Pla local joventut 2015 2018 final

PLA LOCAL DE JOVENTUT DE MARTORELLES

2015-2018

Volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que han participat i fet possible

l’elaboració d’aquest Pla local de joventut; institucions (Consell Comarcal del Vallès Oriental,

Diputació de Barcelona, Ajuntament de Martorelles), tècnics i professionals dels àmbits de

l’educació, ocupació, salut, joventut, cultura, esports, comunicació i cossos de seguretat i de

manera molt especial als joves de Martorelles que ens han ajudat a comprendre una mica millor

la seva realitat i les seves necessitats. Així com el suport en la redacció d’índic –iniciatives

Socials.

2

ÍNDEX Pàgina

1. Presentació 4

1.1 Introducció 5

2. Criteris generals 7

3. Procés metodològic 8

4. Bases del Pla 11

o Missió 11

o Visió 11

o Objectius generals del PLJ 15

o Destinataris 16

5. La població jove de Martorelles 17

6. Eixos d’actuació, àmbits d’actuació, objectius i accions 18

Eix 1: Viure a Martorelles 19

Educació 22

Ocupació 26

Salut 35

Eix 2: Gaudir a Martorelles 40

Lleure 43

Comunicació 44

Participació 45

7. Implementació del Pla local de joventut 47

o Estructura organitzativa 48

o Recursos econòmics 49

o Seguiment i avaluació 50

3

8. Annex: fitxes d’actuacions 53

1- Presentació Em plau presentar-vos el Pla local de joventut, que durant aquest darrer any des de l’Àrea de

Joventut s’ha coordinat la seva elaboració i redacció. Aquest consta de la seva corresponent

diagnosi, les propostes, els programes i els projectes que s’integren com a eixos d’acció d’aquest

mandat, Viure a Martorelles; educació, ocupació i salut, i Gaudir a Martorelles; Lleure,

comunicació i participació.

L’Ajuntament de Martorelles ha elaborat aquest pla per concedir a l’Àrea de Joventut de la

importància que li correspon, i per reivindicar i reconèixer els joves com a destinataris de l’acció

de govern i de les seves polítiques actives, que des de la transversalitat es treballen a les

diferents àrees del consistori, com a important segment de la societat martorellenca que són.

Les polítiques de joventut s’han obert a la participació, i entenem que tant han de ser adreçades

als joves com pensades pels joves, i facilitar així la seva intervenció activa en la definició de les

polítiques que més els afecten.

La participació és una eina i un dels objectius fonamentals de qualsevol acció política, també de

joventut. A través d’aquesta participació activa es contribueix a la seva integració en la comunitat

i, d’altra banda, permet un millor i permanent coneixement de la seva realitat.

Aquest Pla local de joventut reflecteix la voluntat d’acompanyar-los en aquells aspectes que més

afecten la seva vida, com l’educació, l’ocupació, la salut, el lleure, la participació, i la

comunicació.

Desitgem que aquest Pla sigui útil a la joventut de Martorelles com per al propi Ajuntament, i què

amb la complicitat i participació mútua, esdevingui un instrument útil i eficaç al servei del municipi

i d’una part important de la nostra ciutadania.

Marc Candela i Callado

Regidor de Cultura i Joventut.

4

1.1 INTRODUCCIÓ El Pla local de joventut de Martorelles (PLJ) que es presenta a continuació és el primer Pla Local

de Joventut amb que compta el municipi. Fins ara les polítiques i accions en l’àmbit de la joventut

que s’han impulsat a Martorelles han estat disperses i no responien a una planificació global

ordenada i estratègica. El PLJ és concep com l’instrument que ha d’ajudar a ordenar i definir les

actuacions municipals en matèria de joventut, implicant els agents socials del territori i els i les

joves en una estratègia conjunta d’actuació. Per tant, cal concebre el PLJ com una eina i no com

un objectiu final en sí mateix, en la mesura que la qüestió no és tenir un Pla per tenir un

document aprovat, sinó que ha de servir per establir una estratègia global en matèria de joventut

que ajudi a impulsar polítiques destinades a millorar les condicions de vida dels i les joves de

Martorelles.

El PLJ parteix d’una anàlisi de la realitat juvenil (anàlisi quantitatiu i qualitatiu de la situació dels

joves), del mapa de recursos existents al municipi, així com d’un procés de reflexió col·lectiu on

han intervingut els diferents agents implicats: polítics, tècnics, agents socials i joves.

També s’ha tingut en compte el nou marc normatiu en la mesura que la llei de polítiques de

joventut incorpora algunes novetats i reptes, entre les que volem destacar:

Ordenació de les polítiques de joventut i delimitació de competències i

responsabilitats.

La LPJ endreça i regula les polítiques de joventut que duen a terme les diferents

administracions: des de l’àmbit autonòmic fins a l’àmbit local (ajuntaments i consells

comarcals).

L’emancipació com a eix prioritari de les polítiques de joventut

La LPJ defineix les persones joves com un col·lectiu

majoritàriament immers en processos formatius, d’inserció

laboral i d’emancipació domiciliària, dels quals es deriven

unes identitats i actituds similars. Les trajectòries personals

dels i les joves, doncs, vénen fortament condicionades per

una sèrie d’aspectes nuclears: habitatge, formació i treball.

Això converteix la gent jove en un col·lectiu especialment

vulnerable. La necessitat d’atendre les necessitats

derivades de tots aquests factors ha convertit el suport a

l’emancipació juvenil en el pilar central de les polítiques de

joventut catalanes.

Quan la Generalitat va assumir la competència exclusiva en matèria de joventut, es van anar impulsant diverses actuacions, però no va ser fins l’any 2000 que es va disposar d’un instrument estratègic d’ordenació i planificació: el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat). Amb l’aprovació de la Llei 33/2010 de polítiques de joventut (LPJ) - es crea un marc jurídic per regular i blindar aquesta competència.

5

Una aposta per la participació juvenil Malgrat fer un èmfasi especial en l’emancipació juvenil, la LPJ no deixa de banda la

participació, un eix de treball al qual les polítiques de joventut sempre han donat molta

importància. La llei fa una referència explícita a la necessitat que les administracions

potenciïn la participació juvenil en la vida pública.

Així mateix el Pla d’actuació territorial de polítiques de joventut 2016 (PATJ-2016) és l’eina

que desplega i concreta les prioritats que el món local ha de desenvolupar en l’horitzó 2016 per a

la consecució dels objectius del PNJCat. Entre altres aspectes, el PATJ-2016 posa èmfasi en la

necessitat de continuar fent esforços per treballar entorn les dificultats d’emancipació domiciliària

de les persones joves, els desavantatges dels joves en el mercat laboral, la transició educativa

cap al mercat laboral, la implicació en mecanismes institucionals de participació o l’accés a la

cultura i el consum d’oci, per posar alguns exemples.

Per tant, el PLJ de Martorelles s’emmarca en aquest àmbit local d’actuació, com una eina que ha

d’orientar, planificar i coordinar les diferents actuacions adreçades als i les joves del municipi.

6

2- CRITERIS GENERALS

E PLJ de Martorelles, es fonamenta en alguns criteris bàsics i premisses que han orientat el

treball en les successives fases del projecte.

Lideratge polític Voluntat política per impulsar i executar el Pla. Per tant, s'ha

visualitzat aquest suport, treballat pel consens,

dimensionat les actuacions que se’n desprenen, exercit el lideratge, delegat, compartit

responsabilitats, fent un seguiment i rendint comptes.

Transversalitat El Pla és necessariament transversal.La realitat dels

joves és una realitat complexa i les seves necessitats no poden ser abordades des d’una lògica

departamental sinó que requereix d’una lògica de

treball integrada i transversal.

Realisme El Pla ha de ser una eina que

ens ajudi a optimitzar, planificar i avaluar les

actuacions. Estableix els objectius i els reptes pels quals hem de treballar, amb l’ambició necessària, però sense perdre

de vista la realitat des de la que treballem.

Coherència El Pla és coherent amb

l’organització municipal i amb els altres Plans i projectes que es desenvolupen al municipi.

7

3-PROCÉS METODOLÒGIC

El procés ha comptat amb dues grans fases: Fase de diagnòstic i anàlisi de la realitat juvenil; i

Fase de definició i disseny del Pla d’Acció. A partir d’aquí, caldrà iniciar la Fase d’implementació i

avaluació:

Fase de diagnòstic i anàlisi de la realitat juvenil Aquesta primera fase tenia com objectiu principal l’aproximació al coneixement de la realitat

juvenil de Martorelles des d’un vessant quantitativa i qualitativa (anàlisi de la realitat juvenil) i la

identificació i anàlisi dels recursos i polítiques de joventut desenvolupades (anàlisi de les

polítiques de joventut).

Ara bé, analitzar tots els aspectes de la vida dels joves i les polítiques que els afecten, encara

que sigui des de l’àmbit municipal, és una tasca ingent. Per això, a l’hora de fer aquesta

aproximació a la realitat juvenil ha estat necessari prioritzar els aspectes sobre els que volíem

centrar l’anàlisi i focalitzar la mirada, entenen aquesta tasca com una oportunitat per dotar

d’intencionalitat el treball realitzat tal i com recomanen les directrius de la Direcció General de

Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Per fer aquest plantejament inicial s’ha treballat conjuntament amb els responsables tècnics i

polítics de la regidoria de joventut per donar una orientació estratègica a la diagnosi plantejant

quatre grans àmbits de treball principals:

• Els processos de formació i ocupació: Martorelles no compta amb cap centre de

formació i tots els joves es desplacen a municipis veïns per formar-se. Cal conèixer de

quina manera s’estan donant aquests processos de formació i en quina mesura els joves

de Martorelles tenen oportunitats per formar-se i accedir al mercat laboral.

Fase de diagnòstic i anàlisi de la

realitat juvenil

Fase de definició i disseny del Pla

d'Acció

Fase d'implementació i

avaluació

8

• El lleure dels joves: Martorelles és un poble petit, amb una oferta molt limitada

d’activitats de lleure. La manca d’un espai jove de referència i d’una oferta estructurada

d’activitats fa que els joves es desplacin a altres municipis a la recerca d’opcions de

lleure.

• La salut dels joves: Martorelles és un poble amb una configuració urbana singular, amb

moltes cases unifamiliars i manca d’un centre urbà de referència que dificulta la detecció

i control de certes conductes de risc. La manca d’oferta d’oci, provoca que els joves es

desplacin a altres municipis i les conductes de risc no es detecten ja que es deslocalitzen

les problemàtiques.

• La comunicació i participació jove: La manca d’una estratègia comunicativa i la falta

de referents i interlocutors entre el col·lectiu juvenil, ha fet que els processos de

comunicació i participació amb els joves siguin molt febles a Martorelles.

Per aprofundir en aquestes problemàtiques s’han dut a terme a diferents accions:

Anàlisi i explotació de dades secundàries: S’ha realitzat una aproximació a la realitat

juvenil des de la perspectiva de les dades sociodemogràfiques.

• Treball de camp: S’han recollit i contrastat les percepcions i visions que tenen diferents

agents sobre la realitat juvenil de Martorelles.

- Treball amb l’àmbit tècnic: S’han fet dues sessions de treball temàtiques amb els

professionals i tècnics:

o Sessió sobre formació, ocupació, comunicació i lleure: on van participar

tècnics i professionals dels serveis de joventut, consell comarcal,

comunicació, cultura, educació i director de l’institut.

o Sessió sobre salut jove: on van participar tècnics de l’àrea bàsica de

salut, mossos d’esquadra, policia local i joventut.

- Sessions de treball amb joves: El treball amb els joves es va plantejar de forma

presencial i virtual a partir de la realització de grups de discussió, entrevistes i enquestes:

o Sessió amb joves usuaris del Casal de Joves.

o Sessió amb joves de l’Agrupament Escolta Galzeran.

o Sessió amb joves del grup GASC.

o Enquestes en el marc de la Festa Major.

o Enquestes a joves alumnes de l’Institut.

9

Fase de definició i disseny del Pla d’Acció

A partir del diagnòstic realitzat s’ha fet un treball tècnic i polític intern per tal d’avaluar les

diferents necessitats identificades, analitzar les actuacions que s’estan impulsant i valorar el grau

de resposta a aquestes necessitats.

10

4- BASES DEL PLA

El Pla Local de Joventut de Martorelles aborda diferents àmbits d’intervenció de les polítiques de

joventut. La missió del PLJ resumeix la filosofia del projecte i es desplega mitjançant una visió i

uns objectius generals amb la voluntat de donar resposta a les mancances i necessitats

detectades.

MISSIÓ Pretenem posar a l’abast del jovent de Martorelles els diferents recursos presents en el seu

entorn, tant en l’àmbit local com comarcal, promovent la seva participació en la societat de la

qual formen part, per tal que puguin escollir i construir en llibertat i igualtat d'oportunitats el seu

propi projecte personal i col·lectiu.

