Pla local joventut 2010 2013

Pla Local de Joventut 2010-2013 de Molins de Rei

2

ÍNDEX

1.- Introducció

1.1. Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya 3

1.2. La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei 4

1.3. Els eixos vertebradors del Pla Local 6

2.- Característiques estructurals

2.1 Recursos humans 11

2.2 Recursos financers 11

2.3 Recursos funcionals 12

3-. Principis de funcionament

3.1 Interdepartamentalitat 13

3.2 Interinstituionalitat 15

3.3 Participació Jove 17

4.- Característiques metodològiques

4.1 Diagnosi

a. Anàlisis de la realitat

b. Visualització

c. Diagnòstic

19

4.2 Disseny del Pla Local de Joventut

a. Objectius

b. Projecte

c. Temporalització

d.Pressupost per projectes

94

4.3 Avaluació 184

5.- Annexos 189

6.- Bibliografia 190


3

1. Introducció

1.1. Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya

L’inici del disseny d’una acció pública a favor dels joves a l’Estat espanyol no es

produeix fins l’any 1979, data de l’arribada dels primers ajuntaments democràtics. És a

partir d’aquest moment que es reconeix la joventut com a un col·lectiu amb una

idiosincràsia i unes necessitats socials pròpies. Malgrat això, no és fins la dècada dels

vuitanta, concretament el 1985 i aprofitant la celebració de l’any Internacional de la

Joventut, quan neix el primer projecte jove a Espanya: el Projecte Jove de l’Ajuntament

de Barcelona, que metodològicament pren com a referent experiències europees. És

l’any zero de les denominades polítiques integrals que defineixen l’etapa jove com un

període de transició cap a l’edat adulta.

Actualment, aquest concepte de joventut com a etapa de transició ha canviat. El motiu

principal d’aquesta evolució és la pròpia transformació de la condició juvenil. Ara per

ara, els joves tenen uns comportaments socials diferents que en dècades anteriors. Hi

ha uns fets diferencials (canvi de mentalitat, de valors i de cultura) que han provocat

l’emergència de la joventut entesa com un nou període vital de l’individu. Segons

aquesta concepció s’ha d’afirmar que els joves i les joves són ciutadans de ple dret,

així com constatar que l’espai juvenil actua com un potent camp d’innovació social i

cultural i que, per tant, les respostes que els joves plantegen als seus problemes

serveixen també a tota la societat.

Tot això provoca un canvi en la manera d’entendre i implementar les polítiques de

joventut. Es passa de les Polítiques Integrals a les Polítiques Afirmatives. Aquestes es

deixen de concebre com a programes de transició i passen a ser accions afirmatives

de la nova condició juvenil, és a dir, polítiques orientades a potenciar la plena

ciutadania del joves. Tot i introduir canvis significatius, les polítiques afirmatives no

trenquen radicalment amb el model integral, i s’han d’entendre com l’evolució lògica

d’aquest antic model. Tot i això, els plantejaments inicials d’ambdues polítiques

difereixen conceptualment en la definició mateixa de la joventut i en el seu objectiu

principal. Si el model de polítiques integrals definia a la joventut com un període de


4

transició i tenia com objectiu principal la inserció social i professional, les polítiques

afirmatives la defineixen com una etapa plena de la vida i el seu objectiu, per tant, és

aconseguir l’autonomia personal i la plena ciutadania del jove. La continuïtat queda

establerta en el punt de partida d’ambdós models polítics perquè tots dos models

parteixen de la perspectiva global i integral per acostar l’Administració a la realitat dels

joves.

1.2. La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei

Els canvis en la condició juvenil condueixen a un replantejament en el model

d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les noves

orientacions de la política juvenil. Dintre d’aquest nou model d’enfocament afirmatiu de

les polítiques de joventut, un dels elements importants dintre de l’actuació de

l’Administració, és el desenvolupament del Pla Director de Joventut. Aquest és una

eina fonamental de l’Ajuntament de Molins de Rei per a desenvolupar les polítiques

adreçades a les joves i als joves de la ciutat.

El Pla Director de la política de Joventut es dissenya seguint la metodologia establerta

per les Noves Polítiques Afirmatives. Per tant, es contempla la joventut com una etapa

plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i entendre els joves i les joves

des d’una perspectiva global. En aquest sentit proposem treballar cinc eixos per a

desenvolupar la nova manera d’entendre aquesta condició juvenil: l’autonomia, la

ciutadania, la creativitat, la mobilitat i l’experimentació.

Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret, des del Negociat d’Emancipació

Juvenil, hem engegat diferents programes per impulsar algunes de les noves

demandes de la joventut actual. Així doncs, el Pla Director vol ser una eina que

desenvolupi l’acció política adreçada als joves de Molins de Rei. Es vol configurar com

un instrument obert, dinàmic i participatiu, fet per als joves i amb el joves del municipi.

Creiem en la necessitat d’un Pla Director perquè els joves necessiten suport a la seva

creativitat, a la seva formació, a les seves iniciatives, a les seves empreses. D’aquesta

manera, estem donant suport al progrés de la nostra població. Els joves de Molins de


5

Rei intenten divertir-se, estudien, són la base del món associatiu, treballen,

consumeixen, creen riquesa i ja s’han convertit en el motor econòmic de la nostra vila.

Aquesta necessitat dels joves queda palesa ja en el Pla Estratègic de Molins de Rei,

on s’afirma que un dels reptes del municipi en els propers anys és “intentar marcar les

línies d’actuació que facin possible la integració social i professional dels joves;

proporcionar, donar suport i dur a terme activitats, projectes, programes, serveis i

equipaments que facilitin als joves els instruments necessaris perquè esdevinguin

vilatans actius que sàpiguen trobar la solució dels seus problemes i, a més, facin de

Molins de Rei un municipi amb l’esperit que planteja el Pla Estratègic, un municipi

obert, plural, integrador, culturalment actiu i socialment cohesionat que vetlla per la

qualitat ambiental i el desenvolupament econòmic.

Volem que el nostre Pla Director s’articuli en funció d’aquests objectius generals

perquè responen a les necessitats dels joves i les joves de Molins de Rei, i es vertebri

segons els cinc eixos esmentats anteriorment.

La Participació ha de ser un dels eixos vertebradors perquè els i les joves siguin

protagonistes actius de la vila amb el doble objectiu de promoure la seva participació

activa i el seu desenvolupament social. Els i les joves de Molins viuen de ple a la seva

vila: constitueixen i formen part d’entitats, organitzen accions concretes, canalitzen

actuacions adreçades al col·lectiu juvenil. Aquesta és un realitat evident, però hi volen

participar més. Necessiten més espais de participació. És per aquest motiu que la

participació ha de ser un dels objectius prioritaris d’actuació.

L’Habitatge és el segon objectiu o eix vertebrador. La qualitat de vida i l’emancipació

personal dels joves i de les joves passen per tenir un espai propi on desenvolupar-se.

L’adquisició d’un primer habitatge és un problema seriós per aquells col·lectius menys

afavorits, entre els quals es troben els joves que necessiten comprar o llogar el seu

primer pis.

La Cultura, com a element integrador i relacional dels joves ha de ser un dels eixos

més importants. Els joves de Molins utilitzen els recursos culturals de la seva ciutat,


6

però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia cultura, necessiten

nous espais per poder fer-ho i volen sentir-se recolzats. Cultura és aquí necessitat

d’innovació, equipaments i integració.

1.3. Els eixos vertebradors del Pla Director

Autonomia

“Realment ser jove és molt dur, per algunes

coses ets gran i per d’altres petit. Què sóc?

Postadolescent? Adulta? No n’hi ha prou a fer

un carnet jove. Els joves serem els adults i

governants del futur”.

Les noves polítiques afirmatives, tal i com s’hi ha fet referència amb anterioritat, són

d’afirmació de la joventut com una nova etapa de la vida de l’individu, entesa en un

sentit ple. Perquè els joves puguin assolir aquesta plenitud han de gaudir d’autonomia.

En conseqüència, un dels nostres objectius és assegurar la igualtat dels joves per tal

que gaudeixin plenament de les potencialitats que els ofereix la seva condició. Hem

d’assegurar la igualtat dels joves posant l’accent en els dèficits formatius dels joves

amb més dificultats, així com estimular les iniciatives d’autoaprenentatge i

autoocupació. Hem d’afavorir l’aflorament dels nous jaciments d’ocupació. Tot això ho

hem desenvolupat des de programes que l’Ajuntament de Molins dur a terme en

matèria d’inserció laboral i igualtat d’oportunitats. Hem de canalitzar la informació de

l’existència d’aquests programes, així com potenciar els programes existents i

fomentar-ne la creació d’altres de necessaris i inexistents en l’actualitat.

No podem deixar de banda les situacions clàssiques de risc social i salut, que haurem

d’afrontar des del camp de la sanitat i les “bones pràctiques” de consum, ajudant-nos

d’una eina imprescindible com és la informació adreçada als joves.


7

Finalment, tampoc podem oblidar que un dels pilars essencials de l’autonomia

personal passa per la possibilitat d’accedir a un espai vital propi, que s’aconsegueix a

través de l’habitatge. En aquest camp, hem d’intervenir de manera decidida en

l’habitatge de lloguer i en l’habitatge de promoció pública per a joves.

Ciutadania

“Ens agradaria que hi hagués codecisió amb els joves, que no sigui només

consultiu”.

El concepte de ciutadania corre el risc d’esdevenir quelcom vacu i abstracte, a causa

que moltes persones no tenen interioritzats els fonaments que constitueixen la mateixa

definició de ciutadà. En aquest sentit, els joves del present viuen i pensen la seva

condició d’una manera que permet omplir de continguts reals una abstracció que, per a

moltes generacions anteriors, és tan sols una paraula que omple documents. Per

contra, per la joventut d’avui els fonaments de la democràcia, els drets individuals, la

solidaritat, l’ecologia i el medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu

paper dintre les nostres societats. Els joves d’ara se senten ciutadans del món, del seu

continent, del seu país i del seu municipi. Tant des d’una vessant més global com des

d’un punt de vista local aquests han trobat una transcendència real al concepte de

ciutadania.

Per tant, des d’aquesta perspectiva el nostre Pla Director ha d’aplegar totes aquelles

propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg individual a

l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents entitats juvenils de la

nostra ciutat o bé amb altres formes potencials d’agrupació. Aquesta participació ha de

ser bidireccional, ja que de tenir present la comunicació contínua entre els joves de

Molins i la institució municipal, es consoliden com a un espai real d’expressió.

L’objectiu és establir nous canals participatius periòdics i assegurar conductes fiables

d’informació per tal que els joves puguin accedir a aquesta i, així, potenciar la seva

opinió individual i les formes d’intercanvi.


8

No ens hem d’oblidar d’aquells grups de població juvenil amb més dificultats d’accés a

la informació. Hi ha joves que per la seva trajectòria individual o per certs

condicionants socials manifesten algunes dificultats de comunicació. És sobre aquests

sectors on s’ha de fer una ressenya especial, i cal intentar socialitzar-los a través de la

interiorització dels seus propis drets, com una de les màximes de la participació.

Cal promocionar i donar suport a iniciatives d’associacionisme, voluntariat, solidaritat i

cooperació. Hem de mirar d’aconseguir que la participació i la solidaritat tinguin

cabuda als mitjans de comunicació per tal que arribin a la resta de la societat. No hem

de deixar de banda que el més important d’aquests processos és fer partícip a tota la

població, tant des del punt de vista de la informació com, sempre que sigui possible,

des de la implicació.

Creativitat

“Estar de bars està molt bé, però si te’n canses on vas?”

Des de l’Ajuntament de Molins de Rei volem i hem de reivindicar l’estètica jove. Hem

de donar suport tant a l’apropiació d’aquesta estètica com a l’acceptació per part dels

adults d’aquestes noves formes creatives. Els joves utilitzen els recursos culturals que

ofereix la nostra vila i això ens ha de conduir a superar la dicotomia que es produeix

entre cultura artística de mitjana o alta qualitat, per adults, i cultura artística no entesa

pels adults i considerada de baixa qualitat, destinada als joves. Aquest trencament

conceptual, que ara per ara es produeix només en una direcció, la jove, s’ha de traduir

en el foment de les experiències culturals juvenils. De la mateixa manera que els joves

han fet un esforç per apropar-se a les arts institucionalitzades, alhora s’han d’impulsar

les creacions i els treballs simbòlics del jovent.

Segons aquest criteri, des de l’Ajuntament de Molins, hem d’oferir una democratització

de les pràctiques culturals establertes sense deixar de fomentar, donar suport i

reivindicar la creació amb segell jove com a punt de partida. En aquest sentit, hem

d’impulsar equipaments destinats tant a la producció de nous creadors com al consum

cultural que se’n deriva. Ha de ser també la nostra prioritat sensibilitzar el conjunt dels

joves i de les joves de Molins, en concret, i el conjunt de la població molinenca, en


9

general, vers la creació jove, a través de la difusió i l’intercanvi de qualsevol tipus

d’expressió cultural intrínsecament jove. És necessari també que els canals de

comunicació amb l’Ajuntament s’enforteixin i els joves puguin ser protagonistes

directes de la cultura que volen rebre. Així, un dels elements més destacats que

provoqui un apropament entre el jove i la cultura ha de passar per potenciar

mecanismes de participació cultural.

Mobilitat

“Es valoren molt els intercanvis cap altres llocs d’Europa”

La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es mouen,

es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a la mateixa vila.

Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si partim d’aquesta dada, cal

promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir més en fórmules d’intercanvi que

potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la participació.

No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de manera

més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem d’entendre i estendre la

particularitat de la nostra situació geogràfica i parar especial atenció a l’espai

metropolità i la facilitat amb la qual, sovint, desapareixen les fronteres entre ciutats.

Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna i adequar

així tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb l’objectiu,

d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes culturals que

cadascuna d’elles programa durant la nit i, de l’altra, intentar disminuir la sinistralitat

juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores. Per aconseguir això últim, hem

de promoure l’ús dels transport públic, sobretot entre els més joves.


10

Experimentació

“Haurien de potenciar més l’esport”

Els joves viuen de manera molt diferent el seu temps escolar i formal (de dilluns a

dijous) i el temps d’oci, que aglutina tots el caps de setmana. És durant el cap de

setmana que el jove té un espai de llibertat que aquest considera propi, un autèntic lloc

de diversió i de lleure. Les polítiques afirmatives que hem d’aplicar han d’articular

aquest àmbit, com un eix central de la nova condició juvenil.

D’altra banda, el camp de l’experimentació aconsegueix atreure al jove cap a altres

vessants de la seva vida, transformant-les i vertebrant-les. És aquí on rau la seva

importància i la necessitat, per part de les administracions, d’oferir polítiques en aquest

sentit.

Les línies d’actuació són poc tangibles com el concepte mateix, però és possible

enfocar la política de joventut sobre la base de tres nivells. Primer, a partir de

l’ampliació dels espais d’oci, amb l’obertura de nous equipaments i serveis educatius i

esportius. Segon, en una nova política d’espais juvenils que passi per l’apropiació i

l’ocupació dels espais pels joves mateix. I, tercer, ha d’oferir espais d’accés a les

noves tecnologies.


11

2.- Característiques estructurals

2.1 Recursos humans

Càrrec Nº Categoria laboral Temps de dedicació

Regidor 1

Cap de Negociat 1 B Dedicació exclusiva a

joventut amb jornada

completa

Animadores

socioculturals

2 C Dedicació exclusiva a

joventut amb jornada

completa

Informadora juvenil 2 C Dedicació exclusiva a

joventut a ½ jornada

Auxiliar administrativa 1 C dedicació parcial a joventut

2.2 Recursos financers

2003 2004 2005 (2) 2006 (2) 2007 (2) 2008 (2)

EUROS % EUROS % EUROS % EUROS % EUROS % EUROS % Politiques educatives i culturals(1)

32.200,78 € 78,90% 35.158,01 € 83% 61.936,39 € 68,70% 61.717,80 € 59,40% 61.698,53 € 60,00% 48.375,12 € 49,50%

Polítiques d’accés al món del treball

2.468,33 € 2,40% 3.000,00 € 3,20%

Polítiques d’accés a l’habitatge

13.755,07 € 15,00% 13.080,41 € 12,20% 12.233,69 € 11,90% 13.809,96 € 14,7

Polítiques de promoció de la salut

599,69 € 0,67% 200,00 € 0,20% 520,00 € 0,5 3.220,00 € 3,6

Polítiques de participació i associacionisme

7.750,26 € 18% 5.483,58 € 11% 12.569,54 € 14,03% 27.174,08 € 24,50% 23.563,08 € 22,90% 25.396,08 € 23,49%

Polítiques d'informació i assessorament

1.351,00 € 3,10% 2.860,00 € 6% 1.432,02 € 1,60% 3.852,00 € 3,70% 2.225,00 € 2,12% 5.826,50 € 5,51%

39.951,04 € 100% 40.641,59 € 100% 88.860,69 € 100,00% 102.172,29 € 100,00% 102.708,63 € 100,00% 93.801,16 € 100%

Notes

(1) inclou les accions d'informació juvenil, realitzades des del Servei d'Informació Juvenil- Punt Jove

(2) s'han inclos les partides de capitol 2 i 4


12

2.3 Recursos funcionals

Equipament Tipus activitat Caràcter

Punt Jove

Informació Juvenil

Sala Ordinadors

Dinamització

Ús específic

Centre Comunitari

Pont de la Cadena

Activitats

socioculturals Ús específic

Centre Cívic de

l’Àngel

Activitats

socioculturals Ús específic

Poliesportiu

Activitats esportives Sectorial

Casal de Joves Espai entitats Ús específic


13

3. Principis de funcionament

3.1 Interdepartamentalitat

Vivim en un món de xarxes socials, on les relacions són vitals pel funcionament de la

nostra societat1. Les persones s'interrelacionen amb altres persones a la vida

quotidiana: amb els amics, amb la família, amb els companys de feina. De fet, l'home

per naturalesa és un zoom politicon, un animal polític que necessita viure en societat i

és per això que ha creat institucions i estructures socials, que alhora també es

relacionen entre sí. Les polítiques que es desenvolupen des de les administracions no

poden ser alienes a aquesta característica tan intrínseca a l'ésser humà, i s'han

d'elaborar des d'una perspectiva global, amb capacitat de posar en relació les

diferents dimensions que configuren, de forma interdependent, la realitat de les

persones.

En aquest sentit, les polítiques de joventut no són quelcom diferent. El jove o la jove

que fa esport és el mateix que estudia i que busca feina, i el mateix que està vivint el

despertar de la seva sexualitat, el mateix que necessita un habitatge i demana un

equipament cultural o que hi hagi un centre comercial a la seva ciutat. Utilitzant una

metàfora, el jove és un organisme compost per molts àtoms, per realitats múltiples

integrades. Davant aquesta realitat, les polítiques els han d'oferir respostes que no

estiguin pensades de manera fragmentada. Calen polítiques integrals per a una realitat

integrada.

Les polítiques de joventut han de ser concebudes des dels criteris de transversalitat i

integració, no de forma segmentada. No només han d'atendre les necessitats dels

joves i oferir determinats serveis puntuals i aïllats, sinó treballar des d'una perspectiva

global que interrelacioni els diversos àmbits de la vida dels joves i de les joves: l'oci, el

treball, l'habitatge, la salut, la participació democràtica. Això implica que totes les

administracions i els seus nivell d'organització estableixin mecanismes de treball

1 Les xarxes socials constitueixen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió de la seva lògica d'enllaç modifica de forma substancial l'operació i els resultats dels processos de producció, l'experiència, el poder i la cultura. La Era de la Información. Economía, sociedad y cultura. Manuel Castells. Editorial: Alianza Editorial: Pàg. 505.


14

conjunt entre responsables i tècnics de diferents departaments per donar una resposta

unitària i global a les necessitats de la joventut i de la ciutadania en general.

A Molins de Rei s'ha desenvolupat una labor important quant a l'assumpció d’un model

unitari i de les programacions de caire transversal, sobretot a l’Àrea de Serveis a les

Persones. S'ha avançat molt en el desenvolupament de programacions transversals

que produeixen eficients línies d'actuació per a la consecució dels objectius de

benestar i cohesió social, sota una base potent de plantejament d'un model de Serveis

Personals integral, estratègic, comunitari i participatiu.

Les regidories i serveis adscrits a l’Àrea de Serveis a les Persones (ASP), són

actualment: Regidoria de Cultura, Regidoria d'Educació, Regidoria d'Emancipació

Juvenil, Regidoria d'Esports, Regidoria Gent Gran, Regidoria d'Infància, Regidoria de

Nova Ciutadania i Drets Humans, Regidoria de Polítiques d'Igualtat entre Home i

Dona, Regidoria de Sanitat, Regidoria de Serveis Socials i Regidoria de Solidaritat,

Cooperació i Pau. L’equip està format per 9 caps de negociat, 8 tècnics i 5 regidors.

Vol un

Centre comercia

l

Demana un Casal de joves

Vol un pis

Viu la seva

sexualitat

Estudia

Busca feina

Fa esport

EEELLL/// LLLAAA JJJOOOVVVEEE


15

L’equip s’organitza a través de reunions quinzenals en què participen els caps de

negociat i el Director de l’ASP, que es configura com un òrgan de coordinació

interdepartamental estable.

A més a més hi ha grups de treball específics per a alguns programes: projecte XEL,

Trencaclosques, Taula nit segura…

Amb els diferents Plans locals que s’han elaborat des de la regidoria d’Emancipació

Juvenil s’està reforçant la consciència de continuar treballant conjuntament i, sobretot,

el fet de copsar temes transversals com és el de joventut, valorant la definició de línies

de treball conjunt entre els diferents departaments de l’Ajuntament.

Així doncs, el treball interdepartamental és un dels pilars fonamentals de les polítiques

globals i de joventut del municipi.

3.2 Interinstitucionalitat

Amb l’objectiu de vertebrar les accions i projectes que es duen a terme tant en el

territori com en l’àmbit supramunicipal, es fa necessari un treball interinstitucional, per

tal de sumar esforços i recursos que possibilitin millorar els serveis i les accions que

s’adrecen a un mateix col·lectiu. A més a més, el treball interinstitucional permet

ampliar les interpretacions i les respostes a les necessitats; en resum permet abordar

les problemàtiques amb més sentit i força.

Actualment, des de l’Ajuntament de Molins de Rei estan establertes les relacions

interinstitucionals següents:

• Centres educació Secundària

Mitjançant el programa PIDCES, que vam iniciar al curs 2002 i que des de l’octubre de

2008 s’està implementant als 4 centres de secundària de la Vila, es fa arribar

informació als joves sobre diferents àmbits de la seva vida amb l’objectiu de treballar

per la igualtat d’oportunitats a través de la informació i dinamització; es fomenta


16

l’adquisició d’hàbits consultius i participatius entre els joves dins del seu àmbit més

proper i, durant tot el procés de desenvolupament personal, es potencien els

mecanismes de participació tot contribuint a la creació i consolidació d’associacions i

grups juvenils, i la vinculació dels joves a entitats ja existents, es promou la realització

d’activitats per part dels joves, de difusió i creació cultural, esportives, formatives i de

temps lliure i es treballa la prevenció de conductes i hàbits de risc a través de la

informació.

En cada un dels centres s’ha delegat un referent del centre que setmanalment es

coordina amb la responsable del servei, una de les informadores juvenils. Dos cops

l’any (setembre-octubre i maig-juny), es fan reunions en cada centre de presentació i

avaluació del programa, en les quals participen la informadora juvenil, la cap del

negociat i l’equip directiu dels centres educatius.

• CAP de Molins de Rei

Es duen a terme activitats conjuntes als IES. La coordinació d’aquestes es fa

mitjançant la informadora juvenil responsable del PIDCES i la persona del CAP que

coordina el programa Salut i escola.

• Tècnics / tècniques de Joventut dels ajuntaments del Baix Llobregat Centre

Des de l’any 2006, s’està treballant de forma conjunta amb els ajuntaments de

Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Pallejà, el Papiol, Sant Vicenç

dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Vallirana en diferents

projectes, concretament la Borsa Jove d’Habitatge del Baix Llobregat Centre i el circuit

de música Sona Centre. Els tècnics dels diferents municipis es troben cada dos mesos

per coordinar els dos projectes esmentats i noves propostes de treball conjunt

adreçats als joves dels municipis esmentats.

• Consell Comarcal del Baix Llobregat

Mitjançant el conveni marc de col·laboració en matèria de joventut, signat a

l’Ajuntament de Molins de Rei amb l’Oficina Comarcal d’Informació i Serveis a la

Joventut del Baix Llobregat.


17

Es duen a terme diverses reunions, tant en l’àmbit polític com tècnic, que són

convocades per l’Oficina Comarcal, així com es manté una relació fluïda i constant

amb el personal tècnic de l’oficina.

• Diputació de Barcelona

Treballem conjuntament amb l’Oficina del Pla Jove, d’on rebem diferents subvencions

per a la implementació del Pla Director de Joventut i el programa PIDCES (Programa

d’Informació i Dinamització als Centres de Secundària).

Participem en el Pla formatiu que ofereix la Diputació i en altres propostes d’intercanvi i

coneixement que es posen a disposició del tècnics de joventut.

• Secretaria de Joventut

Treballem conjuntament amb la Secretaria de Joventut, d’on rebem diferents

subvencions per a la implementació del Pla Director de Joventut.

Participem en les ofertes de formació de la secretaria i en altres propostes d’intercanvi

i coneixement que es posen a disposició del tècnics de joventut.

3.3 Participació jove

La participació dels joves en la definició de les polítiques de joventut, considerem que

és el pilar fonamental de tot Pla director de Joventut. Amb aquesta intenció, en els dos

plans directors de Joventut que fins a dia d’avui ha tingut Molins de Rei, s’han dut a

terme processos de participació i avaluació que pretenien i pretenen que els joves

associats o no tinguin l’opció de manifestar les seves necessitats i prioritats, i per tant

puguin incidir en la definició de les polítiques.

Per a l’elaboració del 3r Pla Director de Joventut s’ha elaborat un procés de

participació en els joves en la diagnosi. Concretament s’han fet entrevistes a joves


18

associats, entrevistes a joves individuals i enquestes a joves dels IES. També es es

farà un procés de participació per a l’elaboració del Pla que es farà una vegada

finalitzat el procés de diagnosi.

Amb relació a la comunicació continuada amb els joves de la vila, hi ha diversos

canals que s’han anat creant i consolidant des de l’aprovació del 1r Pla director de

Joventut:

• web del Punt Jove (www.molinsderei.cat/puntjove). Agenda d’activitats conjuntes

on les entitats poden consultar els calendaris d’activitats programades per tal

d’evitar solapaments, així com donar a conèixer les seves activitats:

• mailing específic de joventut, per tal de poder fer arribar als joves de Molins

informació relativa a qualsevol temàtica que pot ser del seu interès.

Una tercera via de comunicació amb els joves és la que s’estableix mitjançant el

programa PIDCES, que es fa a l’IES on els joves poden fer arribar les seves propostes

i demandes a la informadora juvenil. Mitjançant aquesta via s’han implementat

diverses activitats adreçades als joves com un curs de hip-hop, acompanyament a una

entitat de Parkour, etc.

Per últim, s’han creat diverses taules temàtiques amb entitats o usuaris de diferents

serveis com, per exemple:

• Entitats de lleure, que mitjançant el projecte Viu el lleure! estan fent una

campanya de visualització i millora dels seus serveis a la Vila.

• Usuaris espai d’Assaig.

• Entitats que treballen per a la programació d’activitats socioculturals.


19

4.- Característiques metodològiques

4.1 Diagnosi

El procés de diagnosi és essencial per a planificar unes polítiques de joventut que

donin resposta a la realitat del municipi i dels joves, tant en referència a la intervenció

que es planifiqui per donar resposta a les seves necessitats, com per al coneixement

d’aquestes i al disseny de projectes que han de donar resposta a les seves inquietuds i

potencialitats.

La diagnosi ha de contemplar els diferents eixos en què s’estructura el pla director i cal

utilitzar dues metodologies que aporten informacions complementàries: la metodologia

quantitativa i la qualitativa.

a.- Anàlisis de la realitat

Anàlisi quantitativa

S’ha elaborat a partir del model d’Estudi de dades estadístiques III (EDEIII), facilitat per

la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’estudi recull dades de

població, educació, treball, habitatge i context socioeconòmic. Les dades utilitzades

han estat les disponibles a l’Idescat, Informe mensual d’atur registrat elaborat per la

Unitat de Promoció i Desenvolupament del Baix Llobregat 2008 del Consell Comarcal

del Baix Llobregat i les dades facilitades pel Servei Ocupació Laboral de Molins de Rei.

Anàlisi qualitativa

Per elaborar l’anàlisi qualitativa s’han realitzat diverses accions:

• Entrevistes semiestructurades a:

• Mostra aleatòria de joves: 8

• Representants d’associacions juvenils: 14

• Tècnics i serveis a la població i joventut: 8


20

• Representants AMPA centre educació secundària: 2

• Enquesta per conèixer les opinions i necessitats dels joves a:

• Alumnes de secundària: 136

• Taula d’experts en matèria de joventut, en què van participar 14 experts en

diverses temàtiques (educació, seguretat, polítiques de joventut, habitatge,

treball, informació juvenil, salut...)

b.- Visualització

Descripció de totes les polítiques existents al municipi destinades als joves. S’ha

utilitzat el mètode 3 Q, que proposa la Secretaria de Joventut.

c.- Diagnòstic

El diagnòstic és el resultat de comparar el que es fa (visualització) i el que s’hauria de

fer (anàlisi de la realitat) amb unes conclusions coherents, és a dir, que no presenti

contradiccions entre els resultats d’ambdues parts i que sigui versemblant.

Presentem seguidament els tres apartats:

a.- Anàlisis de la realitat

Anàlisi quantitativa

1. POBLACIÓ

Evolució de la població

En el període de temps que va del 1981 al 1991, la població de Molins de Rei va

disminuir lleugerament, però va començar a recuperar-se al 1996 per continuar

augmentant molt lentament fins als 23.544 habitants l’any 2007. Aquesta evolució

positiva ha estat també la tendència general a la comarca del Baix Llobregat.


21

Evolució de la població de Molins de Rei 1981-2007

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

1981 1986 1991 1996 2001 2007

-0,5

0

0,5

1

1,5

2

2,5

Habitants

Increment a(1)

(1) Increment Anual Brut

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de

Població 1996. Idescat.

Estructura de població

La piràmide de població de Molins de Rei ens mostra una estructura de població que

s’eixampla amb la franja d’edat de persones entre els 30 i els 34 (la franja d’edats més

destacada, quantitativament parlant) seguida de la franja d’edat de 35 a 39 anys. Es

podria parlar d’una població jove, però la base estreta de la piràmide indicaria una

possible davallada de la població (alentiment de l’evolució positiva de la població) i per

tant d’envelliment d’aquesta.

Piràmide de població de Molins de Rei de 2007

2000 1500 1000 500 0 500 1000 1500

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

de 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

homes dones

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

Tot i que l’estructura de població de Molins de Rei és semblant a les estructures que

podem trobar al Baix Llobregat i a tot Catalunya, cal destacar l’important pes de la

franja d’edat dels 30 als 34 anys així com el seu paper en l’augment de l’amplada de la

base de la piràmide (0-4 anys), tendència no tan marcada en l’estructura de població

de Catalunya. En comparació amb els índexs d’envelliment i de dependència global de


22

Catalunya (113 i 52 respectivament), Molins de Rei té uns índexs lleugerament

inferiors (91 i 43 respectivament) de manera que la població en edats dependents

representa una càrrega inferior respecte a la població en edats de treballar que la

mitjana catalana.

Població jove

La proporció de població jove (de 15 a 29 anys) respecte a la població total de Molins

de Rei és actualment d’un 17,82%. Aquest percentatge ha anat disminuint al llarg dels

anys passant d’un 24,47% l’any 1996 a les xifres actuals. Comparant l’evolució de la

població jove del municipi amb aquelles del Baix Llobregat i Catalunya, unitats

territorials on també ha disminuït la població jove, Molins de Rei ha vist reduïda la seva

població jove en un 6,65% en els últims 11 anys, xifra superior a la mitjana de

Catalunya (4,76%) però inferior a la disminució mitjana del Baix Llobregat (7,67%).

Observant l’estructura interna de la població jove de Molins de Rei, es fa evident el

gran pes de la franja d’edat compresa entre els 25 i els 29 anys, com a resultat del

procés d’envelliment de la població total, així com l’arribada a aquestes edats de les

persones nascudes al baby boom dels anys 70. Aquest fenomen és encara més

marcat entre les persones de 30 a 34 anys.

Índexs de població de 2007

Habitants Índex de Índex Índex de

2007 dep.

juvenil d'envelliment dependència Molins de Rei 23.544 22 91 43 Baix Llobregat 771.516 25 83 41 Catalunya 7.210.508 23 113 52 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró. Idescat. Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys / població de 15 a 64 anys)*100 Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100 Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64 anys)]*100


23

Evolució de la proporció de joves de 15 a 29 per grups d’edat quinquennals (percentatges).

32,06 24,44 23,93

34,20

33,7442,18 45,65

30,4233,38

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1996 2001 2007

25-29

20-24

15-19

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades de l'Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró continu

d'habitants. Idescat.

Migracions internes

La diversitat en el lloc de procedència dels joves és un altre aspecte interessant de la

població jove. En les tres unitats territorials d’aquesta anàlisi, Molins de Rei, el Baix

Llobregat i Catalunya, es donen dinàmiques semblants. Si fins ara la proporció de

joves nascuts a la resta de l’Estat espanyol era més alta que la de joves nascuts a

l’estranger, en l’actualitat aquesta proporció s’està invertint.

Com a resultat de les migracions internes que es donen dins Molins de Rei, el saldo de

joves és positiu, tot i que de menor valor que en anys anteriors. La franja d’edat que

rep més nombre de persones i que obté un saldo més elevat és la compresa entre els

25 i els 29 anys. La resta de franges d’edat tenen un saldo negatiu com a resultat de la

diferència entre els joves que arriben i els que marxen.

Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys i del conjunt de la població de Molins de Rei (dades absolutes)

2004 2007 arriben marxen saldo arriben marxen saldo 15-19 35 46 -11 28 32 -4 20-24 78 83 -5 83 90 -7 25-29 272 182 90 191 168 23 15-29 385 311 74 302 290 12 total població 1.172 964 208 933 1.035 -102

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades de Moviments migratoris. Idescat.


24

Migracions externes

Aprofundint més en la diversitat de la població jove de Molins de Rei, pel que fa les

migracions externes (entre països), l’any 2007 el 4,95% de la població era estrangera,

una proporció molt inferior a la de Catalunya (13,49 %) i a la del Baix Llobregat

(9,93%). Una de les característiques a destacar dels 1.165 habitants de nacionalitat

estrangera de Molins de Rei és que el 32,36% són joves de 15 a 29 anys, per tant es

podria parlar d’una població estrangera principalment jove, representant el 8,99% del

total de la població jove del municipi.

La població jove de nacionalitat estrangera de Molins de Rei ha augmentat respecte la

població total de joves sobretot en el període 2001-2007, passant d’un 2,59% a un

8,99%.

Dades generals sobre la població i els joves estrangers. Municipi, comarca i Catalunya. 2007.

PNE JNE JNE

(-rUE) %PNE/to

tal P %JNE

/J %JNE/P

NE Molins de Rei 1.165 377 314 4,95 8,99 32,36

Baix Llobregat 76.63

4 23.65

5 19.15

0 9,93 16,00 30,87

Catalunya 972.5

07 308.4

26 240.7

76 13,49 22,37 31,71 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat. PNE Població de nacionalitat estrangera

JNE Població jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera

JNE (-rUE) Població jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera excepte els de la resta de la UE %PNE/total P Proporció de població de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al conjunt de la població

%JNE/J Proporció dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total dels joves

%JNE/PNE

Proporció dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total de població de nacionalitat estrangera

Entrant en l’anàlisi de la població jove estrangera, els joves estrangers es concentren

sobretot en les edats que van dels 20 als 34 anys i són principalment procedents de

l’Amèrica del Sud (318 habitants), d’Àfrica (128 habitants) i de la Unió Europea (113


25

habitants). Hi ha paritat de sexes en la majoria de les categories de procedència dels

joves estrangers excepte en aquells vinguts de l’Amèrica del Sud, on predominen les

dones, i els joves d’Àsia i d’Oceania, amb predominança masculina. La major part

d’aquests joves, tant dones com homes, estan solters.

Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera segons continent d'origen i per grups d'edat. 2007.

(dades absolutes i percentatges)

UE-15 (-) E

Resta E Àfrica

Amèr. N i C

Amèrica S

Àsia i Oceania

15-19 9 1 20 1 26 2 20-24 13 3 27 6 66 8 25-29 41 5 35 8 92 14 15-29 63 9 82 15 184 24 %15-29 16,71 2,39 21,75 3,98 48,81 6,37 100 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

2. EDUCACIÓ

Nivell d’instrucció

En l’estudi del nivell d’instrucció dels joves de Molins de Rei, s’ha fet servir la franja

d’edat dels 15 als 29 però també s’han fet servir dades per a les edats entre 25 i 29 en

considerar que és l’edat més adient per conèixer el nivell educatiu màxim que hagi

pogut assolir la persona.

El nombre i la proporció de joves de Molins de Rei que no saben llegir o escriure, i que

estan sense estudis donen uns percentatges baixos del 0,35% i de l’1,66%,

respectivament. Aquestes baixes proporcions són un bon indicador del nivell educatiu

dels joves del municipi. El percentatge de joves amb l’ESO, l’EGB o el Batxillerat

elemental acabats és del 32,41%. Un 9,96% dels joves tenen l’FP grau mitjà; el 9%,

l’FP grau superior; un 18,92%, el Batxillerat superior; el 9,81% tenen una diplomatura i

el 6,36%, una llicenciatura. En comparació amb les dades de Catalunya, els

percentatges en el nivell d’instrucció de Molins de Rei donen millors resultats que els


26

autonòmics, excepte en el cas de l’FP grau superior i la llicenciatura/doctorat, en què

hi ha una lleu diferència. D’altra banda, en comparació amb la comarca del Baix

Llobregat, Molins de Rei té un percentatge de joves amb estudis obligatoris inferior (un

35,26% vers el 48,62% de la comarca), un percentatge de joves amb estudis

postobligatoris no universitaris semblant al del Baix Llobregat, però un percentatge

força més gran de joves amb estudis universitaris: un 27,20% vers el 13,49%.

Joves de 15 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Molins de Rei i Catalunya. 2001.

0, 00

5, 00

10, 00

15, 00

20, 00

25, 00

30, 00

35, 00

No sap l l egi r o

escr i ur e

Sense es tudi s Pr i mer gr au ESO, E GB o

B at x.

el ement al

FP gr au mi t j à FP gr au

super i or

B at xi l l er at

super i or

Di pl omatur a Ll i cenci atur a i

doc tor at

M olins de Rei Catalunya

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.

Pel que fa als joves amb edats entre els 25 i els 29 anys, en comparació amb aquelles

persones majors de 29 anys, existeix un percentatge menor de joves amb estudis

obligatoris o inferiors però els percentatges pels estudis postobligatoris no universitaris

i universitaris són més elevats. En aquest sentit, l’evolució del nivell instructiu des del

1996 a 2001 fa palès aquest augment.


27

Evolució dels joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Municipi. 1996-2001.

33,85 35,26

48,39 37,54

17,76 27,20

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

1996 2001

E. universitaris

E. postobl. no univ.

E. obligatoris o inferior


Escolarització

En l’anàlisi de l’escolarització dels joves del municipi, concretament l’avaluació dels

alumnes de segon cicle d’ESO dels IES de Molins de Rei, l’evolució des del curs 2000-

2001 mostra, per als centres públics, una disminució del percentatge de joves que es

graduen en ESO al mateix temps que hi ha un augment en el percentatge d’alumnes

que repeteixen curs.

Avaluació dels alumnes de segon cicle d'ESO dels IES de Molins de Rei Sector públic

Sector públic Avaluats Graduats en ESO

Certificats ens. sec.

Romanen cicle

Curs (1) T T % T % T % 1999-2000 266 200 75,19 52 19,55 14 5,26 100,00 2000-2001 184 150 81,52 - - 34 18,48 2001-2002 183 149 81,42 6 3,28 28 15,30 100,00 2002-2003 150 113 75,33 20 13,33 17 11,33 100,00 2003-2004 176 131 74,43 11 6,25 34 19,32 100,00 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Departament d'Educació. (1) els cursos sempre fan referència al curs anterior


28

Evolució índexs d’èxit i fracàs escolar i índex de repetidors als IES públics. Molins de

Rei (percentatges)

76,41 69,75 71,98 77,27 73,3384,87 86,00

10,26 19,75 18,13 14,77 13,3311,18 10,0013,33 10,49 9,89 7,95 10,83 3,95 5,00

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000/2001

2001/2002

2002/2003

2003/2004

2004/2005

2005/2006

2006/2007

Índex de repetidors

Índex de fracàs escolar

Índex d'èxit escolar

Els alumnes estrangers matriculats a l’ESO representen un percentatge baix del

nombre total d’alumnes matriculats, un 4,72%. La major part d’aquests alumnes són

procedents del Magrib i d’Amèrica del Sud, amb un total el curs 2003-2004 de 14

alumnes del Magrib i 12 d’Amèrica del Sud.

Mobilitat educativa

No tots els joves i les joves de Molins de Rei resten al municipi per estudiar. Existeix,

per tant, mobilitat per motius educatius, tenint com a principal municipi de destinació la

ciutat de Barcelona (434 alumnes l’any 2001), seguida de municipis veïns a Molins de

Rei com Sant Feliu de Llobregat (40 alumnes), Cornellà de Llobregat (29 alumnes) i

Alumnes estrangers matriculats a l'ESO segons zona d'origen. Sector públic.

Curs (1) Unió

Europea Resta

d'Europa Magrib Resta

de l'Àfrica Amèrica del N.

Amèrica C. i S.

Àsia i Oceania

Total estrangers

Total alumnes

1999-2000 - - 7 - - 2 - 9 639 2000-2001 - - 9 - - 2 - 11 613 2001-2002 - - 12 - - 5 - 17 573 2002-2003 1 2 11 - - 10 - 24 608

2003-2004 1 2 14 - - 12 1 30 636 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Departament d'Educació. (1) els cursos sempre fan referència al curs anterior


29

Esplugues de Llobregat (29 alumnes) per nomenar només els quatre municipis amb

més rellevància en la mobilitat educativa, quantitativament parlant.

Deu primers municipis on es desplacen els joves de 15 a 29 anys del municipi per

motius educatius. 2001.

Barcelona

Sant Feliu de Llobregat

Cornellà de Llobregat

Esplugues de Llobregat

Hospitalet de Llobregat, l'

Cerdanyola del VallèsSant Just Desvern

TerrassaSant Cugat del Vallès

M artorellVilanova i la Gelt rú

Sant Joan Despí

A l’est ranger LleidaGirona Barcelona

Sant Feliu de Llobregat

Cornellà de Llobregat

Esplugues de Llobregat

Hospitalet de Llobregat, l'

Cerdanyo la del Vallès

Sant Just Desvern

Terrassa

Sant Cugat del Vallès

M artorell

Vilanova i la Geltrú

Sant Joan Despí

A l’estranger

Lleida

Girona

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat

3. TREBALL

Situació laboral

Tenint en compte la població d’entre 15 i 34 anys, hi ha més del doble de joves

classificats com a actius que joves no actius. Dins la categoria d’actius, la majoria de

les persones ocupades pertanyen a la franja d’edat dels 25-29 i dels 30-34 anys, i hi

ha més joves desocupats amb ocupacions anteriors que joves desocupats buscant

una primera ocupació. Pel que fa al grup de joves no actius, el gruix d’aquests es

dedica a estudiar, mentre que una petita part es dedica a feines de la llar o a altres

situacions. La situació laboral dels joves d’entre 15 i 29 anys és molt semblant a les

dades obtingudes pel Baix Llobregat i per Catalunya.

Si es comparen les anteriors dades de l’any 2001, amb les dades de 1996, s’observa

que l’any 2001 augmenta el nombre de joves ocupats a totes les edats, disminueix el

nombre de desocupats buscant una primera ocupació, disminueix també el nombre de


30

joves desocupats amb alguna ocupació anterior. Per tant, es podria dir que els joves

s’incorporen abans al món laboral. Aquest augment en els joves ocupats en el període

de temps entre 1996 i 2001 es relaciona tanmateix amb la disminució en el nombre de

joves no actius que es dediquen a estudiar (fet que també s’explica per l’envelliment

de la població comentada anteriorment en aquest document).

Si es fa una comparació entre sexes, la dada on es troben les diferències més

evidents és en el nombre de dones que es dediquen a les feines de la llar en

comparació amb el nombre d’homes: 56 dones vers 12 homes. Hi ha 1.296 dones

ocupades, però 1.519 homes ocupats i estudien 678 dones en comparació amb els

586 homes.

Als joves d’avui els ha tocat entrar al mercat de treball en un context força diferent del

que van viure els seus pares. Al llarg dels anys noranta la desregulació del mercat de

treball i la consolidació de l’atur i la precarietat han contribuït a generar un marc laboral

per la incertesa. La situació dels joves en el mercat de treball es pot resumir a partir de

les següents dimensions: atur, precarietat i sobrequalificació; la taxa d’atur dels joves

Població de Molins de Rei de 15 a 34 anys segons situació laboral i per grups d’edat (percentatges).

2001 1996

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

15-19 20-24 25-29 30-34

alt r. situacions

feines llar

estudia

desocp. ocp.anteriordesoc.1a ocp.

ocupats

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

15-19 20-24 25-29 30-34

altr. situacions

feines llar

estudia

desocp. ocp.anteriordesoc.1a ocp.

ocupats



31

és sempre més gran que la de la població de més edat. entre els joves la precarietat

laboral és també molt elevada i molt per sobre de la població més gran i es defineix la

precarietat en termes de temporalitat, condicions de treball, protecció social i

ingressos.

Activitat

La taxa d’activitat2 dels joves de 16 a 29 anys ha augmentat entre el 1996 i el 2001

d’un 63,33% a un 71,22%. La taxa d’activitat de 2001 de Molins de Rei és

lleugerament inferior a la taxa del Baix Llobregat, però superior si es compara amb la

de Catalunya.

Ocupació

Pel que fa l’estructura d’ocupació, la taxa d’ocupació3 dels joves de Molins de Rei ha

augmentat d’un 47,04% l’any 1996, a un 64,05% el 2001, una taxa d’ocupació superior

a la del Baix Llobregat (63,10%) i Catalunya (60,44%).

Les principals branques d’activitat que ocupen els i les joves de Molins de Rei són la

indústria manufacturera, el comerç i la reparació, les immobiliàries i lloguers, la

construcció, el transport i la comunicació. En algunes branques d’activitat existeixen

grans diferències per sexe com ara les indústries manufactureres, amb 565 homes i

317 dones; la construcció, amb 218 homes i només 25 dones; l’educació, amb 27

homes, però 81 dones; la sanitat i serveis socials, amb 24 homes i 98 dones, i el

personal domèstic amb 1 home ocupat enfront les 18 dones ocupades.

Les branques principals d’activitat a Molins de Rei són semblants a les de Catalunya

destaca la diferència en la branca d’indústries manufactureres que ocupa, en

proporció, a més joves a Molins de Rei que en el conjunt del país.

2 La taxa d’activitat dels joves diu quina proporció de joves de 16 a 29 anys està ocupada o fa gestions per incorporar-se al mercat de treball, és a dir, està buscant feina. 3 La taxa d’ocupació diu quina proporció de joves de 16 a 29 anys està ocupada.


32

La situació professional dels joves de Molins de Rei, l’any 2001, és principalment

d’assalariat fix (58,83%) i assalariat eventual (34,20%), sent els joves amb una situació

professional d’empresari per compte propi els minoritaris (6,58%), situació igual a la de

les dades de tota Catalunya pel mateix any.

Fent una comparació entre sexes, hi ha més homes que dones en situació

professional d’assalariat fix, però el mateix nombre d’assalariats eventuals tant per

dones com per homes. Si la comparació s’estableix amb els joves majors de 29 anys,

s’observa que la tendència amb l’edat és passar de la situació professional d’assalariat

eventual a assalariat fix, per la qual cosa augmenta també el nombre d’empresaris per

compte propi pels majors de 29 anys.

Joves de 16 a 29 anys ocupats segons branques d'activitat per sexe. Molins de Rei, 2001. (dades

absolutes)

homes dones total Agricultura i ramaderia 12 3 15 Pesca 0 0 0 Indústries extractives 0 1 1 Indústries manufactureres 565 317 882 Electricitat, gas i aigua 14 8 22 Construcció 218 25 243 Comerç i reparació 251 268 519 Hostaleria 58 67 125 Transport i comunicació 116 92 208 Mediació financera 32 53 85 Immobiliàries, lloguers 128 146 274 Adm. pública, defensa i SS 35 50 85 Educació 27 81 108 Sanitat i serveis socials 24 98 122 Altres serveis 37 68 105 Personal domèstic 1 18 19 Organismes extraterritorials 0 0 0



33

Analitzant la professió dels joves, destaquen quantitativament les professions

classificades en els grups de tècnics i professionals de suport (495 persones),

artesans i treballadors qualificats de la indústria i la construcció (446 persones),

treballadors de serveis i venedors de comerços (425 persones), i empleats

administratius (419 persones). Existeixen, però, diferències entre les franges

quinquennals d’edat, que augmenten amb l’edat el nombre de joves en gairebé totes

les professions.

Respecte a les diferències entre sexes, es dóna una situació semblant en les

professions ocupades per homes i dones. Els homes d’entre 16 i 29 anys estan

principalment ocupats per les professions d’artesans i treballadors qualificats

d’indústria i construcció, operaris d’instal·lacions, maquinària i muntatge, i en tercer lloc

com a treballadors no qualificats. Les dones d’aquestes edats estan ocupades

principalment per la professió d’empleades administratives, treballadores qualificades

d’agricultura i pesca, i com a tècniques i professionals de suport.

El gruix de la població jove està ocupat per a professions de nivell de qualificació mitjà

en primer lloc, seguit de professions de nivell de qualificació baix i, per últim, nivell de

qualificació alt. Aquesta diferència entre l’alt nivell d’estudis dels joves en l’actualitat (el

més alt de la història de Catalunya) i l’ocupació com a nivell de qualificació mitjà

estaria enllaçada amb la precarietat laboral i la sobrequalificació a què es feia esment

abans.

Atur

Al llarg del 2008, la taxa d’atur registrat al Baix Llobregat ha augmentat fins al 13,0%.

Al desembre de 2008, el nombre absolut d’aturats ha estat de 2.386 persones més

respecte al mes anterior. L’atur registrat a Catalunya també continua en augment, i se

situa en el 13,7%, és a dir, 0,7 punts per sobre de la taxa d’atur comarcal.

Dins el Baix Llobregat, tots els municipis han augmentat la seva taxa de persones

aturades. Tot i aquest augment generalitzat, Molins de Rei se situa entre els quinze

municipis amb una taxa d’aturats inferior a la del conjunt del Baix Llobregat (13,0%),


34

amb un 10,7% a finals del 2008, molt superior a les taxes d’atur registrades pel 2005

(8,2%), 2006 (7,7%) i 2007 (7,1%).

Pel que fa l’atur en els joves, el nombre d’aturats registrats menors de 25 anys al Baix

Llobregat també ha experimentat un increment i s’ha situat en 4.733 persones a finals

de 2008, i ha apujat la taxa d’atur registrat d’aquest col·lectiu al 8,8%. L’atur juvenil a

Catalunya ha augmentat, cosa que ha fet apujar la seva taxa fins al 10,2% de la

població activa. A Molins de Rei totes les franges d’edat entre els 16 i els 30 anys han

tingut un creixement de l’atur significatiu entre desembre de 2007 i desembre de 2008.

Així, entre els 16 i els 19 anys s’ha passat de 7 a 23 aturats, entre els 20 i els 24 anys

de 50 a 86 aturats, i entre els 25 i els 29 anys s’ha passat de 82 a 151 persones

aturades.

Evolució de l’atur juvenil. Desembre 2007-2008

7

50

8682

151

230

20

40

60

80

100

120

140

160

Desembre 2007 Desembre 2008

16-19 anys 20-24 anys 25-29 anys

Comparació de l’atur registrat per edats a Molins de Rei

ATUR REGISTRAT CREIXEMENT ABSOLUT

CREIXEMENT EN %

Desembre 2007

% Novembre 2008

% Desembre 2008

% Nov. 08-

Des. 08

Des. 07-

Des. 08

Nov. 08-

Des. 08

Des. 07-

Des. 08

<=19 anys

7 0,9% 23 2,1% 23 2,0% 0 16 0,0% 228,6%

De 20 a 24

50 6,7% 85 7,7% 86 7,6% 1 36 1,2% 72,0%

De 25 a 29

82 11,0% 148 13,5% 151 13,4% 3 69 2,0% 84,1%

De 30 a 49

308 41,5% 461 41,9% 469 41,5% 8 161 1,7% 52,3%

>= 45 anys

296 39,8% 382 34,8% 402 35,5% 20 106 5,2% 35,8%

TOTAL 743 100,0% 1.099 100,0% 1.131 100,0% 32 388 2,9% 52,2% Font: Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat (OPMT-BL) a partir de dades del Servei

d’Ocupació de Catalunya


35

Contractació

La tipologia de contractes que tenen els joves indica una temporalitat laboral elevada

en l’actualitat. Els contractes temporals registrats en joves de 16 a 29 anys van

augmentar entre 2001 i 2005 de 2.555 contractes a 4.398, mentre que els contractes

indefinits, al llarg d’aquest mateix període, es van mantenir al voltant dels 590

contractes.

Evolució dels contractes registrats en joves de 16 a 29 anys entre 2001 i 2005 a Molins

de Rei. (dades absolutes)

0

1000

2000

3000

4000

5000

2001 2002 2003 2004 2005

Indefinit

Temporal

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Departament de Treball i Indústria. Observatori del treball.

Concretant per franges d’edat entre el 2001 i el 2005, l’evolució dels diferents tipus de

contractes indiquen una disminució en el nombre de contractes indefinits per totes les

franges d’edat excepte entre els 25 i els 29 anys, i un augment marcat en els

contractes temporals per totes les franges d’edat excepte per les persones entre 30 i

34 anys en què aquest augment és inferior.

Pels joves entre 16 i 24 anys, del 2005 a 2007, el percentatge de contractes temporals

registrats respecte el total de contractes va estar en tot moment per sobre del 80%:

l’any 2005 va ser d’un 89,9%, el 2006 d’un 87,2%, i el 2007 un 87,1%.


36

Mobilitat laboral

La mobilitat per motius laborals és una altra de les característiques que defineix la

situació dels joves en el mercat de treball. Els principals municipis on es desplacen els

joves i les joves de Molins de Rei són Barcelona i municipis veïns com Sant Feliu de

Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. Deu primers municipis on es desplacen els joves de

Molins de Rei per motius laborals. 2001. (dades absolutes)


4. HABITATGE

Emancipació

Les dificultats en el mercat de treball i l’augment dels preus de l’habitatge han provocat

un fort retard en l’emancipació. L’any 2003, el 58% dels joves catalans vivien a casa

dels pares, i del 1999 al 2003 els joves de 30 a 34 anys que viuen a casa dels pares

ha passat del 15% al 25%. L’esforç econòmic que ha de fer un jove si vol comprar un

habitatge és del 66,9% dels seus ingressos; tenint en compte que seria del 54,4% si

Municipi destí Joves que s'hi

desplacen Barcelona 519 Sant Feliu de Llobregat 142 Diversos municipis 119 Sant Vicenç dels Horts 95 Castellbisbal 79 Cornellà de Llobregat 70 Martorell 63 Papiol, el 61 Sant Andreu de la Barca 57 Hospitalet de Llobregat, l' 55 Prat de Llobregat, el 46 Sant Joan Despí 44 Sant Just Desvern 40 Esplugues de Llobregat 39 Pallejà 31


37

hagués de comprar un habitatge als municipis de Catalunya que són fora de l’entorn

metropolità, del 82,4% si fos en l’àmbit metropolità de Barcelona (a on pertany el

municipi de Molins de Rei), i del 114,7% si fos a la ciutat de Barcelona4.

Concretant en el municipi de Molins de Rei, l’any 2001, només el 53,20% dels joves de

20 a 34 anys eren emancipats i, d’aquests, un 80,9% eren joves de 30 a 34 anys.

Aquests percentatges eren encara menors l’any 1996 (47,69% dels joves estaven

emancipats) per tant, tot i l’actual situació laboral, sembla que els joves aconsegueixen

emancipar-se.

Població de 20 a 34 anys segons si està emancipada per grups d'edat. Molins de Rei.

2001.

81,9

18,1

46,3

19,1

53,7

80,9

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

120,00

20-24 25-29 30-34

Emancipats

No emancipats


Aquests percentatges són molt semblants a aquells del Baix Llobregat (53,3% joves

emancipats) i de Catalunya (50,1% joves emancipats).

Règim de tinença

En la població jove de 20 a 34 anys emancipada, l’any 2001, el 81,06% tenien un

habitatge de propietat. Es tracta d’un percentatge molt semblant al del Baix Llobregat

(81,29%) però superior al de Catalunya (66,12%). El nombre de joves que es decanten

4 Aquestes dades han estat extretes de Els joves catalans i l’habitatge, 1999-2003. Observatori Català de la Joventut. Secretaria General de Joventut.


38

per la vivenda en lloguer és molt inferior en qualsevol franja d’edat tot i que disminueix

encara més en els joves de 30 a 34 anys.

Població de 20 a 34 anys emancipada segons el règim de tinença de l'habitatge per grups d'edat.

Molins de Rei, Baix Llobregat i Catalunya. 2001. (dades absolutes i percentatges)

Propietat Lloguer Altres situacions Total

j % j % j % j 20 - 24 181 65,34 76 27,44 20 7,22 277 100,00 25 - 29 855 82,37 138 13,29 45 4,34 1038 100,00 30 - 34 1280 83,01 165 10,7 97 6,29 1542 100,00 Molins de Rei, 20-34 2316 81,06 379 13,27 162 5,67 2857 100,00 Baix Llobregat 82037 81,29 14239 14,11 4643 4,60 100919 100,00 Catalunya 494196 66,12 207851 27,81 45418 6,08 747465 100,00


5. CONTEXT SOCIOECONÒMIC

Índexs macroeconòmics de la comarca del Baix Llobregat

L’any 2007 el PIB ha estat negatiu pel sector primari (-6,3%) i positiu pels sectors de la

indústria (1,73%), la construcció (6,75%) i serveis (5,13%), donant un PIB anual de

4,02%, lleugerament superior al de l’àmbit metropolità de Barcelona (3,61%) i del de

Catalunya (3,54%).

Ha crescut el nombre de persones afiliades per tots el anteriors sectors excepte el

d’indústria i la taxa de creixement interanual de l’atur ha estat negatiu en tots els

sectors excepte el de la construcció.


39

Anàlisis qualitativa

En aquest apartat de la diagnosi, s’han realitzat un total de:

• 32 entrevistes a joves, professionals de l’ajuntament i de serveis de joventut i

representants de les AMPAS de dos centres de secundària.

• una enquesta a 136 alumnes de 4t d’ESO i batxillerat dels quatre centres de

secundaria de Molins de Rei, dos centres públics i dos concertats.

• Una taula d’experts en matèria de joventut, on van participar 14 experts en

diverses temàtiques (educació, seguretat, polítiques de joventut, habitatge, treball,

informació juvenil, salut,..)

Fita de les entrevistes i enquesta

Obtenir informació directa dels joves de Molins de Rei, professionals de l’ajuntament i

de serveis de joventut i representants de les AMPAS de dos centres de secundària,

que permeti una major recollida de dades qualitatives per a l’anàlisi de la realitat del

Pla Local de Joventut.

Tipus entrevista i enquesta

S’han dissenyat uns models d’entrevista i enquesta semiestructurada i tancada, on la

majoria de preguntes tenen una opció de resposta pautada que facilita el buidatge de

les dades recollides. Però també hi ha un apartat de lliure resposta, que permet a la

persona respondre de forma més lliure i amplia, ja que és útil i significatiu per a recollir

aspectes que inicialment, al fer el disseny, no s’han valorat.

Objectius

1. Obtenir informació general sobre el perfil de joves entre 16 i 29 anys

2. Obtenir informació entre els professionals que treballen amb la població jove a

Molins de Rei

3. Obtenir informació del pares d’adolescents i joves de la Vila

4. Conèixer la situació socioeconòmica dels joves: estudis, situació laboral,

emancipació, oci, mobilitat,...


40

5. Recollir informació entorn els interessos d’oci i participació d’aquests joves:

activitat principal, associats,...

6. Detectar el grau de coneixement i acceptació dels serveis juvenils actuals: PIJ,

accions per als joves.

7. Conèixer els serveis, programes i/o accions adreçats als joves que existeixen a

Molins de Rei

8. Recollir la opinió dels pares entorn allò que els preocupa

9. Copsar la correspondència entre edats i interessos

En aquest apartat s’ofereixen les conclusions, de cada una de les tècniques utilitzades,

i unes conclusions finals.

Enquestes alumnes d’ESO i Batxiller.

Dades personals

Edat: Franja: 14- 18 anys.

Mitjana d’edat5: 15,85 anys.

Localitat de residència:

A Molins de Rei viuen: 94 joves (69%)

Els altres joves viuen a les següents localitats:

• El Papiol: 9 joves.

• Cervelló: 6 joves

• Vallirana: 6 joves.

• La Palma de Cervelló: 5

• Corbera de Llobregat: 4

• Pallejà: 2 joves.

• Olesa de Bonesvalls: 1

• Cerdanyola del Vallès: 1

• Fontpineda: 1

• Collbató: 1

5 Suma del total d’anys (2125) dividit per 134 (total d’entrevistats menys 2 que no van indicar l’edat)


41

157%

229%

314%

• Castellbisbal: 1

• Sant Vicenç dels Horts: 1

Curs acadèmic que fan els joves que han donat resposta a l’enquesta:

1. 77 alumnes de 4t d’ESO (32 alumnes de IES Bernat El Ferrer i 45 alumnes del

Col·legi Sant Miquel),

2. 40 alumnes de 1r de batxillerat del Col·legi Virolai.

3. 19 alumnes de 2n de batxillerat de Lluís de Requesens.

Aspectes específics de Joventut.

1) La següent taula té, a la primera columna, un llistat de programes i serveis que fa

l’Ajuntament de Molins de Rei pels joves; a la segona columna, té la quantitat de joves

que coneixen tals programes o serveis i la tercera columna informa l’ús que fan els

joves dels serveis que brinda l’Ajuntament.


42

Programa/ Servei Quantitat de joves que coneixen el

Prog/Servei

Ús

PTT: Pla de Transició al Treball 16 (11,7%) 0 (0%)

ESO-SEFED 101 (74,2%) 31 (22,7%)

Projecte Pont (pràctiques prelaborals) 27 (19,8%) 0 (0%)

ESO-UAC (Escola taller) 55 (40,4%) 2 (1,4%)

Servei d’Orientació Laboral (SOL) 39 (28,6%) 1 (0,7%)

Servei d’Assessorament Laboral per Joves 26 (19,1%) 0 (0%)

Punt Jove 122 (89,7%) 48 (35,2%)

Punt Jove als IES (PIDCES): informació i xerrades 74 (54,4%) 27 (19,8%)

Aules d’estudi (Biblioteca) 130 (95,5%) 81 (59,5%)

Fira Jove (Fira de la Candelera) 122 (89,7%) 76 (55,8%)

Borsa Jove d’Habitatge 8 (5,8%) 1 (0,7%)

Suport a entitats juvenils (subvencions, difusió, cessió

espais, esponsorització)

25 (18,3%) 9 (6,6%)

Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! 13 (9,5%) 3 (2,2%)

Programació d’activitats trimestrals del Mou! (Mercat

d’intercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre...)

34 (25%) 4 (2,9%)

Tallers i activitats centres cívics 73 (53,6%) 10 (7,3%)

Espais d’assaig musical 77 (56,6%) 13 (9,5%)

Activitats esportives clubs esportius 119 (87,5%) 59 (43,3%)

Trencaclosques 10 (7,3%) 2 (1,4%)


43

Coneixement

ús

S’ha de destacar la diferència entre el grau de coneixement i d’ús. En la majoria dels

programes o serveis hi ha hagut més coneixement que no pas ús.

Els programes o serveis més coneguts són:

• Aules d’estudi (Biblioteca), És el servei més conegut (95,5%) i el més usat per tots

els joves són les Aules d’Estudi de la Biblioteca Pau Vila.

• Punt Jove i Fira Jove,són els serveis que en segon lloc més coneixen els joves de

Molins de Rei (89,7%)

• Activitats esportives i clubs esportius, es troben en el tercer lloc (87,5%)

• ESO-SEFED, ocupa el quart lloc (74,2%).

Els programes menys usats (els fan servir només un, dos o cap jove) són: • PTT: Pla de Transició al Treball, • Projecte Pont , • ESO-UAC (Escola taller), • Servei d’Orientació Laboral, • Servei d’Assessorament Laboral per Joves, • Borsa Jove d’Habitatge i • Trencaclosques.

0

20

40

60

80

100

120

140

:

Pla d T

ransició al Treball

ES

O-S

EF

ED

Projecte P

ont

(

ES

O-U

AC

(Escola taller)

Servei d’O

rientació Laboral

Assessoram

ent Laboral per Joves

Punt Jove

Punt Jove als IE

S (P

IDC

ES

)

Aules d’estudi

Fira Jove (F

ira de la Candelera)

Borsa Jove d’H

abitatge

Suport a entitats juvenils

rojecte de suport al lleure educati..

ProP

gramació d’activitats trim

estrals

...

Tallers i activitats centres cívics

Espais d’assaig m

usical

Activitats esportives

Trencaclosques

Qu

antitat d

e joves


44

Les opinions recollides van ser escasses en relació a la quantitat total d’enquestes.

Malgrat això es pot veure que són molt semblants entre sí mateixes, reflectint un

consens de perspectives i necessitats.

A continuació s’exposen les opinions més representatives:

Amb relació al ...

• ESO-SEFED: “Bé per a preparar-se per la feina”. • Punt Jove: “Tothom l’utilitza”, “És útil”, “Està bé per informar-te”. • Aules d’estudi: “Està perfectament equipada”. Les opinions recollides són molt

favorables, destaquen la possibilitat de trobar la informació que requereixen. Així mateix, demanen més espai i més horaris.

• Activitats esportives: “Està bé”, “Hi ha molta varietat d’esports”. • Fira Jove : “És divertida!”, “Hauria de durar més temps”, “Hi falten activitats de nit”. • Punt Jove als IES: Troben interessant aquest serveis per a informar-se. “Si tens

algun dubte pots anar-hi”. • Espais d’assaig musical:”Està bastant bé”, ”Falta insonorització!”.

2) A la primera columna de la següent taula apareixen temes que es treballen des de

l’Ajuntament de Molins pels joves. A la segona columna s’informa la quantitat de joves

que consideren interessant aquest tema i a tercera el valor en percentatges de

aquestes quantitats.

Temes treballats pel Ajuntament:

Quantitat de joves interessats:

Quantitat en percentatges:

Esport 111 81,6%

Inserció laboral 100 73,5%

Salut i Consum 100 73,5%

Habitatge 100 73,5%

Polítiques d’igualtat Dona – Home 84 61,7% Participació, associacionisme, solidaritat i cooperació 83 61% Serveis Socials (prestacions, tramitacions) 87 63,9%

Medi Ambient - Sostenibilitat 80 58,8%

Informació juvenil 105 77,2%

Noves Tecnologies 97 71,3%

Difusió joves creadors 101 74,2%

Promoció i difusió cultural 65 47,7%

Mobilitat Urbana: medis de transport 97 71,3%

Turisme 85 62,5%

Nouvinguts 61 44,8%

Mobilitat europea: estudis i treball 99 72,7%

Altres que vulguis indicar (especificar): - -


45

El gràfic següent mostra els diferents nivell d’interessos dels joves:

S’ha de destacar que en, ordre de prioritats, els joves van fer una notable preferència a

“Esport”. A continuació el gràfic reflexa quin dels interessos esmentats abans són més

prioritaris per a ells.

Al gràfic s’observa que en segon lloc de prioritats es troba “Salut i consum”, seguit de

“Inserció laboral”. El tema “Nouvinguts” no va ser senyalat com prioritari por cap jove.

A continuació s’exposen alguns comentaris que van fer els joves:

Esport

Inserció laboral

Salut i Consum

Habitatge

Polítiques d’igualtat D-H

Participació, associacionisme,solidaritatServeis socials

Medi Amb- Sostenibilitat

Informació juvenil

Noves Tecnologies

Difusió creadors

Promoció i difusió cultural

Mobilitat Urbana

Turisme

Nouvinguts

Mobilitat europea:

020406080

100120

Esp

ort

Inse

rció

la...

Sal

ut i

Co.

..H

abita

tge

Pol

ítiq

ues

d...

Par

ticip

ació

, ass

ocia

cion

ism

e, s

olid

arita

t i c

oope

raci

ó

Ser

veis

So.

..M

edi A

mb

ie..

Info

rmac

ió ju

veni

lN

oves

Tec

nolo

gie

sD

ifusi

ó jo

v..

Pro

moc

ió i

...M

obili

tat U

...

Tur

ism

eN

ouvi

ngu

tsM

obi li

tat e

...


46

“Encara que es fan obres a l’escola de música, es necessita un auditori i promoció”,

“Fa falta bucs d'assaig musical”

“Cal fer instal·lacions per tenis i padel”. “Més ciclisme”

“Teatre: haurien de vindre a representar més obres”.

En relació a Mobilitat urbana: “Deixen molt que desitjar”. “Tindrien que haver dos

busos per pujar als matins”, “Cal millorar els horaris del transport públic”.

L’oci nocturn.

a. Tipus d’oci que trien els joves:

� Anar de compres, a botigues, a centres comercials.

� Discoteques.

� Bars, bars musicals.

� Cinema.

Molts joves destaquen la importància de trobar-se amb amics i estar amb ells per

divertir-se, ballar, anar a sopar o, simplement, estar pels carrers.

b. Ús de medis de transport:

La gran majoria dels joves fan servir transport públic. Ells marxen cap a centres

comercials, al cine, a Barcelona o a Cornellà.

c. Valoració de l’oferta d’oci de Molins de Rei:

Els joves qualifiquen l’oferta d’oci nocturn com:

� Amplia, � Bé, � Normal, � Millorable, � Insuficient, � Malament ó � Nefasta.

Gran quantitat de joves accentuen la falta d’oferta d’oci per menors de 18 anys:

“Molins de Rei és per persones majors de 18 anys, no per persones joves”. Altres comentaris significatius i que reflecteixen l’opinió de varis joves:

“M’agradaria que hagués un bar musical per la nostra edat”, “Falta un cinema”,


47

“A partir de les 3:00 h no es pot fer res. Els bars tanquen molt d’hora, la policia ens fa fora de les places, si no és en dies puntuals al poble no tenim res que fer”.

d. Els principals problemes i necessitats dels joves de Molins de Rei segon els mateixos:

Gran quantitat de joves coincideixen en trobar a faltar: 1- cinema, 2- centre comercial i

3- discoteques per menors de 18 anys.

L’opinió generalitzada és que falten ofertes d’oci (futbolins, boleres, sales de jocs) i

això fa que s’hagin de desplaçar. A més expressen que es necessita tramvia, metro i

més transport directe a Barcelona i que “Falta altre autobús pel matí”.

També manifesten problemes en relació a altres temàtiques, encara que en menor

proporció que l’opinió referent a l’absència de cinema, discoteca i centre comercial.

Aquestes són:

� Preus de les consumicions. � Manca d’informació de sortides laborals. Poca informació sobre l’ESO i els

itineraris de batxillerat. � L’accés al treball. � Massa ocupació il·legal. � Poca implicació ciudatana. � La inseguretat. Algú diu que “Els joves no en tenim cap problema”. Altre jove opina “Els centres de l’Ajuntament no estan al centre i molts no els coneixen, no estan bé enunciats”. e. Solucions proposades pels joves per aquests problemes i necessitats:

Les solucions proposades són profundament relacionades amb els problemes

esmentats abans.

