Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció...
Transcript of Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció...
Institut Municipal de Serveis Socials
1
Pla local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona Tallers sectorials de diagnosi participativa – octubre 2010
inclusió/exclusió socials en l’àmbit de la renda i de l’ocupació
índex
1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l‘Observatori Social de la ciutat (2)
2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa (4)
3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona (7)
3.1. La inclusió i l‘exclusió social des de la perspectiva de la renda i l‘ocupació (7)
3.1.1. L‘exclusió social estructural i la nova exclusió (7)
Exclusió del mercat de treball per dinàmiques estructurals
Exclusió del mercat de treball a causa de la crisi recent
3.1..2. Inserció socio-laboral i paper dels diferents agents socials presents a la ciutat (12)
Respecte al PIRMI
Respecte a la formació ocupacional
Respecte als serveis i les actuacions per a la inserció laboral
Respecte al rol que poden jugar els diferents agents socials
3.2. Dificultats i potencialitats d‘inclusió des de l‘àmbit de la renda i l‘ocupació (16)
3.3. Aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social des en l‘àmbit de la renda i l‘ocupació (27)
3.4. Propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció en l‘àmbit de la renda i l‘ocupació (28)
4. Annex: Rellevància de l‘àmbit de la renda i l‘ocupació per a comprendre els processos d‘inclusió i exclusió social (38)
Institut Municipal de Serveis Socials
2
1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l’Observatori Social de la
ciutat
Aquest taller participatiu forma part de la diagnosi social de la ciutat, que és un dels elements fonamentals del Pla Local d ‘Inclusió i
Cohesió Social de Tarragona (2009-2012). L‘Observatori Social de Tarragona, d‘altra banda, és l‘espai d‘informació, intercanvi i
difusió dels diversos treballs d‘anàlisi dels fenòmens d‘inclusió i cohesió social a la ciutat.
En les darreres dècades, hem assistit a canvis socials que ofereixen noves oportunitats desenvolupament individual i col·lectiu
(noves formes familiars, diversitat cultural i social, augment de l‘esperança de vida de la població, flexibilitat de les trajectòries
laborals, noves tecnologies, etc). Simultàniament, també han sorgit noves necessitats socials, i els processos d‘exclusió social i
vulnerabilitat s‘han diversificat i són més complexos. Davant les noves dificultats socials, afavorir la inclusió i la cohesió social ja no
és, doncs, una tasca només dels serveis socials, sinó que requereix la intervenció de professionals i ciutadans/es d‘àmbits cada
vegada més diferents (salut, serveis socials, habitatge esports...), tot utilitzant noves metodologies d‘intervenció (treball en xarxa,
transversal).
En aquest context, es manifesta la necessitat de dotar-nos d‘eines com el Pla Local d‘Inclusió i Cohesió Social de Tarragona
(2009-2012), impulsat per l‘Oficina Tècnica de l‘Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. El PLICST esdevé el marc on
l'Ajuntament, les altres administracions, els agents socials i la ciutadania articulen les polítiques i les accions amb capacitat per
promoure la inclusió social de les persones i dels col·lectius, tot enfortint la cohesió social del territori. Aquest procés consta,
Institut Municipal de Serveis Socials
3
fonamentalment, de tres fases: realitzar la diagnosi social, consensuar les línees d‘acció i, finalment, avaluar l‘efectivitat de les
nostres intervencions. La diagnosi participativa és, doncs, la primera fase, i vol conèixer la realitat de la ciutat en termes d‘inclusió i
cohesió social, així com fomentar la relació i el coneixement mutu entre els diversos agents socials de la ciutat.
Per la seva part, l‘Observatori Social és una eina del procés del PLICST, que promou, aglutina i ordena el coneixement més actual
i divers per a comprendre i mesurar les desigualtats socials. Pren la forma inicial de pàgina web i és referent per a tothom que
vulgui conèixer quines són les dificultats socials de la ciutat, i quins recursos tenim per a intervenir-hi. En aquesta línea, i a partir
del coneixement mutu entre els agents, l‘observatori facilita la coordinació i el treball en xarxa dels serveis, amb l‘objectiu de
realitzar una intervenció transversal i, per tant, ser més eficaços en la nostra acció. Igualment, incorpora elements rigorosos i
innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació de les
polítiques socials.
En definitiva, la diagnosi social de la ciutat és la primera fase del PLICST i un dels fils conductors de l‘Observatori; consta de
dades, informacions i valoracions provinents de diferents fonts (estadístiques, dels recursos, de les associacions, de la ciutadania,
de la universitat, etc). La seva inclinació és eminentment pràctica perquè tracta de generar coneixement per a la transformació, i
aquest sorgeix sovint de processos relacionals on els actors intercanvien informacions i, sobretot, es reconeixen, tot posant les
bases per a millorar la coordinació dels diferents serveis, així com establint canals de comunicació entre la ciutadania i serveis.
Institut Municipal de Serveis Socials
4
2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa
En un context de diversificació de les dificultats socials, el agents socials més propers a les situacions de dificultat són els qui
coneixen millor aquesta realitat, són els ―experts‖. La participació directe dels/les professionals i ciutadans/es a l‘hora d‘analitzar,
implementar i avaluar les accions inclusives és, doncs, fonamental.
A partir del coneixement pràctic dels diferents agents socials es configura de forma participativa l‘‖estat de la qüestió‖ de l‘exclusió
social. Per agents socials nosaltres entenem els/les professionals i la ciutadania que, per diverses raons, té un coneixement directe
del fenomen de la vulnerabilitat i l‘exclusió social.
L‘exclusió social és un fenomen complex i polièdric, així que per copsar-la en les seves diferents dimensions hem realitzat sis
tallers, a partir d‘una divisió per àmbits: Social-Sanitari, Residencial-Espai Urbà, Formatiu, Polític-Ciutadà, Econòmic-Laboral i
Relacional.
Amb aquestes consideracions, la sessió de diagnosi participativa d‘aquest taller, al voltant de l‘àmbit de la renda i de l‘ocupació,
s‘ha centrat en dos nivells d‘objectius:
de continguts:
Institut Municipal de Serveis Socials
5
Recollir i analitzar les diferents informacions, visions i percepcions sobre la exclusió/inclusió social a la ciutat, a partir d‘elements
directament relacionats amb la renda i l‘ocupació laboral. L‘objectiu d‘aquest espai és, doncs, construir col·lectivament, a partir de
la diversitat d‘experiències dels/les diferents professionals i ciutadans/es, un coneixement socialment útil per a la posterior
intervenció social.
Fonamentalment, hem analitzat quines són les principals dificultats d‘inclusió social detectades des de la perspectiva de la renda i
de l‘ocupació laboral, a qui afecten (perfil de població) i on s‘estan donant (barri o zona). Seguidament, els/les participants han
assenyalat els recursos (tècnics, materials o relacionals) de que disposa la ciutat per a fer front a moltes d‘aquestes dificultats, és a
dir, quines iniciatives o pràctiques inclusives i cohesionadores estan actualment funcionant o, bé, podrien endegar-se.
de procés relacional:
Aquest espai ha estat també una oportunitat perquè els diferents participants es reconeguin mútuament com agents actius en la
promoció de la inclusió i cohesió social.
Primer, l‘ intercanvi de visions sobre la exclusió social associada a l‘accés a la renda i de l‘ocupació ha propiciat la posada en
comú d‘idees i la generació de coneixement compartit, en un exercici de comprensió d‘altres realitats, més enllà de la praxis
professional quotidiana.
Institut Municipal de Serveis Socials
6
En segon lloc, el nostre propòsit ha estat que els membres del grup visualitzin allò que existeix a la ciutat i que està funcionant. Es
tracta d‘una forma de reconeixement de la bona feina que ja s‘està fent, que també té l‘objectiu que altres participants l‘incorporin
com un nou element per a la seva ―capsa d‘eines‖ en l‘abordatge de les problemàtiques d‘accés a la renda i a l‘ocupació.
