Pla local prevenció d'addiccions 2015 2018 ultim

PLA LOCAL DE PREVENCIÓ D’ADDICCIONS

AJUNTAMENT DE MARTORELLES

2014-2018

PLA PREVENCIÓ ADDICCIONS MARTORELLES 2015-2018

2

ÍNDEX PLA DE PREVENCIÓ D’ADDICCIONS MARTORELLES. Pàgina

1. PRESENTACIÓ 4

2. MARC TEÒRIC 5

2.1 Principis i valors que inspiren i donen forma al Pla de Prevenció

d’Addiccions.

3. MARC LEGAL 10

3.1 Internacional 15

3.2 Nacional 17

3.3 Europeu 18

3.4 Local 19

4 MARC PLANIFICADOR 20

4.1 Europeu: estratègia de la Unió Europea (2013-2020) 20

4.2 Nacional: estratègia Plan Nacional sobre drogas (2009-2016) 22

4.3 Autonòmic: estratègia Nacional de prevenció a Catalunya. 29

4.4 Local: Xarxa local de prevenció de drogues de la Diputació de 29

Barcelona.

5 FUNCIONAMENT DEL PLA 30

5.1 Grup Motor 30

5.2 Comissió tècnica 30

5.3 Comissió política 31


3

6 DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ I DETECCIÓ DE NECESSITATS 32

6.1 Característiques de la zona 32

6.2 Dades sociodemogràfiques 33

6.3 Dades quantitatives 52

6.4 Dades qualitatives 73

6.5 Conclusions i necessitats detectades 75

7 OBJECTIU GENERAL 83

8 OBJECTIUS ESPECÍFICS ( Segons eixos d’actuació o àmbits) 83

9 PLA D’ACCIÓ (quadriennal) 86

10 PLA DE TREBALL (anual) 90

11 AVALUACIÓ: 94

11.1 Avaluació del disseny i la planificació 94

11.2 Avaluació del procés 95

11.3 Avaluació dels resultats 95

12 ANNEXES: 96

12.1 Model d’aprovació plenària per 97

L’elaboració del Pla local de prevenció de drogues.

12.2 Model de qüestionari utilitzat en el 98

Diagnòstic.

13. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 102

14. AGRAÏMENTS 103


4

1. Presentació

Durant el darrer any 2014, i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’impuls de l’Àrea

de Joventut de l’Ajuntament de Martorelles, s’ha impulsat la redacció d’aquest Pla de prevenció

d’addiccions. Aquest consta de la seva corresponent diagnosi, les propostes, els programes i els

projectes que s’integren com a eixos d’acció d’aquest mandat; Coordinació i planificació,

prevenció i educació, prevenció i lleure, i prevenció i comunitat.

El Pla parteix del principi que la prevenció es un instrument clau per abordar el fenomen de les

drogodependències, i que l’hem d’entendre des de la coresponsabilitat dels diferents agents

socials i la participació comunitària.

Aquest document és fruit del treball realitzat per un grup heterogeni de tècnics municipals i de

la Diputació de Barcelona, acompanyats d’experts en prevenció de drogodependències dels

serveis de salut territorials. Aquest grup, ha treballat per plantejar un instrument formal i

operatiu que permeti traslladar a la pràctica l’increment de l’efectivitat de les polítiques, els

programes i les actuacions plantejades per a la prevenció de les diferents addiccions.

La Llei de salut pública i el model de l’Àgencia de Salut Pública de Catalunya estableixen el

desenvolupament d’un marc de col·laboració i coordinació molt clar entre els diferents agents

que s’hi poden trobar afectats; les institucions públiques, les empreses privades i les

organització no-governamentals d’arreu de Catalunya. Amb aquest marc de col·laboració entre

els diferents agents, en el nostre cas a nivell municipal, es pretén facilitar el desplegament de les

diferents accions en matèria de prevenció que estableix el Pla.

Desitgem que aquest sigui útil a la ciutadania de Martorelles com per al propi Ajuntament, i què

amb la complicitat i participació mútua, esdevingui un instrument útil i eficaç al servei del

municipi i d’una part important de la nostra ciutadania.

Marc Candela i Callado

Regidor de Cultura i Joventut.


5

2. MARC TEÒRIC

2.1 PRINCIPIS I VALORS QUE INSPIREN I DONEN FORMA AL PLA LOCAL DE PREVENCIÓ

D’ADDICIONS (PLPDA)

Basant-nos amb les orientacions del Pla d’Actuació en Prevenció de Drogues de la

Comissió interdepartamental sobre Drogues a Catalunya 2012-2016 contemplem i

compartim:

2.1.1 VISIÓ

El PPDA vol garantir els drets constitucionals de la ciutadania a la llibertat personal; a la

protecció de la salut i la disminució dels danys evitables relacionats amb el consum de

drogues, i ampliant la seva visió de les addiccions no tòxiques.

Parteix d’una perspectiva de salut pública i té com a finalitats la promoció d’estils de

vida saludables tot garantint un entorn adequat que faciliti el desenvolupament

personal i social més lliure possible de les pressions per consumir drogues, la reducció

de la problemàtica social i sanitària relacionada amb les substàncies psicoactives i

l’atenció als sectors de població que es troben en situacions de més vulnerabilitat en

relació amb les drogues.

2.1.2 MISIÓ

En aquest marc, el PLPDA ha d’assegurar la valoració objectiva dels problemes, ha de

vetllar per la qualitat i l’objectivitat de les actuacions, no només garantint un diagnòstic

acurat, sinó també el desenvolupament d’una resposta planificada i consensuada que

permeti la implicació institucional adient, i l’avaluació tant dels processos com dels

resultats esperats en termes de millora dels indicadors de salut, de qualitat de vida i

d’integració social que es plantegin.

El Pla fa un plantejament global, integral, integrador i compromès amb les necessitats

i les expectatives de la ciutadania que, més enllà de la simple declaració de principis,

aconsegueixi el següent en la seva aplicació pràctica:


6

• Prevenir i reduir el consum de drogues així com minimitzar la morbiditat, la mortalitat

i la discapacitat evitables associades a l’ús de substàncies psicoactives.

• Coordinar, cohesionar i optimitzar els esforços institucionals i socials ja endegats a

Catalunya en el camp de la prevenció. Per això, ofereix una proposta d’organització

institucional que permeti fer operatives les línies estratègiques definides durant el

procés d’elaboració de l’Estratègia nacional de prevenció.

2.1.3 PRINCIPIS RECTORS

222dsdddjdjdj3. PRINCIPIS RECTORS Tal com ja anticipa el Llibre blanc de la prevenció a Catalunya i d’acord amb els

plantejaments apuntats en el marc de l’Estratègia nacional de prevenció: consum

de drogues y problemes associats, les bases que regeixen el Pla d’Actuació en

Prevenció de Drogues de Catalunya ( PAPD) i que també inspiren el Pla Local de

Prevenció d’Addiccions (PLPDA) són aquestes:

PEL QUE FA A LA CIUTADANIA:

QUE FA A LA CIUTADANIA

• Universalitat. L’atenció i la cobertura completa dels problemes detectats i, alhora, la

resposta adequada per a cada necessitat plantejada.

• Equitat. L’accés igual de totes les persones a les diverses prestacions preventives

desenvolupades i la prestació d’una atenció especial als grups socials més exposats

a situacions de vulnerabilitat.

• Accessibilitat. L’oferta de prestacions previstes al Pla respon a criteris d’equilibri en la

distribució geogràfica, i es presta una atenció especial a les zones que es

troben en situació de més vulnerabilitat pel que fa a les drogues.

• Multiculturalitat. La resposta a les diverses necessitats d’integració preventiva que

plantegen les realitats culturals múltiples que formen el teixit social actual de la societat

catalana.


7

• Sensibilitat als aspectes de gènere. L’atenció a la perspectiva de gènere, tant pel que

fa a l’anàlisi dels factors de risc i protecció relacionats amb el consum de drogues com al

desplegament operatiu dels programes i les actuacions que l’integren.

• Adequació temporal. La resposta a les necessitats emergents i a les circumstàncies

que incrementen la vulnerabilitat dels diferents grups per patir problemas relacionats

amb les drogues.

• Participació. L’impuls de la intervenció activa de la ciutadania en general, i

especialment de joves, pares i mares i grups vulnerables per la seva situació de risc en

relació amb les drogues.

• Anticipació. La previsió dels fenòmens nous d’oferta i demanda de drogues, de

manera que en tot moment es puguin afrontar els reptes constants que sorgeixen en

aquest àmbit

PEL QUE FA A LES PERSONES QUE CONSUMEIXEN DROGUES I/O

PRESENTEN ADICCIONS NO TÒXIQUES:

• Respecte. Parteix de la consideració respectuosa per les opcions vitals de cada

persona.

