Pla Loca Joventut 2012-2015 Sant Boi · PLA LOCAL DE JOVENTUT DE SANT BOI DE LLOBREGAT 2012-2015 29...

PLA LOCAL DE JOVENTUT DE SANT BOI DE LLOBREGAT 2012 -2015

26

DIAGNOSI


27

5. Plantejament de la Diagnosi

5.1. Introducció

Després d’un primer pas de planificació del procés d’elaboració del PLJ i de la metodologia

emprada, i abans d’entrar en detall amb la diagnosi, pertoca definir les prioritats que

orientaran d’inici i el procés de diagnosi i d’elaboració del PLJ.

Forma part d’entre els principis rectors del PNJ 2010-2020, concretament en el de Qualitat,

prioritzar les temàtiques que es volen abordar en l’anàlisi i que determinaran en bona

mesura la redacció del PLJ.

L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat fa anys que treballa amb polítiques de joventut, per

tant, aquest nou Pla és herència de totes les polítiques i plans que s’han elaborat i

desenvolupat anteriorment.

5.2. Anàlisi de prioritats

El nou Pla Local de Joventut 2012-2015 pretén ser una oportunitat per fer un pas

endavant cap a la millora dels serveis de joventut, per ajustar-los a les noves realitats i

necessitats dels i de les joves de Sant Boi, així com a les noves formes i estratègies de

relació, comunicació i participació.

Tenint en compte el paper central del Servei d’Informació Juvenil el Punt en les polítiques

municipals de joventut, la millora d’aquest servei és una prioritat per tal d’incrementar

l’impacte de les actuacions i el nombre de joves destinaris/àries. La informació i

l’assessorament és clau en els processos d’emancipació juvenil, per la importància de la

presa de decisions en les seves trajectòries vitals.

La precària situació del mercat laboral sumada a una taxa considerable de fracàs escolar14

conforma un escenari que des de la Unitat de Joventut es considera un altre dels aspectes

imprescindibles d’afrontar.

14 L’índex de fracàs escolar a Sant Boi de Llobregat va ser del 25,3% en el curs 2010-2011.


28

L’orientació professional i acadèmica, la prevenció del fracàs escolar, l’acompanyament

en la transició escola-treball, el retorn dels i les joves al sistema educatiu, el seguiment i

acompanyament de les persones joves desocupades, són prioritats en el marc de la

millora de les trajectòries laborals de la joventut de Sant Boi.

Estretament lligat amb el punt anterior, i degut també a l’actual situació socioeconòmica, la

formació passa a ser una prioritat més. La millora de la ocupabilitat juvenil va lligada a

l’assoliment de competències professionals, que han d’estar ajustades a les demandes,

les necessitats, als perfils professionals del mercat de treball i als nous filons d’ocupació.

Aquesta formació pretén facilitar l’accés de la joventut al mercat laboral.

Des de la Unitat de Joventut també es treballa l’educació en valors, punt compartit amb el

Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020. El treball en valors és una prioritat per

promoure entre els i les joves una visió crítica envers la realitat; i així, potenciar l’efecte

transformador i l’impacte en la societat.

I per últim, la participació juvenil es considera prioritària per dur a terme polítiques de

proximitat i com a repte per part de l’Ajuntament de Sant Boi. És clau recollir la opinió i les

propostes de la població juvenil i que aquesta pugui intervenir en les actuacions i el

desenvolupament de les polítiques juvenils municipals.

Així doncs, la informació i l’assessorament, la millora de la ocupabilitat i les trajectòries

laborals, la formació, la participació juvenil i el treball en valors, són les prioritats de la

Unitat de Joventut en el procés d’elaboració del Pla Local de Joventut, i per tant, adquiriran

un pes central en les tasques d’anàlisi i disseny d’aquest.


29

6. Anàlisi de les Polítiques de Joventut (APJ)

6.1. Introducció

L’anàlisi de les polítiques de joventut és un pas imprescindible en l’elaboració del PLJ. El

seu objectiu és visualitzar l’oferta real i els recursos disponibles en matèria de joventut del

municipi.

En un segon moment, la informació recollida en l’Anàlisi de les Polítiques de Joventut

(APJ) es contrastarà amb les necessitats recollides a l’Anàlisi de la Realitat Juvenil (ARJ),

de manera que permetrà entendre fins a quin punt els recursos i polítiques existents

s’ajusten a les necessitats reals o percebudes dels i de les joves.

6.2. Metodologia

L‘elaboració de l’APJ ha requerit d’una bona dosi de treball intern que ha compaginat:

anàlisi de documentació existent, recerca d’informació, treball transversal i coordinat amb

les diferents àrees implicades i la corresponent tasca de sistematització.

Aquesta fase parteix del principi rector d’integralitat del PNJC 2010-2012, que destaca la

importància de disposar d’una visió integral identificant els i les agents que desenvolupen

accions que afecten a les condicions de vida de les persones joves; i per tant, fent ús dels

criteris metodològics d’interinstitucionalitat i interdepartamentalitat.

6.3. Sant Boi i les polítiques de joventut. Breu hi stòria.

Com s’ha comentat a l’apartat 2, amb l’arribada de la democràcia s’inicien les polítiques de

joventut. Durant els anys vuitanta es va configurar el marc legal que delimità les seves

competències. Així, a partir de la redacció de l’article 48 de la Constitució, que estableix:

“los poderes públicos promoverán las condiciones para la participación libre y eficaz de la

juventud en el desarrollo político, social, económico y cultural”, els ajuntaments comencen

a impulsar polítiques de joventut, sobretot en les grans ciutats, com per exemple

Barcelona.

L’any 1979 s’aprova la creació de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona. Els

següents deu anys, altres ajuntaments també creen regidories i departaments de Joventut

i sorgeixen les primeres propostes per desenvolupar plans d’acció adreçats als/les joves.


30

En aquest procés, al 1978 es passen les competències exclusives en matèria de joventut a

les comunitats autònomes, encara que els ajuntaments continuen impulsant polítiques de

joventut amb la creació d’unitats orgàniques a aquest efecte. En aquesta època trobem les

primeres experiències de participació juvenil, les anomenades “mesas de jóvenes” o

“consejos de juventud”.

Els fets més destacats al 1985, van ser la celebració de l’Any Internacional de la Joventut,

i els primers projectes juvenils, com per exemple el Projecte Jove de l’Ajuntament de

Barcelona, que van significar un revulsiu i van ajudar a la consolidació de les polítiques de

joventut en les administracions públiques.

Seguint aquesta línia i a partir de 1986, es crea la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament

de Sant Boi, havent una voluntat clara de realitzar polítiques de benestar social. Se

segueix la metodologia del model francès d’animació sociocultural com a referent i es

comença a treballar amb joventut, creant casals de joves a Sant Boi.

D’aquesta manera s’iniciava un camí cap a les polítiques integrals de joventut. Aquestes

es caracteritzaven per la seva incidència en els processos de socialització del jovent, a

través del suport a les entitats juvenils i les activitats d’oci, l’educació obligatòria, la

inserció al mercat laboral i la prevenció de conductes de risc.

L’any 1987 es crea a Sant Boi el Servei d’Informació Juvenil El Punt.

També en aquesta època apareixen els/les primers/es professionals en l’àmbit de joventut,

molts/es vinculats/des al món associatiu, d’altres animadors/es socioculturals,

treballadors/es, educadors/es socials, etc.

A partir de la crisi econòmica que va patir Espanya durant els anys 1992-1995, els

pressupostos de joventut van patir un retrocés important. A més, un nou model social de

joventut derivat de la disminució del total de joves, de les noves necessitats socials i de la

pèrdua d’importància de les institucions tradicionals (la família, l’escola i les institucions

públiques), fan que aquest deixi de ser funcional. A Sant Boi, els Casals de Joves canvien

el model d’animació sociocultural per l’autogestió d’entitats juvenils, fins que es tanquen

per falta de relleu de joves. A partir de l’any 1999 es creen aules d’estudi i multimèdia

adreçades als i les estudiants joves com a recurs de suport a la formació.

Tota aquesta situació planteja la necessitat d’implantar una nova forma de política per a

joves que s’adapti a la nova condició juvenil. Es tracta de deixar de concebre les polítiques

de joventut com a programes de transició i d’inserció social i professional, per passar a fer

polítiques afirmatives encaminades a potenciar la vida del jovent (ciutadania, mobilitat,

experimentació, habitatge, autonomia, etc.).

En definitiva, es tracta de concebre la joventut com una etapa de la vida on el i la jove és

ple cuitadà/na, amb les seves pròpies característiques i necessitats específiques.


31

6.4. El teixit associatiu

Catalunya es caracteritza per disposar d’un teixit associatiu extens i Sant Boi de Llobregat

no és l’excepció.

Anomenem a continuació aquelles entitats específicament juvenils i que per tant marquen

el pols de la participació juvenil i associativa de la ciutat.

Entitats juvenils:

- Batukats de l'ala. (Cultural)

- Esplai Xivarri. (Lleure)

- Grup de Joves, Casal de Joves Veterans de la Fundació Marianao. (Lleure)

- Associació Vente Pa Ka (VPK) de la Fundació Marianao. (Cultural/Lleure)

- Grup de joves Fem Música. (Cultural)

- ADISFI (joves amb discapacitats)

- Grup de Joves JOCS de Sant Boi. (Social)

- DO IT! (Cultural)

- Col·lectiu KARXOFAROCK. (Cultural)

- Associació La Càpsula del temps. (Cultural)

- Associació Musical “Qui hi ha?” (Cultural)

Entitats de Lleure Infantil vinculades a les polítiques de joventut de Sant Boi:

- A-.EG Sant Ramon Nonat.

- CEIJ Eixida Camps Blancs.

- Centre d'esplai Cargol.

- Esplai Arrels.

- Esplai La Barretina.

- AIJ Esplai Greska.

- Espai Lúdic.

- Centre Obert Don Bosco


32

6.5. Visualització

En aquest apartat es concreten totes aquelles accions, serveis i recursos que es

desenvolupen al municipi i que tenen repercussió directa o indirecta sobre el col·lectiu

jove.

De color gris aquells serveis/actuacions que tot i no ser específicament juvenils els

i les joves de Sant Boi en poden fer o en fan ús.

EDUCACIÓ

Regidoria de Joventut

o Assessoria d’Estudis del Servei d’Informació Juvenil El Punt.

o Xarxa d’Atenció Informativa als Instituts.

o Centre de Recursos per als i les Estudiants (Sala d’estudi i sala multimèdia).

o Exposició: Després de l’ESO, Què? de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona amb visites guiades des del Servei d’Informació Juvenil El Punt.

o Oferta d’activitats adreçades als instituts.

Altres regidories

o Servei Local de Transició Escola Treball (SLTET).(Educació i Civisme).

o Guia d’activitats adreçades a escoles i instituts. (Educació i Civisme).

o Oferta formativa Escola Municipal Blai Net. (Educació i Civisme).

o Oferta formativa, suport i assessorament en la recerca del Centre de Recursos i Documentació de les Dones (Igualtat de Gènere).

o Sala multimèdia i sala d’estudi de l’Olivera (Universitats)

o Servei d’acompanyament del SLTET dels/les educadors/es socials dels equips d’atenció primària dels serveis socials bàsics (Serveis Socials).

o Intervenció socioeducativa dels/les educadors/es socials dels equips d’atenció primària dels serveis socials bàsics adreçat a joves en risc de vulnerabilitat social (Serveis Socials).

o Oferta formativa del Centre d’Art Can Castells (Cultura).

Altres organismes

o Instituts de secundària públics i privats. (Ensenyament de la Generalitat de Catalunya)

o Oferta universitària de la UNED.

o Cursos de català del Centre de Normalització lingüística Eramprunyà. (Generalitat de Catalunya)

o Oferta formativa del Centre de Formació d’Adults Sant Boi.

Entitats i

Teixit Juvenil

o Formació de català i castellà d’ Ibn Batuta.

o Curs de dinamitzadors/res juvenils de la Fundació Marianao.

o Guia de formació permanent de Sant Boi per a persones adultes que


33

organitzen diverses entitats santboianes.

o Oferta formativa de l’Escola de Música Moderna de l’Associació Cultura F .

Iniciativa mercantil

o Acadèmies privades: d’idiomes, d’informàtica, de disseny de moda, de música, de reforç escolar, etc.

TREBALL


o Programa Aurora , assessorament i orientació laboral per a dones joves.

o La Formació t’obre portes (Programa formatiu per a la millora de l’ocupabilitat dels/les joves).

o Assessoria Jurídica Laboral per a joves del Servei d’Informació Juvenil El Punt.

o Oferta d’inscripció a la Borsa de treball de CORESSA.

Altres regidories

De Promoció Econòmica (CORESSA):

o Club de feina.

o Borsa de treball.

o Servei d’Intermediació i Orientació Laboral (SIOL).

o Servei Local d’Igualtat d’Oportunitats.

o Servei Col·lectius Especials (SECE).

o Servei de Formació per a joves.

o Servei d’Inserció (CORINSERT).

o Cases d’Oficis.

o PQPI d’auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic i d’auxiliar de reparació i manteniment de vehicles lleugers.

o Servei Prelaboral a persones amb trastorns mental sever

Altres organismes

o Formació , orientació laboral i borsa de treball de l’ OTG. (Generalitat de Catalunya)

o PQPI de fusteria i alumini (Institut Camps Blancs - Generalitat de Catalunya).

Entitats i Teixit Juvenil

o Biciboi de la Fundació Marianao.

o Programes d’inserció social laboral Fem Via de la Fundació Marianao.

o PQPI de muntatge informàtic de la Fundació Marianao.

o Formació en TIC del projecte Trampolí de l’Associació Joves Casablanca.


34

HABITATGE


o Borsa Jove d’Habitatge de Lloguer cogestionada pel Servei d’informació Juvenil i l’empresa Municipal CLAUS com a responsable de l’Oficina Local d’Habitatge.

o Assessoria d’habitatge per a joves del Servei d’Informació Juvenil El Punt

o Tramitació de les ajudes de lloguer adreçades als i les joves realitzades des de les altres administracions publiques.

o Participació a la taula de treball de les promocions d’habitatge dotacional de Sant Boi.

o Participació en el projecte comarcal Compartir Pis.

Altres regidories

o Oficina Local d’Habitatge (Habitatge).

o Promocions de pisos de protecció oficial (Habitatge).

o Promocions de pisos dotacionals (Habitatge).

Altres organismes

o Promocions de pisos de protecció oficial.

Entitats i

Teixit Juvenil o Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sant Boi.

SALUT –Esport, Sexualitat, Alimentació, Drogodependències -


o Punt Jove de Salut del Servei d’Informació Juvenil El Punt.

o Monogràfic: L’afectivitat i la sexualitat entre els i les joves.

o Monogràfic: Menja, alimenta’t i gaudeix la vida!

o Curs de formació d’agents de salut per a joves i professionals.

o Campanya: Coneixes els gegants encantats?

o Taller de defensa personal per a dones joves.

o Assessoria Psicològica per a Joves del Servei d’Informació Juvenil El Punt.

Altres regidories

o Taller de defensa personal per a dones joves. (Policia Local –Seguretat Ciutadana).

o Centre Urbà de Reinserció. (Salut pública)

o Activitats puntuals esportives: Pujada a Sant Ramon, Passejada amb bicicleta, Cursa Popular de la Vila de Sant Boi (Esports).

o Activitats regulars esportives dels poliesportius municipals: l’Olivera, Pau Gasol, Can Massallera, Baldiri Aleu i La Parellada (Esports).

o Descomptes econòmics per l’ús dels poliesportius.


35

o Mobiliari i espais esportius urbans (Esports)

o Guia d’equipaments i serveis esportius (Esports)

Altres organismes

o Dilluns Jove al Centre d’Atenció Primària Montclar. (Institut Català de Salut, de la Generalitat de Catalunya).

o Centres d’Atenció Primària (Institut Català de Salut, de la Generalitat de Catalunya).

o Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

o Centre Salut Mental Infantil i Juvenil Orienta (CSMIJ)

o Hospital Benito Menni.


o Competicions, activitats de promoció esportiva de clubs, AMPAS, penyes, associacions esportives, centre excursionista.

o Creu Roja.

CULTURA


o Programació de concerts per a joves.

o Mercat d’Art Jove dins del marc de la Fira de la Puríssima.

o Locals d’assaig per grups de joves de música i joves músics.

Altres regidories

o Taula Sectorial de música. (Cultura)

o Taula sectorial d’Arts Visuals. Cultura)

o Activitats Centre d’Art Can Castells. (Cultura)

o Mostra de Jazz. (Xarxes Socials i Comunitàries)

o Activitats populars i tradicionals. (Cultura)

o Programació musical Cal Ninyo. (Xarxes Socials i Comunitàries)

o Programació de les biblioteques Maria Aurèlia Capmany i Jordi Rubió i Balaguer. (Cultura)

o Activitats del Museu de Sant Boi. (Cultura)

o Festival Altaveu i Altaveu Frontera.(Cultura)

o Mostra d’activitats i Jocs Florals als Instituts. (Educació i Civisme)

o Descomptes per a joves a la programació de teatre, dansa i música.