Un gran proporció de joves proposen construir: 1- cinema, 2- centre comercial i 3-

discoteques per menors de 18 anys.

Alguns joves proposen construir un local autogestionat i legalitzat, per fer xerrades i

altres activitats d’oci.

Altres propostes... Més implicació de l’ajuntament, Més implicació policial, Tenir tramvia i metro a Molins de Rei. Més horaris de autobusos.


48

f. El que més agrada de Molins de Rei als joves:

Ha hagut cert consens al moment de expressar què és el que més els agrada. A la

següent llista s’enumeren:

� La gent, la tranquil·litat. � La Fira de la candelera. � Les festes (Major, carnestoltes). � El Camell. � La piscina, el poliesportiu. � El Foment, L’Ei two. � La proximitat i bona comunicació amb altres localitats.

g. El que menys els agrada de Molins de Rei:

� La manca d’oci nocturn per joves menors de 18 anys. � Barris conflictius.

Una jove diu: “Moltes activitats les fan els socis de L’agrupa amb L’esplai, si no ets

soci no pots entrar-hi”.

Entrevistes mostra aleatòria de joves

Dades personals

Edat: Franja: 17- 29 anys

Mitjana d’edat6: 22,25 anys

Els joves entrevistats han estat contactats mitjançant el Punt Jove, Servei d’Orientació

Laboral, Poliesportiu Municipal i CAP.

Dades generals

Nivell d’estudis:

Estudis universitaris: 3

Estudis postobligatoris no universitaris: 3

Estudis obligatoris o inferiors: 2

6 Suma del total d’anys (177,999999) dividit pel total d’entrevistats (8)


49

Treballant:

Sí: 5 Puntualment: -

No: 2 Atur: 1

Relació del contracte amb el nivell d’estudis:

Mateix: 3

Inferior: 2

Tipus de contracte (temporal, indefinit,...):

Temporal: 2

Indefinit: 3

Autònom:

Desplaçament per anar a treballar, lloc:

Sí: 1 Llocs: Sant Joan Despí, Viladecans, Barcelona i Mataró

No: 2

Emancipats:

Sí: 2 (les dues mares joves: de 26 i 29 anys)

Percentatge ingressos lloguer/hipoteca: Les dues han respost que entre el 75 i el 80%

de seu sou va per la hipoteca i el del seu company per la resta de despeses.

No: 6

Fills o algun altre familiar al seu càrrec:

Sí: 2

No: 6

Aspectes específics de joventut

a) Mira’t els següents programes/serveis que fa l’Ajuntament per joventut. Coneixes

algun d’aquests programes i/o serveis? En fas servir algun d’ells? Si és així, quina

opinió en tens?

Per alguns serveis/programes existeix una diferència marcada entre el grau de

coneixement i el d’ús.


50

Programa/ Servei Coneixement Ús Opinió

PTT: Pla de Transició al Treball 2

ESO-SEFED 6 2 Orientació grau mig administratiu.

Valoració positiva.

Projecte Pont (pràctiques prelaborals)

ESO-UAC (Escola taller) 2 1

Servei d’Orientació Laboral (SOL) 5 4 Borsa ofertes, cursos. Ofertes molt

limitades i per nivells educatius

baixos. Ofertes relacionades amb

SEFED.

Servei d’Assessorament Laboral per Joves

Punt Jove 8 6 Ús internet, tramitació carnet

transport, consulta activitats.

Punt Jove als IES (PIDCES): informació i

xerrades

1

Aules d’estudi (Biblio) (Dll,dc,dv 9-14, Dss 16-

1, Dg 16-22)

5 3 Bé però també estaria bé durant

l’any.

Fira Jove (Fira de la Candelera) 6 1 Ús quan era petita.

Borsa Jove d’Habitatge 5 2 Pisos protecció oficial. Només tenen

lloguer i estaria bé també de

compra.

Suport a entitats juvenils (Per suport s’entén:

subvencions, difusió, cessió espais,

esponsorització)

2 1 Centre Excursionista de Molins de

Rei, MIB

Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el

lleure!

1 1 Monitora del MIB

Programació d’activitats trimestrals del Mou!

(Mercat d’intercanvi, Mercat Art Jove, Sona

Centre, etc.)

4 1 Coneixement del mercat d’intercanvi

però no ús. Proposta interessant.

Tallers i activitats centres cívics 3 1

Espais d’assaig musical 1

Activitats esportives clubs esportius 7 6 Bàsquet, vòlei. Monitors.

Trencaclosques 2 Encara no l’ha fet servir però està

interessada en passar-s’hi (mares

joves)


51

Destaquen el programa de l’ESO-SEFED conegut per 6 dels entrevistats i usat només

per 2, la programació d’activitats trimestrals del Mou! conegut per 4 entrevistats i usat

per 1, i Fira Jove (6 – 1) i la Borsa Jove d’Habitatge (5 – 2).

En canvi, existeix correlació en el grau de coneixement i ús en el Punt Jove (8 de les

persones entrevistades el coneixen i 6 l’han fet servir), les activitats esportives dels

clubs esportius (7 – 6) i el Servei d’Orientació Laboral (5 - 4).

S’ha de destacar que les dues entrevistades amb fills coneixen el servei del

Trencaclosques. Tenen fills amb només dos mesos de vida i encara cobreixen les

seves necessitats informatives amb l’atenció rebuda al CAP. Tot i així mostren interès

per apropar-se més endavant a aquest servei.

b)Com a jove de Molins de Rei, hi ha algun dels següents temes que es treballen des

de l’Ajuntament que t’interessi especialment?

Els joves de la mostra aleatòria, tot i estar la majoria per sota dels 23 anys, han

senyalat com a àmbits de més importància: la inserció laboral (5), l’habitatge (4) i

l’esport (4). L’habitatge i la inserció laboral, però, han estat els temes que més joves

Temes: Ordre de prioritat:

Esport 1 1 1 1 Inserció laboral 1 1 1 1 1 2 Salut i Consum 1 1 2 2 2 Habitatge 1 1 1 1 2 2

Polítiques d’igualtat Dona-Home 2 2 3

Participació i associacionisme 2 Solidaritat i cooperació 1 2 Serveis Socials (prestacions, tramitacions) 1 1 2 2 3 Medi Ambient - Sostenibilitat 2 2 Informació juvenil 2 2 Noves Tecnologies 2 3 Difusió joves creadors Promoció i difusió cultural 1 Mobilitat Urbana: medis de transport 1 2 2 3 3 3 Turisme 2 2 3 Nouvinguts 1 1 Mobilitat europea: estudis i treball 1 2 2

Altres que vulguis indicar (especificar): Conciliació feina i família

1


52

han indicat com a prioritari en primer o segon lloc. Altres temes que ocupen l’interès

dels joves és la salut i el consum, i la mobilitat urbana (medis de transport) que tot i no

figurar com a tema prioritari, sí que ha estat assenyalat (en primer, segon o tercer lloc)

per 6 dels entrevistats.

c)Quan surts, què t’agrada fer (tipus d’oci)? T’has de desplaçar? Què trobes a faltar

d’oferta d’oci a Molins de Rei? Com valores l’oferta d’oci (nocturn) de Molins de Rei.

Els joves entrevistats en la mostra aleatòria, 4 persones opinen que ja està bé l’oferta

d’oci nocturn de Molins de Rei. Tres persones pensen que hi ha poca oferta i poca

variabilitat.

D’aquestes tres, dues s’intenten adaptar al que hi ha quan surten per la nit i una

persona marxa a Barcelona. Dels 8 entrevistats, 6 tenen alguna reivindicació com:

� No existeix oferta d’oci nocturn per la franja dels 15 als 17 anys.

� Troben a faltar altres tipus d’oci nocturn diferent d’una discoteca i bars. Per

exemple un cinema i un centre comercial.

� Els bars tanquen a les 2:30 i partir d’aquesta hora només existeix l’Eitwo.

� El transport públic durant la nit i els caps de setmana és deficitari. El MolinsBus no

circula els dissabtes per la tarda.

� Pel que fa els cartells sobre els concerts que es fan, faria falta més informació

sobre tipus de concert, estil de música, components del grup, instruments...

d) Quins creus que són els principals problemes i necessitats dels joves de Molins de

Rei?

Els principals problemes i necessitats dels joves girarien entorn el món laboral (5) i

l’habitatge (5). En parlar d’aquests temes fan referència a l’emancipació com l’eix

engloba treball i habitatge. Tots opinen que costa emancipar-se, que tenen sous

baixos en comparació amb els preus dels habitatges que són massa alts (tant de

lloguer com de compra) i que és difícil trobar una feina relacionada amb els estudis

realitzats. Altres necessitats que han sortit reflectides en aquesta pregunta són la

necessitat oci alternatiu, l’adaptació i millora de l’accessibilitat dels carrers (mare jove


53

que va amb cotxet del nadó) i el tema d’estudis/formació com a via d’accés i millora de

la feina.

e)Des del teu punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests problemes i

necessitats?

Propostes fetes:

� Potenciar els pisos de protecció oficial.

� Fer publicitat la Borsa Jove d’Habitatge

� Baixar els preus dels habitatges.

� Ajudes municipals per l’emancipació.

� Apropar als joves el SOL (existeix la sensació que és un servei desconegut)

� Millorar i augmentar l’oferta dels cursos de formació per la inserció laboral

� Creació d’un espai per joves que ofereixi diferents tipus de tallers i activitats

f) Allò que més t’agrada de Molins de Rei...

En general es valora positivament Molins de Rei com a municipi on viure. Els

entrevistats han valorat l’ambient de vila, en especial al barri centre, i la tranquil·litat del

poble. (5)

També s’ha valorat la programació de festes “tradicionals” de Molins de Rei com ara la

Festa Major, la Candelera, el Carnestoltes, el Camell, els Tres Tombs. Aquesta

apreciació es podria considerar un reflex d’aquesta valoració positiva de l’ambient de

poble de Molins de Rei. (3)

També agrada la proximitat amb la ciutat de Barcelona per les possibilitats que ofereix.

(3)

g) Allò que menys t’agrada de Molins de Rei...

No hi ha hagut coincidències sobre allò que no agrada de Molins de Rei. Les opinions

recollides han estat les següents:

� L’ambient de vila té alhora els seus inconvenients. A Molins de Rei “ja t’ho

coneixes tot i pot ser molt monòton. Es coneix tothom i tot queda com molt tancat”.


54

� Hi manca dinamització del jovent amb oferta d’oci nocturn i de caps de setmana

(2).

� Hi ha barris apartats que estan molt oblidats per l’Ajuntament. Alguns carrers no

tenen llum.

� Adaptació accessibilitat voreres.

� Carrers per vianants del voltant de l’estació que tot i ser per vianants tenen una

circulació de cotxes molt alta.

Entrevistes Joves representants d’associacions juvenils

Dades personals

Edat: Franja: 19-31 anys. Mitjana d’edat: 23,11 anys7

Càrrec: La majoria dels representants entrevistats ocupen càrrecs alts dins l’entitat

(president, vicepresident, cap, persona amb la màxima responsabilitat). Algunes

associacions però veuen aquest tipus de classificació com a jeràrquica i prefereixen dir

que són representants d’una entitat horitzontal.

Nivell d’estudis:

Estudis universitaris: 8

Estudis postobligatoris no universitaris: 8

Estudis obligatoris o inferiors: 1

Treballant:

Sí: 9

No: 6

Puntualment: 2

Relació del contracte amb el nivell d’estudis:

Mateix: 5

Inferior: 4

Tipus de contracte (temporal, indefinit,...):

Temporal: 4 Autònom: 1

Indefinit: 4 Altres: 1 (negoci familiar)

7 S’han entrevistat 13 entitats però per algunes han vingut més d’un representant (un total de 17 persones)


55

Desplaçament per anar a treballar, lloc:

Sí: 5 Llocs: 4 BCN, 1 El Prat, 1 St. Andreu de la Barca, 1 “a tot arreu”.

No: 2

Emancipats:

Sí: 5

Percentatge ingressos lloguer/hipoteca:

Dues persones no paguen o paguen un lloguer molt baix perquè el pis és d’un familiar.

La resta: 40%, 50%, i 70%.

No: 9

Fills o algun altre familiar al seu càrrec: Les respostes més habituals són “si de cas

més endavant” i “amb aquest sou impossible”.

Característiques de l’entitat

a) Característiques de l’entitat: any de fundació, seu social, nombre de socis, edat dels

socis, procedència geogràfica, nivell d’estudis, nivell d’implicació.

Any fundació: La que més porta 50 anys però també existeixen moltes associacions

amb pocs anys i algunes que acaben de començar (es declaren en “estat embrionari”)

� teixit associatiu viu que continua transformant-se. Sis entitats porten menys de dos

anys (algunes només porten uns mesos) i quatre d’aquestes entitats estan

relacionades amb les joventuts polítiques.

Seu social: De les 13 entitats entrevistades; 3 tenen una seu amb lloguer

social/conveni amb l’Ajuntament, 1 té la seva seu en un espai cedit per l’Ajuntament, 5

tenen un local propi o de lloguer (associacions polítiques), i 4 no tenen seu.

Nombre socis: Hi ha dos entitats amb més de 100 socis, 2 entitats amb 50-60 socis, 3

entitats amb més de 20 socis, 1 entitat amb uns 15 socis, 2 entitats amb més de 6

socis, i 3 entitats amb entre 3 i 2 socis.

Nivell d’implicació: El gruix de la responsabilitat acostuma a recaure en un grup reduït

de socis que tenen un nivell d’implicació més alt, parlant en termes de continuïtat. En

el moment de les activitats, però, augmenta el nombre de socis amb nivell d’implicació.


56

Franja d’edat socis: Algunes cobreixen franges molt àmplies (2- 70 anys) però la

majoria estan entre els 15 i els 35 anys.

Procedència geogràfica: Majoritàriament de Molins de Rei amb algun membre d’algun

municipi veí.

b) Quines són les fons de finançament de l’entitat?

La principal font de finançament és les activitats que munten, seguida de les quotes

dels socis, el marxandatge, i finalment les subvencions. Les entitats que depenen de

les subvencions de l’Ajuntament consideren que aquestes són insuficients i desitgen

tendir cap a l’autofinançament.

c) On acostumeu a desenvolupar les activitats de la vostra entitat? Quina valoració

feu?

Algunes entitats fan servir espais municipals molt esporàdicament. S’ha recollit una

valoració per aquelles que fan servir algun espai amb prou continuïtat.

ESPAI PUNTUACIÓ (mitjana) Casal de joves 3 Poliesportiu (8+7)/2= 7,5 Ca n’Ametller (10+7+7,5)/3= 8 Av. Collserola (10+4)/2= 7 CEIP Ferran Agulló 8 AA.VV. El Canal 5 C.C. Pont de la Cadena 6

d) Quines són les principals avantatges i inconvenients d’aquests espais?

Casal de Joves: Valoren positivament que els hi ofereix un espai de reunió però el

consideren petit, vell, i passen fred a l’hivern i calor a l’estiu.

Poliesportiu: Es considera un espai gran i tancat (hivern) amb un condicionament

apropiat.

Ca n’Ametller: S’han valorat diferents espais de Ca n’Ametller. El pati de Ca n’Ametller

és un bon espai per activitats puntuals quan arriba l’estiu però en ser un espai

compartit l’Ajuntament prioritza aquelles activitats programades per l’Ajuntament, en

cas de coincidir. D’altra banda, es ser un espai envoltat de vivendes, segons quina

activitat que impliqui soroll pot molestar els veïns. La sala d’actes es valora

positivament però es considera un espai molt sol·licitat que no sempre està disponible

quan es necessita.


57

Av. Collserola: És un espai descobert on hi ha molta corrent d’aire i per tant no

apropiat per fer activitats durant l’hivern. Es valora, però, que estigui apartat de la

població i per tant no hi hagi tant de risc de conflicte veïnal per motius de soroll.

CEIP Ferran Agulló: El consideren allunyat de la zona centre i valoren negativament

que no tingui un espai on poder deixar el seu material.

AA.VV. El Canal: Ben ventilat i il·luminat, possibilitat ús nocturn, però s’utilitza com a

espai puntual i té l’inconvenient que s’ha de recollir tot el material.

C.C. Pont de la Cadena: Es valora que sigui un espai adaptat i preparat per nens, amb

l’inconvenient que no hi ha espai per deixar el material. D’altra banda, és un espai

compartit amb altres entitats i sovint existeixen problemes de coordinació amb l’únic

joc de claus que existeix.

e) Les activitats que desenvolupeu estan destinades exclusivament als joves?

Moltes de les entitats entrevistades tenen la característica que treballen amb infància

i/o joventut exclusivament com els esplais i les joventuts dels partits polítics. La resta

d’entitats reconeixen que les activitats que fan estan pensades per joves però no

exclusivament i, per tant, es mostren obertes a la resta de la població.

Nivell de coneixement de les actuacions de l’ajuntament

a) Com a associació, coneixeu algun dels programes i/o serveis de joventut? Feu

ús d’algun d’ells? Quina opinió en teniu?

S’ha de destacar la diferència entre el grau de coneixement i d’ús. Per la majoria de

programes i serveis hi ha hagut més coneixement que no pas ús.

El programa de suport a les entitats és el més conegut (10) i el més usat (7) sobre tot

pel que fa les subvencions i la cessió d’espais.

El Punt Jove és el servei més conegut (8) i usat (5) com a lloc d’assessorament sobre

activitats programades en el municipi. Tot i ser el servei més conegut, algunes entitats

opinen que és un servei que necessitaria més difusió perquè molts dels joves no

associats el desconeixen.

La programació trimestral del MOU!: 7 entitats la coneixen però només 3 la fan servir

(com a col·laboradors).


58

Programa/ Servei Coneixement Ús Opinió

PTT: Pla de Transició al Treball

ESO-SEFED


ESO-UAC (Escola taller)

Servei d’Orientació Laboral (SOL)

Servei d’Assessorament Laboral per Joves

Punt Jove 7 5 Assessorament i cessió espai. Aïllament.

Punt Jove als IES (PIDCES): informació i xerrades 2

Aules d’estudi (Biblioteca)

Fira Jove (Fira de la Candelera) 2 1 Paradeta.

Borsa Jove d’Habitatge 2 Bona idea però oferta molt limitada i preus

molt similars als del mercat.

Suport a entitats juvenils (Per suport s’entén:

subvencions, difusió, cessió espais, esponsorització)

10 7 Cessió espais. Es considera que es

podrien millorar les subvencions.

Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el lleure! 3 2 Molt bona adequació a les entitats del

lleure.

Programació d’activitats trimestrals del Mou! (Mercat

d’intercanvi, Mercat Art Jove, Sona Centre, etc.)

7 3 Taller al Parc de Nadal, col·laboracions,

Sona Centre, Nit Empalmat.

Tallers i activitats centres cívics 3 1 Cessió d’espais.

Espais d’assaig musical 4 1 L’espai no compleix els requisits.

Activitats esportives clubs esportius 2

Trencaclosques 1

Interessos

b) Com a associació, hi ha algun dels següents àmbits d’actuació que us

interessin especialment?

Temes: Ordre de prioritat:

Esport 1 1 2

Inserció laboral 1 3 5

Salut i Consum 1 2 2 2 2 2 2 3 4

Habitatge 1

Polítiques d’igualtat Dona-Home 1 1 2 3 5

Participació i associacionisme 1 1 1 1 1 1 1

2 3 3

Solidaritat i cooperació 1 1 1 1 2 2 3 3 3 Serveis Socials (prestacions, tramitacions)

1 2 2

Medi Ambient - Sostenibilitat 2 2 2 4

Informació juvenil 1 1 1 2 2 2

Noves Tecnologies 2 3 4

Difusió joves creadors 1 2 2 3 4

Promoció i difusió cultural 1 1 1 2 2 2 3 3 4

Mobilitat Urbana: medis de transport 2 2 2

Turisme 3

Nouvinguts 2 2 2 2

2

Mobilitat europea: estudis i treball 2


59

Les entitats entrevistades mostren el màxim d’interès per l’àmbit de la participació i

associacionisme (7), així com la solidaritat i la cooperació (4).

L’àmbit que prioritzen en segon lloc és el de salut i consum (6), tot i que donen un

segon lloc a altres àmbits com: nouvinguts (4), medi ambient i sostenibilitat (3),

informació juvenil (3), promoció i difusió cultural (3), mobilitat urbana i medis de

transport (3).

c) Com valoreu l’oferta d’oci (nocturn) de Molins de Rei?

Majoritàriament els joves consideren que l’oferta d’oci nocturn de Molins de Rei és de

qualitat, però per us tipologia de jove molt determinat, alguns del joves consideren que

la oferta resulta excloent per la resta. Hi ha manca d’oci nocturn alternatiu, manca de

diferents tipus d’oci i estils.

La manca d’oferta d’oci és la principal raó per marxar per les nits a Barcelona. Per

prendre alguna cosa encara, però si busquen música marxen a Barcelona. D’altra

banda, es considera que els locals d’oci nocturn tanquen molt d’hora.

Algunes de les propostes que fan: instal·lacions esportives en horari nocturn, millora

del transport nocturn (consum alcohol). Programació continuada de cap de setmana,

concerts al carrer, oci nocturn menys consumista i desvinculat de la idea de negoci

(ex. Casal per joves a les nits) per xerrar, jugar, etc.

d) Quins són els principals problemes i necessitats de les associacions juvenils de

Molins de Rei?

- Falta d’espais per les associacions de joves.

- Falta de promoció/difusió de les associacions.

- Dificultats de les entitats per créixer i agafar força.

- Manca d’implicació, participació i motivació del jovent de Molins de Rei.

- Falta de coordinació entre les diferents associacions de joves de Molins de Rei.

- Tancament de les entitats en sí mateixes.


60

e) Des del vostre punt de vista, quines serien les millors solucions a aquests

problemes i necessitats?

- Millorar els espais adreçats als jove en funció de les necessitats, recollides als Pla

Director de Joventut 2007-2009

- Creació d’espais pels joves. Ex. Casal de Sant Climent de Llobregat (espai ben

condicionat i polivalent, hi ha diversitat de propostes sobre el model de gestió)

- Creació d’infraestructures noves.

- Recuperar espais per les associacions de joves. (Espai per assajar, fer concerts, fer

reunions d’entitats, programar activitats, guardar material.)

- Més subvencions.

- Campanyes de promoció de les entitats amb el suport de l’Ajuntament i promoció de la

participació en les associacions des de l’Ajuntament, des dels IES(com per ex. Viu el

lleure!)

- Programar activitats puntuals “sense compromís”, coses que es puguin fer sense

haver d’estar en cap associació. Ex. Bàsquet 3 x 3.

- Creació de xarxes entre les associacions amb el suport de l’Administració en forma de

temps i recursos per millorar la comunicació entre associacions.

- Visió global del conjunt de les programacions de les associacions.

- Calendari comú de totes les activitats.

f) Allò que us agrada més de Molins de Rei...

Com a associacions, una de les característiques més ben valorades és el fet que

veuen Molins de Rei com un poble. Consideren que és aquest caràcter i aquesta

identitat de poble el que possibilita un teixit associatiu i una vida associativa forta. Hi

ha un teixit associatiu molt fort tenint en compte la mida del municipi. Moltes d’elles

tenen la sensació que dins del món associatiu es coneixen tots (per alguns això és un

avantatge i per altres un inconvenient).

Algunes de les associacions indiquen com a allò que els hi agrada de Molins de Rei el

suport que els hi ofereix l’Ajuntament, el seu caràcter receptiu i l’aposta que en fan

pels moviments associatius.


61

g) Allò que us agrada menys de Molins de Rei...

Com a associacions, el que menys els hi agrada del municipi és la manca d’espais per

les activitats de les associacions i les dificultats que això els hi representa.

El fet que Molins de Rei tingui una identitat de poble també fa que existeixi un

tancament en les associacions i que hi hagi poca relació entre l’associació i l’exterior, i

entre associacions.

L’excessiva burocràcia amb l’Administració i la descoordinació entre els diferents

departaments de l’Ajuntament.

L’assimilació i la influència de la ciutat de Barcelona, el creixement desmesurat del

municipi, la degradació dels seus espais naturals, la contaminació.

Serveis a la població i a la joventut

DADES PERSONALS

Nom i cognoms:

� Alfons Torremarin (de SOL),

� Josep Rafael Cap (Guàrdia Urbana),

� Antonio Educador (Serveis Socials),

� Angi (Borsa Jove d’Habitatge).

Serveis:

� Serveis Orientació Laboral,

� Guàrdia Urbana,

� Serveis Socials,

� Borsa Jove d’Habitatge

1. Objectius generals del seu servei, programes i serveis que ofereix, població a qui

està dirigit.

� Serveis Orientació Laboral. Objectius: Ajudar a augmentar les capacitats i aptituds

de cerca de feina. Població: Immigrants, gent del municipi o de fora.

� Guàrdia Urbana. Objectius: Detecció preventiva, tallers, xerrades amb infants i

joves. Educació viària.


62

� Serveis Socials. Objectius: Seguiment de casos d’IES (absentisme, ajudes

econòmiques); Salut mental, CAP; Centres cívics (en coordinació amb IES); Projecte

Pont. IES-SEFED; Escola taller (15-16 anys)

� Borsa Jove d’Habitatge. Objectius: Brindar als joves lloguers amb preus més

baixos. Població: Servei personalitzat per joves de 18 a 35 anys.

2. Quines són les característiques dels usuaris del seu servei? (edat, sexe, nivell

d’estudis...)

� Serveis Orientació Laboral. Els usuaris tenen una formació mitja baixa, hi ha

usuaris de totes les edats.

� Serveis Socials. Els usuaris són derivats dels centres d’esplai (MIB, agrupa, CAU).

Es treballa amb totes les franges d’edat (tutor, família, menor, director del IES).

� Borsa Jove d’Habitatge. Parelles de 25-27 anys d’edat.

3. Creu que el seu servei es conegut per la població jove de Molins de Rei? Quin ús

en fan?

� Serveis Orientació Laboral. Sí, el servei d’orientació laboral és conegut.

� Guàrdia Urbana. La imatge que es té de la guàrdia urbana és estereotipada amb

connotacions molt negatives (imatge repressiva). S’ intenta canviar la imatge.

� Serveis Socials. Sí, els serveis socials són conegut en els IES por aquells que els

fan servir (els altres els desconeixen).

� Borsa Jove d’Habitatge. Falta difusió. L’existència de la borsa ha suposat una

millora en l’índex d’emancipació dels joves. Va haver 82 contractes al 2008.

4. Coneix algun programa i/o servei que desenvolupi l’Ajuntament en matèria de

joventut? Quins?

� Serveis Orientació Laboral: PTT, Escola Taller, Projecte pont, ESO-UAC, ESO-

SEFED, Borsa jove d’habitatge, Fira Jove, Programa d’assessorament laboral per

joves, Punt jove, Suport a entitats joves, Activitats centres cívics, MOU.

� Guàrdia Urbana:

� Serveis Socials: Punt jove, SOL, Esplais.

� Borsa Jove d’Habitatge: Punt jove, Punts d’informació juvenil.


63

5. D’aquests programes i serveis, quins creu que interessen més a la gent jove de

Molins de Rei?

� Serveis Orientació Laboral: SOL, habitatge, projectes de suport (entitats). L’interès

depèn del col·lectiu.

6. Hi afegiria algun altre programa o servei? (o modificacions dels existents)

� Serveis Orientació Laboral: Proposa més coordinació de programes, més

implicació dels IES, SEFED-UAC. Tipus d’activitats d’oci per joves.

� Borsa Jove d’Habitatge: Seria interessant oferir també VENDA de pis. Hi ha poc

habitatge públic (de protecció oficial).

7. Hi ha una comunicació entre el seu servei i l’Ajuntament? Amb quins

departaments?

� Serveis Orientació Laboral: Sí, hi ha comunicació amb el departament d’educació,

. serveis socials, joventut i immigració.

� Guàrdia Urbana: Sí, hi ha comunicació permanent amb tots el departaments

(coordinació de activitats puntuals, deficiències vies públiques, S.S.)

� Serveis Socials: Sí, hi ha comunicació amb el departament d’infància, d’educació i

d’immigració.

� Borsa Jove d’Habitatge: sí, hi ha comunicació: mensualment envien al “Negociat

d’emancipació juvenil” informació i dades del servei.

8. Segons la seva percepció, hi ha algun d’aquests àmbits que interessin

especialment als joves i les joves de Molins de Rei?

Dos de les persones entrevistades opinen que tots els temes assenyalats tenen alguna cosa interessants per als joves. No obstant això hi ha temes que van ser destacats, a continuació se exposen aquests: Per joves de 15 a 19 anys: Esport, Inserció laboral, Salut i consum, Medi ambient – sostenibilitat, Informació juvenil, Noves tecnologies, Difusió joves creadors,


64

Promoció i difusió cultural, Mobilitat urbana, medis de transport, Mobilitat europea, estudis i treball. Per joves de 20 a 24 anys: Esport, Inserció laboral, Habitatge, Informació juvenil, Noves tecnologies, Promoció i difusió cultural, Difusió joves creadors, Mobilitat urbana, medis de transport. Mobilitat europea, estudis i treball. Per joves de 25 a 29 anys: Esport, Inserció laboral, Habitatge, Informació juvenil, Noves tecnologies, Promoció i difusió cultural, Mobilitat urbana, medis de transport, Turisme. Mobilitat europea, estudis i treball. Per joves de 30 a 35 anys: Esport, Inserció laboral, Salut i consum, Habitatge, Polítiques d’igualtat home-dona, Participació i associacionisme, Solidaritat i cooperació, Serveis socials, Informació juvenil, Noves tecnologies, Promoció i difusió cultural, Mobilitat urbana, medis de transport, Turisme, Medi ambient – sostenibilitat. Mobilitat europea, estudis i treball. 9. Quins creu que són els principals problemes o necessitats dels joves de Molins de

Rei? (PER FRANGES D’EDAT) I possibles solucions?

Comentari de un dels entrevistats: “Les necessitats bàsiques són cobertes, democràcia, lleure cobert”


65

Per joves de 15 a 19 anys: Oci, Trobar el seu lloc, Trobar la seva identitat, Per joves de 20 a 24 anys: Estabilitat, Habitatge assequible, Treball, feina decent. Per joves de 25 a 29 anys: Habitatge. Per joves de 30 a 35 anys: Família (fills, llars d’infants)

10. A Molins de Rei de Rei, l’any 2005 van augmentar els contractes temporals fins a

4.398 (l’any 2001 hi havia 2.555) i l’any 2003 un jove que es volgués comprar una

vivenda havia de destinar-hi el 82,40% dels seus ingressos. Quina previsió faries amb

la situació actual d’habitatge i precarietat laboral? Quines solucions a nivell municipal

proposaries?

Previsió:

Augment de l’atur en general (sense diferenciació de gènere). Augment de la

precarietat laboral (contractual i salarial)

Solucions:

Preparar als joves, enfortir la seva autoestima, motivació, educació, seguiment.

Crear espai per joves (casals), augmentar la proporció d’associacions per joves.

En polítiques d’habitatges: facilitar pisos de protecció oficial, facilitar accés a la vivenda

(lloguer i compra).

TÈCNICS AJUNTAMENT

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Mercè Montero,

Roser Ramoneda,

Francesc Frigola i

Amàlia Fernàndez.

Àrea o negociat: Salut,

Esports,


66

Cultura,

Igualtat Home-Dona.

Càrrec: Tècnics,

Cap

Agent d’igualtat (Pla d’actuació).

ASPECTES GENERALS

1. Objectius generals de la pròpia àrea o negociat.

� Salut: Assistència primària de la salut.

� Esports: Fomentar pràctica d’esport, donar suport a entitats esportives, tenir les

instal·lacions en condicions.

� Cultura: Actuació transversal sobre tota la població. Manca de un Pla director.

� Igualtat entre dona i home: Promoció de la igualtat de gènere.

2. Programes que gestiona directament.

� Salut:

Promoció de la salut, Campanyes de vacunació, Programa “Salut i escola”, Relació CAP-població.

� Esports:

Esport escolar, Serveis gimnàstica adults (majors de 18 anys), iniciació esportiva i especialitzacions, Activitats extraescolars.

� Igualtat entre dona i home: No hi ha programes específics de joventut però sí hi ha

objectius específics en el Pla.

3. Programes transversals.

Esport treballa amb tots els altres negociats en moments puntuals (obres, educació,

serveis socials, joventut).

Els programes de “Igualtat de gènere” s’elaboren des de tots els departaments o

negociats. Tot el pla és transversal.


67

4. Quins serveis específics depenen del seu departament?

� Salut: CAP.

� Esports: Poliesportiu, Piscina municipal, Camp de futbol, petanques, pavelló i pistes

d’escoles.

� Cultura: Espectacles, Sala Gòtica.

� Igualtat Home-Dona: Assessorament jurídic a dones del municipi, Servei

d’acompanyament psicològic, Servei d’atenció a les dones.

5. Quins projectes específics depenen del seu departament?

� Salut: Programa Salut al CAP, Salut i escola, Vacunació CEIPS.

� Esports: Esport escolar, Serveis gimnàstica adults (majors de 18 anys), iniciació

esportiva i especialitzacions, Activitats extraescolars.

� Cultura:

Promoció de teatre, música i dansa Promoció d’arts visuals Promoció del llibre i publicacions Acció cultural Biblioteca Pau Vila Museu Municipal Cultura popular i tradicional Festes populars Festa Major Festes de Sant Joan i barris Cavalcada de Reis Carnestoltes Altres festes populars Sala d’exposicions Ca n’Ametller Patrimoni arqueològic i arquitectònic.

ASPECTES ESPECÍFICS DE JOVENTUT

6. Dels programes que gestiona el seu negociat, quins incorporen temàtiques

específicament juvenils?

� Salut: Programa Prevenció Drogodependències

� Esports: Esport escolar, Serveis gimnàstica adults (majors de 18 anys), iniciació

esportiva i especialitzacions, Activitats extraescolars.

� Cultura: No tenen programes específics de joventut però sí tenen temes

transversals que pertoca a Joventut.

� Igualtat Home-Dona: El Pla té objectius específicament juvenils.


68

7. La seva àrea o negociat disposa d’algun equipament per a joves?

� Salut: No disposa d’equipament específic per a joves.

� Esports: : No disposa d’equipament específic per a joves però hi ha un espai

específic (centre Casal) reservat per a joves de 14 a 18 anys per als cap de setmana.

� Cultura: No disposa d’equipament específic per a joves.

� Igualtat Home-Dona: No disposa d’equipament específic per a joves.

8. En relació amb joventut, quins són els sectors en que actua preferentment la seva

àrea o negociat?

Salut: � Salut i consum, � Esport, � Medi ambient - Sostenibilitat. Esports: � Inserció laboral, � Salut i Consum, � Polítiques d’igualtat Dona-Home, � Participació i associacionisme, � Serveis Socials, � Medi Ambient – Sostenibilitat, � Difusió joves creadors. Cultura: � Promoció i difusió cultural, � Participació i associacionisme, � Difusió joves creadors. Igualtat Home-Dona: � Polítiques d’igualtat Dona-Home. A la següent taula apareixen las 4 àrees (Esport, Cultura, Salut, Igualtat) que representen els experts. Amb una creu es senyalen els sectors en que aquestes àrees actuen en relació amb joventut.

Esport Cultura Salut Igualtat Home-dona

Inserció laboral X

Salut i Consum X X

Polítiques d’igualtat Dona-

Home

X


69

Participació i associacionisme

X X

Promoció i difusió cultural

X X

Medi Ambient - Sostenibilitat

X X

Difusió joves creadors

X

Esport X X

Serveis socials X

9. D’aquests mateixos sectors, quins són els temes que creu que interessen i/o

preocupen més als joves? (Diferenciar per franges d’edat).

Els sectors enunciats pels experts com “temes preocupants o interessants per als

joves” són:

Per joves de 15 a 19 anys: Oci, Educació, Descoberta del món laboral. Per joves de 20 a 24 anys: Salut i consum Estudis, Orientació professional, Descoberta del món laboral, Reconeixement de joves que sobresurten, Implicació en moviments associatius. Per joves de 25 a 29 anys: Habitatge, Treball, Implicació social. Per joves de 30 a 35 anys: Habitatge, Treball, Conciliació de la vida laboral. 10. Creu que la població jove del municipi coneix els projectes i les actuacions de

l’Ajuntament en matèria de joventut?