• No-discriminació. Planteja l’accés de totes les persones que consumeixen drogues als

serveis i els programes existents.

• No-estigmatització. Promou la prevenció de plantejaments discriminatoris i el foment

d’una vida socialment integrada.

• Confidencialitat. Garanteix el tractament estrictament confidencial de totes les dades

recollides amb finalitats preventives i assistencials.

PEL QUE FA ALS DIFERENTS COL·LECTIUS PROFESSIONALS:

• Transversalitat. Les propostes previstes tenen en compte el desenvolupament de

dinàmiques i eines de treball que actuïn com elements de cohesió i integració entre els


8

diferents àmbits del coneixement i aportin un marc comú de referència vàlid per a totes

les disciplines.

• Interdisciplinarietat. L’impuls i la facilitació d’un enfocament interdisciplinari que

permeti l’actuació pautada, coordinada i complementària dels diferents sectors

professionals.

• Participació. El foment de la intervenció dels diversos sectors professionals i

mediadors en l’anàlisi dels problemes, així com en el desenvolupament de les actuacions

per afrontar- los. En aquest sentit, fa especial èmfasi en la participació territorial local.

ENVERS LES INTSTITUCIONS I LES ORGANITZACIONS SOCIALS:

• Formació i capacitació. L’oferta de formació especialitzada i capacitació en mediació,

segons les necessitats dels diferents grups professionals, per tal d’impulsar una

aproximació preventiva cohesionada i basada en l’evidència. I la facilitació de l’accés a

aquesta oferta formativa per tal de millorar la qualitat dels programes, les actuacions i

els serveis preventius que s’ofereixen.ES INSTITUCIONS I LES ORGANITZACIONS OCIALS

• Intersectorialitat. La inclusió de totes les institucions que representen tant les

diferents administracions públiques com les entitats i les xarxes de la societat civil

organitzada.

• Territorialitat. Participació clau dels ens locals com a agents nuclears d’elaboració i

desplegament de les actuacions i els programes.

• Consideració del marc legal i institucional. La resposta a les fites i la integració en les

línies generals marcades per la reforma de la salut pública a Catalunya, pel Pla director

de salut mental i addiccions, així com pels diferents instruments transversals de treball

desenvolupats pel marc normatiu general que tinguin alguna implicació en prevenció.

• Coordinació. L’impuls de la participació de les diferents institucions públiques

implicades (Comissió Interdepartamental sobre Drogues a Catalunya), així com la

cooperació entre les administracions i les xarxes socials en què s’organitza la societat

civil, especialment en l’àmbit territorial local.


9

• Qualitat. L’adopció de criteris de prioritat sociosanitària; coherència lògica i

conceptual entre les necessitats existents i la proposta que es fa per afrontar-les;

evidència d’efectivitat; coherència interna entre els objectius marcats, les actuacions

proposades i el pla d’implantació previst; els recursos disponibles, i el pla d’avaluació

dissenyat, inclosos els indicadors elegits per avaluar els resultats.

• Avaluació. La previsió de dues vessants avaluadores. La primera és l’establiment

d’indicadors i del calendari per mesurar de manera sistemàtica i objectiva la consecució

dels objectius i les actuacions previstos. La segona integra la dotació d’instruments,

recursos i procediments que facilitin l’avaluació dels programes i les actuacions

engegades.

• Innovació. La incorporació dels nous coneixements derivats de l’avenç de la

investigació i, per tant, l’actualització i la modernització de tots els aspectes que poden

contribuir clarament a afegir efectivitat, qualitat i eficiència a les actuacions previstes.

Tots aquests principis rectors s’han de preveure de manera transversal quan

correspongui en totes les actuacions desenvolupades en el marc del PLPDA.

2.1.4 VALORS .4. VALORS

El desplegament del Pla es regirà per un conjunt de valors coherents amb els anteriors

principis rectors així com amb el marc conceptual que ofereix el model de Promoció de

la Salut, en especial els següents:

• L’interès per les persones i la responsabilitat social.

• La cooperació dels sectors públic i la iniciativa comunitària en el desenvolupamentde

les estratègies, els programes i les actuacions.

• El plantejament per resoldre els problemes des d’una perspectiva integral i sostenible.

• La competència i la responsabilitat institucional i professional.

• La cerca de l’objectivitat, l’eficàcia i l’eficiència de les estratègies i les actuacions

empreses.


10

• Un enfocament ètic basat en principis d’integritat, transparència, comunicació oberta i

honestedat.

• El compromís amb la comunitat per a l’obtenció de resultats.

3. MARC TEÒRIC-LEGAL

MARC TEÒRIC, MARC LEGAL I MARC PLANIFICADOR

MARC TEÒRIC DE LA PREVENCIÓ DEL CONSUM DE DROGUES

L’elecció d’una estratègia d’intervenció per a la prevenció —i conseqüentment de

programes/projectes i actuacions específiques— ha d’estar suficientment avalada per la

teoria i la investigació.

A dia d’avui no hi ha una única teoria o model teòric que expliqui adequadament el

perquè del consum/abús de les drogues; sí que coexisteixen, però, diferents models o

perspectives teòriques que han servit i serveixen de base al desenvolupament de

programes específics de prevenció. En aquest pla s’adopta una perspectiva comunitària i

una sèrie de principis que han de guiar la prevenció. Per tant, mantenim que cal actuar

tant sobre les característiques individuals (el que s’anomena el model de competències)

com sobre les característiques interpersonals (model biopsicosocial) i les

característiques socioculturals (model ecològic o model social i cultural).

Model de competències

Aquest model relacionat amb la prevenció de drogues se centra en l’adopció i

manteniment d’estils de vida saludables, que al seu torn s’aconsegueixen amb la dotació

i educació en competències que els sostenen.

Enumerem de manera esquemàtica els criteris i principis bàsics d’aquest model:


11

1. El model de competències es basa en la creença que els nens i adolescents són

competents per créixer i desenvolupar-se i influir en el seu entorn, en la creença de la

capacitat per a l’aprenentatge i adquisició de competències com a estratègia per

prevenir problemes de consum de drogues. Es tractaria de desenvolupar intervencions

que permetin a les persones l’aprenentatge de les competències necessàries.

2. Es basa en un model pedagògic i educatiu, l’objectiu de transmissió de coneixements i

aprenentatges del qual se centra en les habilitats, destreses i competències que

constitueixen els recursos de tota mena per fer front al problema de les drogues

(habilitats per relacionar-se amb l’entorn, per afrontar dificultats, per resistir la pressió

social i de grup, per a la recerca d’informació, per a la presa de decisions, etc.).

3. El model té l’origen en els principis de la Teoria de l’Aprenentatge Social i utilitza

aquesta teoria per articular els procediments d’adquisició, incorporació i multiplicació

de les destreses, habilitats i competències necessàries.

4. En aquest model no es tracta de detectar ni d’aclarir els factors que expliquin els

dèficits i els problemes. Més aviat es tracta d’aportar el major nombre possible

d’habilitats als individus, els grups i les comunitats.

5. El desenvolupament de competències és un procés que es retroalimenta a sí mateix

i, per tant, constitueix un cercle virtuós. Una major dotació de competències

proporciona més probabilitats d’afrontar amb èxit els problemes i decisions que es

plantegen als joves; això ajuda a construir una autoestima més sòlida, s’incrementa la

seguretat del jove en si mateix, etc.

6. Les intervencions i estratègies d’intervenció per al desenvolupament de competències

requereixen normalment la participació i implicació activa de la població destinatària,

normalment nens i adolescents. La finalitat última de la intervenció és deixar en mans


12

del jove o nen recursos (en forma de competències) perquè actuï i decideixi

saludablement de manera autònoma fora de la intervenció.

El model de competències recolliria, per tant, totes les perspectives teòriques centrades

a promoure habilitats o competències individuals per afrontar situacions relacionades

amb el consum/abús de drogues; dins d’aquest model també es podria parlar del

desenvolupament de competències socials o comunitàries.

Model biopsicosocial

No hi ha un model psicològic pur que intenti explicar el consum i abús de drogues. El

model que més s’acosta al psicològic pur és el model biopsicosocial, el qual integra tant

característiques individuals com components afectius i cognitius o aspectes de l’entorn i

de la situació social. Aquest model se situa realment sota el paraigua de la psicologia

social posant l’accent en els processos socialitzadors de les persones, sobretot en la

socialització primària.

El model biopsicosocial aporta la perspectiva de la importància del nivell interindividual,

és a dir, de la interacció social. En aquest nivell s’assenyala, per exemple, que el consum

de drogues s’explica, es comprèn o es justifica millor com a resultat de les interaccions

establertes amb les persones del nostre propi entorn social. La personalitat i el conjunt

de valoracions, creences i actituds d’una persona sorgeixen durant el procés de

socialització, i són aquesta personalitat, valors, creences i actituds les que mostren en

peculiars estils de vida. Però els processos de socialització són bàsicament interaccions

socials amb els altres, i sobretot els altres significatius, intervenint en aquesta interacció

i socialització els factors ambientals de l’entorn vital de cada persona.