Tercer, la posada en relació entre les dificultats que existeixen a la ciutat i els recursos de que disposem, endega el camí per a
qüestionar-nos si algunes de les nostres accions s‘encavalquen, o si hi ha buits en la intervenció, de forma que entre tots podem
corregir-ho i, per tant, conformar una xarxa d‘atenció social més eficaç.
Institut Municipal de Serveis Socials
7
3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona
A continuació, exposem les percepcions, valoracions i opinions dels participants treballades en aquesta diagnosi compartida. S‘ha
incorporat el que els i les participants han volgut destacar en aquesta sessió. A més d‘aquest espai, el procés de diagnosi per
determinar l‘estat de la qüestió de l‘exclusió, la inclusió i cohesió socials a Tarragona segueix i contempla diferents espais i
itineraris de recollida d‘informació.
3.1. percepció de la inclusió, la cohesió i l’exclusió socials des de la perspectiva de l’accés a la renda i a l’ocupació.
3.1.1. l’exclusió social estructural i la nova exclusió - mercat de treball
Actualment, l‘exclusió del mercat laboral es dóna a partir de processos que tenen lògiques socioeconòmiques diverses a períodes
anteriors. Per una banda, hi ha persones que estan fora del mercat de treball des de fa molt de temps, a causa de factors que
s‘han mantingut constant durant els últims anys (per dinàmiques estructurals). D‘altra banda, la situació de crisi actual ha portat a
situacions de vulnerabilitat social i d‘exclusió a població que prèviament participava de forma normalitzada al mercat de treball.
Institut Municipal de Serveis Socials
8
Exclusió del mercat de treball per dinàmiques estructurals
Aquest tipus d‘exclusió normalment s’associa amb les poblacions caracteritzades com a “marginals‖. Es tracta de persones
que a causa de la seva situació personal – drogoaddiccions, salut mental, desestructuració familiar, o falta d‘hàbits i pautes de
treball adaptades a les exigències de les feines actuals, etc- queden excloses de participar en el mercat de treball formal. Aquestes
persones, en ocasions, complementen els minsos ajuts socials que reben (ex: PIRMI) amb ajuts de familiars o coneguts, feines
puntuals en el mercat laboral informal, o fins i tot amb activitats il·legals.
Tenen una pluralitat de dificultats socials i la inserció al mercat laboral no és més que una d’elles. Per això, recursos com
el PIRMI, que no dóna atenció a la globalitat de les necessitats de la persona, no ofereixen oportunitats reals d’inclusió social,
ni és una eina per ala inserció laboral ni per assolir autonomia econòmica. En aquest sentit, aquests ajuts perpetuen la situació de
precarietat social d‘aquestes persones. Fins i tot, es dóna la paradoxa que aquest recurs, precisament a causa del seu caràcter tan
limitat, no permet accedir a l‘autonomia i, per tant, genera cronicitat. Des dels serveis socials i socioeducatius que intervenen amb
aquests col·lectius, es fa palesa com aquesta situació genera una actitud passiva i dependent d‘aquestes prestacions (i, en
ocasions, oportunista!) en els/les usuaris/es.
Institut Municipal de Serveis Socials
9
A la nostra ciutat, aquestes dificultats socials tendeixen a acumular-se entre la població d‘ètnia gitana, la població immigrant i les
famílies monoparentals. També entre algunes famílies que perceben un suport com la RMI des d‘un període de llarga durada, ja
cronificat, fins i tot, amb transmissió de l‘ajut a la següent generació.
Tot i que cada vegada més, els serveis socials estan reben més demandes d‘aquesta prestació de la RMI per part de perfils
emergents, formant part de ―la nova pobresa‖, famílies o persones que han estat expulsades del mercat laboral: la demanda
d‘aquesta prestació s‘està incrementant de forma molt important, mentre que els recursos per a aquesta prestació s‘estan reduint.
Des d‘un punt de vista territorial, Campclar és barri estigmatitzat i és el territori més vulnerable, on s‘hi detecta una proporció més
important de persones ―desconnectades‖ dels processos més normalitzats de participació social. En aquest context, ha estat
fonamental la feina dels recursos d‘intervenció social per vincular a molts/es ciutadans/es i generant processos d‘inclusió social.
Exclusió del mercat de treball a causa de la crisi recent
Des de l‘any 2008, assistim a un augment molt significatiu de les situacions de pobresa i vulnerabilitat. Ha augmentat el
nombre de joves que no treballen o estudien (―ninis‖), de llars amb infants que passen a viure de subsidis i que fins i tot perden
l‘habitatge, de divorciats/des que tornen a viure a casa dels seus progenitors, etc. La crisi actual està fent aparèixer nous perfils
exclosos, nova població amb reducció dràstica dels seus recursos (econòmics, residencials, relacionals...).
Institut Municipal de Serveis Socials
10
Amb l‘augment de la desocupació actual, nous sectors de la població passen a dependre de forma continuada de l‘ajut del PIRMI.
Abans de la crisi aquestes persones no trigaven en trobar una nova feina, de forma que el PIRMI era una ajut puntual que els
ajudava a superar un moment de crisi. En canvi, actualment aquestes mateixes persones ja no tornen a trobar feina, i
comencen a tenir altres dificultats socials, tot iniciant una espiral que pot portar a un procés d’exclusió social.
Veiem que aquesta nova crisi està afectant la població tarragonina amb diferents formes de desocupació laboral:
- a molts joves majors de 16 anys, que en temps de bonança econòmica van abandonar els estudis per feines no qualificades
en la construcció amb sous substancialment alts. En l‘actualitat, molts d‘aquests joves han perdut aquestes feines i, sense
formació, no tenen possibilitats de trobar-ne d‘altres. Entre aquests, n‘hi hauria un subgrup, entre 16-25 anys amb baixa
qualificació i nivell d‘estudis, que ―ni estudien ni treballen‖, amb difícil desenvolupament de la seva empleabilitat.
- a persones que van ser atretes per sectors intensius d’ocupació quan oferien salaris més alts i que ara esdevenen perfils
―descol·locats‖ en atur de llarga durada, amb dificultats de requalificació, de reciclatge i per sortir d‘un atur de llarga durada.
- a la població immigrada, en la seva majoria realitzaven feines menys qualificades o en sectors més intensius de mà d‘obra, i
ara aquestes feines són les que més han desaparegut. Es dóna la paradoxa que molt sovint tenen una formació superior a la
feina que realitzen. Aquesta sobrequalificació porta a situacions de desaprofitament productiu i a desequilibri entre formació i
estatus professional. L‘augment de la desocupació entre molts immigrants està tenint efectes negatius en la seva situació legal,
en no poder renovar la seva documentació (també anomenats ―irregularitat sobrevinguda‖).
- a les dones, les que havien treballat tota la vida en feines de serveis, neteja..., moltes vegades de manera submergida, i que
avui es troben excloses bé de trobar altres feines, bé de tenir una pensió.
Institut Municipal de Serveis Socials
11
- a les persones de més de 45 anys, que estan tenint difícil readaptació als nous sectors d‘ocupació o de canviar de perfil
professional per la seva baixa qualificació o dificultat de trobar feina amb condicions econòmic-laborals semblants a les que
tenien abans.
- a persones amb baixos nivells educatius (el títol d‘ESO ha esdevingut imprescindible), però també amb falta de ―cultura del
treball‖ (habilitats per treballar en equip, habilitats directives, actitudinals...)
- a persones aturades i sense formació que per baix nivell formatiu, per la seva cultura o per manca d‘experiència tenen greus
dificultats per reinserir-se al mercat de treball d‘una manera estable.