Altres organismes

o No es detecten actuacions.


o Cinemes Can Castellet


o Programació VPK, oci nocturn alternatiu de la Fundació Marianao.

o Programacions musicals de l’Associació CULTURA F.

o Programacions extraordinàries de l’Associació Joventuts Musicals del


36

Baix Llobregat vinculada a l’Escola de Musica Blai i Net.

o Programacions musicals de l’Associació La Càpsula del Temps.

o Serveis Musicals (locals d’assaig, estudi de gravació...) de l’Associació La Càpsula del Temps.

o Rubrifolkum, de l’Associació Musical Qui hi ha?

o Festival Karxofarock del Col·lectiu Karxofarock.

o Festival Caund Sound Boi de l’AEG Sant Ramon Nonat.

o Concert solidari de l’Esplai Cargol i grup joves Xivarri.

o Concurs Fem Música del grup de Joves Fem Música.

o Batufesta de l’associació juvenil Batukats de l’Ala.

o Festa Major Alternativa de la plataforma Ateneu Santboià.

o Programació cultural pròpia de l’Ateneu Santboià.

o Oferta de tallers de lleure del Club Sant Jordi de CatalunyaCaixa.

o Programació cultural de les entitats santboianes.

PARTICIPACIÓ I COHESIÓ


o Suport econòmic de projectes proposats pels i les joves d’entitats juvenils o grups de joves.

o Suport tècnic a les entitats juvenils o grups de joves.

o Suport d’infrastructura a les entitats i grups juvenils.

o Monogràfic: Relacions personals per a joves.

o Elements de comunicació com Blog i Facebook.

Altres regidories

o Consell de Ciutat, Consells sectorials i Consells de barri. (Xarxes Socials i Comunitàries).

o Programació d’activitats dels Casals de Barri. (Xarxes Socials i Comunitàries).

o Pla de Desenvolupament Comunitari de Marianao i PDC de Camps Blancs. (Xarxes Socials i Comunitàries).

o Barrejant: Trobada de la Solidaritat. (Cooperació, Solidaritat i Pau).

Altres organismes

o Pla de Desenvolupament Comunitari de Marianao i PDC de Camps Blancs. (Generalitat de Catalunya).


o Associacionisme juvenil.

o Altres entitats que fan activitats per a joves.


o Bars “de moda” al de la zona lúdica per excel·lència al barri centre: Black Cofee, Kanalla, Back Stage, Namasté, La última Taberna, CIE, etc.

o Discoteca Aloha.


37

6.6. Els referents

Tal i com ja hem esmentat anteriorment Sant Boi de Llobregat és un municipi amb anys

d’experiència en polítiques de joventut, anys en els que ha esdevingut referent en diversos

serveis i projectes, i que a dia d’avui ja configuren l’ADN de les polítiques de joventut de

Sant Boi. Destaquem alguns d’ells:

Programa Aurora

El Programa Aurora és un servei d’orientació i assessorament laboral d’atenció directa i

destinat a dones joves d’entre 16 i 35 anys. El programa té com a objectiu principal

acompanyar-les en l’elaboració i execució de projectes professionals a través de tutories

individuals i col·lectives, amb l’objectiu de millorar els seus itineraris professionals. Per tal

de millorar la seva ocupabilitat, es faciliten a les dones joves eines, recursos i informació

d’utilitat d’ocupació i del mercat de treball, mentre es desenvolupen competències

(bàsiques, tècniques i transversals) durant tot el procés. Les participants defineixen plans

de treball individualitzats, que tenen com a objectiu final la inserció i/o la represa de

formació.

El Programa Aurora treballa en coordinació amb tot un seguit d’entitats socials i de serveis

de diferents àmbits per la detecció i la derivació de potencials usuàries.

Punt Jove de Salut

El Punt Jove de Salut, inaugurat el desembre de 2002, és un servei

que assumeix les demandes, els dubtes i les inquietuds dels i les joves

sobre aquells temes de salut que els afecten especialment, com ara la

prevenció de malalties de transmissió sexual/SIDA, els mètodes

anticonceptius, els embarassos no desitjats, la sexualitat, els trastorns

alimentaris, les addiccions, etc. Aquest atenció i assessorament es fa de forma

personalitzada i tenint en compte les heterogeneïtat de la població jove.

Com a elements clau, cal destacar la possibilitat d’administrar des del propi Punt Jove de

Salut del Servei d’Informació Juvenil El Punt, l’anticoncepció d’emergència a les joves que

ho necessiten. Per fer-ho possible es va signar un conveni de col·laboració entre

l’Ajuntament de Sant Boi (Unitat de Joventut) i l’Institut Català de Salut (Programa

d’Atenció de Salut Sexual i Reproductiva del Servei d’Atenció Primària Baix Litoral). En

definitiva, des d’un servei específic de joventut es dóna un servei de salut amb l’objectiu de

prevenir i promocionar la salut entre la població jove.


38

Assessoria Jurídica Laboral per a joves

Aquesta assessoria ofereix informació i orientació sobre qualsevol qüestió legal que afecti

als i les joves de Sant Boi, intentant resoldre dubtes en relació als drets i deures civils,

administratius, laborals,... de forma personalitzada, confidencial i gratuïta. Ofereix

assessorament sobre:

- Contractació laboral, nòmines, acomiadaments, subsidis, i tots els drets i deures

que es deriven d’una relació laboral remunerada.

- Interpretació de textos legals, tràmits i sancions administratives.

- Permisos de residència i treball, així com qualsevol tràmit vinculat a la llei

d’estrangeria.

- Tramitació sobre ajuts, subvencions i beques d’interès per a la població juvenil.

- Contractes de lloguer i compra-venda d’un habitatge, préstecs hipotecaris, ajuts i

tràmits vinculats a l’habitatge

D’altra banda no és un objectiu d’aquesta assessoria realitzar informes, ni tràmits, ni

acompanyaments a judicis.

Assessoria Psicològica per a joves

L’assessoria psicològica està adreçada a joves de 16 a 30 anys i és un servei gratuït i

confidencial (tant en l’atenció com en la custòdia de les dades).

L’objectiu fonamental del servei és millorar el benestar psicològic i per tant, la qualitat de

vida dels i les joves, reduint les dificultats d’accés a l’atenció psicològica, facilitar una

primera acollida i atenció psicològica del i la jove per tal d’aconseguir respondre a les

seves necessitats i afavorir la seva autonomia, mobilitat i emancipació.

Aquest servei no contempla la realització d’informes, ni de seguiments a llarg termini, ni

tractaments clínics.

Mercat d’Art Jove

El Mercat d’Art Jove en el marc de la Fira de la Puríssima de Sant Boi, és un espai de

promoció per als i les joves artistes, un espai de creació i experimentació per a tota la

població juvenil i una mostra de l’aportació cultural dels i les joves.

L’eix central al voltant de la que giren les activitats del Mercat és l’autoedició: la creació

d’objectes capaços d’explicar i transmetre idees; la creació com la voluntat de dir coses en

veu alta; i el reconeixement de la capacitat de tothom de fer art.

El Mercat consta de diversos espais on es porten a terme activitats de forma paral·lela:

espai d’exposició i venda d’obres de joves artistes, i espai d’activitats com ara exposicions,

tallers, mostres en directe, etc.


39

6.7. Recursos humans

Sant Boi és una ciutat amb experiència en el desenvolupament de polítiques de joventut i

amb voluntat clara de seguir-ho fent. Tal aposta es tradueix en el següent equip de

joventut.

Enumerem doncs els recursos humans de què disposa la Unitat de Joventut.

- Una Cap de la Unitat de Joventut.

- Dues tècniques de Joventut (amb contracte indefinit i a temps complert), de les

quals una d’elles amb reducció del terç de la jornada.

- Una tècnica de joventut (amb contracte indefinit i a temps parcial amb una jornada

del 50%).

- Una tècnica de Joventut (amb contracte temporal i a temps complert).

- Una tècnica Informadora de la Xarxa als instituts (gestió externa).

6.8. Recursos Financers

L’aposta per les polítiques de joventut es veu reflectida en els pressupostos municipals.

Presentem les dades econòmiques de l’àrea per l’any 2012.

El pressupost total de la Unitat de Joventut és de 391.999€ distribuïts de la següent

manera:

- 201.797€.- Recursos Humans

- 136.502€.- Activitats i serveis

- 53.700€.- Suport econòmic a entitats.

Considerant que el pressupost de l’Ajuntament de Sant Boi que és de 64.991.738 € el

pressupost de la Unitat de Joventut representa un 0,6% del pressupost total.

6.9. Infraestructures i equipaments

En aquest apartat recollim la informació sobre aquells equipaments municipals que els i les

joves tenen a la seva disposició, directa o indirectament. Cal tenir en compte que els

equipament són espais d’activitats, de relacions interpersonals, de cohesió social, de

participació ciutadana i de foment de la dinamització comunitària.

Llista d’equipaments específicament juvenils.

La Factoria Jove de Can Massallera: agrupa tots els serveis municipals de

joventut:

- Servei d’Informació Juvenil El Punt.


40

- Centre de Recursos per als i les Estudiants,

- Locals d’assaig

Instituts Públics:

- Ins Marianao

- Ins Rubió i Ors

- Ins Rafael Casanova

- Ins Itaca

- Ins Camps Blancs

Instituts Concertats:

- Escola Llor

- Col·legi Sant Josep

Equipaments a disposició dels i les joves tot i no ser específics per joves:

Equipaments esportius:

- Poliesportiu municipal La Parellada

- Complex Esportiu Baldiri Aleu

- Poliesportiu municipal Can Massallera

- Poliesportiu municipal L'Olivera

- Complex Esportiu Pau Gasol

- Estadi municipal atletisme Constantí Miranda

- Estadi municipal de beisbol

- Piscina municipal La Muntanyeta

- Camp municipal de futbol Camps Blancs

- Estadi municipal futbol Joan Baptista Milà

- Camp municipal de futbol La Parellada

- Camp municipal de futbol Casablanca

- Camp municipal de futbol Dani Jarque (Ciutat Cooperativa)

- Camp municipal de futbol Marianao

Equipaments culturals:

- Museu de Sant Boi

- Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà - Servei Local de Català

de Sant Boi de Llobregat

- Biblioteca Maria Aurèlia Campmany

- Biblioteca Central Jordi Rubió i Balaguer

- Escola municipal de música Blai Net


41

- Centre d'Art Can Castells

- Torre Benviure

Casals de Barri :

- Can Massallera

- Casal de Barri Camps Blancs

- Casal de Barri Marianao

- Casal de Barri Casablanca

- Casal de Barri Ciutat Cooperativa Molí Nou

- L'Olivera

- Cal Ninyo

- La Gralla


42

7. Anàlisi de la Realitat Juvenil (ARJ)

7.1. Introducció

L’Anàlisi de la Realitat Juvenil és un dels apartats important en l’elaboració del PLJ. Té

com a objectiu disposar d’una fotografia el més aproximada possible de la realitat, que ha

de permetre assentar les bases per al disseny del Pla i de les polítiques de joventut.

S’ha treballat amb la suma de dades quantitatives i dades qualitatives, en les que s’han

prioritzat i potenciat les relacionades amb els temes claus per les polítiques de joventut

del municipi, determinades prèviament al Plantejament de la Diagnosi.

Dades quantitatives

L’anàlisi quantitativa és una de les dues grans parts de la diagnosi. Les dades

quantitatives aporten informació objectiva sobre l’estat i la distribució dels i les

joves de Sant Boi de Llobregat, en comparació amb d’altres àmbits territorials com

la comarca del Baix Llobregat i de Catalunya.

Dades qualitatives

L’anàlisi qualitativa té com a objectiu recollir l’opinió d’aquells/es agents amb un

punt de vista privilegiat del col·lectiu jove i de la pròpia població juvenil. També és

important destacar que, en la seva vessant qualitativa de la diagnosi, no només

es recullen realitats, sinó sobretot percepcions tant o més interessants que les

quantitatives, doncs aporten informació subjectiva de gran valor a l’hora de

planificar les actuacions.

La informació qualitativa és també d’utilitat per complementar i interpretar les

dades quantitatives, insuficients per poder disposar d’una informació acurada i

ajustada a la realitat.


43

7.2. Metodologia

La diagnosi és un dels apartats cabdals, no només pel pes que aquesta té en el conjunt

del PLJ, sinó per l’important lligam d’aquesta amb els principis rectors de les polítiques de

joventut de Catalunya.

Tal i com esmentàvem a l’inici de l’apartat de diagnosi, aquesta contempla o hauria de

contemplar especialment els principis de qualitat, de participació i de transformació, tots

ells recollits en el document que ens ocupa.

Qualitat perquè s’han tingut en compte totes les parts necessàries, per la

diversitat i la qualitat de les fonts, i per les múltiples revisions, actualitzacions i

ampliacions a les que s’ha vist sotmès el document per tal d’ajustar-lo en tot

moment a la realitat i a les últimes dades disponibles.

Participació perquè el nombre i la diversitat dels i les agents implicats/des

garanteix un visió amplia i plural del col·lectiu jove.

Transformació perquè des de l’ inici, el procés de treball, ha tingut com a objectiu

descriure la realitat per tal d’endegar accions que permetin treballar les necessitats

detectades i millorar la qualitat de vida de les persones joves de Sant Boi.

El treball amb dades quantitatives i qualitatives requereix d’accions i estratègies diferents

que exposem a continuació.

Dades quantitatives.

En el cas de les dades quantitatives, s’ha fet ús de les següents fonts: l’Institut

d’Estadística de Catalunya, l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya,

l’Observatori del Baix Llobregat, l’Observatori de la Realitat Juvenil de Sant Boi15 i

l’Observatori de la Ciutat de Sant Boi de Llobregat.

En aquest punt, cal fer esment -tal i com s’ha contemplat a l’apartat 4- de l’important

paper que han jugat els estudis prèviament elaborats per la Unitat d’Assistència a la

Planificació i a l’Avaluació (UAPA) o la pròpia Unitat de Joventut, doncs han permès

complementar la diagnosi fins a un nivell de detall difícilment assolible en condicions

normals d’elaboració d’un PLJ.

15 Al 2009, i amb la creació de l’Observatori de la Ciutat, l’Observatori de la Realitat Juvenil de Sant Boi de

Llobregat es va reconvertir en Centre de Documentació Juvenil.


44

Entre ells:

- Riera, Josep (2009), Precarietat3. Joventut i mercat de treball a Sant Boi de

Llobregat. Observatori de la Realitat juvenil. Unitat d’Infància, Adolescència,

Joventut i Cohesió Social de Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi.

- Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010), La Petjada

Educativa. Percepció de la Comunitat educativa sobre la situació i les trajectòries

formatives del jovent de Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

- Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010), Condicions de

vida de la població de Sant Boi. Document nº1. Síntesi. Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat.

- Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010), Condicions de

vida de la població de Sant Boi. Document nº4: Condicions de vida de la població

jove. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

- Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010), Nivell

d’instrucció i situació sociolaboral de la població jove d’entre 16 i 29 anys.

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

Per altra part, i per motius de dimensions, no ha estat possible incorporar totes les dades

disponibles; s’ha optat per apuntar en forma de conclusions i degudament referenciades

totes les dades derivades dels estudis.

Altres consideracions:

- Cal tenir en compte que les últimes dades disponibles a l’IDESCAT al respecte del

nivell educatiu de la població jove de Sant Boi són del 200116. Aquest handicap

comporta doncs que les dades oficials només es puguin utilitzar a mode

d’orientació, i que no hagi estat possible comparar les dades municipals

disponibles amb dades oficials i actualitzades d’altres àmbits territorials de

referència.

- Durant el procés d’elaboració de la diagnosi l’Observatori de la Ciutat de

l’Ajuntament de Sant Boi ha fet públiques les noves dades sociodemogràfiques de

l’any 2012. Considerant que les dades de població no estan disponibles per la

resta d’àmbits territorials de referència (comarca del Baix Llobregat i Catalunya),

les dades de població de Sant Boi del 2012 només s’han utilitzat en aquells casos

en què no hi havia exercici de comparació.

16 Les últimes dades de cens disponibles per l’DESCAT són del 2001, per tant totes les dades que en depenen són encara d’aquesta data.


45

Dades qualitatives.

Per a la recollida de dades qualitatives s’ha optat per fer ús de grups de treball. Els grups

de treball, més enllà de ser d’utilitat per recollir l’opinió d’un nombre important de persones,

serveixen per a detectar tendències i complementar les dades quantitatives.

L’ objectiu de la diagnosi no era convocar el màxim nombre d’agents possible, sinó

disposar d’una representació important i ajustada dels diferents perfils i discursos presents

a Sant Boi.

Les sessions de treball van ser:

Sessió de treball amb professionals. 25 de gener de 2012. 13h. Can Massallera.

El grup de treball amb professionals va estar format per persones que, per la seva

professió o pel seu paper dins la comunitat, tenen un punt de vista privilegiat del col·lectiu

jove i de part de la seva realitat i/o necessitats.

Van assistir a la sessió un total de 40 persones:

- Fundació Marianao. 3p.