Els aspectes clau d’aquest model per a l’anàlisi del consum i abús de les drogues són

tres: la substància consumida, el subjecte consumidor i la situació social en què té lloc

el consum.

El model biopsicosocial proposa que el consum i abús de drogues sorgeix com a resultat

de la interacció entre diverses variables, sense que cap d’elles pugui ser considerada la


13

causa primària. Cadascuna de les variables i/o factors pot actuar aïlladament en

circumstàncies específiques o en combinació amb la resta d’elements implicats.

1. El primer aspecte fa referència a la substància consumida. Aquí són importants

tots els factors relatius al tipus de substància utilitzada, les quantitats

consumides, la freqüència de consum i les vies d’administració, tots ells enfocats

en els efectes farmacològics de les drogues que són els que desencadenen

efectes específics en l’organisme. Tot això ens portaria a classificacions

diferencials de les diverses substàncies segons la seva naturalesa i els seus

efectes. Aquesta és la via per la qual es prenen en consideració aspectes

estrictament bioquímics i altres de metabòlics relatius a les seves repercussions

en el funcionament biològic, fisiològic i neurològic de l’organisme.

2. El segon dels aspectes fa referència a la variable subjecte consumidor. Aquí

caldria contemplar factors com la personalitat de base del consumidor individual

de drogues, els diversos components integrats en les seves esferes cognitiva,

afectiva i motivacional (com ara la identitat personal, l’autoconcepte o

l’autoestima, les actituds, el locus de control i la impulsivitat) o les percepcions,

expectatives, interessos, necessitats, emocions, motivacions, etc. que puguin

influir en la seva conducta.

3. En el tercer dels aspectes es trobaria la variable situació social del consum. Aquí

es recullen tots aquells factors contextuals relatius a la situació social en què es

troba immers el consumidor de drogues. Per exemple, aspectes del medi

sociocultural, comunitari i familiar, i, d’una manera més específica com a

variables clau, les variables sociodemogràfiques, el conjunt de les relacions

interpersonals amb altres subjectes i dins de la família, l’escola o els grups de

referència; també el contingut ideològic de creences, valors, representacions,

prejudicis i símbols subjacents al comportament de l’individu o del grup, etc.


14

4. El model biopsicosocial afirma clarament la importància de les mesures de

prevencióprimària davant les corresponents als nivells secundari i terciari,

insistint en la importància de les mesures psicològiques, educatives i

sociocomunitàries davant les específicament sanitàries i/o legals.

5. Entre les nombroses mesures adoptades des del model biopsicosocial destaquen,

prioritàriament, les accions orientades al foment del suport i cohesió familiar, a

garantirunes condicions bàsiques de vida i desenvolupament o garantir la

igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació, l’ocupació i l’aprenentatge

professional. També hi ha altres accions, més específiques, dirigides cap al

control dels processos d’influència social, promovent entre els individus o grups

de major risc d’incidència el reconeixement de les influències socials a què es

poden veure exposats en un moment determinat.

Finalment, encara hi ha un grup d’accions focalitzades en l’aprenentatge i entrenament

d’habilitats específiques que capacitin l’individuo per fer front, resistir i rebutjar les

incitacions al consum, com ara: entrenaments en assertivitat, autocontrol o habilitats

d’afrontament; promoció de la competència personal i social a través d’accions

individuals o grupals dirigides a fomentar l’autoestima, l’autoconcepte positiu,

l’assoliment i el funcionament de l’individuo o del grup, i determinades habilitats

cognitives i comportamentals. Totes aquestes habilitats han de dotar la persona i la

família d’un sentit de pertinença, de control sobre els seus destins i d’accés a

l’oportunitat.

Com es pot veure, aquest model conflueix, en moltes de les seves aplicacions concretes

a la prevenció de drogues, amb les mesures derivades del model de competències.


15

Model ecològic o model sociocultural

Aquest model planteja un marc conceptual més ampli que tracta d’oferir una

comprensió sociològica i antropològica de la conducta cultural i de les normes socials en

relació amb el consum de drogues.

El model ecològic o sociocultural considera la conducta humana com el resultat de la

interacció entre factors biològics, socials i culturals, i reconeix fins a cert punt

l’existència d’una base biològica en l’explicació del comportament.

L’element biològic justifica el reconeixement d’una certa susceptibilitat individual a la

drogodependència, que remet directament al concepte de sensibilització com a oposat

al de tolerància. Alguns estudis han mostrat com sol haver antecedents familiars en

casos de drogodependents i per certes substàncies.

Però la base del model és la part cultural i social, en assenyalar la influència de l’entorn

sobre la conducta de l’individuo. Les normes i regles establertes per la societat

condicionen i, en alguns casos peculiars, arriben a determinar l’ús de drogues. D’altra

banda, els patrons culturals també són elements reguladors de l’ús de determinats tipus

de substàncies, disposant i imposant certs mecanismes, en uns casos de control i en

altres afavoridors del consum.

Pel que fa a la prevenció primària, des del model ecològic o sociocultural les

intervencions han d’anar dirigides prioritàriament al conjunt de la societat, considerada

globalment, i posant l’accent en la redefinició de l’ús de drogues.

Per tot això, des d’aquest model es creu que si no es canvien les estructures socials i

culturals que donen suport a l’ús de les drogues difícilment es faran canvis reals per

prevenir l’ús i abús de les drogues. En aquest sentit, a escala operativa es promouen

actuacions específiques per canviar les pautes culturals de consum utilitzant

intervencions educacionals, mesures legislatives i de control social, i promovent, en


16

última instància, el canvi cultural i la modificació de les normes socials que donen suport

o regulen el consum de determinades substàncies.

3.0 MARC LEGAL VIGENT EN MATÈRIA DE DROGODEPENDÈNCIES/ADDICCONS

3.1 Marc internacional

La integració d’Espanya a la Unió Europea ha tingut una influència clara en el fenomen

de les drogues. Entre els objectius del Tractat de Maastricht de 1992 hi ha el

desenvolupament d’una col·laboració estreta entre els estats membres en l’àmbit de la

justícia i en els assumptes d’interior, en matèries d’interès comú, com són la lluita

contra la toxicomania en totes les seves dimensions. En l’article 129 es reconeix la

toxicomania com un problema prioritari de salut pública, prioritat que també esmenta el

Tractat d’Amsterdam de 1997, que recull algunes modificacions. L’article 152 d’aquest

nou acord elimina el terme obsolet toxicomania utilitzat en el tractat de 1992.

L’article G del Tractat de Maastricht modifica l’article 129 del tractat constitutiu de la

Comunitat Econòmica Europea.

En relació amb la salut mental, l’any 2005 es va signar la Declaració europea de salut

mental –Declaració d’Hèlsinki– que reconeix que la promoció de la salut mental i la

prevenció, tractament, cura i rehabilitació dels problemes mentals són prioritat per a

l’OMS i la Unió Europea. Entre els compromisos assolits a Hèlsinki hi ha el d’abordar la

prevenció de l’alcoholisme i dels trastorns deguts al consum d’altres substàncies.

Igualment es va decidir donar suport a la creació d’organitzacions no governamentals i

organitzacions d’usuaris que treballen en el camp de la salut mental, especialment

aquelles que tracten trastorns derivats del consum de drogues.

El Tractat de Lisboa de 2009, que modifica els tractats de Maastricht i Niça, així com el

constitutiu de la Comunitat Europea, introdueix la competència compartida amb els

estats membres (article 2.c.2) en els assumptes comuns de seguretat en matèria de

salut pública. A aquest efecte afegeix un apartat cinquè a l’article 152 del tractat

constitutiu de la Comunitat Europea, que disposa que el Parlament Europeu i el Consell


17

poden acordar mesures de protecció de salut pública pel que fa al tabac i al consum

excessiu d’alcohol.

Quant a acords internacionals específics sobre substàncies concretes, cal fer referència a

la Carta europea sobre alcohol, adoptada a la Conferència Europea «Salut, Societat i

Alcohol» celebrada a París l’any 1995, convocada per l’Oficina Regional per a Europa de

l’OMS. Entre les deu estratègies per a l’acció sobre l’alcohol que es van acordar cal

destacar la desena, que planteja la necessitat de formular programes amplis sobre

l’alcohol en els estats membres i d’especificar-hi objectius clars i indicadors de resultats.

