals, actuacions, tant en espais quotidians com en les grans

infraestructures culturals.

►► Recolzar l'activitat dels grups i les associacions que fomenten la pràctica

cultural juvenil amateur.

►► Donar suport al mestissatge cultural.

►►Garantir l’accés a la cultura dels i les joves de la nostra vila.

132

3. Descripció del projecte

3.1. Descripció metodològica

Com ja hem manifestat en la introducció del present projecte, creiem

indispensable que les accions que es portin a terme en l’àmbit de “Joves i

creació” estiguin el més consensuades possible amb les entitats i/o grups

informals que treballen en l'àmbit cultural a la nostra vila; per tant, optem per

una metodologia participativa.

La presa de decisions respecte de les activitats del projecte Joves Creadors

s’haurà de consensuar a les reunions periòdiques entre l’Ajuntament i les

entitats que estiguin relacionades amb cadascuna de les accions que es

proposin, i es tindrà sempre com a prioritat l'acompliment de les demandes

plantejades pels joves en el procés de participació del Pla Director.

3.2. Descripció tècnica

Les accions que es proposarien, per part de l’Ajuntament, són les següents:

►L'elaboració d'una guia d'artistes , de qualsevol manifestació artística

(fotografia, arts plàstiques, disseny gràfic, creació digital, còmic, arts

escèniques...) per tal de definir amb més o menys precisió la població a la qual

es destinaria el projecte.

El desembre de 2005 vam iniciar el procés de recollida de dades i amb la

informació recollida editarem un catàleg per distribuir en l’àmbit comarcal, com

a producte de promoció dels creadors del municipi, a sales d'exposicions,

galeries d'art, àrees de cultura dels ajuntaments, etc.

►I Mercat d’Art Jove 2006 , que s’organitzarà del 17 al 26 de febrer de 2006

per joves artistes amb edats compreses entre els 18 i els 30 anys. El I Mercat

d’Art Jove 2006 neix amb la voluntat d’aportar un gra de sorra en la

socialització de l’art i facilitar als joves artistes que puguin mostrar la seva obra

als ciutadans i ciutadanes de la vila.

►Curs de curtmetratges (és una de les propostes extretes de les jornades de

participació en les quals es va gestar el Pla Director de Joventut). Aquesta

acció ja es va programar per al 2005, però finalment no es va poder fer per

manca d'alumnes suficients per fer el curs.

133

La intenció és tornar a programar-lo en el segon trimestre de l'any 2006, ja que

tenim constància de l'interès per part dels joves i pensem que un dels factors

que van influir en la no-matriculació dels joves van ser les dates.

El curs es convoca conjuntament amb l'entitat molinenca Cine Club Hal 2000,

que organitza un festival de cinema de terror (curtmetratges i pel·lícules).

L'entitat col·laborarà en la difusió dels curts que sorgeixin del curs de

curtmetratges, com també donarà suport en la recerca dels professionals

adequats per impartir el curs. Aquesta implicació per part de l’entitat és

important per dues qüestions: per la coordinació amb les entitats i per donar

sortida al material elaborat pels alumnes, resultat del curs, en el festival que ja

té lloc al municipi.

►Promoció de l’art al carrer. L’any 2005 es va inaugurar un espai d'art al

carrer anomenat Kòktel i tindrà continuïtat la primavera del 2006 amb l'obertura

d'un segon espai. Aquests espais són de lliure creació, és a dir, els joves

artistes poden realitzar lliurement les seves obres en l'espai autoritzat.

►Continuar la programació de música jove . Aquesta programació és de

caràcter anual i vol potenciar els artistes de Molins de Rei o, si més no, la

coordinació entre diferents entitats que actualment es dediquen a promoure

activitats musicals. Actualment disposem d’una proposta de l’entitat Metal

Defender, però restem oberts a noves propostes.

►Cinema per a joves . Conjuntament amb l'entitat Cine Club Hal 2000, volem

programar dues pel·lícules que tracten la temàtica jove, concretament 7

vírgenes i El Niño.

►Convocar la segona edició de la categoria Joves creadors als 9s PREMIS

CLICK! per a les obres dels i les joves de 16 a 25 anys.

►Convocar el II Concurs de narrativa literària joves creadors de la vila de

Molins de Rei.