El Servei de Joventut vetlla per tal de donar veu i atendre les necessitats dels joves de

Martorelles i que les seves necessitats siguin tingudes en compte des dels diferents àmbits

d’actuació municipals.

VISIÓ Transversalitat i interdepartamentalitat El PLJ pretén intervenir en diferents aspectes de la vida del jovent: educació, treball, lleure, salut,

etc. Per això es requereix que les polítiques de joventut siguin desenvolupades de manera

transversal i puguin incidir en diferents àmbits de la vida del jove. La

transversalitat es basa en la coordinació en el disseny i la

implementació de polítiques adreçades a la joventut, permet unificar

actuacions i facilita la flexibilitat en les respostes que es donen des de

l’organització municipal. S’intenta atendre, així, a la joventut des de

totes les perspectives possibles i, per tant, s’incideix necessàriament

en àmbits de gestió propis d’altres departaments de l’Ajuntament. Les

polítiques de joventut han de ser necessàriament transversals per tal

de promoure canvis d’actitud i nous estils de treball que afavoreixin

les lògiques d’integrar, de sumar i de compartir. Impulsar aquesta

transversalitat, però, no depèn exclusivament dels responsables de

joventut, sinó que és una responsabilitat compartida per tota

l’organització municipal.

Les polítiques de

joventut es conceben a

partir de tres principis

bàsics; la transversalitat

o interdepartamentalitat,

la participació i la

interinstitucionalitat.

Aquests principis són els

elements bàsics que

inspiren la metodologia

de treball del PLJ.

11

Participació Cal donar veu al jovent del municipi per tal d’apropar-los les polítiques i crear dinàmiques i

processos per poder facilitar-los la seva intervenció. Aquesta participació ha de servir per poder

construir col·lectivament cultura participativa i possibilitar que les persones joves puguin vincular-

se i formar part dels processos de presa de decisió: personalment, per construir el propi projecte

de vida, i col·lectivament, per incidir en les relacions i l’entorn que els envolta.

Les persones joves poden participar en les polítiques de joventut a través de la pròpia acció o

mitjançant la interlocució i el diàleg amb l’Ajuntament.

‐ La interlocució: és una condició prèvia a qualsevol altra actuació que es vulgui emprendre.

Una bona política de joventut ha de garantir un nivell raonable d’interlocució juvenil. El

servei de cultura i joventut té l’obligació de garantir que l’Ajuntament disposi de persones

destinades a la missió principal de comunicar-se i interlocutar amb el jovent. És

necessari disposar d’espais i equipaments especialitzats que ho facin possible, que

facilitin la interlocució amb joves.

‐ L’acompanyament: és donar un pas més enllà de la simple interlocució o prestació de

servei. És molt probable, que la primera vegada que un jove s’apropa a l’Ajuntament, ho

faci a través del servei de joventut. Sovint no n’hi ha prou de respondre el seu dubte i

donar-li el servei, sinó que cal fer un seguiment i acompanyar-lo, fer-li costat i anar-li

mostrant els diferents recursos a què ha de poder tenir accés en cada estadi de la seva

evolució. Un Ajuntament que es fa present acompanyant amb discreció, però amb

eficiència, és un Ajuntament que educa al mateix temps que presta servei.

‐ La promoció de la joventut l’han de fer els professionals de joventut. Els objectius

principals del servei de joventut és generar serveis, recursos i programacions que

garanteixin al jovent la possibilitat de viure i desenvolupar-se personalment amb plenitud.

Transformació

El Pla ha de contemplar i avaluar l'impacte positiu en la realitat juvenil i de l'entorn, amb el seu

plantejament integral ha de promocionar i transformar les condicions de vida per millorar-les i que

les persones puguin desenvolupar plenament el seu propi projecte de vida. Fent possible,

promocionant i potenciant un entorn-societat que ho permeti tenint en compte:

- La inclusió (perspectiva inclusiva): generar oportunitats socials pel desenvolupament

personal i col·lecti dels i les joves, establint mecanismes polítics i socials necessaris per

generar noves dinàmiques d'inclusió.

12

- L’universalitat: Dissenyar accions i programes que arribin a totes les persones joves

tenint en compte la diversitat i atenent les necessitats diferencials i especificitats que

puguin existir. Tenint en compte que la diversitat no esdevingui desigualtat, potenciant la

diferència com a valor de qualitat.

- Lluita contra les desigualtats socials: Existeixen un factors que són el sexe, l'edat,

l’origen, el territori, “classe” social o les discapacitats que generen desigualtat social de

manera estructural. El PLJ ha de desenvolupar accions que permetin disminuir els

efectes diferencials d'aquests factors per possibilitar que totes les persones joves puguin

desenvolupar el seu propi projecte de vida en plenitud i igualtat.

Integralitat

Les diferent esferes de la vida de les persones estan interconnectades. Aquesta interconnexió

implica treballar les polítiques de joventut des d'una perspectiva integral, tenint en compte la

multicausalitat de les problemàtiques, la multiplicitat dels agents implicats i els diferents

processos (transicions) juvenils. Per donar resposta a aquest concepte s'ha d'incorporar com a

metodologia i filosofia de treball:

- La transversaliat: treballar de manera transversal implica incorporar la perspectiva

juvenil en les diferents àrees i en les accions que desenvolupen, de manera que

aquestes integrin les necessitats i problemàtiques de les persones joves en la política

pública. Cal treballar des de la Interdepartamentalitat.

- El treball en xarxa: implica l'establiment de mecanismes estables de coordinació i treball conjunt entre els diferents agents socials i institucions implicades en les

polítiques de joventut. Està directament lligat al concepte de coresponsabilitat.

Qualitat

La qualitat en el seu espectre més ampli, el PLJ ha de partir de la incorporació de criteris de

qualitat, eficàcia i eficiència, fent esment a les bones pràctiques en matèria de joventut,

contemplant:

- L’adequació de la realitat: el PLJ s'ha d’adequar a la realitat social per tal de respondre

a les necessitats i projectes de la gent jove. És per aquest motiu que és imprescindible

que es facin sobre el coneixement constant de la realitat juvenil i de l'entorn social.

- La proximitat: Ajustar-se a les necessitats de cada col·lectiu, sota el principi de

subsidiarietat.

- La innovació i creativitat: el PLJ ha d'estar a la recerca de les novetats i fenomenologia

social, proposant i incorporant accions innovadores, de resposta creativa, a les

necessitats i/o problemàtiques, nodrint-se de l'estudi comparat amb d'altres experiències

nacionals i/o internacionals que en la seva flexibilitat puguin ser incorporades, des de la

13

perspectiva d'una realitat canviant. És el que en podríem dir I+D+I en matèria juvenil.

- L’avaluació: el PLJ ha d'incorporar des del disseny, una mirada d'avaluació que

contribueix a generar coneixements i aprenentatges respecte a les accions plantejades.

Interinstitucionalitat La interinstitucionalitat es refereix a la racionalització i coordinació de les polítiques de joventut

de les diverses institucions i administracions, amb la finalitat de col·laborar per oferir serveis al

jovent. L’Ajuntament de Martorelles, com a ens local compte amb recursos limitats i necessita

d’aquesta col·laboració per poder donar resposta als i les joves del municipi. Per tant, s’ha de

treballar conjuntament, entre l’administració municipal i les administracions que tenen les

competències que a l’ajuntament li manquen i coordinant-se conjuntament amb les competències

que es comparteixen.

Diputació de Barcelona

L’Oficina del Pla Jove ofereix suport tècnic, formatiu i econòmic a les regidories de joventut dels

municipis de la província de Barcelona amb l'objectiu d'impulsar i fomentar les polítiques per a

joves. Un exemple d’aquesta col·laboració ha estat el suport a l’elaboració d’aquest Pla Local de

Joventut. A més a més, des d’altres àrees de la Diputació i a través del catàleg d’activitats es

presta suport per l’organització d’activitats, xerrades i tallers en l’àmbit cultural, de salut o de

lleure.

Consell Comarcal del Vallès Oriental

Diputació de Barcelona

Ajuntament de

Martorelles

Generalitat de

Catalunya

14

Consell Comarcal del Vallès Oriental

El Consell Comarcal, com a administració de segon nivell, dóna suport als municipis per a que

desenvolupin les seves polítiques de joventut. En aquest sentit, el Pla Comarcal de Joventut

recull els principals objectius, programes i projectes fruit de les demandes, necessitats i prioritats

dels municipis de la comarca. També contribueix a definir, coordinar i impulsar les polítiques de

joventut dels municipis, alhora que proporciona una visió global de la comarca.

Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Joventut (DGJ) és l’organisme encarregat de definir, organitzar i impulsar

les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya. També és la principal responsable del

disseny, coordinació i seguiment del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, instrument de

referència de les diferents administracions i agents socials implicats en l’impuls de les polítiques

juvenils arreu del territori. Entre les prioritats de la DGJ cal destacar les polítiques d’emancipació

juvenil, centrades en els eixos d’habitatge, treball i educació. A més, també incideix en àrees

com ara la salut i la prevenció, la cultura, la participació juvenil o el foment de la cohesió social.

Entre les polítiques gestionades directament des de la DGJ cal destacar l’educació en el lleure, la

formació de monitors i directors, la regulació normativa de les instal·lacions juvenils i els diferents

programes d’estades i vacances. També la promoció de l’associacionisme oferint recursos per a

entitats juvenils i altres actuacions relacionades amb aquest àmbit, així com els ajuts per a

programes internacionals.

OBJECTIUS GENERALS DEL PLJ Els objectius generals del Pla Local de Joventut són:

• Donar resposta a les necessitats vinculades a la joventut com a etapa del cicle vital on es

donen certes transicions o processos d’emancipació a partir dels quals el jove defineix la

seva vida adulta. Ens referim a aspectes relacionats amb les transicions educatives, laborals,

residencials, familiars i ciutadanes.

• Reconèixer les necessitats de les persones joves que no estan relacionades amb les

transicions i amb la construcció del seu futur, sinó que fan referència al moment present: són

necessitats vinculades al benestar.

• Dissenyar projectes orientats a les necessitats i oportunitats de les persones joves

condicionades pel seu entorn (econòmic, social, familiar...). Si les polítiques de joventut volen

ser realment incidents, cal que tinguin en compte aquest entorn i es dirigeixin també a

15

transformar-lo. Les polítiques de joventut no s’han d’orientar només a la condició juvenil, sinó

també a la situació social dels i de les joves.

Objectius de concreció dels projectes/accions en funció del eixos prioritzats

Contribuir al desenvolupament social dels joves, oferint eines i recursos per a la seva

emancipació i autonomia personal.

Estructurar una proposta de lleure adreçada als joves que fomenti el seu creixement i atengui

a les seves necessitats i interessos.

Definir i consolidar uns canals de comunicació que facilitin l’establiment de mecanismes

d’interlocució entre el consistori i la joventut del poble.

Treballar per una millor detecció i prevenció de les conductes de risc que tenen els joves i

fomentar hàbits de vida saludables.

DESTINATARIS El públic objectiu al qual s’adreça el PLJ el constitueixen els joves d’edats compreses entre 12 i

29 anys. Tot i que la Llei 33/2010 de politiques de joventut se centra en les edats compreses

entre els 15 i els 29 anys, en alguns aspectes s’ha ampliat la franja fins els 12 anys, atès que

alguna de les actuacions i serveis de joventut s’adrecen a la població que ha començat

l’educació secundària obligatòria.

Per aquest motiu i atenent a la diversitat d’edats, el PLJ treballa cadascuna de les actuacions de

manera segmentada, tenint en compte el públic al qual s’adrecen. S’ha de tenir en compte que

no totes les actuacions del Pla s’adrecen a tots els i les joves, sinó que cadascuna es dissenya

específicament per a un tram d’edat en concret.

16

5- La població jove de Martorelles

El municipi de Martorelles ha passat de tenir l’any 2003 una població de 4.915 habitants a tenir-

ne actualment poc més de 4.880 habitants, això vol dir que en els darrers deu anys ha registrat

un lleuger decreixement de la seva població, de poc més de l’1%.

Taula 1. Evolució demogràfica

Padró Continu: Població segons sexe

Any Homes Dones Total 2013 2440 2442 4882

2012 2466 2461 4927

2011 2463 2440 4903

2010 2460 2440 4900

2009 2481 2441 4922

2008 2475 2430 4905

2007 2497 2396 4893

2006 2511 2427 4938

2005 2492 2411 4903

2004 2472 2440 4912

2003 2466 2449 4915

Font: Elaboració pròpia amb dades de l'IDESCAT

L’anàlisi per edat i sexe de la població indica que el municipi de Martorelles té un important pes

de població adulta, amb una estructura demogràfica relativament madura, és a dir, amb un pes

important dels grups d’edats compresos entre els 30 i 40 anys. S’aprecia una lleugera

recuperació per la base (grups d’edat de 0-4 anys), fruit del fet que el volum de població en edat

reproductora (majors de 34 i fins a 44 anys) són els grups d’edats on es concentra un major

nombre de població del municipi. Dins de la població jove, els grups d’edat més important són els

d’entre 20-24 anys, tot i que la dinàmica en els propers 4 anys serà de creixement de la població

més jove (de 10 a 14 anys), per la lleugera recuperació de la base de la piràmide que abans

esmentàvem.