Els experts creuen que els joves associats o escolaritzats del municipi coneixen els

projectes i les actuacions de l’Ajuntament en matèria de joventut, que és més fàcil que


70

els arribi informació. Però que si no estan associats només s'assabenten de fets molt

puntuals (Festa major, etc).

“És molt difícil arribar als joves. Si els hi interessa sí i sino passen”

11. A Molins de Rei, l’any 2005 van augmentar els contractes temporals fins a 4.398

(l’any 2001 hi havia 2.555) i l’any 2003 un jove que es volgués comprar una vivenda

havia de destinar-hi el 82,40% dels seus ingressos. Quina previsió faria amb la situació

actual d’habitatge i precarietat laboral? Quines solucions, a nivell municipal,

proposaria?

Els joves són el sector més desprotegit laboralment, tot i estar acadèmicament

preparats. Existeix una competència ferotge per les ofertes de treball que ocupen els

joves com a primera feina. Hi ha temporalitat i inestabilitat laboral.

Si no hi ha ingressos no hi ha emancipació: la família hipotecada, és el principal

sustento econòmic del joves.

Solució:

Un expert proposa la creació de llocs de treball en el mateix municipi.

Representants AMPA.

DADES PERSONALS

IES: Col·legi Sant Miquel i IES Bernat el ferrer.

Nom i cognoms: Miquel Puig i Rosalia Faus.

Càrrec: Presidentes de l’AMPAs.

1. Hi ha comunicació entre l’AMPA i l’Ajuntament? Amb quins departaments?

(educació, serveis socials, immigració, joventut...)

Sí, amb educació, joventut.

2. La següent taula té els programes/serveis que fa l’Ajuntament per joventut. Coneix

algun d’aquests programes i/o serveis? Quin?


71

1: només un entrevistat coneix el servei 2: tot dos coneixen el servei.

Programa/ Servei Coneixement

PTT: Pla de Transició al Treball 1

ESO-SEFED


ESO-UAC (Escola taller)

Servei d’Orientació Laboral (SOL)

Servei d’Assessorament Laboral per Joves 1

Punt Jove 2

Punt Jove als IES (PIDCES): informació i

xerrades

1

Aules d’estudi (Biblio) (Dll,dc,dv 9-14, Dss

16-1, Dg 16-22)

1

Fira Jove (Fira de la Candelera) 2

Borsa Jove d’Habitatge 1

Suport a entitats juvenils (Per suport

s’entén: subvencions, difusió, cessió

espais, esponsorització)

2

Projecte de suport al lleure educatiu: Viu el

lleure!

Programació d’activitats trimestrals del

Mou! (Mercat d’intercanvi, Mercat Art Jove,

Sona Centre, etc.)

Tallers i activitats centres cívics 1

Espais d’assaig musical

Activitats esportives clubs esportius 2

Trencaclosques

3.Hi afegiria algun altre programa o servei? (o modificacions dels existents).

Un entrevistat: “Casal per joves de 14 a 16 anys i Cine”

L’altre entrevistat no afegiria cap servei: “Potenciaria els que ja existeixen”


72

4.Creu que la població jove del municipi coneix els projectes i les actuacions de

l’Ajuntament en matèria de joventut? (Si la resposta és “no” preguntar per possibles

mesures)

Els dos entrevistats coincideixen en respondre “NO”.

5.En una escala de 0 al 5 valori quins són els sectors o els temes que creu que

interessen i/o preocupen més als joves?

Esport 0 1 2 3 4 5 Inserció laboral 0 1 2 3 4 5 Salut i Consum 0 1 2 3 4 5 Habitatge 0 1 2 3 4 5 Polítiques d’igualtat Dona-Home 0 1 2 3 4 5 Participació i associacionisme 0 1 2 3 4 5 Solidaritat i cooperació 0 1 2 3 4 5 Serveis Socials (prestacions, tramitacions) 0 1 2 3 4 5 Medi Ambient - Sostenibilitat 0 1 2 3 4 5 Informació juvenil 0 1 2 3 4 5 Noves Tecnologies 0 1 2 3 4 5 Difusió joves creadors 0 1 2 3 4 5 Promoció i difusió cultural 0 1 2 3 4 5 Mobilitat Urbana: medis de transport 0 1 2 3 4 5 Turisme 0 1 2.2 3 4 5 Nouvinguts 0 1 2 3 4 5 Mobilitat europea: estudis i treball 0 1 2 3 4 5 Altres que vulguis indicar (especificar): 0 1 2 3 4 5

• Quins creu que són els principals problemes o necessitats dels joves de Molins de

Rei? (PER FRANGES D’EDAT) I possibles solucions?

1. 15 -19 anys: L’oci.

2. 20-24 anys: Estudis, orientació laboral.

3. 25-29 anys: Treball i Habitatge

4. 30-35 anys: Treball i Habitatge.

• Quina previsió faria de la situació actual de educació i precarietat laboral? Quines

solucions, a nivell municipal, proposaria?

• Propostes:

• Oferir formació amb orientació i sortida laboral,

• Potenciar la via “escola-empresa”,

• Promoure creació de lloc de treball.


73

Taula d’experts Pla Director de Joventut de Molins de Rei

Assistents:

1. Miquel Àngel Comas: professor Col·legi Virolai

2. Enric Ripollès: Sociòleg de Molins de Rei i professor

3. IES Lluís de Requesens: Joana Lucas

4. IES Bernat el Ferrer: Ramon Graell Juanos

5. Col·legi St. Miquel: Josep M Juanpere Domínguez

6. “Salut” als IES: tallers i xerrades del CAP; Ana Mª Guezala

7. Montse del Blanco: Punt Jove (PIDCES matins)

8. Verònica Palasí: Punt Jove

9. Quim Exposito: Director de l’ASP

10. Aina Surià: Secretaria General de Joventut

11. Montse Perals: Secretaria General de Joventut

12. CAP Guàrdia Urbana: Josep Rafael

13. Guàrdia Urbana: Elias Martín

14. Noemí Hernandez Prohabitatge

Regidoria Emancipació Juvenil

1. Xavier Montserrat, Regidor 2. Rosana Torres, Dinamitzadora 3. Eva Palasí, cap del Negociat

Participació

La participació dels joves, 26 % dels joves de 15 a 29 estan associats és un número

elevat, els joves participen més que els adults, a vegades pensem en els joves des

d’una visió molt d’adult esperant la seva participació però en realitat és difícil crear els

espais per aquesta participació. Però encara hi ha una xifra més alta de joves que per

tant, no participen i caldria que ens preguntéssim perquè aquest 74% restant no

participen, no estan associats...

� La participació és un àmbit que cal treballar des de la infància, és una aposta que

cal fer perquè és apostar per un capital humà.

� Del treball de la participació a nivell polític, no se’n treu un resultat immediat, és

una aposta a llarg termini.


74

� Sembla que els joves ara no necessiten tant associar-se com en èpoques anteriors

i fem la comparativa en relació a les Associacions de Veïns ja que per al seva

formalitat, no atrauen als joves i per tant, ens preguntem on estan els joves?

Ha sortit el tema de com potenciar l’oci alternatiu i han sortir experiències com les de

Gijón o la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat i ens preguntàvem com

podríem aplicares aquí Molins de Rei

• L’ajuntament podria oferir alternatives com aquestes, però cal que els joves es

responsabilitzin molt d’aquest espai i això crea conflicte ja que no volen anar als

espais més formals, més institucionalitzats i a la vegada reivindiquen l’autogestió.

• El conflicte entre la responsabilitat que un demana a l’altre, cal gestionar-lo, ja que

aquesta és l’aposta i el repte en participació.

• Treballar el tema de la xarxes socials, ja que ha Molins de Rei tenim un teixit

associatiu molt gran i important, però accedir a aquest teixit associatiu no sempre

es fàcil si algú no t’acompanya.

• Com més joves siguin, més fàcils seran els aprenentatges i en aquest sentit, la

iniciativa amb el tema de Viu el lleure la majoria de nanos que han passat per al

CAU, el MIB o l’Agrupa, quan han tingut 15 anys, 20, han continuat participant. Per

tant, tenim la sort de tenir aquestes tres entitats al municipi i enfortir les també serà

enfortir el teixit associatiu a 15 anys vista.

• Conclusió:

• Calen accions molt petites i saber esperar.

• Cal treballar amb els joves que ja estan associats i crear una dinàmica de

programació d’activitats obertes al públic en general amb el suport de l’ajuntament i

treballar amb grups diana. Cal anar creant aquests microespais.

• No fer grans projectes, sinó estar molt pendents de les persones, amb l’ajut de

professionals, educadors de carrer, i això, ajuda. Estar atents a la realitat.

• L’edat dels joves que estan escolaritzats, si que és més fàcil la participació, però

quan surten de l’etapa escolar que? Perquè la joventut continua.


75

Cultura

Cal reconèixer, estar pendents de les relacions que es donen entre els joves i com ells

són productors de cultura.

S’ha d’innovar sense por al fracàs perquè el fracàs és part de la innovació, tot el que

està regulat pot fracassar, l’escola esta molt regulada, la guàrdia urbana està molt

regulada, la sanitat està molt regulada, el problema és si els polítics que estan darrera,

estan d’acord o no en que es pugui fracassar.

Com des de l’Ajuntament es pot donar suport aquests iniciatives? sense voler crear el

producte sempre des de la lògica de no avançar-nos al jove perquè això el jove no ho

vol.

• Potenciar la participació i presencia dels joves en les ofertes existents: Cine

Club,...

• On anem a buscar els joves? als instituts i en relació als nouvinguts, creiem

que la integració d’aquests passa per la diversió i es espais d’oci per tant, son

àmbits d’actuacions molts bons per a la integració.

• Treballar aspectes relacionats amb la cultura i el paper de la dona. Amb

l’arribada de persones d’altres països, tenen altres cultures molt riques com la

nostra, però en aquestes cultures quin paper té, si es que en té algun, estem

tirant endarrere certes coses que aquí ja fa anys que teníem amb el tema de la

igualtat entre dona i home, possibles maltractaments...

• Per tant creiem que com més integrada com a dona estiguis a Molins de Rei,

més integrats estaran els valors democràtics i d’igualtat que a Molins de Rei o

Catalunya tenim.

• Amb el tema dels immigrants, cal un acompanyament, la creació de projectes

que permetin donar resposta a les necessitats d’aquestes persones

Salut

• Continuar amb accions informatives. Segurament estan menys informats del

que ells es pensen, però la informació hi és i el que s’intenta és que els arribi,


76

però alhora hi ha la sensació de que això a ells no els hi passarà, i que són

invencibles i per tant aquest és un tema on atacar

• Atacar la manca de sensació de risc que tenen els joves envers de la salut

sigui en relació a les drogodependències, sexualitat.

• Cal començar a treballar amb franges més joves, es a dir: amb el tema de la

prevenció de la salut no ens podem posar amb 16 i amb 18 anys, perquè ja

farem tard per tant iniciar als 12 fins i tot anar més enrere i començar a

primària.

• És molt important el paper de la família, ja que podem fer xerrades sobre hàbits

saludables als joves, però si després arriben a casa i no hi ha col·laboració, no

serveix de gaire. Per tant, és important implicar als pares en el procés i no fer-

ho recaure una altre cop en l’escola o en l’Ajuntament que va a fer una xerrada

a les escoles per als nanos, sinó implicar als pares els que no ho estiguin i sinó

trobar una manera imaginativa per a treballar aquests aspectes.

• Implicar també als centres, seria important que totes aquelles xerrades que es

fan al centre, es segueixin treballant a les aules amb l’espai de tutoria per

exemple, una mica implicar tots els agents socials, a través dels AMPAS, de

tots els agents socials.

• Les AMPAS i les comissions de pares de centres de lleure s’està treballant

perquè no es tractin noves temàtiques com l’afectivitat, i això s’està intentant

que dins dels projectes de centre i a través dels equips de monitors, que ja

s’està parlant des de joves sobretot que això, sigui un tema més a treballar.

• Des de Joventut hem de fer apostes molt creatives.

• A través de la taula de drogodependències tenim una proposta de fer una

activitat a la discoteca, per treballar la música i les drogues, ja que s’associa el

món de la discoteca i de la música amb les drogues.

• Hi ha una certa tolerància a Molins de Rei on tot esta permès, no hi ha límits en

temes com les drogues el sexe.


77

Habitatge

Cal tenir en compte que hi ha un nou fenomen que és el de joves que han de tirar

enrere en el seu projecte d’emancipació, ja que al quedar-se sense feina són

incapaços de fer front a la hipoteca o la renta i han de tornar a casa dels pares i això

és un fenomen que generarà altres conflictes socials de convenceria, horaris i això farà

augmentar el tema de els mediacions.

El fet del retard en la emancipació provoca una baixada en la taxa de natalitat i per tant

la població envelleix i l’adolescència s’allarga per tant o apostem per politiques

d’habitatges amb els joves o no tirem endavant.

Un dels compromisos que s’haurien de promoure des de l’Ajuntament que creiem que

va més enllà de la Regidoria d’Emancipació Juvenil, és la de poder permetre, ajudar a

tots aquells joves que es vulguin emancipar que ho puguin fer a Molins de Rei. I això

ha de ser un acord ampli que cal ficar com a prioritari.

Més enllà de la captació de pisos que poden fer les borses joves d’habitatge, si hi ha la

voluntat política al darrera, és poden trobar mesures imaginatives de captació de

pisos:

• Des de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, s’està intentant definir que és un

pis vuit, i hi ha maneres de saber que un habitatge està vuit.

• Potenciar el casc antic de la població, típic propietari de casc antic que te el pis

tancat si li dones totes les seguretats per a que pugui llogar-lo, i posar-lo a la borsa

o aquelles persones grans que els hi aconsegueixen una plaça en una residencia

de la tercera edat o en un dels habitatges de protecció oficial de la funció publica,

que a canvi que ell estarà en un recurs públic, doncs que en el seu habitatge pugui

viure una persona jove i tot això gestionat a través de la borsa.

• A nivell local cal fer un vestit a mida sabent que volen els joves de Molins de Rei:

compra, lloguer, tot això cal fer-ho treballant amb un registre de sol·licitants o amb

qualsevol persona de Molins de Rei que vulgui accedir a un pis de compra o

lloguer i això ens permet fer una radiografia de que és el que volen i quines

necessitats reals hi ha en relació als temes d’habitatge.


78

• Potenciar els habitatges compartits, perquè m’he d’anar a viure jo sol/a? perquè no

puc compartir pis?

Educació

Ha augmentat el numero d’ alumes amb estudis superiors, però també ha augmentat

el nombre d’alumnes que només tenien obligatoris de 31 a 35 quan els objectius de

Lisboa plantegen que només sigui un 10%. Per tant és un percentatge molt alt que cal

treballar perquè que passa amb els alumnes que acaben 4t d’ ESO? Alguns fan cicles,

alguns batxillerat, alguns comencen i no acaben, llavors es perden i caldria una xarxa

per a poder-los reconduir i tenir-los més o menys controlats, per a poder-los reconduir.

• Potenciar la formació d’adults i l’accés a la universitat per majors de 25 anys.

• Crear un servei d’atenció familiar per a poder orientar a aquestes famílies dels

joves amb necessitats educatives especials en els instituts, ja que l’oferta post

acadèmica que existeix és amplia però no es coneix

• Cercar mecanismes per reconèixer els alumnes que destaquen per la seva

excel·lència acadèmica. Fer un premi d’investigació, idiomes, naturals o inclús fer

un acte públic de reconeixement amb aquests alumnes que pel municipi acaba

sent un potencial i que sovint no els tenim en compte.

• Potenciar el projecte d’acollida per a joves nouvinguts, que hi ha un educador al

darrera que el que fa és explicar que hi ha al municipi i intentar buscar línies de

connexió amb les entitats...

• Fomentar el treball a nivell europeu, per donar la possibilitat de fer Comenius o

altres projectes, en definitiva obrir les portes de cara enfora poder treballar

d’alguna manera encara que és faci a les escoles i instituts però per a potenciar-ho

encara més. És valora molt positivament ja que molts cops és la primera

experiència en emancipació i a més enriqueix a nivell cultural i de formació.

• Comenta també la problemàtica amb la Biblioteca Municipal, cal un equipament

nou, hi ha una greu manca d’espai.


79

• També es comenta la manca d’una línia de recerca amb espais òptims per a la

realització d’aquesta tasca, en definitiva seria potenciar el coneixement, creant

xarxes de coneixement com la setmana de la ciència...

• Expliquen que des de la Secretaria de Joventut, el número 1 de dubtes són en

temes d’educació, duplicant en temes d’habitatge i en una proporció de 3 a 300 en

relació a drogodependències. Per tant, educació hi ha una sensació de que els

joves estan totalment perduts i això a més ens dona pistes de que no tenen

sensació de risc ja que no ens pregunten res sobre drogues.

Treball

• Es valora com a molt interessat la línia de treball del Centre Garcia Nieto i és creu

que cal continuar i consolidant aquesta línia i també fer que tota aquesta

informació arribi molt més a les famílies i des de les escoles s’ofereixen per a fer

aquesta difusió igual que es fa des del Punt Jove.

• Millorar el seguiment dels alumnes que en algun moment es queden despenjats,

després potser tornen del món laboral i potser torna a anar a d’institut, cercar un

sistema per a que aquest retorn fos fàcil per als professionals que estan treballant

amb diferents àmbits per a poder fer aquest seguiment. (Xarxa TET)

• Cal enfortir als joves en relació als drets laborals, ja que moltes vegades les

famílies contribueixen a la normalització de la precarietat laboral en els joves i

estaria molt bé que els joves tinguin formació i orientació laboral en temes de

contractació... (xerrades Punt Jove assessoria laboral per a joves.)

Conclusions

Les conclusions que aportem en aquest apartat fan referència a les aportacions

realitzades pels participants en les diverses entrevistes realitzades, els qüestionaris i

els experts:

• Alumnes de secundaria: 136

• Mostra aleatòria de joves: 8

• Representants d’Associacions Juvenils: 17

• Representants de l’ AMPA: 2


80

• Serveis a la població: 4

• Tècnics de l’Ajuntament: 4

• Taula d’experts: 17

Per tant, un total de 188 persones han participant en el procés de diagnosi del Pla i

els resultats per eixos han estat el següents:

Eix cultura i oci

Les principals problemàtiques d’aquest eix, cal a dir compartides en tots els grups, han

estat:

1. la escassa oferta lúdica i cultural ( manca cinema, teatre) per als joves,

2. la escassa oferta d’oci nocturn i d’oci alternatiu

3. la manca d’un espai exclusius per a que els joves puguin realitzar les seves

activitats.

En referència a les propostes, la més compartida ha estat:

1. la de la creació d’un espai de referència i específic per a joves

Cal destacar que els representants de la taula d’experts proposen la realització

d’activitats d’oci nocturn alternatiu.

Aquesta proposta, és compartida per els representants d’associacions juvenils que

suggereixen obrir les instal·lacions esportives en horari nocturn i realitzar

programacions continuades de cap de setmana.

Per últim cal comentar que el grup d’experts creu que hi ha una escassa assimilació

de pautes culturals i d’igualtat entre home i dona per part dels nouvinguts, per això

proposen potenciar el projecte “ coneguem-nos” i treballar aspectes relacionats amb la

dona i la cultura.

En relació als nouvinguts, els joves associats proposen promoure els espais d’oci

nocturn com a eina per a la integració.


81

Eix treball

Les principals problemàtiques expressades d’aquest eix, han estat:

1. la temporalitat i precarietat laboral dels joves

2. la gran competència en el mercat laboral per a trobar la primera feina

3. la preocupació de que la manca de treball impedeix la emancipació dels joves.

Aquestes idees, han estat compartides entre els representants de l’ AMPA, taula

d’experts, serveis a la població i tècnics de l’Ajuntament.

Tots els grups han coincidit en què caldria:

1. promocionar la creació de llocs de treball en el mateix municipi.

2. Potenciar l’assessorament laboral

Eix participació i democràcia

Les principals problemàtiques d’aquest eix, compartida per la taula d’experts i els joves

associats, són:

1. la manca d’espais i equipaments específics per a joves

2. la promoció i difusió de les entitats

En relació a manca d’espais i equipaments per a joves, dos grups coincideixen amb la

necessitat de la creació d’un espai de referència i específic per a joves.

Aquesta proposta, la podem veure recollida també en l’eix d’oci i cultura.

Pel que fa a la promoció i difusió de les entitats, les propostes són:

1. treballar i potenciar les xarxes socials.

2. la creació de campanyes de promoció i participació en les associacions amb

el suport de l’Ajuntament.

3. Realitzar un calendari comú de totes les activitats

Cal destacar que el grup de joves associats, consideren que hi ha una manca de

coordinació entre les entitats i per això proposen la creació d’una plataforma unitària i

el suport de l’ Ajuntament a nivell personal i material ( temps i recursos), per a

potenciar la comunicació entre les associacions.


82

Eix habitatge

La principal problemàtica en relació a aquest eix segons el grup d’experts, és que:

1. els joves que es volen emancipar a Molins de Rei de rei, no ho poden fer al

municipi perquè és molt car, i han d’anar a una altra població.

Les propostes són:

fer un estudi de les necessitats dels joves del municipi en matèria d’habitatge per

saber quin tipus de pis els interessa si de compra o lloguer i a partir d’aquí, començar

a treballar en el tema.

1. potenciar el casc antic fent intercanvis per exemple amb persones grans que han

de deixar el seu pis per anar a una residencia i aquests cedeixin el seu pis per a

que un jove i visqui garantit la seguretat a través de la borsa jove.

2. és creu viable potenciar la opció dels habitatges compartits.

3. Difusió de la Borsa Jove

Eix educació

Les principals problemàtiques detectades el relació a l’eix d’educació per el grup

d’experts són:

1. la disminució de percentatges de graduats en ESO

2. l’augment d’alumnes repetidors

Les problemàtiques expressades pels representants de les AMPA,s:

1. El grup de representants de l’AMPA, també creu que cal oferir més orientació

sobre la formació i les seves sortides laborals.

2. La manca d’espais en general i en concret per a fer recerca així com la manca

d’horaris de matins de la Biblioteca municipal. Creuen que cal una biblioteca

nova amb ampliació d’horaris i crear espais propicis per a la recerca.

3. Ampliar la oferta educativa per alumnes ja que hi ha molta mobilitat per motius

educatius a Barcelona i municipis propers. Proposen la creació d’un servei

d’orientació per a les famílies.


83

4. L’ultima problemàtica és la manca de reconeixement dels alumnes destacats

per la seva excel·lència, i creuen que cal promoure premis i reconeixements en

investigació, idiomes, ciències...

La propostes:

1. Grup experts: crear una xarxa per reconduir els alumnes que deixen d’estudiar a 4t

ESO i oferir més informació als IES en relació als itineraris educatius.

2. El grup de representants de l’AMPA: potenciar la via escola - empresa.

3. Tots les membres del grup d’experts, valoren molt positivament els projectes

educatius a nivell europeu, i creuen que cal potenciar-los.

4. Reconeixement dels alumnes que destaquin per la seva excel·lència.

Eix salut

Les dues problemàtiques destacades en relació a l’eix de salut per part del grup

d’experts:

1. és la manca de sensació de risc per part dels joves

2. la manca d’implicació dels pares i mares en la formació pels hàbits saludables

Les propostes són molt clares:

1. relació la primera problemàtica, cal continuar amb les sessions informatives en

temes de salut.

2. en la segona, cal implicar a tots els agents socials ( escola, pares, tutors...) en el

procés de formació d’hàbits saludables.

Eix transports i mobilitat

La principal problemàtica a nivell dels transports i mobilitat, en aquest cas a nivell dels

transports municipals, compartits per el grup d’alumnes i els representants de l’ AMPA:

1. la manca de places d’autobús ( molins bus) en les hores clau d’inici de classes.

Propostes:

1. posar un bus de reforç almenys a primera hora del matí i ampliar la freqüència de

pas durant aquelles fragues horàries.


84

2. el grup d’alumnes també proposa aconseguir que el Trambaix i el metro arribin a

Molins de Rei.

3. el grup de joves associats, proposen intentar millorar el transport nocturn

connexions, horaris...

4. per últim hi ha una proposta de la mostra aleatòria de joves, de millorar

l’accessibilitat ( mobilitat reduïda, cotxets...) als carrers de la vila

Pla

Loc

al d

e Jo

vent

ut 2

010-

2013

de

Mol

ins

de R

ei

85

b.V

isu

alit

zaci

ó

Neg

re: a

ccio

ns li

dera

des

i exe

cuta

des

des

de la

Reg

idor

ia d

´Em

anci

paci

ó Ju

veni

l

Bla

u: a

ccio

ns a

dreç

ades

als

jove

s pr

omog

udes

des

d’a

ltres

reg

idor

ies

de l´

Aju

ntam

ent d

e M

olin

s de

Rei

Mèt

od

e 3Q

Vis

ual

itza

ció

de

les

po

lítiq

ues

de

jove

ntu

t

1Q

Eix

P

rog

ram

a ac

tuac

ió

Pre

ssu

po

st in

icia

l 200

9 C

ol·l

abo

raci

ó

Cen

tre

de fo

rmac

ió d

'adu

lts R

afae

l F

arré

45

7,65

€

Reg

idor

ia E

duca

ció

Tre

ncac

losq

ues

– S

erve

i ate

nció

a

la In

fànc

ia d

e M

olin

s de

Rei

7.

500 €

Reg

idor

ia In

fànc

ia

Reg

idor

ia d

e S

erve

is S

ocia

ls

CE

AL

Can

San

toi

27

.146

,09 €

Cam

pany

a co

negu

em e

ls n

ostr

es

parc

s

3.07

2,00

€

Reg

idor

ia E

duca

ció

Edu

caci

ó i s

ensi

bilit

zaci

ó pe

r la

Pau

P

roje

ctes

mun

icip

alis

tes

a tr

avés

del

F

ons

Cat

alà

de C

oope

raci

ó al

de

senv

olup

amen

t

24.0

05,2

1 €

Reg

idor

ia d

e S

olid

arita

t, C

oope

raci

ó i P

au

Mol

ins

de R

ei S

olid

ària

37.4

15,1

9 €

Reg

idor

ia d

e S

olid

arita

t, C

oope

raci

ó i P

au

Po

litiq

ues

ed

uca

tive

s i

cult

ura

ls

Cam

pany

es d

e de

núnc

ia, a

dhes

ió o

su

port

als

con

flict

es in

tern

acio

nals

24

.005

,21 €

Reg

idor

ia d

e N

ova

Ciu

tada

nia

i D

rets

Hum

ans+

Pla

Loc

al d

e Jo

vent

ut 2

010-

2013

de

Mol

ins

de R

ei

86

Act

ivita

ts d

'est

iu

6.03

7,50

€

Reg

idor

ia E

spor

ts

Reg

idor

ia In

fànc

ia

Cur

sa p

opul

ar S

t. M

ique

l 5.

250 €

Reg

idor

ia E

spor

ts

Esp

ortís

sim

3.50

0 €

Reg

idor

ia E

spor

ts

Pro

moc

ió e

spor

t a l'

esco

la

14.8

09 €

R

egid

oria

Esp

orts

Esc

ola

mun

icip

al d

e m

úsic

a 62

.369

,16 €

Reg

idor

ia E

duca

ció

Cam

pany

a de

teat

re a

les

esco

les

13.1

55,7

1 €

Reg

idor

ia E

duca

ció

Cam

pany

a d'

audi

ció

mus

ical

a le

s es

cole

s 1.

300 €

Reg

idor

ia E

duca

ció

Fom

ent d

e la

lect

ura

públ

ica

6.00

0 R

egid

oria

Cul

tura

Act

ivita

ts d

ifusi

ó de

l mus

eu

mun

icip

al

Reg

idor

ia C

ultu

ra

Inve

stig

ació

, re

cerc

a i c

onse

rvac

ió

fons

Mus

eu M

unic

ipal

104.

188,

12 €

Reg

idor

ia C

ultu

ra

Nas

cuts

per

lleg

ir 90

0€

Reg

idor

ia C

ultu

ra

Exp

osic

ions

tem

pora

ls

8.68

7,64

€

Reg

idor

ia C

ultu

ra

Ser

veis

Bib

liote

ca P

au V

ila:

prés

tec,

asse

ssor

amen

t esc

oles

26

111,

25 €

R

egid

oria

Cul

tura

Jove

s C

read

ors

15

.000€

Ent

itats

de

la V

ila

Sec

reta

ria d

e Jo

vent

ut

Ofic

ina

Pla

Jov

e de

la

Dip

utac

ió d

e B

arce

lona

E

mpa

lmat

10

.887

,27€

R

egid

oria

Cul

tura

Pre

mi l

itera

ri M

ercè

Rod

ored

a

750 €

Reg

idor

ia d

'Igua

ltat d

'Opo

rtun

itats

en

tre

Don

a i H

ome

Esp

ai d

e re

cerc

a 1.

304 €

Reg

idor

ia C

ultu

ra

Pla

Loc

al d

e Jo

vent

ut 2

010-

2013

de

Mol

ins

de R

ei

87

Mer

cat d

’Art

Jov

e 40

0€

Pla

tran

sici

ó tr

ebal

l 27

.607

,99 €

Reg

idor

ia d

e P

rom

oció

eco

nòm

ica

Reg

idor

ia d

´Edu

caci

ó

Pro

ject

e IE

S-S

EF

ED

51

572,

53 €

R

egid

oria

de

Pro

moc

ió e

conò

mic

a R

egid

oria

d´E

duca

ció

Pro

ject

e IE

S-U

AC

1.

000 €

Reg

idor

ia d

e P

rom

oció

eco

nòm

ica

Reg

idor

ia d

’Edu

caci

ó S

ervi

d'in

form

ació

a tr

ebal

lado

rs

estr

ange

rs (

CIT

E)

8.85

1,21

€

Reg

idor

ia

de

Nov

a C

iuta

dani

a i

Dre

ts H

uman

s C

urso

s de

form

ació

con

tinua

m

enor

s 25

any

s 59

.794

,45 €

Reg

idor

ia d

e P

rom

oció

eco

nòm

ica

Cur

sos

form

ació

ocu

paci

onal

m

enor

s 25

any

s R

egid

oria

de

Pro

moc

ió e

conò

mic

a

Esc

ola

talle

r

92.7

26,5

6 €

Reg

idor

ia d

e P

rom

oció

eco

nòm

ica

Po

lítiq

ues

d’a

ccés

al

mó

n d

el

treb

all

Ser

vei

Ass

esso

ria

Labo

ral

per

a jo

ves

4.90

0€

Reg

idor

ia d

e P

rom

oció

Eco

nòm

ica

Bor

sa J

ove

d’H

abita

tge

Tot

al 2

009:

976

53,4

8€

Mol

ins

de R

ei: 1

9.82

0,84€

Bor

sa m

anco

mun

ada

amb

9 m

unic

ipis

del

Bai

x Ll

obre

gat C

entr

e S

ecre

taria

de

Jove

ntut

Po

lítiq

ues

d’a

ccés

a

l’hab

itat

ge

Ofic

ina

Hab

itatg

e 95

.776

,74 €

Reg

idor

ia H

abita

tge

Xer

rade

s al

umne

s se

cund

ària

4.

060€

R

egid

oria

de

sani

tat

Pun

t Jov

e O

ficin

a de

l P

la J

ove

de l

a D

iput

ació

de

Bar

celo

na

Sal

ut e

scol

ar

1.23

5 €

Reg

idor

ia d

e sa

nita

t

Po

lítiq

ues

de

pro

mo

ció

de

la

salu

t

Sup

ort e

ntita

ts d

e pr

omoc

ió d

e la

sa

lut

15.3

08,6

8 €

Reg

idor

ia d

e sa

nita

t

Pla

Loc

al d

e Jo

vent

ut 2

010-

2013

de

Mol

ins

de R

ei

88

Ate

nció

a la

sal

ut r

epro

duct

iva

i se

xual

de

la d

ona

66.2

95,7

6 €

Reg

idor

ia d

e sa

nita

t

D'a

com

pany

amen

t psi

colò

gic

per

a do

nes

víct

imes

de

la v

iolè

ncia

3.

394

€

Reg

idor

ia d

'Igua

ltat d

'Opo

rtun

itats

en

tre

Don

a i H

ome

Acc

ions

per

a la

pre

venc

ió d

e le

s dr

ogod

epen

dènc

ies

1.50

0€

Reg

idor

ia d

e P

reve

nció

de

Dro

gode

pend

ènci

es

Cas

al d

e jo

ves

14.1

02,7

2 €

Pun

t dÍ

nfor

mac

ió J

uven

il 24

.953

,40 €

Viu

el l

leur

e; p

roje

cte

supo

rt ll

eure

ed

ucat

iu

3.00

0 €

Ent

itats

de

lleur

e ed

ucat

iu d

e M

olin

s de

Rei

Sec

reta

ria d

e Jo

vent

ut

Fira

Jov

e 6.

750 €

R

egid

oria

de

Fira

Sup

ort a

ent

itats

juve

nils

14

.940

€

Cen

tre

Com

unita

ri P

ont d

e la

C

aden

a 36

.933

,71 €

Reg

idor

ia d

Ínf

ànci

a

Cen

tre

Cív

ic l'

Àng

el

29.0

45,7

2 €

Reg

idor

ia d

Ínf

ànci

a

Ges

tió i

ús d

el C

EIP

S

1.99

9,95

€

R

egid

oria

dÉ

duca

ció

Po

lítiq

ues

d

e p

arti

cip

ació

i

asso

ciac

ion

ism

e

Con

sells

esc

olar

s 4.

508 €

R

egid

oria

dÉ

duca

ció

Pla

Loc

al d

e Jo

vent

ut 2

010-

2013

de

Mol

ins

de R

ei

89

c. D

iag

nò

stic

Mèt

ode

3 Q

D

efin

ició

de

nece

ssita

ts

2Q

Eix

A

nàl

isis

de

la r

ealit

at

Vis

ual

itza

ció

R

esu

ltat

dia

gn

òst

ic

�

Esc

assa

ofe

rta

lúdi

ca i

cultu

ral p

er jo

ves.

�

Esc

assa

ofe

rta

d’oc

i noc

turn

que

obl

iga

els

jove

s a

desp

laça

r-se

a a

ltres

loca

litat

s.

�

MO

U!+

Pla

dire

ctor

de

jove

ntut

!

�

Jove

s C

read

ors

�

Em

palm

at

�

Mer

cat A

rt J

ove

�

Fira

Jov

e

�

Act

ivita

ts E

stiu

�

Cur

sa P

opul

ar S

ant M

ique

l

�

Esp

ortís

sim

�

Pro

moc

ió e

spor

t a l’

esco

la

�

Cur

sa d

e m

unta

nya

�

Ges

tió d

’esp

ais

soci

ocul

tura

ls

�

Act

ivita

ts d

ifusi

ó de

l mus

eu m

unic

ipal

�

Nas

cuts

per

lleg

ir

�

Exp

osic

ions

tem

pora

ls

�

Pre

mi l

itera

ri M

ercè

Rod

ored

a

�

Les

veus

del

sile

nci (

Esp

ais

de R

ecer

ca)

�

S’e

xpre

ssa

la n

eces

sita

t de

pro

mou

re la

cons

truc

ció

de u

n ci

nem

a, d

e un

cen

tre

com

erci

al,

crea

ció

de b

ucs

d’as

saig

mus

ical

i de

lloc

s d’

oci

alte

rnat

iu.

Pol

ítiqu

es

educ

ativ

es i

cultu

rals

�

Esc

assa

ass

imila

ció

dels

nou

ving

uts

de le

s pa

utes

cultu

rals

loc

als

en r

elac

ió a

l tem

a de

la ig

ualta

t

entr

e do

na i

hom

e.

�

Pro

ject

es m

unic

ipal

iste

s a

trav

és d

el F

ons

Cat

alà

de C

oope

raci

ó al

des

envo

lupa

men

t

�

Mol

ins

de R

ei S

olid

ària

�

Con

egue

m-n

os

�

Edu

caci

ó i s

ensi

bilit

zaci

ó pe

r la

Pau

�

Cam

pany

es d

enún

cia,

adh

esió

o s

upor

t als

conf

licte

s in

tern

acio

nals

�

Cal

pot

enci

ar e

l pro

ject

e “C

oneg

uem

-nos

” pe

r ge

nt

nouv

ingu

da. T

reba

llar

aspe

ctes

rel

acio

nats

am

b la

cultu

ra i

el p

aper

de

la d

ona.

