PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ... · P1, P2 correspon al valor de la pressió...

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE L’ÀMBIT DEL MARESME Llibre6.2 ESTUDIS JUSTIFICATIUS DE L’ARE PINEDA CENTRE

Equip redactor J. BELLMUNT I X. ANDREU ARQ I ASSOC SLP

EIPO, S.L. ALBERT CORTINA RAMOS, ESTUDI DTUM DESARROLLO, ORGANIZACIÓN Y MOVILIDAD, S.A. GABINET D'ESTUDIS ECONÒMICS S.A. GEOSERVEI, S.L.

DataAGOST 2008

Taula de contingut 6.2.1 Estudi d’inundabilitat

6.2.2 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE L’ÀMBIT DEL MARESME Estudi6.2.1 ESTUDI D’INUNDABILITAT DE L’ARE PINEDA CENTRE

Equip redactor J. BELLMUNT I X. ANDREU ARQ I ASSOC SLP

EIPO, S.L. ALBERT CORTINA RAMOS, ESTUDI DTUM DESARROLLO, ORGANIZACIÓN Y MOVILIDAD, S.A. GABINET D'ESTUDIS ECONÒMICS S.A. GEOSERVEI, S.L.

DataAGOST 2008

Àrea estratègica residencial ‘Pineda Centre’ (Pineda de Mar) Agost 2008

Taula de contingut 1. Memòria.................................................................................................................................... 3

1.1. Introducció i objecte de l’estudi.......................................................................................... 31.2. Antecedents. ...................................................................................................................... 31.3. Metodologia........................................................................................................................ 31.4. Nomenclatura de zonificació de l’espai fluvials ................................................................. 31.5. Descripció de l’àmbit d’estudi ............................................................................................ 41.6. Estudi hidrològic................................................................................................................. 61.7. Estudi hidràulic en la situació actual. ................................................................................. 61.8. Proposta d’implantació....................................................................................................... 91.9. Conclusió ......................................................................................................................... 13

2. Annexos ................................................................................................................................. 152.1. Campanya de reconeixement .......................................................................................... 172.2. Estudi hidrològic............................................................................................................... 192.3. Estudi hidràulic................................................................................................................. 212.4. Informe ACA expedient UDPH2003000965 .................................................................... 23

3. Plànols.................................................................................................................................... 25


1. Memòria

1.1. Introducció i objecte de l’estudi. L’objecte del present estudi és la caracterització del comportament hidràulic dels cursos d’aigua que afecten el sector PP1 “Pineda Centre” del municipi de Pineda de Mar i la delimitació de les zones inundables seguint les “Recomanacions tècniques per al estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, editat per l’Agència Catalana de l’Aigua. La finalitat del procès és la confecció d’una proposta de zonificació de l’espai fluvial que permeti aplicar la regulació d’usos del sòl corresponents a la directriu de preservació front els riscs d’inundació inclosa al Reglament de la Llei d’Urbanisme.

L’esmentat sector, que es desenvolupa a nivell de planejament derivat, es troba afectat per la Riera de Pineda, que conforma el seu límit est i pel Torrent del Correu, que constitueix part del seu límit oest. A part de per aquestes lleres, l’àmbit queda delimitat per la carretera N-II al nord, el passeig de la Marina a l’oest i el carrer Narcís Monturiol al sud. El sector té caràcter residencial i presenta una superfície total de sòl a urbanitzar de 29,477538 Ha (l’àmbit total del sector serien 29,854232 Ha si s’hi afegís la llera de la riera de Pineda).

L’Administració actuant és la Generalitat de Catalunya, a travès del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Secretaria per a la Planificació Territorial) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (Secretaría d’Habitatge). L’organisme coordinador del procès és l’Institut Català del Sòl.

1.2. Antecedents. El Pla Parcial PP1 Pineda Centre disposa d’informe tècnic amb pronunciament favorable amb condicions, emès pel Departament de Coordinació Territorial de la Demarcació Tordera – Besòs de la Unitat d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic, en data 28 de maig de 2003, en el context de l’expedient UDPH2003000965. Es transcriu a l’annex 4 còpia de l’esmentat informe.

Des d’un context mès ampli, la Riera de Pineda es troba caracteritzada des del punt de vista hidràulic dins del Pla Director per a Protecció contra avingudes del Maresme.

1.3. Metodologia. La metodologia de càlcul emprada en la realització del present estudi d’inundabilitat es correspon a l’exposat al document “Recomanacions tècniques per al estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, editat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

La caracterització del comportament hidrològic de la conca d’aportació de cadascuna de les lleres que afecten el sector “Pineda Centre” s’ha realitzat emprant el Mètode Racional, considerant les següents dades de partida:

pluviometria obtinguda de l’aplicació del model MaxPluWin del CEDEX

usos de sòl derivats del mapa d’usos de sòl editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya a l’any 2002 i a escala 1/250.000

caracterització del tipus de sòl en base al mapa geològic a escala 1/250.000 editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

L’estudi hidràulic del comportament de les diferents avingudes considerades es realitza en règim estacionari gradualment variat, mitjançant l’elaboració de models de càlcul emprant el programa HEC-RAS. Els models hidràulics consideren la informació relativa a la geometria de la llera així com les dades de cabals d’avingudes de l’estudi hidrològic.

El model numèric emprat (HEC-RAS) permet la realització del càlcul unidimensional del perfil de la làmina d’aigua en règim permanent gradualment variat mitjançant l’aplicació de l’equació de conservació de l’energia

e11

11

222

22 hg2v

zyg2v

zy2

on y1, y2 corresponen al calat de la làmina d’aigua a les seccions d’estudi z1, z2 corresponen a les cotes de la canalització a les seccions d’estudi v1, v2 són les velocitats del fluxe a les seccions d’estudi

1, 2 són coeficients que afecten els termes de velocitat i es calculen a partir de perfil transversal de la velocitat sobre la secció

g és l’acceleració de la gravetat he és el terme corresponents a pèrdues d’energia

g2v

g2v

CSLh2

112

22fe

essent L longitud del tram estudiat Sf pèrdua de càrrega unitaria associada a fricció

C coeficient de pèrdua per expansió o contracció del fluxe

i de l’equació de conservació de la quantitat de moviment

P2 – P1 + Wx – Ff = Q Vx

On P1, P2 correspon al valor de la pressió hidrostàtica a les seccions d’estudi Wx és la component en la direcció del fluxe del pes de la massa d’aigua entre les seccions d’estudi Ff correspon al terme de pèrdues per fricció Q és el cabal circulant

és el valor de la densitat de l’aigua ( = 1000 kg/m3) Vx és la variació de la component de la velocitat en la direcció del fluxe

Per a la realització del càlcul es necessària la introducció de la geometria del model mitjançant la definició de les seccions transversals dels punts característics de la canalització i de les condicions de contorn que condicionen el problema.