- Escola d’Adults. 1p.

- Centre Obert Don Bosco. 2p.

- Cultura F . 2p.

- Infermera CAP Vinyets i Salut-

Escola. 1p.

- Institut Rubió i Ors. 1p.

- Policia Local. 1p.

- Centre Urbà de Reinserció. 1p.

- Institut Rafael Casanova. 2p,

- Mossos d’Esquadra. 1p.

- Tècniques d’Inclusió. 2p.

- Tècnics/es de Participació. 2p.

- Tots Som Santboians. 2p.

- Pediatria CAP Vinyets. 1p.

- Club de feina CORESSA. 2p.

- UAPA. 1p.

- Treballadores i educadores

socials. 2p.

- Club de Bàsquet Sant Boi

- Tècnica d’Esports. 1p.

- Tècnic de Cultura. 1p.

- Creu Roja. 1p.

- Infermera del CAP Cooperativa i

Salut-Escola. 1p.

- Tècnics/es d’Educació. 2p.

- La Càpsula del Temps. 1p.

Sessió de treball amb joves associats/des. 26 de gener de 2012. 18,30h. Can Massallera.

Les entitats tenen un pes important en la dinamització del col·lectiu jove i del municipi en

general, ja que tenen un contacte directe amb el col·lectiu jove i la realitat de la ciutat, i

per tal motiu, es va considerar imprescindible comptar amb l’opinió dels i les joves

associats/des.

Van assistir a la sessió:


46

- Batukats de l'Ala. 1p.

- Ass. juvenil VPK - 1p.

- Tots Som Santboians. 2p.

- Joves d'Esquerra Verda. 2p.

- Ass. sociocultural Ibn Batuta. 2p.

- Diables de Sant Boi. 2p.

- Esplai Cargol. 4p.

- Grup de joves Xivarri. 1p.

- AIJ Esplai Greska. 1p.

- Diables de Casablanca. 1p.

- Ass. de dones El Farah. 3p.

Sessió de treball amb joves. 31 de gener de 2012. 18,30h. Can Massallera.

Els i les joves, com a veritables protagonistes del PLJ de Sant Boi, han format part també

dels grups de treball de diagnosi. Es va optar per disposar d’un grup el més representatiu

possible, i per fer-ho, es van convidar als i les joves seguint diversos criteris com: edat,

gènere, estudis, ocupació, barri de residència, lloc de naixement, etc.

Dels i les joves convocats/ades, finalment van assistir-hi:

- Grup de 16 a 19 anys, 3 joves.




De la informació recollida a través de les eines quantitatives i qualitatives, se’n deriva la

l’anàlisi que presentem a continuació en diferents apartats, basats en els reptes del Pla

Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020. S’inclouen:

- Evolució de la població.

- Naturalesa de la població.

- Trajectòria educativa.

- Trajectòria laboral.

- Emancipació domiciliària.

- Cohesió i participació.

- Cultura.

- Salut.


47

7.3. Evolució de la població

Sant Boi, tal i com es pot observar a la gràfica nº1, és un municipi que ha crescut de

forma molt moderada al llarg dels darrers anys, aparentment poc afectada pel boom de la

construcció que van viure molts altres municipis de Catalunya.

Destaca l’explosió de població que va viure entre els anys 1979 i 1983, creixement que

s’explica per la construcció d’un dels grans barris de Sant Boi com és Vinyets – Molí Vell, i

que va representar l’arribada de molta gent dels municipis o ciutats de les rodalies, així

com de molts altres veïns i veïnes de Sant Boi amb residència temporal.

Gràfica nº1: Evolució de la població de Sant Boi. Nombres absoluts. Sèrie temporal 1975-2012.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de la Ciutat. Ajuntament de Sant Boi.

Tal i com es pot veure a la gràfica del Baix

Llobregat, es tracta d’una evolució que difereix

sensiblement de l’evolució de la població de la

comarca, en la que el creixement més important de

la població ha tingut lloc en aquests últims anys.

Les taules A, B i C, i la gràfica nº2 aporten

informació en la mateixa direcció, i permeten

entendre fins a quin punt la dinàmica de creixement de Sant Boi de Llobregat ha estat

diferent a la comarca del Baix Llobregat i també de Catalunya.

En el període de màxim creixement de la població de Sant Boi (1979-1987), en el què el

percentatge de creixement anual era del 2,15%, la comarca creixia a una ritme d’un

0,52%, o decreixia en el cas de Catalunya amb un -0,28%. Una dinàmica que, com es pot

observar clarament a la gràfica nº2, es va invertir; i Sant Boi va tenir una evolució

decreixent a diferència de la resta d’àmbits territorials de referència.


48

Taula A: Evolució de la població de Sant Boi. Nombres absoluts. Sèrie temporal 1979-2011.

Anys Total població

Increment Absolut

% Increment

% Increment Anual

1979 64.868 1987 76.008 11.140 17,17% 2,15% 1995 79.737 3.729 4,91% 0,61% 2003 80.738 1.001 1,26% 0,16% 2011 83.181 2.443 3,03% 0,38%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de la Ciutat. Ajuntament de Sant Boi.

Taula B: Evolució de la població del Baix Llobregat. Nombres absoluts. Sèrie temporal 1979-2011.


Increment Absolut

% Increment

% Increment Anual

1979 564.556 1987 587.841 23.285 4,12% 0,52% 1995 642.889 55.048 9,36% 1,17% 2003 730.111 87.222 13,57% 1,70% 2011 803.705 73.594 10,08% 1,26%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de la Ciutat. Ajuntament de Sant Boi i IDESCAT

Taula C: Evolució de la població de la Catalunya. Nombres absoluts. Sèrie temporal 1979-2011.


Increment Absolut

% Increment

% Increment Anual

1979 6.139.461 1987 6.001.525 - 137.936 -2,25% -0,28% 1995 6.226.869 225.344 3,75% 0,47% 2003 6.704.146 477.277 7,67% 0,96% 2011 7.539.618 835.472 12,46% 1,56%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de la Ciutat. Ajuntament de Sant Boi i IDESCAT

Gràfica nº2: Índex d’evolució de la població Sant Boi, Baix Llobregat i Catalunya. Sèrie 1987-2011.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de la Ciutat -Ajuntament de Sant Boi- i IDESCAT


49

De fet, per entendre l’evolució i el creixement de Sant Boi, cal tenir en compte les

particularitats del seu terme municipal, un terme municipal amb molt poc sòl urbanitzable,

molt condicionat per un ampli i característic parc agrari i una zona natural -de muntanya-,

ambdues no urbanitzables. Tot plegat ha impedit la construcció de grans promocions o

projectes urbanístics, i ha moderat alhora el creixement de la ciutat.

Per últim, les dades sobre el saldo de migracions internes (taula D) mostren una tendència

interessant que permet conèixer, encara que sigui a grans trets, el comportament de les

migracions a Sant Boi.

Taula D : Migracions internes. Saldo destinació-procedència. Nombres absoluts. Període 2009-1995.

Any Mateixa comarca

Resta de la província

Resta de Catalunya

Resta d'Espanya

Total

2009 -27 150 -66 47 104

2007 -23 17 -310 -206 -522

2005 -233 26 -421 -219 -847

2003 -376 216 -269 -134 -563

2001 -451 56 -210 -32 -637

1999 -381 45 -129 -52 -517

1997 -194 387 -96 56 153

1995 -176 150 -93 -8 -127

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’DESCAT

Les dades negatives de la taula D indiquen saldos favorables a l’emigració, i per tant a la

sortida del municipi. En canvi els saldos positius indiquen saldos favorables a la

immigració, i per tant a la incorporació al municipi.

Escapa a l’objectiu de la diagnosi del PLJ conèixer i entrar amb detall en els perfils de les

persones, i les causes i conseqüències de tals dinàmiques, però podem concloure que:

- El saldo migratori en els anys de referència és majoritàriament negatiu, i per tant

són més les persones que marxen de Sant Boi que les persones que arriben (lligat

sempre a l’empadronament). Només escapen a la dinàmica els anys 2009 i 1997.

- El saldo és sempre positiu en el cas de les persones procedents de municipis de la

resta de la província, i en canvi és majoritàriament negatiu en el cas dels

moviments vers els municipis de la mateixa comarca, municipis de Catalunya o

municipis d’Espanya, i per tant són més les persones que hi marxen, que les

persones que n’arriben.

- Es pot afirmar que, malgrat es tracta de percentatges petits i només de saldo

migratori intern, la tendència al llarg dels anys a Sant Boi de Llobregat ha estat de

perdre població, més que de guanyar-ne.


50

Distribució de la població

Malgrat la particular dinàmica de Sant Boi pel que fa al creixement de la població podem

observar a la gràfica nº3 com la piràmide de població compleix a la perfecció, i tal i com es

pot veure a la miniatura, amb l’estàndard de Catalunya. Un piràmide amb forma de fus

típica dels municipis catalans, en la que destaca un part central especialment crescuda,

una part alta perfectament piramidal i una base estreta en lleuger creixement.

Aquesta forma tant particular s’explica gràcies a diversos motius:

- La part central, molt crescuda, respon a l’històric Baby Boom, un fenomen comú al

conjunt de l’estat espanyol derivat de la recuperació econòmica que va viure el país

passats els pitjors anys de la dictadura franquista.

- A les franges joves una davallada molt important de la població derivada d’una molt

important davallada de la natalitat.

- Un lleuger creixement de les franges infantils derivada dels naixements de les franges

adultes més poblades, just i com dèiem, els fills del Baby Boom.

Si observem en detall la piràmide observem que:

- La franja més poblada és la de 35 a 39 anys, amb una suma de 7.707 persones.

- La franja menys poblada és la de 15 a 19 anys amb una suma de 3.716 persones.

- Si tenim en compte que oficialment les polítiques de joventut s’adrecen a la població de

15 a 29 anys podem afirmar que en el període d’entre 5 i 10 anys s’adreçaran a les

franges d’edat menys poblades.

- També podem afirmar que a dia d’avui les polítiques d’habitatge i treball oficialment

s’adrecen a joves de fins a 35 anys, abracen a una de les franges d’edat més poblada.

Si comparem la piràmide d’edats de 2012 amb la piràmide de l’any 2000 (gràfica nº4)

observem com a únic canvi significatiu un interessant i visible desplaçament de les franges

derivat de l’evident pas del temps. Les franges més poblades al 2012 eren evidentment a

l’any 2000 més joves. Alhora que no s’observava cap creixement significatiu de les franges

infantils, sent un dels anys amb un dels índex de natalitat més baix.


51

Gràfica nº3: Piràmide d’edats. Sant Boi de Llobregat. Any 2012.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de la Ciutat de Sant Boi.

Gràfica nº4: Piràmide d’edats. Sant Boi de Llobregat. Any 2000.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT


52

La taula E aporta informació sobre la distribució de la població jove segons edats.

A Sant Boi de Llobregat el col·lectiu jove de 15 a 29 anys representa el 15,9% del total de

població, concretament 13.271 persones, o 20.240 si considerem la franja de 30 a 34

anys, a la que també afecten algunes de les polítiques de joventut.

Taula E: Distribució de la població de Sant Boi segons sexe i edat. 2012.

Grup d'edat Homes Dones Total %Homes %Dones %Total

De 0 a 4 anys 1.940 1.821 3.761 51,6% 48,4% 4,5%

De 5 a 9 anys 2.309 2.152 4.461 51,8% 48,2% 5,3%

De 10 a 14 anys 2.089 1.982 4.071 51,3% 48,7% 4,9%

De 15 a 19 anys 1.929 1.787 3.716 51,9% 48,1% 4,5%

De 20 a 24 anys 2.114 2.031 4.145 51,0% 49,0% 5,0%

De 25 a 29 anys 2.730 2.680 5.410 50,5% 49,5% 6,5%

De 30 a 34 anys 3.634 3.335 6.969 52,1% 47,9% 8,4%

De 35 a 39 anys 4.086 3.621 7.707 53,0% 47,0% 9,2%

De 40 a 44 anys 3.620 3.399 7.019 51,6% 48,4% 8,4%

De 45 a 49 anys 3.265 3.078 6.343 51,5% 48,5% 7,6%

De 50 a 54 anys 2.675 2.852 5.527 48,4% 51,6% 6,6%

De 55 a 59 anys 2.408 2.626 5.034 47,8% 52,2% 6,0%

De 60 a 64 anys 2.302 2.516 4.818 47,8% 52,2% 5,8%

De 65 a 69 anys 2.007 2.291 4.298 46,7% 53,3% 5,2%

De 70 a 74 anys 1.489 1.658 3.147 47,3% 52,7% 3,8%

De 75 a 79 anys 1.377 1.700 3.077 44,8% 55,2% 3,7%

De 80 a 84 anys 790 1.271 2.061 38,3% 61,7% 2,5%

De 85 anys i més 573 1.304 1.877 30,5% 69,5% 2,2%

TOTAL 41.337 42.104 83.441 49,5% 50,5% 100%

De 10 a 29 anys 8.862 8.480 17.342 51,1% 48,9% 20,8%

De 10 a 34 anys 12.496 11.815 24.311 51,4% 48,6% 29,1%

De 15 a 29 anys 6.773 6.498 13.271 51,0% 49,0% 15,9%

De 15 a 34 anys 10.407 9.833 20.240 51,4% 48,6% 24,3%


Molt més sorprenent i contundent és la informació que aporta la taula F i la gràfica nº5.

Podem observar com l’evolució de la població jove és en totes les franges d’edat negativa.

No només el col·lectiu jove representa un percentatge menor de la població, sinó que el

nombre de joves es redueix dràsticament, amb una reducció de fins a 6.636 persones

d’entre 15 a 29 anys entre els anys 2001 i 2012.

No és d’estranyar una caiguda d’aquest tipus considerant que just fa 11 anys les franges

més poblades eren franges joves, però és important tenir en consideració les

conseqüències o en tot cas els efectes que té una evolució d’aquest tipus. En definitiva


53

una població (una societat) cada vegada més envellida i dependent, potencialment

adultocràtica i un col·lectiu jove més pressionat per tal de mantenir la població cada

vegada més dependent.

Taula nºF: Evolució de la població jove de Sant Boi. Nombres absoluts. Sèrie temporal 2001-2012.

2001 2012 Variació del 00 al 12 Nº % Nº % Nº % increment

De 15 a 19 anys 5.238 26,31% 3.716 28,00 -1.522 -29,06% De 20 a 24 anys 7.056 35,45% 4.145 31,23 -2.911 -41,26% De 25 a 29 anys 7.613 38,24% 5.410 40,77 -2.203 -28,94%

Total 19.907 100% 13.271 100% -6.636 -33,34%


En la gràfica nº5 podem observar en detall l’evolució de l’índex de joventut. Una evolució

compartida amb la resta de territoris de referència i en el que Sant Boi ha mantingut i

manté percentatges lleugerament més alts, per tant i com insinuàvem, no es tracta d’un

questió local, sinó d’una davallada clarament compartida a gran escala.

Gràfica nº5: Evolució de l’índex de població juvenil. Sant Boi, Baix Llobregat i Catalunya. Sèrie temporal 1991-2012*.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i padró municipal -2012 Sant Boi-.

* Les dades de 2012 només estan disponibles per Sant Boi gràcies a les dades actualitzades del padró municipi.


54

Distribució territorial

Per últim, dels grups de treball amb els i les joves, i els i les agents implicats/des en la

diagnosi, se n’extreu també la necessitat de tenir en compte la distribució territorial de les

persones joves. Els barris juguen un paper important en el sentiment d’identitat i

pertinença dels veïns i de les veïnes de Sant Boi, fins al punt de disposar de dinàmiques

particulars i diferenciades unes de les altres, i malgrat existeix una divisió administrativa de

la ciutat segons districtes, és ben clar que la distribució per barris seguirà determinant la

parcel·lació de la ciutat, especialment a ulls dels veïns i veïnes.

La gràfica nº6 aporta informació sobre la distribució dels joves segons barri de residència,

una informació que permet entendre en quines zones del municipi es concentren més o

menys joves. El barri de Mariano amb un 39% de la població jove és el barri on el col·lectiu

jove és més nombrós, passant per Els Vinyets-Molí Vell amb un 20%, Centre amb un 18%,

Cooperativa-Molí Nou amb un 10%, Casablanca amb un 7%, i per últim Camps Blancs

amb un 6% de la població jove.

Gràfica nº6: Distribució de la població jove de Sant Boi segons barri de residència.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT.

És interessant conèixer també quin és el pes de les persones joves en cadascun dels

barris, i per tant fins a quin punt existeixen barris més o menys envellits. Sorprenentment

les diferències són minses entre barris, totes pròximes al 15%; concretament: amb un

14,26% Cooperativa-Molí Nou és el barri més envellit, seguit per Camps Blancs amb un

15,55%, Casablanca amb un 15,79%, Barri Centre amb un 16,29%, Marianao amb un

16,39%, i finalment el barri més jove, Els Vinyets – Molí Vell amb un 17,14%.