El Conveni Marc per al control del tabac és el primer tractat internacional de salut

pública elaborat sota l’auspici de l’OMS i el primer instrument jurídic destinat a reduir la

mortalitat i la morbiditat associades al tabac a tot el món. Va ser adoptat el 2003 per la

56a Assemblea Mundial de la Salut per unanimitat dels 192 països membres de l’OMS i

va entrar en vigor el 27 de febrer de 2005. El Conveni estableix normes i directrius

internacionals per al control del tabac a través, fonamentalment, de la intervenció sobre

el preu de venda i els impostos corresponents, la venda a menors, la publicitat i

patrocini del tabac, el tabaquisme passiu, la sensibilització sobre els riscos del tabac, etc.

En una segona conferència celebrada a Bangkok (Tailàndia) el 2007 es van adoptar

directrius per a l’establiment de llocs públics i llocs de treball exempts de fum de tabac.

Malgrat que es permet que les legislacions nacionals defineixin què entenen per lloc

públic, es recomana que «inclogui tots els llocs accessibles al públic en general o llocs

d’ús col·lectiu». Així mateix en 146 estats, existeix una regulació més estricta pel que fa

a etiquetatge, publicitat i a facilitar l’accés a les teràpies farmacològiques per a deixar de

fumar.

Finalment, pel que fa a organismes internacionals de recollida i anàlisi de dades,

destaquem l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT), amb seu a

Lisboa, que té com a finalitat recollir tota la informació estadística, documental i tècnica


18

relacionada amb el fenomen de les drogodependències i proporcionar als estats

membres de la Unió Europea una visió general que els permeti adoptar mesures i

accions en els seus àmbits respectius de competències. La constitució d’aquest

Observatori va ser establerta pel Reglament (CEE) núm. 302/93, de 8 de febrer de 1992,

pel qual es crea un Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies.

3.2 Marc nacional

El marc normatiu que regula la intervenció dels municipis en matèria de prevenció de

drogodependències ve delimitat per alguns preceptes legals que apareixen a la

Constitució Espanyola, a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim

local i a la legislació autonòmica.

• La Constitució Espanyola de 1978 reconeix a l’article 43 «el dret a la protecció de la

salut» de tots els ciutadans i responsabilitza els poders públics de l’organització i tutela

de la salut pública. L’article 148 estableix que les Comunitats Autònomes podran

assumir competències en la promoció de l’esport i de la utilització adequada del lleure, i

també en matèria d’assistència social, sanitat i higiene.

• La Llei 14/1986, de 29 d’abril de 1986, general de sanitat, que desenvolupa el dret

constitucional a la protecció de la salut, disposa en l’article 70 que «l’Estat i les

comunitats autònomes han d’aprovar plans de salut en l’àmbit de les seves respectives

competències». La Llei general de sanitat es va desenvolupar mitjançant el Reial decret

938/1989, de 21 de juliol de 1989, que estableix l’esquema dels plans de salut i regula el

procediment i els terminis per a la formació dels plans integrats de salut. Aquests han

d’incloure com a mínim els capítols següents: anàlisi i diagnòstic dels problemes

sanitaris, objectius, programes a desenvolupar, finançament, execució i avaluació.

També accions concertades amb altres administracions sanitàries o no sanitàries.


19

• La Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut,

regula en l’article 64 l’elaboració de plans integrals de salut sobre les patologies més

prevalents, rellevants o que suposin una càrrega sociofamiliar especial, i garanteix una

atenció sanitària integral que comprengui la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la

rehabilitació.

De la normativa d’àmbit nacional relativa a les drogodependències cal esmentar la Llei

28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora

de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, per

el canvi qualitatiu que va suposar en l’abordatge d’un dels problemes de salut pública

més importants en la societat espanyola actual.

Marc autonòmic

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 20/1985, de prevenció i assistència en

matèria de substàncies que poden generar dependència, el 25 de juliol.

És una llei pionera a l’estat espanyol que té per objecte establir i regular les mesures i

les accions de prevenció i d’assistència en les situacions produïdes pel consum de

substàncies que poden generar dependència i és l’eix normatiu vertebrador del conjunt

de mesures del Pla català de drogodependències.

Les regulacions rellevants en matèria de prevenció a Catalunya són les següents:

• Decret 160/1986, de 26 de maig, pel qual es crea l’Òrgan Tècnic de

Drogodependències.

• Decret 69/1987, de 20 de febrer, pel qual s’estableix la relació de coles i altres

productes industrials inhalants amb efectes euforitzants o depressius.

• La Llei 10/1991, de 10 de maig, que va modificar el règim sancionador introduint noves

mesures que limitaven el consum de tabac i begudes alcohòliques en atenció a les

circumstàncies socials del moment.


20

• Decret 235/1991, de 28 d’octubre, pel qual es regulen les advertències, els missatges

dissuasius, els logotips i la senyalització sobre el tabac i les begudes alcohòliques.

• Decret 266/1991, d’11 de desembre, pel qual es regula la capacitat sancionadora que

preveu la Llei 20/1985, de 25 de juliol, parcialment modificada per la Llei 10/1991, de 10

de maig.

• Llei 8/1998, de 10 de juliol, de segona modificació de la Llei 20/1985, de 25 de juliol,

que amplia la prohibició del consum de begudes alcohòliques en determinats

establiments i restringeix aquesta activitat i la de subministrament durant les hores

nocturnes en alguns establiments oberts al públic. També estableix la intervenció dels

municipis en la regulació de les limitacions esmentades.

• Llei 1/2002, d’11 de març, de tercera modificació de la Llei 20/1985, de 25 de juliol,

que estableix mesures limitadores noves amb vista a la protecció dels joves com un grup

social més vulnerable davant els productes que generen dependència (prohibició de

venda i subministrament de begudes alcohòliques a menors de 18 anys).

• Decret 32/2005, de 8 de març, pel qual es regula la senyalització de les limitacions en

la venda de begudes alcohòliques en establiments i màquines expenedores.

• Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència,

que limita la venda de begudes alcohòliques i tabac als infants i els adolescents i

estableix que han d’ésser protegits de la publicitat i d’aquests productes.


21

3.4 Marc local

Les competències legals que té l’administració catalana en matèria de

drogodependències estan determinades per les normes següents:

• Llei 20/1985 de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que

poden generar dependència. L’article 4 estableix el següent: «Correspon a les

administracions públiques dins el marc de les competències que els reconeix aquesta

Llei, la realització de les actuacions de prevenció tendents a limitar l’oferta i la promoció

de substàncies que poden generar dependència i el desenvolupament de programes

d’educació per a la salut adreçats als diferents sectors de la població.»

• Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

municipal i de règim local de Catalunya (articles 66 i 67).

. Llei ARSAL Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local 30/12/2013:

L’autonomia municipal per exercir competències és supeditada a la pròpia sostenibilitat

de l'hisenda i a que no existeixi duplicitat del mateix servei per part d’entitats

supramunicipals (Consell Comarcal, Diputació) o autonòmiques (Generalitat).

A més cal tenir en compte que els serveis municipals han de disposar de memòria

econòmica i han de complir criteris de sostenibilitat financera, pressupostària i

d’eficiència, i això val tant pel que fa a les competències pròpies com a aquelles que son

delegades per l'Estat o la Comunitat, fins al punt de que es prioritza el servei

mancomunat de diversos municipis a no ser que es justifiqui documentalment que surt

més a compte fer-ho de manera separada.

La Llei Arsal suposa un major control financer de la gestió dels municipis que deixen de

tenir una caràcter polític per passar a ser més un organisme de gestió de serveis.


22

Article 7.4

“Las Entidades Locales solo podrán ejercer competencias distintas de las propias y de las

atribuidas por delegación cuando no se ponga en riesgo la sostenibilidad financiera del

conjunto de la Hacienda municipal, de acuerdo con los requerimientos de la legislación

de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera y no se incurra en un supuesto

de ejecución simultánea del mismo servicio público con otra Administración Pública. A

estos efectos, serán necesarios y vinculantes los informes previos de la Administración

competente por razón de materia, en el que se señale la inexistencia de duplicidades, y

de la Administración que tenga atribuida la tutela financiera sobre la sostenibilidad

financiera de las nuevas competencias”.

4. MARC PLANIFICADOR

4.1 Marc internacional- Europeu

Estratègia Europea en matèria de lluita contra les drogues 2013-2020

L’estratègia de la UE en matèria de lluita contra les drogues proporciona el marc polític

general i les prioritats d’actuació de la UE en aquesta matèria determinades per els

estats membres i les institucions de la UE per el període 2013-2020. Aquest marc ha de

servir de base per als dos plans quadriennals consecutius en matèria de lluita contra la

droga.

L’estratègia s’articula en torn a dos àmbits d’actuació: reducció de la demanda de

drogues i reducció de l’oferta i tres temes transversals: la coordinació, la cooperació

internacional i la investigació, informació, control i avaluació.