►Conjuntament amb l'entitat Amics del Museu, volem establir un cicle estable

d'activitats que, sota el nom "Els i les joves volem conèixer la nostra

història”, apropi la història de Molins de Rei als joves de la vila.

►En el marc de la Festa Major de Sant Miquel 2006, i conjuntament amb la

Regidoria de Cultura, estem treballant per al 2n concurs de grups de música

locals EMPALMAT . Amb aquest concurs, l’Ajuntament de Molins de Rei pretén

promocionar grups de músics locals.

134

El concurs comprèn una fase eliminatòria, el juliol del 2006, durant la qual se

seleccionaran els grups finalistes que tocaran a l'escenari central de la Festa

Major la nit del 28 de setembre de 2006.

► Música al carrer . Amb aquesta activitat volem trobar espais de creació al

carrer en el camp musical. Estem treballant aquesta activitat principalment amb

l'Escola Municipal de Música, on molts joves de la vila porten a terme els seus

estudis musicals; conjuntament amb la Direcció de l'escola, valorem que és una

oportunitat perquè els joves experimentin les actuacions en públic.

►Altres propostes. Aquest és un projecte viu i, sobretot, al servei dels i les

joves de la població i les seves iniciatives. Per tant, la programació resta oberta

a les propostes que ens facin arribar al llarg del 2006, per anar-les programant

a mesura que arribin les propostes, sempre potenciant el treball conjunt i la

implicació de l'entitat o grup de joves que fan la proposta. Creiem que aquesta

és una bona forma de vincular els joves al territori i que aquests assumeixin

una part de la responsabilitat en la gestió i organització dels actes.

La difusió de totes aquestes activitats són un element essencial per promoure

la participació dels joves. Per això estem treballant conjuntament amb les

entitats en un pla de difusió conjunt mitjançant una agenda virtual, que estarà a

la plana del Punt Jove, i uns cartells unificats que permetran donar a conèixer a

la població les activitats organitzades per les entitats dins el Pla Director de

Joventut.

Temporalització

La implantació del present projecte serà al llarg del 2006, tot i que es preveu

que continuï el 2007. A final del 2007, tenim previst fer una valoració global del

projecte amb totes les entitats implicades, ja que el projecte portarà dos anys

en funcionament.

Pressupost-Pla de finançament

Per a l’any 2006, el Negociat de Joventut té aprovat un pressupost global de

21.950 euros per destinar tant al projecte de Joves Creadors com al de Joves i

Participació .

135

Despeses

Guia artistes 300€

Mercat Art Jove 1.000€

Curs de curtmetratges 7.550€

Cinema per a joves 850€

Promoció de l’art al carrer 500€

Programació de música jove 11.500€

II Concurs de narrativa literària joves creadors 600€

Els i les joves volem conèixer la nostra història 600€

Empalmat 4.000€

Música al carrer 600€

Noves propostes 6.000€

Total 33.200€

Ingressos previstos

Corporació municipal 12.700€

Aportació Generalitat de Catalunya (Sol·licitat) 12.500€

Aportació Diputació de Barcelona (Sol·licitat) 8.000€

Total 33.200€

Avaluació

S’establiran uns indicadors d’avaluació conjuntament amb les entitats

relacionades amb cada activitat, mitjançant els quals s’analitzarà el nombre

d’activitats realitzades a final de l’any, l’assistència a aquestes activitats i el

nombre de queixes i suggeriments que vagin arribant a l’Ajuntament (si són

realment justificades).

Molins de Rei, 13 de febrer de 2006

136

ANNEX 6 – JOVES I PARTICIPACIÓ 2006 1.- Justificació

L’Ajuntament de Molins de Rei té la voluntat de potenciar la participació dels

joves de la vila en els diversos projectes estratègics per poder consensuar les

futures polítiques, entenent la participació com la capacitat dels i les joves

d’incidir en el procés de presa de decisions de tot el que afecta les seves

vides: el seu entorn, les seves relacions i les possibilitats de desenvolupament

personal i col·lectiu. Per arribar a assolir aquest objectiu es té present que s’ha

de treballar per a una cultura i una educació més participativa.

Cal fomentar la participació de la gent jove educant en la participació per tal

que tinguin eines i habilitats per poder participar activament i de forma

compromesa amb la societat, i augmentar, així, el capital social a través de la

mateixa pràctica participativa.