Els escenaris de simulació considerats, tant des del punt de vista hidrològic com hidràulic, corresponen a episodis amb períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys.

1.4. Nomenclatura de zonificació de l’espai fluvials D’acord amb l’article 6 (directriu de preservació front als risc d’inundació) i disposició transitòria segona (estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de planificació hidràulica aprovat) del Reglament de la Llei d’Urbanisme (DECRET 305/2006, de 18 de juliol), l’estudi d’inundabilitat delimita la proposta de zonificació de l’espai fluvial amb la nomenclatura que es descriu seguidament (on s’inclou també una proposta de la nomenclatura urbanística que els correspondria).

Proposta de Zona Fluvial, la qual es delimita a partir de la inundació associada a avingudes de 10 anys de període de retorn, tot i que cal tenir en compte aspectes ambientals rellevants associats a ecosistemes fluvials, respectant la seva continuïtat longitudinal. La zona fluvial ha de classificar-se urbanísticament com a Sistema (es proposa la nomenclatura urbanística de Sistema Hidrogràfic)Proposta de Zona de Sistema Hídric, la qual es delimita a partir de la inundació associada a episodis d’avinguda de 100 anys de període de retorn, respectant la seva continuïtat longitudinal i tenint en compte aspectes geomorfològics rellevants. La zona de sistema hídric es pot assimilar urbanísticament a una Servitud (es proposa la nomenclatura urbanística de Servitud de protecció del sistema hidrogràfic). És on el planejament urbanístic no pot

Àrea estratègica residencial ‘Pineda Centre’ (Pineda de Mar) Juliol 2008

Estudi d’inundabilitat pàgina 4

admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l’aigua o a l’alteració del règim de corrents en cas d’avinguda. En àmbits inclosos dins de sectors d’urbanització o polígons d’actuació urbanística es proposa definir l’espai inclòs a la Servitud de protecció del sistema hidrogràfic preferentment com a Sistema d’espais lliures i zones verdes.Zona inundable per episodis extraordinaris, la qual es delimita a partir de la inundació associada a avingudes de 500 anys de període de retorn. Dins la Zona Inundable s’han de delimitar les àrees corresponents a condicions d’inundació lleu, moderada i greu. S’entén per condició d’inundació greu aquella en la qual el calat és superior a 1,00m, o la velocitat superior a 1,0 m/s, o el producte d’ambdós superior a 0,5 m2/s. S’entén per condició d’inundació moderada aquella en la qual el calat és superior a 0,40 m, o la velocitat superior a 0,4 m/s, o el producte d’ambdós superior a 0,8 m2/s. La zona inundable per episodis extraordinaris es pot assimilar urbanísticament a una Servitud (es proposa la nomenclatura urbanística de Servitud d’àrees inundables per episodis extraordinaris).És on el planejament urbanístic haurà de limitar els usos atenent a les condicions d’inundació que es produeixin (lleu, moderada o greu).

1.5. Descripció de l’àmbit d’estudi A efectes de la caracterització del sector PP1 “Pineda Centre” des del punt de vista de la inundabilitat, s’ha considerat de forma independent cadascun dels dos cursos d’aigua que l’afecten: la Riera de Pineda i el Torrent del Correu. Val a dir, però, que la topografia del sector configura una zona deprimida amb direcció nord-sud i situada sensiblement centrada dins de l’àmbit del Pla Parcial. La conca d’aquest escorrentiu queda delimitada pel propi sector, de manera que l’ordenació derivada del desenvolupament del Pla Parcial integra aquest escorrentiu dins de la xarxa de drenatge de la urbanització.

RIERA DE PINEDA

La Riera de Pineda presenta una llera definida que conforma el límit est del sector PP1. Des de l’extrem d’aigües amunt del sector fins a la zona dels ponts del Passeig Marítim i del ferrocarril es tracta d’una secció amb forma sensiblement trapezoidal, amb una solera de sauló que presenta una amplada variable que oscil.la entre 2,8 i 7,5 m. L’alçada dels marges és d’uns 3 m, amb valors compresos entre els 3,8 i 1,5 m per al marge esquerre i entre 4,2 i 1,5 per al marge dret. El tram final de la riera, en la zona dels esmentats ponts del Passeig Marítim i del ferrocarril, la llera s’eixampla degut a que forma part de la trama urbana i passa a tenir una amplada d’uns 13,4 m. Les fotografies següents il.lustren les seccions tipus esmentades.

Fotografia 1. Secció tipus Riera de Pineda. Tram aigües amunt

Fotografia 2.Secció tipus Riera de Pineda. Tram aigües avall

Existeixen un total de 3 ponts sobre la riera, a mès d’una passarel.la peatonal i un gual. Les característiques i dimensions dels mateixos són les següents:

Pont del carrer Santiago Ramón i Cajal

Es tracta d’un pont de bigues de formigó armat i estreps amb mur de formigó. La solera de la riera sota aquesta estructura és de sauló. L’amplada del pont és de 8,5 m i el seu gàlib interior és de 3,3 m. La longitud del taulell és de 12 m.


Fotografia 3. Pont carrer Santiago Ramon y Cajal

Passarel.la de connexió amb la Rambla Catalunya

Es tracta d’una passarel.la peatonal d’1 m d’amplada, amb estreps de mamposteria. La distància entre estreps és de 6,4 m i el gàlib lliure interior és de 2,25 m.

Fotografia 4. Passarel.la

Pont del Passeig Marítim

És un pont de doble taulell que presenta 17,5 m d’amplada lliure entre estreps i 2,40 m de gàlib lliure interior. La longitud total considerada en el model és de 11,2 m, incloent tots dos taulells.

Fotografia 5. Pont Passeig Marítim

Pont ferrocarril

És el pont situat més aigües avall de la riera. Presenta una secció lliure interior de 17,5 m d’amplada i 2,30 m de gàlib lliure interior. L’amplada del taulell és de 6,36 m, incloent el pas peatonal adosat al parament d’aigües avall. A la fotografia número 2 es poden apreciar les característiques esmentades.