17

Font: Elaboració pròpia. Idescat

Cal dir que el percentatge de joves (agafant les edats de 16 a 29 anys) del municipi es situa

l’any 2013 en el 16%, percentatge que és lleugerament inferior al que es registrava fa deu anys,

quan el percentatge de joves del municipi era del 22% respecte a la població total. Aquest

descens en el pes de la població jove respecte la població total té a veure amb l’estructura

demogràfica total, ja que al municipi ha anat guanyant pes la població adulta amb una edat

propera o superior als 40 anys. S’ha de dir, que respecte al conjunt comarcal aquesta pèrdua de

població jove també s’ha registrat en altres municipis de la comarca, ja que en els darrers 10

anys el creixement de la població ha estat molt més moderat, per tant, el cas de Martorelles no

és pas un cas extraordinari ni molt diferent al d’altres municipis. D’altra banda, si calculem el

percentatge de joves agafant les edats de 16 a 34 anys, el pes dels joves del municipi suposa el

25% de la població total, o sigui, que 1 de cada 4 habitants del municipi és població jove.

Si analitzem un altre indicador com l’índex de recanvi de les poblacions actives (que calcula el

quocient entre els grups d’edat de 60-64 anys respecte el grup d’edat de 15-19 anys, és a dir,

podríem dir que és l’indicador que mesura els qui surten del mercat de treball respecte la

generació que en un futur hi ha d’entrar), veiem que s’ha passat d’un índex del 110% l’any 2009

al 133% l’any 2012: en termes demogràfics el moment actual és lleugerament menys favorable al

recanvi generacional, ja que el percentatge de recanvi ha registrat un lleuger augment, pel

creixement de la població adulta jove, sobretot a partir dels 45-49 anys, és a dir, caldrien més

joves per substituir les generacions que surten del mercat de treball.

250 200 150 100 50 0 50 100 150 200 250

De 0 a 4 anysDe 5 a 9 anys

De 10 a 14 anysDe 15 a 19 anysDe 20 a 24 anysDe 25 a 29 anysDe 30 a 34 anysDe 35 a 39 anysDe 40 a 44 anysDe 45 a 49 anysDe 50 a 54 anysDe 55 a 59 anysDe 60 a 64 anysDe 65 a 69 anysDe 70 a 74 anysDe 75 a 79 anysDe 80 a 84 anys

De 85 anys i més

Font: Idescat i elaboració pròpia

Estructura per edat i sexe. Martorelles 2013

Dones Homes

18

Cal dir també que una altre de les característiques demogràfiques del municipi és que

Martorelles registra un saldo migratori negatiu, és a dir, que el nombre de residents que marxen

suposen un volum de població major al total de la població que arriba al municipi, i aquest saldo

negatiu s’ha doblat el darrer any (2013) respecte l’any anterior. L’any 2011 es va registrar un

saldo migratori positiu, tot i que lleuger. La població que deixa el municipi es trasllada,

majoritàriament, a altres punts de la comarca.

Taula 23. Evolució del saldo migratori de Martorelles

Mateixa Resta de la Resta de Resta Any comarca província Catalunya Estat espanyol Total 2013 ‐59 ‐7 ‐1 6 ‐61

2012 ‐4 ‐1 ‐13 ‐13 ‐31

2011 ‐3 5 2 11 15

2010 ‐18 ‐4 ‐7 ‐4 ‐33

2009 ‐22 3 ‐8 ‐8 ‐35

2008 ‐20 14 ‐5 ‐23 ‐34

2007 ‐8 15 4 ‐28 ‐17

2006 ‐51 37 ‐10 ‐16 ‐40

2005 ‐36 51 ‐15 ‐16 ‐16

2004 ‐20 4 ‐22 ‐15 ‐53

Font: Elaboració pròpia. Idescat

Per edats, el saldo migratori negatiu afecta sobretot a la població jove. Segurament, en el

moment que decideixen emancipar-se escullen fer-ho a un municipi veí que disposi de més

serveis i recursos.

Pel que fa a la immigració estrangera, hem de dir que a Martorelles, d’acord a les dades oficials

recollides del darrer Padró d’Habitants, el pes de la població estrangera és molt baix, suposa poc

més del 4%.

Així, el total de població amb nacionalitat estrangera que es comptabilitza al municipi, l’any 2013,

és de 227 habitants. Si bé respecte a la població total la població amb nacionalitat estrangera no

suposa un pes molt significatiu si que si relacionem cada col·lectiu respecte al total de població

d’aquell mateix col·lectiu el pes dels joves és prou important: pràcticament, el 36% d’aquesta

població estrangera són joves entre 15 i 34 anys. I entre els joves de 15 a 29 anys, els joves

estrangers suposen pràcticament la quarta part de la població.

19

Taula 4. Joves i població estrangera. Any 2013

Població % total pobl. estrangera % pobl. Total

Joves de 15-29 53 23% 1,09%

Joves de 15-34 83 36% 1,70% Font. Elaboració pròpia. Idescat

20

6- EIXOS D’ACTUACIÓ, ÀMBITS D’INTERVENCIÓ, OBJECTIUS I ACCIONS

El Pla Local de Joventut de Martorelles es desenvolupa a partir de 2 eixos que vertebren

l’actuació municipal. Aquests eixos agrupen àmbits d’intervenció que pretén abordar la política

local de joventut, a partir de la diagnosi de la realitat efectuada. Aquesta estructura permet

centrar i visualitzar les prioritats d’intervenció del Pla Local de Joventut i transmet de manera

clara els projectes que volem desenvolupar pel que fa al jovent. Cadascun dels eixos contempla

uns objectius i un conjunt de programes o actuacions que responen als objectius de l’eix.

Viure a Martorelles Educació Ocupació Salut

Gaudir a Martorelles Lleure Comunicació Participació

21

EIX 1: VIURE A MARTORELLES

Sota el títol Viure a Martorelles agrupem tres àmbits d’actuació importants pel desenvolupament

vital de les persones joves. D’una banda, les actuacions adreçades a millorar els processos de

formació, d’una altra banda, les actuacions adreçades a millorar el procés de transició al món

laboral i finalment, les actuacions adreçades a promoure estils de vida més saludables de la

població juvenil.

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 1: EDUCACIÓ I FORMACIÓ

L’educació és un procés que dura tota la vida i la seva finalitat és contribuir al ple

desenvolupament de persones autònomes, solidàries,

responsables i compromeses. Un punt cabdal per

desenvolupar les oportunitats futures de les persones

joves és la transició educativa, amb l‘evident capacitat

transformadora de l’educació. Tant l’educació no formal,

com sobre tot, l’educació formal, esdevenen un dels

principals processos sobre els quals s’assenten les

oportunitats futures dels joves.

En els darrers anys, s’ha produït un increment notable

dels nivells d’instrucció de la població potencialment

activa (15-64 anys), tant a la comarca del Vallès

Oriental, com al conjunt de les nostres societats. La

principal causa d’aquesta evolució és la substitució de

les generacions nascudes als anys vint, amb uns nivells

d’instrucció molt baixos, per generacions nascudes als

anys setanta i vuitanta, que s’han beneficiat de la

generalització de l’ensenyament reglat i obligatori.

Les darreres dades oficials (cens 2011) posen de manifest com entre la població de la comarca

del Vallès Oriental, i especialment entre els joves, encara es manté el pes predominant dels

nivells d’instrucció primaris i els qui han cursat estudis de formació professional de primer grau,

que els ha donat el grau d’aprenents. Val a dir, també, que l’augment de la població comarcal

influeix en l’augment de joves sense estudis o amb els estudis primaris i prou, i això afecta

encara de forma especial a molts joves de poc més de 20 anys. Les dades més actuals,

derivades del Cens de l’any 2011 no presenten una variació massa substancial, en el sentit que

el gruix de la població de la comarca té estudis fins a nivells d’instrucció primaris.

A Martorelles no hi ha cap oferta de

formació obligatòria ni post obligatòria, fet

que obliga als alumnes a desplaçar-se a

Sant Fost de Campsentelles o altres

poblacions. El centre de referència és

l’Institut de Sant Fost, que tampoc compta

amb oferta de cicles formatius. Un aspecte

positiu, però, és que la pràctica totalitat dels

joves de Martorelles estudien al mateix

centre de secundària i en aquest sentit no

estan dispersos. Els resultats acadèmics en

general són força bons, i una prova és que

tan sols un alumne de Martorelles participa

al projecte singulars que s’adreça a joves

amb dificultats d’aprenentatge per finalitzar

els estudis obligatoris.

22

Taula Població de 16 anys i més segons nivell d’instrucció. Martorelles any 2011

No sap llegir o

escriure

Sense

estudis Educació primària

ESO Batxillerat

superior

FP grau

mitjà FP grau

superior

Diplomatura Grau

universitari

Llicenciatura

i doctorat

Total

... 419 595 1265 501 373 476 242 .. 105 4125

… 10,18 14,42 30,67 12,15 9,04 11,54 5,87

2,60 100,00

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

Altres dades més actuals que ens ajuden a dibuixar la realitat educativa del municipi són les

relacionades amb centres educatius i alumnes per nivell d’estudis. Aquestes dades les facilita el

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya1, i ens permeten conèixer

exactament quins centres educatius té el municipi i quants alumnes hi ha per cada tipus

d’ensenyament de règim general. Martorelles però és un poble petit, només disposa de dos

centres de primària, l’escola Les Pruneres i l’escola Simeó Rabassa, i per iniciar els estudis

secundaris els joves s’han de desplaçar a Sant Fost de Campsentelles.

Hi ha altres dades però que també ens són útils per comprovar si hi ha una major o menor

tendència a continuar els estudis després de l’ESO, tot i que malauradament no es pot disposar

d’aquestes dades a nivell municipal. La referència comarcal però indica, tal i com veiem a la

taula, un lleuger increment de la taxa d’escolarització als 16 i als 17 anys:

Taula 9. Taxes específiques d'escolarització Vallès Oriental. Sèrie temporal.

Taxes específiques per 100 hab. Any Als 16 anys Als 17 anys 2011 82,99 74,66 2010 85,73 73,35 2009 84,99 72,28 2008 82,14 69,86 2007 84,42 69,64 2006 85,27 66,00 2005 80,61 65,72

Podem observar però que la taxa d’escolarització entre els 16 i els 17 anys cau amb força: això

indica una pèrdua important d’alumnat en el moment de transició del pas de l’ensenyament

secundari obligatori al no obligatori.

1 Les dades del Departament d’Ensenyament estan actualitzades fins al curs 2012‐2013.

23

A partir d’aquest anàlisi els objectius del PLJ en l’àmbit de l’educació són:

• Treballar les competències instrumentals i les habilitats dels i les joves tot desenvolupant

accions formatives amb la participació de diferents agents implicats en el procés i l’èxit

educatiu.

• Apoderar, orientar i acompanyar els i les joves en el seu procés educatiu a fi d’afavorir el

seu projecte de vida i la seva autonomia personal.

A continuació es presenta un quadre amb el recull d’accions vinculades al desenvolupament i

assoliment dels 2 objectius plantejats per aquest àmbit.

Objectius Projectes/Accions

Treballar les competències instrumentals i

les habilitats dels i les joves tot

desenvolupant accions formatives amb la

participació de diferents agents implicats en

el procés i l’èxit educatiu.

1.1.1 Curs de monitors de lleure

1.1.2 Programa LECXIT

1.1.3 Participació en diades internacionals assenyalades

Apoderar, orientar i acompanyar els i les

joves en el seu procés educatiu a fi

d’afavorir el seu projecte de vida i la seva

autonomia personal.

1.1.4 Participació a la Fira Guia’t

1.1.5 Aules d’estudi

1.1.6 Reforç escolar

1.1.7 Programació biblioteca

PREVISIÓ DE PRESSUPOST ANUAL PER

ASSOLIR OBJECTIUS ESMENTATS:

(Projectes/accions esmentades)

7.240 €

24

EIX 1 VIURE A MARTORELLES ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 1: EDUCACIÓ

PRIORITAT TEMPORITZACIÓ

EDAT PRIORITÀRIA AMB QUI COOPERAR

1 2 3 201

5

201

6

2017

2018

12 a

16

17 a

20

21 a

25

25 a

29

Jove

ntut

Cul

tura

Edu

caci

ó

Pro

m. E

conò

mic

a

Com

unic

ació

Sal

ut

Altr

es

1.1.1 Curs de monitors de lleure

1.1.2 Programa LECXIT 1.1.3 Participació en diades internacionals

1.1.4 Participació a la Fira Guia’t

1.1.5 Aules d’estudi 1.1.6 Reforç escolar 1.1.7 Programació biblioteca

Calendarització específica:

1.1.1 Proposta anual de formació: mesos calendaritzats -Juliol i desembre

1.1.2 Anual segons curs escolar: de setembre a juny

1.1.3 Anual seguint curs escolar :de setembre a juny

1.1.4 Anual segons programació CCVR: maig- abril

1.1.5 Anual especialment en èpoques d’exàmens universitat: Gener- juny

1.1.6 Anual seguint curs escolar: de setembre a juny

1.1.7 Anual (excepte agost).

25

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 2: OCUPACIÓ

La situació d’especial vulnerabilitat del col·lectiu jove al mercat

laboral i les dificultats per accedir a la feina és el principal repte

que cal abordar per millorar l’ocupabilitat dels i les joves. Quan es

parla d’inserció laboral i professional dels joves es fa referència,

en especial, a l’accés a un primer lloc de treball i a la seva

estabilitat. La plena integració del jove a la societat suposa trobar

una feina que li permeti aconseguir una autonomia econòmica que

li possibiliti assolir els nivells de benestar que la societat li ofereix.