És necessari fomentar la participació de les persones joves en la construcció

de les polítiques públiques que els afecten per tal d’ampliar la dimensió

democràtica de les estructures i procediments polítics, i incorporar-los en els

processos de decisió dels afers públics.

En ambdós objectius, doncs, ens plantegem la participació des d’un doble

vessant: la participació com un factor per transformar la societat i per

promoure canvis, en el qual la participació de la gent jove és fonamental; i la

participació com a dret de les persones joves (dret del ciutadà i de la

ciutadana) de poder incidir en les decisions col·lectives.

El present projecte està emmarcat dins dos projectes integrals que s’han

desenvolupat a Molins de Rei: el Pla Director de Participació, que recomanarà

les línies bàsiques de la participació a la vila, i el Pla Director de Joventut a

Molins de Rei, que és una eina adreçada a les i als joves per desenvolupar les

polítiques de joventut de la vila. El Pla Director de Joventut a Molins de Rei

està en el segon any d’implementació.

L’any 2005, l’Ajuntament de Molins de Rei va començar a potenciar una nova

cultura de participació des de la gent més jove de la vila i creà els espais

137

necessaris perquè poguessin manifestar les seves demandes, les seves

opinions, els seus punts de vista, etc.

2.- Objectius del projecte

Objectius generals:

� Potenciar el treball en xarxa entre les entitats i els joves de Molins de Rei.

� Fomentar l’educació participativa dins el col·lectiu jove.

Objectius concrets:

� Fomentar una nova cultura democràtica dins de l’entorn jove de la vila de

Molins de Rei.

� Establir nous canals de comunicació i coordinació dels espais juvenils

existents a la vila i poder treballar conjuntament amb les polítiques juvenils

que es duen a terme des de l’Ajuntament de Molins de Rei.

Tots aquests objectius s’englobaven dins del principi bàsic del projecte:

aconseguir la participació dels i les joves tant as sociats com de fòrums

juvenils, del voluntariat, dels nous moviments soci als ... I això significa

afrontar nous reptes i noves formes de participació en l’àmbit juvenil, fomentant

el màxim de ponts de diàleg entre totes les parts detallades anteriorment.

3.- Activitats del projecte

1. Fruit del procés del Pla Director de Joventut, es va iniciar la constitució

d’una Taula Jove com a referent de la població jove i com a ens interlocutor en

la definició de les polítiques de joventut amb l’Ajuntament. El procés de creació

de la Taula Jove va ser liderat per joves que van estar molt actius en el procés

participatiu engegat per a l’elaboració del Pla Director de Joventut. Al 2005 es

van convocar diverses reunions que en un primer moment van comptar amb

una assistència prou considerable, però finalment aquest procés no s’ha

consolidat.

Actualment estem plantejant la possibilitat de replantejar el funcionament de la

Taula i estudiant la possibilitat de plantejar a les entitats juvenils que liderin la

Taula Jove, però restant en tot moment oberts a la participació de grups de

joves no formalment constituïts, altres formes de participació comunitària i

joves a títol individual , treballant activament per la seva implicació en el

funcionament de la Taula.

138

2. Paral·lelament a la redefinició de la Taula Jove, volem iniciar un procés de

participació basat en la selecció aleatòria de joves del territori, amb l’objectiu de

fer una valoració de les accions fetes en matèria de polítiques de joventut a

Molins de Rei en el període 2004-2005, i, alhora, poder recollir noves propostes

que, lligades als eixos d’intervenció recollits en el Pla Director de Joventut de

Molins de Rei MOU! 2004-2007, ens ajudin a complementar i adaptar les

accions a realitzar segons les necessitats actuals dels joves de la nostra vila.

3. Com a tercera línia d’actuació hi ha la creació d’una plana web, que estarà

ubicada dins la plana del Punt d’Informació Juvenil de Molins de Rei, PUNT

JOVE, i que té com a principals objectius:

� Crear xarxa entre les associacions juvenils

� Crear un espai virtual de referència per als i les joves.

Aquest projecte es va començar a treballar amb les entitats juvenils el darrer

trimestre del 2005 i durant el primer semestre del 2006 volem posar en marxa

la plana.