TORRENT DEL CORREU

El Torrent del Correu no presenta una llera definida dins de l’àmbit del PP1, sino que la seva traça coincideix amb el Passeig de la Marina (vial consolidat que constitueix el límit oest del sector). Entre la carretera N-II i l’àmbit del sector, el Torrent del Correu presenta una llera encaixada entre motes de terres, amb solera de sauló i restes diverses. Les mides d’una secció representativa d’aquest tram serien d’uns 2 m d’amplada de solera i motes de l’ordre de 1,8 m d’alçada, amb abundant presència de vegetació arbustiva. A l’extrem aigües avall, el Torrent del Correu desguassa per un vial d’accès al Passeig Marítim i a la platja, d’uns 4,60 m d’amplada. Les propietats colindants a aquest vial presenten tanques opaques d’uns 2 m d’alçada. Les següents fotografies ilustren les esmentades seccions tipus:

Fotografia 6. Torrent del Correu. Secció tipus dins de l’àmbit del sector PP1



Fotografia 7. Torrent del Correu. Secció tipus aigües amunt de l’àmbit del sector PP1

Fotografia 8. Torrent del Correu. Secció tipus aigües avall de l’àmbit del sector PP1

El Torrent del Correu no presenta cap obra de pas en el tram comprès entre la carretera N-II i el Passeig Marítim. El seu pas sota carretera N-II es solventa mitjançant un calaix de formigó armat de 2,50 x 1,50 m de secció.

1.6. Estudi hidrològic L’estudi hidrològic determina la resposta de la conca hidrogràfica tributària de les lleres considerades, a episodis de tempesta associats a 10, 100 i 500 anys de període de retorn. Com a metodologia de càlcul s’ha emprat el Mètode Racional i s’han seguit els criteris recollits a “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, tal com es determina al Plec de Prescripcions Tècniques per a la Redacció d’Estudis d’Inundabilitat per al Planejament Urbanístic del Plà d’Àrees Residencials Estratègiques de Catalunya. L’estudi ofereix com a resultats els cabals punta associats a períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys per a cadascuna de les lleres considerades, obtinguts a partir de les següents dades:

Dades de precipitació Les dades de precipitació considerades, procedeixen de la publicació “Máximas lluvias en la España Peninsular” editada pel Ministeri de Foment. Els valors de precipitació associats a un determinat període de retorn, s’obtenen de l’ajust de les dades de pluges disponibles en estacions meteorològiques amb series superiors a 30 anys a una distribució màximal SQR-ETmax. Per a l’avaluació concreta de les dades necessàries per al càlcul s’ha emprat l’aplicació MaxPluWin, desenvolupada pel CEDEX, on a partir de les coordenades geogràfiques d’un punt de la conca a analitzar i del període de retorn a considerar, s’obté el valor de precipitació associat. Les coordenades geogràfiques considerades han estat les següents:

X: 473.650 Y: 4.608.450

Obtenint-se com a resultat els paràmetres

Pd: 77 mm Cv: 0,465

I els valors de precipitació següents:

Període de retorn

10 anys 100 anys 500 anys

121,0 mm 204,00 mm 272,0 mm

Coeficient d’escolament – Usos del sól – Tipus de sòl El coeficient d’escolament es determina a partir de l’avaluació dels usos del sòl sobre la cartografia a escala 1/250.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’assignació dels llindars d’escolament a cada categoria d’ús segons figura a les “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. La determinació de la classificació geològica del sòl s’obté del Mapa geològic de Catalunya a escala 1/250.000 editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Cabals d’avinguda Els valors dels cabals d’avinguda obtinguts en el càlcul recollit a l’annex 2, per a la Riera de Pineda i per al Torrent del Correu són els següents:

Període de retorn 10 anys 100 anys 500 anys

Riera de Pineda 61,6 m3/s 152,9 m3/s 237,7 m3/sTorrent del Correu 13,2 m3/s 27,3 m3/s 39,1 m3/s

1.7. Estudi hidràulic en la situació actual. Per a l’elaboració de l’estudi hidràulic s’ha confeccionat els corresponents models de la Riera de Pineda i del Torrent del Correu. Les característiques dels models de simulació són les següents:

RIERA DE PINEDA

Condicionants geomètrics del model

S’elabora un model que comprèn la informació topogràfica relativa a 52 seccions transversals espaiades un màxim de 20 m i situades també als punts singulars de la traça de la riera: extrems aigües amunt i aigües avall dels ponts i guals. S’abasta un total de 737,34 m.


De forma genérica es poden considerar dos seccions tipus. Des des l’extrem d’aigües amunt fins a la zona dels ponts del Passeig Marítim i del ferrocarril, on la riera presenta una secció amb forma sensiblement trapezoidal, amb una solera de sauló d’amplada variable que oscil.la entre 2,8 i 7,5 m. L’alçada dels marges és d’uns 3 m, amb valors compresos entre els 3,8 i 1,5 m per al marge esquerre i entre 4,2 i 1,5 per al marge dret. En el tram final de la riera, en la zona dels esmentats ponts del Passeig Marítim i del ferrocarril, la llera s’eixampla degut a que forma part de la trama urbana i passa a tenir una amplada d’uns 13,4 m.

Paràmetres hidràulics

S’ha considerat un coeficient de rugositat per a la llera de 0,035 que representa les propietats de la llera de sauló. Cal esmentar que la delimitació de llera mitjançant les “bank stations” es circunscriu estrictament a la solera de la llera, no incloent-se els talussos amb abundant presència de vegetació arbustiva als marges. Fòra de la llera, el coeficient de rugositat considerat és de 0,05.

Pel que respecta als coeficients de contracció i expansió emprats en el model, s’ha considerat els valors 0,05 i 0,1 corresponents a una situació de fluxe supercrític (règim ràpid) que és la que s’ha pogut constatar majoritària en els càlculs realitzats.

Malgrat que la configuració geomètrica que respon a la topografia del terreny genera l’aparició de motes en alguns trams dels marges, ha calgut la introducció efectiva d’aquesta condició mitjançant la disposició de “levees” en aquelles seccions on s’ha considerat necessari. Aquestes motes, però, no suposen més restriccions al fluxe que les que s’en deriven de la topografia actual.

Tractament de les obres de pas

Actualment, hi ha un total de 4 obres de pas sobre la Riera de Pineda dins de l’àmbit estudiat. La seva simulació presenta les següents característiques geomètriques:

Obra de pas 685. Carrer Santiago Ramón y Cajal

Es desenvolupa entre les seccions 695.571 i 676.518. Presenta una longitud en direcció al fluxe de 12 m. Es simula mitjançant la disposició del taulell, quines cotes superiors són 9,88 a l’extrem d’aigües amunt i 9,78 a l’extrem d’aigües avall. La cota inferior del taulell és la 9,11 a l’extrem aigües amunt i 9,00 a l’extrem aigües avall.