L’inici de la crisi econòmica l’any 2008 provoca que des de ja fa

uns anys parlem del mal comportament de les dades referents al

mercat de treball. En concret, les dades d’atur han registrat forts

increments generalitzats a tota la comarca i per tots els grups

d’edat. En el període 2009-2013 i primers de l’any 2014 tots els

municipis del Vallès Oriental han obtingut resultats negatius en

l’àmbit del mercat de treball. El càlcul de la població activa

estimada ens permet disposar, cada any, de dades relatives al

volum de la població en edat de treballar que hi ha a la comarca i

als municipis que la composen. Aquesta estimació ens permet

disposar de xifres que s’acosten més a la situació actual i superar

el desfasament de les dades oficials, derivades del Cens del 2001.

Taula 11. Població Activa Local Estimada. Martorelles 2013

Edat Homes Dones Total

16-19 23 14 37

20-24 105 80 185

25-29 127 116 243

30-34 196 173 369

35-39 212 164 376

40-44 173 145 318

45-49 185 161 346

50-54 155 143 298

55-59 127 101 228

60-64 69 47 116

TOTAL 1.372 1.144 2.516

Font de les dades: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia

A Martorelles existeix un servei

d’inserció municipal força conegut

pels joves. No obstant alguns

dels agents consultats indiquen

que el treball amb aquest

col·lectiu requereix d’una tasca

d’acompanyament, suport i

apoderament que fins ara no s’ha

pogut realitzar adequadament per

manca de recursos. Des del mes

de febrer , però, s’ha incorporat un

reforç tècnic que pretén donar

suport en aquesta línia a través

del Club de feina i dels diferents

tallers que organitzen.

S’assenyala també que no hi ha

un espai de referència per

conèixer l’oferta comarcal i la

formació dual està encara a les

beceroles tot i que seria la clau

per la inserció.

26

D’acord a aquest càlcul, la Població Activa Local Estimada (PALE) l’any 2013 al municipi de

Martorelles suma un total de 2.516 persones. Això suposa un descens lleuger respecte a les

dades de població activa de l’any 2009, la pèrdua de població activa ha estat d’unes 80 persones.

De fet, al conjunt de municipis de la comarca és comú el descens d’aquesta dada, ja que la

tendència a l’envelliment de la població activa és un element clau de les societats actuals.

Martorelles però al ser un poble petit ha registrat potser un descens relatiu superior al d’altres

municipis de la comarca.

La PALE dels grups d’edats més joves suma un total de 465 persones amb edats entre els 16 i els

29 anys, i un total de més de 830 joves si ho ampliem fins al grup dels que tenen entre 30 i 34

anys. Així, els joves representen el 33% del total de la població activa estimada, és a dir, un terç

de les persones actives a Martorelles està format per joves que es troben en disposició de buscar

feina i/o treballar.

Pel que fa a l’atur, si analitzem l’any 2013 en el seu conjunt, podem dir que ha viscut un elevat

augment respecte l’any 2009, increment registrat a tots els municipis de la comarca i a tots els

àmbits superiors (Catalunya, Estat, UE...). Si analitzem les dades de l’Enquesta de Població Activa

corresponents al segon trimestre de l’any 2014, pel conjunt de Catalunya, indiquen que l’atur

juvenil registra xifres molt elevades: del grup de joves actius de 16 a 19 anys el 64,5% està

buscant feina. L’atur afecta amb més força als més joves. Tot i que cal dir que en aquestes edats

és on hi ha menys població activa (perquè molts estan estudiant), el percentatge és molt alt i indica

que el que s’ha tornat realment complicat durant la crisi és trobar una primera feina, especialment

entre les persones joves sense qualificació.

Pel que fa a les dades de les que disposem en l’àmbit local, molt més limitades, hem de dir que el

municipi de Martorelles va registrar el mes de setembre de l’any 2014 un total de 415 persones a

l’atur, de les quals una seixantena eren joves entre 16 i 29 anys, xifra que augmenta en 32 joves si

ampliem la selecció dels joves aturats als qui tenen de 30 a 34 anys. És a dir, que 1 de cada 5

aturats al municipi és una persona jove.

Si mirem les dades registrades un any abans, és a dir, el mes de setembre de 2013 veiem que

s’ha registrat un lleuger descens de l’atur, que era de 476 persones davant les 415 del mes de

setembre passat. Aquest descens de l’atur ha afectat a tots els grups d’edats i a ambdós sexes, i

d’una manera especial als joves, sobretot als de 30 a 34 anys. Aquest descens en l’ocupació dels

joves es pot relacionar amb el fet que en un context d’escassa ocupació i elevada crisi, els joves,

sobretot els de menor edat, no es registren a l’atur, no ho veuen com un tràmit necessari per

buscar feina perquè en general el context és de manca de feina. En molts casos, s’ha constatat un

allargament del període formatiu i/o una recerca de feina més vinculada a l’economia submergida.

27

Per tant, la situació envers els joves encara s’agreuja més, en el sentit que la predisposició a

buscar feina queda limitada a les escasses expectatives que ofereix l’entorn laboral i econòmic.

Taula 12. Atur registrat per edats i taxa d’atur. Setembre 2014


A la taula anterior podem observar les dades absolutes i les taxes d’atur registrades per grups d’edat.

Veiem que entre els joves els qui registren unes taxes d’atur més elevades són els joves menors de 20

anys (el 19%), i els joves de 20 a 29 anys, amb una taxa que supera el 13%. Les taxes d’atur més

elevades les trobem entre les persones de més de 50 anys, i especialment els majors de 59 col·lectiu

entre el qual es troben les persones que majoritàriament si que s’inscriu a l’atur.

L’anàlisi de les taxes d’atur registrades per edat i sexe indiquen que no hi ha diferències notables entre

nois i noies, les diferències per sexes es fan més visibles a partir dels 25 anys. De fet, en general però

és segueix la tònica registrada a altres municipis de la comarca o al conjunt comarcal, on les noies

registren nivells d’atur més elevat a partir dels 25-29 anys. Normalment, les noies allarguen el seu

període formatiu (d’aquí que entre els menors de 20 anys els nois siguin els qui tinguin una taxa d’atur

més elevada, ja que estan més actius en la recerca de feina, mentre que les noies segueixen estudiant)

i un cop acabat aquest és quan de forma activa es posen a buscar feina dins del mercat laboral

Atur registrat Taxa atur

Homes Dones Total Homes Dones Total

Menors de 20 anys 4 6 10 20,60% 15,84% 18,65%

De 20 a 24 anys 14 14 28 13,63% 12,52% 13,11%

De 25 a 29 anys 10 16 26 12,38% 14,50% 13,40%

De 30 a 34 anys 16 16 32 12,33% 14,40% 13,31%

De 35 a 39 anys 24 29 53 13,14% 16,45% 14,66%

De 40 a 44 anys 20 22 42 14,43% 17,52% 15,85%

De 45 a 49 anys 30 37 67 16,08% 18,91% 17,37%

De 50 a 54 anys 28 25 53 18,43% 22,35% 20,27%

De 55 a 59 anys 32 40 72 21,99% 34,99% 27,68%

Majors de 59 anys 10 22 32 27,06% 48,07% 35,85%

TOTAL 188 227 415 15,59% 19,34% 17,32%

28

normalitzat. Val a dir, però que la crisi ha produït una igualtat en termes d’atur que fins ara no s’havia

registrat, amb uns nivells d’atur elevats i amb tendència a igualar-se entre homes i dones, bàsicament

entre els 25 i els 50 anys, quan tradicionalment es partia de valors d’atur força més baixos entre els

homes.


Un altre element que val la pena analitzar en temes de mercat de treball és el volum de contractació,

que ha anat patint una variació important des dels inicis de la crisi econòmica. Així, el total de

contractes registrats l’any 2013 ha estat de 860 i l’any 2009 aquest total es situava en 1.997, és a dir,

que s’ha registrat un descens notable de pràcticament 1.000 contractes, el que en termes relatius

significa un descens del 15% en la xifra total de contractes. Aquest descens en els contractes ha

afectat a tots els grups d’edat. Si analitzem el que ha passat entre els joves, veurem que de 16 a 25

anys l’any 2009 es comptabilitzava un registre de 407 contractes; l’any 2013 la xifra de contractes

registrats entre els joves d’aquestes edats puja poc més d’un total de 155 contractes, el que significa un

descens superior al 50%.

D’altra banda, és evident que aquestes dades encara es poden analitzar des d’una altre punt de vista,

així, si analitzem la “qualitat” d’aquesta ocupació, veurem com és la contractació temporal i més

precària la que ha augmentat de forma més generalitzada, i en aquest sentit, el municipi no s’escapa

d’aquesta realitat. Així, si per exemple, analitzem les dades corresponents al mes de setembre de

2014, mes en el qual es van registrar un total de 243, el 25% es van ser a joves menors de 30 anys.

Ara bé, si mirem la durada dels contractes, podem observar com el 92% del total de contractes fets són

de caràcter temporal; més concretament, de fet, vora la meitat del total de contractes són de durada

inferior a un mes i són als quals en molts casos s’acullen els més joves. Hi ha un altre volum important

de contractes que són de durada oscil·lant entre els 3 i els 6 mesos. Malauradament aquesta és la

tònica que es registra també al conjunt comarcal i altres àmbits superiors com Catalunya, on les dades

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

menorsde 20anys

De 20 a24 anys

De 25 a29 anys

De 30 a34 anys

De 35 a39 anys

De 40 a44 anys

De 45 a49 anys

De 50 a54 anys

De 55 a59 anys

Majorsde 59anys

Taxa d'atur a Martorelles. Setembre 2014

Homes Dones

29

més recents de contractació indiquen que la temporalitat s’enfila cap al 85% dins del total de

contractes.

A la taula següent hem posat les dades relatives al mes de setembre dels anys 2013 i 2014. Podem

veure com aquest darrer any la contractació ha augmentat amb força (de 76 contractes registrats el

mes de setembre del 2013 s’ha passat als 193 d’aquest setembre) tot i que la nota negativa estaria en

el fet que l’augment de la contractació és un reflex de l’augment de la precarietat laboral, ja que la xifra

de contractes de menor durada s’ha doblat en aquests 12 mesos.

Taula 14. Contractació per edat. Setembre 2013-2014

Edat 2013 2014 Variació

Menors de 20 anys 1 7 6

De 20 a 24 anys 12 18 6

De 25 a 29 anys 17 25 8

De 30 a 44 anys 24 89 65

Majors de 45 anys 22 54 32

TOTAL 76 193 117


L’anàlisi dels contractes en funció dels grups d’edat fa encara més visible el que fins ara hem comentat;

les persones més joves, especialment, els que tenen edats entre 20 i 30 anys, pateixen una elevada

temporalitat quan aconsegueixen accedir a un contracte, si bé és cert, que la precarietat laboral s’ha fet

extensiva a tota la població i tots els grups d’edat, malauradament.

30


Per tal d’acabar de tenir una foto de quina és la situació de la contractació al municipi, cal que

observem com ha anat la contractació ha través de les empreses de treball temporal (ETT), empreses

on sovint molts joves cerquen la possibilitat de treballar. En aquest sentit, les dades entre l’any 2013 i

les disponibles del 2014 indiquen cert augment de la contractació ha través d’aquestes empreses, tot i

que no és pas entre els joves on es registra un increment més notable de contractes via ETT: la

població adulta és la que de forma majoritària busca feina a través d’aquestes empreses i es beneficia

de ser contractada.