Pla

Loc

al d

e Jo

vent

ut 2

010-

2013

de

Mol

ins

de R

ei

90

Eix

A

nàl

isis

de

la r

ealit

at

Vis

ual

itza

ció

R

esu

ltat

dia

gn

òst

ic

�

Abs

ènci

a de

pl

ans

espe

cífic

s pe

r jo

vent

ut

a la

regi

doria

de

“Cul

tura

”. E

ncar

a qu

e, e

ntre

els

seu

s

plan

s,

hi

ha

obje

ctiu

s pe

r jo

ves

(tem

es

tran

sver

sals

), n

o hi

exi

stei

x un

pla

pro

pi p

er e

lls.

�

Aug

men

t de

l nú

mer

o d’

alum

nes

amb

estu

dis

supe

riors

pa

ral·l

el

al

augm

ent

del

nom

bre

d’al

umne

s qu

e no

més

tene

n es

tudi

s ob

ligat

oris

.

�

Dis

min

ució

de

l pe

rcen

tatg

e de

jo

ves

que

es

grad

uen

en

ES

O

i au

gmen

t de

l pe

rcen

tatg

e

d’al

umne

s qu

e re

pete

ixen

cur

s.

�

Èxi

t i fr

acàs

esc

olar

(20

06-0

7):

a.

86%

d’ín

dex

d’èx

it es

cola

r

b.

5%

d’ín

dex

de r

epet

idor

s.

c.

10%

de

frac

às e

scol

ar,

�

Niv

ell d

’est

udis

del

s jo

ves:

a.

9,

9% te

nen

l’FP

gra

u m

itjà,

b.

9%

l’F

P g

rau

supe

rior,

c.

18

,9%

el b

atxi

llera

t sup

erio

r d.

9,

8% d

iplo

mat

ura

e.

6,

3% ll

icen

ciat

ura.

�

Cen

tre

For

mac

ió A

dults

Raf

ael F

arré

�

Pro

ject

e IE

S-S

EF

ED

�

Pro

ject

e IE

S-S

EF

ED

�

Pro

ject

e IE

S-U

AC

�

Cam

p A

pren

enta

tge

de C

an S

anto

i

�

CE

AL

Can

San

toi

�

Cam

pany

a co

negu

em e

ls n

ostr

es P

arcs

�

Esc

ola

de m

úsic

a

�

Cam

pany

a te

atre

a le

s es

cole

s

�

Cam

pany

a d’

audi

ció

mus

ical

a le

s es

cole

s

�

Fom

ent d

e la

lect

ura

públ

ica

�

Inve

stig

ació

, rec

erca

i co

nser

vaci

ó M

useu

Mun

icip

al

�

Cal

cre

ar u

na x

arxa

per

rec

ondu

ir al

s al

umne

s

que

deix

en d

’est

udia

r qu

an a

cabe

n 4t

d’E

SO

.

�

Es

prop

osa

ofer

ir m

és in

form

ació

a l’

IES

sob

re

itine

raris

edu

catiu

s.

�

Es

fa n

eces

sària

la p

oten

ciac

ió d

e la

form

ació

d’ad

ults

i l’a

ccés

a la

uni

vers

itat p

er m

ajor

s de

25

anys

.

�

Man

ca d

’esp

ai a

la B

iblio

teca

i d’

hora

ris p

els

mat

ins.

�

Man

ca d

’una

líne

a de

rec

erca

am

b es

pais

òpt

ims

per

la r

ealit

zaci

ó de

aqu

esta

tasc

a.

�

Ser

veis

Bib

liote

ca P

au V

ila: p

rést

ec,

asse

ssor

amen

t, es

cole

s �

Ofe

rir h

orar

is m

atin

als,

esp

ais

nous

i

equi

pam

ent n

ou a

la b

iblio

teca

.

Pol

ítiqu

es

educ

ativ

es i

cultu

rals

�

Am

plia

ofe

rta

post

aca

dèm

ica

per

jove

s am

b

nece

ssita

ts

educ

ativ

es

espe

cial

s pe

rò

desc

oneg

uda

i se

nse

difu

sió.

� P

roje

cte

IES

-SE

FE

D

� P

roje

cte

IES

-SE

FE

D

� P

roje

cte

IES

-UA

C

� C

rear

un

serv

eis

d’at

enci

ó fa

mili

ar p

er p

oder

orie

ntar

a

aque

stes

fam

ílies

de

jove

s.

Pla

Loc

al d

e Jo

vent

ut 2

010-

2013

de

Mol

ins

de R

ei

91

Eix

A

nàl

isis

de

la r

ealit

at

Vis

ual

itza

ció

R

esu

ltat

dia

gn

òst

ic

�

Exi

stei

x m

obili

tat p

er m

otiu

s ed

ucat

ius,

teni

nt

com

a p

rinci

pal m

unic

ipi d

e de

stí l

a ci

utat

de

Bar

celo

na, s

egui

da d

e m

unic

ipis

veï

ns a

Mol

ins

de R

ei (

San

t Fel

iu d

e Ll

obre

gat,

Cor

nellà

de

Llob

rega

t, E

splu

gues

de

Llob

rega

t).

�

Pun

t Jov

e

�

Esc

às r

econ

eixe

men

t a a

lum

nes

dest

acat

s pe

r

la s

eva

exce

l·lèn

cia.

� P

rom

oure

un

prem

i de

reco

neix

emen

t en

inve

stig

ació

, idi

omes

, ciè

ncie

s.

�

Val

orac

ió p

ositi

va d

e pr

ojec

tes

a ni

vell

euro

peu

(Com

eniu

s, o

altr

es p

roje

ctes

eur

opeu

s).

� P

oten

ciar

enc

ara

més

la p

ossi

bilit

at d

e fe

r “C

omen

ius”

o a

ltres

pro

ject

es s

imila

rs.

Pol

ítiqu

es

d’ac

cés

al

món

del

tr

ebal

l

� T

empo

ralit

at i

prec

arie

tat l

abor

al.

� S

ous

baix

os q

ue d

ificu

lten

l’em

anci

paci

ó.

� V

alor

ació

pos

itiva

de

la lí

nia

de tr

ebal

l del

Cen

tre

Gar

cia

Nie

to.

� N

orm

alitz

ació

de

la

pr

ecar

ieta

t la

bora

l

fom

enta

da o

adm

esa

per

la fa

míli

a de

l jov

e.

� E

xist

eix

mob

ilita

t pe

r m

otiu

s la

bora

ls,

teni

nt c

om

a pr

inci

pal

mun

icip

i de

de

stí

la

ciut

at

de

Bar

celo

na,

segu

ida

de m

unic

ipis

veï

ns a

Mol

ins

de R

ei.

� P

roje

cte

IES

-SE

FE

D

� P

roje

cte

IES

-SE

FE

D

� P

roje

cte

IES

-UA

C

� F

orm

ació

i ac

ompa

nyam

ent a

la in

serc

ió s

ocio

-

labo

ral d

e le

s do

nes

� C

onci

liaci

ó de

la v

ida

fam

iliar

i la

vid

a la

bora

l

EQ

UA

L-T

EM

PO

RA

L

� S

erve

i d'in

form

ació

a tr

ebal

lado

rs e

stra

nger

s

(CIT

E)

� C

urso

s de

form

ació

con

tinua

men

ors

25 a

nys

� C

urso

s fo

rmac

ió o

cupa

cion

al m

enor

s 25

any

s

� E

scol

a ta

ller

� S

erve

i Ass

esso

ria L

abor

al p

er a

jove

s

� C

rear

lloc

s de

treb

all a

l mat

eix

pobl

e.

� C

onso

lidar

la lí

nia

de tr

ebal

l del

Cen

tre.

Enf

ortir

als

jove

s en

rel

ació

a d

rets

labo

rals

. D

onar

info

rmac

ió i

orie

ntac

ió la

bora

l en

tem

es d

e co

ntra

ctac

ió.

Pla

Loc

al d

e Jo

vent

ut 2

010-

2013

de

Mol

ins

de R

ei

92

Eix

A

nàl

isis

de

la r

ealit

at

Vis

ual

itza

ció

R

esu

ltat

dia

gn

òst

ic

Pol

ítiqu

es

d’ac

cés

a l’h

abita

tge

� D

ificu

ltats

d’e

man

cipa

ció

per

qües

tions

eco

nòm

ique

s

(Aqu

est

feno

men

ge

nera

al

tres

co

nflic

tes

soci

als

de

conv

ivèn

cia

i des

cens

de

la n

atal

itat)

.

� E

scas

sa o

fert

a de

pis

os d

e pr

otec

ció

ofic

ial p

er jo

ves.

� S

atis

facc

ió d

e vi

ure

al p

oble

, es

mar

xa p

er m

anca

d’ha

bita

tge

asse

quib

le.

La “

Bor

sa jo

ve d

’hab

itatg

e” h

a su

posa

t una

mill

ora

en

l’índ

ex d

’em

anci

paci

ó, p

erò

man

ca d

ifusi

ó de

l ser

vei.

� B

orsa

Jov

e d’

Hab

itatg

e

� O

ficin

a d’

Hab

itatg

e

� P

rom

oció

Hab

itatg

e pr

oteg

it

� F

acili

tar

l’acc

és a

la v

iven

da (

llogu

er i

com

pra)

.

� P

oten

ciar

i fo

men

tar

l’ús

de h

abita

tges

com

part

its.

�

Difo

ndre

la “

Bor

sa jo

ve d

’hab

itatg

e”.

� M

anca

de

sens

ació

de

risc

(“a

mi n

o em

pas

sarà

”).

Sen

saci

ó de

que

“to

t es

pots

fer”

, tot

els

hi e

stà

perm

ès.

No

hi h

a lím

its e

n te

mes

com

les

drog

ues

o el

sex

e.

� P

la d

e sa

lut

� A

ccio

ns p

reve

nció

de

les

drog

odep

endè

ncie

s � X

erra

des

alum

nes

secu

ndàr

ia

� S

alut

esc

olar

� S

upor

t ent

itats

de

prom

oció

de

la s

alut

� A

tenc

ió S

alut

rep

rodu

ctiv

a i s

exua

l de

la d

ona

� A

com

pany

amen

t psi

colò

gic

per

a do

nes

víct

imes

de

la

viol

ènci

a

� C

ontin

uar

amb

les

sess

ions

info

rmat

ives

.

Pol

ítiqu

es d

e pr

omoc

ió d

e la

sa

lut

� F

alta

impl

icac

ió d

els

pare

s en

l’ed

ucac

ió i

form

ació

d’

hàbi

ts s

alud

able

s

� Im

plic

ar a

tots

els

age

nts

soci

als

(par

es, t

utor

s) e

n el

pr

océs

de

form

ació

de

hàbi

ts s

alud

able

s.

� M

anca

de

espa

is i

equi

pam

ents

esp

ecífi

cs p

er jo

ves.

� C

entr

e C

omun

itari

Pon

t de

la C

aden

a � C

entr

e C

ívic

de

l’ À

ngel

� C

asal

de

Jove

s � G

estió

i ús

del

s C

EIP

S

� C

rear

un

espa

i de

refe

rènc

ia i

trob

ada

espe

cífic

per

a

jove

s, o

n po

den

fer

activ

itats

sen

se “

mol

esta

r”.

Par

ticip

ació

dem

ocrà

tica

� N

eces

sita

t de

mar

xar

a d’

altr

es m

unic

ipis

per

cob

rir e

l

tem

ps d

e lle

ure.

�

Esc

assa

ofe

rta

espe

cífic

a d’

activ

itats

fin

s i

tot

el c

ap

de s

etm

ana.

� P

la d

irect

or d

e jo

vent

ut M

OU

!+

� C

entr

e C

omun

itari

Pon

t de

la C

aden

a � C

entr

e C

ívic

de

l’ À

ngel

� P

la d

irect

or d

e jo

vent

ut M

OU

!+

� C

entr

e C

omun

itari

Pon

t de

la C

aden

a � C

entr

e C

ívic

de

l’ À

ngel

� P

oten

ciar

l’oc

i alte

rnat

iu

� P

ropo

sar

activ

itats

div

erse

s pe

r a

jove

s.

Pla

Loc

al d

e Jo

vent

ut 2

010-

2013

de

Mol

ins

de R

ei

93

Eix

A

nàl

isis

de

la r

ealit

at

Vis

ual

itza

ció

R

esu

ltat

dia

gn

òst

ic

� S

atis

facc

ió d

els

jove

s de

viu

re a

Mol

ins

de R

ei,

la g

ran

maj

oria

se

sent

en in

tegr

ats

al p

oble

i am

b

els

seus

hab

itant

s.

� P

unt J

ove

Par

ticip

ació

dem

ocrà

tica

� 2

6% d

els

jove

s de

15

a 29

any

s de

Mol

ins

de

Rei

est

an a

ssoc

iats

.

� M

és

i m

illor

co

neix

emen

t de

ls

serv

eis

de

l’aju

ntam

ent

en m

atèr

ia d

e jo

vent

ut

pels

jo

ves

asso

ciat

s en

co

mpa

raci

ó am

b jo

ves

NO

asso

ciat

s.

� S

upor

t ent

itats

juve

nils

� P

unt I

nfor

mac

ió J

uven

il

� V

iu e

l lle

ure!

. Pro

ject

e su

port

lleu

re e

duca

tiu

� T

reba

llar

amb

les

asso

ciac

ions

i

crea

r un

a

dinà

mic

a de

pr

ogra

mac

ió

d’ac

tivita

ts

ober

tes

al

públ

ic e

n ge

nera

l.

� A

ugm

enta

r la

pro

porc

ió d

’ass

ocia

cion

s pe

r jo

ves

� F

alta

de

prom

oció

/difu

sió

per

les

asso

ciac

ions

. � S

upor

t ent

itats

juve

nils

� P

unt I

nfor

mac

ió J

uven

il

� C

onse

lls E

scol

ars

� T

reba

llar

i pot

enci

ar e

l tem

a de

les

xarx

es s

ocia

ls

Par

ticip

ació

dem

ocrà

tica

� E

ls

nouv

ingu

ts

no

esta

n as

soci

ats

però

com

part

eixe

n es

pais

lúdi

cs i

d’oc

i noc

turn

.

� P

rom

oure

esp

ais

d’oc

i com

ein

a d’

inte

grac

ió

Mob

ilita

t

�

Bon

a co

mun

icac

ió, e

scas

sa o

fert

a de

tran

spor

t

púb

lic d

el m

unic

ipi a

mb

altr

es lo

calit

ats:

Aqu

esta

man

ca é

s dó

na s

obre

tot p

els

mat

ins

(per

puj

ar a

ls

IES

) i e

ls c

ap d

e se

tman

a, e

n ho

raris

noc

turn

s

� P

la m

obili

tat

� A

ugm

enta

r l’o

fert

a de

tran

spor

t púb

lic p

er a

nar

a

Bar

celo

na (

tram

via,

met

ro).

� A

fegi

r ho

raris

de

tran

spor

t.


94

4.2 Disseny del Pla Local de Joventut

a. Objectius

L’objectiu fonamental del Pla Local de Joventut 2010-2013 de l’Ajuntament de Molins de

Rei és el de redefinir les noves línies d’actuació de la política municipal de joventut La

pretensió és garantir que des de tots els àmbits de gestió municipal es desenvoluparan

programes i serveis adreçats als joves de Molins de Rei i, a la vegada, inventariar,

ordenar, establir quines han de ser les prioritats en aquest moments i ajustar les accions a

les propostes dels i les joves de Molins de Rei, que han participat en el procés de

participació implementat des de la regidoria d’Emancipació juvenil al llarg del 4t trimestre

del 2009.

Es proposen objectius generals en tres àmbits fonamentals que han de representar una

millora per a les condicions de vida dels joves de Molins de Rei:

a. Autonomia personal i desenvolupament social

Garantir les condicions necessàries perquè tots els joves de la Vila puguin assolir nivells

bàsics d’autonomia individual a través de facilitar-los opcions per a l’accés a un habitatge

propi, una ocupació digna i una formació adequada.

b. Millora de la qualitat de vida

Millorar la qualitat de vida dels ciutadans joves de Molins de Rei a través del foment de

polítiques d’atenció a la cultura, la salut, la mobilitat, el lleure, l’esport i el medi ambient,

assegurant les polítiques d’atenció social necessàries per evitar la desigualtat que suposa

l’existència de sectors de joves situats al marge dels circuits de generació de qualitat de

vida.

c. Ciutadania activa

Promoure canals de participació efectiva dels joves en la vida ciutadana, assegurant-los la

capacitat d’aportació de criteris sobre la gestió dels temes que els afecten com a persones

joves, però també el coneixement i les possibilitats d’intervenció en els processos de

decisió dels assumptes d’interès general de la ciutat.

b. Projecte

Per a la elaboració de les propostes del Pla Local de Joventut 2010-2013, s’ha

implementat un procés de consulta amb els i les joves de Molins de Rei. El procés de

consulta basat en metodologies participatives i complementat amb altres metodologies

qualitatives i quantitatives afavoreix el consens social, així com una major implicació

participativa dels i les joves.

L’orientació participativa de l’estudi té un valor afegit, lligat al desenvolupament i

radicalització de la democràcia, donat que mobilitza opinions i relacions, implica

col·lectius, i corresponsabilitza a la població, els i les joves de Molins de Rei, en el

projecte.

Per a tal efecte s’ha constituït una Comissió de Seguiment Interdisciplinar, formada

per representants de l’Ajuntament, una representació de les entitats juvenils de la vila i

de l’equip de treball. La seva missió és realitzar el seguiment, supervisió i reorientació

de l’estudi.

La Comissió de Seguiment (CS) reuneix a les entitats potencialment interessades en

debatre el projecte del procés participatiu

Composició

- Metal Defenders

- Centre Esplai MIB

- Espali L’Agrupa

- Agrupament Escolta Jaume Vicenç Vives

- Casal de Joves Autogestionat La Mola

- Molins de Rol

- JERC

- Joventut Nacionalista de Catalunya

- Joventuts Partit Popular

- Joventut del Partit Socialista de Catalunya

- La CUP

- Joventut Iniciativa pet Catalunya-Verds

- Regidor Emancipació Juvenil

- Cap Negociat Emancipació Juvenil

96

Objectius generals de la Comissió de Seguiment

• Realitzar el seguiment, supervisió i reorientació del procés

• Plantejar i debatre els punts de vista dels representants institucionals i associatius

en relació a les polítiques de joventut.

• Debatre i negociar propostes.

Objectius específics de la primera reunió de la Comissió de Seguiment • Constitució formal de la Comissió de Seguiment.

• Presentació de la metodologia y discussió del procés de participació.

• Inici del diàleg entre els actors socials per avançar cap a objectius específics.

• Delimitació, por part del equip (negociat), dels principals posicionaments en relació

al procés participatiu i les polítiques de joventut

Procés: La freqüència de les reunions serà: Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Constitució de la Comissió de Seguiment

Revisió primer informe recollint els resultats dels tallers als IES i amb les Entitats

Revisió informe 1ª sessió Taller de joves

Revisió informe final Tallers Joves i del document Pla Director Joventut 2010-2013 abans de l’aprovació pel Ple Municipal

97

I s’han realitzat Grups de discussió:

El procés de participació, te com a objectiu poder recollir opinions i propostes dels

joves de Molins, integrant i contemplant la diversitat i heterogeneïtat que pot suposar

treballar amb participants amb motivacions i concepcions diferents que venen

marcades per unes edats que van des dels 14 als 35 anys.

Objectius del procés:

o Valorar el nivell de coneixement de les accions municipals adreçades al jovent

del municipi per aquest propi col·lectiu

o Detectar i recollir les inquietuds i problemàtiques que tenen els joves del

municipi

o Conèixer la valoració que fa el jovent entorn a la política que els hi afecta

o Recollir propostes de millora i noves propostes

Participants:

o Joves de Molins de Rei de entre 14 i 35 anys, associats i no associats Procés Calendari dels tallers Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Tallers alumnes centres de secundària

Tallers joves entitats

Retorn informes

Proposta d’accions:

o 2 sessions de treball amb joves que participen a activitats organitzades per

associacions juvenils del municipi o bé que en són membres de forma activa.

o 1 tallers/sessions de treball amb alumnes de 3r d’ESO del Col·legi Sant Miquel

(2 grups)

o 1 tallers/sessions de treball amb alumes de 4t d’ESO de l’IES Lluís de

Requesens (3 grups)

98

o 1 tallers/sessions de treball amb alumnes de 1r de batxillerat de l’IES Bernat

el Ferrer (3 grups)

o 1 taller/sessió de treball alumnes 2n de batxillerat del Col·legi Virolai (1 grup)

Els eixos de treball podran variar en funció dels grups d’edat i el temps disponible,

però sempre partint de la següent distribució:

1. ensenyament, formació i treball

2. informació i comunicació

3. accés a l’habitatge.

4. salut i consum responsable

5. noves tecnologies

6. associacionisme i la participació

7. oci i lleure

8. cultura i l’art

9. esport

10. conciliació de la vida personal i familiar, i transport

Metodologia Taller amb joves que participen a activitats organitzades per associacions

juvenils del municipi o bé que en són membres de forma activa

Taller a: joves 14 a 20 anys

Taller b: joves 21 a 35 anys

En un primer moment es farà una presentació de la diagnosi elaborada al primer

semestre del 2009 i que recull informació quantitativa i qualitativa en referència a la

població jove de Molins de Rei i les polítiques que es duen a terme al territori

adreçades a aquest col·lectiu.

Cada un dels grups elaborarà un DAFO recollint les Debilitats (factors de rics en

l’actualitat), Amenaces (factors de risc en el futur), Fortaleses (factores d’èxit en el

present) i Oportunitats (potencialitats futures) de les diferents temàtiques.

99

Debilitats Amenaces

Fortaleses Oportunitats

Una vegada detectades les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats, es farà una recollida de propostes d’acció que donin resposta a les necessitats detectades. Temàtiques: Taller a: joves 14 a 20 anys

1. ensenyament, formació 2. informació i comunicació 3. salut i consum responsable 4. esport 5. oci i lleure i cultura

Taller b: joves 21 a 35 anys

1. accés al món del treball 2. accés a l’habitatge 3. conciliació de la vida personal i familiar, i transport 4. noves tecnologies 5. oci i lleure i cultura 6. associacionisme i la participació

Taller amb alumnes centres de secundària - 1 tallers/sessions de treball amb alumnes de 3r d’ESO del Col·legi Sant Miquel (2

grups)

- 1 tallers/sessions de treball amb alumes de 4t d’ESO de l’IES Lluís de

Requesens (3 grups)

- 1 tallers/sessions de treball amb alumnes de 1r de batxillerat de l’IES Bernat el

Ferrer (3 grups)

- 1 taller/sessió de treball alumnes 2n de batxillerat del Col·legi Virolai (1 grup)

La metodologia que s’utilitzarà serà la mateixa en tots ells. Es plantegen sessions de

2h de treball amb cada un dels grups.

100

Cada alumne rebrà una plantilla que haurà d’omplir de forma individual i que servirà

per valorar el nivell de coneixement dels serveis municipals que existeixen a Molins de

Rei que s’adrecen als joves en relació a una temàtica concreta

Les temàtiques que es treballaran són:

1. Polítiques educatives i culturals

2. Polítiques de promoció de la salut

3. Polítiques de participació i associacionisme

4. Polítiques d’accés al món del treball

Una vegada feta aquesta primera activitat individual, es faran grups de 5/6 alumnes,

segons la temàtica que han treballat de forma individual, per tal de fer propostes

d’acció en relació al tema treballat.

Recursos humans

El personal tècnic encarregat del desenvolupament dels tallers serà:

Tallers Entitats Eva Palasí

Verònica Palasí Tallers IES Eva Palasí

Laura Palau Montse del Blanco

101

Informe Tallers centres de secundària

Per tal de poder sintetitzar i visualitzar de forma més comprensible i senzilla totes les

aportacions recollides al llarg d’aquest procés, hem ordenat la informació en tres blocs:

Bloc A/

Qüestionari alumnes Centre de Secundaria

Bloc B/

Nivell de coneixements de les accions i serveis municipals que afectes als joves de

Molins de Rei.

Bloc C/

Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves

102

Bloc A/

Qüestionari alumnes Centre de Secundaria

Edat:______ Sexe: ______ Població:____________________ 1.- Pertanys a alguna entitat actualment (cultural, esportiva, solidaritat,educació en el lleure,...)

□ Sí □ No

2.- Quina o quines: 3.- Des de quin any: _________________________ 4.- Quines coses valores positivament de la teva entitat: _________________________________________ 5.- .- Quines coses valores negativament de la teva entitat:

103

Recull de les dades

179 Nois Noies

Número de joves que han omplert l’enquesta

70 109 Centre Educatiu i curs Nº alumnes Curs Institut Bernat el Ferrer 26 1r batxillerat Institut Lluís de Requesens 74 4t d’ESO Col·legi Virolai 27 3r d’ESO Col·legi Sant Miquel 52 3 d’ESO

Molins de Rei 139 Castellbisbal 1 El Papiol 12 Cervelló 6 Vallirana 2 Sant Vicenç dels Horts

4

Pallejà 7 La Palma 1 Corbera 1 Sant Andreu de la Barca

5

Població de procedència

Fontpineda 1

104

Sí No Pertanyen alguna entitat 82 97

1-2 anys 2-4 anys 4-6 anys Més de 7 anys

Temps associat

18 17 10 45 Entitats Nº

socis Aspectes positius Aspectes negatius

CE Molins de Rei (bàsquet)

17 Instal·lacions Activitats Estades Els companys Tenim dos poliesportius Aprenentatge

Es molt car Manca espais Els partits del caps de setmana podrien ser a les 12 i no a les 10.30 h Cada dia entrenen a un lloc diferent Horaris entrenament, són molt tard Manca de vestuaris Correm molt

CE Molins de Rei (Handbol)

2 Instal·lacions Material

El pressupost

CN Molins de Rei 8 Accés gimnàs i piscina Instal·lacions Molt material per nedar

Poques màquines al gimnàs Taquilles no gratuïtes No poder accedir els menors de 16 anys a la sauna i gimnàs Seguretat És molt car

CFS Molins 99 8 Les pistes És molt divertit Material Poliesportiu nou

Higiene serveis planta baixa Horari Poques hores d’entrenament

CF Molins de Rei 11 Instal·lacions La direcció És molt divertit Camp de gespa Equipacions Material

Alguns companys Massa car No puc sortir de festa al tenir partits

Diables de Cervelló 1 Divertit Estar amb els amics

Desorganització puntual

Penya Blaugrana Cervelló

2 És del meu poble Poder gaudir del futbol

Problemes amb les directives

105

Entitats Nº socis

Aspectes positius Aspectes negatius

CEM 1 Cada mes arriba un tríptic amb les activitats

AEM 1 No tenim material No tenim instal·lacions

Esplai MIB 3 Passar-ho bé Conèixer gent jove Fer amistats

Esplai Peti ki peti ( La Palma de Cervelló)

1 Excursions Activitats estiu

Club Bàsquet Pallejà

1

CF Sant Andreu 1 Basquet Castellbisbal

1

CB Cornellà 1 Moltes hores d’entrenament a la setmana Hi ha un bon nivell

Està molt lluny

Penya Blaugrana Vallirana (fútbol)

1 Bona organització Molt car Poc material

CF Damm 2 Gratuït Anem a un altre camp a entrenar i jugar Transport, mal organitzada la ruta dels taxis

CFA Futbol Sant Feliu

1 Està a 1a divisió Bon ambient

Agrupació Filatèlica i Numismàtica de Molins de Rei

1 Tenir descomptes o ajuts econòmics per poder seguir fent col·leccionisme

Esplai l’Agrupa 7 Passar una bona estona Aprenentatge Aprens a conviure i relacionar-te amb diferents persones Estar amb els amics

Poc temps per quedar i fer deures Més espai Més subvencions per part de l’Ajuntament per a les sortides

AEM Volei 8 Fem esport i ens ho passem bé Fer amics

Manca de temps per fer deures La directiva La forma de prendre les decisions Molt competitiva

106

Entitats Nº socis

Aspectes positius Aspectes negatius

CF El Papiol 1 Amics dels pessebres

2 Amics Solidaritat Companyerisme

Grallers de Molins de Rei

1

Pastorets 1

CAU 1 Educació en valors Excursions Ens ho passem bé

Club de bàsquet Badalona

1 Companys Ocupa molt de temps

107

Bloc B/

Nivell de coneixements de les accions i serveis municipals que afectes als joves de

Molins de Rei.

Sessions:

Data Centre Curs Nº

participants

Durada

del

taller

07.10.09 Institut Bernat el Ferrer 1batx. humanístic

social

30 2 h

14.10.09 Institut Bernat el Ferrer 1batx. tecnològic 31 2 h

16.10.09 Col·legi Sant Miquel 3r ESO 52 2 h

20.10.09 Institut Lluís de Requesens 4t ESO 49 2 h

23.10.09 Institut Lluís de Requesens 4t ESO 25 1 h

29.10.09 Col·legi Virolai 3r ESO 27 1 h

108

Val

ora

ció

E

spo

rts

V

alo

raci

ó

Eix

S

erve

i/Acc

ió

Pu

nts

Fo

rts

Pu

nts

Feb

les

Pol

itiqu

es

espo

rtiv

es

Cur

sa p

opul

ar S

t. M

ique

l -

prom

ou la

prà

ctic

a de

l’es

port

: 5

- co

mpe

titiv

itat e

ntre

els

cor

redo

rs: 2

-

prem

is m

olt b

ons:

6

- bo

na o

rgan

itzac

ió: 9

-

no c

onei

x: 1

2 -

és o

rigin

al: 1

-

no h

i par

ticip

o: 2

-

el r

ecor

regu

t est

à bé

: 5

- ve

ure

com

par

ticip

en a

la c

ursa

: 2

- fa

s es

pot:

6 -

és g

ratu

ït: 1

-

mol

ta p

artic

ipac

ió: 9

-

pas

sege

s pe

r la

ciu

tat:

1 -

part

icip

es a

ctes

de

la fe

sta

maj

or:1

- és

al m

atí:

2

- ho

fan

mas

sa d

’hor

a:2

- hi

ha

mas

sa g

ent:

6 -

mal

a or

gani

tzac

ió :

2 -

mal

a or

gani

tzac

ió a

la s

ortid

a: 2

-

reta

rd i

falta

de

com

unic

ació

: 1

- és

mol

t lla

rga:

2

- m

olt c

ansa

t: 4

- el

pob

le e

stà

ple

d’ob

res:

2

- hi

ha

pocs

pre

mis

: 3

- ca

len

més

cat

egor

ies

per

a re

part

ir la

gen

t: 2

109

Esp

ortís

sim

- pa

sses

una

bon

a es

tona

: 1

- di

vers

itat d

’esp

orts

i ac

tivita

ts: 1

2 -

prom

ou la

prà

ctic

a de

l’es

port

: 2

- ac

tivita

ts p

er a

tote

s le

s ed

ats:

3

- no

con

eix:

20

- es

tà b

é pe

r so

rtir

al c

arre

r i f

er

espo

rt: 2

-

no h

e pa

rtic

ipat

mai

: 2

- és

gra

tuït:

2

- po

ts fe

r vo

ley

amb

les

amic

s: 1

-

es p

ot ju

gar

a fu

tbol

am

b el

s am

ics:

1 -

mol

ta p

artic

ipac

ió: 1

- m

ala

orga

nitz

ació

: 2

- m

ater

ial e

n m

al e

stat

: 3

- di

ficul

tats

per

par

ticip

ar-h

i: 1

- m

anca

d’in

form

ació

: 6

- po

ca p

artic

ipac

ió e

n ha

ndbo

l: 1

- al

lloc

on

es fa

hi h

a m

olt p

oca

cosa

: 1

- no

se

si h

i ha

mol

ta p

artic

ipac

ió: 1

-

és m

olt c

ansa

t: 1

- co

inci

deix

am

b el

s pa

rtits

i no

puc

an

ar-h

i: 1

- le

s pi

stes

són

dol

ente

s: 2

Pro

moc

ió e

spor

t a l'

esco

la

- m

anqu

en e

spai

s pe

r en

tren

ar: 1

-

mol

t bon

a: 1

-

bé: 2

-

és in

tere

ssan

t: 2

- m

anca

de

mat

eria

l: 1

- no

més

esp

orts

con

cret

s, m

anca

va

rieta

t: 1

- po

drie

n fe

r m

és a

ctiv

itats

: 2

110

- m

olt b

é pe

rquè

els

nen

s po

den

conè

ixer

qui

ns e

spor

ts p

oden

fer:

6

- no

con

eix:

31

- di

vers

ió: 1

- és

mol

t can

sat:

1

Act

ivita

ts E

stiu

-

no h

o se

: 1

- m

olt b

en o

rgan

itzad

es: 1

-

man

ca in

form

ació

: 1

- m

olt b

é pe

r al

s ne

ns p

etits

: 6

- no

con

eix:

24

- no

he

part

icip

at m

ai: 5

-

entr

etin

gut:

2 -

agra

dabl

es: 2

-

anar

a la

pis

cina

, fer

act

ivita

ts: 2

-

per

no a

vorr

ir-te

: 1

- m

olt b

é pe

r en

tret

enir

als

nens

i ne

nes

quan

els

par

es tr

ebal

len:

2

- ag

lom

erac

ions

de

pers

ones

: 1

- po

ques

opc

ions

: 1

- m

anca

info

rmac

ió: 1

-

per

als

jove

s no

hi h

a ga

ire c

osa:

6 -

no h

i par

ticip

o: 1

-

és m

olt c

ansa

t: 1

-a v

egad

es a

vorr

it, p

oca

imag

inac

ió: 1

-h

i ha

activ

itats

que

est

an m

olt b

é pe

rò n

omés

a l’

estiu

i es

taria

bé

teni

r-le

s du

rant

tot l

’any

: 1

111

Pol

iesp

ortiu

Mun

icip

al

- di

vers

itat d

’esp

orts

: 9

- po

ssib

ilita

t de

fer

espo

rt e

n eq

uip:

1

- gr

an e

stru

ctur

a: 1

-

mod

erni

tat:

1 -

prac

ticar

esp

ort a

mb

segu

reta

t: 1

- pi

stes

i gr

ades

: 7

- bé

: 4

- bo

nes

inst

al·la

cion

s: 4

-

no c

onei

x: 1

2 -

bone

s ac

tivita

ts: 2

-

mol

tes

pist

es i

forç

a gr

ans:

3

- m

és e

spor

t men

ys a

vorr

imen

t: 1

- fa

s es

port

i am

ics:

1

- no

hi p

artic

ipo:

1

- m

ater

ial e

n m

al e

stat

: 11

- p

oca

i mal

a or

gani

tzac

ió: 1

-

man

ca d

’esp

ais:

2

- m

anca

de

vent

ilaci

ó: 5

-

man

ca d

e m

ater

ial:

1 -

mol

ta c

alor

, cal

aire

a l’

estiu

: 4

- la

pis

ta v

ella

rel

lisca

mol

t: 1

- di

fícil

loca

litza

ció

si n

o et

s de

l po

ble:

1

- in

stal

·laci

ons

nefa

stes

: 1

- és

mol

t can

sat:

1

Pis

cina

Mun

icip

al

- té

gim

nàs:

3

- gr

ans

i mol

t bon

es i

nsta

l·lac

ions

: 14

- és

mol

t car

: 22

- el

gim

nàs

és m

olt p

etit:

2

112

- m

olt n

et: 6

-

bona

org

anitz

ació

: 1

- pi

scin

a co

bert

a: 5

-

bé: 4

-

no c

onei

x: 2

-

és a

grad

able

: 2

- l’a

igua

est

à m

olt b

ona:

2

- l’a

igua

a l’

estiu

est

à m

olt f

reda

: 2

- és

div

ertit

: 2

- m

és e

spor

t men

ys a

vorr

imen

t: 1

- l’h

an m

illor

at: 1

-

fas

espo

rt i

et r

efre

sque

s: 1

-

no e

sta

lluny

del

pob

le i

pots

ana

r am

b el

s te

us a

mic

s: 3

-e

l ser

vei e

stà

forç

a bé

am

b va

rieta

t d’

activ

itats

aqu

àtiq

ues:

1

- hi

ha

ombr

a a

una

part

de

la

pisc

ina:

2

- m

anc

de g

espa

: 2

- qu

an h

i ha

curs

ets

no p

ots

neda

r bé

: 1

- hi

ha

nata

ció

o al

tres

: 1

-és

mol

t car

: 4

113

Cam

p de

futb

ol J

osep

Rai

ch

- té

ges

pa: 9

-

és u

n eq

uipa

men

t nou

: 3

- gr

ades

i ba

r: 1

-

bon

cam

p de

futb

ol i

pode

m u

tilitz

ar

les

inst

al·la

cion

s(el

s de

Bat

xille

rat

del

Ber

nat e

l Fer

rer)

per

a fe

r ed

ucac

ió fí

sica

: 1

- m

olt b

é i m

olt c

uida

t: 12

-

no e

l co

neix

: 13

- és

gra

n: 1

-

bone

s in

stal

·laci

ons:

2

-est

à bé

per

fer

exer

cici

i re

laci

onar

-se

am

b la

gen

t: 1

- s’

haur

ia d

’obr

ir al

gun

dia

per

a to

thom

que

vul

gui j

ugar

: 1

- no

est

a be

n si

tuat

: 1

- el

bar

és

mol

t car

: 1

- m

anca

d’h

igie

ne a

ls v

estu

aris

: 2

- no

es

pot a

prec

iar

bé p

er le

s ta

nque

s de

ped

ra: 1

-

dific

ulta

t per

juga

r la

gen

t de

fora

: 1 -

difíc

il lo

calit

zar

si n

o et

s de

l pob

le:

1

Cam

p de

futb

ol In

cres

a -

té g

espa

: 4

- ar

a es

ta m

olt m

és n

et: 1

-

bon

cam

p de

futb

ol: 4

-

mol

t bé

i mol

t cui

dat:

2

- es

tà ll

uny

de to

t: 3

- no

és

gaire

net

: 1

- l’h

an m

illor

at fa

mol

t poc

: 1

- ve

stua

ris p

etits

: 4

114

- bé

: 4

- no

el c

onei

x: 8

-

és g

ran:

2

- ju

gues

a fu

tbol

, fas

am

ista

t i e

spor

t: 2 -

és n

ou: 2

- no

m’a

grad

a: 3

-

poca

par

ticip

ació

, hi h

a ge

nt

d’al

tes

cam

ps: 2

Val

ora

ció

E

n te

rmes

gen

eral

s l’o

fert

a es

port

iva

a la

Vila

, es

val

ora

de f

orm

a po

sitiv

a, t

ant

pel q

ue f

a re

ferè

ncia

a la

qua

ntita

t co

m a

la q

ualit

at d

e l’o

fert

a.