Obra de pas 358. Passarel.la

Es desenvolupa entre les seccions 359.499 i 357.611. Presenta una longitud en direcció al fluxe de 1,0 m. Es simula mitjançant la disposició del taulell, quina cota superior és 6,35 i cota inferior del taulell és la 5,85.

Obra de pas 75. Passeig Marítim

Es desenvolupa entre les seccions 81.529 i 67.191. Presenta una longitud en direcció al fluxe de 11,2 m. Es simula mitjançant la disposició dels estreps, que presenten una secció transversal lliure per al pas de l’aigua de 17,5 m i del taulell, quina cota superior és la 5,51 i inferior és la 4,26. L’alçada lliure de pas és de 2,4 m.

Obra de pas 50. Ferrocarril

Es desenvolupa entre les seccions 63.246 i 44.276. Presenta una longitud en direcció al fluxe de 6,30 m. Es simula mitjançant la disposició dels estreps, que presenten una secció transversal lliure per al pas de l’aigua de 17,5 m i del taulell, quina cota superior és la 5,34 i inferior és la 4,22. L’alçada lliure de pas és de 2,3 m.

Per a l’estimació dels efectes locals generats pels ponts es permet la possibilitat de fluxe inferior o fluxe superior. El càlcul de la làmina d’aigua en situació de fluxe inferior es realitza emprant el mètode de l’energia (“standard step method”) i la conservació de la quantitat de moviment (“Momentum balance method”) amb un coeficient Cd = 1. En no haver-hi piles, no es aplicable el mètode Yarnell. En situació de fluxe superior, el càlcul de la làmina d’aigua es realitza mitjançant el binomi pressió-sobreeiximent, considerant com a coeficients de desguàs els valors 0,5 per al cas de nomès entrada en pressió i de 0,8 per al cas d’entrada i sortida en pressió. El coeficient de sobreeiximent és de 1,66. En tots els casos, el valor de la làmina d’aigua escollit és aquell que presenta una major energia específica, el que a la pràctica es tradueix en major cota.

Cabals

Els cabals introduits al model corresponen als valors obtinguts en l’estudi hidrològic recollit a l’annex 2. Aquests valors, així com la secció a partir de la qual es consideren són els següents:


Riera de Pineda. Secció 745.430 61,6 m3/s 152,9 m3/s 237,7 m3/s

Val a dir que aquests cabals són superiors als considerats en el Pla Director per a protecció contra avingudes del Maresme, que s’estableixen (un cop corretgits per un factor 1,2) en 85,7m3/s, 126,5 m3/s i 161,8 m3/s respectivament per a 10, 100 i 500 anys de període de retorn.

Condicions de contorn

Les condicions de contorn imposades corresponen a calat uniforme a ambdòs extrems del tram estudiat, considerant pendents del 1,28 % a l’extrem d’aigües amunt i del 2,1% a l’extrem d’aigües avall. La validesa d’aquestes condicions es verifica mitjançant un anàlisi de sensibilitat envers la seva variació, considerant calat crític a ambdòs extrems.

Simulacions corresponents a l’estat actual

S’ha elaborat els següents models per a l’anàlisi de l’estat actual del tram de la Riera de Pineda comprès dins de l’àmbit de l’ARE Pla Parcial PP1 “Pineda Centre”:

Model 1.“Plan” RP2-EA3QccUU-g2

Descripció

Geometria: Estat Actual 2-modif-g2 Geometria representant l’estat actual Cabals: EA-3QccUU Cabals corresponents a 10, 100 i 500 anys de període de

retorn amb condicions de contorn en règim uniforme als extrems del tram

Model 2.“Plan” RP2-EA3QccCC-g2

Descripció

Geometria: Estat Actual 2-modif-g2 Geometria representant l’estat actual Cabals: EA-3QccCC Cabals corresponents a 10, 100 i 500 anys de període de

retorn amb condicions de contorn en calat crític als extrems del tram

Les simulacions s’han realitzat permetent l’alternança entre règim ràpid i règim lent.

Resultats

Els resultats corresponents a l’estat actual indiquen que l’actual llera de la Riera de Pineda, dins de l’àmbit del sector PP1 “Pineda Centre” presenta capacitat per desguassar avingudes amb període de retorn inferior a 5 anys. La següent taula recull els valors de precipitació i els cabals associats a períodes de retorn baixos:

Període de retorn (anys) 2 3 4 5 8 Precipitació (mm) 69 82 92 98 114 Cabal d’avinguda (m3/s) 18,7 27,9 35,7 40,7 55,0

L’estudi de la propagació dels anteriors cabals per la Riera de Pineda demostra que la màxima avinguda admissible en l’estat actual correspon a 4 anys de període de retorn, essent el punt crític l’entorn de la passarel.la existent entre les seccions 359.499 i 357.611. Prescindint d’aquest element concret, la capacitat de la resta de la riera no resulta superior a l’equivalent a 5 anys de període de retorn.

Per a les avingudes associades als períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys, es poden observar desbordaments generalitzats per ambdues marges. A més, en el cas del marge dret, la topografia presenta una inclinació en sentit oest, el que implica que el nivell d’aigua calculat pel model incrementa la seva alçada respecte al terreny, conforme es considera més amplitud de la secció en aquesta direcció. Això és conseqüencia de la incapacitat del model per simular propagacions bidimensionals d’avingudes. D’altra banda,



les obres de pas existents no presenten capacitat per al desguàs dels cabals associats a les avingudes de 100 i 500 anys de període de retorn, en el cas dels ponts del Passeig Marítim i del Ferrocarril situats a l’extrem d’aigües avall. En el cas del pont del Carrer Santiago Ramón y Cajal i de la passarel.la peatonal, la manca de capacitat de desguàs es detecta també per a 10 anys de període de retorn.

Donada la insuficient capacitat de desguàs de la Riera de Pineda, dins de l’àmbit del sector PP1 “Pineda Centre”, la proposta d’actuació sobre el seu entorn determina mesures que mitiguen aquesta situació.

A l’annex 2.3 s’inclou el detall dels resultats obtinguts en les simulacions realitzades, corresponents a l’estat actual de la Riera de Pineda. La manca de topografia en sentit aigües amunt fa que la interferència sobre el fluxe que suposa la manca de capacitat del pont del Carrer Santiago Ramón y Cajal generi resultats que es consideren no representatius de la realitat, per aquesta raó no s’han inclòs en la determinació dels paràmetres característics del fluxe. Els valors d’aquests paràmetres, pel que respecta a velocitats i calats són els següents:

Període de retorn

Calatmàxim

Calatmínim

Velocitatmàxima

Velocitatmínima

Velocitatpromig

(m) (m) (m/s) (m/s) (m/s) 10 3,72 0,99 5,84 1,20 3,20 100 4,08 1,35 8,49 0,62 4,63 500 4,23 1,67 13,11 2,61 5,84

Finalment, cal indicar que l’anàlisi de sensibilitat realitzat sobre el model, considerant la variació de règim uniforme a règim crític en els extrems de la canalització no presenta cap influència sobre la solució donat que la possibilitat d’alternança de règim i la configuració de les diferents seccions ocasionen punts del model que actuen com a condicions de contorn internes que determinen els resultats als extrems del tram estudiat.