Àmbit de reducció de la demanda:

L’objectiu de reducció de la demanda de droga es persegueix amb la prevenció

(ambiental, universal, selectiva i indicada), la detecció a edats primerenques, la reducció

de riscos i perjudicis, el tractament, la rehabilitació i la reinserció social i el restabliment.


23

En l’àmbit de la reducció de la demanda de drogues, l’objectiu de l’estratègia de la UE

en matèria de lluita contra la droga ( 2013-2020) és contribuir a una reducció

quantificable del consum de drogues, de la dependència de la droga i dels riscos i

perjudicis socials i per la salut relacionats amb la droga amb un plantejament integrat,

pluridisciplinar empíricament contrastat, així com a través del foment i manteniment de

la coherència entre les polítiques de sanitat, socials i de justícia.

Àmbit de reducció de l’oferta:

L’objectiu de la reducció de l’oferta de droga es persegueix amb la prevenció i la

dissuasió i desarticulació de la delinqüència relacionada amb la droga, en particular la

delinqüència organitzada, a través de la cooperació judicial i policial, la prohibició, la

incautació dels bens de procedència delictiva, la investigació i la gestió de les fronteres.

En l’àmbit de la reducció de la oferta de droga, l’objectiu de la estratègia de la UE en

matèria de lluita contra la droga (2013-2020) és contribuir a la reducció mesurable de la

disponibilitat de drogues il·legals amb la interrupció del tràfic il·legal de drogues, el

desmantellament dels grups de delinqüència organitzada que participen en la producció

i el tràfic de drogues, la utilització eficaç del sistema judicial penal i l’aplicació eficaç de

la legislació penal basada en la informació i un major intercanvi d’informació. A escala

de la UE es farà incís en la delinqüència a gran escala, tranfonterera i organitzada.

4.2 Marc estatal

El 1985 el Ministeri de Sanitat i Consum va crear el Pla nacional sobre drogues (PNSD)

amb l’objectiu de coordinar i potenciar les polítiques en matèria de drogues que es

porten a terme a Espanya des de les diferents administracions públiques i entitats

socials.

A partir de l’avaluació i anàlisi de l’estratègia nacional sobre drogues 2000-2008 es va

elaborar l’estratègia nacional sobre drogues 2009-2016 i el pla d’acció.

Estratègia nacional sobre drogues 2009-2016. Ministeri de Sanitat i Política Social.


24

L’estratègia nacional sobre drogues 2009-2016 es configura com un marc de referència

per a totes les administracions públiques i les organitzacions socials.

Objectius generals

1er.- Reducció de la demanda

Comprèn des de la promoció de la salut fins a les estratègies de prevenció del consum i

problemes associats, passant per la disminució de riscos i reducció dels danys, i

l’assistència i inserció social.

2on- Prevenció

La prevenció del consum es proposa:

• Promoure una consciència social sobre la importància dels problemes, els danys i els

costos personals i socials relacionats amb les drogues, sobre la possibilitat real d’evitar-

los i sobre la importància que la societat en conjunt sigui part activa de la solució.

• Augmentar les capacitats i habilitats personals de resistència a l’oferta de drogues i als

determinants dels comportaments problemàtics que hi estan relacionats, és a dir,

promoure el desenvolupament de recursos propis que facilitin actituds i conductes de

rebuig.

• Aconseguir retardar l’edat d’inici del contacte amb les drogues, ja que la probabilitat

de desenvolupar problemes d’addicció és més gran com més jove és la persona quan

comença a consumir.

Poblacions diana

• La societat en conjunt. Si bé la societat espanyola no pot considerar-se un «sector»

sobre el qual s’ha d’actuar, la implicació de la ciutadania en general es pot promoure de

maneres diverses: reforçant la participació de la societat civil a través del moviment


25

associatiu, fomentant els valors culturals que incrementen l’autonomia personal i

familiar així com els factors de protecció en general, o mantenint accions informatives

sostenibles a llarg termini.

• La família. La família segueix constituint el nucli més important de socialització; encara

més, és una de les referències més sòlides per als adolescents que, en general, la

consideren, juntament amb els amics, com un dels àmbits més importants de la seva

vida. És per això que s’han de facilitar actuacions que impliquin una millora de les

competències educatives i de gestió familiar, i que afavoreixin la cohesió familiar.

• La població infantil, adolescents i joves. Es tracta de sectors de la població que per

diverses raons (major vulnerabilitat o curiositat) es poden veure més afectats per l’ús de

drogues. Cal assenyalar que els adolescents i joves són els que participen més en els

anomenats consums recreatius de drogues. És imprescindible comptar amb ells, tant a

l’hora d’aplicar les actuacions preventives com a l’hora de dissenyar-les i elaborar-les.

• La comunitat educativa. Per optimitzar els resultats de l’educació sobre drogues és

imprescindible tant la implicació d’alumnes, família i professorat com la coordinació

adequada entre tots ells, i amb els recursos socials i sanitaris del territori local.

• La població laboral. La població laboral inclou un estrat social molt ampli –població

activa– i té unes característiques comunes: estructuració social, territorial, temporal,

recursos humans, tècnics i econòmics. La prevenció del consum de drogues en l’àmbit

laboral exigeix estratègies i actuacions específiques en què és imprescindible la

implicació dels treballadors, sindicats i serveis de prevenció de riscos laborals.

• Col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat. Aquesta Estratègia considera

imprescindible tenir en compte determinats col·lectius que, per diverses raons, es

troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Es tracta de la població immigrant, les


26

minories ètniques o culturals, així com la població amb problemes de salut mental o

amb la justícia i, en general, aquells col·lectius amb dificultats econòmiques, socials,

familiars o personals.

Contextos d’actuació. Per assolir una prevenció eficaç del consum és imprescindible

comptar amb la implicació de sectors socials que compleixen funcions clau de mediació,

així com la cooperació dels professionals que hi treballen.

• Mitjans de comunicació. El paper dels mitjans és clau quant a la creació d’estats

d’opinió i també pel que fa a la formació del parer de la ciutadania sobre els principals

afers que afecten la societat.

• Sistema educatiu sanitari i social. Per aconseguir els objectius de la prevenció cal

comptar amb la implicació del sistema educatiu, dels serveis socials i sanitaris i,

especialment, del conjunt de professionals que participen en la prestació d’aquests

serveis.

• Indústria de l’oci i de l’entreteniment. Moltes persones, especialment els joves,

associen l’oci en general, i en particular l’oci nocturn, amb el consum abusiu d’alcohol i

altres drogues. Per tal d’incrementar la percepció de risc i promoure l’elecció d’opcions

personals i grupals dirigides a disminuir els riscos derivats del consum en contextos

recreatius, és fonamental que les administracions públiques promoguin la implicació

dels empresaris i agents econòmics relacionats amb el sector recreatiu, així com la

formació necessària del personal que treballa en aquest sector.

• Seguretat viària i ciutadania. Les forces i cossos de seguretat, ja siguin de l’àmbit de

l’Estat o de l’àmbit autonòmic o local, també tenen una funció preventiva important,

tant en la tasca de vetllar pel compliment del marc legal com en la de contribuir a

difondre la normativa vigent.


27

3er.- Disminució de riscos i reducció de danys

Els objectius de les intervencions en aquest àmbit són: evitar que el consum

experimental i l’ús esporàdic de drogues es converteixin en ús continuat, i sobretot,

evitar o limitar els danys a la salut de les persones que en consumeixen i, en general, els

efectes sociosanitaris indesitjables relacionats amb el seu ús.

Població diana

Els grups de població beneficiaris d’aquests programes i activitats són:

• Sectors de població consumidors de drogues, no susceptibles de ser inclosos en

programes dirigits a l’abstenció del consum.

• Consumidors d’heroïna de llarga durada.

• Col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat.

Aquesta Estratègia considera imprescindible tenir en compte determinats col·lectius

que, per diverses raons, es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Es tracta de

la població immigrant, les minories ètniques o culturals, així com la població amb

problemes de salut mental o amb la justícia i, en general, aquells col·lectius amb

dificultats econòmiques, socials, familiars o personals.

Contextos d’actuació. Per assolir una prevenció eficaç del consum és imprescindible

comptar amb la implicació de sectors socials que compleixen funcions clau de mediació,

així com la cooperació dels professionals que hi treballen.

• Mitjans de comunicació. El paper dels mitjans és clau quant a la creació d’estats

d’opinió i també pel que fa a la formació del parer de la ciutadania sobre els principals

afers que afecten la societat.

• Sistema educatiu sanitari i social. Per aconseguir els objectius de la prevenció cal

comptar amb la implicació del sistema educatiu, dels serveis socials i sanitaris i,


28

especialment, del conjunt de professionals que participen en la prestació d’aquests

serveis.