55

Situació econòmica

Per acabar, exposem breument algunes dades econòmiques que permeten comparar la

situació econòmica de les famílies de la ciutat amb la resta d’àmbits territorials de

referència, d’utilitat per entendre i conèixer amb més detall les particularitats de la població

de Sant Boi.

Taula G: Macromagnituds i impostos. Dades econòmiques. Sant Boi, Baix Llobregat i Catalunya.

Renda familiar disponible bruta (base 2000). 2008

RFDB per habitant (Milers d'euros) 13,8 15,2 16,9

RFDB per habitant (Índex Catalunya=100) 81,6 90 100

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF ). 2009

Base imposable per declarant (Euros) 19.109 21.893 21.668

Quota resultant per declarant (Euros) 3.704 4.915 5.276

Impost sobre el patrimoni de les persones físiques (IPPF) 2007

Patrimoni total per declarant (Euros) 440.392 475.679 516.035


Com es pot veure a la taula G, els ciutadans i ciutadanes de Sant Boi tenen en general

menor capacitat econòmica o patrimonial que la resta de territoris de referència.

Les dades de què disposem i la diagnosi que ens ocupa no ens permet –ni és l’objectiu-

aprofundir en els motius pels quals la ciutadania de Sant Boi disposen de menys capacitat

econòmica, però és clar que afecta i condiciona la dinàmica de les famílies, la ciutat, i

evidentment també té un impacte sobre els i les joves santboians i santboianes.


56

7.4. Naturalesa de la població

Sant Boi de Llobregat, i tal com han indicat les dades d’evolució de la població, és una

població que al llarg dels anys ha rebut moltes persones procedents de la immigració, però

el perfil de la població nouvinguda ha canviat al llarg dels anys.

Així com a l’inici dels anys 80’s la immigració era interna, concretament provinent d’altres

comunitats autònomes, en l’actualitat la major part de la immigració és d’origen estranger.

La taula H ens mostra part de la tendència. Així com a l’any 1996 el 7,05% de la població

jove era nascuda a altres comunitats autònomes, i només un 2,14% era nascuda a

l’estranger, a l’actualitat és un 2,57% el percentatge de joves nascuts/des a altres

comunitats i un 20,55% els nascuts/des a l’estranger (veure gràfica 7).

Taula nºH: Distribució de la població jove de Sant Boi segons lloc de naixement. Nombres absoluts. Sèrie temporal 1996-2012.

1996 2001 2006 2011 2012* Lloc de naixement

Nº Abs. % Nº Abs. % Nº Abs. % Nº Abs. % Nº Abs. %

Catalunya 19.113 90,81% 18.268 91,76% 14.413 83,35% 10.940 77,45% 9.615 76,88% Altres CCAA

1.483 7,05% 867 4,36% 626 3,62% 387 2,74% 322 2,57%

Estranger 451 2,14% 772 3,88% 2.254 13,03% 2.798 19,81% 2.571 20,55%

TOTAL 21.047 100% 19.907 100% 17.293 100% 14.125 100% 12.508 100%


* Les Dades del 2012 són de l’Observatori de la Ciutat de Sant Boi.

Gràfica nº7: Distribució de la població jove de Sant Boi segons lloc de naixement. Catalunya, CCAA i estranger. 2012.


No es tracta d’un cas excepcional. Si ens fixem en els percentatges que mostra la gràfica

nº8, observem com en comparació a la resta d’àmbits territorials de referència, Sant Boi té

un índex de població jove nascuda a l’estranger significament inferior al del conjunt de

Catalunya (8,96 punts per sota), fins i tot per sota de la comarca (2,42 punts per sota).


57

Gràfica nº8: Evolució de l’índex de població juvenil nascuda a l’estranger. Sant Boi, Baix Llobregat i Catalunya. Període 1991-2011.


A part de la informació sobre el lloc de naixement dels i les joves santboians/es, podem

prendre també en consideració la seva nacionalitat, que va més enllà de la possible

casualitat del lloc de naixement i que aporta informació sobre el lligam legal que es manté

amb el país d’origen.

Són 2.204 les persones joves amb nacionalitat estrangera17 que viuen a Sant Boi de

Llobregat. Com mostra la gràfica nº9 en primer lloc són els i les joves magrebins/es (34%).

En 2n els i les d’Amèrica del Sud (30%), seguit de la resta de la Unió Europea (13%), dels

i les asiàtics/ques (11%), dels i les americans/es -Nord i Central- (7%), dels i les

africans/es –exclòs el Magrib- (3%), i finalment els i les joves de països de la resta

d’Europa –exclosos els països de la UE- amb percentatge d’un 2% o inferiors.

17 Cal tenir en compte que no és el mateix “nacionalitat” que “lloc de naixement”. La “nacionalitat” correspon al lligam legal que es manté amb el país d’origen, i que per tant pot variar amb el temps i segons condicionants, en canvi “lloc de naixement” és un fet objectiu marcat evidenment pel lloc de naixença.


58

Gràfica nº9: Distribució de la població jove no autòctona de Sant Boi segons nacionalitat. 2012.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de la Ciutat -Ajuntament de Sant Boi.

Les dades de l’Observatori de Ciutat de Sant Boi ens aporten més detall sobre la

nacionalitat dels i les joves immigrades. Es interessant conèixer aquells països més

representats i contrastar-ho amb les dades i percepcions del diferents serveis de Joventut.

- Al respecte dels i les joves europees: destaquen els/les 126 joves romanesos/es,

els/les 63 italians/es, o els/les 37 polonesos/es, tot i això amb percentatges poc

significatius pel conjunt de la població jove.

En aquest cas es tracta d’una comunitat poc present o visible per part dels serveis de

joventut.

- Al respecte dels i les africanes18: destaquen els/les 751 joves marroquines que alhora

representen un 6,00% de la població jove, seguit de molt lluny pels/per les 20 joves

malinesos/es. En aquest cas sorprèn la poca representació subsahariana per tractar-se

d’una comunitat força present a Catalunya.

- Al respecte de la joventut americana19: destaca en aquest cas i en general la diversitat i

quantitat de països força representants. En tot cas els/les més nombrosos/es són

els/les 169 joves equatorians/es, 114 colombians/es, 68 peruans/es, 66 xilens/es, 60

brasilenys/es, seguit de bolivians/es, hondurenys/es, dominicans/es, uruguaians/es,

argentins/es... amb desenes de representants.

- Al respecte dels i les joves amb nacionalitats vinculades a països asiàtics 20: destaquen

en aquest cas els/les 115 joves xinesos/es/les, els 83 paquistanesos/es i els/les 18

indis/es.

18 Es tracta d’una comunitat visible i coneguda per part dels serveis de joventut com a usuaris/es habituals dels serveis.

19 Es tracta també d’una comunitat visible i coneguda pels serveis de joventut. 20 Es té poc contacte amb els/les joves asiàtics/ques, que resulten invisibles a ulls dels serveis de joventut i de l’Ajuntament.


59

7.5. Trajectòria educativa

En el cas de l’educació, les úniques dades oficials disponibles sobre el nivell d’estudis de

la població jove de Sant Boi de Llobregat són del 200121, la qual cosa no permetria oferir

una fotografia objectiva i actual de la realitat. Els estudis elaborats pel propi consistori

permeten disposar de dades locals complementàries molt més ajustades al moment actual

i a la realitat santboiana.

Les dades del 2001 i comparant les de Sant Boi (gràfica nº10) amb les de Catalunya

(gràfica nº11), presentava el següent escenari:

- Al 2001 la població jove que “no sap llegir ni escriure”, o que “no té estudis”, tenia

percentatges similars o inferiors als de Catalunya. Un 1% en el cas dels que no

sabien llegir ni escriure, i un 2% en el cas dels/de les joves sense estudis.

- Pel que fa als estudis de 1r grau, amb un 16% en el cas de Sant Boi, es tractava

d’un percentatge molt similar al de Catalunya, superior en 2 punts percentuals de

diferència.

- Era en el cas dels i de les joves amb estudis d’ESO, EGB o Batxillerat elemental,

on Sant Boi marcava la seva màxima diferència. En el cas de Sant Boi

representava un 32% de la població jove, quan en el conjunt de Catalunya

representava un 18%, (14 punts de diferència).

- En els estudis de FP de grau mitjà, (11%), tenia el mateix pes que en el cas de

Catalunya.

- En els estudis de FP de grau superior, (12%), tenia també el mateix pes que al

conjunt de Catalunya.

- En el cas dels estudis de Batxillerat Superior, el percentatge era molt similar, amb

un 15% en el cas de Sant Boi i un 17% en el cas de Catalunya.

- En els/les joves diplomats/des, la diferència era més significativa, amb un 7% en el

cas de Sant Boi i un 11% en el cas de Catalunya.

- Un comportament similar en el cas dels/de les joves diplomats/des o

doctorats/des, amb un 4% a Sant Boi i un 9% en el cas de Catalunya.

La població jove de Sant Boi tenia al 2001 un nivell d’estudis inferior al del conjunt de

Catalunya. En concret, marcava la diferència el gran percentatge de joves amb estudis

d’ESO, EGB o Batxillerat elemental, en detriment d’estudis superiors.

21 Les últimes dades de cens disponibles a l’IDESCAT al respecte del nivell educatiu de la població són del

2001. Per altra part les dades municipals sobre nivell educatiu recollides al padró no poden ser considerades per tractar-se d’una dada no certificada i sobretot no actualitzada amb posteritat a l’empadronament.


60

Gràfica nº10: Distribució de la població jove de Sant Boi segons estudis. 2001.


Gràfica nº11: Distribució de la població jove de Catalunya segons estudis. 2001.


Les dades dels estudis municipals aporten informació actual i d’interès que cal prendre en

consideració en tant que permeten contrastar i complementar les dades disponibles del

2001.

Així doncs, en l’actualitat i segons dades de l’Enquesta sobre Condicions de Vida de la

població de Sant Boi de Llobregat 22, la distribució dels i de les joves santboians/es

segons nivell d’estudis és:

22 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) Condicions de vida de la població de Sant Boi. Document nº4: Condicions de vida de la població jove. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.


61

Gràfica nº12: Distribució de la població jove de Sant Boi segons nivell d’instrucció 2010.


El fet que les fonts i les agrupacions de formacions siguin diferents (gràfiques 10, 11 i 12)

comporta que sigui complex extrapolar la tendència de les dades del 2001 amb els

resultats del 2010, però a grans trets sembla que la tendència mostrada al 2001 es manté,

tot i que destaca un increment important dels i les joves amb titulacions

d’ESO/EGB/Batxillerat:

- El nivell d’universitaris/es de grau superior baixen d’un 9% a un 5%, de la mateixa

manera que ho fan els/les universitaris/ies de grau mig, passant d’un 11% a un 7%.

El 27,8% dels i de les joves que estudien, es troba cursant estudis universitaris, un

23,8% entre els/les menors de 25 i un 41,7% entre els/les de 25 a 29 anys.

Aproximadament el 30% cursa alguna formació no reglada. (Gràfica nº14)

- El nivell de batxillerat es manté com també ho fan les Formacions professionals.

- Existeix una variació molt a l’alça del nivell d’estudis EGB/ESO/Batxillerat, passant

del 18% al 37%, i en canvi es redueix el nombre de persones amb nivell d’estudis de

1r grau (primària) d’un 18% a un 10%.

- El nivell de primària incompleta es manté igual.

En el seu conjunt, al 2010, el 42,2% de la joventut es trobava cursant estudis. Entre els

menors de 25 anys aquesta proporció era del 63,4%, a partir dels 25 anys d’edat queia fins

el 18,8%. (veure gràfica nº13). El mateix estudi posa en evidència que la població jove té

un nivell formatiu molt per sobre d’altres grups d’edat.


62

Gràfica nº13: Distribució de la població jove amb estudis finalitzats de Sant Boi. 2010.


Gràfica nº14: Distribució de la població jove amb estudis en curs de Sant Boi. 2010.*


* Cal tenir en compte que el nombre de joves amb estudis en curs és un 42,2% de l total.

Els grans polígons industrials del Baix Llobregat i la proximitat de Sant Boi a la ciutat de

Barcelona, previ a la crisi econòmica, va propiciar entre els i les joves un cert

abandonament precoç dels estudis, atrets/es per una oferta laboral accessible. I en un

context socioeconòmic com l’actual, han estat precisament aquests/es joves que en el seu

moment van deixar els estudis per la cerca de feina accessible, alhora que precària,

els/les primers/es afectats i afectades per les reduccions de personal.

El retorn d’aquests/es joves al sistema educatiu formal és sempre complex i dificultós, però

en canvi la formació complementària, el reciclatge formatiu, la formació professional...

poden esdevenir alguns dels serveis o recursos més demandats.


63

En relació a l’índex de fracàs escolar, tal i com es pot observar a la gràfica nº15, el curs

2010-2011 va ser d’un 25,3%23. Es tracta d’una dada a considerar, tenint en compte que

l’índex de fracàs escolar de Catalunya el curs 2009/10 va ser del 21%24.

Les dades del 2010 de l’Observatori de la Ciutat de Sant Boi25 mostren la distribució dels i

les joves que abandonen els estudis d’ ESO segons el curs: majoritàriament és a 4rt de

l’ ESO, el 61,3%, encara que la proporció dels i les joves que abandonen a 3er de l’ESO

és força alta, del 28,3%. El restant 8,9% abandona a primer o segon curs de l’ ESO.

La distribució segons gènere, a partir de les dades del Servei Local de Transició Escola

Treball, mostren un diferent comportament dels nois respecte les noies. Al curs 2010/2011

van accedir al servei 226 joves, un 63% dels quals nois i un 37% noies. Els 25 punts de

diferència mostren la necessitat de tenir en compte l’impacte de gènere tant en l’abordatge

com en la prevenció.

Gràfica nº15: Evolució de l’índex de fracàs escolar a 4rt d’ESO i taxa d’abandonament a 3r d’ESO. Sant Boi. Període 2003-2011.

Font: Àrea d'Educació i Civisme de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat a partir de le dades facilitades pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Gràcies a la tasca desenvolupada per la Unitat d’Assistència a la Planificació i a

l’Avaluació (UAPA) Sant Boi, les polítiques de joventut disposen d’un extens estudi sobre

el Nivell d’instrucció i situació sociolaboral de la p oblació jove d’entre 16 i 29 anys

23 Les últimes dades disponibles sobre fracàs escolar són del 2010-2011 en el cas de Sant Boi i gràcies a l’enquesta de les Condicions de vida de la població de Sant Boi, i del 2009-2010 en el cas de les dades de Catalunya i segons el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 24 Font: Departament d’Ensenyament. www.gencat.cat/ensenyament 25 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) Nivell d’instrucció i situació sociolaboral de la població jove d’entre 16 i 29 anys. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Paràgraf 2.1


64

(2010)26. De l’estudi se’n deriven una sèrie d’informacions noves o complementàries, però

totes elles d’actualitat que cal prendre en consideració i que presentem a continuació amb

l’objectiu d’ampliar les dades disponibles:

El propi estudi posa en evidència diferents premisses molt importants de tenir en compte,

algunes de les quals en ocasions han estat discutides, i que en l’actual conjuntura

socioeconòmica val la pena prendre en consideració:

- La proporció de persones joves amb formació en curs és més alta com més nivell

d’instrucció es té, alhora es pot afirmar que són més els nois que les noies que

acrediten batxillerat o titulació universitària i que segueixen cursant estudis,

tendència que no es repeteix de forma significativa a la resta de nivells

d’instrucció.

- Al seu torn es reafirma també que a més nivell formatiu més possibilitats existeixen

de trobar feina immediatament, la qual cosa durant uns anys va ser rebatuda. I en

tot cas, i a menys nivell formatiu, són els nois els que troben feina amb més

facilitat que les noies.

- El nivell educatiu dels pares i mares té correlació amb el nivell educatiu dels fills i

filles –a més formació dels pares i mares més formació dels fills i filles-, la qual

cosa enllaça i es reafirma a l’estudi Síntesi dels estudis d’avaluació realitzats per

la Secretaria de Joventut 2010-2020 27 de la Secretaria de Joventut, en el que

s’esmenta les dificultats de les polítiques socials a l’hora de garantir la igualtat

d’oportunitats.

A tenir en compte per altra part que el 40% dels i les joves que abandonen l’ ESO ho fan

pel desinterès amb els estudis o el baix rendiment acadèmic, i un 11% ho fan per motius

econòmics.

La majoria de persones joves estudien si poden a Sant Boi, les que estudien fora del

municipi ho fan perquè no hi trobem l’oferta d’estudis que volen cursar, la qual cosa es

dóna especialment a l’hora de cursar estudis universitaris o cicles formatius de grau

superior, que com és evident no disposen de l’oferta necessària al seu nucli de residència.

Un percentatge important de joves tenen dificultats per conciliar els estudis amb la feina

(p.ex. 30% en el cas dels i les joves que cursen estudis universitaris, 15% en el cas dels i

les joves que cursen estudis de cicles formatius de grau superior) i en la major part dels

26 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) Nivell d’instrucció i situació sociolaboral de la població jove d’entre 16 i 29 anys. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. 27 Secretaria de Joventut (2011) Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Síntesi dels estudis d’avaluació realitzats per la Secretaria de Joventut 2010-2020. BCN: Secretaria de Joventut.