TORRENT DEL CORREU


S’elabora un model que comprèn la informació topogràfica relativa a 32 seccions transversals espaiades un màxim de 20 m. S’abasta un total de 576,31 m.

De forma genèrica es poden considerar tres seccions tipus. A l’extrem d’aigües amunt, entre la carretera N-II i l’àmbit del sector, el Torrent del Correu presenta una llera encaixada entre motes de terres, amb solera de sauló i restes diverses. Les mides d’una secció representativa d’aquest tram serien d’uns 2 m d’amplada de solera i motes de l’ordre de 1,8 m d’alçada, amb abundant presència de vegetació arbustiva. En el tram central, el Torrent del Correu no presenta una llera definida dins de l’àmbit del PP1, sino que la seva traça coincideix amb el Passeig de la Marina (vial consolidat que constitueix el límit oest del sector).. A l’extrem aigües avall, el Torrent del Correu desguassa per un vial d’accès al Passeig Marítim i a la platja, d’uns 4,60 m d’amplada. Les propietats colindants a aquest vial presenten tanques opaques d’uns 2 m d’alçada.


S’ha considerat un coeficient de rugositat per a la llera de 0,025 per representar les superficies pavimentades i regulars de la vialitat que coincideix amb la llera. Fòra de la llera, el coeficient de rugositat considerat és de 0,05.

Pel que respecta als coeficients de contracció i expansió emprats en el model, s’ha considerat els valors 0,1 i 0,3 corresponents a una situació de fluxe subcrític (règim lent) que és la que s’ha pogut constatar majoritària en els càlculs realitzats.

D’igual manera que en el cas de la Riera de Pineda, malgrat que la configuració geomètrica que respon a la topografia del terreny genera l’aparició de motes en alguns trams dels marges, ha calgut la introducció efectiva d’aquesta condició mitjançant la disposició de “levees” en aquelles seccions on s’ha considerat necessari. Aquestes motes, però, no suposen més restriccions al fluxe que les que s’en deriven de la topografia actual.

Cabals



Torrent del Correu. Secció 592.859 13,16 m3/s 27,25 m3/s 39,13 m3/s


Les condicions de contorn imposades es corresponen a calat uniforme a ambdòs extrems del tram estudiat, considerant pendents del 2,97 % a l’extrem d’aigües amunt i del 0,65% a l’extrem d’aigües avall. La validesa d’aquestes condicions es verifica mitjançant un anàlisi de sensibilitat envers la seva variació, considerant calat crític a ambdòs extrems.

Simulacions corresponents a l’estat actual

S’ha elaborat els següents models per a l’anàlisi de l’estat actual del tram de la Riera de Pineda comprès dins de l’àmbit de l’ARE Pla Parcial PP1 “Pineda Centre”:

Model 1.“Plan” EA-3QccUU

Descripció

Geometria: Estat Actual Geometria representant l’estat actual Cabals: EA-3QccUU Cabals corresponents a 10, 100 i 500 anys de període de


Model 2.“Plan” EA-3QccCC

Descripció

Geometria: Estat Actual Geometria representant l’estat actual Cabals: EA-3QccCC Cabals corresponents a 10, 100 i 500 anys de període de

retorn amb condicions de contorn en calat crític als extrems del tram


Resultats

Els resultats corresponents a l’estat actual indiquen que en el tram d’aigües amunt del sector, la llera del Torrent del Correu presenta capacitat per desguassar avingudes de fins a 10 anys de període de retorn, detectant-se desbordaments per als períodes de retorn de 100 i 500 anys. Per als trams inferiors (àmbit del sector PP1 “Pineda Centre” i vial de connexió amb el Passeig Marítim), es superposen vialitat i llera, obtenint-se calats superiors a 1 m en la major part de les seccions considerades i, per tant, detectant-se condicions d’inundació greu arran de l’edificació consolidada.

Donada aquesta circumstància, la proposta d’actuació determina mesures que solventen aquesta situació.

A l’annex 2.3 s’inclou el detall dels resultats obtinguts en les simulacions realitzades, corresponents a l’estat actual del Torrent del Correu. Els valors dels paràmetres representatius del fluxe, pel que respecta a velocitats i calats són els següents:

Període de retorn

Calatmàxim

Calatmínim

Velocitatmàxima

Velocitatmínima

Velocitatpromig

(m) (m) (m/s) (m/s) (m/s) 10 1,52 0,21 5,23 0,24 2,37 100 2,53 0,64 6,16 0,29 2,52 500 3,24 0,70 7,09 0,32 2,82


Finalment, cal indicar que l’anàlisi de sensibilitat realitzat sobre el model, considerant la variació de règim uniforme a règim crític en els extrems de la canalització nomès presenta influència a l’extrem d’aigües amunt. Aquesta, però queda mitigada en un tram de 35 m. Els resultats obtinguts es consideren vàlids.

1.8. Proposta d’implantació La superposició de l’ordenació prevista per al sector PP1 “Pineda Centre” introdueix nous elements sobre l’entorn de les lleres estudiades que generen modificacions sobre les condicions de propagació de les avingudes considerades. Les propostes d’implantació sobre cadascuna de les rieres i el seu anàlisi des del punt de vista hidràulic es desenvolupa seguidament.

RIERA DE PINEDA

Condicionants de la urbanització

La trama viària de la ordenació prevista per al sector PP1 “Pineda Centre” introdueix dues obres de pas sobre la Riera de Pineda. Aquestes estructures milloren la permeabilitat de la trama viària i faciliten la mobilitat al sector i el seu entorn. Les dimensions de les obres de pas es troben limitades per les preexistències de vialitat del marge esquerre de la riera, de manera que la cota superior del taulell dels ponts es fixa d’acord amb els nivells dels carrers existents. La llum dels ponts és de 40 m lliures, amb una pila central (longitud de taulell 41 m) i la seva amplada és la requerida per la secció del vial. S’ha estudiat també la reducció d’aquesta llum a 20 m, mès en consonància amb les llums de les obres de pas del Passeig Marítim i del ferrocarril (17,5 m).