Taula 15. Contractació per ETT. Comparativa anys 2013 i 2014 (setembre)

Edat 2009 2012 Variació %Variació

Menors de 20 anys 0 0 0 0 %

De 20 a 24 anys 2 5 3 60%

De 25 a 29 anys 4 6 2 33%

De 30 a 44 anys 2 23 21 91%

Majors de 45 anys 1 5 4 80%

TOTAL 9 39 30 77%


0% 5% 10% 15% 20% 25%

menors de 20 anys

de 20 a 25 anys

de 25 a 30 anys

de 30 a 45 anys

majors de 45 anys

Tipus de contractació. Setembre 2014

Temporal

Indefinit

31

Des del servei d’ocupació de l’ajuntament s’impulsen algunes iniciatives per millorar l’ocupabilitat de la

població en general i dels joves en particular. Per exemple es fa un treball conjunt entre el Departament

de Promoció Econòmica i Alcaldia per intentar aconseguir que les empreses del polígon industrial

responguin i contractin personal tot establint convenis de col·laboració. Així, per exemple, des de fa 6

anys l’Ajuntament treballa, mitjançant el programa Formació a mida de la Diputació de Barcelona, amb

l’empresa Cobega on el 75% de les persones que participen del Pla de capacitació són persones joves

i s’intenta potenciar aquests treballs fent-los extensius a la resta d’empreses del polígon. El nivell d’èxit

d’aquests programes arriba fins el 90-95% d’insercions laborals de les persones participants.

Properament, amb el nous recursos tècnics que s’han incorporat al servei, es vol iniciar un Club de

feina dos dies a la setmana en horari de matí a les Escoles Montserrat, combinat amb tallers de

formació. Aquest espai estarà equipat amb 13 ordinadors amb connexió a internet.

A continuació apuntem algunes dades dels usuaris del servei d’inserció:

Homes Nombre d'altes % total

menors de 20 anys 16 9.88% entre 20 i 29 anys 79 48.77% entre 30 i 39 67 41.35% Total Homes 162 100.00%

Dones Nombre d'altes % total

menors de 20 anys 5 3.50% entre 20 i 29 anys 71 49.65% entre 30 i 39 anys 67 46.85% Total Dones 143 100.00%

Des del servei es valora que un del principals reptes rauen en que hi ha joves que no tenen formació ni

existeix una estructura formativa. No obstant es col•labora amb d’altres ajuntaments per potenciar els

recursos i facilitar la formació i la inclusió al mon laboral. Per exemple en el cursos que es realitzaran

en col·laboració amb l’ajuntament de Montmeló a aquest municipi, els usuaris de la Borsa de treball

tindran bonificacions en els preus dels cursos.

32

Els objectius del PLJ en l’àmbit de l’ocupació són:

• Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la

realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats.


Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per

augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la

realització del propi projecte professional en igualtat

d’oportunitats.

1.2.1.Coordinació amb regidoria

d’ocupació (a nivell d’organització interna

i transversalitat)

1.2.2 Borsa de treball

1.2.3 Plans d’ocupació joves

1.2.4 Prospecció a empreses

1.2.5 Formació a mida (DIBA)

1.2.6 Subvenció a la contractació de

personal usuària de la borsa de treball

1.2.7 Club de feina

1.2.8 Coordinació amb oficina jove CCVO

derivació per a informació especialitzada..

PREVISIÓ PRESSUPOST TOTAL ANUAL

DELS PROJECTES/ACCIONS

SEGONS OBJECTIUS ESMENTATS.

16.780 €

33

EIX 1 VIURE A MARTORELLES ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 2: OCUPACIÓ



1 2 3 201

5

201

6

2017

2018

12 a

16

17 a

20

21 a

25

25 a

29

Jove

ntut

Cul

tura

Edu

caci

ó

Pro

m. E

conò

mic

a

Com

unic

ació

Sal

ut

Altr

es

1.2.1 Coordinació amb regidoria d’ocupació

1.2.2 Borsa de treball 1.2.3 Plans d’ocupació joves 1.2.4 Prospecció a empreses

1.2.5 Formació a mida (DIBA)

1.2.6 Subvenció a la contractació de personal usuària de la borsa de treball

1.2.7 Club de feina 1.2.8 Coordinació amb oficina jove CCVO

Calendarització específica de projectes/accions 1.2.1 Anual (excepte agost)

1.2.2 Anual

1.2.3 En funció de subvencions, semestrals

1.2.4 Anual

1.2.5 En funció de subvencions dos cops a l’any

1.2.6 En funció de subvencions dos cops any

1,2,7 Anual

1.2.8 Anual

34

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 3: SALUT

L’estat de salut de les persones joves, les seves condicions físiques i

psicològiques, són determinants en la definició de les oportunitats

educatives, laborals i de relació amb l’entorn. D’altra banda, a la

joventut es defineixen hàbits i comportaments que tindran efectes en

les condicions de salut futures. A més, l’empitjorament del benestar de

les famílies i l’augment de la incertesa, s’estan intensificant i

modificant determinats fenòmens que tenen un efecte negatiu sobre la

salut de les persones, com per exemple, un augment del consum de

substàncies tòxiques i de trastorns psicosocials i una disminució de la

percepció del risc.

En aquest sentit, les accions preventives resulten especialment

importants. Així a l’Institut, organitzen cada curs escolar amb l’ajut de

professionals externs, xerrades adreçades a 2n i 4t ESO i alguna

activitat de tutoria per fer prevenció de drogodependències,

bàsicament, tabac, alcohol i cànnabis. Així mateix, han hostatjat

diferents exposicions sobre el tema i han desplaçat els alumnes per

visitar-ne altres.

Alguns alumnes del centre són consumidors habituals de tabac i

cànnabis, i molts més consumeixen de manera esporàdica aquestes

substàncies i alcohol. S’han detectat algunes incidències per consum de tabac dintre del recinte escolar

i per consum de cànnabis. En aquests casos es sanciona els alumnes amb la privació d'assistència al

centre de 1 a 15 dies, depenent de la reincidència. Es valora que aquestes mesures han estat molt

eficients.

Com a altres municipis l’inici en el consum d’alcohol es situa al voltant dels 13 anys. El tipus de

residència afavoreix la intimitat, i les festes a casa són freqüents, amb consum d’alcohol inclòs. També

existeix una certa normalització al voltant del consum de cànnabis. La producció és local i el consum es

realitza obertament.

Com a centre de referència especialitzat l’atenció i seguiment de drogodependències es troba el CAS

Mollet del Vallès que està integrat dins de l’equip de Salut Mental i addicions de l’ Hospital de Mollet del

Vallès. Treballen bàsicament amb majors de 18 anys i amb qualsevol tipus d’addició a substàncies

excepte el tabac. També disposen de programes de dispensació de metadona, i programes de reducció

del dany, i col·laboren en programes de prevenció i detecció precoç i en programes de mesures penals

alternatives.

Martorelles té una estructura

urbanística amb moltes cases

unifamiliars que dificulta la

detecció i control de les conductes

de risc. A més, la manca d’oferta

d’oci, provoca que els joves vagin

a fora i les conductes de risc les

facin a altres municipis, fet que

dificulta la seva detecció. El

consum de droga entre els joves

és habitual. El consum és moderat

però esta normalitzat. L’accés es

fàcil i no tenen cap problema per

aconseguir el que volen (alcohol,

drogues, etc). Preocupa que la

detecció arribi tard perquè els

porros són molt addictius i

enganxen més que el tabac i

provoquen molt impacte sobre tot

en edats molt joves. En aquest

sentit, és molt important el paper

de les famílies.

35

A continuació es mostren algunes dades del servei:

Gràfic 1. Substàncies que sol·liciten de tractament any 2013

Gràfic 2. Distribució per sexe i municipi. Primeres any 2013

36

Gràfic 3. Grups d’ edat, primeres visites any 2013

Com es pot observar als gràfics el promig d’edat dels usuaris del servei és superior als 35 anys. Són

usuaris la majoria derivats per atenció primària de Salut, que tenen consums normalitzats, amb l’alcohol

com a substància principal. La majoria viuen en família i resideixen en cases i/o pisos.

El 50% dels casos estan en situació d’atur, l’altre 50% en situació laboral activa, siguin autònoms o

indefinits. Hi ha també un estudiant. La majoria dels usuaris acrediten estudis primaris incomplerts

40%, un 50% estudis de Batxillerat i un 10% altres (universitaris, etc.).

Les demandes d’informació sobre joves consumidors, principalment és refereix als fills dels usuaris del

servei, població força vulnerable al problema de les addiccions.

El CAS no fa un prevenció específica amb joves, sinó que s’adreça a la població en general. Quan

s’atansa un jove al CAS, l’acollida la fa l’Educadora Social del servei. Es destaquen les situacions de

joves amb patologia dual (consum i salut mental) i sovint aquests joves no troben cap recurs. Ningú

atén als joves ni a nivell de prevenció ni de detecció. Si bé hi ha coordinació amb l’ABS en qüestió

d’adults, en temes de menors i joves, no hi ha cap estructura/xarxa.

Es planteja la necessitat d’una taula de salut i desplegar actuacions a nivell de municipi implicant a tots

els sectors, on es faci l’abordatge en qüestió de drogues i d’altres aspectes de salut, així com oferir

formació específica a tècnics i professionals en matèria de prevenció, del consum i promoció de la

salut. També es posa l’accent en la necessitat de potenciar l’esport i l’oci alternatiu pels i amb joves al

municipi.

37

Es planteja la possibilitat de que el CAS participi en la xarxa de prevenció i coordinació d’infància (que

es troba els dimecres de cada mes a les 13h a l’ABS) amb CSMIJ, Pediatria, EAP, Serveis Socials, de

manera que es pugui incorporar en casos específics i se’l tingui en compte. També es podria explorar

la possibilitat d’oferir una tarda jove per fer consultes.

Martorelles, a més, està elaborant el Pla de Prevenció de Drogodependències i les principals

conclusions del seu anàlisi són:

• En general, hi ha la percepció de que a Martorelles hi ha un alt nivell de consum i que és un

punt clau de venda. Hi ha consum tot l’any, tot i que aquest augmenta a la Festa Major,

principalment el consum d’alcohol. Cal incidir en el control del subministrament d’alcohol als

xiringuitos de Festa Major. També hi ha consum a la via pública.

• Els col·lectius que diuen que consumeixen són molt amplis: joves de 16 a 30 anys, pares de

família, joves de 13-14 anys, okupes, col·lectius de joves altament vulnerables i gent de fora

que ve a comprar i consumir.

• Al municipi és consumeix: marihuana, alcohol, cocaïna, bolets, ketamina i altres drogues de

síntesi essent el cànnabis i l’alcohol les més consumides.

• El consum de drogues ocasiona problemes a les famílies, robatoris a les cases i entre els

consumidors, ocasiona conflictes entre els consumidors, soroll i brutícia, requereix

d’intervencions de mossos d’esquadra.

• Els llocs on es consumeix són al parc de la Muntanyeta, el parc de Can Sunyer , al mirador (c/

Pau Casals) i a la Masia Carrencà.

• Hi ha la percepció de que no es compleix la normativa legal de venda d’alcohol i tabac a

menors d’edat en establiments i bars.

• Hi ha poca consciència dels riscos del consum al volant. Caldria fer controls d’alcoholèmia.

Entre els joves enquestats a l’institut en el marc de l’elaboració d’aquest Pla s’assenyala que:

• Consum de tabac: Un 11 % és fumador i un 85 % no. Dels que fumen, un 75 % ho fa

habitualment, un 21 % ho fa els caps de setmana. L’edat d’inici és als 12-13 anys.

• Consum d’alcohol: Un 44 % ha consumit alcohol alguna vegada i un 59 % no. Dels que l’han

provat, un 14% ho fa ocasionalment, un 12 % un cop al mes i només un 6% habitualment.

L’edat d’inici és entre els 12 i els 14 anys.

• Consum d’altres drogues: Un 17 % ha consumit altres drogues i un 84 % no.

Els objectius del PLJ en l’àmbit de la salut són:

• Augmentar l’adquisició de coneixements, hàbits i conductes que contribueixen a la promoció de

la salut de les persones joves.

• Disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten les

persones joves (salut física i mental, afectiva i sexual, social, alimentària, etc).

38

Previsió calendarització projectes/accions 1.3.1 Anual segons curs escolar: de setembre a Juny. 1.3.2 Semestral: setembre, març 1.3.3 Anual (calendarització específica veure Pla Local de Prevenció d’Addiccions) 1.2.4 Anual 1.3.5 Coordinació i preparació durant el mes de juliol – acció: Setembre


Augmentar l’adquisició de coneixements, hàbits i

conductes que contribueixen a la promoció de la salut

de les persones joves.

1.3.1 Tallers i xerrades al Institut

1.3.2 Campanya adreçada a les famílies

Disminuir les conductes de risc associades a la salut en

tots els àmbits que afecten les persones joves (salut

física i mental,.afectiva i sexual, social, alimentària, etc)

1.3.3.Pla de prevenció d’addiccions.