• Indústria de l’oci i de l’entreteniment. Moltes persones, especialment els joves,

associen l’oci en general, i en particular l’oci nocturn, amb el consum abusiu d’alcohol i

altres drogues. Per tal d’incrementar la percepció de risc i promoure l’elecció d’opcions

personals i grupals dirigides a disminuir els riscos derivats del consum en contextos

recreatius, és fonamental que les administracions públiques promoguin la implicació

dels empresaris i agents econòmics relacionats amb el sector recreatiu, així com la

formació necessària del personal que treballa en aquest sector.

• Seguretat viària i ciutadania. Les forces i cossos de seguretat, ja siguin de l’àmbit de

l’Estat o de l’àmbit autonòmic o local, també tenen una funció preventiva important,

tant en la tasca de vetllar pel compliment del marc legal com en la de contribuir a

difondre la normativa vigent.

• Entorns de marginalitat o d’exclusió social.

•Col·lectius que per determinades circumstàncies es poden veure especialment afectats

pel consum de substàncies psicoactives.

Aquests programes comprenen una sèrie d’actuacions com: programes de manteniment

amb metadona, intercanvi de xeringues i kits sanitaris, tallers de sexe segur, etc.

Si bé al principi van estar molt relacionats amb la prevenció de la infecció del VIH i la

sida, i en estreta relació amb el consum d’heroïna, aquests programes han anat

evolucionant i actualment inclouen activitats de prevenció d’accidents de trànsit per

consum de drogues, i també actuacions de disminució de riscos, especialment en

contextos d’oci nocturn.


29

Contextos d’actuació

Per obtenir un resultat eficaç en la disminució del risc i en la reducció del dany, les

actuacions s’han de dur a terme, bàsicament a nivell comunitari, en dos grans àmbits: el

de l’atenció social i el sanitari.

Assistència i integració social

L’anàlisi i la revisió de les polítiques de drogues en els últims anys a Espanya permeten

observar l’evolució de la percepció social del fenomen del consum de drogues. Potser el

canvi més significatiu va relacionat amb la concepció de les addiccions com una malaltia

més, que comporta el seu reconeixement. L’atenció sanitària i social a les persones amb

problemes relacionats amb el consum de substàncies psicoactives s’ha d’adaptar a les

noves necessitats.

Població diana

• Persones amb problemes d’addicció que estan en tractament en els recursos de la

xarxa pública o específica d’atenció.

• Persones que consumeixen drogues i van a la xarxa sanitària general per problemes

relacionats amb el consum o per altres problemes de salut.

• Persones amb problemes d’addicció, o que ja han aconseguit l’abstinència i es troben

en vies d’inserció social.

• Persones que es troben internes en centres penitenciaris.

• Menors consumidors de drogues que estan internats en centres de protecció o

reforma.

• La família o entorn amb problemes d’addicció.

• Les persones afectades per patologia dual.

Contextos d’actuació

Els entorns des dels quals es desenvolupa aquest àmbit d’intervenció:

• El sistema sanitari. Mitjançant la implicació dels serveis d’atenció primària i dispositius

específics però mirant d’evitar la duplicació de xarxes assistencials.


30

• Els serveis socials. Mitjançant la coordinació dels treballadors socials amb el sistema

social i sanitari.

• L’àmbit laboral. Mitjançant la coordinació dels serveis de prevenció de riscos laborals,

comitès d’empresa i els sindicats amb els serveis socials i sanitaris.

• El sistema judicial. Mitjançant la coordinació amb el sector sociosanitari.

Reducció de l’oferta

Les actuacions en aquest camp seran diferents en funció de si es tracta de drogues

d’accés legal –tabac, alcohol i medicaments– o de drogues il·legals.

En el primer cas s’ha de posar èmfasi en la normativa sobre publicitat, venda i consum, i

s’ha d’incidir en les edats i els llocs on es poden vendre aquests productes i on és legal el

seu consum, juntament amb les circumstàncies aplicades en cada cas.

Pel que fa a les drogues il·legals, les forces i cossos de seguretat de l’estat, vigilància

duanera, els organismes judicials, i especialment la fiscalia antidroga, actuen en aquest

procés genèric oferta-demanda.

Millora del coneixement científic bàsic i aplicat

En aquest àmbit la nova Estratègia té l’objectiu d’«incrementar la quantitat i la qualitat

de la recerca, amb la finalitat de conèixer millor les diverses variables relacionades amb

les drogues i la seva capacitat de produir addicció, el seu consum i la seva prevenció i

tractament» i «potenciar l’avaluació sistemàtica de programes i actuacions».

Formació

Millorar les competències professionals de les persones que treballen en els serveis

socials, educatius i sanitaris, especialment en els contextos concrets on es realitzin

actuacions destinades a la promoció d’estils de vida saludables.


31

4.3 Marc autonòmic

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va elaborar el 2008 l’estratègia

nacional de prevenció: consum de drogues i problemes associats, recollides en el Llibre

Blanc de la Prevenció a Catalunya que estableix les bases sobre prevenció de

drogodependències a Catalunya.

4.4 Marc local

La Xarxa local de prevenció de les drogodependències de la Diputació de Barcelona

Aquesta Xarxa neix amb la voluntat política i tècnica de desenvolupar un model de

gestió compartida de referència territorial. L’objectiu és impulsar els serveis i programes

de prevenció comunitària mitjançant sistemes d’informació consensuats, i també fer

possible i enfortir el compromís dels ens locals.

El document marc de la Xarxa, Prevenció municipal de les drogodependències: un

compromís institucional i social, estableix les bases tècniques i els criteris generals que

han de permetre el desenvolupament adequat de la prevenció comunitària de les

drogodependències.

Objectius de la Xarxa local de prevenció de les drogodependències

Per consolidar un treball en xarxa és indispensable un marc bàsic de coincidències,

d’integració de voluntats, de corresponsabilitat i de consens. En aquest sentit els

objectius de la Xarxa són:

• Impulsar la prevenció de les drogodependències en l’àmbit local i facilitar la

implementació i el desenvolupament de serveis i programes de prevenció de

drogodependències en el món local.


32

• Garantir l’equitat en serveis i programes de prevenció comunitària en el conjunt del

territori, de manera que en tots els àmbits d’intervenció preventiva que siguin

competència municipal tinguin ocasió de participar en propostes preventives

específiques, de manera equilibrada i ajustada a les necessitats locals.

• Implicar la societat civil en el desenvolupament de les actuacions, de manera que

participi activament en la definició de prioritats i en la implementació i avaluació de les

iniciatives preventives.

• Avançar en l’homogeneïtzació dels sistemes de gestió en el conjunt del territori tenint

en compte la realitat de cada municipi.

• Facilitar la gestió compartida entre tots els agents locals del coneixement amb

formació, innovació, protocols i avaluació.

5. FUNCIONAMENT DEL PLA LOCAL DE PREVENCIÓ D’ADDICCONS

Tant per elaborar aquest Pla com per implementar-lo i fer-ne el seguiment anual s’han

constituït les següents comissions:

5.1. Grup Motor

Aquest grup està format per: la tècnica referent de la Diputació, i la tècnica de Joventut,

tècnics/ques del municipi i agents externs de la xarxa (professional i tècnics). Serà funció

del grup motor presentar a la comissió tècnica propostes per l’elaboració del Pla local de

Prevenció d’addiccions ; el Pla de treball anual i fer-se càrrec de la redacció del Pla, el

seguiment de les accions que es duguin a terme i la seva avaluació. Aquest es reunirà els

cops que sigui necessari al llarg de l’any.


33

5.2. Comissió tècnica

Està formada per tècnics del municipi procedents de tots els àmbits implicats en la

implementació del Pla:

Tècnic/a Serveis Socials

Tècnic/a Educació

Tècnic/a Esports

Tècnic/a Salut Pública

Tècnic/a joventut

Tècnic/a Cultura

Tècnic/a de Comunicació.

Policia local

ABS

CAS

Agents Educatius del Municipi

- Agents Educació Institut Sant Fost

La comissió tècnica la coordinarà la tècnica de Joventut i la tècnica referent de la

Diputació aquesta es reunirà un cop l’any per avaluar les accions realitzades al llarg de

l’any i elaborar el pla de treball del següent any.

5.3. Comissió política

És el màxim òrgan de decisió del Pla Local de Drogues i està formada per representants

polítics amb veu i vot. La composen els següents membres:

Regidoria de Joventut.

Regidoria de Serveis Socials.

Regidoria de Dones i igualtat.

Regidoria de Salut Pública.

Alcaldia


34

Aquesta comissió es reunirà per:

Acordar criteris i aspectes de cooperació anual.

Fer el seguiment i avaluació de les actuacions que es duguin a terme.

Nomenar la comissió tècnica.

Dotar anualment de suport econòmic al pla de prevenció d’addiccions per el

desenvolupament de les activitats.

Aprovar, si s’escau, el pla de treball que presenti la comissió tècnica per l’any

següent.