- als treballadors autònoms, en situació precària, han generat moltes deutes i amb dificultats de reciclatge en altre sector.
Abans de la crisi, el mercat informal era un recurs de treball força precaritzat disponible per a població que no tenia accés al
mercat formal (immigrants en situació irregular, persones amb discapacitat, o pertanyents a col·lectius marginats, etc). En
l‘actualitat, les activitats d‘economia submergida s‘han estès a altres sectors de la població: en activitats de construcció, hostaleria,
de jardineria, pintors, atenció a domicili, etc. Es continua treballant però sense cotitzar; les responsables són les mateixes
empreses, sense que des dels poders públics tampoc s‘intervingui. Suposa una competència deslleial per al mercat ―regular‖ i
motiu de conflictes. Però, també valoren, que ara amb la crisi, el mercat informal “estaria fent una funció de matalàs, perquè
la gent no es tiri al carrer directament”. D‘altre banda, la crisi promou fins i tot la mateixa competitivitat en aquest sector precari,
amb certes activitats saturades (exemple: a les deixalleries, hi ha cues de gent per vendre xatarra).
Institut Municipal de Serveis Socials
12
Igualment, l’extensió de la pobresa a població abans “en situació més normalitzada”, està incidint en noves dificultats per
a la convivència. Ha augmentat la competència pels recursos socials, fins al punt de ―competir per veure qui és el més pobre‖. A
aquest fenomen, s‘associen, doncs, brots de racisme entre la població.
Davant de la creixent complexitat d‘aquestes problemàtiques, els professionals que atenen en primera línea a la ciutadania troben
a faltar informació i respostes adients.
3.1.2. paper de la inserció socio-laboral i paper dels diferents agents socials presents a la ciutat en termes d’inclusió
social
Facilitar la incorporació de les persones, amb tota la seva diversitat, en l‘àmbit laboral –amb tot el seu dinamisme- és una tasca
complexa. Per tant, es requereixen polítiques socials i ocupacionals que coneguin tant el territori com els serveis que ja hi estan
actualment funcionant. En aquest sentit, els/les experts que han participat en aquest taller han exposat alguns dels desajustos i
elements de millora per afavorir la inserció sociolaboral.
respecte al PIRMI:
no eficaç per
promoure inclusió
social.
- Cal una intervenció integral. Sovint als/les beneficiaris/es se‘ls hi ofereixen possibilitats reals de formació o de feina però no la
poden aprofitar perquè tenen problemes en altres aspectes de la seva vida (salut, cura de familiars, discriminació, relacionals,
jurídics,etc).
- Cal associar la prestació de la RMI amb uns serveis d‘inserció laboral, que combinin de forma eficaç la formació i l‘orientació
laboral.
Institut Municipal de Serveis Socials
13
- Hem d‘avançar vers una veritable igualtat d‗oportunitats, tenint en compte que no tothom té els mateixos recursos,
coneixements o habilitats. La intervenció social, doncs, també ha de tenir en compte les especificitats de cadascú.
- A causa de l‘allau de demandes i la insuficiència de recursos, els/les professionals estan desbordats i amb manca de criteris
clars: on posen l‘atenció? En les persones excloses ―estructuralment‖?. En les que estan al marge entremig i tractar de que no
entrin més encara?. Valoren que sembla que determinades polítiques i actuacions afavoreixen aquesta segmentació de la
població.
respecte a la
formació
ocupacional
- S‘ofereixen cursos, poc eficaços, de curta durada que tenen ―l‘ambiciós objectiu‖ de reciclar al treballador d‘un sector de treball
a un altre.
- Molts dels cursos són d‘unes temàtiques – relacionades, per exemple, amb el medi ambient i les noves tecnologies- que no
tenen sortida en l‘actual mercat laboral de la zona Tarragona. Per exemple, hi ha cursos de 60 hores d‘energia solar per a
persones majors de 45 anys, mentre que, en aquest mateix ram, hi ha enginyers joves que no tenen feina. En canvi, és difícil
trobar cursos de sectors que encara tenen bona inserció laboral (hostaleria)
- Molts dels cursos de formació ocupacional útils per a la inserció sociolaboral tenen llargues llistes d‘espera.
- Disseny de la diversitat d‘oferta formativa, de vegades no és de qualitat, ni amb criteris d‘eficàcia, ni ben equilibrada: persones
que acumulen cursos sense utilitat per a la seva reinserció laboral; persones, i joves, que es queden fora per manca de places.
- Manca de recursos. Hi ha deficiències en els processos de derivació/selecció de perfils per realitzar els cursos. En ocasions, el
mateix sistema de subvencions públiques empeny als centres de formació a admetre persones que no tenen el perfil adequat.
- Des de les empreses i els centres de formació s‘han sol·licitat tipologies de cursos que no s‘han realitzat perquè no estan en
els supòsits dels programes establerts. De fet, la formació no s‘adapta a l‘entorn local, els cursos es programen de forma
centralitzada des de Barcelona.
- Hi ha graus de formació recents que competeixen amb cursos de formació ocupacional ( ex: es fa formació ocupacional
d‘auxiliar de geriatria i es fan graus de formació sociosanitària).
Institut Municipal de Serveis Socials
14
respecte als
serveis i les
actuacions per a la
inserció laboral
- Hi ha molts orientadors sociolaborals, però el mercat de treball no ofereix les feines ‖vers on aquests professionals poden
orientar‖. Es comenta la seva ―desorientació‖ pel que fa a diversitat i contraposició de criteris canviants, dèficits d‘informació
rellevant per a la seva tasca. Consideren que l‘acompanyament en aquests processos d‘inserció o d‘emprenedoria pot ser clau.
S‘hauria de perfilar un assessorament i orientació laborals de qualitat, integrat en una planificació més estratègica per a
Tarragona.
- Els Plans d‘Ocupació de l‘Ajuntament haurien d‘estar millor dirigits vers les necessitats reals del mercat de treball. Tot i així, es
valora com a positiva la seva funció de motivar i reestructurar la vida de gent que, d‘altra manera, es quedaria a casa.
- A Tarragona, a diferència d‘altres zones del país, falten alguns recursos específics per a la ocupació: d‘escoles d‘ofici (o
equivalents), escoles taller,etc.
- Cal més suport per a l‘autoocupació, manca facilitar l‘accés a un espai on es pugui donar de manera integrada: orientació
sobre creació i passos a seguir, formació sobre tipologies i models, sobre què cal per un tirar endavant un projecte empresarial
(tot i que sigui petit...), vies de finançament, ajudes... això s‘ha de fer en un context on es fomenti el teixit local...
- Cal fer més esforç vers els col·lectius més vulnerables
- Caldria tenir present la realitat de cada territori (barri, zona, districte... de la ciutat) al considerar accions promotores d‘ocupació
i de formació. En ocasions sembla que només s‘estigui per les grans línees de ciutat; que des de l‘administració local hi ha
una desvinculació amb la realitat diversa de la ciutat (borses / guettos de població amb dificultats en determinades zones de la
ciutat...). L‘administració local, doncs, ha de connectar amb les necessitats específiques de la població i de les empreses.
respecte al rol que
poden jugar els
diferents agents
socials
- Administració local: es valora imprescindible el coneixement de la realitat de cada àrea territorial (barri, zona...), considerant
el perfil de les persones (demandants d‘ocupació i de formació...) i la tipologia de les empreses. Aquest coneixement tindria la
possibilitat d‘afavorir l‘ordenació del que hi ha i detectar el que manca... Promoure la interlocució i les aliances amb els altres
agents: empreses, sindicats, tercer sector, xarxes socials... per beneficiar processos d‘inclusió. Segons argumenten els
participants: ―els governs fan lleis i les administracions fan polítiques. Si aquestes polítiques no van orientades a l‘ocupació
Institut Municipal de Serveis Socials
15
respecte al rol que
poden jugar els
diferents agents
socials
laboral, a l‘entrada del mercat de treball a nivell municipal, l‘ens municipal, al menys, podria reivindicar que no podem apl icar el
que de dalt ens apliquen... S‘hauria de començar a l‘inrevés: començar de ―baix‖ –necessitats locals- cap a ―dalt‖‖.