65

casos el percentatge de noies amb dificultats per conciliar els estudis amb la feina, la

família o el temps de lleure sempre és més alt que el de nois.

Són també les noies les que s’emancipen abans que els nois, i per tant són també els nois

els qui amb major percentatge viuen amb els pares i mares.

A Sant Boi són diversos els recursos de suport a la formació i orientació laboral, els més

coneguts són els serveis de CORESSA, seguit pel Servei d’Informació Juvenil El Punt. La

següent taula aporta dades quantitatives al respecte d’aquest punt.

Taula I: Coneixement i ús del serveis d’orientació, formació i assessorament. Sant Boi. 2010.

Font: Enquesta sobre Les condicions de vida de la població de Sant Boi de Llobregat.

Dades qualitatives . Les aportacions dels grups de discussió.

A continuació es presenta la informació recollida en el marc del grups de treball, de gran

interès per complementar les dades quantitatives i ampliar la informació existent. En

aquest sentit, destaquem dos reflexions compartides entre els diversos grups de treball:

- És important tenir en compte el context socioeconòmic, una realitat que no ajuda als i

les joves a desenvolupar les seves inquietuds ni motiva a aprofitar els recursos

disponibles, que sovint estan excessivament preparats/des i sense sortides laborals.


66

- Es detecta una manca de transversalitat en el conjunt de l’oferta educativa de Sant

Boi, un eix vertebrador, i una tendència a la privatització dels serveis i recursos

educatius cada cop més acusada.

Al respecte de l’educació formal

Destaca entre les reflexions la preocupació envers el fracàs escolar. Com hem vist

anteriorment, les dades podrien corroborar la tendència de joves santboians/es a

abandonar els estudis de forma prematura.

Malgrat la unanimitat en la reflexió anterior, altres aportacions la matisen. Es tracta de

reflexions genèriques, la majoria d’elles reivindicacions històriques, que a dia d’avui

segueixen vigents:

- Un sistema educatiu reglat excessivament rígid que els/les joves tenen tendència a

trencar.

- Detriment de l’escola pública a favor de la privada.

- Manca de prestigi dels cicles formatius.

- Oferta educativa poc coherent amb la demanda laboral.

- Manca de places a ESO, cicles formatius, PQPI, batxillerat... poca oferta en general.

- Desmotivació i desinterès del professorat.

- Desconeixement per part del professorat dels recursos existents a Sant Boi.

- Es valora positivament que la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia)

tingui una seu a Sant Boi, però mancada de cursos vinculats a l’oferta laboral existent.

Al respecte de l’educació no formal

Les reflexions al respecte de l’educació no formal, s’han centrat principalment en dos

grans aspectes, la informació i l’oferta.

Pel que fa a l’oferta es considera que els recursos i activitats de formació no reglada són

escassos o limitats, tant en l’oferta, com en les places disponibles, i no està prou ajustada

a les necessitats i interessos del col·lectiu jove. 28

I més enllà de la consideració general de la insuficient oferta, es fa referència a la manca

d’opcions en el cas de la formació musical i d’idiomes29.

Pel que fa a la difusió, hi ha hagut unanimitat a l’hora de considerar que no es coneix prou

bé l’oferta d’activitats disponibles i, per tant, no arriba correctament al públic diana al que

28 CORESSA té una sèrie d’ofertes de cursos, però insuficients considerant l’alta demanda de formació existent. 29 Concretament sobre els idiomes es considera que la inexistència d’una Escola Oficial d’Idiomes és una mancança important.


67

podria interessar, possiblement perquè els canals que s’utilitzen no són els més adequats.

Els i les joves desconeixen altres opcions formatives no reglades més coherents amb les

seves potencialitats i fins i tot amb d’altres possibles sortides laborals.

Per últim, i en referència al lleure educatiu, es recull que així com en el cas de les entitats

de lleure educatiu infantil, la continuïtat del seus projectes i de les juntes directives, permet

consolidar projectes i relacions. No passa el mateix amb altres associacions de lleure

juvenils, amb les que es fa més complex mantenir una relació continuada, degut a la

manca de regularitat en la seva activitat i en les persones de referència, i per tant els

projectes no prenen la força que es voldria.

Al respecte de l’educació informal

L’educació és quelcom que va més enllà de les actuacions purament educatives, que

també ha quedat recollit al llarg del procés de diagnosi.

Tal i com s’ha assenyalat als grups de treball, qualsevol actuació ha de poder educar i

transmetre valors; cal, per tant, que esdevingui quelcom inherent a la ciutat i a les

actuacions municipals, especialment en un moment en que es considera que manquen

valors ètics i cívics.

En els grups de treball es valora positivament la continuïtat de serveis i espais just per la

feina que desenvolupen en aquest sentit, com és el cas del Servei d’Informació Juvenil El

Punt.

Conclusió

Al 2010 i com a resultat d’un encàrrec de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Boi a

la Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació (UAPA), s’elabora l’estudi La Petjada

Educativa, sobre la percepció de la comunitat educativa sobre la situació i les trajectòries

formatives del jovent a Sant Boi 30.

A mode de tancament, apuntem algunes de les conclusions més destacades de l’estudi i

derivades de les aportacions dels i les agents implicats i implicades:

L’educació és i ha de ser vista com a un dels pilars fonamentals de la societat, una eina

que prepara a les persones pel futur. Per aquest motiu, es considera important a nivell

local:

30 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) La petjada educativa. Percepció de la comunitat educativa sobre la situació i les trajectòries del jovent a Sant Boi. Document de síntesi. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.


68

- La manca d’estabilitat normativa del sistema educatiu.

- Les diferències existents en l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació.

- La pèrdua d’autoritat de la professió docent.

- Les dificultats existents per incorporar els i les joves que abandonen els estudis al

mercat laboral.

- La manca de lligam entre el sistema formatiu i les necessitats de la demanda laboral.

- La importància de potenciar el seguiment del procés evolutiu i educatiu de les

persones, així com els recursos que permetin facilitar la integració social de les

persones amb risc d’exclusió.

- Vist el nivell de fracàs escolar, la necessitat de garantir l’assoliment dels coneixements

bàsics a tothom.

- La manca de places per garantir la formació permanent de les persones adultes, però

també en general de l’oferta de places i estudis en general.

- La necessitat de treballar amb xarxa amb tots els i les agents educatius del sector.

Són aquests, i entre d’altres, alguns dels aspectes que influeixen en l’àmbit educatiu local

i que determinen directa o indirectament la trajectòria educativa dels i les joves de Sant

Boi.


69

7.6. Trajectòria laboral

El treball és a dia d’avui i sens dubte el tema que més preocupació genera en el col·lectiu

jove i en la societat en general. La manca de feina és una constant a la major part de

municipis de Catalunya; queda, en tot cas, analitzar les dades i les reflexions per entendre

les particularitats i necessitats de Sant Boi.

En primer lloc, i segons dades de l’enquesta de Condicions de Vida de la Població de Sant

Boi de Llobregat, sabem que el 30,5% dels i de les joves són inactius/ves, i per tant un

69,5% actius/ves.

La mateixa enquesta presenta la distribució dels i les joves santboians/es considerats/des

inactiu/ves i segons activitat principal. Destaca la població jove inactiva que estudia, i que

representa un 85,7% del total, alhora que cal prendre atenció a la variació de 4,1 punts

existent en el percentatge de nois i noies que estudien, i que posa en evidència un

comportament lleugerament diferenciat segons gènere, tendència que ja es detectava a

les dades de trajectòria educativa, tot i que no s’observaven diferències en els motius pels

quals es deixaven els estudis.

Taula J: Distribució de al població jove inactiva. Sant Boi. 2010.


L’atur

La gràfica nº20 mostra l’evolució dels/les joves registrats a l’atur segons franges d’edat. En

qualsevol cas cal tenir en compte que “joves registrats” són només els i les que estan


70

correctament i degudament registrats/des a les oficines del SOC, i que per tant de ben

segur són moltes més les persones joves inactives o aturades no registrats/des.

La gràfica dóna constància dels nombres absoluts, i posa en evidència que són els i les

joves més grans els i les més afectats/des per l’atur, i és així per diversos motius, per una

part són els qui tenen més necessitats de mantenir-se al mercat laboral, i per l’altra part

són la franja d’edat més poblada.

Gràfica nº20: Evolució dels i les joves registrats/des a l’atur. Període 2005-2011*. Sant Boi de Llobregat.


* Totes les dades corresponen al mes de desembre dels respectius anys.

Segons dades de l’Observatori del Baix Llobregat, la taxa d’atur registrat juvenil i segons

les dades del 2010 és d’un 16,5%, una dada que la gràfica nº21 permet comparar amb la

resta d’àmbits territorials. De fet, sorprèn descobrir que malgrat el fort efecte de l’atur al

municipi i a la comarca, les dades de Catalunya estan molt per sobre amb 12,3 punts

percentuals de diferència.


71

Gràfica nº21: Evolució de la població jove segons registre de l’atur. Sant Boi, Baix Llobregat i Catalunya. 2005-2010.

Font: Elaboració pròpia segons dades de l’Observatori del Baix Llobregat –cas Sant Boi i Baix Llobregat-, i de l’Observatori Català de la Joventut- cas de Catalunya.

Els canvis en el món laboral són vertiginosos. Per tal de contextualitzar les dades, és

important tenir en compte que a data de gener 2012, l’atur registrat a Sant Boi de

Llobregat pel conjunt de la població i segons dades de la Diputació de Barcelona31 era

d’un 18,41%, un percentatge per sobre del 15,78% de la comarca, i per sota del 20,05%32

del conjunt de Catalunya.

Les dades recollides a l’estudi sobre el Nivell d’instrucció i situació sociolaboral de la

població jove d’entre 16 i 29 anys 33 de l’Observatori de la Ciutat aporten dades

complementàries a l’atur registrat.

En primer lloc, i per deixar constància del pes de la formació en la inserció laboral, apunta

que la taxa d’atur entre els i les joves que no acrediten l’ ESO és del 51,7% i d’un 32,3%

quan l’acrediten, d’un 18% en el cas dels i les joves que acrediten cicles formatius i d’un

10,1% en el cas dels i de les joves que acrediten batxillerat o titulació universitària.

31 Informe mensual atur registrat municipis i comarques província de Barcelona gener 2012. Diputació de Barcelona. 32 Dades de l’Enquesta de Població Activa de l’últim trimestres del 2011. 33 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) Condicions de vida de la població de Sant Boi. Document nº4: Condicions de vida de la població jove. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Paràgraf 5.2.


72

En segon terme, des del mateix estudi es fa referència a les dades de l’Enquesta de

Condicions de Vida (2009), on es recull una taxa d’atur juvenil general34 d’aproximadament

el 30%. Una dada que en el moment de tancar l’elaboració del PLJ, i segons fonts de la

Generalitat de Catalunya estaria a l’entorn del 50%.

La gràfica nº22 aporta més informació sobre les possibles explicacions a la peculiar

dinàmica de Sant Boi i la comarca envers l’atur registrat. Aporta informació sobre

temporalitat, i mostra que en el 2010, el 90% dels contractes signats per als i les joves van

ser temporals, quan al conjunt de Catalunya van representar un 35,5%. Aquest alt

percentatge de contractes temporals es tradueix en un major nombre de petites

oportunitats que, malgrat no permeten als i les joves desenvolupar el seu projecte de vida,

sí redueix el nombre de registres a l’atur.

34 No fa referència a l’atur oficial registrat, sinó a l’atur funcional, i per tant aquelles persones joves que esmenten estar aturades.


73

Gràfica nº22: Evolució de la taxa de temporalitat juvenil. Sant Boi, Baix Llobregat i Catalunya. Període 2001-2010

Font: Elaboració pròpia segons dades de l’Observatori del Baix Llobregat –cas Sant Boi i Baix Llobregat-, i de l’Observatori Català de la Joventut- cas de Catalunya.

L’estudi del Nivell d’instrucció i situació sociolaboral de la població jove d’entre 16 i 29

anys35 (2010) aporta també informació al respecte de la temporalitat. Es recull que la taxa

de temporalitat és més alta entre qui no acredita l’ ESO que la resta: el 52,5% d’aquest

grup té contracte indefinit, xifra que augmenta fins el 56,2% entre qui sí acredita l’ ESO,

63,4% si tenen Cicles Formatius i el 60% que acrediten batxillerat o titulació universitària.

Des de la perspectiva de gènere, s’observa com als nivells formatius més baixos hi ha més

noies que nois amb contractes indefinits (aprox. 60% de noies per 50% de nois), mentre

que en nivells superiors hi ha aproximadament la mateixa proporció, tot i que amb una

lleugera tendència de nois amb contractes indefinits més alts.

Per últim, és important esmentar que un 12,7% de qui no ha acreditat l’ ESO treballen

sense contracte, proporció molt per sobre de la registrada a la resta de grups. En el mateix

cas, la proporció de noies en aquesta situació gairebé dobla la de nois.

Malgrat que els percentatges que aporta la gràfica nº22 sobre l’índex de temporalitat i els

percentatge als que es fa esment des de l’estudi no són coincidents, no hi ha motiu per

pensar que són dades contradictòries, doncs la taxa de temporalitat de la gràfica nº22 fa

referència al nombre de contractes, i en canvi, les dades de l’estudi fan referència al

nombre de joves, i per tant joves que al llarg de l’any poden tenir diversos contractes.

35 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) Condicions de vida de la població de Sant Boi. Document nº4: Condicions de vida de la població jove. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Pràgraf 5.3.4


74

La gràfica nº23 al seu torn permet ampliar al detall la qüestió de la temporalitat. Mostra

com al llarg de molts anys - entre 2001 i 2007- el percentatge de contractes signats a

través d’Empreses de Treball Temporal a Sant Boi era superior al de la comarca. És al

2008 que la dinàmica s’inverteix, i passa a ser superior a la comarca.

Cal entendre doncs, que la crisi laboral ha afectat en major mesura al municipi.

Gràfica nº23: Pes dels contractes gestionats per ETT. Sant Boi i Baix Llobregat. 2010.

Font: Elaboració pròpia segons dades de l’Observatori del Baix Llobregat

Ocupació i nivell d’estudis, el lligam.

De l’estudi sobre el Nivell d’instrucció i situació sociolaboral de la p oblació jove

d’entre 16 i 29 anys (2010) a mans de l’Observatori de la Ciutat, se’n deriven

informacions d’interès que aporten dades que complementen les ja esmentades i que

posen en evidència, entre d’altres, l’important lligam entre la taxa d’ocupació i el nivell

d’estudis.

Les taxes d’activitat i d’ocupació són més altes en aquells i aquelles joves que acrediten l’

ESO o els Cicles Formatius, doncs en el cas dels i les joves amb Batxillerat o Estudis

Universitaris encara es troben cursant estudis. En sentit invers, la proporció de població

aturada és més alta com menys nivell formatiu.

A tenir en compte que entre els i les joves que disposen d’estudis post-obligatoris, la taxa

d’ocupació és 10 punts més alta en el cas dels nois.


75

En relació al sector d’activitat, es detecta una major grau de terciarització a un major nivell

de formació, i en tots els nivells de formació és sempre major el percentatge de noies que

nois treballant al sector serveis, i per tant una certa feminització en aquest.

En la major part dels casos, el mètode més habitual per trobar feina són els contactes a

través de familiars o coneguts, sempre en major percentatge a menys nivell formatiu. La

següent taula permet entrar amb detall a les dades:

Taula L: Distribució dels i de les joves que treballen o han treballat segons mètode per trobar feina.. Sant Boi i Baix Llobregat. 2010.

Font: Estudi sobre el Nivell d’Intrucció i situació laboral de la població jove d’entre 16 i 29 anys.

En sentit invers, en la majoria dels casos (aprox.70%), els i les joves deixen la feina per

finalització del contracte, i són aquells o aquelles joves amb major nivell d’estudis que

proporcionalment deixen més feines voluntàriament.

Conclusió

Com ja s’ha esmentat i demostrat en diverses ocasions, i especialment en aquest apartat,

Sant Boi és un municipi amb experiència en el camp del disseny i l’anàlisi de les polítiques

de joventut. L’any 2009 l’Observatori de la Realitat Juvenil de Sant Boi de Llobregat36 va

elaborar un estudi anomenat “Precarietat3. Joventut i mercat de treball a Sant Boi de

Llobregat”37 que evidentment també va aportar llum sobre la qüestió.

36 Al 2009, i amb la creació de l’Observatori de la Ciutat, l’Observatori de la Realitat Juvenil de Sant Boi de Llobregat es va reconvertir en Centre de Documentació. 37 Riera, Josep (2009) Precarietat3. Joventut i mercat de treball a Sant Boi de Llobregat. Observatori de la Realitat Juvenil de Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.


76

Tot i tractar-se d’un estudi previ a l’estudi sobre el Nivell d’Instrucció, les conclusions sobre

joves i mercat de treball són un bon i gran resum que incloem com a explicació del

context laboral dels i les joves de Sant Boi.