6. DIAGNÒSTIC DE LSITUACIÓ I DETECCIÓ DE NECESSITATS

ÀMBIT DE REFERÈNCIA: Martorelles

6.1 CARCTERÍSTIQUES DE LA ZONA

Situació geogràfica: comarca i municipi

El Vallès Oriental és la comarca més extensa de l’àmbit metropolità amb 851,9 Km.2

Consta de 43 municipis i una població total de 402.989 habitants; i es troba situada a 30

quilòmetres de Barcelona. La seva capital és Granollers, amb 59.753 habitants. És un

territori que es caracteritza per la seva gran heterogeneïtat, ja que combina zones de

gran implantació industrial i urbana amb zones amb un marcat caràcter rural.

En termes demogràfics la comarca presenta dues polaritats clares, amb centre a

Granollers i Mollet del Vallès, les úniques ciutats amb més de 50.000 habitants a la

comarca i que concentren pràcticament un terç de la població comarcal total.

Predominen els municipis de caràcter mitjà i petit-mitjà, que són els que en els darrers

anys creixen més, i que concentren el 60% de la població comarcal (municipis entre

5.000 i 20.000 habitants). En aquest grup trobaríem Martorelles, que amb 4.882

habitants és un dels pobles petits de la comarca situat a la zona d’influència de Mollet

del Vallès, que exerceix de capital de la zona sud de la comarca, el Baix Vallès.


35

Els municipis més petits, de menys de 1.000 habitants presenten un dinamisme

demogràfic molt petit.

En termes generals però, el creixement demogràfic de la comarca en els darrers anys ha

estat constant i superior a la majoria de comarques que l’envolten, tot i que aquest

darrer any s’ha registrat un creixement molt més limitat,

Martorelles doncs, amb poc més de 4.800 habitants és un poble petit, que toca a Mollet

del Vallès, cosa que significa que aquesta ciutat actua de centre d’activitats i serveis per

a molts dels habitants de Martorelles. El municipi té una superfície territorial petita, de

3,61 km2 i una densitat de població elevada, que es situa en uns 1300 habitants per

quilòmetre quadrat.

Mapa 1. Localització del municipi

Font: Elaboració pròpia


36

6.2 DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES

Context socioeconòmic

Les darrers dades del PIB per comarques (2013) indiquen que el sector amb més pes

econòmic en el conjunt del PIB vallesà és, com dèiem, el sector serveis amb un 53,56%,

important però molt per sota del de Catalunya, que es manté en el 70%. En canvi, a la

comarca hi ha un major predomini del sector industrial, que suposa el 37,56%, mentre

que al conjunt català aquest sector es situa en un 22%. L’agricultura mostra un pes més

elevat a Catalunya que a la comarca, tot i que el seu paper és el més testimonial en les

dades. Martorelles, tot i ser un municipi amb una diversitat econòmica important, es

troba, per ubicació geogràfica, dins la zona fortament industrialitzada del Baix Vallès, tot

i que també al municipi encara es manté una influència important de l’activitat agrícola.

Taula 1. Pes de cada sector dins del PIB

comarcal en %

Primari Indústria Construcció Serveis

Vallès Oriental 0,79 37,56 7,37 53,56

Catalunya 1,90 22,47 7,02 70,08

Font: Anuari Caixa Catalunya

(2014)

Anàlisi de la població El municipi de Martorelles ha passat de tenir l’any 2003 una població de 4.915 habitants

a tenir-ne actualment poc més de 4.880 habitants, això vol dir que en els darrers deu

anys ha registrat un lleuger decreixement de la seva població, de poc més de l’1%


37

Taula 2. Evolució demogràfica

Padró Continu: Població segons sexe

Any Homes Dones Total

2014

2013

2394

2440

2412

2442

4806

4882

2012 2466 2461 4927

2011 2463 2440 4903

2010 2460 2440 4900

2009 2481 2441 4922

2008 2475 2430 4905

2007 2497 2396 4893

2006 2511 2427 4938

2005 2492 2411 4903

2004 2472 2440 4912

2003 2466 2449 4915

Font: Elaboració pròpia amb dades de l'IDESCAT

L’anàlisi per edat i sexe de la població indica que el municipi de Martorelles té un

important pes de població adulta, amb una estructura demogràfica relativament

madura, és a dir, amb un pes important dels grups d’edats compresos entre els 30 i 40

anys. S’aprecia una lleugera recuperació per la base (grups d’edat de 0-4 anys), fruit del

fet que el volum de població en edat reproductora (majors de 34 i fins a 44 anys) són els

grups d’edats on es concentra un major nombre de població del municipi. Dins de la

població jove, els grups d’edat més important són els d’entre 20-24 anys, tot i que la

dinàmica en els propers 4 anys serà de creixement de la població més jove (de 10 a 14

anys), per la lleugera recuperació de la base de la piràmide que abans esmentàvem.


38

Font: Elaboració pròpia. Idescat

Cal dir que el percentatge de joves (agafant les edats de 16 a 29 anys) del municipi es

situa l’any 2013 en el 16%, percentatge que és lleugerament inferior al que es registrava

fa deu anys, quan el percentatge de joves del municipi era del 22% respecte a la

població total. Aquest descens en el pes de la població jove respecte la població total té

a veure amb l’estructura demogràfica total, ja que al municipi han anat guanyant pes la

població adulta amb una edat propera o superior als 40 anys. S’ha de dir, que respecte

al conjunt comarcal aquesta pèrdua de població jove també s’ha registrat en altres

municipis de la comarca, ja que en els darrers 10 anys el creixement de la població ha

estat molt més moderat, per tant, el cas de Martorelles no és pas un cas extraordinari ni

molt diferent al de altres municipis. D’altra banda, si calculem el percentatge de joves

agafant les edats de 16 a 34 anys, el pes dels joves del municipi suposa el 25% de la

població total, o sigui, que 1 de cada 4 habitants del municipi és població jove.


39

Si analitzem un altre indicador com l’índex de recanvi de les poblacions actives (que

calcula el quocient entre els grups d’edat de 60-64 anys respecte el grup d’edat de 15-19

anys, és a dir, podríem dir que és l’indicador que mesura els qui surten del mercat de

treball respecte la generació que en un futur hi ha d’entrar), veiem que s’ha passat d’un

índex del 110% l’any 2009 al 133% l’any 2012: en termes demogràfics el moment actual

és lleugerament menys favorable al recanvi generacional, ja que el percentatge de

recanvi ha registrat un lleuger augment, pel creixement de la població adulta jove,

sobretot a partir dels 45-49 anys (és a dir, caldrien més joves per substituir les

generacions que surten del mercat de treball).

Cal dir també una altre de les característiques demogràfiques del municipi és que

Martorelles registra un saldo migratori negatiu, és a dir, que el nombre de residents que

marxen suposen un volum de població major al total de la població que arriba al

municipi, i aquest saldo negatiu s’ha doblat el darrer any (2013) respecte l’any anterior.

L’any 2011 es va registrar un saldo migratori positiu, tot i que lleuger. La població que

deixa el municipi es trasllada, majoritàriament, a altres punts de la comarca.


40

Taula 3. Evolució del saldo migratori de Martorelles

Mateixa Resta de la Resta de Resta

Any comarca província Catalunya Estat espanyol Total

2013 -59 -7 -1 6 -61

2012 -4 -1 -13 -13 -31

2011 -3 5 2 11 15

2010 -18 -4 -7 -4 -33

2009 -22 3 -8 -8 -35

2008 -20 14 -5 -23 -34

2007 -8 15 4 -28 -17

2006 -51 37 -10 -16 -40

2005 -36 51 -15 -16 -16

2004 -20 4 -22 -15 -53

Font: Elaboració pròpia. Idescat

Per edats, el saldo migratori negatiu afecta sobretot a la població jove. Segurament, en

el moment que decideixen emancipar-se escullen fer-ho cap a un municipi veí que

disposi de més serveis i recursos.

MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS

Pel que fa a la immigració estrangera, hem de dir que a Martorelles, d’acord a les dades

oficials recollides del darrer Padró d’Habitants, el pes de la població estrangera és molt

baix i suposa poc més del 4%.

Així, el total de població amb nacionalitat estrangera que es comptabilitza al municipi,

l’any 2013, és de 227 habitants. Si bé respecte a la població total la població amb


41

nacionalitat estrangera no suposa un pes molt significatiu si que si relacionem cada

col·lectiu respecte al total de població d’aquell mateix col·lectiu el pes dels joves és prou

important: pràcticament, el 36% d’aquesta població estrangera són joves entre 15 i 34

anys. I entre els joves de 15 a 29 anys, els joves estrangers suposen pràcticament la

quarta part de la població.

Taula 4. Joves i població estrangera. Any

2013

Població

% total pobl.

estrangera

% pobl.