- Empreses: és necessària la seva implicació en el PLICST i en altres accions relacionades amb la inclusió social. No tindria
sentit promoure accions vers la inserció sociolaboral en la seva absència.
- Sindicats: es valora que els sindicats tenen una forta presència en línees de formació ocupacional. Estan interessats en
accions inclusives i integrals cap a l‘ocupació laboral.
- Tercer sector: a Tarragona, afavoreixen l‘existència de gran part de l‘orientació, acompanyament, capacitació i inserció laboral
de les persones amb dificultats o en situació de vulnerabilitat, desigualtat d‘oportunitats o desestructuració. El seu paper com
aliat de les administracions en aquest escenari es considera clau. Des d‘alguns dels participants s‘assenyala que sembla que
―només gestionen la pobresa‖ en comptes de ser més reivindicatius a favor de la promoció d‘actuacions a favor de determinats
col·lectius de població. Es valora que la seva relació amb les administracions està ―marcada per la seva s ituació de
dependència econòmica‖. No obstant això, apunten que aquest model de relacions s‘hauria de reorientar cap a ―una
interlocució (administració local / entitats tercer sector) per transformar conjuntament‖.
- Ciutadania: assenyalen la seva potencialitat per afavorir la cohesió social a partir de les xarxes socials que hi existeixen...
Poden ser promotores d‘iniciatives d‘ocupació (en petita escala...) o d‘iniciatives d‘intercanvi (xarxes de bon veïnatge, bancs de
temps, bancs de coneixements...), de suport a col·lectius amb dificultats...
respecte del paper
del territori:
Segons indiquen, caldria tenir present la realitat de cada territori (barri, zona, districte... de la ciutat) al considerar accions
promotores d’ocupació i de formació. Es comenta que sembla que només s‘estigui per les grans línees de ciutat, que hi ha des
de l‘administració local una desvinculació amb la realitat diversa de la ciutat (borses / guettos de població amb dificultats en
determinades zones de la ciutat...). Per part de les participants, es fa necessari que l‘administració local connecti amb les
necessitats reals de la població i de les empreses.
Institut Municipal de Serveis Socials
16
3.2. Dificultats i potencialitats d’inclusió des de l’àmbit de la renda i l’ocupació
què: temes/aspectes que ens preocupen al voltant de l‘exclusió social a la ciutat, en el nostre
àmbit
col·lectius on més incideix
indrets a la ciutat on cal incidir preferentment
què tenim ja a Tarragona com a recursos, iniciatives, bones
pràctiques i/o potencialitats
Increment de l’accés a la renda personal / familiar
per “vies garantistes”:
- cronificació ―negativa‖ de prestació / recursos
- les demandes de renda mínima han augmentat
considerablement. Els/les professionals estan
desbordats/es: per la demanda i per la manca de
recursos ...
Persones que han quedat en
atur
Persones d‘ètnia gitana
Persones immigrades
estrangeres
Dones amb famílies
monoparentals
A la ciutat de
Tarragona, diferents
zones
Tenim:
Institucions que garanteixen
subsidis i rendes mínimes (Serveis
Territorials/Dept Treball, Serveis
Socials municipals...)
La “nova pobresa”. Població ―tradicionalment no
exclosa‖ que ja s‘està incorporant en aquesta
categoria. Pers seus perfils, no coneixen gaire bé els
recursos i itineraris existents, i de vegades tenen
limitacions pel seu accés: afecta la possibilitat de
desenvolupar el seu projecte de vida.
Població que, sense dificultats
de ―base‖, s‘està veient exclosa
per la situació econòmica, greu
manca de recursos
Tenim:
Institucions que garanteixen
subsidis i rendes mínimes (Serveis
Territorials/Dept Treball, Serveis
Socials municipals...)
Existència a la ciutat de col·lectius en situacions
precàries, que ja venen de situacions estructurals o
de les noves dinàmiques d‘expulsió o de precarietat
laborals...
Adults més grans... sense
qualificació o nivell formatiu...
amb dificultats de refer el seu
itinerari
A la ciutat de
Tarragona, diferents
zones
Tenim:
Empreses d‘Inserció Laboral: ―fan
acompanyament a iniciatives fins
que poden funcionar com a
Institut Municipal de Serveis Socials
17
Necessitat d’inserció laboral de persones amb
dificultats... de diferents perfils...
Dones amb dificultats
d‘ocupació
Dones amb violència de gènere
Dones de més de 50 anys, en
economia submergida treballs
de neteja (hostaleria, oficines,
llars...), sense drets, sense
cotització, sense formació..., en
rivalitat amb dones immigrades
estrangeres...
Joves
Pensionistes amb baixos
subsidis o rendes (gent gran i
altres)
Persones discapacitades amb
diferents situacions...
Persones aturades de llarga
durada... o determinats
col·lectius amb dificultats
empresa normal‖
La distribució de la renda correlaciona amb el factor
territorial. Hi ha una distribució de la renda que
s’ajusta a una distribució geogràfica de la població
a la ciutat, renda molt diferent als barris dormitoris
Necessitat més gran
d‘atenció a les zones
problemàtiques
(principalment als barris
Informació de la situació actual a
partir de l‘‖Estudi de condicions de
vida‖ de Tarragona de la
URV+Ajuntament de Tarragona+
Institut Municipal de Serveis Socials
18
que a les zones més residencials... de Ponent). Diputació de Tarragona+ Càritas
Es percep manca de nivell d’instrucció i de
qualificació en molts col·lectius a la ciutat,
juntament a actituds adients per enfrontar-se a
aquesta situació de crisi, però també de cultura del
treball (habilitats per treballar en equip, habilitats
directives, motivacionals...) : els costa rebre formació,
motivació, estructurar continguts, incorporar l‘esforç...
Manca de motivació de la població cap a la formació i
els estudis
Manca de reconeixement de l‘esforç, el model social
no recompensa els estudis
Manca formació en TICS
Persones en atur o en situació
laboral precària
Joves
Joves que van deixar els
estudis
Adults més grans... límits en
qualificació o nivell formatiu...
Dones
Perfils persones amb baixa
formació acadèmica: de mitjana
edat i persones immigrades
Dèficits en els serveis d’inserció laboral: no
s‘acaba de donar una orientació laboral, amb recursos
adients (humans, econòmics, materials...), que
aconsegueixi una recerca real i efectiva per part de les
persones aturades...
Cal ordenar els criteris i l’oferta de la formació
ocupacional.
- pels criteris d‘admissió: rígids, amb pressió en els
curts terminis de selecció...
Persones en atur: especialment
joves, dones...
Persones en atur + 45 anys
Orientadors Laborals
Tenim:
Seguiment dels serveis
SMO – formació
Empreses / entitats d‘inserció
Institut Municipal de Serveis Socials
19
―s‘estan donant cursos de formació ocupacional
amb perfils no adients, no ajustats ni orientats,
p.ex., cursos d‘energia solar per a la tipologia
d‘aturats de + 55 anys, mentre que tenim
enginyers en atur..., sembla el món a l‘inrevés...‖
- per desequilibri en l‘oferta: s‘ofereix formació que
no interessa, no s‘ofereix del que les empreses
demanen...