1.3.4 Coordinació amb policia local

1.3.5 Accions a la Festa Major

PREVISSIÓ PRESSUPOST TOTAL

DELS PROJECTES/ACCIONS ESMENTATS

, EN FUNCIÓ DELS OBJECTIUS PLANTEJATS

10.150 €

EIX 1 VIURE A MARTORELLES ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 3: SALUT



1 2 3 201

5

201

6

2017

2018

12 a

16

17 a

20

21 a

25

25 a

29

Jove

ntut

Cul

tura

Edu

caci

ó

Pro

m. E

conò

mic

a

Com

unic

ació

Sal

ut

Altr

es

1.3.1 Tallers i xerrades al INS

1.3.2 Campanya adreçada a les famílies

1.3.3.Pla de prevenció d’addiccions

1.3.4 Coordinació amb policia local

1.3.5 Accions a la Festa Major

39

En aquest eix, agrupem actuacions adreçades a estructurar una oferta de lleure estable pels joves, així

com estratègies que permetin millorar les comunicació i interlocució amb el jovent.

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 4: LLEURE

Les opcions de lleure representen un element important

en la vida dels i les joves. Les oportunitats i l’oferta de

lleure a la que puguin accedir condicionen la seva

mobilitat i les seves relacions.

A Martorelles hi ha força entitats i associacions on

participen joves. Es destaca el Grup Escolta Galzeran i

les entitats de cultura popular i tradicional, així com les

entitats esportives que agrupen molts joves. El pessebre

vivent i les entitats esportives mobilitzen molta gent. Per

contra el jovent que no està a les entitats no té res a fer i

ha de marxar del municipi a la recerca d’un lleure més

ociós.

No existeix una oferta cultural articulada pels joves. A més a més, s’intenten fer accions per evitar la

marxa dels joves a altres poblacions com ara que el carnaval es programa una setmana més tard

perquè la gent es quedi. En canvi, la Festa Major coincideix amb la de la Llagosta. Com a activitats

d’interès potencial pels joves es destaquen el racó del music, la batucada o el projecte de tallers de

percussió.

A Martorelles no existeixen espais de trobada ni institucionals ni alternatius. A més a més, els

equipaments presenten força deficiències i no estan legalitzats. Com a positiu es destaca que la Masia

de Carrencà té un gran potencial i de fet a l’estiu molts joves la fan servir com espai de trobada.

L’Ajuntament inverteix molts diners en manteniment d’equipaments però en canvi no es reconeix

aquesta inversió i esforç.

Els equipaments esportius són deficitaris, per exemple, no hi ha una piscina en bones condicions i per

contra es compta amb un camp de futbol que és una instal·lació de primer nivell. La gestió del camp de

futbol està cedida a una entitat i resulta complicat fer-lo servir per part de la població en els horaris on

no hi ha partits.

EIX 2: GAUDIR A MARTORELLES

Els joves associats són força dinàmics i

participen molt, però caldria fer més accions per

donar a conèixer les entitats perquè no són prou

conegudes entre el jovent. No existeix una oferta

cultural articulada pels joves. Manca oferta

d’activitats i en especial pels joves en risc

d’exclusió social. Tampoc hi ha cap espai jove de

referència on trobar-se i fer activitats. Van de

parc en parc, o es desplacen a altres municipis.

L’esport és un tema clau, però en canvi no es

permet jugar a l’espai públic i manquen espais

com ara skateparks o pistes d’accés obert.

40

Els objectius del PLJ en l’àmbit del lleure són:

• Dinamitzar amb i pels/les joves una proposta de lleure que pugui tenir continuïtat.

• Promocionar l’ús cívic de l’espai públic de lleure i oci adreçat als i les adolescents, millorant l’espai

públic i dinamitzant el seu ús.

• Promoure i facilitar que els joves s’impliquin en l’organització de les activitats d’oci i lleure, Festa

Major, Sant Jordi i altres diades d’interès, així com projectes que puguin sorgir dels propis joves.

EIX 2 GAUDIR A MARTORELLES ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 4: LLEURE



1 2 3 201

5

201

6

2017

2018

12 a

16

17 a

20

21 a

25

25 a

29

Jove

ntut

Cul

tura

Edu

caci

ó

Pro

m. E

conò

mic

a

Com

unic

ació

Sal

ut

Altr

es

2.4.1 Programació d’activitats

2.4.2 Casal de lleure i Casal d’esport

2.4.3 Sortides programades

2.4.4 Programa de mesures reparadores

2.4.5 Millora dels espais públics

2.4.6 Can Sunyer Festival

2.4.7 Esports al carrer Suport i formació per entitats

2.4.8 Rua de carnaval 2.4.9 Activitats de la biblioteca

41


Dinamitzar amb i pels/les joves una proposta de

lleure que pugui tenir continuïtat.

2.4.1 Programació d’activitats

2.4.2 Casal de lleure i Casal d’esport

2.4.3 Sortides programades

Promocionar l’ús cívic de l’espai públic de lleure i

oci adreçat als i les adolescents, millorant l’espai

públic i dinamitzant el seu ús.

2.4.4 Programa de mesures reparadores

2.4.5 Millora dels espais públics

2.4.6 Can Sunyer Festival

2.4.7 Esports al carrer

Promoure i facilitar que els joves s’impliquin en

l’organització de les activitats d’oci i lleure, Festa

Major, Sant Jordi i altres diades d’interès, així com

projectes que puguin sorgir dels propis joves.

2.4.8 Suport i formació per entitats

2.4.9 Rua de carnaval

PREVISIÓ DE PRESSUPOST TOTAL ANUAL

DELS PROJECTES/ACCIONS ESMENTADES,

EN RELACIÓ ALS OBJECTIUS PLANTEJATS

39.350 €

2.4.1 Anual (ús d’espais polivalents fins a reobertura d’espai jove)

2.4.2 Anual durant mesos de juny i juliol

2.4.3 Anuals trimestralment una sortida programada.

2.4.4 Aplicació anual i avaluació anual.

2.4.5 Anual

2.4.6 Anual: mes de juliol-agost.

2.4.7 Anual, segons curs escolar: de setembre a juny (possibilitats d’ampliació, en funció de personal)

2.4.8 Anual: mes de febrer

2.4.9 Anuals

42

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 5: COMUNICACIÓ

La informació és una eina clau per als i les joves ja que

permet prendre moltes decisions que poden ajudar a definir

el seu present i el seu futur. L’absència d’informació o les

dificultats per poder accedir-ne, implica sovint una pèrdua

d’oportunitats de la gent jove. En aquest sentit, la difusió i la

comunicació dels serveis i les activitats adquireix una gran

importància.

Els objectius del PLJ en l’àmbit de la informació i

comunicació són:

• Reobrir l’Espai Jove perquè sigui un espai de

referència informatiu per tots els joves del municipi.

• Augmentar la visibilitat dels joves i les entitats als

mitjans de comunicació i promoure nous canals de

comunicació, tenint en compte el disseny i l’impacte

visual. Potenciar l’ús de les noves tecnologies en la comunicació amb els joves.

Objectius Accions

Reobrir l’Espai Jove perquè sigui un espai de

referència informatiu per tots els joves del municipi.

2.5.1 Reobertura de l’espai jove

Augmentar la visibilitat dels joves i les entitats als

mitjans de comunicació i promoure nous canals de

comunicació, tenint en compte el disseny i l’impacte

visual, així com potenciar l’ús de les noves

tecnologies en la comunicació amb els joves.

2.5.2 Pla de comunicació

2.5.3 Actualització de les eines web

2.5.4 Difusió i promoció de les entitats

2.5.5Formació dels tècnics

PREVISIÓ PRESSUPOST TOTAL ANUAL

DELS PROJECTES/ACCIONS PROPOSADES

SEGONS OBJECTIUS PLANTEJATS

12.970 €

Martorelles compta amb diferents canals

d’informació com ara: el diari, l’agenda o la web.

També s’han anat obrint diferents canals com:

facebook, instagram i blog però aquests no estan

actualitzats i a més a més, s’han anat obrint de

manera disgregada i amb un cert descontrol. No

hi ha radio ni TV, però es pertany al consorci de

Vallès Visió, de manera que si se’ls crida poden

venir a cobrir noticies.

Actualment s’està treballant en la creació d’una

APP per mòbils. Tots els joves tenen mòbils

smartphone d’última generació.

Cal un Pla de Comunicació general i manca una

estratègia comunicativa concreta amb els joves

que ordeni les actuacions, missatges, canals,

etc.

43

Previsió calendarització de projectes/accions:

2.5.1 Mes de maig

2.5.2 Setembre 2015 proposta de diagnòstic, 2016 Elaboració Pla i implantació 2017 avaluació

2.5.3 Anual, avaluació semestral.

2.5.4 Anual

2.5.5 Anual (formació DGJ i Diputació Barcelona, i interna.

EIX 2 GAUDIR A MARTORELLES ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 5: COMUNICACIÓ



1 2 3 201

5

201

6

2017

2018

12 a

16

17 a

20

21 a

25

25 a

29

Jove

ntut

Cul

tura

Edu

caci

ó

Pro

m. E

conò

mic

a

Com

unic

ació

Sal

ut

Altr

es

2.5.1 Reobertura de l’espai jove

2.5.2 Pla de comunicació 2.5.3 Actualització de les eines web

2.5.4 Difusió de les entitats

2.5.5 Formació dels tècnics

44

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 6: PARTICIPACIÓ

La participació és un element cabdal de tota política de joventut que

tingui com a objectiu la ciutadania activa i el desenvolupament

social de les persones joves. Participant individualment i

especialment col·lectivament a través de les associacions, els joves

adquireixen més autonomia, seguretat, confiança, etc. i prenen

consciència del seu entorn i de la seva realitat.

Els objectius del PLJ en l’àmbit de la participació són:

• Fomentar una cultura participativa, apoderant, donant suport i

capacitant les persones joves per la seva implicació activa,

crítica i responsable en els afers que els afecten.

• Seguir facilitant canals, eines i infraestructures i espais per

fomentar l’organització de les persones joves i canalitzar la

seva participació.


Fomentar una cultura participativa,

apoderant, donant suport i capacitant les

persones joves per la seva implicació

activa, crítica i responsable en els afers

que els afecten.

2.6.1 Xarxa de delegats a l’institut (+Projecte Delegats 3D)

2.6.2 Comissió festa major

Seguir facilitant canals, eines i

infraestructures i espais per fomentar

l’organització de les persones joves i

canalitzar la seva participació.

2.6.3 Fomentar i dinamitzar taules de participació juvenil.

PREVISIÓ PRESSUPOST TOTAL

ANUAL DELS PROJECTES/ACTIVITATS

EN FUNCIÓ DELS OBJECTIUS

PROPOSATS

5.563 €

Actualment Martorelles no compta

amb cap espai o canal que permeti

conèixer les necessitats i demandes

generals dels joves. Sí que existeix

una Taula de Joves per Festa Major

i la Comissió de Festa Major

funciona de manera regular.

Existeixen òrgans estables de

participació com: el Consell de

Cultura, o Taules de Patrimoni i

Festes. Els òrgans de participació

són actius a l’àmbit cultural.

45

Previsió calendarització de Projectes/accions;

2.6.1 Anual, segons curs escolar, inici setembre 2015

2.6.2 Anual, creació de comissió de F.M amb les colles joves mes de maig, programació de maig a juliol, setembre desenvolupament i avaluació.

2.6.3 Anual, octubre 2015 creació taula jove “Els joves fem Martorelles”, convocatòries trimestrals.

EIX 2 GAUDIR A MARTORELLES ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 6: PARTICIPACIÓ



1 2 3 201

5

201

6

2017

2018

12 a

16

17 a

20

21 a

25

25 a

29

Jove

ntut

Cul

tura

Edu

caci

ó

Pro

m. E

conò

mic

a

Com

unic

ació

Sal

ut

Altr

es

2.6.1 Delegats a l’institut 2.6.2 Comissió Festa Major 2.6.3 Fomentar i dinamitzar taules de participació juvenil

46

7-IMPLEMENTACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA L’estructura organitzativa del Pla es configura per tal de dissenyar i ordenar les polítiques de joventut

de Martorelles partint dels principis i criteris de transversalitat i participació.

Aquest repte es concreta en diferents nivells de treball:

Nivell polític

Nivell tècnic

Nivell ciutadà (joves)

Nivell polític

•Ple municipal • Junta de Govern Local •Regidoria de joventut

NIvell tècnic

•Equip tècnic de joventut •Taula tècnica transversal


• Fòrum jove

47

Nivell polític

• Ple municipal El Ple municipal és el màxim òrgan de decisió del Pla Local de Joventut. Està format per:

alcalde/ssa-president/a, regidors/es de l’equip de govern i regidors/es de l’oposició

• Junta de Govern Local Formada per l’alcalde/ssa-president/a i els tinents d’alcalde i la presència de l’interventor (si es

considera) i la secretària municipal.

• Regidoria de joventut

El lideratge polític del PLJ correspon a la Regidoria de Joventut, que estableix amb la resta de

regidories una política de joventut transversal a tota l’organització municipal, amb una definició

clara de les directrius d’acció en aquest àmbit i un treball transversal coordinat. El conjunt de les

polítiques municipals destinades a la joventut, per tant, es desenvolupen des de cada regidoria:

educació, serveis socials, esports, cultura, etc. i és des d’aquests àmbits des d’on s’executen.