La zona verda de l’extrem oest, adjacent al marge dret de la Riera de Pineda, possibilita la formació d’espais que permeten confinar el pas de les avingudes estudiades, amb la millora de les condicions d’inundació envers la edificació existent i prevista. Aquests espais es conformaran a cota inferior a la de la vialitat adjacent (de l’ordre de entre 1 i 2 m) i presentant un suau pendent cap a la Riera de Pineda.

Finalment, cal esmentar que s’eliminen tant la passarel.la peatonal existent com el gual situat inmediatament aigües avall de la passarel.la.


S’elabora un model que comprèn la informació topogràfica relativa a 47 seccions transversals espaiades un màxim de 20 m i situades també als punts singulars de la traça de la riera: extrems aigües amunt i aigües avall dels ponts i guals. S’abasta un total de 737,30 m.

Les seccions tipus descrites en el cas corresponent a l’estat actual continuen essent vàlides, amb la salvetat de la modificació que suposa la depressió dels terrenys que constitueixen la zona verda del marge dret de la riera, on l’alçada d’aquest marge passa a ser de entre 2,5 i 0,5 m. El tram final de la riera no es modifica, donada la seva consolidació a nivell urbanístic.


Es mantenen els valors dels coeficients de rugositat considerats per a l’estat actual, és a dir, un valor per a la llera de 0,035 que representa les propietats de la llera de sauló i un valor 0,05 per a les planes d’inundació. Cal esmentar que la delimitació de llera mitjançant les “bank stations” es circunscriu estrictament a la solera de la llera, no incloent-se els talussos, on es conservarà la vegetació arbustiva dels marges.

Pel que respecta als coeficients de contracció i expansió emprats en el model, els valors considerats són de 0,1 i 0,3 corresponents a una situació de fluxe subcrític (règim lent) que és la que s’ha pogut constatar coma majoritària en els càlculs realitzats sobre les diferents seccions transversals.

La imposició de les condicions de “levees” en el model es circunscriu a aquelles seccions on la topografia del terreny genera l’aparició de motes en alguns trams dels marges. Aquestes motes, però, no suposen més restriccions al fluxe que les que s’en deriven de la topografia.

Tractament de les obres de pas

La proposta presenta un total de 5 obres de pas sobre la Riera de Pineda, tres d’elles són existents (el pont del carrer Santiago Ramón y Cajal, el pont del Passeig Marítim i el pont del ferrocarril) i no es contempla cap modificació. Les noves obres de pas corresponen al creuament dels carrers E i I sobre la riera. Les seves característiques geomètriques són les següents:

Obra de pas 520. Carrer E

Es desenvolupa entre les seccions 545.699 i 499.863. Presenta una longitud en direcció al fluxe de 22.2 m. Es simula mitjançant la disposició dels estreps, que presenten una secció transversal lliure per al pas de l’aigua de 40 m, amb una pila central d’1 m d’amplada i del taulell, quina cota superior és la 8,11 i inferior és la 6,81. L’alçada lliure de pas és de 2,13 m i el cantell del pont és de 1,30 m.

Obra de pas 300. Carrer I

Es desenvolupa entre les seccions 325.470 i 277.558. Presenta una longitud en direcció al fluxe de 18,1 m. Es simula mitjançant la disposició dels estreps, que presenten una secció transversal lliure per al pas de l’aigua de 40 m, amb una pila central d’1 m d’amplada i del taulell, quina cota superior és la 6,66 i inferior és la 5,36. L’alçada lliure de pas és de 2,3 m i el cantell del pont és de 1,30 m.

Per a l’estimació dels efectes locals generats pels ponts es mantenen les hipòtesi emprades en el càlcul del model corresponent a l’estat actual:

Es permet la possibilitat de fluxe inferior o fluxe superior.

El càlcul de la làmina d’aigua en situació de fluxe inferior es realitza emprant el mètode de l’energia (“standard step method”) i la conservació de la quantitat de moviment (“Momentum balance method”) amb un coeficient Cd = 1.

En situació de fluxe superior, el càlcul de la làmina d’aigua es realitza mitjançant el binomi pressió-sobreeiximent, considerant com a coeficients de desguàs els valors 0,5 per al cas de nomès entrada en pressió i de 0,8 per al cas d’entrada i sortida en pressió. El coeficient de sobreeiximent és de 1,66.

En tots els casos, el valor de la làmina d’aigua escollit és aquell que presenta una major energia específica, el que a la pràctica es tradueix en major cota.

Cabals

Es consideren els mateixos valors que els introduits en el model corresponent a l’estat actual i calculats a l’annex 2. Aquests valors, així com la secció a partir de la qual es consideren són els següents:


Riera de Pineda. Secció 745.430 61,6 m3/s 152,9 m3/s 237,7 m3/s


Les condicions de contorn imposades es corresponen a calat uniforme a ambdòs extrems del tram estudiat, considerant pendents del 1,28 % a l’extrem d’aigües amunt i del 2,1% a l’extrem d’aigües avall. La validesa d’aquestes condicions es verifica mitjançant un anàlisi de sensibilitat envers la seva variació, considerant calat crític a ambdòs extrems.

Simulacions corresponents a la proposta d’implantació

S’ha elaborat els següents models per a l’anàlisi de la influència de la proposta d’ordenació sobre el tram de la Riera de Pineda comprès dins de l’àmbit de l’ARE Pla Parcial PP1 “Pineda Centre”:

Model 1.“Plan” EP40-EA-3QccUU

Descripció

Geometria: Estat Projectat-GIS-ponts 40 Geometria representant l’estat projectat, considerant que les noves obres de pas són ponts de 40 m de llum amb pila central d’1 m d’amplada.



Cabals: EA-3QccUU Cabals corresponents a 10, 100 i 500 anys de període de retorn amb condicions de contorn en règim uniforme als extrems del tram

Model 2.“Plan” EP40-EA-3QccCC Geometria: Estat Projectat-GIS-ponts 40 Geometria representant l’estat projectat, considerant que les

noves obres de pas són ponts de 40 m de llum amb pila central d’1 m d’amplada.

Cabals: EA-3QccCC Cabals corresponents a 10, 100 i 500 anys de període de retorn amb condicions de contorn en calat crític als extrems del tram

Model 3.“Plan” EP20-EA-3QccUU Geometria: Estat Projectat-GIS-ponts 20 Geometria representant l’estat projectat, considerant que les

noves obres de pas són ponts de 20 m de llum. Cabals: EA-3QccUU Cabals corresponents a 10, 100 i 500 anys de període de


Model 4.“Plan” EP40-nFC Geometria: Estat Projectat-GIS-ponts40-

nFCGeometria representant l’estat projectat, considerant que les noves obres de pas són ponts de 40 m de llum amb pila central d’1 m d’amplada i suprimint les obres de pas corresponents al Passeig Marítim i al ferrocarril


Model 5.“Plan” EP20-nFC Geometria: Estat Projectat-GIS-ponts20-

nFCGeometria representant l’estat projectat, considerant que les noves obres de pas són ponts de 20 m de llum i suprimint les obres de pas corresponents al Passeig Marítim i al ferrocarril.