- per malbaratament dels recursos professionals:
despeses en orientadors laborals als quals no els
donen criteris i objectius clars cap a on s‘ha
d‘arribar... Desprès de tant temps, no es canvien
ni els valors ni les maneres de fer...
- per no finançament de formacions que si que es
demanen, però que no estan en els supòsits dels
programes establerts...
- perquè es donen circuits perversos, cronificats..
- perquè no afavoreixen a determinats col·lectius:
p.ex., a persones majors de 45 anys...
Cal reorientar el paper de les administracions en
els plans de formació ocupacional en el nivell
local. Les administracions que ofereixen els plans de
formació no són prou coneixedores de la realitat i cal
Nous perfils de persones
aturades de llarga durada...
laboral
Entitats amb orientadors socials
―saturats i desorientats”... amb
necessitat de criteris clars per les
administracions...
Sindicats (UGT, CCOO) Entitats d‘inserció Laboral (Fundació ECOM)
Institut Municipal de Serveis Socials
20
que orienten cap a una sortida real, ben orientada...
en els itineraris d‘inserció, la formació de cursos per a
La inserció laboral no estan planificats en els itineraris
d‘inserció
Hi ha una mala planificació en formació, manquen
places per a joves
Es valora que el paper de l‘ajuntament de Tarragona
és clau en aquesta reorientació.
A Tarragona manquen recursos formatius per a
l’ocupació, en comparació amb altres províncies p.ex.
Barcelona. Es parla de manca d‘escoles d‘ofici (o
equivalents), escoles taller..., empreses d‘inserció
A la ciutat de Tarragona
Dèficits en l’orientació de les polítiques de
contractació...
- manquen polítiques de contractació orientades a
col·lectius concrets, emergents o en grau
important de vulnerabilitat... existents a la ciutat
- l‘administració (local o no) amb la seva política de
contractació per externalització a empreses,
precaritza els llocs de treball
Manquen polítiques de contractació orientades a
col·lectius concrets, emergents o en grau
important de vulnerabilitat...
Institut Municipal de Serveis Socials
21
- manca que en els Plans d‘Ocupació hi hagi una
planificació posterior per donar continuïtat laboral
- manquen a Tarragona canals d‘informació per a la
demanda de llocs de treball que es necessiten
(empreses, comerciants, indústries...) per tal de
promoure o sensibilitzar cap a la contractació
- cal invertir en creació de llocs de treball
Desajusts entre oferta de feina i demanda
d’ocupació,
- davant de l‘increment de les borses de persones
aturades, especialment de llarga durada; en gran
part per limitacions de l‘oferta...
- per desajusts en la qualificació que les empreses
demanen (a Tarragona existeix més
especialització i qualificació en sector
petroquímic... però sembla que no resulta fàcil
trobar perfils professionals formats adientment...).
- per sobrequalificació de persones joves que
troben feines precàries o temporals a curt termini
o, simplement, no hi troben a la ciutat.
- Perquè hi ha un segment important de persones
sense la formació adient per accedir adientment al
mercat de treball o al menys, tenir eines per a la
Casos destaquen de les seves
experiències professionals i
que estan resultant emergents i
preocupants a la ciutat:
• per sexe:
- Dones
- Dones amb càrregues
familiars i sense suport
- dones amb família que
surten ara a buscar feina,
amb parella en atur
• per edat:
- joves, sobretot amb baixa
formació / qualificació
- persones de més de 45
anys, molt experimentades
En general, a
Tarragona.
Més especialment a:
zones a on l‘habitatge
és més barat...,
- St. Salvador
- determinades zones
de la Part Baixa
- barris de Ponent
SMO: cursos ocupacionals
Plans d‘ocupació (polítiques actives
d‘ocupació)
Creu Roja
FIAS
Fundació Casal Amic
CERCA
Nova Tècnica
Casal St. Josep (Torreforta)
SOC
CEPTA
Aprendre a Aprendre
Institut Municipal de Serveis Socials
22
seva autonomia econòmica
- Nou segment vulnerable de població immigrada:
atrets anteriorment per possibilitats d‘ocupació en
sectors intensius de mà d‘obra i ara amb dificultats
econòmiques greus, molts d‘ells amb nivells de
qualificació baixos...
i que no els agafen, fins i
tot en itineraris d‘inserció...
• per origen:
- població ètnia gitana
- població immigrada
estrangera
• col·lectius històricament
marginats... o col·lectiu
població ―sense sostre‖
• per discriminació positiva:
es troben amb situacions en les
quals les ofertes ja venen amb
criteris de perfils ―molt tancats‖:
obligatorietat de 2% de
discapacitat, del 33%... i no
poden incloure a col·lectius
més nombrosos ara que estan
esperant...
Cal posar més suport per a l’autoocupació /per als
i les professionals autònoms a la ciutat, manca un
espai on es pugui donar de manera unificada /
integrada: orientació sobre creació i passos a seguir,
Autònoms
Aturats amb possibilitats i/o
experiència en empreses, amb
una idea...
Tenim:
Creu Roja: microcrèdits puntuals
Caixa Catalunya - microcrèdits
SMO – formació
Institut Municipal de Serveis Socials
23
formació sobre tipologies i models, sobre el que cal
per un projecte empresarial (tot i que sigui petit...), vies
de finançament, ajudes...Posen molts requisits i el
nivell d‘exigència és molt elevat.
En períodes de crisi, generalment, se solen generar
treballadors autònoms però cauen per manca
d‘ajudes!!!
Cal donar més suport a la problemàtica dels
autònoms: ―finançament, riscos, impostos.. les
condicions no ajuden, et donen les ajudes als 9
mesos, ..‖
Cal informació entre els diferents departaments de
l‘administració dels recursos existents (p.ex. CTAC)
Dones SMO – ―concursos d‘emprenedors‖
(―no hi ha cua!)
UGT-CTAC: sindicat de treballadors
autònoms, amb un conveni amb
l‘Ajuntament de Tarragona per
donar resposta a les necessitats
dels autònoms (orientació, formació,
acompanyament...).
L’activitat econòmica local de la ciutat s’està
perdent: pèrdua de teixit econòmic local, del seu
coneixement i del seu ―saber fer‖: industrial,
comercial, tradicional... Aquest coneixement s‘està
perdent...!
Gran part d‘aquesta pèrdua es deu a la implantació
d‘empreses externes a Tarragona i de monopolis
externs... Manca certa ―protecció‖ de l‘activitat /
iniciativa local... Afecta a:
- un major grau de dependència que es crea a
Afecta a:
Pimes
Tercer sector
Professionals autònoms
Comerç local
Petites iniciatives productors /
distribuïdors...
Tenim:
Algunes noves formes d‘economia...
tot i que costa temps per implantar-
se...(moneda social ―eco‖)
Ja n‘hi ha col·laboracions per
potenciar el consum de productes
ecològics
La Cambra de Comerç: es valora
que no posa atenció en aquest
Institut Municipal de Serveis Socials
24
iniciatives des de l‘exterior: ―si no ho fem des de
nosaltres, sempre dependrem dels altres que
vinguin...‖.
- un major o menor capacitat de generar ocupació
local a la ciutat, ―amb un coneixement propi,
potenciant iniciatives més significatives per a la
ciutat‖.
aspecte / tema...
Cal fer emergir les activitats “submergides” (no
regularitzada / no seguretat social), afecta a:
- les condicions de desigualtat de les persones que
estan en feines submergides (no cobertura de
seguretat social, no protecció, precarietat...).
- professionals, autònoms, treballadors/es que si
que estan en situació regularitzada però que
entren en una situació d‘haver de defensar-se de
la ―competitivitat deslleial‖ que suposen les ―feines
submergides‖...
- existeix percepció de ―generalització d‘economia
submergida‖, sense que es faci res al respecte.