Expressa un situació laboral en la que els i les joves tenen dificultats importants per

disposar d’ocupacions estables, alhora que la precarietat d’aquestes s’allarga en el temps.

Tal situació, no permet a les persones joves establir processos clars i lineals de transició.

De fet, els canvis en el propi mercat de treball de Sant Boi, amb un descens del sector

industrial i una important terciarització, potencien encara més la precarització dels llocs de

treball.

No es tracta d’una realitat homogènia; el gènere i l’origen es desvelen com a condicionants

en l’accés al mercat de treball, en detriment, en aquest cas, de les dones i de la població

immigrada.

Les polítiques de suport a l’ocupació juguen un paper difícil i tenen un impacte reduït en la

major incorporació dels i les joves en el mercat de treball, per la pròpia dinàmica del

mercat, la rapidesa del canvis i la complexitat de l’organigrama municipal. Es proposen, en

tot cas, polítiques d’ocupació, innovadores i proactives.

Així doncs, les reflexions que s’extreuen de l’estudi, extrapolables quasi literalment al

conjunt de Catalunya, reafirmen i complementen les dades analitzades, i corroboren també

les dades qualitatives recollides en els grups de treball que presentem a continuació.

Dades qualitatives. Les aportacions dels grups de d iscussió.

Al respecte de l’ocupació, la radiografia és prou clara i contundent. No hi ha treball i no hi

ha ofertes de treball. Sant Boi disposa de zones comercials i industrials però resulten

insuficients per absorbir tota la demanda de treball, de manera que la majoria de gent jove

busca treball fora. Alhora, la manca d’ofertes laborals i la necessitat de moltes persones

d’accedir-hi, comporta que es donin casos d’abusos pel que fa a les condicions de treball.

D’altra banda, la manca de formació i assessorament laboral percebut pels i les joves fa

que per desconeixement se sentin indefensos/es a l’hora de negociar o defensar els seus

drets i/o interessos, en especial davant possibles abusos.

Tal escenari genera una dinàmica negativa en part del col·lectiu jove, derivant a una

manca d’expectatives, de motivació, de frustració, de bloqueig...

S’hi afegeix, ocasionalment, unes expectatives desproporcionades per una primera feina

que no es compleixen, o una sobreformació que es demostra inútil malgrat els molts anys

d’estudis. Això, pot actuar com a punt de partida de situacions d’exclusió i que pot derivar

puntualment a conductes de risc, o ser el detonant de problemes emocionals i/o


77

psicològics per manca de feina i de perspectiva de futur en alguns/es joves, i a qui per

altra part, manca un acompanyament professional.

En una situació encara més incòmode es troba un bon percentatge de joves

immigrats/ades, que sumada a les dificultats del món laboral, s’hi afegeix la seva situació

irregular, i per tant, la impossibilitat legal d’aportar un benefici a la societat d’acollida.

Es fa esment també, i de forma unànime, a la necessitat d’ajustar la formació a l’oferta

laboral existent, i fomentar l’acompanyament a la inserció laboral –borses de treball- i el

suport a l’emprenedoria. Alhora, es considera que en molts casos una primera experiència

laboral permetria trencar dinàmiques d’inactivitat, i en aquest sentit, les pràctiques laborals

–conveniades entre empreses i centres educatius de Sant Boi- podrien esdevenir una

bona eina.

La formació professional també està considerada una assignatura pendent, i es demana

que recursos com les cases d’oficis o similars s’adrecin a tothom que hi estigui interessat,

no només a casos problemàtics. Aquesta creença també va ser traslladada a les

actuacions de CORESSA, que es considera que només s’adrecen a joves amb poca

formació.

Els i les joves també valoren molt positivament el Programa Aurora, fins al punt que es

reclama un programa també per a homes.

Sant Boi té una oferta laboral limitada, per tant es considera interessant treballar més la

intermediació laboral per potenciar les particularitats del municipi, així com les oportunitats

que aquest ofereix.


78

7.7. Emancipació domiciliària

L’habitatge és un dels temes en què la realitat es fa més dura i contundent. Les reflexions

recollides al llarg de la diagnosi ho posen en evidència:

L’habitatge és inaccessible per la majoria dels i de les joves de Sant Boi, com ho és per la

majoria del jovent de Catalunya. El de compra per la impossibilitat d’accedir a crèdit, però

ho és també el de lloguer, no només pels preus de les mensualitats, sinó pels requisits

d’entrada.

El lloguer és evidentment una de les opcions, però no resulta fàcil. El marc legal no

afavoreix el lloguer, no s’afavoreix fiscalment el lloguer a la gent jove i cal tenir en compte

les pors dels i les propietaris/es a l’hora de llogar els pisos. A aquestes dificultats, s’hi

suma la retallada de la Renda Bàsica d’Emancipació en els ajuts a l’habitatge, i la manca

d’ajudes a l’emancipació.

S’hi afegeix també, la crisi econòmica, que fa augmentar les dificultats

socioeconòmiques, i per tant menors les possibilitats d’emancipar-se. Davant d’això molts i

moltes joves marxen de Sant Boi a la cerca d’habitatge més assequible.

Accedir a habitatge protegit és també una possibilitat malgrat que els requisits per accedir-

hi són molts. En tot cas, es valora molt positivament que existeixi i es potenciï, però es

produeix la incoherència de poder optar a habitatge protegit “gràcies” a disposar de pocs

ingressos i haver-hi de renunciar per no disposar de crèdit del banc pel mateix motiu.

Queda com a alternativa no emancipar-se, compartir habitatge, o retornar a viure a casa

dels progenitors. Sobre aquesta última opció, s’exposa que el retorn dels i les joves

inicialment emancipats/es al nucli familiar està comportant en algunes ocasions una

convivència forçada que assimila la convivència familiar a les relacions veïnals. Una

veïnalització de la família.

Caldria saber també fins a quin punt els/les joves volen marxar de casa, o si en realitat

tenen altres inquietuds prioritàries a aquesta.

Els i les joves en concret van manifestar en diverses ocasions que:

- Existeix una borsa d’habitatge, però no és específica per a joves. En aquest sentit es

considera que podria ser interessant tenir en compte les particularitats del col·lectiu

jove, fins i tot a l’hora de construir HPO, amb necessitats diferents a les de la població

adulta.


79

- L’habitatge buit és també una realitat a Sant Boi, quelcom que preocupa als i les joves

considerant les dificultats d’accés. En aquest sentit, des de l’administració no es fa res

que pugui afavorir la seva entrada al mercat.

Les dades quantitatives ens aporten informació complementària.

Tal i com observàvem a les dades d’evolució de la població, Sant Boi es caracteritza per

haver fet el creixement més important als anys 80, i en canvi mantenir-se moderat durant

el boom de la construcció dels darrers anys. Malgrat tot, la gràfica nº24 ens mostra que

Sant Boi ha seguit la mateixa evolució que la comarca, però de forma més pausada.

És possible doncs que Sant Boi disposi de menys habitatge de nova construcció buit que

altres municipis; de fet, la proximitat amb Barcelona i el preu més econòmic del m2 feia que

les noves promocions es venguessin amb facilitat, la qual cosa no treu que en l’actualitat

els problemes d’accés a l’habitatge siguin iguals o majors que a qualsevol altre municipi de

la comarca.

Gràfica nº24: Evolució dels habitatges iniciats per cada 1000 habitants. Sant Boi i Baix Llobregat. Període 2001-2010

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Baix Llobregat.

Les dades de l’Enquesta de la Població sobre les Condicions de V ida de la Població 38

de l’any 2010 amplien la informació sobre la distribució de i les joves de Sant Boi segons

el seu estat en relació a l’emancipació.

Tal i com es pot veure a la gràfica 25, el 61,7% dels i de les joves viuen amb els pares, el

28,2% està emancipat i un 10,1% tenen altres situacions. Si l’anàlisi es fa des del punt de

vista de gènere, s’observa com la taxa de joves emancipats/ades entre les dones és del

31,2% i del 26,3% entre els homes; per tant, es posa de manifest un comportament



80

diferenciat segons gènere. Si en canvi l’anàlisi es fa des d’un punt de vista de distribució

per edat, s’observa que entre els i les joves menors de 25 anys tan sols el 13,6%

s’emancipen, i en canvi , entre els de 25 a 29 anys aquest índex és del 44,8%.

Gràfica nº25: Distribució de la població jove segons situació de convivència. Sant Boi. 2010.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de la Ciutat de Sant Boi de Llobregat.

En els grups de treball s’evidenciava la importància de la qüestió econòmica a l’hora

d’emancipar-se. És per aquest motiu que presentem dades quantitatives de l’estudi Les

condicions de vida de la població de Sant Boi de Llobregat per tal de mostrar fins a quin

punt capacitat econòmica i emancipació esdevenen aspectes estretament dependents.

Taula M: Distribució dels ingressos personals mensuals dels i de les joves. Sant Boi. 2010.



81

7.8. Cohesió i participació

La participació i la cohesió són qüestions molt complexes de mesurar en tant que no

existeixen dades oficials que les quantifiquin o que senzillament permetin contrastar

reflexions o percepcions dels i les agents implicats/des. Malgrat tot, les opinions recollides

permeten formar una primera imatge de l’estat de la qüestió que val la pena prendre en

consideració.

Els i les participants als grups de treball assenyalen que són molts i moltes els i les joves

que s’impliquen o que participen en associacions juvenils, culturals, educatives, clubs

esportius, plataformes o grups no constituïts formalment, la qual cosa contribueix a la

dinamització del propi col·lectiu.

Es van recollir algunes aportacions que feien referència a mancances en els serveis o

recursos existents. Es considera que els espais de coordinació i trobada de les entitats,

així com els de mecanismes de coordinació, comunicació i suport específic a les entitats

juvenils són insuficients. En segon lloc, es recull la manca d’espais o mecanismes de

difusió que permetin centralitzar l’agenda d’activitats local, no només municipal.

Pel que fa a la participació dels i les joves en l’espai públic, en la dinamització del propi

col·lectiu, en la implicació en la comunitat, se’n deriven diferents reflexions:

- Es recull una manca d’implicació general del col·lectiu jove, que s’atribueix a una certa

tendència social, però també al desconeixement, a la manca de promoció de la

participació i a la manca d’autonomia personal que provoquen les dificultats d’accés al

treball i a l’habitatge. Cal aclarir que la participació existeix, però en la majoria dels

casos com a usuaris/àries o observadors/es, en pocs casos amb implicació o

participació activa.

- Una certa tendència del “món adult” a captar o dificultar les iniciatives del col·lectiu jove.

- Una manca d’espais de participació en els que els i les joves tinguin capacitat real de

presa de decisions i des dels quals es pugui fomentar la cultura de la participació.


82

En tot cas, com a referència i recuperant dades d’abast català, sabem que la distribució

dels i les joves catalans/es segons grau d’implicació en les entitats i segons dades del

200439 era de:

No associats/des 68,6%

Col·laboració puntual i econòmica 10,0%

Només col·laboració econòmica 10,5%

Usuari/a amb col·laboració econòmica 8,5%

Com a mínim organitzador 2,4%

Respecte la cohesió social, i com en el cas de la participació, no es disposen de dades

que permetin fer-ne un anàlisi objectiu. En tot cas, comentar que la imatge pública dels i

les joves no sempre beneficia la llibertat del col·lectiu jove. Són també reconeguts

determinats estereotips de part de la població adulta vers el col·lectiu jove, a qui s’atribueix

en ocasions falsos o poc fonamentats problemes de seguretat. Aquesta visió esbiaixada

provoca també, i en ocasions, pressions a l’esfera política per tal d’influir en decisions

dirigides o que afecten al col·lectiu jove.

39 Gonzàlez, I (2007) Paticipació, política i joves. Una proximació a les pràctiques polítiques, la participació social i l’afecció política de la joventut Catalana. Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). Col·lecció Estudis 22. Secretaria de Joventut.


83

7.9. Cultura

La cultura es tracta d’un tema molt vinculat a la participació, i també de forma indirecta a la

cohesió. En tot cas, és un dels punts que més reflexions ha recollit en els grups de

discussió, i que es comenten a continuació.

Lligat de forma directa amb la participació, es fa esment a la manca de capacitat del

col·lectiu jove per incidir en l’oferta cultural o per promoure i endegar les seves pròpies

iniciatives i autogestionar les seves pròpies activitats culturals, quelcom que es considera

que no es facilita i no es potencia des del Departament de Cultura. En aparença, es

prioritza l’exhibició per davant de la creació.

Despunta la programació de l’Ateneu Santboià, amb espai i programació pròpia per part

d’un col·lectiu concret de joves.

Es considera també que les entitats culturals, i en general, les iniciatives culturals

promogudes per la joventut, no reben el suport suficient. També es fa esment dels grups

musicals, que comenten han de marxar fora de Sant Boi a la cerca d’espais més

econòmics on poder tocar.

En aquest sentit, existeixen canals i espais des dels quals es fa exposició i difusió de la

cultura juvenil, però cal millorar les facilitats que es donen a les persones joves per poder-

hi accedir.

De les aportacions dels i les joves, es recull que existeixen pocs espais polivalents on es

puguin fer pràctiques o activitats culturals, així com un casal de joves on es pugui

centralitzar l’oferta juvenil; per altra banda, l’accés o l’ús dels espais públics per part dels i

de les joves no és sempre fàcil. Caldria tenir en compte que el carrer és l’espai que

ocupen els i les joves, i que per tant, cal apropar-s’hi.

Al respecte de l’oferta, es considera que l’actual oferta cultural i d’oci de Sant Boi no arriba

a tothom –o no interessa- i que cal diversificar-la per evitar la tendència a l’oci de consum

del cap de setmana. Alhora, ampliar els perfils de joves a als que s’arriba, i fins i tot fer-ne

ús com a eina de relació intercultural.

Pel que fa a l’accés i a la promoció de la cultura es fa esment a la manca de descomptes

per a gent jove, a la manca d’educació general o específica pel gaudi de l’oferta cultural i

de l’apreciació de la cultura. En el cas concret d’aquelles entitats que volen muntar un

stand a la Fira de la Puríssima de Sant Boi,s’ha de tenir en compte que és molt car i que

per tant la gent jove no pot mostrar la seva feina.


84

La difusió40 és també un dels aspectes que ha suscitat diverses reflexions. La informació

no arriba prou bé a la ciutadania, que tampoc coneixen els espais culturals de Sant Boi.

Manca aparentment d’una “agenda” de fàcil accés i de referència que centralitzi l’oferta

d’activitats lúdiques i/o culturals de Sant Boi, la qual cosa permetria disposar d’una imatge

clara de l’oferta d’activitats, no només les municipals, sinó també les locals.

Les persones implicades, en aquest cas especialment les persones joves, tenen la

percepció que des de l’administració local no es treballa prou coordinadament per fer

possibles les iniciatives sorgides del col·lectiu.

En aquest sentit, les pròpies entitats reconeixen que no hi ha prou connexió entre elles a

l’hora de dissenyar i difondre una oferta cultural i d’activitats que podrien ser d’interès tant

pels i per les joves com per la ciutadania en general.

Especialment en l’aspecte cultural, però en general en altres aspectes vinculats a l’oci, cal

tenir molt en compte la influència de Barcelona com a pol important d’atracció.

Sant Boi està molt ben comunicat amb Barcelona a través dels Ferrocarrils de la

Generalitat, amb una freqüència de pas molt alta –pas cada 3 minuts- i a escassos 15

minuts del centre de Barcelona. Això comporta que en aspectes com l’oci, la cultura, el

treball, l’educació o fins i tot la participació, sigui important considerar la gran influència

que exerceix la capital i la seva gran oferta d’activitats i serveis.

40 Lligat a la difusió es considera també que és important potenciar la divulgació i ajustar la difusió als canals de

comunicació que utilitzen els/les joves.


85

7.10. Salut: addiccions, sexualitat, esport i alime ntació

De la informació recollida se’n deriva que respecte la salut, els i les joves de Sant Boi ,no

tenen més problemes que la joventut d’altres municipis, la qual cosa no implica la

necessitat de treballar certs aspectes relacionats amb aquest àmbit de forma decidida.

Durant la joventut i per tractar-se d’un moment important en el desenvolupament físic,

emocional i social de les persones és important treballar l’adquisició d’hàbits saludables.

La implicació de les famílies, el treball de prevenció, el coneixement del cos, el treball

emocional, les habilitats socials, el testimoni de persones que puguin aportar la seva

experiència personal, el coneixement dels recursos de suport, l’ús de la idea de culte al

cos, la formació dels i les professionals, la coordinació de recursos, la unificació de

criteris... són algunes de les idees recollides amb l’objectiu de millorar l’atenció que es

presta a la salut dels/de les joves.

Igualment es considera important no banalitzar la sexualitat, ni les drogues, ni cap altre

dels aspectes vinculats a la salut, tal i com es fa en ocasions des dels mitjans de

comunicació.

Addiccions

El consum de drogues a Sant Boi preocupa com a la resta de municipis. Es percep que

cada vegada l’accés i el consum és més precoç, i per tant es considera necessari treballar

aquest aspecte, incrementant entre d’altres la vigilància sobre el consum o el tràfic que es

dóna a l’entorn dels centres educatius.