Pel

que

fa

a le

s in

stal

·laci

ons,

es

valo

ren

en g

ener

al f

orça

pos

itiva

men

t, es

peci

alm

ent

els

dos

cam

ps d

e fu

tbol

i la

pis

cina

. P

el q

ue f

a al

P

olie

spor

tiu,

tot

i qu

e es

val

ora

posi

tivam

ent

l’est

at d

e la

ins

tal·l

ació

i e

l m

ater

ial,

dest

aque

n qu

e la

ins

tal·l

ació

est

à sa

tura

da i

que

en

ocas

ions

els

hor

aris

d’e

ntre

nam

ent s

ón m

olt t

ard.

E

n ge

nera

l a to

ts e

ls c

entr

es,

els

jove

s ha

n va

lora

t que

les

activ

itats

són

mol

t car

es,

i que

cal

dria

est

ablir

un

preu

jove

, esp

ecia

lmen

t a la

pi

scin

a.

Es

valo

ra

nega

tivam

ent

l’apr

ofita

men

t qu

e es

fa

de l

’esp

ai p

úblic

, e

ls i

les

jov

es

expl

icite

n qu

e ca

ldria

mill

orar

l’e

stat

del

mob

iliar

i es

port

iu q

ue h

i ha

a di

fere

nts

espa

is d

e la

Vila

. En

aque

st p

unt u

na d

e le

s de

man

des

més

rep

etid

es, é

s la

que

fa r

efer

ènci

a la

inst

al·la

ció

d’un

ska

tepa

rk.

En

refe

rènc

ia

a le

s ac

tivita

ts

d’es

tiu,

sost

enen

qu

e no

hi

ha

un

a of

erta

pe

nsad

a pe

ls

adol

esce

nts.

115

Po

lítiq

ues

d’a

ccés

al m

ón

del

tre

bal

l

Val

ora

ció

E

ix

Ser

vei/A

cció

P

un

ts F

ort

s P

un

t F

eble

s P

la d

e T

rans

ició

al T

reba

ll

- n

o co

neix

: 44

- po

sitiu

per

als

que

no

han

pogu

t se

guir

itine

rari

ordi

nari:

6

- m

olt b

é pe

r al

s qu

e no

agr

ada

estu

diar

:2

- pe

r ap

rend

re u

n of

ici i

t’en

cam

ina

a tr

eure

’t l’

ES

O: 1

- do

lent

per

la p

oca

aplic

ació

que

hi

ha ti

ngut

en

l’ iti

nera

ri or

dina

ri: 1

-

els

alum

nes

que

treb

alle

n en

l’i

tiner

ari o

rdin

ari,

ho v

euen

inju

st: 6

-

la g

ent q

ue n

o li

agra

da e

stud

iar

que

treb

alli:

1

- no

et p

ots

treu

re l’

ES

O s

i el t

eu

inst

itut n

o ho

diu

: 1

Pol

ítiqu

es

d’ac

cés

al m

ón

del t

reba

ll

Pro

ject

e IE

S-S

EF

ED

- b

é:2.

-

Mol

t bé,

bon

ref

orç

per

estu

dian

ts

ES

O: 1

-

posi

tiu p

er a

ls q

ue n

o ha

n po

gut

segu

ir iti

nera

ri or

dina

ri: 7

-

mol

t bé

per

als

que

no a

grad

a es

tudi

ar: 4

-

prep

arac

ió p

er a

la fu

tura

in

corp

orac

ió a

l món

labo

ral:

1 -

no c

onei

x: 2

3

- do

lent

per

la p

oca

aplic

ació

que

hi

ha ti

ngut

en

l’ iti

nera

ri or

dina

ri: 1

-

els

alum

nes

que

treb

alle

n en

l’i

tiner

ari o

rdin

ari,

ho v

euen

inju

st: 6

-

la g

ent q

ue n

o li

agra

da e

stud

iar

que

treb

alli:

1

- pe

rden

cla

sse

de l’

inst

itut:

1

116

- al

umne

s qu

e su

rten

de

l’ in

stitu

t i

van

a l’A

junt

amen

t a fe

r co

mpt

abili

tat,

adm

inis

trac

ió c

om s

i fo

s un

a em

pres

a: 1

P

roje

cte

IES

-UA

C

-bé

per

la g

ent a

mb

nece

ssita

ts p

erò

toth

om e

s ca

paç

de s

egui

r l’i

tiner

ari

ordi

nari:

1

- po

sitiu

per

als

que

no

han

pogu

t se

guir

itine

rari

ordi

nari:

5

- m

olt b

é pe

r al

s qu

e no

agr

ada

estu

diar

: 2

- no

con

eix:

42

- pu

nt d

’aju

da p

er a

ls e

stud

iant

s: 1

-dol

ent p

er la

poc

a ap

licac

ió q

ue h

i ha

ting

ut e

n l’

itine

rari

ordi

nari:

1

- el

s al

umne

s qu

e tr

ebal

len

en

l’itin

erar

i ord

inar

i, ho

veu

en in

just

: 5

- la

gen

t que

no

li ag

rada

est

udia

r qu

e tr

ebal

li: 1

For

mac

ió i

acom

pany

amen

t a la

inse

rció

so

ciol

abor

al d

e le

s do

nes

- bé

: 9

- no

con

eix:

38

- m

olt b

é pe

r a

les

done

s qu

e es

tan

a l’a

tur

amb

40 a

nys:

1

- m

olt b

é pe

r a

les

done

s qu

e vo

len

entr

ar a

l món

labo

ral:

1

- m

olt b

é pe

r a

les

done

s: 1

- sa

laris

més

bai

xos

per

ser

done

s:

3 - el

s ho

mes

est

an p

erju

dica

ts, n

o te

nen

un r

ecur

s ai

xí p

er e

lls: 5

117

- pr

ogra

ma

on e

nsen

ya a

les

done

s a

fer

un c

urrí

culu

m i

insc

riure

’s a

la

bors

a de

treb

all:

1 C

onci

liaci

ó vi

da fa

mili

ar i

vida

labo

ral

- bé

: 4

- re

gula

r: 1

-

mol

t bé

la r

ealit

zaci

ó d’

activ

itats

per

in

fant

s: 5

-

favo

rabl

e pe

r a

les

fam

ílies

am

b pr

oble

mes

: 1

- de

gra

n aj

uda

per

les

fam

ílies

: 1

- no

con

eix:

37

- pr

ogra

ma

que

ajud

a a

les

done

s am

b el

s ne

ns, p

er e

xem

ple

li co

mpr

en e

ls ll

ibre

s: 1

- aj

uda

per

qui r

ealm

ent h

o ne

cess

iti: 2

-

mol

t car

es le

s ac

tivita

ts p

er a

in

fant

s: 5

Ser

vei i

nfor

mac

ió a

treb

alla

dors

est

rang

ers

(CIT

E)

- bé

: 3

- m

olt b

é ca

l orie

ntar

als

est

rang

ers

per

a qu

e no

vag

in p

erdu

ts: 7

-

mol

t bé

per

pote

ncia

r la

form

ació

: 1

- no

con

eix

el s

erve

i: 30

-

així

els

est

rang

ers

pode

n sa

ber

més

cos

es d

’aqu

í: 2

- aj

udar

-los

per

una

adap

taci

ó co

rrec

ta: 1

-

serv

eis

mol

t car

s.

- no

hi h

a aq

uest

ser

vei p

er a

ls

Esp

anyo

ls.1

-

cal m

és d

ifusi

ó de

l se

rvei

, mol

ts

no e

l con

eixe

n.1.

118

- in

form

en a

ls im

mig

rant

s so

bre

com

es

cola

ritza

r el

s ne

ns, p

aper

s a

tram

itar.

..: 1

Cur

sos

form

ació

con

tinua

- bé

: 4

- ca

len

per

mill

orar

les

habi

litat

s de

ls

treb

alla

dors

: 2

- m

olt b

é pe

r al

s tr

ebal

lado

rs

deso

rient

ats:

1

- no

con

eix:

38

- m

olt b

é pe

r le

s èp

oque

s qu

e hi

ha

mol

t d’a

tur:

1

- ge

nt q

ue e

stà

a l’a

tur

i els

hi

ense

nyen

un

ofic

i més

per

teni

r m

és

poss

ibili

tats

de

trob

ar fe

ina:

1

- m

olt c

ars

els

curs

os: 1

-

no c

onec

el p

rogr

ama:

1

- ca

len

més

cur

sos

i rec

urso

s.1.

Esc

ola

Tal

ler

- bé

: 5

- bé

per

les

pers

ones

que

no

estu

dien

mol

t.: 3

-

posi

tiu p

er a

ls q

ue n

o ha

n po

gut

segu

ir iti

nera

ri or

dina

ri: 4

-

mol

t bé

perq

uè te

nen

una

form

ació

i t

ambé

un

sou:

1

- bé

per

la g

ent g

ran:

3

- qu

i est

à di

ns q

ue h

o ut

ilitz

i i

apro

fiti:

1

- qu

e va

gi q

ui r

ealm

ent v

ulgu

i: 1

- no

toth

om p

ot a

cced

ir: 2

119

- no

con

eix:

34

- pu

nt d

’aju

da p

er a

ls q

ue n

o tr

oben

tr

ebal

l: 1

-

t’ens

enye

n un

ofic

i com

jard

iner

ia o

fu

ster

ia: 1

S

erve

i Ass

esso

ria L

abor

al p

er a

Jov

es

- bé

per

a d

eman

ar in

form

ació

i re

sold

re d

ubte

s: 4

-

sem

pre

va b

é te

nir

un ll

oc o

n re

bre

asse

ssor

amen

t: 5

- m

olt b

é pe

r aj

udar

en

el fu

tur:

2

- no

con

eix

el s

erve

i: 39

- no

toth

om p

ot a

cced

ir: 1

Val

ora

ció

M

ajor

itària

men

t els

jove

s de

ls c

entr

es d

e se

cund

aria

, no

cone

ixen

els

ser

veis

i ac

cion

s qu

e ex

iste

ixen

a l’

ajun

tam

ent e

n re

ferè

ncia

a le

s po

lítiq

ues

d’ac

cés

al m

ón d

el tr

ebal

l. E

n al

guns

cas

os e

n el

mom

ent d

e fe

r l’a

ssem

blea

, vam

det

ecta

r qu

e el

s pr

ogra

mes

que

es

real

itzen

als

cen

tres

edu

catiu

s, s

i els

co

neix

en, p

erò

no r

elac

ione

n el

nom

am

b l’a

cció

con

cret

a

120

Po

lítiq

ues

ed

uca

tive

s i c

ult

ura

ls

V

alo

raci

ó

Eix

S

erve

i/acc

ió

Pu

nts

fo

rts

Pu

nts

feb

les

Act

ivita

ts d

’Est

iu: C

asal

s d’

Est

iu, C

xC, L

udot

eca

Est

iu

- bé

per

l’en

tret

enim

ent d

els

nens

a

l’est

iu: 1

4 -

bé p

er q

ue e

ls p

ares

que

treb

alle

n,

tingu

in te

mps

: 6

- di

vers

itat d

e ca

sals

i ac

tivita

ts: 7

-

atra

u al

s ne

ns: 2

-

no c

onei

x le

s ac

tivita

ts: 2

0 -

mol

t bé

per

als

jove

s:2

-

t’ho

pass

es m

olt b

é: 1

-

tens

cos

es a

fer

dura

nt l’

estiu

: 1

- fa

s am

ista

ts: 1

-

amis

tats

, apr

enen

tatg

es, e

duca

ció,

di

vers

ió: 1

-n

o es

tan

a ca

sa s

ense

fer

res:

1

- pr

eus:

7

- pr

eu C

XC

i ed

at m

àxim

a pe

r an

ar-h

i: 3

- no

m’ i

nter

essa

: 2

- un

cop

ets

gra

n ja

no:

2

- al

guns

any

s hi

ha

hagu

t poc

a ge

nt: 1

-d

ura

poc:

1

Tre

ncac

losq

ues

– S

erve

i Ate

nció

a la

infà

ncia

de

Mol

ins

de R

ei

- no

con

eix

el s

erve

i: 50

-

bé p

er l’

entr

eten

imen

t: 1

- un

ió d

els

més

pet

its, d

iver

sió

i ap

rene

ntat

ge: 1

- no

con

ec e

l ser

vei:

4

121

Nas

cuts

per

lleg

ir -

bé p

er in

cent

ivar

als

infa

nts

en la

le

ctur

a: 7

-

no c

onei

x el

pro

ject

e: 4

4 -

bé p

er l’

entr

eten

imen

t: 2

- ca

l inc

entiv

ar la

lect

ura

als

jove

s ta

mbé

: 1

Em

palm

at

- bé

per

als

gru

ps lo

cals

que

hi

part

icip

en, e

spec

ialm

ent p

er a

ls q

ue

com

ence

n: 5

-

mol

t ent

retin

gut p

er a

ls q

ue

part

icip

en i

els

ass

iste

nts:

1

- m

olt b

é el

pre

mi:

1 -

bé: 3

-

és lu

crat

iu: 1

-

no c

onei

x el

con

curs

: 26

-

bars

, per

met

més

llib

erta

t a la

nit:

1

- un

ió d

e jo

ves

per

dive

rtir-

se s

ense

do

rmir:

2

- te

nim

una

nit

de g

ran

fest

a: 3

-la

mús

ica

està

bé:

1

- po

drie

n po

rtar

alg

un g

rup

cone

gut:

2 -

els

que

toqu

en o

pod

en s

ortir

de

fest

a: 1

-

la m

úsic

a qu

e to

quen

és

un

fast

ig, m

olt l

letja

: 3

- es

tils

mus

ical

s qu

e no

agr

aden

a

toth

om:6

-

mol

t pes

ats:

2

- ha

uria

d’h

aver

més

var

ieta

t de

conc

erts

, i d

’altr

es e

stils

com

fla

men

co...

: 4

- no

més

és

un c

op a

l’an

y: 2

-

alco

hol,

taba

c, r

essa

ca, m

als

ente

sos:

1

122

Pro

ject

e Jo

ves

Cre

ador

s: M

erca

t d’a

rt J

ove,

E

spai

d’a

ssai

g, S

ona

Cen

tre,

Con

curs

Dib

uix

Lluí

s F

isas

, ...

- ge

nial

: 1

- in

tere

ssan

t: 1

- bé

: 1

- no

con

eix

el p

roje

cte:

45

- es

pai d

’ass

aig:

mol

t bé:

1

- m

olta

par

ticip

ació

: 1

- co

ncur

s de

dib

uix

per

nens

del

po

ble:

1

-fom

enta

nov

es p

rom

eses

- at

rau

a po

ca g

ent:

1

Fom

ent d

e la

lect

ura

publ

ica.

Bib

liote

ca P

au V

ila

- va

mol

t bé

per

estu

diar

i tr

obar

in

form

ació

am

b tr

anqu

il·lit

at: 7

-

esta

bé

i és

nece

ssar

i: 2

- m

olt b

é la

con

nexi

ó a

Inte

rnet

: 15

- lli

bres

i in

form

ació

: 6

- co

ncen

trac

ió, s

ilenc

i: 3

- qu

asi s

empr

e es

tà a

dis

posi

ció

de

toth

om: 1

-

pots

aco

nseg

uir

info

rmac

ió q

ue n

o tr

obes

en

d’al

tres

lloc

s: 2

- el

s tr

ebal

lado

rs n

o só

n ga

ire

sim

pàtic

s ni

am

able

s am

b la

gen

t qu

e hi

va:

6

- m

anca

d’e

spai

: 3

-obe

rtur

a en

hor

ari n

octu

rn

èpoq

ues

d’ e

xàm

ens:

3

- no

pod

em c

omen

tar

res

amb

els

com

pany

s, s

empr

e he

m d

’est

ar

calla

ts.

- a

pocs

jove

s el

s ag

rada

lleg

ir: 2

-

falte

n or

dina

dors

:1

123

- ún

ic ll

oc o

n po

dem

est

udia

r el

s jo

ves:

1

- no

con

eix:

14

- m

olt d

’esp

ai: 2

-

no ll

egei

xo: 1

-

teni

m u

na b

iblio

teca

: 2

-no

tens

que

pag

ar: 1

-p

asse

s un

a bo

na e

ston

a i é

s un

a aj

uda

per

als

nens

pet

its ja

que

no

sabe

n lle

gir:

2

-no

m’a

grad

a, n

orm

alm

ent n

o hi

va

ig: 1

- no

hi v

aig

mai

: 2

-nom

és é

s un

cop

a la

set

man

a: 1

-h

orar

i mol

t cur

t

Exp

osic

ions

tem

pora

ls: M

ador

ell,

DD

T,..

.

- bé

: 1

- in

tere

ssan

t per

a s

aber

més

cos

es.:

2 - no

con

eix:

46

- de

veg

ades

por

ten

cose

s qu

e va

len

la p

ena:

2

- en

una

de

terr

or s

ortia

la n

oia

del

labe

rinto

del

faun

o: 2

- ha

urie

n de

ser

més

en

tret

ingu

des:

1

- el

s jo

ves

no h

i aco

stum

en a

ana

r:

1 - de

veg

ades

les

miro

per

sob

re: 1

-

mol

tes

de le

s ex

posi

cion

s no

les

cone

c: 1

124

Pre

mi l

itera

ri M

ercè

Rod

ored

a

- m

olt d

idàc

tic, s

obre

la li

tera

tura

: 1

- no

con

eix:

47

- fo

men

ta la

lect

ura:

1

- in

tere

ssan

t: 1

- és

bo

teni

r co

ncur

sos

liter

aris

: 1

- a

mol

ta g

ent n

o in

tere

ssa:

1

- no

és

cone

gut:

1 -

no e

l con

eixe

m: 1

-

els

jove

s no

hi v

an: 1

Ges

tió d

’us

d’es

pais

Soc

iocu

ltura

ls

- al

guns

esp

ais

de b

all,

mús

ica

esta

n bé

: 1

- co

rrec

tes:

1

- no

con

eix:

49

-bon

es in

stal

·laci

ons:

1

- m

illor

a i r

efor

ma

dels

esp

ais

per

a fe

r te

atre

: 1

- m

anqu

en e

spai

s: 2

-

cale

n re

form

es a

l Mol

í: 1

CE

AL

Can

San

toi

- no

con

eix

el s

erve

i: 48

-

és b

o te

nir

cada

de

colò

nies

a

Mol

ins

de R

ei: 2

-

apre

nent

atge

, exc

ursi

ons:

1

- se

que

exi

stei

x pe

rò n

o se

que

si

fa: 2

Cen

tre

de F

orm

ació

Adu

lts R

afae

l Fer

ré

- bé

: 1

-inte

ress

ant p

er a

fom

enta

r la

in

tel·l

igèn

cia

de la

soc

ieta

t: 1

- m

olt b

é pe

r al

s ad

ults

que

vol

en

form

ar-s

e: 3

-

ajud

a i d

istr

acci

ó ge

nt g

ran:

1

- no

con

eix:

45

- la

gen

t s’h

auria

de

cons

cien

ciar

: 1

125

- n’

he s

entit

a p

arla

r, n

o se

que

si

fa:1

C

ampa

nya

Con

egue

m e

ls n

ostr

es p

arcs

-

esta

mol

t bé:

1

- no

con

eix:

51

- jo

no

vaig

als

par

cs: 1

Cam

pany

a A

udic

ió m

usic

al a

les

esco

les

- m

olt b

é si

t’ag

rada

la m

úsic

a: 1

-

mol

t int

eres

sant

: 2

- no

con

eix:

43

- es

tà b

é: 1

-

cada

esc

ola

és d

ifere

nt: 1

-

pots

gau

dir

dura

nt e

l cur

s: 1

- al

s qu

e no

agr

ada

la m

úsic

a ha

uria

de

ser

volu

ntar

i: 1

- fe

r-le

s m

és d

inàm

ique

s: 1

-

cald

ria c

onvi

dar

“fam

osos

”: 1

-

no e

stic

d’a

cord

en

fer

mus

ica

en

els

itine

raris

a 4

t: 1

- av

orre

ix b

asta

nt: 1

-

n’hi

ha

poqu

es: 1

E

duca

ció

i sen

sibi

litza

ció

per

la P

au

- m

olt b

é pe

r am

plia

r la

idea

de

Pau

: 3 -

mol

t mal

amen

t: 1

- no

con

eix:

48

- un

a to

nter

ia e

n ho

ha

canv

iat t

ot:

1

Mol

ins

de R

ei S

olid

aria

- aj

uda

als

altr

es, m

olt b

ona

idea

: 2

- so

lidar

itat:

1 -

els

jove

s ne

cess

item

aju

da i

mer

eixe

m q

ue e

l pob

le e

ns a

judi

: 1

- no

con

eix:

43

- po

dríe

m s

er m

és s

olid

aris

: 1

- no

arr

iba

a to

thom

: 2

126

- es

tà b

é: 2

-

com

erç

just

, sol

idan

ça i

d’al

tres

: 3

Esc

ola

Mun

icip

al d

e M

úsic

a

- em

sem

bla

mol

t bé

teni

r es

cola

de

mús

ica:

1

- m

olt e

quip

ada:

2

-mol

tes

opci

ons:

2 -b

en s

ituad

a:1

- la

ref

orm

a es

tà m

olt b

é: 5

-

dóna

la o

port

unita

t de

prac

ticar

m

úsic

a a

qual

sevo

l que

vul

gui:

1 -

els

prof

esso

rs s

ón m

olt a

mab

les:

2

- le

s au

dici

ons

esta

n bé

: 2

- bé

per

la g

ent q

ue li

agr

ada:

3

- po

ts a

pren

dre

mús

ica:

4

- no

con

eix

: 29

- és

poc

pop

ular

: 1

- fe

r m

és d

esco

mpt

es: 2

-

més

eco

nòm

ic: 1

-

li do

nen

mas

sa im

port

ànci

a: 3

-

fer

activ

itats

de

cant

i m

és

inst

rum

ents

: 1

- al

gune

s de

les

cose

s de

les

refo

rmes

sob

ren

com

: la

plac

a, e

ls

dibu

ixos

es

podi

en h

aver

gas

tat e

ls

dine

rs e

n al

tres

cos

es m

és

nece

ssàr

ies:

1

- ca

l un

trac

tam

ent p

er la

hum

itat a

l so

terr

ani:

1 -

cal l

’arr

anja

men

t del

pat

i i la

gl

orie

ta: 1

-m

’agr

adar

ia p

artic

ipar

-hi

C

urso

s de

For

mac

ió d

e Ll

eure

-

mol

t útil

: 2

- no

con

eix:

30

- di

fícil

entr

ar-h

i: 1

-

cal “

endo

ll” p

er e

ntra

r-hi

: 1

127

Val

ora

ció

E

ls s

erve

is m

és c

oneg

uts

pels

jove

s de

ls c

entr

es e

duca

tius

de s

ecun

dària

, són

aqu

ells

rel

acio

nats

am

b la

Bib

liote

ca P

au V

ila i

les

activ

itats

d’e

stiu

: CxC

, Lud

otec

a E

stiu

i l’E

scol

a de

Mús

ica.

En

el c

as d

e le

s A

ctiv

itats

Est

iu i

Esc

ola

de M

úsic

a, c

reue

n qu

e el

s pr

eus

haur

ien

de s

er m

és b

aixo

s.

En

gene

ral e

ls m

anca

info

rmac

ió e

n re

laci

ó a

l’ofe

rta

d’ac

tivita

ts i

serv

eis

que

exis

teix

en a

Mol

ins

de R

ei.

Des

cone

ixen

esp

ecia

lmen

t les

Cam

pany

es C

oneg

uem

els

nos

tres

par

cs, A

udic

ió m

usic

al a

les

esco

les

i Edu

caci

ó i s

ensi

bilit

zaci

ó pe

r la

P

au i

els

curs

os d

e F

orm

ació

de

Lleu

re.

128

Po

lítiq

ues

de

pro

mo

ció

de

la s

alu

t

Val

ora

ció

E

ix

Ser

vei/a

cció

P

un

ts f

ort

s P

un

ts f

eble

s P

la d

e S

alut

- bé

: 2

- ne

cess

ari:

1 -

pot s

er d

e gr

an a

jut:

1

- no

con

eix:

49

- en

s va

cune

n a

l’ in

stitu

t: 3

- no

con

ec e

l pla

: 2

- la

vac

una

del c

ànce

r d’

úter

s’h

a de

pag

ar: 4

-a

veg

ades

es

fa in

còm

ode

Pol

ítiqu

es d

e pr

omoc

ió d

e la

sa

lut

Acc

ions

pre

venc

ió d

rogo

depe

ndèn

cies

- m

olt b

é, c

al p

reve

nció

des

de

mol

t jo

ves,

aju

da a

res

oldr

e du

btes

i co

nsci

enci

ar: 2

8 -

no c

onei

x: 3

2

- no

con

ec le

s ac

cion

s: 1

-

cale

n m

és a

ccio

ns: 7

-

no h

o fa

n a

tots

els

jove

s:1

-

tem

es m

olt r

epet

itius

: 2

- no

ani

rà q

uasi

nin

gú: 4

-

poca

exp

eriè

ncia

: 1

- no

ser

veix

de

res,

els

que

en

pren

en s

egue

ixen

fent

i no

hi

anira

n: 2

129

- m

anca

de

conf

ianç

a pe

r pa

rlar

d’aq

uest

s te

mes

: 1

-els

mon

itors

tene

n m

al g

eni i

poc

a pa

cièn

cia

-ens

don

en p

oca

info

rmac

ió a

ls

jove

s a

l’esc

ola

Xer

rade

s al

umne

s ce

ntre

s ed

ucac

ió s

ecun

dària

- só

n ed

ucat

ives

i in

form

ativ

es: 2

8 -

fan

mol

tes

xerr

ades

per

l’ E

SO

: 2

- no

con

eix:

22

- et

sal

tes

clas

se: 5

- só

n av

orrid

es: 1

4 -

tem

es in

tere

ssan

ts:2

-

a ba

txill

erat

fen

mol

t poq

ues

xerr

ades

, diu

en q

ue ja

est

em

info

rmat

s: 2

-

mol

t lla

rgue

s: 3

-

tem

es m

olt r

epet

itius

: 4

- ca

l fer

més

din

àmiq

ues:

11

- ha

urie

n de

fer

xerr

ades

més

so

vint

: 3

-dur

en p

oc:1

-s

i vol

s fe

r al

guna

pre

gunt

a, d

epèn

de

l tem

a no

les

fas:

1

Sal

ut e

scol

ar

-

no c

onei

x: 2

6 -

bé: 8

- no

con

ec e

l pro

gram

a:4

- m

és c

ontr

ol: 1

130

- ad

equa

t: 3

- m

olta

pre

venc

ió: 1

-

mol

t bé

per

cont

rola

r la

sal

ut d

els

nens

: 2

- en

s va

cune

n a

l’ in

stitu

t: 10

-

ens

port

en a

l den

tista

: 3

- aj

uda

a ac

larir

dub

tes:

4

- si

tens

alg

un p

robl

ema

i no

sap

qui

com

enta

r-ho

o p

ots

fer

aquí

i no

són

el

s pa

res:

2

- la

vac

una

del c

ànce

r d’

úter

s’h

a de

pag

ar: 8

-

haur

ia d

e se

r m

és s

ovin

t: 4

- no

ens

pos

en la

vac

una

del

cànc

er d

’úte

r: 2

-

ni h

i va

ning

ú: 4

-

no h

o ne

cess

ita g

aire

gen

t i fa

ve

rgon

ya a

nar-

hi: 2

-

la g

ent n

o ho

con

eix:

4

- le

s re

visi

ons

no s

ón p

rou

com

pler

tes:

1

-ens

per

met

en l’

entr

ada

d’es

mor

zars

hip

erca

lòric

s:1

Ate

nció

a la

sal

ut r

epro

duct

iva

i sex

ual d

e la

do

na

- m

olt b

é in

form

ar a

la d

ona

i fer

pr

even

ció:

7

- ca

l que

esp

ecia

lmen

t els

ad

oles

cent

s sa

pigu

em to

ts e

ls

prob

lem

es, p

reve

ncio

ns a

pre

ndre

en

l’àm

bit d

e la

sex

ualit

at.:

1

- ne

cess

ari:2

-

no c

onei

x: 2

8

- no

sab

ia q

ue e

xist

eix:

1

- no

hi h

a m

olte

s xe

rrad

es s

obre

aq

uest

tem

a: 3

-

cal m

és d

ifusi

ó: 5

-

a le

s xe

rrad

es d

iuen

cos

es m

olt

bàsi

ques

que

ja s

abem

: 1

- to

t i le

s xe

rrad

es e

ncar

a hi

ha

“acc

iden

ts”:

1

131

- tr

obo

bé q

ue h

i hag

i gin

ecòl

eg: 8

-

està

bé:

8

- so

luci

ó al

s pr

oble

mes

de

done

s: 3

-

és u

na b

ona

aten

ció:

23

- ta

mbé

hi h

a in

form

ació

a In

tern

et:

2 - la

gen

t no

hi fa

cas

: 1

Aco

mpa

nyam

ent p

sico

lògi

c pe

r a

done

s ví

ctim

es

de la

vio

lènc

ia

- m

olt b

é pe

r aj

udar

a le

s d

ones

que

pa

teix

en m

altr

acta

men

ts i

sàpi

guen

co

m a

ctua

r: 9

-

cal p

reve

nir

i tre

balla

r el

tem

a am

b

els

infa

nts

des

de m

olt p

etits

per

ev

itar

mal

trac

tam

ents

en

el fu

tur:

1

- l’a

com

pany

amen

t, és

insu

ficie

nt: 1

-

inte

ress

ant:

1 -

està

mol

t bé:

10

- no

con

eix:

31

- em

sem

bla

perf

ecte

:4

- co

nsci

enci

ar a

la g

ent q

ue é

s un

a co

sa d

olen

ta d

e fe

r i p

erju

dica

a

d’al

tres

: 1

- no

sab

ia q

ue e

xist

eix:

1

- no

hi h

a ca

nvis

, seg

ueix

en e

ls

mal

trac

tam

ents

: 1

- al

s ce

ntre

s ed

ucat

ius

no fa

n xe

rrad

es: 1

-

fa fa

lta m

és a

com

pany

amen

t: 2

- ha

urie

n d’

acud

ir m

és: 1

-

cal c

onsc

ienc

iar

a la

soc

ieta

t: 1

- fin

s qu

e no

den

unci

en, h

o pa

ssen

m

olt m

alam

ent:

1 -

es u

na p

ena

que

pass

in a

ques

tes

cose

s: 1

-

les

done

s no

ho

diue

n i n

o va

n al

s se

rvei

s: 1

-n

o hi

ha

cent

res

d’ac

ollid

a

132

Val

ora

ció

En

refe

rènc

ies

a le

s ac

cion

s fo

rmat

ives

que

es

real

itzen

als

ce

ntre

s ed

ucat

ius,

en

en m

arc

del p

rogr

ama

PID

CE

S im

plem

enta

t pe

l Pun

t

Jove

, la

valo

raci

ó és

pos

itiva

per

par

t del

alu

mne

s, ja

que

els

apo

rta

info

rmac

ió i

form

ació

sob

re te

màt

ique

s qu

e el

s in

tere

ssen

.

Els

alu

mne

s de

bat

xille

rat,

van

dem

anen

que

el p

la s

’am

pliï

en e

l cas

del

bat

xille

rat,

ja q

ue e

s fa

n m

olte

s m

és c

oses

am

b el

s al

umne

s de

la E

SO

.

Pel

que

fa

al s

erve

i d’

Ate

nció

a l

a sa

lut

repr

oduc

tiva

i se

xual

de

la d

ona,

maj

orità

riam

ent

no e

l co

neix

en,

però

cre

uen

que

és m

olt

inte

ress

ant

i que

cal

dria

fer

més

difu

sió

del m

atei

x. F

an a

port

acio

ns s

imila

rs e

n re

ferè

ncia

al s

erve

i d’A

com

pany

amen

t ps

icol

ògic

per

a

done

s ví

ctim

es d

e la

vio

lènc

ia, s

’insi

stei

x m

olt e

n la

nec

essi

tat d

e tr

ebal

lar

aque

st te

mes

per

a r

edui

r a

seva

inci

dènc

ia.

133

Bloc C/

Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves Propostes polítiques esportives

- Més llocs per practicar esport.

- Ampliació del gimnàs de la piscina municipal.

- Millora del material del poliesportiu municipal.

- Posar xarxes per a poder practicar voleibol.

- El preu de la piscina municipal és molt car, fer que sigui més econòmica

almenys a l’estiu.

- Més accessibilitat a la piscina municipal per a socis i no socis.

- Més maquines al gimnàs de la piscina municipal .

- Més activitats dirigides al gimnàs de la piscina municipal.

- Molt mala organització a la Cursa de Sant Miquel i pot arribar a ser molt

perillós per als corredors.

- Colònies esportives.

- Fer una pista de gel i fer patinatge sobre gel.

- Que hi hagi més equips de hoquei.

- Que es faci natació sincronitzada.

- Creació d’un espai per a practicar tenis i esports de raqueta.

- Fer un skatepark ( al parc de la Mariona podria ser un bon espai).

- Fer un bikepark.

- Una infermeria al costat del skatepark per si prenem mal.

- Un espai per a poder pràctica paintball.

134

- Crear un circuit de Motocros.

- Millorar les instal·lacions de parcs, pistes de bàsquet, futbol...

- Un camp de BMX.