Resultats

L’anàlisi dels resultats obtinguts en el model representatiu de la proposta d’ordenació presenta les següents conclusions:

a. El pont del carrer Santiago Ramón y Cajal no presenta capacitat per desguassar les avingudes associades a períodes de retorn de 10, 100 o 500 anys. A mès genera una distorsió en els resultats

que no és possible compensar per la manca de topografia fiable per representar una longitud suficient de llera aigües amunt del pont.

b. La solució d’una plataforma deprimida a la illa de zona verda adjacent al marge dret de la riera i compresa entre el pont del carrer Santiago Ramón y Cajal i el pont del carrer E permet confinar les avingudes de fins a 500 anys de període de retorn dins d’aquest espai.

c. La illa de zona verda adjacent al marge dret de la riera i compresa entre els ponts dels carrers E i I, presenta una capacitat que resulta afectada pel rabeig produit per la manca de capacitat de desguàs de les obres de pas del Passeig Marítim i del ferrocarril. Per tant, al tram de 70 m de l’extrem d’aigües amunt, les avingudes de fins a 500 anys de període de retorn queden completament confinades, produint-se desbordaments per ambdòs marges, malgrat que afectin més al marge dret. El calat màxim d’aquests desbordament és de 65 cm. Per al pas de les avingudes de 100 anys de període de retorn també es detecten desbordaments pel marge dret, per la mateixa causa, a partir de la secció 361,405 (a 150 m de l’extrem d’aigues avall del pont del carrer E). La magnitud d’aquests desbordaments, però, és inferior a 5 cm.

d. A partir del pont del carrer I es detecta insuficient capacitat de les seccions considerades, degut a l’efecte rabeig de la manca de capacitat de l’actual llera de la Riera de Pineda a l’entorn de les obres de pas del Passeig Marítim i del ferrocarril, així com de la manca de capacitat d’aquestes obres de pas.

L’estudi específic dels ponts, revela els següents resultats:

a. La capacitat dels nous ponts queda afectada pel rabeig produit per la manca de capacitat del tram final de la Riera de Pineda i de les seves obres de pas. Les figures 1 i 2 mostren aquesta afectació, per als períodes de retorn de 100 i 500 anys, com a diferència de la cota de làmina d’aigua calculada en els models considerant la presencia o no dels ponts existents al Passeig Marítim i al ferrocarril.

Figura 1. Afectació produida pels ponts de l’extrem d’aigües avall. T=100 anys


Figura 2. Afectació produida pels ponts de l’extrem d’aigües avall. T=500 anys

b. La llum dels ponts nous és de 40 m, per assegurar la capacitat de desguàs d’avingudes de fins a 100 anys de període de retorn i sense considerar l’efecte de rabeig produit per la manca de capacitat del tram final de la llera. No és possible incrementar la capacitat de desguàs de les noves obres de pas, donada la conjunció de les rasants de la vialitat preexistent i les cotes assolides per la làmina d’aigua a conseqüència del tram final de la Riera. Aquesta proposta permet millorar el comportament hidràulic respecte a la situació actual del tram de la Riera de Pineda dins de l’àmbit del PP1 “Pineda Centre”, tal com es pot observar a la figura 3.

Figura 3. Comparativa entre els nivells assolits per la làmina d’aigua corresponents a l’estat actual i la proposta d’implantació. T=500 anys

c. S’ha elaborat un model on es redueix la llum de les obres de pas a 20 m, un valor de l’ordre de l’existent a les situades a l’extrem d’aigües avall. Es comprova que amb aquesta llum, els ponts dels carrers E i I no presenten capacitat de desguàs per a avingudes de 100 anys de període de retorn, ni tant sols sense considerar l’efecte dels ponts del Passeig Marítim i del ferrocarril. La figura 4 mostra, per a 100 anys de període de retorn, la comparativa entre les làmines d’agua calculades pels models considerant ponts de 20 m de llum i ponts de 40 m de llum, en tant que la figura 5 mostra la comparativa considerant ponts de 20 m de llum i la presència o no de les obres de pas del Passeig Marítim i del ferrocarril.

Figura 4. Comparativa entre els nivells assolits per la làmina d’aigua corresponents als model amb ponts de 40 m i de 20 m. T=100 anys



Figura 4. Comparativa entre els nivells assolits per la làmina d’aigua corresponents als model amb ponts de 20 m i considerant la presència o no dels ponts del Passeig Marítim i del ferrocarril.. T=100 anys

A l’annex 2.3 s’inclou el detall dels resultats obtinguts en les simulacions realitzades, corresponents a la proposta d’implantació de la ordenació sobre la Riera de Pineda. La manca de topografia en sentit aigües amunt fa que la interferència sobre el fluxe que suposa la manca de capacitat del pont del Carrer Santiago Ramón y Cajal generi resultats que es consideren no representatius de la realitat, per aquesta raó no s’han inclòs en la determinació dels paràmetres característics del fluxe. Els valors d’aquests paràmetres, pel que respecta a velocitats i calats són els següents:

Període de retorn

Calatmàxim

Calatmínim

Velocitatmàxima

Velocitatmínima

Velocitatpromig

(m) (m) (m/s) (m/s) (m/s) 10 1,81 1,08 5,30 1,19 2,78 100 3,87 1,49 8,45 0,87 3,43 500 4,13 1,76 9,70 1,18 4,07

Finalment, cal indicar que l’anàlisi de sensibilitat realitzat sobre el model, considerant la variació de règim uniforme a règim crític en els extrems de la canalització no presenta cap influència sobre la solució donat que la possibilitat d’alternança de règim i la configuració de les diferents seccions ocasionen punts del model que actuen com a condicions de contorn internes que determinen els resultats als extrems del tram estudiat.