- associat a l‘anterior, cal una intervenció i
seguiment de persones de llarga dependència
econòmica amb ajuts públics (p.ex., PIRMI)
Cal que les empreses també estiguin en aquest Empreses que incorporin
Institut Municipal de Serveis Socials
25
procés del Pla d’Inclusió de Tarragona (no només
entitats, sindicats, ciutadania...), cal arribar a una
sensibilització per significar el seu paper i implicació...
tipus ―Empresa Inclusiva‖, ―Empresa de foment de la
inserció laboral‖...
col·lectius vulnerables o amb
iniciatives / criteris inclusius...
Com a recursos, s‘han assenyalat en aquesta sessió de treball:
Recursos actius. Com a serveis estructurals existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:
Generalitat de Catalunya - Dpt. de Treball –Pirmi
Generalitat de Catalunya - Servei Català d‘ocupació – SOC
Generalitat de Catalunya – Escola d‘adults
Generalitat de Catalunya – Casa d‘Oficis
Ajuntament de Tarragona – Servei Municipal d‘Ocupació (SMO).
Ajuntament de Tarragona - Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST)
Cambra de Comerç de Tarragona
Recursos actius. Com a plataformes o espais de treball conjunt existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:
Pla Integral Campclar – SMO
Pla Integral Part Alta- SMO
Institut Municipal de Serveis Socials
26
Plans de desenvolupament comunitari
Recursos actius. Com a agents existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:
Entitats del Tercer sector, incidència en formació i inserció laboral: Càritas, Creu Roja, FIAS, Aprendre a Aprendre, Anem per feina, Fundació Casal Amic,
Fund. ECOM, Fundació L'Heura de Tarragona, Fundació en Xarxa, CERCA, Nova Tècnica, CEPTA.
CCOO - formació ocupacional.
UGT-IDFO: formació ocupacional i continuada.
UGT - Associació Amic (orientació a treballadors/es immigrants).
UGT-CTAC: sindicat de treballadors autònoms, amb un conveni amb l‘Ajuntament de Tarragona per donar resposta a les necessitats dels autònoms
(orientació, formació, acompanyament...).
Casal St. Josep (barri de Torreforta).
Recursos en previsió, relatius a aquest àmbit: no valoren
Zones de Tarragona on moltes d‘aquestes problemàtiques hi estan presents i han estat assenyalades en aquesta sessió de
treball: parts de Campclar
Aquesta informació no pretén ser un recull exhaustiu del que n‘hi ha. La seva finalitat és ordenar les aportacions fetes a aquesta
sessió de treball. En el procés del PLISCT s‘incorporen diverses fonts d‘informació complementàries.
Institut Municipal de Serveis Socials
27
3.3. aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social en l’àmbit de la renda i
l’ocupació
què prioritzem? arguments Ajust entre l’oferta i la demanda de llocs de treball - veure de quina manera trobem els lligams entre els que busquen i els que ofereixen feina... aquí les
administracions han de facilitar /articular la tasca dels diferents agents...
- potenciar l‘autoocupació
Formació ocupacional - cal donar una major efectivitat en la incorporació de les persones al mercat laboral...
- la formació via cursos per a la inserció laboral no estan planificats en els itineraris d‘inserció
Les polítiques de contractació
- fer emergir l‘economia submergida
- cal una intervenció i seguiment de persones de llarga dependència (ex: PIRMI)
- cal invertir en creació de llocs de treball
- l‘Administració amb la seva política de contractació precaritza els llocs de treball (tercer sector)
- per part de les administracions, el tema d‘externalitzar serveis al mínim cost, en detriment de la
qualitat i el benestar del treballador/a
Institut Municipal de Serveis Socials
28
3.4. propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció en l’àmbit de la renda i l’ocupació
què ens preocupa? qui i on incideix desfavorablement?
per avançar cap a la inclusió i la cohesió socials
Davant de la manca de nivell
d’instrucció i de qualificació en
molts col·lectius a la ciutat, però
també de cultura del treball (habilitats
per treballar en equip, habilitats
directives, motivacionals...) : els costa
rebre formació, motivació, estructurar
continguts...
Persones en atur o en situació
laboral precària
Joves
Joves que van deixar els estudis
Adults més grans... límits en
qualificació o nivell formatiu...
Dones
Perfils persones amb baixa formació
acadèmica: de mitjana edat i
persones immigrades
- Invertir en formació, en reciclatge de les persones, en preparació per
a la seva autonomia econòmica... surt més econòmic que sostenir
borses estructurals cada vegada més grans de persones aturades,
en precarietat laboral...
- Acompanyament ―professional especialitzat‖, diferent al formador o
orientador laboral o amb treball conjunt. En alguns casos, a més de
les dificultats de l‘atur, també s‘associen problemes personals,
trastorns psicològics (depressió, addiccions..) que fa necessari un
professional diferent.
Davant de la necessitat d’ordenar els
criteris i l’oferta de la formació
ocupacional cap a la seva aplicació a
la nostra realitat amb efectivitat
Persones en atur: especialment
joves, dones...
Persones en atur + 45 anys
Orientadors Laborals, amb criteris
efectius
Nous perfils de persones aturades
de llarga durada...
- Línees formatives per a l‘ocupació, SI, són necessàries ... però amb
objectiu i considerant les capacitats i oportunitats del perfils més
vulnerables que tenim a la ciutat... per promoure la seva
capacitació...
- També línees formatives orientades i ajustades a les demandes de
les empreses o dels sectors més demandants o amb més
potencialitat a la ciutat, ―no des de dissenys fets fora que no tenen
Institut Municipal de Serveis Socials
29
en compte la nostra realitat, el que necessitem realment‖.
- Una orientació laboral, amb recursos, per a una recerca real i
efectiva amb les persones aturades...
- Prospecció dinàmica del mercat ... actualitzada...
- Aliances entre administració / xarxa empresarial / agents del tercer
sector...
- Orientar més cap a la igualtat d‘oportunitats
- Formació en actituds per i per a la feina, manca cultura de l‘esforç i
cultura d‘empresa...
- S‘inverteixen en recursos i caldria un atenció més professionalitzada,
més acompanyament...
- Fer una diagnosi de les derivacions i de les coordinacions
professionals, perquè siguin més eficaces...
Davant de criteris de contractació
restrictius, en polítiques actives
d’ocupació...
Per persones de + 45 anys amb
dificultats d‘ocupació
- Sensibilització i potenciar entre les empreses la contractació
d‘aquest col·lectiu...
- Per fomentar l‘experiència en altres sectors, per augmentar la seva
capacitat d‘ocupació laboral.
Davant del paper de les empreses en
el procés del Pla d’inclusió social a
Tarragona: desenvolupar l’idea de
Empresa Inclusiva o Empresa de
forment de la inserció laboral....
Creació del concepte Empresa Inclusiva o Empresa de foment de la
inserció laboral.... Amb aquests criteris:
- Que té en compte la capacitat dels diversos perfils i situacions, com
cadascun por aportar... que l‘empresa promogui aquestes
capacitats... no només tenir en compte l‘índex productivitat... també
tenir en comte l‘entorn..social..., fer emergir els grups més marginals
Institut Municipal de Serveis Socials
30
o vulnerables.
- Que les empreses estiguin en el PLICS perquè són les que
determinen la incorporació o no de determinats perfils mes
vulnerables...
Altres iniciatives, per donar-les valor:
- clàusules socials (tercer sector / administració)
- nous jaciments: reciclatge, economia sostenibles, xarxes d‘economia
social, vs. economia submergida per fer-la emergir
- fer servir altres recursos des de l‘intercanvi, vincular les iniciatives amb
les xarxes... Banc de coneixements, bancs de temps.