- Un camp de futbol públic en condicions.

- Que el club de Futbol Sala Molins 99, tingui el pavelló nou ja.

- Construcció platja artificial.

- Exhibicions de Hip Hop, Mc, Break, Beat Box.

- Construcció d’un poliesportiu per Club Futbol Sala Molins 99.

- Variar més el tipus d’esport que podem practicar.

- Millorar les instal·lacions esportives i crear-ne més com una altre piscina

més econòmica que la que tenim.

- Creació d’una sala per la pràctica de breakdance.

- Esports més barats per a que tots els joves puguin assistir

- Camp de beisbol

- A la cursa de Sant Miquel en comptes d’ una aigua haurien de donar 1

peça de fruita i un refresc

135

Propostes polítiques d’accés al món del treball

- És molt difícil treballar en els casals d’estiu municipals i activitats de

temps de lleure si no ets un “endollat”.

- Més oportunitats de trobar feina per a gent joves al municipi.

- Nou centre comercial per fomentar l’experiència professional i no haver

d’anar a d’altres poblacions a comprar la roba. Un centre amb botigues

INDITEX, MC Donals... a les poblacions properes en tenen.

- Tenir accés més fàcilment a llocs de treball quan complim els 16 anys

com: cangurs, dependentes botigues...

- Les pràctiques siguin remunerades amb un sou raonable.

- Ajudes per a que els joves puguin treballar sense experiències, perquè

si no treballem, perquè no tenim experiència mai podrem treballar.

- Menys impostos pels joves menors de 16 anys

- Pisos més barats per a joves

- Que els estudiants tinguin un sou

136

Propostes polítiques educatives i culturals

CULTURALS:

- Construcció d’un centre comercial amb cinema, Mc Donals, botigues com

Berska....

- Que hi hagi varietat musical en els concerts de la Festa Major i en d’altres que

és facin.

- Activitats per a la nostra edat durant la Festa Major.

- Que les festes populars no siguin de luxe, que no s’hagi de pagar cap tipus

d’entrada com per exemple per Carnestoltes al poliesportiu.

- Reforma dels centres de teatre ja que estan en molt mal estat.

- A la Biblioteca Municipal els treballadors haurien de ser més amables amb la

gent.

- Ampliar l’horari de la Biblioteca Municipal en horari nocturn o més hores

d’atenció en horari diürn

- A la Biblioteca Municipal cal més espai, llibres, ordinadors, servei de

fotocopies, DVD, CD.

- Bus nit de Barcelona a Molins de Rei.

- A la nit de l’ Empalmada està molt bé que facin un concurs de grups locals

però seria millor que portessin grups coneguts.

- Activitats d’estiu per a joves.

- Concerts gratuïts i de gent coneguda.

- Construcció d’un cinema en condicions amb pel·lícules d’actualitat

137

- Discoteca light per a menors de 18 anys, en sessió de tarda.

- Construcció d’una bolera.

- Construcció de sales recreatives.

- Recuperar el cinema a la fresca.

- Creació d’un centre d’interpretació.

- Fer una sala especialitzada per a videojocs, on fer campionats també si

podrien vendre videojocs.

- Més llocs amb connexió a Internet.

- Més parets on poder fer graffitis amb permís.

- Per l’ empalmada barra lliure per als del poble o almenys una

consumició gratuïta o descomptes.

- A la nit de l’ empalmada també hi hauria d’haver un DJ barat amb

música per a tots els gustos, o un equip de musica amb un cd de

sessions.

- A l’ empalmada grups coneguts i gratuïts, que els joves no tenim gaires

diners i no ens ho podem permetre.

- Trens durant la nit de cap de setmana, un cada hora a poder ser.

- Concursos de fotografia... on poguéssim guanyar diners.

- Transport nocturn per a poder anar de festa a d’altres pobles.

- Tenir un local on poder anar com molts altres pobles petits tenen.

- Llocs on poder anar i reunir-se els joves.

- Venda d’alcohol legalment per a totes les edats.

EDUCATIVES:

- No estem d’acord que es faci en l’itinerari humanístic de 1r BTX música

ni durant tota la ESO, ja que qui vol fer música ja va a una escola de

musica, hi ha temes més importants a treballar que la música.

- Fer classes de bateria

138

- Fer classes de model.

- Fer classes de ball.

- Fer classes d’interpretació en un centre amb cara i ulls.

- Fer classes de fotografia.

- Que les escoles concertades dimecres i divendres acabin les classes a

les 14 h

- Que a les escoles hi hagi cafeteria pels alumnes

- Que el dinar es cuini a l’escola

- Que divideixin els alumnes segons els nivells acadèmics

- Que no es cobrin 45€, per un material que no es veu

139

Propostes polítiques de promoció de la salut

- Podien donar a conèixer més quant es realitzen xerrades, més

promoció.

- Visites mediques garantir 10- 15 minuts d’atenció al pacient.

- Més xerrades a l’ambulatori

- Voluntariat en sanitat.

- Eliminar les plagues de mosquits amb “esprais”, fumigació.

- Que tornin a obrir les urgències de nit.

- Més places a la residencia d’avis.

- Radiografies a Molins de Rei i també durant el cap de setmana.

- Volem un hospital.

- Infermeries a les escoles amb persones diplomades.

- Assistència d’ambulàncies més rapides.

- Repartiment de la píndola del dia després.

- Repartiment de preservatius a la porta de les escoles/ instituts.

- Xerrades sobre: sexualitat, càncer, drogues/ tabac, l’alcohol, quin mal hi

ha en empalmar i emborratxar-nos?, mal o bé fa la cirurgia estètica,

violència de gènere, anorèxia, bulímia i obesitat, salut mental,

alimentació sana

- Lloc on ensenyin pràctiques sexuals saludables.

- Taller d’aprenentatge joguines sexuals.

- Una versió reduïda del kamasutra per als alumnes.

140

- Metges en les escoles per si algun alumne li passa alguna cosa que no

s’hagi de desplaçar l’alumne sinó el metge.

- Més farmàcies de guàrdia.

- Ambulàncies només per Molins de Rei.

- Ampliar l’ hospital de la Granja ( Clínica Molins) ?

- Creació d’un centre d’informació sobre la salut sexual.

- Maquines expenedores de la píndola del dia després.

- Vacunes contra el càncer d’úter gratuïtes.

- En relació a l’atenció de la salut reproductiva de la dona, cal fer

xerrades més seguides i amb mares adolescents ja que avui en dia com

més joves més és queden embarassades. Matar a un esser que creix

dins teu no està bé, cal donar oportunitats i anar en compte a l’hora de

l’acte sexual.

- Que no tanquin les urgències a les 12 de la nit.

- No tenir d’esperar tant a la sala d’espera.

- Un sexshop a Molins de rei per explicar als joves el sexe, les MTS que

els joves puguin comprar preservatius i posar per a no tenir MTS.

- Hi ha molts serveis relacionats amb temes de salut, que no coneixem,

per altre banda els que coneixem i utilitzem són força eficaços.

- Per nosaltres, els més eficients són les xerrades que ens ajuden a

resoldre dubtes, l’inconvenient és que n’hi ha massa poques

141

Conclusions preliminars

Analitzades del dades extretes dels tallers realitzats als centres educatius de Molins

de Rei, on han participat 214 joves entre els 14 i els 18 anys, recollim les següents

conclusions:

□ Els joves tenen la informació d’aquells serveis i activitats que necessiten i/o

utilitzen.

□ Quan tenen una necessitat, majoritàriament, saben on cercar la informació, o bé

utilitzen la seva xarxa de relacions més propera per a trobar-la.

□ Hi ha un desconeixement generalitzat dels serveis i/o activitats que no utilitzen i a

més a més no mostren, en general, interès per allò que no necessiten.

□ Pel que fa a les activitats o serveis que utilitzen, en moltes ocasions:

� no relacionen el servei/activitat amb l’ajuntament.

� desconeixen qui organitza les activitats o els serveis que consumeixen.

□ Pel que fa al grau de participació en entitats, dels 179 joves que van respondre el

qüestionari, 97 joves no formen part de cap entitat i 82 si, per tant un 45,81% dels

joves enquestats estan associats

□ Les entitats esportives són les que comptem amb més participació jove a Molins

de Rei, aquesta dada coincideix amb la mitjana catalana.

142

Informe Tallers joves entitats

1.- Dades tècniques tallers joves entitats i joves individuals

Sessions:

Número de participants Data

14 a 21 anys 22 a 35 anys

Durada del

taller

21.11.09 16 joves 16 joves 3.5 h

19.12.09 8 joves 13 joves 3 h

Accions realitzades:

Dues sessions de treball amb joves que participen a les associacions juvenils del municipi o bé que en són membres de forma activa i joves a títol individual:

• Taller A: joves 14 a 21 anys • Taller B: joves 21 a 35 anys

1a sessió de treball En un primer moment es va fer una presentació de la diagnosi elaborada al primer semestre del 2009 i que recull informació quantitativa i qualitativa en referència a la població jove de Molins de Rei i de les polítiques que es duen a terme al territori adreçades a aquest col·lectiu.(annex1) La metodologia utilitzada va ser la mateixa en els dos tallers, però en cada un dels grups es van treballar temàtiques diferents. Es plantegen sessions de 3 h de treball amb cada un dels grups. Cada un dels grups va elaborar un DAFO recollint les Debilitats (factors de rics en l’actualitat), Amenaces (factors de risc en el futur), Fortaleses (factores d’èxit en el present) i Oportunitats (potencialitats futures) de les diferents temàtiques.

Debilitats

Amenaces

Fortaleses Oportunitats

143

Una vegada detectades les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats, es va fer una recollida de propostes d’acció per a dnar resposta a les necessitats detectades. Per finalitzar la sessió es va treballar a l’assemblea els resultats de cada un dels grups de treball. Per unanimitat, en acabar la sessió, es va decidir convocar una segona sessió de treball, ja que els joves volien continuar aprofundint en el debat sorgit per tal de poder procedir a fer la priorització de les accions amb la informació necessària. Temporalització de la 1a sessió (21.11.09): 11.30 h Benvinguda per part del regidor d’Emancipació Juvenil 11.35 a 11.50 h Presentació diagnosi 11.50 a 13 h Tallers: DAFO i propostes accions 13 a 13.55 h Assemblea 13.55 a 14 h Tancament del Taller Temàtiques: Taller A: joves 14 a 20 anys

6. ensenyament, formació 7. informació i comunicació 8. salut i consum responsable 9. esport 10. oci i lleure i cultura

Taller B: joves 21 a 35 anys

7. accés al món del treball 8. accés a l’habitatge 9. conciliació de la vida personal i familiar, i transport 10. noves tecnologies 11. oci i lleure i cultura 12. associacionisme i participació 13. Solidaritat

144

2a sessió de treball (19.12.09)

A partir del treball realitzat a la sessió del dia 21 de novembre de 2009 la dinàmica de treball que es va plantejar per aquesta segona sessió de treball:

Desenvolupament del taller 11.15 a 11.30 h Benvinguda i emmarcament de la sessió 11.30 a 12.00 h Treball per grups 12.00 a 13.00 h Presentació de les propostes del dia 21/11 Presentació propostes diagnosi 13.00 a 13.15 h Priorització individual 13.15 a 14.00 h Debat prioritzacions 14.00 h Fi de la sessió de treball

Prèviament a la sessió es va fer arribar a tots els participants l’informe elaborat amb els anàlisi DAFO i les propostes del dia 21/11 (annex 2).

La primera activitat realitzada a la sessió va ser recuperar el treball en grups de la primera sessió, per fer una revisió de les propostes que es van treballar en el grups de la sessió del dia 21/11, per tal de poder incloure noves accions si es considera necessari i/o de matisar les que ja es van incloure.

Per fer aquest treball es van mantenir els grups de treball de la sessió del dia 21/11 i els joves que no van assistir a la primera sessió inicials es van afegir als grups inicials.

Una vegada realitzat el treball en grups es va procedir a fer la presentació de les propostes dels grups de treball i de les propostes recollides a la diagnosi, seguint les següents indicacions:

- Fer una exposició de les propostes per temàtiques. - Obrir el torn de paraula al final de l’exposició.

Com que un dels temes que més van sortir en la part de l’Assemblea del dia 21/11 va ser la de l’Ateneu/Espai jove, es decideix que es dedicaran 15 minuts a parlar d’aquest punt.

Finalitzada l’exposició de les propostes i el debat pertinent, es va realitzar la priorització individual i el debat de les propostes. Cada jove podia seleccionar dues accions per temàtica i una acció com acció prioritària entre totes.

Feta la priorització individual es va obrir un espai de debat per tal de consensuar la priorització.

145

2.- Recull d’ aportacions recollides als tallers

Per tal de poder sintetitzar i visualitzar de forma més comprensible i senzilla totes les

aportacions recollides al llarg d’aquest procés, s’han ordenat la informació en tres blocs:

Bloc A/

DAFO per eixos de treball

Bloc B/

Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves

Bloc C/

Propostes que van sortir en la fase de diagnosi

146

Bloc A/ DAFO per eixos de treball

En aquest apartat s’ha fet una transcripció literal dels DAFO elaborats pels joves que van participar en la sessió del dia 21 de novembre, per tal de visualitzar les necessitats i potencialitats que ells detecten en relació a cada una de les temàtiques plantejades: Ensenyament i formació

Debilitats (factors de rics en l’actualitat)

-No es dona prou importància a l’educació no formal.

Amenaces (factors de risc en el futur)

Fortaleses (factores d’èxit en el present)

Oportunitats (potencialitats futures)

Informació i comunicació


- No arriba la informació a la gent. - No coneixem els mitjans que

propaguen la informació. - No ens crida l’atenció la manera

de presentar els tríptics o cartells que anuncien les activitats.


- Falta de participació per manca d’informació.

- Falta de motivació.


- L’ajuntament es pot comunicar amb les entitats via email.


- Aprofitar les trobades dels joves per donar a conèixer les activitats.

- Rapidesa d’internet.

147

Salut i consum responsable Debilitats

(factors de rics en l’actualitat)

- No hi ha prou informació - Falta d’ajuda i recursos pels

implicats. - Més xerrades - Començar les xerrades amb els

alumnes de 1rESO


- No saber com s’ha d’actuar en

determinats casos.


- Xerrades.


- Xerrades i recursos a les entitats

dels joves. - Activitats dinàmiques i

entretingudes. Oci i lleure i cultura


- No existeix un Ateneu /espai de referència pels joves de Molins de Rei i les entitats, cèntric i sunvencionat per l’ajuntament. A més a més no existeix prou difusió dels Centres Cívics ja existents, ni estan prou adreçats als joves.

- Manca alternativa a l’ Ei Two a partir d eles 3h, i manca de competència als bars musicals existents.


- Que aquest Ateneu s’acabi convertint en un cercla tancat de persones, ja conegudes, on només participi una minoria, i sigui desconegut pel gruix de joves de Molins.

- Que s’estableixi un monopoli entre les entitats d’oci nocturn existents (especialment a partir de les 3 h).

- No es te molt en compte als joves a la Festa Major

- Manca de recursos que tenen els propis joves.


- Ateneu com a nucli de xarxa social juvenil.

- Hi ha moltes entitats juvenils. - La gent jove es bastant

participativa.


- Aconseguir més participació i implicació juvenil a la Vila.

- Aconseguir més diversitat en l’oci nocturn de Molins.

- Tenir un canal de comunicació directe amb l’ajuntament.

- Que n’hi hagi més activitat per al poble, més sovint, apart de la FM.

148

Accés al món del treball


- La gent no sap que existeix el

servei d’Assessorament Laboral. - Manca d’ofertes en la Borsa de

Treball (sobretot ofertes qualificades).

- Manca d’informació sobre mobilitat laboral internacional.

- L’ajuntament contracta a empreses que fomenten la precarietat.


- La gent renuncia a assessorar-

se perquè és costós. - Dificultats d’accés a la feina. - Que la gent no s’assabenta. - Que hi treballen joves amb

condicions precàries.


- Que existeix. - Al Punt Jove t’informen si vas. - Cap.


- Aconseguir que la gent pugui

defensar els seus drets. - Amb més ofertes es milloraria

l’accés a la feina. - Buscar nous horitzons de feina. - Potenciar que l’ajuntament

contracti directament.

149

Accés a l’habitatge Debilitats


- Habitatge desocupats. - Manca d’eines reguladores del

manteniment del patrimoni. - Emancipació tardana. - Pisos cars. - Poca oferta per llogar. - Concepció de l’habitatge com a

“negoci” i no com a necessitat.


- Dificultats emancipació personal. - No arribar a final de mes.


- Existència de la Borsa Jove

d’Habitatge. - Que hi hagi pisos de protecció

oficial en construcció.


- Masoveria urbana. - Catàleg de patrimoni urbà i

cultural. - Potenciar i afavorir protecció

oficial (lloguer i compra). - Cooperatives d’Habitatge amb

dret d’ús. Conciliació de la vida personal


Mobilitat: - Predomini del transport privat. - Manca de xarxes interurbanes. - Preu del transport públic. - Preu car llar d’infants.



- Existència del Bus urbà. - Oferta d’activitats infantils.


- Afavorir el compartir transport

privat. - Transport nocturn amb la

comarca. - Ampliar l’horari del transport

públic. - Centre Vila peatonal. - Carril bici, aparcaments bici. - TRAM.

150

Noves tecnologies


- No hi ha prou ordinadors amb

accés a Internet. - No es destinen prou recursos a

la televisió local. - No hi ha wifi gratuït a tot el

centre urbà. - Falta un grup de correu que

informi de totes les activitats que es fan al poble.


- Dificulta la integració i l’accés a la

informació. - Pot provocar que no es miri la

televisió. - La connexió es cara, pot dificultar

l’accés. - Que la gent no tingui

coneixement.


- Serveix per informar de coses

de la Vila. - Hi ha alguns accessos wifi, però

molt limitats. - Ja hi ha el mailing del Punt

Jove.


- Amb la nova Biblioteca, es

podrien posar molts més ordinadors amb internet.

- Un televisió amb programes més vàlids que reflexin la vida del poble i les activitats que fan els joves.

- S’assegura l’accés a internet per a tothom.

- Major difusió de les activitats i major participació.

151

Associacionisme i participació


- Som molt tancats i endogàmics. - Estem descoordinats. - Desconeixença de l’altre. - Falta un espai polivalent, gran i

útil. - Falta de recursos per part de

l’administració.


- Falta de gent implicada. - Passivitat de la societat. - Punt de llum/wc.


- Som moltes associacions. - Recolzament de l’ajuntament a

nivell de tracte personal.


- Coordinació entre associacions.

Solidaritat/Integració


- Poca informació/difusió al poble en general de les accions.

- Poca cooperació entre entitats. - Desconeixença de l’alteritat de

les altres cultures (poca empatia). - Falta d’espais físics (sales

polivalents).


- Guetos nou vinguts. - Endogàmia associativa.


- Teixit associatiu ampli. - Associacions immigrants.


- Teixit associatiu ampli no implicat.

- Borsa amplia de joves no implicats.

- Espais/mitjans per fer-ho.

152

Seguidament adjuntem un DAFO elaborat en clau de síntesis, a partir dels

elaborats:

Debilitats


- No es dona prou importància a l’educació no formal.

- La informació no arriba a la ciutadania amb la qualitat i l’impacte desitjable

- Adequar i potenciar les accions informatives en relació a la salut i el consum responsable

- Manca un espai de referència per als joves i les entitats

- Poca alternativa d’oci - Manca informació en temàtiques relacionades

amb l’accés al món del treball: Assessorament laboral, Borsa treball, mobilitat laboral internacional

- Dificultat accés a l’habitatge per part dels joves - Manquen alternatives a la compra d’habitatge - Transport públic insuficient i car - Llars d’infants cares - Poca oferta d’accés a serveis d’ordinadors

gratuïts - Es destinen pocs recursos a la Tv local - Entitats: poca coordinació, manca de recursos - Manca sensibilitat en relació a l’alteritat entre

cultures - Mancances en el servei de la Biblioteca

Municipal: espai, serveis, horaris, mobiliari,etc... - Manca de proximitat entre les entitats juvenils i

els responsables de l’organització de la Festa Major

Amenaces

(factors de risc en el futur)

- Poca participació per manca d’informació - Manca recursos dels propis joves - Convertir un possible espai pels joves, en un

espai tancat pels joves organitzats - Dificultats accés món laboral - Dificultats emancipació personal - Fractura digital - Endogàmia associativa - Creació de guetos entre els nouvinguts

Fortaleses

(factores d’èxit en el present)

- Número d’entitats juvenils - Ciutadania activa i participativa - Informació al Punt Jove en relació a les

temàtiques d’accés al món laboral - Existència Borsa Jove Habitatge - Promoció de pisos de protecció oficial obertes - Espais habilitat amb accés wifi - Mailing Punt Jove - Recolzament i acompanyament personalitzat de

l’ajuntament a les entitats

Oportunitats

(potencialitats futures)

- Comunicació ajuntament-ciutadania via correu electrònic

- Ateneu com a nucli de la xarxa social - Aprofitar les activitats o moments de trobada dels

joves per a fer difusió activitats - Aprofitar la immediatesa d’internet per a fer

difusió - Masoveria urbana - Nous equipaments que donin resposta a les

necessitats actuals de la Vila - Potenciar la coordinació entre les entitats - Borsa amplia de joves no implicats

153

Bloc B/ Propostes sobre l’acció municipal adreçada als joves

En aquest apartat del document, es recullen les accions que els joves van proposar a les

sessions de treball del dia 21 de novembre i 19 de desembre, en relació a les

problemàtiques, mancances i/o necessitats detectades per a cada una de les temàtiques

treballades, així com la priorització que els mateixos joves van realitzar de cada una de

les accions. Aquesta priorització, es va fer segons el criteri individual de cada jove, a partir

del que considerava com a prioritari a l’hora de programar el desplegament del Pla Local

de Joventut de Molins de Rei 2010-2013.

Entre les propostes que els joves van realitzar, hi ha una que va comptar amb una

unanimitat total i que per consens es va decidir que no entraria en la priorització de les

accions, ja que amb el debat realitzar havia tingut prou pes com per a destacar-la,

concretament, la proposta fa referència a la necessitat de comptar a la Vila amb un

equipament polivalent per a la realització d’activitats de mitjà format (concerts, sopars,

festes populars, etc...) Aquest equipament municipal hauria d’estar a disposició de les

entitats i del propi ajuntament i pensat per a poder acollir la tipologia d’activitats

esmentades. Els joves també destaquen la necessitat de comptar amb un equipament on

aquest col·lectiu es pugui trobar i realitzar les seves activitats (Casal, Ateneu, etc...)

A continuació, es presenten els quadres amb les accions que els joves van proposar al

llarg del procés organitzades per temàtiques, així com la priorització d’aquestes accions:

154

Ensenyament i formació Necessitat detectada: Més horaris de Biblioteca (matins i caps de setmana)

Cost aproximat/ Responsable

Priorització Número de vots

Acció: Tancar el servei més tard per la tarda (22 h)

Ajuntament

4

Acció: Obrir als matins i els caps de setmana

Ajuntament

13

Acció: Els joves volem participar en la programació de la gestió de la nova Biblioteca

Ajuntament

8

Necessitat detectada: Subvencions per a les formacions


Priorització

Acció: Dins les subvencions que es donen a cada entitat es contempli un apartat per a la formació

Ajuntament

4

Acció: Propostes de cursos formatius d’interès

Ajuntament Casal de Joves

6

Necessitat detectada: Manca de motivació i qualitat de l’equip docent dels centres


Priorització

Acció: Donar formació pedagògica a l’equip docent

Ajuntament generalitat

3

En relació a l’eix d’ Ensenyament i formació, els joves detecten 4 grans necessitats:

- Ampliar els horaris de Biblioteca (matins i caps de setmana). - Subvencions per a les formacions dels membres de les entitats - Motivar i qualificar als membre dels l’equip docent dels centres educatius de

secundària (IES) - Que els monitors de les entitats de lleure tinguin preferència a ofertes de treball

relacionades amb infants i jove (casals,...)

155

Accions prioritzades Regidoria responsable 1. Ampliar els horaris d’obertura de la Biblioteca Pau

Vila, concretament obrir els matins i els caps de setmana

2. Participar en la programació de la gestió i usos de la nova Biblioteca (horaris, serveis, activitats, temàtiques,...)

Regidoria de Cultura

Altres accions Regidoria responsable 1. Destinar recursos econòmics per a la formació dels

voluntaris de les entitats de Lleure Educatiu Emancipació Juvenil

2. Pla formatiu pels equips docents dels centres de secundaria

Educació

3. Fer una programació de cursos formatius d’interès per als joves

Emancipació Juvenil

4. Crear una xarxa per reconduir els alumnes que deixen d’estudiar a 4t ESO i oferir més informació als instituts en relació als itineraris educatius.

Educació

5. Potenciar la via escola – empresa Educació Promoció Econòmica

6. Potenciar els projectes europeus. Educació Emancipació Juvenil

7. Reconeixement dels alumnes/joves que destaquin per la seva excel·lència.


156

Informació i comunicació Necessitat detectada: No arriba la informació



Acció: Via email

Ajuntament Entitats

3

Acció: Que la publicitat cridi l’atenció i que estigui repartida

Ajuntament

1

Acció: Suro col·lectiu

Ajuntament Poble Entitats

10

Necessitat detectada: Informació transparent


Priorització

Acció: Informar de tot el que es fa i es decideix al poble

Ajuntament

16

En relació a l’eix d’Informació i comunicació les necessitats detectades s’agrupen en dos grans qüestions:

- No arriba la informació. - Transparència en la informació

Accions prioritzades Regidoria responsable 1. Habilitar, suros/espais de difusió al carrer, per a que

les entitats de la Vila, puguin donar a conèixer les seves activitats. Cal que aquest espai sigui únicament per activitats organitzades des de les entitats i que per tant, es contempli la penalització a altres empreses o particulars que facin servir l’espai. (panell electrònic, cartelleres, etc)

Acció de Vila

2. Informar a la ciutadania de tot el que es fa i es decideix al poble, garantint que aquesta informació és socialitzi de forma ràpida.

Acció de Vila

Altres accions Regidoria responsable 1. Potenciar el correu electrònic com a via de

comunicació/difusió dels actes i activitats que es facin a la Vila

Acció de Vila

2. Que la publicitat de les activitats sigui atractiva, i es faci una distribució integral

Acció de Vila

157

Salut i consum responsable Necessitat detectada: Mai sobre la informació



Acció: Adequar la informació a l’edat

8

Acció: Estudi de les poblacions que tenen més risc

Ajuntament

5

Necessitat detectada: Més serveis i recursos


Priorització

Acció: Informació de solucions

Instituts Ajuntament

11

En aquest tercer eix, es detecten dues grans necessitats

- Facilitar als joves informació, en relació a temàtiques sobre salut i el consum responsable.

- Creació de més serveis i recursos relacionats amb les temàtiques de salut i consum responsable.

Les accions prioritzades es concreten, en primer lloc, en poder En segon lloc van destacar la necessitat. Accions prioritzades Regidoria responsable 1. Oferir als joves informació específica en relació a les

problemàtiques que puguin tenir relacionades amb la salut o el consum responsable. Els joves verbalitzaven, que davant de situacions de risc no saben on adreçar-se.

Emancipació Juvenil Drogodependències

2. Adequar la informació a les edats dels joves als que s’adreça, és a dir cercar activitats i materials de difusió atractius per els joves

Emancipació Juvenil Drogodependències

Altres accions Regidoria responsable 1. Fer un estudi de les poblacions que tenen més risc Salut

Drogodependències 2. Implicar a tots els agents socials (escola, pares,

tutors...) en el procés de formació d’hàbits saludables Emancipació Juvenil Drogodependències

158

Esport Necessitat detectada: Deslocalització de la zona esportiva



Acció: Construcció d’un espai habilitat esportiu al barri de la Incresa

Ajuntament

2

Acció: Fomentar l’esport les Escoles

Escoles Clubs Esportius

10

Acció: Increment de les subvencions als Clubs

Ajuntament

0

Necessitat detectada: Suport als esports minoritaris (tennis taula)


Priorització

Acció: Contactar amb la gent que practica aquests esports i donar suport

Ajuntament

4

Necessitat detectada: Piscina Municipal


Priorització

Acció: Baixar els preus/preu jove

17

En l’eix de l’esport, es van detectar tres grans necessitats:

- Deslocalització de la zona esportiva. - Suport als esports minoritaris (tennis taula). - Piscina Municipal.

Accions prioritzades Regidoria responsable 1. Creació d’una entrada/preu jove a la piscina municipal 2. Fomentar la pràctica de l’esport a les escoles, tot

donant suport als clubs esportius de la Vila.

Esports

Altres accions Regidoria responsable 1. Potenciar un espai esportiu al barri del Canal 2. Increment de les subvencions als Clubs 3. Potenciar els esports minoritaris i donar més suport

(tennis taula, skate,...)

Esports

159

Oci i lleure i cultura Necessitat detectada: Manques espais per a joves



Acció: Cessió d’un espai per als joves

Ajuntament

0

Acció: Espai polivalent per a la realització d’activitats de mitjà i gran format

Ajuntament

UNANIMITAT

Necessitat detectada: No es té en compte als joves durant la Festa Major i la seva organització


Priorització

Acció: Participació de les entitats juvenils als actes de preparació i decisió de la Festa Major

Ajuntament (regidoria de Cultura)

23

Acció: Obrir la Comissió de la FM a les entitats

Ajuntament (regidoria de Cultura)

3

Acció: Ajuts econòmics de la FM a entitats no a empreses privades (Ei two)

1

Acció: Que es facin públiques les subvencions de la FM

0

Necessitat detectada: Poques activitats organitzades per als joves (concerts, tornejos,..)


Priorització

Acció: Agenda d’activitats periòdica, amb activitats organitzades o d’interès per gent jove

Ajuntament entitats

3

Necessitat detectada: Suport econòmic i logístic a les activitats culturals puntuals i continues


Priorització

Acció: Espais on poder-les organitzar

Ajuntament

0

160

Acció: Punts de llum i wc estables

Ajuntament

6

Acció: Suport econòmic directe a les activitats

Cost: 300 a 2000€ Ajuntament Entitats Casal de Joves

3

Necessitat detectada: Manca de suport als joves creadors (gent jove que fa cultura)


Priorització

Acció: Millorar i augmentar els espais d’assaig

0

Acció: Línia de suport específica per a la promoció dels artistes de Molins

Ajuntament Generalitat

1

Necessitat detectada: Oferta alternativa nocturna (caps de setmana)


Priorització

Acció: Allargar els horaris dels bars musicals

Cost: 0€ Ajuntament

0

Necessitat detectada: Oferta de tardes per a joves


Priorització

Acció: Difusió dels Centres Cívics i Casals i de les possibilitats que aquest espais tenen per a les entitats

Ajuntament Entitats

0

Acció: Increment de la oferta dels propis Centres Cívics

Centres Cívics

0

Necessitat detectada: Oferta alternativa als vespres


Priorització

Acció: Accions culturals: cinema, teatre,.. gratuïtes o preus populars

Ajuntament

0

Acció: Deslocalitzar aquestes accions com els Casals d’ Estiu

Ajuntament Entitats

0

Necessitat detectada: Biblioteca Municipal insuficient per instal·lacions i horaris


Priorització

161

Acció: Nova Biblioteca (seccions especialitzades per a les entitats)

Ajuntament Altres

6

Acció: Ampliació horaris

Ajuntament

2

Necessitat detectada: Activitats importants com Carnestoltes, Cap d’Any molt cares i activitats úniques


Priorització

Acció: Ampliar oferta

3

Suport econòmic i logístic a les entitats que ho vulguin organitzar

9

Necessitat detectada: Poca freqüència de pas nocturn del bus nit i el bus de la Floresta (diürn)


Priorització

Acció: Augmentar la freqüència de pas a la nit, especialment després de les 4 del matí (BCN-Molins)

Soler i Sauret

4

Acció: Millorar la comunicació amb pobles veïns

0

Acció: Cobrir tota la franja horària diürna del bus de la Floresta

Ajuntament

0

Necessitat detectada: Poques activitats anuals per a gent jove


Priorització

Acció: Punt d’Informació de l’agenda cultural (pantalla), per a les entitats

0

L’eix d’ Oci i lleure i cultura, es va treballar des dels dos grups d’edat, en el quadre, hem ajuntat totes les propostes i per tant en aquest cas s’han prioritzat 4 accions. Les necessitats detectades van ser:

- Manca d’espais per a joves. - No es te en compte als joves durant la Festa Major i la seva organització. - Més activitats organitzades per als joves (concerts, tornejos,..). - Suport econòmic i logístic a les activitats culturals puntuals i continues. - Suport als joves creadors (gent jove que fa cultura). - Oferta alternativa nocturna (caps de setmana).

162

- Oferta alternativa als vespres. - Ampliar les instal·lacions i horaris de la Biblioteca Municipal - Per Carnestoltes i Cap d’Any diversificar l’oferta d’activitats i preus assequibles - Poca freqüència de pas nocturn del bus nit i el bus de la Floresta (diürn). - Poques activitats anuals per a gent jove.

Les activitats prioritàries en aquest eix, van ser: Accions prioritzades Regidoria responsable

1. Construcció/habilitació d’un espai polivalent per a la

realització d’activitats de mitjà i gran format (concerts, sopars, assemblees,...)

Acció de Vila

2. Participació de les entitats juvenils als actes de preparació i decisió de la Festa Major.

Cultura

3. Nova Biblioteca (seccions especialitzades per a les entitats).

Cultura

4. Suport econòmic i logístic a les entitats que ho vulguin organitzar alguna de les Festes Populars importants:Carnestoltes, Cap d’Any.

Cultura

5. Punts de llum i wc estables.

Acció de Vila

Altres accions Regidoria responsable

1. Ajuts econòmics de la Festa Major només a entitats

Cultura

2. Fer públiques les subvencions de la Festa Major Cultura

3. Augmentar la freqüència de pas del bus BCN-Molins a la nit, especialment després de les 4 del matí

Mobilitat

4. Millorar les comunicacions amb pobles veïns Mobilitat

5. Cobrir tota la franja horària diürna del bus de la Floresta

Mobilitat

6. Agenda d’activitats periòdica, amb activitats organitzades o d’interès per gent jove


7. Suport econòmic i logístic a les activitats culturals puntuals i continues


8. Línia de suport específica per a la promoció dels artistes joves de Molins


9. Difusió dels Centres Cívics i Casals i de les possibilitats que aquest espais tenen per a les entitats


10. Oferta alternativa d’accions culturals: cinema, teatre,.. gratuïtes o preus populars


Accions que no es poden contemplar per no ser realitzables - Allargar horaris de tancament locals oci nocturn

163

Accés al món del treball Necessitat detectada: Ajuntament asseguri els drets laborals dels treballadors



Acció: Serveis municipals siguin gestionats pel mateix ajuntament

9

Acció: Ajuntament no contracti empreses que no respectin els drets laborals

1

Necessitat detectada: Assessorament laboral desconegut


Priorització

Acció: Donar-lo a conèixer

4

Necessitat detectada: Manca d’ofertes a la borsa de treball


Priorització

Acció: Crear una web que sigui una borsa de treball

10

Acció: Informar a les empreses d’aquest servei

0

Necessitat detectada: Mobilitat internacional


Priorització

Acció: La borsa de treball informi i faci difusió

5

Necessitat detectada: Que els monitors de les entitats de lleure tinguin preferència a ofertes de treball relacionades amb infants i jove (casals,...)


Priorització

Priorització dels monitors d’entitats Ajuntament 4

164

Quatre necessitats van destacar els joves en l’eix d’accés al món del treball:

- Que l’Ajuntament asseguri els drets laborals dels treballadors. - Fer més difusió del servei d’Assessorament laboral - Cercar més ofertes per a la borsa de treball. - Potenciar la mobilitat internacional.

Accions prioritzades Regidoria responsable

1. Crear una borsa de treball virtual, mitjançant una pàgina web, que sigui prou coneguda i que sigui un recurs actualitzat i útil tant als empresaris, que cerquen treballadors pels seus projectes empresarials, com per a les persones que cerquen feina.