Nivell tècnic

• Equip tècnic de joventut Els referents tècnics de joventut són els tècnics de joventut, com a professionals de referència

per garantir que s’incorpora la perspectiva jove i es tira endavant el PLJ.

• Comissió interdepartamental De la mateixa manera que en el nivell polític, en últim terme bona part de les accions

adreçades als joves es desenvolupen des de cada departament: educació, cultura, esport,

serveis socials, etc. en l’àmbit tècnic es constituirà una Comissió tècnica interdepartamental per

fer el seguiment anual de les actuacions recollides al Pla. La Comissió interdepartamental

tècnica s’ha de reunir com a mínim una vegada a l’any.

Nivell de joves:

• Fòrum jove

El Fòrum jove serà una trobada anual oberta, on es convocaran a entitats juvenils i joves

interessats en fer el seguiment de les actuacions del PLJ.

48

RECURSOS ECONÒMICS i TÈCNICS

Els recursos que l’Ajuntament de Martorelles destina al desenvolupament de les polítiques de joventut

són d’una banda els recursos que des de diferents àrees es destinen a la població jove de manera

inespecífica i d’una altra banda els recursos específics que es destinen a través del servei de joventut,

encarregat de liderar i impulsar aquestes polítiques.

En aquest sentit els recursos humans aportats al servei de joventut són

Equip de joventut:

A. Personal de l’Ajuntament

o Tècnica de Joventut. 70% de dedicació grup cotització 5.

o Tècnica auxiliar de Joventut. 30% de dedicació. (*)

o Tècnica administrativa. 30% de dedicació.

(*) Desenvolupa funcions de tècnica de Cultura

Recursos econòmics.

Cal fer notar que en els darrers anys la partida pressupostària destinada a la unitat de joventut s’ha

reduït notablement:

• Any 2013: 30.000 €

• Any 2014: 11.700 €

• Any 2015: 7.000 €

Aquest fet limita clarament la capacitat del servei de joventut de dinamitzar i promoure activitats

adreçades als joves de Martorelles, per la qual cosa la voluntat d’impulsar el Pla local de joventut

hauria d’anar acompanyada d’una major dotació pressupostària si es volen assolir els objectius del Pla.

Recursos funcionals.

o Espai Jove, pendent de reobertura. o El Celler o Exteriors Masia carrencà o Sales Polivalents Masia Carrencà o Pavelló d’esports o Seu d’Entitats (juvenils, culturals, socials, esportives, ... on es desenvolupin i/o comparteixin

activitats). o Places i parcs. o Els tècnics i les instal·lacions dels departaments que treballen transversalment per fer realitat el

desenvolupament del PLJ.

49

SEGUIMENT I AVALUACIÓ

L’avaluació és una eina necessària per saber quin és el nivell d’impacte que ha tingut el Pla

globalment, però també cadascuna de les actuacions que el conformen. Més concretament, avaluar un

Pla Local de Joventut vol dir emetre judicis de valor sobre diversos aspectes d’aquest Pla: la seva

utilitat, la seva efectivitat, la seva eficiència, la seva cobertura, etc.

A fi de fer polítiques de joventut de qualitat, adaptades als joves, proactives, diverses, flexibles i

innovadores, cal introduir la pràctica de l’avaluació a les polítiques de joventut que duen a terme tots els

agents implicats. Quan parlem d’avaluació, entenem una planificació de l’eina que vagi més enllà dels

mecanismes tradicionals per analitzar si s’han assolit els objectius fixats. Hem d’observar el perquè i les

causes que han fet que s’assolissin o no els objectius. Avaluar significa millorar els projectes i les

actuacions, i implica transformació i canvi dels aspectes que sigui necessari (organització,

professionals, recursos, etc). Així doncs l’avaluació ha de servir per:

• Facilitar la presa de decisions (amb uns criteris treballats).

• Millorar el coneixement de la intervenció que duem a terme.

• Explicar millor el que fem i per què (comunicar).

• Justificar les despeses i millorar la distribució de recursos.

• Motivar el treball del dia a dia (tenir perspectiva).

• No perdre de vista el sentit d’allò que fem (finalitat última).

• Treballar amb una actitud pro-activa i no reactiva davant de la realitat dels joves.

• Millorar els programes i les actuacions.

Per això apostem per fer un avaluació continua (avaluació inicial, intermèdia i final) i compartida on

l’anàlisi de la informació i els judicis de valor els fan diferents agents del municipi, i s’intenta trobar una

conclusió que integri les diferents visions. Entenem que és l’opció que millor garanteix la implicació de

joves, entitats i professionals en el Pla Local de Joventut i permet minimitzar els focus d’oposició als

projectes i treure a la llum els conflictes latents, perquè l’objectiu és integrar-los al Pla.

50

Hi ha molts aspectes del Pla Local de Joventut que es podrien avaluar. Volem però que la nostra

avaluació sigui realista i eficient per la qual cosa hem prioritzat alguns temes i algunes metodologies

per desenvolupar-les.

• Grau d’implicació i participació:

- El grau d’implicació i participació dels diferents agents en cadascuna de les accions és un

aspecte interessant a tenir en compte. En aquest sentit, ens referim tant a la participació dels

agents encarregats de desenvolupar aquelles actuacions, com el grau de participació i resposta

dels joves destinataris.

• Grau de transversalitat

- Atès que entenem el PLJ com un projecte transversal, caldrà avaluar en quina mesura aquesta

transversalitat ha estat incorporada i assumida pels diferents serveis. Això significarà avaluar els

respectius lideratges que les actuacions recollides al Pla estableix, però també en quina mesura

el servei de joventut és tingut en compte per part del conjunt de l’organització municipal.

• Grau d’impacte de les accions- Grau de transformació.

- La finalitat última del PLJ és millorar la qualitat de vida dels i les joves de Martorelles. Caldrà

avaluar per tant l’impacte de cadascuna de les accions i analitzar en quina mesura aquestes

milloren o no la situació de partida.

Què haurem d’avaluar?

Grau d’implicació i participació

Grau de transversalitat

Grau d’impacte de les accions‐ grau transformació

Grau de compliment dels objectius fixats‐Qualitat

Com hem de fer l’avaluació?

Indicadors quantitatius Valoracions qualitatives

Indicadors quantitatius Valoracions qualitatives

Anàlisis comparatives Enquestes i valoracions

Concreció de les actuacions i dels resultats

51

• Grau d’acompliment dels objectius fixats- Qualitat - Els objectius del PLJ per cada àmbit dibuixen unes prioritats a les que es vol donar resposta en

els propers anys. Caldrà avaluar si les accions que s’han concretat permeten avançar cap a

l’assoliment d’aquests objectius, en quina mesura han assolit els resultats, etc.

El seguiment i avaluació del Pla Local de Joventut es farà en els diferents nivells de

responsabilitat i tenint en compte la pròpia estructura organitzativa. Per tant, es crearan espais

de seguiment en els diferents nivells:

Nivell polític

Nivell tècnic


52

ANNEX : Fitxes d’actuacions

1.1.1 CURS DE MONITORS EN EL LLEURE Objectius Treballar les competències instrumentals i les habilitats dels i les joves tot desenvolupant accions formatives amb la participació de diferents agents implicats en el procés i l’èxit educatiu Descripció Es programarà el curs de monitors d’activitats en el lleure per tal que els joves de Martorelles puguin realitzar el curs al municipi i titular-se en aquest àmbit. També s’explorarà la possibilitat de realitzar les pràctiques en entitats del municipi. Públic objectiu: Joves de 18 a 25 anys Agents implicats Joventut Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de persones inscrites als curs Matriu d’avaluació

(I) Adequació de la coordinació i organització

1.1.2 PROGRAMA LECXIC Objectius Treballar les competències instrumentals i les habilitats dels i les joves tot desenvolupant accions formatives amb la participació de diferents agents implicats en el procés i l’èxit educatiu Descripció LECXIT és un programa que té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en treballar de forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l'entorn dels nens i nenes que participen en el programa. Públic objectiu: Joves de 12 a 16 anys Agents implicats Joventut, cultura i educació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’alumnes/voluntaris/es en el programa Matriu d’avaluació

(I) Coordinació amb escoles, dinamització i formació de voluntariat (amb suport de Fundació Jaume Bofill).

53

1.1.3 PARTICIPACIÓ EN DIADES INTERNACIONALS Objectius Treballar les competències instrumentals i les habilitats dels i les joves tot desenvolupant accions formatives amb la participació de diferents agents implicats en el procés i l’èxit educatiu Descripció Participació i organització d’actes i diades internacionals, com ara el dia de la dona, etc. Públic objectiu: Joves de 12 a 29 anys Agents implicats Joventut, cultura, educació i comunicació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’actes en els que es participa Matriu d’avaluació (I) revisió de la programació, coordinació i assoliment de transversalitat.

1.1.4 PARTICIPACIÓ A LA FIRA GUIA’T Objectius Apoderar, orientar i acompanyar els i les joves en el seu procés educatiu a fi d’afavorir el seu projecte de vida i la seva autonomia personal. Descripció Participació a la Fira guia’t on es mostra tot el ventall d’ ensenyaments postobligatoris professionalitzadors que s'ofereixen a la comarca del Vallès Oriental. Públic objectiu: Joves de 16 a 25 anys Agents implicats Joventut, educació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Joves participants Matriu d’avaluació (I) Nivell de participació amb l’organització CCVR, avaluació Fira.

1.1.5 AULES D’ESTUDI Objectius Apoderar, orientar i acompanyar els i les joves en el seu procés educatiu a fi d’afavorir el seu projecte de vida i la seva autonomia personal Descripció Durant les èpoques d’exàmens s’oferiran espais d’estudi perquè els joves puguin estudiar o fer treballs de grup ja sigui a la biblioteca o la Masia de Carrencà Públic objectiu: Joves de 15 a 25 anys Agents implicats Joventut, cultura i educació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves usuaris Matriu d’avaluació

(I) Gestió dels espais

54

1.1.6 REFORÇ ESCOLAR Objectius Apoderar, orientar i acompanyar els i les joves en el seu procés educatiu a fi d’afavorir el seu projecte de vida i la seva autonomia personal Descripció En col·laboració amb l’entitat GASC es donarà suport a adolescents per que adquireixin habilitats d'estudi i valors. L’objectiu és facilitar un espai d'aprofitament del temps d'oci i generar hàbits d'estudi. Públic objectiu: Joves de 12 a 16 anys Agents implicats Joventut, educació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves usuaris Matriu d’avaluació

(I) Grau de coordinació amb agents educatius i joves implicats,

1.1.7 PROGRAMACIÓ DE LA BIBLIOTECA Objectius Apoderar, orientar i acompanyar els i les joves en el seu procés educatiu a fi d’afavorir el seu projecte de vida i la seva autonomia personal Descripció Des de la biblioteca es programen algunes activitats adreçades al públic juvenil com xerrades o tallers específics Públic objectiu: Joves de 15 a 29 anys Agents implicats Joventut, cultura Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’activitats organitzades i nombre de joves participants Matriu d’avaluació (I)Coordinació en comissions de cultura i joventut (recull actes- elaboració de Memòria)

1.2.1 COORDINACIÓ AMB REGIDORIA D’OCUPACIÓ Objectius Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats. Descripció S’Impulsaran iniciatives per tal d’intensificar la coordinació entre el departament de joventut i promoció econòmica per tal de millorar la difusió del serveis i poder oferir un amjor suport als joves Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, ocupació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I)

(I) Nombre d’accions- Matriu d’avaluació (revisió de criteris i indicadors de qualitat i millora pel disseny de les accions)

55

1.2.2. BORSA DE TREBALL Objectius Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats Descripció Servei d’intermediació entre les ofertes de treball de les empreses del municipi o de l’entorn més proper i les persones que busquen feina o volen millorar-la. Tot i que es tracta d’un servei generalista també s’adreça als joves Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, ocupació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves inscrits

1.2.3 PLANS D’OCUPACIÓ Objectius Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats Descripció Els plans d’ocupació són programes de contractació de treballadors aturats per a la realització d’obres i serveis d’interès general i social. El Servei d’Ocupació de Catalunya a través del Fons Social Europeu subvenciona el cost salarial i de Seguretat Social dels contractes dels treballadors aturats. Aquest any també comptem amb els Plans D’Ocupació municipals i de la Diputació. Els beneficiaris dels plans d’ocupació són les persones aturades inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya com a demandants d’ocupació (Dones, Aturats de llarga durada, joves, disminuïts, usuaris del col·lectiu RMI) Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, ocupació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de plans ocupats per joves

(I) Matriu d’avaluació

1.2.4 PROSPECCIÓ A EMPRESES Objectius Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats Descripció Es continuarà fent prospecció a empreses per tal de cercar convenis de col·laboració que permetin una major inserció i ocupabilitat dels joves de Martorelles en empreses locals.

Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, ocupació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’Empreses noves

56

(I) Revisió d’indicadors i planificació de prospecció ús de criteris d’innivació i creativitat.

1.2.5 PROGRAMA FORMACIÓ A MIDA Objectius Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats Descripció En el marc del programa Formació a mida de Diputació de Barcelona, es desenvolupa un projecte formatiu amb l’empresa Cobega que consisteix en el desenvolupament d’un curs teòric i pràctic de formació i entrenament per a personal de les línies d’envasat i operaris de magatzem, de cara a cobrir les necessitats de personal que pugui tenir l’empresa durant la campanya d’estiu. Els beneficiaris són les persones aturades inscrites al Servei Local d’Ocupació de Martorelles com a demandants d’ocupació (Dones, Aturats de llarga durada, joves,…), empadronats a Martorelles amb un mínim d’un any

Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, ocupació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves participants

1.2.6 SUBVENCIÓ A LA CONTRACTACIÓ Objectius Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats Descripció Des de la regidoria d’ocupació s’estimula la contractació de persones inscrites al borsa de treball mitjançant subvencions a la contractació Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, ocupació Indicadors d’avaluació Nombre de joves beneficiaris

(I) Núm. accions per a la recerca de subvencions, visió específica en el col·lectiu que ens ocupa.

1.2.7 CLUB DE FEINA Objectius Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats Descripció Es farà Club de feina dos dies a la setmana en horari de matí a les Escoles Montserrat, combinat amb tallers de formació. Aquest espai estarà equipat amb 13 ordinadors amb connexió a internet. Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, ocupació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves usuaris Matriu d’avaluació

57

(I) Núm. accions i propostes, incorporació de novetats en matèria d’ocupació i

orientació

1.2.8 COORDINACIÓ AMB OFICINA JOVE DEL CCVO Objectius Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats Descripció Es continuaran coordinant accions amb l’oficina jove del Consell comarcal del Vallès Oriental ubicada a Granollers per tal de donar a conèixer els serveis que es realitzen com ara el programa de garantia juvenil, xerrades,etc.

Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, ocupació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves participant (I) memòries servei

1.3.1 TALLERS I XERRADES A L’INSTITUT Objectius Augmentar l’adquisició de coneixements, hàbits i conductes que contribueixen a la promoció de la salut de les persones joves. Descripció En col·laboració amb la Diputació de Barcelona es programaran xerrades i tallers en diferents cursos sobre:

- Alimentació saludable - Afectivitat i sexualitat - Sexualitat i riscos derivats - Prevenció de consum de tabac i alcohol - Autoestima i nutrició - Primers auxilis

Públic objectiu: Joves de 12 a 16 anys Agents implicats Joventut, educació, salut Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’activitats i alumnes participants Matriu d’avaluació

(I) Nombre d’accions, revisió en funció dels resultats de les matrius d’avaluació,

58

1.3.2 CAMPANYA ADREÇADA A FAMÍLIES Objectius Augmentar l’adquisició de coneixements, hàbits i conductes que contribueixen a la promoció de la salut de les persones joves Descripció S’impulsarà una campanya o iniciativa per treballar amb les famílies els hàbits saludables i les conductes de risc. Públic objectiu: Famílies de joves Agents implicats Joventut, educació, salut Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’accions i nombre de participants Matriu d’avaluació

(I) Nombre de reunions de coordinació pel disseny i avaluació de la campanya.

1.3.3 PLA DE PREVENCIÓ D’ADDICCIONS Objectius Disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten les persones joves (salut física i mental,.afectiva i sexual, social, alimentària, etc) Descripció Elaboració del Pla de drogodependències de Martorelles que recull el diagnòstic concret en aquest àmbit i un conjunt d’accions de prevenció i actuació Públic objectiu: Joves de 15 a 29 anys Agents implicats Joventut, salut Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’accions impulsades

(I) Criteris i indicadors propis plantejats en el Pla Local de Prevenció d’Addiccions

1.3.4 COORDINACIÓ AMB POLICIA LOCAL Objectius Disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten les persones joves (salut física i mental,.afectiva i sexual, social, alimentària, etc) Descripció S’impulsaran iniciatives pe millorar el treball i la coordinació amb la policia local per tractar els casos de conductes de risc que impliquin a joves Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, policia local Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’accions Nombre de joves atesos

(I) Estadístiques de seguiment dissenyades

59

1.3.5 ACCIONS A LA FESTA MAJOR Objectius Disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten les persones joves (salut física i mental,.afectiva i sexual, social, alimentària, etc) Descripció Es treballarà amb la comissió de festa major i els organitzadors de les barres per prevenir i sensibilitzar sobre la venda d’alcohol i consum d’alcohol en general i a menors en particular Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, cultura Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’accions realitzades

(I) Revisió d’accions amb els agents i joves implicats en el disseny i l’avaluació. (nº reunions, acta amb recull de propostes.

2.4.1 PROGRAMA D’ACTIVITATS CULTURALS Objectius Articular una proposta de lleure adreçada als joves que pugui tenir continuïtat. Descripció Es programaran activitats i tallers que puguin ser d’interès del públic jove. Per exemple amb el suport de la Diputació de Barcelona s’intentarà organitzar activitats de:

- Cinema - Fotografia - Escriptura creativa - Contes - Màgia - Gospel....

Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, cultura Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’activitats organitzades i nombre de joves participants Matriu d’avaluació

2.4.2 CASAL DE LLEURE I CASAL D’ESPORT Objectius Articular una proposta de lleure adreçada als joves que pugui tenir continuïtat. Descripció Organització a l’estiu del casal de lleure i del casal d’esports on poden participar els joves del poble. Públic objectiu: Joves de 16 a 20 anys Agents implicats Joventut, educació, esports Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves participants Matriu d’avaluació

(I) Revisió i tria d’empresa (segons licitació) segons criteris de qualitat, sol·licitud de memòria

60

2.4.3 SORTIDES PROGRAMADES Objectius Articular una proposta de lleure adreçada als joves que pugui tenir continuïtat. Descripció S’organitzaran diferents sortides a diferents llocs d’interès com ara:

- Activitat de Paintball - Bosc vertical - Futbol club Barcelona - Curs de grafittis

Públic objectiu: Joves de 16 a 25 anys Agents implicats Joventut, cultura Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’activitats i nombre de joves participants Matriu d’avaluació

2.4.4 PROGRAMA DE MESURES REPARADORES Objectius Promocionar l’ús cívic de l’espai públic de lleure i oci adreçat als i les adolescents, millorant l’espai públic i dinamitzant el seu ús.

Descripció S’impulsarà un programa de mesures reparadores que permeti commutar les sancions per actes incívics a l’espai públic comesos per joves per accions que reverteixin en una millora de la comunitat i tingui un component pedagògic. Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, policia local Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves beneficiaris

2.4.5 MILLORA DELS ESPAIS PÚBLICS Objectius Promocionar l’ús cívic de l’espai públic de lleure i oci adreçat als i les adolescents, millorant l’espai públic i dinamitzant el seu ús. Descripció S’impulsaran millores en els espais públics i pistes esportives descobertes que permetin un major gaui i seguretat de l’ús d’aquests espais Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, via publica Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’accions Nombre de suggerencies recollides en dispositius de consulta previs als projectes de reforma.

61

2.4.6 CAN SUNYER FESTIVAL Objectius Promocionar l’ús cívic de l’espai públic de lleure i oci adreçat als i les adolescents, millorant l’espai públic i dinamitzant el seu ús. Descripció L’objectiu principal d’aquesta activitat serà dinamitzar la població jove de Martorelles, dins del barri de Can Sunyer, oferint un dia ple de concerts i activitats que representen al col·lectiu juvenil, relacionat amb la diada de Sant Jordi. Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, cultura Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves participants Enquestes grau de satisfacció dels participants

2.4.7 ESPORTS AL CARRER Objectius Promocionar l’ús cívic de l’espai públic de lleure i oci adreçat als i les adolescents, millorant l’espai públic i dinamitzant el seu ús. Descripció Es promouran esports i petites competicions esportives com per exemple torneigos de futbol 3x3 o de basquet 3x3 Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, esports Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves Matriu d’avaluació participants

(I) Grau d’implicació dels agents organitzadors, avaluació del projectes incorporació de millores.

2.4.8 SUPORT I FORMACIÓ A ENTITATS Objectius Promoure i facilitar que els joves s’impliquin en l’organització de les activitats d’oci i lleure, Festa Major, Sant Jordi i altres diades d’interès Descripció Es continuarà donant suport a les entitats juvenils per tal que millorin el seu funcionament ja sigui amb accions formatives o suport tècnic Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’accions de suport Matriu d’avaluació

62

2.4.9 RUA DE CARNAVAL Objectius Promoure i facilitar que els joves s’impliquin en l’organització de les activitats d’oci i lleure, Festa Major, Sant Jordi i altres diades d’interès Descripció Es promourà la participació dels joves a l’organització de la rua de carnaval Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves participants

2.5.1 OBERTURA DE L’ESPAI JOVE Objectius Reobrir l’Espai Jove perquè sigui un espai de referència informatiu per tots els joves del municipi Descripció Obertura i condicionament de l’Espai jove perquè esdevingui espai de trobada dels joves i espai de referència per la informació i comunicació de serveis i activitats adreçades als joves Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut Indicadors d’avaluació Joves usuaris de l’espai Recull de suggeriments prèvis per a la distribució i l’ús de l’espai.

(I) Coordinació amb entitat juvenil susceptible de la dinamització de l’espai

2.5.2 PLA DE COMUNICACIÓ Objectius Augmentar la visibilitat dels joves i les entitats als mitjans de comunicació i promoure nous canals de comunicació, tenint en compte el disseny i l’impacte visual, així com potenciar l’ús de les noves tecnologies en la comunicació amb els joves. Descripció Elaborar una estratègia comunicativa adreçada als joves i recollir-ho en un Pla de comunicació d de l’ajuntament Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, comunicació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Elaboració del Pla

63

2.5.3 ACTUALITZACIÓ EINES WEB Objectius Augmentar la visibilitat dels joves i les entitats als mitjans de comunicació i promoure nous canals de comunicació, tenint en compte el disseny i l’impacte visual, així com potenciar l’ús de les noves tecnologies en la comunicació amb els joves. Descripció Actualitzar les diferents pàgines de xarxes socials que actualment estan actives i definir una estratpgia coherent sobre el seu ús. Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, comunicació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de seguidors a les xarxes Nombre d’incorporacions de novetats TIC

2.5.4 DIFUSIÓ DE LES ENTITATS Objectius Augmentar la visibilitat dels joves i les entitats als mitjans de comunicació i promoure nous canals de comunicació, tenint en compte el disseny i l’impacte visual, així com potenciar l’ús de les noves tecnologies en la comunicació amb els joves. Descripció Es continuarà dinant suport a les entitats per tal de difondre les activitats que organbizten que puguin ser d’interès del jovent del poble Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, comunicació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre d’accions de suport Nombre d’entitats participants Matriu d’avaluació

2.5.5 FORMACIÓ DE TÈCNICS Objectius Augmentar la visibilitat dels joves i les entitats als mitjans de comunicació i promoure nous canals de comunicació, tenint en compte el disseny i l’impacte visual, així com potenciar l’ús de les noves tecnologies en la comunicació amb els joves. Descripció S’impulsarà alguna acció formativa adreçada als tècnics per tal de millorar les seves capacitats comunicatives o la millora de les eines o recursos de comunicació i difusió que utilitzen Públic objectiu: Tècnics municipals Agents implicats Joventut, comunicació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I)

(I) Nombre d’accions formatives i nombre de tècnics participants

64

2.6.1 XARXA DE DELEGATS A L’INSTITUT Objectius Fomentar una cultura participativa, apoderant, donant suport i capacitant les persones joves per la seva implicació activa, crítica i responsable en els afers que els afecten. Descripció S’impulsarà la creació d’una xarxa de delegats/des de l’institut que permeti fer de pont de comunicació i interlocució amb els joves de manera que pugui arribar informació municipal als alumnes i recollir demandes dels joves. Aquesta actuació caldrà fer-la en coordinació amb Sant Fost. Públic objectiu: Joves de 16 a 20 anys Agents implicats Joventut, educació Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de delegats Nombre d’accions dutes a terme Matriu d’avaluació

2.6.2 COMISSIÓ FESTA MAJOR Objectius Fomentar una cultura participativa, apoderant, donant suport i capacitant les persones joves per la seva implicació activa, crítica i responsable en els afers que els afecten Descripció Es treballarà perquè la comissió de festa major incorpori la participació de més joves i la programació de festa major pugui recollir les necessitats i interessos d’aquest col·lectiu. Públic objectiu: Joves de 16 a 29 anys Agents implicats Joventut, cultura Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I) Nombre de joves participants Grau d’implicació dels participants (colles) en l’organització i disseny d’accions a F.M Matriu d’avaluació

65

Pla local joventut 2015 2018 final

Government & Nonprofit

Transcript of Pla local joventut 2015 2018 final