TORRENT DEL CORREU

Condicionants de la urbanització

Dins de l’àmbit del sector PP1 “Pineda Centre”, el Torrent del Correu discorre per sobre del Passeig de la Marina, vial que configura part del límit est del sector. Aigües avall del PP1, aquesta llera coincideix amb el passatge de connexió amb el Passeig Marítim. La manca de capacitat del tram final de la llera, juntament amb les cotes de les edificacions existents al Passeig de la Marina obliguen al plantejament d’una solució de canalització soterrada que reculli el Torrent del Correu a l’extrem d’aigües amunt de l’àmbit del sector “Pineda Centre” i el desguassi a la platja. La solució prevista consisteix en un calaix soterrat de formigó armat, amb un gàlib interior de 6 m d’amplada i 2 m d’alçada. La longitud total serà de 646,60 m


S’elabora un model que comprèn la informació topogràfica relativa a 13 seccions transversals, situades al punts de canvi de pendent de la canalització projectada i amb interpolació de seccions espaiades un màxim de 10 m. S’abasta un total de 750,67 m.

El model considera el mateix tram de 94,7 m corresponent a l’extrem d’aigües amunt de l’estat actual i la canalització de 6x2 esmentada anteriorment a la resta de l’àmbit d’estudi.


S’ha considerat un coeficient de rugositat per al tram de llera de l’extrem aigües amunt de 0,025 i de 0,018 per a la canalització. Fòra de la llera, el coeficient de rugositat considerat és de 0,05.

Pel que respecta als coeficients de contracció i expansió emprats en el model, s’ha considerat els valors 0,05 i 0,1 corresponents a una situació de fluxe supercrítc (règim ràpid) que és la que s’ha pogut constatar majoritària en els càlculs realitzats.

Cabals



Torrent del Correu. Secció 592.859 13,16 m3/s 27,25 m3/s 39,13 m3/s


Les condicions de contorn imposades es corresponen a calat uniforme a l’extrem aigües amunt del tram estudiat, considerant un pendent del 2,97 %. A l’extrem d’aigües avall es suposa condicions de desguàs en cas de temporal de llevant al Mediterrani, que assoleix un valor de 0,8 m segons figura a INUNCAT.

Simulacions corresponents a la proposta de canalització soterrada

S’ha elaborat el següent model per a l’anàlisi de la proposta de canalització soterrada del tram del Torrent del Correu comprès dins de l’àmbit de l’ARE Pla Parcial PP1 “Pineda Centre”:

Model 1.“Plan” EP3-3QccUK

Descripció

Geometria: Estat Projectat 3 Geometria representant la proposta de canalització soterrada

Cabals: 3QccUK Cabals corresponents a 10, 100 i 500 anys de període de retorn amb condicions de contorn en règim uniforme a l’extrem d’aigües amunt del tram i calat imposat a l’extrem d’aigües avall.

La simulació s’ha realitzat permetent l’alternança entre règim ràpid i règim lent.

Resultats

Els resultats obtinguts indiquen que la canalització presenta capacitat suficient per desguassar les avingudes de fins a 500 anys de període de retorn. En el cas de l’avinguda corresponent a un periode de retorn de 100 anys, el resguard mínim obtingut és de 47 cm, en tant que en el cas corresponent a un període de retorn de 500 anys s’esgota el gàlib de la secció.

A l’annex 2.3 s’inclou el detall dels resultats obtinguts en les simulacions realitzades, corresponents a la proposta de soterrament del Torrent del Correu. Els valors dels paràmetres representatius del fluxe, pel que respecta a velocitats i calats són els següents:

Període de retorn

Calatmàxim

Calatmínim

Velocitatmàxima

Velocitatmínima

Velocitatpromig

(m) (m) (m/s) (m/s) (m/s)


10 0,96 0,23 9,72 2,29 3,50 100 1,63 0,43 10,48 1,73 4,46 500 2,00 0,61 10,75 1,94 5,00

Les velocitats a la sortida de la canalització són de 6,06 m/s, 5,43 m/s i 4,31 m/s, respectivament per a 500, 100 i 10 anys de període de retorn.

1.9. Conclusió A partir de l’exposat anteriorment es pot concloure que la proposta d’implantació millora els problemes d’inundabilitat que pateix el sector “Pineda Centre”, malgrat que no solventa la problemàtica derivada de la manca de capacitat del tram aigües avall de la Riera de Pineda i de les seves obres de fàbrica.

Els principals resultats obtinguts són els següents:

a. En l’estat actual, la llera de la riera de Pineda presenta capacitat per desguassar avingudes de període de retorn inferior a 5 anys. Les seves obres de pas no presenten capacitat suficient per desguassar 100 anys de període de retorn.

b. En l’estat actual, el Torrent del Correu presenta una llera superposada amb el Passeig de Marina. Dins del tram de torrent inclòs a l’àmbit del sector “Pineda Centre” i en l’inmediatament aigües avall es poden donar condicions d’inundació greu pel que respecta a calats i velocitats.

c. La proposta d’implantació de la ordenació del sector “Pineda Centre” suposa la construcció de 2 nous ponts sobre la Riera de Pineda i la supressió de la passarel.la peatonal i el gual a l’alçada de la connexió amb la Rambla de Catalunya. Els nous ponts presentaran una llum de 40 m amb una pila central d’1 m d’amplada.

d. La manca de capacitat del tram final de la Riera de Pineda i, especialment, de les obres de pas situades a l’alçada del Passeig Marítim i del ferrocarril, genera un efecte de rabeig que incideix en la capacitat de desguàs del tram final de la llera i de les noves obres de pas. Malgrat que es millora notablement la protecció envers la inundabilitat del sector PP1, no es poden solventar tots els punts problemàtics.

e. La proposta de canalització del Torrent del Correu es basa en que es tracta de la única solució viable per compatibilitzar les preexistències (edificacions al Passeig de la Marina, pas aigües avall del sector pel vial de connexió amb el Passeig Marítim), la nova ordenació i unes condicions d’inundació que no siguin greus. La proposta de canalització presenta una secció soterrada de formigó armat amb un gàlib lliure interior de 6 m d’amplada i 2 m d’alçada. Amb aquesta solució s’aconsegueix la circulació de l’aigua per dins de la canalització amb resguards mínims de 47 cm per al pas de l’aviguda associada a un període de retorn de 100 anys i assolint plena ocupació de la secció (és a dir sense resguard o entrant lleugerament en pressió) per al pas de l’avinguda associada a un període de retorn de 500 anys.

Barcelona, agost de 2008

L’autor/a del projecte

J. BELLMUNT I X. ANDREU ARQUITECTES I ASSOCIATS S.L.PEIPO S.L ALBERT CORTINA RAMOS, ESTUDI DTUM DESARROLLO ORGANIZACION MOVILIDAD S.A GABINET D’ESTUDIS ECONÒMICS S.A GEOSERVEI S.L


2. Annexos


2.1. Campanya de reconeixement


2.2. Estudi hidrològic


2.3. Estudi hidràulic

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ... · P1, P2 correspon al valor de la pressió...

Documents

Transcript of PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ... · P1, P2 correspon al valor de la pressió...