Promoció econòmica

2. Fer una gestió directa dels serveis municipals.

Acció de Vila


1. Fer més difusió i potenciar el Servei d’Assessoria laboral per a joves


2. Informar a les empreses dels serveis de Borsa de treball existents


3. La borsa de treball informi i faci difusió sobre la mobilitat internacional


4. Valorar l’experiència dels monitors de les entitats de lleure, en les processos de selecció de les ofertes de treball relacionades amb infants i jove (casals,...)


Accions que no es poden contemplar per no ser realitzables - Ajuntament no contracti empreses que no respectin que no respectin els drets laborals

165

Accés a l’habitatge Necessitat detectada: Emancipació difícil



Acció: Masoveria urbana

8

Acció: Potenciar la Protecció Oficial: lloguer i compra

8

Acció: Potenciar la Borsa Jove d’Habitatge (buscar propietaris)

9

Necessitat detectada: Manca de conservació del patrimoni


Priorització

Acció: Creació d’un catàleg de preservació del patrimoni vinculat

0

Necessitat detectada: Concepció de l’habitatge com a propietat privada


Priorització

Acció: Cooperativa d’habitatge amb dret d’ús

10

En relació a l’eix d’habitatge, els joves van detectar 3 grans necessitats:

- Facilitar l’emancipació - Conservació del patrimoni - Potenciar un canvi de concepció en relació a l’habitatge com a propietat

privada. Accions prioritzades Regidoria responsable 1. Creació d’una cooperativa d’habitatge amb dret d’ús Habitatge

2. Potenciar la Borsa Jove d’Habitatge, especialment en

la línea de cercar nous propietaris. Emancipació Juvenil

Altres accions Regidoria responsable 1. Potenciar la masoveria urbana Habitatge

2. Potenciar la Protecció Oficial: lloguer i compra Habitatge

166

3. Creació d’un catàleg de preservació del patrimoni vinculat

Cultura

4. Potenciar els habitatge compartits

Habitatge

5. Potenciar el casc antic fent intercanvis. Habitatge

167

Conciliació de la vida personal Necessitat detectada: Transport interurbà



Acció: Carril bici (quatre camins, polígons)

6

Acció: Connexions nocturnes comarcals

6

Acció: Ampliar horari de nit del transport públic.

4

Necessitat detectada: Transport urbà


Priorització

Acció: Bus urbà caps de setmana i reforçar els horaris entre setmana ( tarda i horaris instituts).

0

Acció: Centre Vila peatonal.

12

Accions: Compartir cotxe

3

Accions: Augmentar els aparcaments per a bicicletes.

2

En relació a la conciliació de la vida personal i laboral, totes les accions estan

relacionades amb temes de transport tant a nivell interurbà com urbà.

En aquest eix destacarem tres accions, ja que es va produir un empat de vots.

168


1. Fer el Cente Vila peatonal, per tal de potenciar el paper dels peatons i garantir un centre urbà més accessible

Mobilitat/Centre Vila

2. Potenciar els carrils bici especialment a la zona dels polígons i de quatre camins, per tal de facilitar l’accés amb aquest vehicle a les poblacions més properes i l’intercanviador de quatre camins.

Mobilitat

3. Millorar les connexions nocturnes comarcals, per tal que els joves es puguin desplaçar en transport públics a les poblacions del nostre entorn més immediat.

Mobilitat


1. Bus urbà caps de setmana i reforçar els horaris entre setmana ( tarda i horaris instituts)

Mobilitat

2. Ampliar horari de nit del transport públic Mobilitat

3. Potenciar compartir cotxe Mobilitat

4. Augmentar els aparcaments per a bicicletes Mobilitat

169

Noves tecnologies Necessitat detectada: Grups de correu



Acció: Crear un grup de correu per informar de les activitats, cursos, ajudes, etc...

11

Necessitat detectada: Falten ordinadors amb accés a internet


Priorització

Acció: Posar més ordinadors a la biblioteca

C: 500€/unitat Ajuntament

2

Acció: Posar ordinadors a altres llocs de la Vila (llocs públics)

0

Necessitat detectada: Televisió local de qualitat


Priorització

Acció: Destinar més recursos per a fer més programes

0

Acció: Potenciar la televisió per internet

0

Necessitat detectada: Wifi gratuït al Casc Urbà


Priorització

Acció: Instal·lar-lo amb cobertura a tot el casc urbà

13

Potenciar el programari lliure (ajuntament, Centres Cívics, Escoles, etc,...)

7

Es destaquen en aquest apartar quatre blocs de necessitats:

- Grups de correu. - Més ordinadors amb accés a internet. - Televisió local de qualitat. - Wifi gratuït al Casc Urbà.

170


1. Crear des de l’ajuntament un grup de correu per informar a la ciutadania de les activitats, cursos, ajudes, etc

Acció de Vila

2. Instal·lar accés wifi gratuït al casc urbà. Acció de Vila


Posar més ordinadors a la biblioteca Cultura

Posar ordinadors, d’accés públic, a altres equipaments de la Vila

Acció de Vila

Destinar més recursos a la TV local, per a fer més programes

Acció de Vila

Potenciar la televisió per internet Acció de Vila

Potenciar el programari lliure (ajuntament, Centres Cívics, Escoles, etc,...)

Acció de Vila

171

Associacionisme i participació Necessitat detectada: Coordinació entre les entitats



Acció Ateneu/ Espai comú per a les entitats

10

Necessitat detectada: Difusió activitats


Priorització

Acció Millorar el control dels Punts d’ Informació de les entitats per a que no siguin utilitzats per altres coses.

2

Acció Crear o millorar l’agenda cultural de les entitats per a millorar la coordinació

1

Acció Accessibilitat a punts de llum a l’espai públic.

0

Acció Lavabos públics polivalents, de titularitat municipal, a disposició de les activitat a l’aire lliure, instal·lats per a la brigada.

3

Acció Comprar equip de veus que pugui ser utilitzat per les entitats.

0

Necessitat detectada: Participació contínua en la presa de decisions i pressupost de l’Ajuntament


Priorització

Acció Creació d’estructures de participació continuada i de processos de pressupostos participatius.

16

Crear una comissió que organitzi la Festa Major, on participi un membre de cada entitat.

0

Necessitat detectada: Suport entitats


Priorització

Comprar una carpa que pugui ser cedida a les entitats.

0

Tallers a les escoles per part de les entitats.

1

172

En relació a l’eix d’Associacionisme i participació, els joves destaquen quatre blocs de necessitats:

- Coordinació entre les entitats. - Difusió activitats. - Participació contínua en la presa de decisions i pressupost de l’Ajuntament. - Suport entitats.


1. Potenciar la creació d’estructures de participació

continuada i implementar des de l’ajuntament, processos de pressupostos participatius


2. Ateneu/ Espai comú per a les entitats, que faciliti la relació entre elles i l’establiment de línees de coordinació i col·laboració conjunta.

Acció de Vila


1. Potenciar la realització de tallers a les escoles per part de les entitats, amb l’objectiu de donar-les a conèixer

Acció de Vila

2. Comprar equip de veus que pugui ser utilitzat per les entitats


Accions que no es poden contemplar per no ser realitzables - Lavabos públics polivalents, de titularitat municipal, a disposició de les activitat a l’aire

lliure, instal·lats per a la brigada - Comprar una carpa que pugui ser cedida a les entitats

173

Solidaritat Necessitat detectada: Potenciar la integració



Acció: Setmana d’intercanvi cultural.

6

Acció: Difusió de les associacions destinades a nouvinguts.

6

Acció: Foment de la Cultura Local als nouvinguts.

7

Necessitat detectada: Coneixement crític de l’alteritat


Priorització

Acció: Setmana d’Intercanvi cultural:

- xerrades - música - art - ONG

11

Les dues necessitats recollides en relació a l’eix de Solidaritat van ser:

- Potenciar la integració. - Coneixement crític de l’alteritat.


1. Organitzar una Setmana d’Intercanvi cultural, amb

programació de xerrades, música, art etc.. per a donar a conèixer les diferents realitats culturals, que presenta la nostra Vila i les entitats que estan treballant des de Molins de Rei en aquestes qüestions

Regidoria de Solidaritat, Cooperació i Pau

2. Foment de la cultura local entre les persones immigrants, per tal d’afavorir la seva integració a la Vila.

Regidoria de Nova Ciutadania i Drets Humans


1. Potenciar la difusió de les associacions destinades a nouvinguts

Regidoria de Nova Ciutadania i Drets Humans

174

Bloc C/ Adjuntem les propostes d’accions que es van recollir en la fase de diagnosi, per tal de valorar-les conjuntament en la priorització de les accions: Cultura i oci

1.- Creació d’un espai de referència i específic per a joves.

2.- Realització d’activitats d’oci nocturn alternatiu.

Treball

1.-Potenciar l’assessorament Laboral

2.- Promocionar la creació de llocs de treball en el mateix municipi. Participació i democràcia

1.- Necessitat de la creació d’un espai de referència i específic per a joves

2.- Treballar i potenciar les xarxes socials. Realitzar un calendari comú de totes les activitats .

3.- Creació de campanyes de promoció i participació en les associacions amb el suport de l’Ajuntament .

Habitatge

1.- Difusió de la Borsa Jove.

2.- Potenciar els habitatge compartits. 3.- Potenciar el casc antic fent intercanvis. Educació

1.- Crear una xarxa per reconduir els alumnes que deixen d’estudiar a 4t ESO i oferir més informació als instituts en relació als itineraris educatius.

2.- Potenciar la via escola – empresa. 3.- Potenciar els projectes europeus. 4.- Reconeixement dels alumnes que destaquin per la seva excel·lència.

175

Salut

1.- Continuar amb les sessions informatives en temes de salut.

2.- Implicar a tots els agents socials ( escola, pares, tutors...) en el procés de formació d’hàbits saludables. Transport i mobilitat

1.- Reforçar el bus almenys a primera hora del matí i ampliar la freqüència de pas durant aquelles fragues horàries.

2.- El Trambaix i el metro arribin a Molins de Rei. 3.- Millorar el transport nocturn connexions, horaris... 4.-Millorar l’accessibilitat ( mobilitat reduïda, cotxets...) als carrers de la vila.

176

3.- Conclusions La participació i la implicació de la ciutadania en la vida pública, és un pilar bàsic de la

nostra democràcia, i com a tal ha de ser enfortida i promoguda pels organismes públics.

Per aquest motiu, des de la regidoria d’Emancipació Juvenil de l’Ajuntament de Molins de

Rei, s’ha promogut un procés participatiu per a la elaboració del Pla Local de Joventut,

document que recull els eixos d’acció de les polítiques públiques de la Vila en matèria de

joventut, en el període 2010-2013.

Per al desenvolupament del procés de participació, s’ha partit dels dos plans anteriors, el

Pla Director de Joventut de Molins de Rei 2004-2007 i el Pla Director de Joventut de

Molins de Rei 2007-2009, però sobretot de la feina feta a partir d’aquest Plans amb les

entitats juvenil, que han permès entrar en contacte amb els joves i crear una Comissió de

Seguiment del procés formada per representants d’aquestes entitats.

En el document que teniu a les mans es recullen les aportacions dels joves que han

participat en el tallers adreçats a joves de 14 a 35 anys, i en el qual principalment han

pres part joves vinculats a la xarxa social de la Vila, concretament a les entitats juvenils de

Molins de Rei, i que conjuntament amb les aportacions dels joves de 14 a 18 anys que

van participar als tallers realitzats al centres de secundària, conformaran el Pla Local de

Joventut de Molins de Rei 2010-2013.

Seguidament adjuntem dos quadres, el primer recull les accions prioritzades pels joves

agrupades per eixos temàtics i el segons les altres accions que van sorgir al processos de

participació:

177

Accions prioritzades:

Ensenyament i formació 1. Ampliar els horaris obertura de la Biblioteca Pau Vila, concretament obrir els

matins i els caps de setmana. 2. Participar en la programació de la gestió de la nova Biblioteca (horaris, serveis,

activitats, temàtiques). Informació i comunicació 3. Habilitar, suros/espais de difusió al carrer, per a que les entitats de la Vila, puguin

donar a conèixer les seves activitats 4. Informar a la ciutadania de tot el que es fa i es decideix al poble, garantint que

aquesta informació és socialitzi de forma ràpida. Salut i consum responsable 5. Oferir als joves informació específica, en relació a temàtiques sobre salut i el

consum responsable. 6. Adequar la informació a les edats dels joves als que s’adreça, es a dir cercar

activitats i materials de difusió atractius per els joves. Esport 7. Creació preu/entrada jove a la piscina municipal.

8. Fomentar la pràctica d l’esport a les escoles donat suport als clubs esportius de la

Vila.

Oci, lleure i cultura 9. Construcció/habilitació d’un espai polivalent per a la realització d’activitats de

mitjà i gran format (concrets, sopars, assemblees,...) 10. Participació de les entitats juvenils als actes de preparació i decisió de la Festa

Major. 11. Punts de llum i wc estables.

12. Creació de seccions especialitzades per a les entitats a la nova Biblioteca.

13. Suport econòmic i logístic a les entitats que vulguin organitzar alguna Festa

Popular: Carnestoltes, Cap d’Any. Accés al món del treball 14. Crear una borsa de treball virtual, mitjançant una pàgina web, que sigui prou

coneguda i que sigui un recurs actualitzat i útil tant als empresaris, que cerquen treballadors pels seus projectes empresarials, com per a les persones que cerquen feina.

15. Fer una gestió directe dels Serveis Municipals.

178

Accés a l’habitatge 16. Creació d’una cooperativa d’habitatge amb dret d’ús.

17. Potenciar la Borsa Jove d’ Habitatge, especialment en la línea de cercar nous

propietaris.

Conciliació de la vida personal 18. Fer el Cente Vila peatonal, per tal de potenciar el paper dels peatons i garantir un

centre urbà més accessible 19. Potenciar els carrils bici especialment a la zona dels polígons i de quatre camins,

per tal de facilitar l’accés amb aquest vehicle a les poblacions més properes i l’intercanviador de quatre camins.

20. Millorar les connexions nocturnes comarcals, per tal que els joves es puguin desplaçar en transport públics a les poblacions del nostre entorn més immediat..

Noves tecnologies 21. Crear des de l’ajuntament un grup de correu per informar a la ciutadania de les

activitats, cursos, ajudes, etc 22. Instal·lar accés wifi gratuït al casc urbà.

Associacionisme i participació 23. Ateneu/ Espai comú per a les entitats, que faciliti la relació entre elles i

l’establiment de línees de coordinació i col·laboració conjunta. Solidaritat 24. Organitzar una Setmana d’Intercanvi cultural, amb programació de xerrades,

música, art etc.. per a donar a conèixer les diferents realitats culturals, que presenta la nostra Vila i les entitats que estan treballant des de Molins de Rei en aquestes qüestions

25. Foment de la cultura local entre les persones immigrants, per tal d’afavorir la seva integració a la Vila

Altres Accions: Ensenyament i formació 26. Destinar recursos econòmics per a la formació dels voluntaris de les entitats de

Lleure Educatiu 27. Fer una programació de cursos formatius d’interès per als joves

28. Pla formatiu pels equips docents dels centres de secundaria

29. Crear una xarxa per reconduir els alumnes que deixen d’estudiar a 4t ESO i oferir més informació als instituts en relació als itineraris educatius.

179

30. Potenciar la via escola – empresa

31. Potenciar els projectes europeus

32. Reconeixement dels alumnes que destaquin per la seva excel·lència.

Informació i comunicació

33. Potenciar el correu electrònic com a via de comunicació/difusió dels actes i activitats que es facin a la Vila

34. Que la publicitat de les activitats sigui atractiva, i es faci una distribució integral Salut i consum responsable

35. Fer un estudi de les poblacions que tenen més risc

36. Implicar a tots els agents socials ( escola, pares, tutors...) en el procés de formació d’hàbits saludables

Esport 37. Potenciar un espai esportiu al barri del Canal

38. Increment de les subvencions als Clubs

39. Potenciar els esports minoritaris i donar més suport (tennis taula, skeet,...)

Oci i lleure i cultura

40. Ajuts econòmics de la Festa Major a entitats no a empreses privades

41. Fer públiques les subvencions de la Festa Major

42. Augmentar la freqüència de pas del bus BCN-Molins a la nit, especialment després de les 4 del matí

43. Millorar les comunicacions amb pobles veïns

44. Cobrir tota la franja horària diürna del bus de la Floresta 45. Agenda d’activitats periòdica, amb activitats organitzades o d’interès per gent jove

46. Suport econòmic i logístic a les activitats culturals puntuals i continues

47. Línia de suport específica per a la promoció dels artistes de Molins

48. Difusió dels Centres Cívics i Casals i de les possibilitats que aquest espais tenen per a les entitats

49. Oferta alternativa d’accions culturals: cinema, teatre,.. gratuïtes o preus populars

180

Accés al món del treball

50. Fer més difusió i potenciar el servei d’Assessoria Laboral

51. Informar a les empreses dels serveis de Borsa de treball existents

52. Valorar l’experiència dels monitors de les entitats de lleure, en les processos de selecció de les ofertes de treball relacionades amb infants i jove (casals,...)

53. La borsa de treball informi i faci difusió sobre la mobilitat internacional

Accés a l’habitatge 54. Potenciar la masoveria urbana 55. Potenciar la Protecció Oficial: lloguer i compra

56. Creació d’un catàleg de preservació del patrimoni vinculat

57. Potenciar els habitatge compartits.

58. Potenciar el casc antic fent intercanvis.

Conciliació de la vida personal 59. Bus urbà caps de setmana i reforçar els horaris entre setmana ( tarda i horaris

instituts) 60. Ampliar horari de nit del transport públic

61. Potenciar compartir cotxe

62. Augmentar els aparcaments per a bicicletes Noves tecnologies

63. Posar més ordinadors a la biblioteca 64. Posar ordinadors, d’accés públic, a altres equipaments de la Vila

65. Destinar més recursos a la TV local, per a fer més programes

66. Potenciar la televisió per internet

67. Potenciar el programari lliure (ajuntament, Centres Cívics, Escoles, etc,...)

181

Associacionisme i participació

68. Potenciar la realització de tallers a les escoles per part de les entitats, amb l’objectiu de donar-les a conèixer

69. Comprar equips de veus que pugui ser utilitzat per les entitats

Solidaritat 70. Difusió de les associacions destinades a nouvinguts

c.T

emp

ora

litza

ció

TE

MP

OR

AL

ITZ

AC

IÓ D

EL

S P

RO

JEC

TE

S

20

10

2011

20

12

2013

Pro

ject

es

1r

trim

2n

tr

im

3r

trim

4t

tr

im

1r

trim

2n

tr

im

3r

trim

4t

tr

im

1r

trim

2n

tr

im

3r

trim

4t

tr

im

1r

trim

2n

tr

im

3r

trim

4t

tr

im

Pre

ssu

po

sto

s p

arti

cip

atiu

s

Bo

rsa

Jove

d

’Hab

itat

ge

Pu

nt

Jove

als

C

entr

es d

e se

cun

dàr

ia-

Pro

ject

e P

IDC

ES

Co

mis

sió

jove

Viu

el l

leu

re!

Jove

s C

read

ors

Pro

gra

mac

ió

CC

A i

CC

PC

Co

rres

po

nd

ènci

a co

lors

P

lan

ific

ació

Ap

licac

ió p

rog

ress

iva

Ava

luac

ió

183

d. P

ress

up

ost

per

pro

ject

es q

ue

dep

enen

de

la r

egid

ori

a d

’Em

anci

pac

ió J

uve

nil

T

EM

PO

RA

LIT

ZA

CIÓ

DE

LS

PR

OJE

CT

ES

Pro

ject

es

2010

20

11

2012

20

13

P

ress

up

ost

os

par

tici

pat

ius

8.00

0 €

8.

000 €

10.0

00 €

10

.000

€

Bo

rsa

Jove

d

’Hab

itat

ge

15.4

89,1

9 €

15.9

53,8

6€

16.4

32,4

8 €

16.9

25,4

5 €

Pu

nt

Jove

als

C

entr

es d

e se

cun

dàr

ia-

Pro

ject

e P

IDC

ES

29.9

09,7

3 €

30.8

07,0

2 €

31

.731

,23 €

32.6

83,1

6 €

Co

mis

sió

jove

Viu

el l

leu

re!

3.00

0,00

€

3.

000,

00 €

4.

000,

00 €

4.

000,

00 €

Jove

s C

read

ors

29

.200

,00 €

30.0

76,0

0 €

30

.978

,28 €

31.9

07,6

2 €

Pro

gra

mac

ió

CC

A i

CC

PC

21

.705

,12 €

21.7

08,1

2 €

22

.359

,36 €

23.0

30,1

4 €

To

tal

107.

304 €

109.

545 €

11

5.50

1 11

8.54

6€

184

4.3

Ava

luac

ió

L’av

alua

ció

s’ha

pla

nific

at a

par

tir d

el m

odel

de

la S

ecre

taria

de

Jove

ntut

, am

b du

es t

aule

s di

fere

ncia

des:

una

per

al P

la i

l’altr

e pe

r

als

proj

ecte

s. L

es a

valu

acio

ns f

inal

itzen

am

b un

inf

orm

e d’

aval

uaci

ó qu

e en

s ha

de

perm

etre

reo

rient

ar l

es a

ccio

ns m

itjan

çant

la

form

alitz

ació

de

les

prin

cipa

ls m

odifi

caci

ons

futu

res.

Les

aval

uaci

ons

es r

ecol

zara

n en

les

preg

unte

s d’

aval

uaci

ó fo

rmul

ades

i le

s da

des

que

perm

eten

don

ar r

espo

sta

a le

s m

atei

xes.

OB

JEC

TE

P

RE

GU

NT

AS

D

’AV

AL

UA

CIÓ

IN

DIC

AD

OR

S

INS

TR

UM

EN

TS

A

GE

NT

S IM

PL

ICA

TS

T

EM

PO

RA

LIT

ZA

CIÓ

AN

ÁL

ISIS

DE

LA

R

EA

LIT

AT

Le

s da

des

de l’

ED

E e

stan

ac

tual

itzad

es?

Les

entr

evis

tes

i el g

rup

d’ex

pert

s ha

n es

tat

efec

tius?

Q

uine

s in

form

acio

ns p

odem

ha

ver

obvi

at?

Dad

es E

DE

, en

trev

iste

s i

grup

s d’

expe

rts

Gru

ps

d’ex

pert

s as

sist

ènci

a i

mèt

ode

Anà

lisis

del

con

tingu

t O

bser

vaci

ó

Cap

de

Neg

ocia

t In

form

ador

es J

uven

ils

1r tr

imes

tre

2010

VIS

UA

LIT

ZA

CIÓ

T

é en

com

pte

les

acci

ons

dest

inad

es m

ajor

itària

men

t al

s jo

ves?

La

vis

ualit

zaci

ó ha

faci

litat

la

coor

dina

ció

o no

us

cont

acte

s en

tre

tots

els

ag

ents

que

fan

polít

ique

s pe

r al

s jo

ves?

Acc

ions

per

als

jo

ves

Coo

rdin

ació

À

rees

, in

stitu

cion

s,

entit

ats

i jov

es

Anà

lisi d

e co

ntin

gut

Reg

istr

e de

dad

es

Obs

erva

ció

Cap

de

Neg

ocia

t In

form

ador

es J

uven

ils

1r tr

imes

tre

2010

DIA

GN

ÒS

TIC

E

l dia

gnòs

tic é

s re

alis

ta?

És

cohe

rent

ent

re e

l que

es

fa i

el q

ue s

’ha

dete

ctat

com

a

nece

ssar

i?

Cal

rev

isar

l’an

àlis

i de

la

real

itat p

er in

corp

orar

nov

es

conc

lusi

ons?

Con

clus

ions

V

isua

litza

ció

Anà

lisi

quan

titat

iva

Anà

lisi

qual

itativ

a

Anà

lisi d

e co

ntin

gut

Obs

erva

ció

Ass

embl

ea

Cap

de

Neg

ocia

t In

form

ador

es J

uven

ils

1r tr

imes

tre

2010

185

OB

JEC

TE

P

RE

GU

NT

AS

D

’AV

AL

UA

CIÓ

IN

DIC

AD

OR

S

INS

TR

UM

EN

TS

A

GE

NT

S IM

PL

ICA

TS

T

EM

PO

RA

LIT

ZA

CIÓ

PR

IOR

ITZ

AC

IÓ

Per

què

s’h

a pr

iorit

zat u

nes

i no

altr

es fu

ncio

ns?

Cal

fer

mod

ifica

cion

s de

la

prio

ritza

ció

inic

ial i

/o a

fegi

r no

ves

nece

ssita

ts la

tent

s?

Gar

ante

ixen

pol

ítiqu

es c

ap

a la

inte

gral

itat?

Nec

essi

tats

pr

iorit

zade

s C

onte

xt

Pol

ítica

loca

l

Anà

lisi d

e co

ntin

gut

Obs

erva

ció

Ass

embl

ea

part

icip

ativ

a

Jove

s qu

e ha

n pa

rtic

ipat

al

proc

és

Cap

de

Neg

ocia

t In

form

ador

es J

uven

ils

A p

artir

del

1r

trim

estr

e de

l 201

0 i

fins

el 2

013

OB

JEC

TIU

S

Els

eix

os p

erm

eten

una

bo

na e

stru

ctur

ació

de

les

acci

ons?

E

ls o

bjec

tius

són

real

iste

s i

cohe

rent

s am

b el

di

agnò

stic

?

Eix

os

Acc

ions

O

bjec

tius

Obs

erva

ció

A

nàlis

i de

cont

ingu

t

Cap

de

Neg

ocia

t In

form

ador

es J

uven

ils

A p

artir

del

1r

trim

estr

e de

l 201

0 i

fins

el 2

013

PR

OJE

CT

ES

Q

uins

han

est

at e

ls e

fect

es

prev

isto

s i n

o pr

evis

tos

de

les

acci

ons

real

itzad

es e

n gl

obal

? H

an a

rrib

at a

la p

obla

ció

pote

ncia

lmen

t ben

efic

iària

de

l Pla

? Q

uin

grau

de

cone

ixem

ent

hi h

a de

ls p

roje

ctes

en

gega

ts?

Glo

balit

at d

els

proj

ecte

s D

estin

atar

is

Obs

erva

ció

A

ssem

blea

pa

rtic

ipat

iva

Cap

de

Neg

ocia

t In

form

ador

es J

uven

ils

Jove

s i e

ntita

ts im

plic

ades

A p

artir

del

1r

trim

estr

e de

l 201

0 i

fins

el 2

013

PR

INC

IPIS

M

ET

OD

OL

ÒG

ICS

H

a ha

gut u

n tr

ebal

l co

ordi

nat:

inte

rdep

arta

men

tal,

inst

ituci

onal

i de

par

ticip

ació

jo

ve?

Com

es

valo

ra la

nov

a co

ordi

naci

ó es

tabl

e am

b la

co

mis

sió

jove

?

Inte

rdep

arta

-m

enta

litat

In

terin

stitu

cio-

nalit

at

Par

ticip

ació

jo

ve

Obs

erva

ció

Cap

de

Neg

ocia

t In

form

ador

es J

uven

ils

A p

artir

del

1r

trim

estr

e de

l 201

0 i

fins

el 2

013

186

2.-A

VA

LU

AC

IÓ D

E L

ES

AC

CIO

NS

DE

L P

LA

RE

SP

ON

SA

BIL

ITA

T D

E L

A R

EG

IDO

RIA

D’E

MA

NC

IPA

CIÓ

JU

VE

NIL

P

RO

JEC

TE

S

PR

EG

UN

TE

S D

’AV

AL

UA

CIÓ

IN

DIC

AD

OR

S

CR

ITE

RIS

IN

ST

RU

ME

NT

S

AG

EN

TS

IM

PL

ICA

TS

T

EM

PO

RA

LIT

ZA

CIÓ

Pressupostos participatius

Qua

ntes

acc

ions

s’h

an im

puls

at ?

E

ls jo

ves

esta

n sa

tisfe

ts a

mb

les

acci

ons

real

itzad

es?

Q

uant

s jo

ves

esta

n im

plic

ats

dire

ctam

ent

i qua

nts

en s

ón

bene

ficia

ris?

Nº

de p

artic

ipan

ts

Nº

de b

enef

icia

ris

Nº

Acc

cion

s N

º de

ses

sion

s de

treb

all r

ealit

zade

s

Sat

isfa

ctor

i E

ficàc

ia

Par

ticip

ació

In

tegr

alita

t C

orre

spon

sab

ilita

t

Reg

istr

e as

sist

ents

pr

océs

A

ctes

reu

nion

s de

l pr

océs

de

part

icip

ació

T

est d

e va

lora

ció

de p

rocé

s R

egis

tre

bene

ficia

ris

activ

itats

T

est d

e va

lora

ció

activ

itats

O

bser

vaci

ó

Reg

idor

E

man

cipa

ció

juve

nil

Tèc

nics

re

gido

ria

Com

issi

ó se

guim

ent P

la

Loca

l de

Jove

ntut

Jo

ves

de

Mol

ins

de R

ei

Anu

alm

ent f

ins

el 2

013

Borsa Jove d’Habitatge

Qui

nes

acci

ons

de d

ifuss

ió s

’han

re

alitz

at?

Els

jove

s i p

ropi

etar

is tr

oben

in

form

ació

cla

ra i

actu

alitz

ada

sobr

e el

s te

mes

rel

acio

nats

am

b l’h

abita

tge?

La

Bor

sa J

ove

d’H

abita

tge

del B

aix

Llob

rega

t Cen

tre

Nº

de jo

ves

insc

rits

Nº

de p

isos

en

bors

a N

º de

con

trac

tes

sign

ats

Nº

d’aj

uts

RB

E tr

amita

ts

Nº

ajut

s Ll

guer

just

tr

amita

ts

Sat

isfa

ctor

i E

ficàc

ia

Impa

cte

Reg

istr

e jo

ves

R

egis

tre

prop

ieta

ris

Tes

t de

valo

raci

ó

Ent

itat g

esto

ra

Jove

s us

uaris

P

ropi

etar

is

Tèc

nics

m

unic

ipal

s

Anu

alm

ent f

ins

el 2

013

187

Punt Jove als Centres de secundària- Projecte PIDCES

La d

esce

ntra

litat

del

Pun

t Jov

e al

s ce

ntre

s de

sec

undà

ria s

’ha

plan

ifica

t i e

xecu

tat a

ctiv

amen

t Q

uins

eix

os te

màt

ics

són

els

més

de

man

ats?

La

com

unic

ació

ent

re e

ls

prof

essi

onal

s dl

PID

CE

S i

els

cent

res

és fl

uida

Nº

de c

onsu

ltes

Nº

d’al

umne

s qu

e re

alitz

en c

onsu

ltes

Nº

de p

rofe

ssor

s qu

e re

alitz

en c

onsu

ltes

N

º d’

activ

itats

re

alitz

ades

%

d’a

ctiv

itats

per

cur

sos

Sat

isfa

ctor

i E

ficàc

ia

Inte

gral

itat

Cor

resp

onsa

bili

tat

Reg

istr

e co

nsul

tes

R

egis

tre

activ

itats

R

egis

tres

as

sist

ents

ac

tivita

ts

Tes

t de

valo

raci

ó ac

tvita

ts

prof

esso

rs

Obs

erva

ció

Info

rmad

ora

Pun

t Jov

e A

lum

nes

cent

res

secu

ndar

ia

Equ

ips

doce

nts

Cen

tres

se

cund

aria

Anu

alm

ent f

ins

el 2

013

Comissió jove

Qua

ntes

acc

ions

s’h

an im

puls

at

des

de la

com

issi

ó?

Els

jove

s es

tan

satis

fets

am

b el

se

u pa

per

part

icip

atiu

?

Qua

nts

jove

s es

tan

impl

icat

s di

rect

amen

t i q

uant

s en

són

be

nefic

iaris

?

Nº

de p

artic

ipan

ts

N

º de

ben

efic

iaris

N

º A

ccio

ns

Reu

nion

s

Sat

isfa

ctor

i E

ficàc

ia

Par

ticip

ació

In

tegr

alita

t C

orre

spon

sab

ilita

t

Reg

istr

e as

sist

ents

R

egis

tre

bene

ficia

rs

Act

es r

euni

ons

Obs

erva

ció

Tes

t de

valo

raci

ó

Reg

idor

s T

ècni

cs

mun

icip

als

Com

issi

ó jo

ve

Jove

s de

M

olin

s de

Rei

Anu

alm

ent f

ins

el 2

013

Viu el lleure!

Han

par

tici

pat

al

pro

ject

e le

s 3

enti

tats

de

lleu

re e

du

cati

u?

Q

uin

és

el g

rau

de

par

tici

pac

ió i

sati

sfac

ció

de

les

enti

tats

de

lleu

re e

du

cati

u ?

Nº

de p

artic

ipan

ts

N

º de

ben

efic

iaris

A

ccio

ns r

ealit

zade

s R

euni

ons

Sat

isfa

ctor

i E

ficàc

ia

Par

ticip

ació

In

tegr

alita

t C

orre

spon

sab

ilita

t

Act

es r

euni

ons

Qüe

stio

naris

av

alua

ció

Reg

idor

s T

ècni

cs

mun

icip

als

Rep

rese

ntan

ts

entit

ats

de

lleur

e

Anu

alm

ent f

ins

el 2

013

188

Joves Creadors

S’h

a p

rog

ram

ent

con

jun

tam

ent

amb

les

en

tita

ts d

e la

Vila

?

Es

do

na

cob

ertu

ra a

les

dfe

ren

ts

dis

cip

lines

acr

títi

qu

es?

E

ls jo

ves

artí

stes

es

mo

stre

sa

tisf

ets

amb

les

acc

ion

s re

alit

zad

es?

Nº

de p

artic

ipan

ts

N

º de

ben

efic

iaris

A

ccio

ns r

ealit

zade

s

Sat

isfa

ctor

i E

ficàc

ia

Par

ticip

ació

In

tegr

alita

t C

orre

spon

sab

ilita

t

Reg

istr

e be

nefic

iaris

ac

tivita

ts

Tes

t de

valo

raci

ó ac

tivita

ts

Obs

erva

ció

Reg

idor

T

ècni

cs

mun

icip

als

Ent

itats

Jo

ves

art

íste

s de

Mol

ins

de

Rei

Anu

alm

ent f

ins

el 2

013

Programació CCA i CCPC

Qui

nes

acci

ons

de d

ifuss

ió s

’han

re

alitz

at?

Les

acc

ion

s p

rog

ram

ades

s’h

na

po

gu

t ex

ecu

tar?

Nº

d’ac

tivita

ts

real

itzad

es

Nº

de p

artic

ipan

ts

Sat

isfa

ctor

i E

ficàc

ia

Par

ticip

ació

In

tegr

alita

t C

orre

spon

sab

ilita

t

Reg

istr

es

assi

stèn

cia

Tes

t de

valo

raci

ó ac

tivita

ts

Obs

erva

ció

Reg

idor

T

ècni

cs

mun

icip

als

Infa

nts

i jov

es

Fam

ílies

E

ntita

ts

Anu

alm

ent f

ins

el 2

013

189

5. Annexos

En aquest apartat trobareu l’índex d’annexos que adjuntem en un CD

Índex annexos

Annex 1. Guió entrevista alumnes centres secundaria 2

Annex 2. Guió entrevista mostra aleatòria de joves 4

Annex 3. Guió entrevista 6

Annex 4. Guió entrevista serveis a la població i joventut 9

Annex 5. Guió entrevista tècnics municipals 11

Annex 6. Guió entrevista representants AMPA

13

Annex 7. Guió de treball Taula d’experts

15

Annex 8. Conclusions grup de treball experts

18

Annex 9. Buidatge entrevistes diagnosis

30

Annex 10. Diagnosi

37

190

6. Bibliografia

- Observatori català de la joventut (2008) . L’anàlisis de la realitat Juvenil.EDE

- Pla Local de Joventut de Pallejà 2007-2010

- Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya (2002). Avaluació dels Plans Locals de Joventut. Col·lecció de guies pràctiques Sinergia 4

- Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya (2002). Com fer un Pla Integral de Joventut. Col·lecció de guies pràctiques Sinergia 1

- Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya. Guió per l’elaboració d’un pla local de joventut

- Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya. Avaluació de Plans Locals i Projectes de Joventut

Pla local joventut 2010 2013

Internet

Transcript of Pla local joventut 2010 2013