En positiu, cal dir que els i les joves han interioritzat i respecten el binomi alcohol–

conducció. Per altra part, el “botellón” ha deixat de ser un problema de salut i d’imatge a la

via pública, per passar a ser un problema de consum col·lectiu a domicilis.

Algunes de les idees recollides per a la millora tenen a veure amb: un nou sistema de

recursos de sensibilització i coneixement de la realitat actual al respecte de les drogues, el

treball de conscienciació, serveis d’atenció a la drogodependència, i associacions que

potenciïn un consum intel·ligent. En aquest cas cal tenir en compte l’existència del CUR, el

Centre Urbà de Reinserció, que treballa en aquesta mateixa direcció.


86

Sexualitat

Les qüestions vinculades amb la sexualitat són curiosament dispars. S’hi afegeixen

qüestions vinculades a les relacions de gènere, també importants i a tenir en compte.

Malgrat la informació existent, aquesta resulta encara insuficient; en general manca

informació sobre salut sexual, reproductiva, i en concret, sobre les conductes de risc, l’ús

dels mètodes de prevenció, etc. Sempre tenint present que, per motius culturals, hi ha un

percentatge elevat de la població jove que no accedeix als serveis d’atenció relatius a la

sexualitat.

És molt positiu que hi hagi facilitat d’accés a l’anticoncepció d’emergència, i es valora la

tasca de pedagogia i seguiment que es fa des del Punt Jove de Salut.

Esport

Tot i que es parteix de la base de l’esport com hàbit important de salut, la majoria de les

reflexions tenen a veure amb les mancances. Recollim allò més destacat:

Els i les participants als grups de treball consideren que no es fomenta prou la pràctica

esportiva i que l’oferta pública esportiva, d’equipaments i espais esportius, d’esport

adaptat, i de cursos i tornejos de tot tipus d’esports és insuficient. En aquest mateix sentit

també fan referència a la manca d’espais esportius a l’aire lliure i de lliure accés per a la

pràctica de l’esport no federat.

Hi ha la percepció que el preu dels gimnasos i de les activitats esportives als equipaments

esportius públics és massa elevat per la població jove, i per tant pot representar una

dificultat d’accés.

Per últim, es considera que caldria afavorir l’ús del transport públic, la bicicleta i caminar;

buscar, en tot cas, la manera d’evitar agafar el cotxe.

Alimentació

Malgrat que es posa en evidència que hi ha força consum de menjar ràpid, no hi ha una

conclusió clara de fins a quin punt l’alimentació (o la mala alimentació) és un problema pel

col·lectiu jove; tot i això, hi ha unanimitat a l’hora de considerar que cal afavorir hàbits

d’alimentació saludable, conscienciar el col·lectiu jove de la seva importància i vetllar per

aquells i aquelles joves amb problemes o trastorns vinculats.


87

8. Conclusions de la Diagnosi

8.1. Introducció

Després de treballar amb les dades que ha aportat l’Anàlisi de les Polítiques de Joventut i

les dades de l’Anàlisi de la Realitat Juvenil, estem en disposició de presentar les

conclusions de la diagnosi.

L’objectiu de les conclusions que presentem no és disposar d’un retrat robot de les

persones joves o de les polítiques de joventut de Sant Boi de Llobregat, sinó destacar

aquells aspectes que més incidència tenen en la població jove i que han de ser objecte

d’anàlisi d’aquest propi pla per tal d’ajustar les propostes a les necessitats del col·lectiu

jove.

Cal tenir en compte que les conclusions són tan sols un abstracte del conjunt de la

informació recollida a la diagnosi. Per entendre el resultat d’aquesta, així com les

conclusions derivades, cal conèixer el contingut íntegre del document; d’altra manera es

podria tractar d’una visió parcial o esbiaixada.

8.2. Metodologia

S’han contrastat les dades recollides a l’ ARJ (l’Anàlisi de la Realitat Juvenil) amb les

dades de l’ APJ (l’Anàlisi de les Polítiques de Joventut), la qual cosa ha fet possible

conèixer fins a quin punt les polítiques que es desenvolupen des del consistori s’ajusten a

les necessitats expressades.


88

8.3. Conclusions

Dades sociodemogràfiques

Sant Boi de Llobregat és un municipi que ha viscut un creixement pausat en els darrers

anys d’explosió urbanística generalitzada, un municipi que va tenir el seu màxim moment

d’augment demogràfic a finals dels anys 70’s i principis dels 80’s a conseqüència de la

construcció del barri Vinyets – Molí Vell.

En aquest sentit, Sant Boi es caracteritza per seguir una dinàmica peculiar i diferent a la

resta d’àmbits territorials de referència, doncs Catalunya i el Baix Llobregat tenen

creixements accentuats posteriors als anys 90’s, i en cap cas centrat als anys 70’s i 80’s

com ha succeït en aquesta ciutat.

En canvi, cal tenir en compte que Sant Boi de Llobregat ha crescut un 28,2% durant en el

període 1979-2011, molt per sota del creixement de la comarca del Baix Llobregat

(47,1%), i en canvi per sobre del conjunt de Catalunya (22,8%).

La dinàmica de creixement de la ciutat no és gratuïta, sinó resultat d’una ferma aposta del

propi consistori municipal a l’hora de preservar l’espai forestal i agrícola que tant

caracteritza Sant Boi de Llobregat. Un decisió que ha modelat el creixement de Sant Boi, i

fins i tot, condicionat a grans trets i a diferència d’altres municipis el tipus i el nombre

d’habitatge disponible, així com els ingressos derivats a les noves construccions.

El moviment migratori mostra un tendència més accentuada a l’emigració, i per tant la

sortida de veïns i veïnes empadronats/des a la ciutat, de manera que el saldo migratori en

la majoria d’anys de referència és negatiu, a excepció de l’any 1997 i 2009 en què van ser

més les persones que van escollir Sant Boi com a nou lloc de residència.

Distribució

Malgrat tot, l’estructura de la població de Sant Boi compleix amb els mateixos paràmetres

que l’estructura catalana, ambdues caracteritzades per ser les franges mitjanes d’edat

(entre 30 i 44 anys) les més poblades, les franges joves les menys poblades, i les franges

infantils - que formen el peu de la piràmide- en creixement moderat, com a resultat dels

naixements fruït de les franges d’edat més poblades.

A Sant Boi, les persones joves d’entre 15 a 29 anys representen el 17,1% de la població, i

el 26,3% si considerem també els i les joves 15 a 34 anys a qui encara afecten algunes de

les polítiques públiques de treball i habitatge. Es tracta d’unes xifres estàndards


89

considerant que l’índex de població jove de 15 a 29 anys a Catalunya és d’un 16,64%, i

d’un 25,64% en el cas de 15 a 34 anys.

Però realment destaca la davallada en l’evolució de l’índex de població jove de 15 a 29

anys, passant dels 19.907 joves de l’any 2001 als 13.271 joves de l’any 2012; per tant, una

caiguda d’un 33,34%, molt superior a la del conjunt de Catalunya amb una caiguda del

10,75% (període 2001-2011).

Són diverses les causes que expliquen aquesta davallada de la població jove. En primer

lloc, i compartides amb la resta de municipis de Catalunya, aquelles causes vinculades a

dinàmiques generalitzades que han marcat la piràmide poblacional catalana, com és el

conegut baby boom, que explica la sobrerepresentació de les franges d’edat de la zona

mitja de la piràmide i que fa pocs anys computaven com a joves; i les conegudes

generacions buides, resultat d’una davallada dràstica de la natalitat posterior als anys 80’s,

generacions que en l’actualitat passen a formar part de les franges joves d’edat.

En segon lloc, hi ha causes vinculades a la pròpia dinàmica de la ciutat que poden explicar

la major caiguda de l’evolució de l’índex de joventut de Sant Boi. Per una banda, el

creixement accelerat de la ciutat durant els anys 70’s i 80’s i la incorporació de moltes

parelles joves, que podria haver propiciat l’increment de la natalitat i un major creixement

de les franges d’edat, que ara ja han deixat de ser joves i accentuen en major mesura el

contrast en l’evolució. Per l’altra, el creixement moderat de Sant Boi en els últims anys

respecte el conjunt de Catalunya, pot haver provocat una menor incorporació de nova

població jove, i per tant haver accentuat també la davallada en comparació al conjunt del

territori.

Des d’un punt de vista més territorial, val la pena destacar la importància que tenen els

barris en el conjunt del municipi. Barris amb dinàmiques i particularitats que s’han de tenir

en compte a l’hora de desplegar polítiques públiques de proximitat, vinculades amb la

realitat sociodemogràfica.

Així doncs és interessant també saber que el 39% dels i de les joves de Sant Boi viuen al

Barri de Marianao, seguit de Vinyets – Molí Vell amb un 20%, Barri Centre amb un 18%,

Cooperativa – Molí Nou amb un 10%, Casablanca amb un 7% i per últim Camps Blancs

amb un 6%.

En canvi, si observem el pes que tenen els i les joves a cada barri, descobrim que a tots

ells compten amb un percentatge de persones joves molt similar, tots propers al 15%. Com

a exemple, el barri de Vinyets – Molí Vell és on es concentra més població jove (un

17,14%) i Cooperativa – Molí Nou el més envellit (14,26%).


90

Naturalesa de la població

Sant Boi és un municipi amb una població diversa, i la naturalesa dels i les seves joves

n’és el millor exemple. Així com a l’any 1996 només el 2,14% de la població jove de Sant

Boi era nascuda a l’estranger, al 2012 representa ja un 20,55%, dada que evidencia que el

propi col·lectiu jove s’ha diversificat. I, si bé durant molt anys Sant Boi va rebre un bon

percentatge de població vinguda de la immigració interior -de la mateixa manera que altres

municipis de la comarca i de Catalunya- en els últims anys ha estat receptora d’immigració

extracomunitària.

De la distribució segons nacionalitats estrangeres destaquen els i les joves de països del

Magrib amb un 34% i d’Amèrica del Sud amb un 30%, seguits/des de molt lluny i amb un

13% pels i per les joves nacionals de països de la resta de la Unió Europea. Seguidament

els i les joves de països d’Àsia amb un 11%, els i les joves d’Amèrica del Nord o Central

amb un 7%, els i les joves de països de la resta d’Àfrica amb un 3%, els i les joves de

països de la resta d’Europa amb un 2%.

No només és un col·lectiu plural per la composició, sinó que també actua diferent davant

els serveis de Joventut. Així com els i les joves d’Amèrica del Sud a i del Magrib són molt

presents i tenen molt contacte amb els serveis de Joventut, no es pot dir el mateix dels i de

les asiàtics/ques, invisibles a ulls dels propis serveis. En un terme mig queden els i les

joves europeus/es, amb qui també existeix un contacte, doncs utilitzen regularment els

serveis de l’Ajuntament.

De l’anàlisi de les dades també se n’extreuen conclusions al respecte dels fluxos segons

continent d’origen. Així com els/les joves d’Àfrica són gairebé la gran majoria del Marroc,

no passa el mateix amb els/les joves d’Amèrica del Sud, un col·lectiu també molt nombrós,

però molt dividit segons país d’origen: Equador, Colòmbia, Brasil, Bolívia, República

Dominicana, Uruguai, etc. Menys nombrosos els/les joves asiàtics/ques, que procedeixen

principalment de Xina, Índia o el Pakistan, o els/les joves europeus/es bàsicament de

Romania, Itàlia, Polònia i Portugal.

Però la diversitat no passa només pel país d’origen. Les persones joves són diverses en

molts sentits i també en aquest punt es recull la importància de prendre sempre en

consideració el col·lectiu de joves amb discapacitat com a membres actius de la societat,

tenint en compte les dificultats afegides d’aquest col·lectiu a les dificultats ja inherents a la

joventut.


91

Trajectòria educativa

En el cas de l’educació, les úniques dades oficials disponibles sobre el nivell d’estudis de

la població jove de Sant Boi de Llobregat són de 200141, la qual cosa no permetria oferir

una fotografia objectiva i actual de la realitat. Però, els estudis elaborats pel propi

consistori permeten disposar de dades locals complementàries molt més ajustades al

moment actual i a la realitat santboiana.

Les dades del 2001 mostraven com en aquell moment les persones joves de Sant Boi

tenien en el seu conjunt un nivell d’estudis més baix que la població jove de Catalunya.

Marcava la diferència el major percentatge de joves amb estudis d’ ESO, EGB o batxillerat

en detriment dels estudis superiors.

Les dades del 2010 de l’enquesta sobre les Condicions de vida de la població de Sant

Boi42 mostren que la tendència mostrada al 2001 es manté, tot i que destaca un increment

important dels i de les joves amb titulacions d’ ESO/EGB/Batxillerat:

- El nivell d’universitaris/àries de grau superior baixen d’un 9% a un 5%, de la mateixa

manera que ho fan els/les universitaris/àries de grau mig, passant d’un 11% a un

7%.

- El nivell de batxillerat es manté (18%) com també ho fan les Formacions

Professionals (20%).

- Existeix una variació molt a l’alça del nivell d’estudis EGB/ESO/Batxillerat, passant

del 18% al 37%, i en canvi, es redueix el nivell d’estudis de 1r grau (primària) d’un

18% a un 10%.

- Per últim, el nivell de primària incompleta es manté (3%).

La proximitat de Sant Boi amb els grans polígons industrials del Baix Llobregat i amb la

ciutat de Barcelona ha propiciat al llarg dels anys i entre els i les joves un cert

abandonament precoç dels estudis, atrets/es per una oferta laboral fàcil i accessible. En

l’actual moment de crisi econòmica han estat principalment aquests/es joves que llavors

van deixar els estudis a la cerca de feina fàcil alhora que precària, els/les primers/es

afectats i afectades per les reduccions de personal.

41 Les últimes dades de cens disponibles a l’IDESCAT al respecte del nivell educatiu de la població són del 2001.

Per altra part les dades municipals sobre nivell educatiu recollides al padró no poden ser considerades per tractar-se d’una dada no certificada i sobretot no actualitzada amb posteritat a l’empadronament.



92

En tot cas, les dades disponibles sobre fracàs escolar aporten informació que podria

corroborar en part la hipòtesi que apuntaven les dades del 2001 i la percepció dels i les

agents implicats/des. L’índex de fracàs escolar el curs 2010-2011 a Sant Boi de Llobregat

va ser d’un 25,3%43, un percentatge a considerar no només pel greuge que suposa aquest

fet en sí mateix, sinó perquè l’índex de fracàs escolar de Catalunya el curs 2009/10 va ser

del 21%44.

El comportament segons gènere també canvia, sent aquest fracàs escolar majoritàriament

masculí.

De les dades de l’estudi sobre el Nivell d’instrucció i situació sòciolaboral de la població

jove d’entre 16 i 29 anys 45, se’n deriven algunes afirmacions rotundes que val la pena

apuntar:

- La proporció de persones joves amb formació en curs és més alta com més nivell

d’instrucció es té.

- Només el 10% dels/les joves estudia ESO a distància. La meitat dels i de les joves que

estudien cicles formatius ho fan a Sant Boi. La major part dels i les estudiants

universitaris/ies estudia a Barcelona (65%). El 90% dels i de les estudiants de

batxillerat estudien a Sant Boi.

- Sempre hi ha més noies que nois que manifesten dificultats de conciliació d’estudis

amb la feina, la família o els temps de lleure.

- Entre les persones que no acrediten l’ ESO, els principals motius per abandonar la

formació reglada són el desinterès pels estudis i el baix rendiment acadèmic (40%),

encara que un 11% va adduir problemes econòmics. No s’observen diferències als

motius pels quals s’abandonen els estudis en funció del gènere.

- Les dades mostren que els/les joves amb més nivell formatiu tenen més possibilitats de

trobar feina immediatament després de finalitzar els estudis; un 32% dels casos entre

els/les joves que no van acreditar l’ ESO, i un 50% en el cas dels i de les joves amb

cicles formatius, batxillerat o titulacions universitàries.

- Els serveis que ofereix CORESSA, seguit del Servei d’Informació Juvenil El Punt, són

els serveis més coneguts i utilitzats per a l’orientació, formació i assessorament laboral.

- El nivell d’instrucció dels pares i de les mares tenen certa correlació entre el nivell

d’instrucció dels fills i filles.

43 Les últimes dades disponibles sobre fracàs escolar són del 2010-2011 en el cas de Sant Boi i gràcies a l’enquesta de les Condicions de vida de la població de Sant Boi, i del 2009-2010 en el cas de les dades de Catalunya i segons el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

44 Font: Departament d’Ensenyament. www.gencat.cat/ensenyament

45 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) Nivell d’instrucció i situació sociolaboral de la població jove d’entre 16 i 29 anys. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.


93

De les reflexions recollides en els grups de treball de diagnosi i en referència a l’educació

formal, destaca la preocupació pel fracàs escolar, una realitat que es vincula a altres

mancances que es considera que existeixen en el camp educatiu, com ara bé la manca de

relació entre la formació i oferta laboral, el desprestigi dels cicles formatius o situacions

concretes de discriminació (bullying).