Els apartats plantejats són:

• Inscriure-s’hi

Fitxa personal d'inscripció dels usuaris del web

Nom i cognoms

Adreça

CP

Població

Telèfon

Correu electrònic

Nom de l’usuari

• Conèixer les associacions

1/ Fitxa de l’entitat

Nom

Adreça

Telèfon

Correu electrònic

Àmbit de l’activitat

Activitats

139

2/ Un buscador/localitzador per tema o àmbit de treball i per nom de les entitats

• Banc d’idees

Propostes de col·laboració, demandes…

• Fòrum i blogs

• Notícies

Notes de premsa

Articles d’opinió

• Taulell d'anuncis

• Agenda d’activitats

1/ Agenda

2 /Calendari i planificador anual d'activitats

• El JOC

Aventura gràfica que doni a conèixer les entitats de la vila. Per poder-hi jugar,

els joves hauran de consultar els diferents apartats del web.

Les entitats tindran un password que els permetrà modificar les seves dades i

introduir les activitats.

4.- Col·lectius a què s’adreça el projecte

El projecte “Joves i participació” va adreçat a tots els joves i les joves de Molins

de Rei, però l’Ajuntament vol arribar especialment a aquells col·lectius de joves

que menys activament s’han implicat en la primera fase del Pla Director de

Joventut a Molins de Rei: concretament, als col·lectius de joves d’entre 15 i 18

anys; als joves que no estan associats, especialment dels barris de la vila; al

col·lectiu de joves que són nous a la vila; a aquells joves que formen part de

noves plataformes participatives allunyades de les estructures més tradicionals,

i a joves amb discapacitats.

El present projecte té la voluntat d’estar coordinat, tal com ja s’ha esmentat,

amb el Pla Director de Participació que s’està duent a terme a la vila i, a la

vegada, és una línia de treball del Pla Director de Joventut de Molins de Rei. És

només des de la transversalitat i la integració del projecte que es podrà

fomentar la participació dels i les joves de Molins de Rei des de tots els àmbits

polítics i des de totes les regidories.

140

4.- Temporalització

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setem

bre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre

Taula Jove

Procés participatiu

Plana web

Del quadre anterior es dedueix que les primeres accions del projecte són

aquelles que tenen una continuïtat de les accions fetes el 2005. És un projecte

a llarg termini: s’ha de tenir present que la consolidació de les xarxes d’àmbit

educatiu i associatiu en espais de participació necessiten una temporalitat

extensa. Així doncs, es preveu que la consolidació d’aquest projecte es durà a

terme l’any 2007 i s’elaboraran les avaluacions corresponent per poder saber la

viabilitat del projecte.

5.- Pressupost – Pla de Finançament

Per a l’any 2006, el Negociat de Joventut té aprovat un pressupost global de

21.950 euros per destinar tant al projecte de Joves Creadors com al de Joves i

Participació.

El pressupost previst per al projecte Joves i Participació és de 9.250 €.

Despeses

Taula Jove 3.500 € Procés participatiu 7.000 € Plana web 14.750 € Material difusió plana web 2.000 € Total 27.250 € Ingressos previstos Corporació municipal 9.250 € Aportació Generalitat de Catalunya (Sol·licitat) 9.000 € Aportació Diputació de Barcelona (Sol·licitat) 9.000 € Total 27.250€

6.- Avaluació

Establim uns primers indicadors d'avaluació que volem consensuar amb els

joves que participin en les diferents activitats plantejades en aquest projecte.

141

Taula Jove

� Nombre d’entitats implicades

� Nombre de joves a títol individual que participen en les reunions

� Nombre de reunions realitzades

� Activitats organitzades conjuntament amb la Taula Jove

Procés participatiu

Els indicadors i les tècniques d'avaluació seran establerts per l'empresa

encarregada de dur a terme el procés.

Plana web

� Nombre d’entitats juvenils registrades

� Nombre de Joves registrats

� Entrades al web

� Usos/entrades d'activitats a l'agenda per part de les entitats

� Nombre de joves registrats i que participen en el joc

� Valoració de la plana, mitjançant un qüestionari virtual

Aquesta avaluació es farà en totes les fases del procés i el criteri que es vol

establir és que la valoració es faci des de l’equip tècnic encarregat del projecte,

els polítics, la Taula Jove i els joves implicats.

Molins de Rei, 13 de febrer de 2006