Davant de la necessitat de promoure
l’autoocupació entre col·lectius amb
risc de vulnerabilitat, per afavorir la
seva capacitat d’ocupació laboral
- Incentivar l‘autoocupació
- Obrir ―espais on les persones puguin saber com poden tirar
endavant un projecte d‘ocupació... què necessita, quins passos,
quins recursos...‖.
- Microcrèdits per als emprenedors, per a les primeres etapes inicials
- Creació d‘un Banc de coneixement entre empreses... p.ex. que doni
suport per fer una Pla d‘empresa a altres que s‘inicien, per
intercanvi d‘aprenentatge, per no repetir els mateixos errors...
- Sensibilització formació per generar empreses... amb suport i
finançament per part de les administracions.
Davant de la pèrdua de l’activitat
econòmica local: caldria una promoció
- Promoció de l‘activitat econòmica local, donar-la a conèixer.
- Promoure iniciatives de persones o grups, entitats...
Institut Municipal de Serveis Socials
31
específica, orientada a significar i
prevaler l‘economia local vs. les
empreses fortes externes de fora de
Tarragona, cal protegir aquest
coneixement que la ciutat en té...
- Prospecció dinàmica del mercat ... actualitzada...
- Fomentar aliances entre administració / xarxa empresarial / agents
del tercer sector...
Davant del paper clau que les
entitats del tercer sector tenen en
aquest àmbit
- Creació d‘una Plataforma d‘entitats del tercer sector d‘inserció
laboral, que treballen amb col·lectius de persones amb dificultats
d‘inserció / ocupació laboral. La finalitat: ordenar l‘activitat, avançar
en criteris comuns d‘actuació, generar una interlocució amb
l‘administració local per actuar conjuntament...
Com a aspectes destacables del debat: punts controvertits
“La crisi és passatgera o estructural?”. S‘assenyala que caldria distingir les tensions entre dinàmiques estructurals que
perpetuen segments de població en situació precària laboral i dinàmiques de l‘actual crisi, les quals estan incidint en segments de
població anteriorment amb ―situacions més normalitzades‖... Es valora que caldria diferenciar els efectes i incidències de les
diverses dinàmiques, sobretot pensant en la tipologia i accessibilitat a mesures o línees d‘acció per posar en marxa.
Pel que fa a la desigual distribució de la població amb dificultats a la ciutat, s‘assenyala que és un element important a
considerar, especialment en barris on ja existien problemàtiques estructurals i ara, amb la crisi, aquestes situacions de
vulnerabilitat s‘han aguditzat. Aquesta consideració es reforça amb l‘estudi fet per la URV sobre condicions de vida de la població
Institut Municipal de Serveis Socials
32
de Tarragona ciutat, on s‘observa l‘estreta correlació entre població vulnerable (amb dificultats i problemàtiques associades) i la
seva distribució en zones o barris and problemàtiques afegides (urbanístiques, d‘habitatge, de cohesió social...).
El paper de les ajudes i subsidis, com instrument de garantia d‘una renda mínima. A favor es planteja que suposa una eina de
contenció, ja estructural, sent conscients que no és la solució... Amb aquestes ajudes moltes famílies poden sortir endavant en
situacions crítiques determinades, sinó la situació actual seria molt més greu... Està en joc també el conflicte social... Els
comentaris més crítics sobre aquestes polítiques garantistes és que ―provoquen un efecte pervers de dependència, no treu a les
famílies del pou... i es troben amb casos de malversació de fons públics...‖. En la seva pràctica, no s‘aprecia una rendibilitat social,
són ajudes molt atomitzades que procedeixen de diferents fonts (institucions, entitats..) i, gradualment, estan resultant més rígides
en la selecció de perfils i situacions per a la seva obtenció
El paper de la formació ocupacional. El debat es va centrar en l‘efectivitat real o no, i en la utilitat de la formació dintre de les
polítiques actives d‘ocupació que s‘estan portant a terme a Tarragona. Si, després de tant temps en aquesta línea, es pot
considerar que ―estem formant per a l‘ocupació o no‖.
D‘una banda, es va valorar més críticament perquè es té la sensació d‘un impacte mínim en relació al volum d‘inversió que es fa,
considerant els dissenys tant desajustats i els criteris cada vegada més rígids (de perfils a formar, de continguts, de terminis...).
S‘apunta a que per a un impacte major s‘hauria d‘orientar cap a la feina que n‘hi ha realment (demanda de les empreses), i no ―als
perfils exclosos‖ (perfils més vulnerables o en situació de risc de quedar/estar fora del mercat de treball...). Aquest divergència va
ser força debatuda.
Institut Municipal de Serveis Socials
33
D‘altra banda, altres participants van reafirmar el valor social de la formació ocupacional. El fet de tenir aquesta eina, en si mateixa,
ja té una funció social positiva. Tot i que si que s‘era conscient que es podria millorar, tractant de rendibilitzar el seu impacte, la
seva validesa, orientant-la cap a les necessitats de les empreses i de les persones. ―Potser que la formació no doni una feina de
manera immediata... però si capacitació, oportunitats de reflexió i de decisió... ‖. Sobretot es va posar èmfasi en la necessitat de
preparar a les persones per fer més efectiva la recerca de feina. I el repte es presenta en: com fer que la formació tingui una
incidència real en l‘accés a l‘ocupació laboral.
La funció dels orientadors laborals també va ser posada en qüestió, sobretot perquè consideraven que estaven sent
infrautilitzats. ―La frustració que els generen els criteris tan restrictius, i tan variables... d‘una banda. I la manca d‘objectius generals
per l‘altra banda, no els permet desenvolupar una tasca més de suport a les persones aturades‖.
Debat sobre les polítiques actives d’ocupació: el seu paper i impacte real. En el rerefons, un debat crític sobre el disseny de
les polítiques actives d‘ocupació que s‘estan portant a terme en la ciutat... que, segons part dels participants,―barregen i prioritzen
criteris garantistes, criteris socials per a l‘ocupació (perfils en atur, en situació de risc, amb dificultats personals, familiars...) en
relació als criteris professionals, en funció de l‘oferta real d‘ocupació... Qüestions que es plantegen serien:
―sembla que les polítiques actives d‘ocupació siguin una excusa de finançament, més que de generar ocupació‖.
―el resultat que s‘està veient d‘aquestes polítiques són borses estructurals permanents de persones excloses...‖
―aquestes polítiques, en relació a les polítiques d‘igualtat de gènere, estan afavorint l‘ocupació entre les dones o no?‖
Institut Municipal de Serveis Socials
34
Més que generar continus plans d‘ocupació.., els participants veuen dèficits a resoldre primerament, com ara: la no continuïtat per a
les persones que ja hi han participat, el no fer actuacions més integrals. Per tant, valoren que ―s‘hauria de generar una planificació
estratègica amb orientació global i ajustada a la realitat local, amb una visió d‘oportunitat i creativitat...‖.
Altre realitat present en les aportacions va ser si part de l‘atenció en la intervenció hauria de ser per emergir llocs de feina que ara
estan ―submergits‖ o en ―dignificar‖ llocs precarietats, de vegades per les externalitzacions que fan les administracions amb entitats
col·laboradores i proveïdores de serveis.
En aquest sentit el debat es va centrar en aquests idees força:
cal donar resposta a l‘existència i increment de col·lectius de població en situació precària amb risc de cronificació, pel que fa a
l‘accés a la renda i al mercat de treball.
les desigualtats en la distribució territorial de la renda a Tarragona: necessitat d‘atendre a determinats barris on es concentren
els principals problemes (Sant Salvador, determinades zones de la Part Baixa, barris de Ponent...).
necessitat d‘ordenar, potenciar i donar efectivitat a l‘oferta de formació ocupacional de la ciutat, donant sentit i eficàcia a unes
―polítiques actives d‘ocupació‖.
dèficits en l‘orientació de la contractació i desajusts en les demandes i en les ofertes d‘ocupació.