Cal fer esment, en aquest cas, a la gran quantitat d’informació recollida a l’estudi La

Petjada Educativa. Percepció de la Comunitat educativa sobre la situació i les trajectòries

formatives del jovent de Sant Boi 46, que corrobora i complementa extensament les

aportacions recollides.

En el cas de l’educació no formal, les conclusions passen per la limitació en l’oferta i en

les places disponibles en els cursos i formacions existents. Una oferta per altra part poc

ajustada als interessos i a les necessitats del col·lectiu jove.

En referència al lleure educatiu, en el cas de les entitats de lleure educatiu infantil, la

continuïtat del seus projectes i de les juntes directives permet consolidar projectes i

relacions. No passa el mateix amb altres associacions de lleure juvenil, amb les que es fa

més complex mantenir una relació continuada, degut a la manca de regularitat en la seva

activitat i en les persones de referència. Per tant, els projectes no prenen la força que es

voldria.

Per últim, i respecte l’educació més informal , es recull la necessitat de vetllar per tal que

qualsevol actuació o activitat desplegada des del consistori compti i disposi d’un rerafons

educatiu que ajudi a potenciar valors, i col·labori a l’enriquiment personal i col·lectiu dels i

les habitants de Sant Boi, per garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

Si analitzem les polítiques o actuacions que es desenvolupen a Sant Boi des de

diversos organismes, destaquen i donen resposta a les necessitats detectades

serveis com el Servei Local de Transició Escola Treball lligat a la necessitat de

vincular món educatiu i laboral, les diferents acadèmies privades a disposició dels i

de les joves per a formacions complementàries, i l’oferta de serveis i recursos de la

regidoria de Joventut, com ara l’Assessoria d’Estudis d’ El Punt, el projecte Xarxa

d’Atenció Informativa als Instituts, Visites guiades a l’Exposició “Després de l’ESO,

46 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) La Petjada Educativa. Percepció de la Comunitat educativa sobre la situació i les trajectòries formatives del jovent de Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.


94

Què?”, l’oferta d’activitats formatives adreçades als instituts o el Centre de

Recursos per als/les Estudiants.

Trajectòria laboral

Com anunciàvem a l’apartat anterior, i fins i tot per sobre de l’habitatge, el treball és el

principal tema de preocupació del col·lectiu jove i de la societat en general. La dada d’atur

registrat del col·lectiu jove de Sant Boi a data de febrer de 2012 és del 13,7%, una dada

que cal matisar considerant que la xifra és només d’aquells/es joves degudament

registrats/des, i per tant el percentatge de joves sense feina és de ben segur més elevat.

Amb nombres absoluts i també a data de febrer del 2012, podem dir que són 1.708 joves

registrats/des a l’atur, que representen un 20,54% del total de població registrada a l’atur.

Observem que es tracta d’una dada inferior al percentatge de Catalunya (28,8%). La

diferència de percentatge, aparentment il·lògica, ho explica la taxa de temporalitat –més

alta a menys nivell d’instrucció -, doncs la taxa de temporalitat laboral juvenil va ser del

90,0% l’any 2011, de manera que de cada 100 contractes signats pels i per les joves

santboians/es 90 van ser temporals, quan al conjunt de Catalunya va ser del 35,5%.

Així doncs, és cert que els i les joves de Sant Boi estan menys aturats/des, degut però a

un major índex de contractació temporal; contractacions per altra part possiblement

insuficients per tal que una persona jove pugui desenvolupar el seu propi projecte de vida.

Les dades recollides a l’estudi sobre el Nivell d’instrucció i situació sociolaboral de la

població jove d’entre 16 i 29 anys 47 de l’Observatori de la Ciutat aporten dades

complementàries a l’atur registrat, i per tant més ajustades a la situació i a la percepció

real d’atur:

- Segons l’Enquesta de Condicions de Vida (2009), la taxa d’atur juvenil48 general és

d’aproximadament el 30%.

- La taxa d’atur entre els/les joves que no acrediten l’ ESO és del 51,7% i entre els/les

que només acrediten l’ ESO és del 32,3%.

- La taxa d’atur entre els/les que acrediten Cicles Formatius és del 18%, i entre els/les

que acrediten Batxillerat o titulació universitària, del 10,1%.

- No hi ha grans diferències a la taxa d’atur entre nois i noies, excepte entre els/les que

van finalitzar el Batxillerat, on la taxa d’atur masculina és per sobre de la femenina, tot

i que cal recordar que dins aquest grup la taxa d’activitat masculina és

significativament superior a la femenina.

47 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) Condicions de vida de la població de Sant Boi. Document nº4: Condicions de vida de la població jove. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Paràgraf 5.2.

48 No fa referència a la dada l’atur registrat, sinó atur percebut per les persones enquestades.


95

Pel que fa a l’activitat i segons dades de 2010, el 30,5% de les persones joves de Sant Boi

(4.363) són inactives, per tant ni treballen ni busquen feina. D’aquestes, el 85,7% estudia,

el 4,8% té cura de la llar, el 4,8% està incapacitada per treballar, i un altre 4,8% viu altres

situacions. Si fem un anàlisi considerant el gènere, un 13,6% de les noies inactives no

treballa i no busca feina i en el cas dels nois és d’un 0%. O també que són un 77,3% de

les noies que estudien i en el cas dels nois, són un 85,7%. Possiblement, part d’aquestes

dones joves es dediquin al treball reproductiu. Dinàmiques en ambdós casos que

determinen diferències de trajectòria entre nois i noies.

La dinàmica laboral presenta un escenari de desencís, de manca d’expectatives, no

només per la manca d’oferta laboral, sinó també perquè aquesta no encaixa amb el perfil

professional per al qual s’han format molts i moltes joves. Realitat que pot incrementar les

situacions de risc d’exclusió social.

Cal tenir en compte que l’estudi sobre la Petjada Educativa (2010)49 afirmava que la

proporció de població aturada respecte del total és més alta com menys nivell formatiu: el

36% dels/les joves que no acrediten l’ ESO es troben en situació d’atur, percentatge que

és del 18,1% per als/les que només acrediten el nivell bàsic. Així doncs, es posa en

evidència la relació entre nivell d’instrucció i inserció laboral.

Sant Boi disposa de zones industrials i comercials, però l’oferta laboral és insuficient per

absorbir la demanda existent. Els i les joves són conscients de la complexitat de la

situació, i aposten de forma clara per ajustar l’oferta de formació –per altra part insuficient-

a l’oferta laboral existent, així com per potenciar les borses de treball, els recursos

d’acompanyament, el suport a les iniciatives i les oportunitats laborals del municipi.

La realitat de Sant Boi no escapa a les particularitats d’un territori com pot ser Catalunya o

l’estat espanyol. Ja a la introducció del PLJ fèiem referència al model mediterrani 50

d’ocupació, caracteritzat per elevades taxes d’atur i temporalitat, nivells baixos de

qualificació, dèficits de cobertura de les prestacions d’ocupació i nivells baixos de

sindicació. Característiques totes elles pròpies també de realitats locals com la de Sant

Boi.

49 Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació –UAPA- (2010) La Petjada Educativa. Percepció de la Comunitat educativa sobre la situació i les trajectòries formatives del jovent de Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

50 Serracant, Pau; Soler, Roger (2009) La joventut catalana al segle XXI. Una anàlisi del Sistema d’indicadors sobre la joventut a Catalunya. BCN: Secretaria de Joventut.


96

Els propis estudis de l’Observatori de la Realitat Juvenil de Sant Boi51 reafirmen i

complementen les reflexions i tendències:

- Tendència a la precarització.

- Gènere i origen com a aspectes que determinen les condicions laborals.

- Trajectòries laborals discontínues que afecten els processos d’emancipació.

- Terciarització i precarització del mercat laboral de Sant Boi.

- Incidència imperceptible de les polítiques públiques d’ocupació.



serveis com el Programa Aurora, l’Assessoria Jurídica Laboral per a Joves d’ El

Punt, els serveis de CORESSA (Projecte SUMA’T, Cases d’Oficis, Club de feina,

Borsa de treball, Servei d’intermediació amb empreses, Servei d’orientació laboral

per a persones amb discapacitat , PQPI, etc.).

Emancipació domiciliària

Habitatge i treball són sens dubte els temes que més preocupen als i les joves. L’accés a

l’habitatge és un problema en el conjunt de Catalunya, però malgrat es tracti d’un dificultat

compartida, és evident que segueix afectant a totes i cadascuna de les persones joves

santboianes.

L’accés a l’habitatge de compra no és factible per la majoria de joves, no només pel preu,

sinó per la manca d’accés a crèdit. El lloguer podria ser una alternativa, però els requisits

d’entrada i el preu de les mensualitats, incrementat per la demanda, no ho faciliten.

Sant Boi disposa també d’habitatge de protecció oficial, però també en aquest cas els

requisits previs d’accés i les ja esmentades dificultats d’accés a crèdit ho fan complex.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sant Boi (entitat no específicament juvenil i

ubicada a l’Associació de Veïns de Marianao) vol sumar esforços a l’hora de resoldre i

posar en evidència els problemes que han generat els contractes hipotecaris en algunes

famílies santboianes.

La solució final, i segons el que els i les joves exposen, és optar bé per compartir

habitatge, bé senzillament per quedar-se o retornar al domicili familiar, bé per buscar

habitatge més barat a altres municipis de les rodalies.

Al respecte de les dades i segons l’Observatori de la Ciutat de Sant Boi (2010) sabem que

un 61,7% de les persones joves de Sant Boi viuen amb els pares i les mares, molt per

51 Riera, Josep (2009) Precarietat3. Joventut i mercat de treball a Sant Boi de Llobregat. Observatori de la Realitat Juvenil de Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Pàg.16.


97

sobre dels i les joves emancipats/des que representen un 28,2%, i dels i de les joves amb

altres situacions, que representen un 10,1%.

Sobre els ingressos, un 37,20% de les persones joves de Sant Boi no té ingressos

personals mensuals, seguits d’un 22,30% dels/de les que tenen ingressos entre 751 i

1000€ mensuals, un 14,0% entre 1001 i 1500€ mensuals, un 10,70% entre 1501 i 2000€

mensuals, un 7,40% entre 400 i 750€ mensuals, un 7,40% menys de 400€ mensuals i

finalment un 0,80% més de 2000€ mensuals.



serveis com la Borsa Jove d’Habitatge de Lloguer del Servei d’Informació Juvenil

El Punt, el projecte comarcal “Compartir Pis”, i les promocions d’Habitatge de

Protecció Oficial o promocions d’Habitatge Dotacional.

Cohesió i participació

La participació o la cohesió són qüestions molt complexes de mesurar en tant que no

existeixen dades que la quantifiquin o que senzillament puguin contrastar reflexions o

percepcions dels/de les agents implicats/des. Malgrat tot, les opinions recollides permeten

formar una primera imatge de l’estat de la qüestió que val la pena prendre en consideració.

1. Els i les participants als grups de treball consideren que són molts/es els i les joves

que s’impliquen o que participen en associacions juvenils, culturals, educatives, clubs

esportius, plataformes o grups no constituïts formalment, la qual cosa contribueix a la

dinamització del propi col·lectiu jove. Tanmateix, els i les participants recullen algunes

mancances en els serveis o recursos existents. Es considera que els espais de

coordinació i trobada de les entitats, així com els de mecanismes de coordinació,

comunicació i suport específic a les entitats juvenils són insuficients. També es recull

la manca d’espais o mecanismes de difusió que permetin centralitzar l’agenda

d’activitats local, no només municipal.

2. Pel que fa a la participació de les persones joves en la comunitat i en la dinamització

del propi col·lectiu es percep, des dels grups de treball, certa tendència a actuar com a

usuaris/es o observadors/es, en detriment de la implicació en la gestió i organització

de les seves pròpies activitats.

No hi ajuda, des del seu punt de vista, la manca d’espais de participació amb capacitat

real de decisió o la tendència del “món adult” d’acaparar o tutelar les iniciatives del

col·lectiu jove.


98

Respecte la cohesió social, i com en el cas de la participació, no es disposen de dades

que permetin fer-ne un anàlisi objectiu. En tot cas les reflexions de les persones

implicades tendeixen en una mateixa direcció: els i les joves són un col·lectiu molt ampli i

divers, i per tant es fa complex parlar de sentiment de pertinença a un únic col·lectiu, però

les relacions dels i de les joves de Sant Boi amb els seus i les seves iguals són bones, la

qual cosa no treu que no existeixin problemes puntuals que val la pena prendre en

consideració, com ara la segregació de determinats col·lectius segons lloc d’origen.



serveis com el suport a les entitats juvenils i als grups de joves, l’activitat de les

entitats juvenils o grups de joves, i la tasca de reconeixement i d’empoderament

del col·lectiu jove que es fa a través dels serveis, recursos i activitats de què es

disposa.

Cultura

Tot i tractar-se d’un tema estretament lligat a participació i fins i tot a cohesió, la cultura ha

estat un dels aspectes que més interès i reflexions ha generat.

Es fa esment a la manca de capacitat de les persones joves per incidir en l’oferta cultural,

així com promoure o endegar les seves pròpies iniciatives. Es considera que des del

consistori es potencia l’exhibició, però no la creació o el foment de les iniciatives culturals

sorgides del col·lectiu jove, quelcom vinculat alhora a la manca d’espais per al foment de

la pràctica cultural o artística. En aquest sentit, destaca les possibilitats que s’obren en la

recuperació de l’Ateneu Santboià.

Alhora és en aquest i altres aspectes en els que cal tenir en compte la gran influència que

exerceix Barcelona sobre Sant Boi i les dinàmiques de vida dels veïns i veïnes del

municipi. La proximitat física i les facilitats de comunicacions comporta que l’oferta cultural,

lúdica, educativa, laboral o residencial de Barcelona estigui a l’abast dels i de les

santboians/es, i que per tan sovint en facin ús com a extensió o substitució de la existent a

Sant Boi. És també en aquest sentit que es considera important donar suport a les

iniciatives dels i de les joves de Sant Boi, amb la intenció d’enriquir la seva pròpia oferta

d’activitats, la seva experiència personal i potenciar el lligam amb el municipi.

La difusió és també i segons els/les agents implicats/des un dels punts febles. La

informació no arriba prou bé als veïns i veïnes, i en el cas dels/les joves no s’utilitzen els

canals adequats per tal que la informació arribi correctament al públic diana. Tal i com ja


99

s’esmentava anteriorment manca una agenda d’activitats local que centralitzi tota

l’activitat, no només la municipal.



serveis com el Mercat d’Art Jove, activitats puntuals i taules sectorials del

departament de Cultura, la programació dels equipaments municipals i de les

diverses entitats culturals de Sant Boi.

Salut

De la informació recollida se’n deriva que respecte la salut els/les joves de Sant Boi viuen

situacions similars als i les joves d’altres municipis.

És compartit que en la joventut, i per tractar-se d’un moment important en el

desenvolupament físic, emocional i social de la persona, és important treballar i adquirir

hàbits saludables.

Pel que fa al consum de drogues es té la percepció que cada cop el consum és més

precoç, i per tant preocupa que es pogués tractar d’una dinàmica real o en augment. En

canvi i en positiu cal celebrar que en general es respecti el binomi alcohol-conducció. S’ha

reduït també el fenomen del “botellón” a l’espai públic, però ha derivat a consum col·lectiu

a domicilis.

La sexualitat és en aparença una assignatura força treballada, malgrat tot cal seguir

potenciant la informació, l’assessorament, l’acompanyament, la prevenció, etc.,

considerant sempre les particularitats culturals, que fan que molts i moltes joves tinguin

poc accés a la informació.

Sant Boi compleix amb les ràtios d’espais esportius per habitant, però malgrat tot es

considera que manquen equipaments, especialment equipaments esportius de lliure accés

i a cel obert per a la pràctica d’esports no federats. També es fa esment a la manca

d’oferta pública i a preus accessibles, i a la necessitat de potenciar l’esport com a hàbit

saludable, si cal com a projecte de ciutat.

Per últim l’alimentació, una qüestió sobre la que no existeix una opinió clara de fins a quin

punt els mals hàbits d’alimentació són un problema entre els i les joves santboians/es.

Malgrat tot hi ha unanimitat a l’hora de considerar-la una qüestió important a treballar


100

perquè un dèficit en els hàbits alimentaris en aquesta edat pot comportar problemes en un

futur.



serveis com l’oferta esportiva d’entitats i equipaments municipals, i els diferents

serveis d’atenció i d’educació sobre hàbits saludables de la pròpia regidoria de

Joventut, entre els quals: el Punt Jove de Salut, el taller d’educació sexual i

afectiva, els tallers d’hàbits alimentaris, les formacions a agents de salut, les

xerrades sobre el bon ús del preservatiu, o l’Assessoria Psicològica per a joves d’

El Punt.

Pla Loca Joventut 2012-2015 Sant Boi · PLA LOCAL DE JOVENTUT DE SANT BOI DE LLOBREGAT 2012-2015 29...

Documents

Transcript of Pla Loca Joventut 2012-2015 Sant Boi · PLA LOCAL DE JOVENTUT DE SANT BOI DE LLOBREGAT 2012-2015 29...