Institut Municipal de Serveis Socials
35
posar en valor i reforçar el protagonisme de l‘autoocupació, del professional autònom, i de l‘activitat econòmica local.
cal afavorir / promoure ocupació real, des dels mitjans disponibles: agents, formació, acompanyament en itineraris, millorar la
preparació de les persones (especialment dels i de les joves).
necessitat d‘una acció i d‘una interlocució conjuntes de tots els agents de la ciutat cap a aquest àmbit: administració local,
agents econòmics, sindicats, entitats del tercer sector i xarxes socials.
Institut Municipal de Serveis Socials
36
Àmbit econòmic i de l’ocupació laboral Dia: 14/10/2010 Lloc de la sessió: IMET - Tarragona
noms participants servei / entitat
Alicia Tudela Pla Integral Campclar - SMO
Azuzena Suárez Anem per feina
Bibian Cano CERCA
Beatriz Ureta Fundació L'Heura de Tarragona
Carme Cartanyà Palau Generalitat de Catalunya - DASC -Pirmi
Joan Josep Izquierdo Fundació en Xarxa
Joan Marc Vendrell Fundació CASAL AMIC
Jordi Genè UGT - Associació Amic
Jose Antonio López Solé Ajunt. de Tarragona - SMO
Josep Mª Rebull Generalitat de Catalunya - Dpt. de Treball -Pirmi
Judith Martínez Lasheras Generalitat de Catalunya - Dpt. de Treball -Pirmi
Julià Garcia UGT
Maite Ruiz Aj. de Tarragona - IMSST
Maria Escoda Pijoan Fund. ECOM
Montserrat Sanahuja Ferrando CCOO
Pilar Obiols CARITAS
Yolanda Somoscarrera CREU ROJA
Institut Municipal de Serveis Socials
37
Sergi Sànchez Oficina Tècnica PLICS - Tarragona
Neus Gimeno Oficina Tècnica PLICS - Tarragona
Juana Ferrer Cooperativa ETCS - Conducció / dinamització grup
Institut Municipal de Serveis Socials
38
4. Annex: Rellevància dels factors de renda i ocupació per a comprendre els processos d’inclusió i
exclusió social1
Durant molt de temps, la pobresa s‘ha associat amb els sectors més marginals, que acumulaven altres problemes socials i de
salut. Al llarg dels últims anys, però, des de diversos estudis i des de l‘opinió pública s‘han identificat bosses de pobresa entre
població socialment integrada. De fet, en l‘actualitat, la majoria de gent és conscient, per exemple, de les dificultats que tenen per
arribar a fi de mes moltes dones vídues pensionistes.
Si bé la pobresa entre la gent gran continua existint, nous riscos socials associats a fenòmens característics de les societats
postindustrials -com la ruptura familiar després d‘un divorci o el treball precari— han intensificat les dificultats econòmiques en
altres moments de la vida de les persones, sobretot en la infància. En aquest sentit, Espanya té la taxa més alta d‘Europa tant en
pobresa infantil (24%) com entre la població anciana (31%)2.
1 Les idees que segueixen en aquest primer punt s’extreuen fonamentalment de Pau Marí-Klose (2008). Informe de la inclusió social a Espanya 2008.
Fundació Caixa de Catalunya. 2 Dades INE 2006.
Institut Municipal de Serveis Socials
39
En canvi, la taxa de pobresa de les persones d‘entre 16 i 24 anys se situa bastant per sota de la mitjana europea (19%). Això és
possible gràcies a que, a diferència del que passa a bona part dels països de l‘entorn europeu, la majoria dels joves d‘entre 16 i 24
anys continuen vivint a la llar del seus pares, majoritàriament en contra dels seus desitjos.
Respecte a la pobresa extrema, les taxes més elevades es concentren en els menors de 16 anys (10%), tres punts per sobre de la
taxa de pobresa extrema entre la gent gran. Aquesta diferència s‘explica perquè les transferències socials han estat capaces de
protegir les persones més grans del risc de pobresa alta, més que no pas els menors.
Igualment, si observem els riscos de pobresa havent descomptat els costos de l‘habitatge, veiem que la infància és l‘etapa de l cicle
de la vida amb més possibilitats de patir una situació de pobresa. Per exemple, el fet de descomptar els costos de l‘habitatge de la
llar en què viuen infants de 3 a 5 anys incrementa les taxes de pobresa 9 punts percentuals: d‘un 20% a un 29%. Contràriament,
entre les persones ancianes -que viuen majoritàriament (més d‘un 80%) en habitatges en propietat sense cap càrrega hipotecària-
l‘impacta dels costos de l‘habitatge sobre els riscos de pobresa és poc significatiu.
En la mesura que la principal font de renda de les famílies és la que es deriva de la participació en el mercat de treball, és evident
que l‘estudi de l‘accés a la renda passarà, en bona part, per l‘estudi de la inserció de les persones en el mercat de treball. De fet,
Institut Municipal de Serveis Socials
40
una de les estratègies primordials per lluitar contra l‘exclusió social i la pobresa a escala europea consisteix a ―activar‖ les persones
que no treballen, és a dir, a fomentar-ne la participació en el mercat de treball3.
De totes maneres, estudis recents mostren que el mercat laboral no compleix de forma tan eficaç la funció integradora que li
correspon, a causa de la desaparició gradual de l‘ocupació de tipus estable, ben remunerada, protegida jurídicament i base de la
ciutadania social. Així, l‘evolució dels mercats i dels sistemes productius (determinada en bona mesura per les forces de la
globalització i els avenços tecnològics) han augmentat considerablement els acomiadaments massius i les altes taxes d‘atur – en
un primer moment- i l‘augment dels treballs temporals i a temps parcial – més recentment.
Els alts nivells d‘atur en el moment de crisi de finals de l‘any 2010, vorejant el 20%, és sense cap dubte una de les principals fonts
generadores de vulnerabilitat i exclusió social. La feina és fonamental no només per proporcionar seguretat material, sinó també
per atorgar estatus, sent un dels elements bàsics de la identitat social de la persona. D‘aquesta manera, la situació desocupació no
només té un efecte en les condicions materials de la persona o família, sinó que també pot endegar un procés d‘exclusió socia l, en
deteriorar altres aspectes de la vida de la persona materials (habitatge, possibilitats d‘oci, etc) però també relacionals (vincles
socials, relacions familiars, salut mental).
3 No obstant, les polítiques de lluita contra la pobresa mai no han d’oblidar que hi ha persones que -a causa de les seves característiques personals (ex: dependència
física o edat), familiars (ex: cura a terceres persones), culturals (ex: pertany a col·lectiu discriminat del mercat laboral)- no poden accedir en condicions adequades al mercat
laboral. En aquest casos, poden necessitar ajuts que compensin la falta de renda adquirida en el mercat laboral.
Institut Municipal de Serveis Socials
41
No obstant, la pobresa no afecta únicament a aquelles llars en situació de desocupació o inactivitat. El 20% de les llars actives on
treballa només una persona té uns ingressos equivalents que se situen per sota del llindar de la pobresa. A més, si l‘ocupació de la
única persona que treballa a la llar és temporal, les possibilitats que la llar sigui pobre augmenten fins al 30%. Igualment, la
qualitat del treball es vincula a dimensions socials de la mateixa ocupació que afavoreixen la integració social del treballador/a. En
aquest sentit, un treball de qualitat hauria de propiciar equilibris desitjats entre treball i altres recursos i aspiracions personals.
Malauradament, la inseguretat en el treball, els riscos per a la salut o els horaris asocials amenacen la naturalesa d‘aquests
equilibris i configuren noves trajectòries de vulnerabilitat social.