Total

Joves de 15-29 53 23% 1,09%

Joves de 15-34 83 36% 1,70%

Font. Elaboració pròpia. Idescat

Si analitzem les dades d’immigrants amb nacionalitat estrangera segons lloc de naixement cal

destacar que sobretot destaca el pes dels immigrants procedents del continent africà, així com

d’altres països de la Unió Europea i immigrants procedents d’Amèrica del Sud. Cal dir també que

les darreres dades disponibles de població immigrada estrangera indiquen que hi ha una

marcada tendència a reduir-se la xifra d’immigrants estrangers que arriben al nostre país. i a

més en aquest context actual de crisi, també es constata un augment de la tendència a retornar

al país d’origen, sobretot per part de la població d’Amèrica del Sud, d’aquí probablement que en

els darrers anys el percentatge total de població estrangera hagi disminuït lleugerament en

aquest municipi: per exemple, l’any 2011 la xifra d’immigrants amb nacionalitat estrangera que

es comptabilitzava al municipi era de 274 residents, xifra lleugerament superior a l’actual, de

227.


42

Característiques de la població

(Algunes part de dades d’aquest apartat conté només dades a nivell comarcal, perquè

són les úniques disponibles. Difícilment però el comportament municipal serà molt

diferent al del conjunt de la comarca)

ESTAT CIVIL DE LA POBLACIÓ

Les dades relatives al Cens de Població 2011 ens aporten informació respecte a aquest

punt. Així, segons les principals dades que es desprenen d’aquesta, comprovem que

l’any 2011 a Martorelles predominava el conjunt de persones casades (50% del total) i

d’estat civil solter (38% del total). Les persones vídues, separades o divorciades

suposaven l’11% del total. Per sexes es detecten diferències entre homes i dones pel

que fa a les persones solteres, amb un major predomini d’homes solters, registrant una

diferència força superior al conjunt de dones solteres. La resta, població vídua o

divorciada, el predomini, tot i que lleuger, és femení. Molt problement aquesta

diferència es deu a l’augment de l’esperança de vida, que beneficia més a les dones que

arriben a viure més anys que la seva parella masculina.

Taula 5. Població segons estat civil i sexe Martorelles. Cens 2011

HOMES DONES TOTAL

Solters/eres 1.033 835 1.868

Casats/ades 1.257 1.218 2.475

Alguna vegada casats * 148 364 512

Font: Idescat i elaboració pròpia

* inclou vidus, separats i divorciats


43

Malgrat no poder disposar de dades que creuin l’estat civil amb l’edat, si més no a nivell

dels municipis, és important afegir que, com s’indica a l’Informe elaborat per

l’Observatori de la Joventut,1 el context de crisi actual dificulta amb força l’evolució de la

taxa d’emancipació a Catalunya. Les dades corresponents al segon trimestre de 2014,

mostren com la taxa d’emancipació de les persones joves d’entre 16 i 29 anys és del

25,4%, un 0,2% menys que el trimestre anterior. Així, es fa evident que la lleugera

recuperació de l’ocupació juvenil (respecte a la qual a l’apartat de Joves i mercat de

treball veure’m dades concretes) encara no ha arribat a l’emancipació, doncs. El

percentatge de joves que viuen fora de la llar d’origen, que havia crescut

considerablement des de l’any 2000, ha anat disminuint al llarg d’aquest període.

EDUCACIÓ

En els darrers anys, s’ha produït un increment notable dels nivells d’instrucció de la

població potencialment activa (15-64 anys), tant a la comarca del Vallès Oriental, com al

conjunt de les nostres societats. La principal causa d’aquesta evolució és la substitució

de les generacions nascudes als anys vint, amb uns nivells d’instrucció molt baixos, per

generacions nascudes als anys setanta i vuitanta, que s’han beneficiat de la

generalització de l’ensenyament reglat i obligatori.

Les darreres dades oficials (cens 2011) palesen com entre la població de la nostra

comarca i especialment entre els joves, encara es manté el pes predominant dels nivells

d’instrucció primaris i els qui han cursat estudis de formació professional de primer

grau, que els ha donat el grau d’aprenents. Val a dir també que l’augment de la població

comarcal influeix en l’augment de joves sense estudis o amb els estudis primaris i prou, i

això afecta encara de forma especial a molts joves de poc més de 20 anys. Les dades

més actuals, derivades del Cens de l’any 2011 no presenten una variació massa

substancial, en el sentit que el gruix de la població de la comarca té estudis fins a nivells

d’instrucció primaris.

1 Observatori Català de la Joventut (2014): Situació laboral de les persones joves a Catalunya, dades relatives al segon trimestre de l’any 2014.


44

Taula Població de 16 anys i més segons nivell d’instrucció. Martorelles any 2011

Altres dades més actuals que ens ajuden a dibuixar la realitat educativa del municipi són

les relacionades amb centres educatius i alumnes per nivell d’estudis. Aquestes dades

les facilita el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya2, i ens

permeten conèixer exactament quins centres educatius té el municipi i quants alumnes

hi ha per cada tipus d’ensenyament de règim general. Martorelles però és un poble

petit, només disposa de dos centres de primària, l’escola Les Pruneres i el col·legi Simeó

Rabassa, i per iniciar els estudis secundaris els joves s’han de desplaçar a Sant Fost de

Campsentelles.

Hi ha altres dades però que també ens són útils per comprovar si hi ha una major o

menor tendència a continuar els estudis després de l’ESO, tot i que malauradament

noes pot disposar d’aquestes dades a nivell municipal. La referència comarcal però

indica, tal i com veiem a la taula, un lleuger increment de la taxa d’escolarització als 16 i

als 17 anys:

2 Les dades del Departament d’Ensenyament estan actualitzades fins al curs 2012-2013.

No sap

llegir o Sense Educació Batxillerat FP grau FP grau Grau Llicenciatura

escriure estudis primària ESO superior mitjà superior Diplomatura universitari i doctorat Total

... 419 595 1265 501 373 476 242 .. 105 4125

… 10,18 14,42 30,67 12,15 9,04 11,54 5,87 2,60 100,00

Font: Idescat, a partir del Cens de població i

habitatges de l'INE.


45

Taula 9. Taxes específiques d'escolarització

Vallès Oriental. Sèrie temporal.

Taxes específiques per 100

hab.

Any Als 16 anys Als 17 anys

2011 82,99 74,66

2010 85,73 73,35

2009 84,99 72,28

2008 82,14 69,86

2007 84,42 69,64

2006 85,27 66,00

2005 80,61 65,72

Podem observar però que la taxa d’escolarització entre els 16 i els 17 anys cau amb

força: això indica una pèrdua important d’alumnat en el moment de transició del pas de

l’ensenyament secundari obligatori al no obligatori.

Mercat de treball

L’inici de la crisi econòmica l’any 2008 provoca que des de ja fa uns anys parlem del mal

comportament de les dades referents al mercat de treball. En concret, les dades d’atur

han registrat forts increments generalitzats a tota la comarca i per tots els grups d’edat.

En el període 2009-2013 i primers de l’any 2014 tots els municipis del Vallès Oriental

han obtingut resultats negatius en l’àmbit del mercat de treball.

El càlcul de la població activa estimada3 ens permet disposar, cada any, de dades

relatives al volum de la població en edat de treballar que hi ha a la comarca i als

municipis que la composen. Aquesta estimació ens permet disposar de xifres que

s’acosten més a la situació actual i superar el desfasament de les dades oficials,

derivades del Cens del 2001.

3 Elaboració de la Xarxa d’Observatoris de la Diputació de Barcelona, a partir de les dades del padró municipal (web

INE), i l’Enquesta de Població Activa de la província de Barcelona (Hermes en base a microdades de l’INE).


46

Taula 11. Població Activa Local Estimada. Martorelles 2013

Edat Homes Dones Total

16-19 23 14 37

20-24 105 80 185

25-29 127 116 243

30-34 196 173 369

35-39 212 164 376

40-44 173 145 318

45-49 185 161 346

50-54 155 143 298

55-59 127 101 228

60-64 69 47 116

TOTAL 1.372 1.144 2.516

Font de les dades: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia

D’acord a aquest càlcul, la Població Activa Local Estimada (PALE) l’any 2013 al municipi

de Martorelles suma un total de 2.516 persones. Això suposa un descens lleuger

respecte a les dades de població activa de l’any 2009, la pèrdua de població activa ha

estat d’unes 80 persones. De fet, al conjunt de municipis de la comarca és comú el

descens d’aquesta dada, ja que la tendència a l’envelliment de la població activa és un

element clau de les societats actuals. Martorelles però al ser un poble petit ha registrat

potser un descens relatiu superior al de altres municipis de la comarca.

La PALE dels grups d’edats més joves suma un total de 465 persones amb edats entre els

16 i els 29 anys, i un total de més de 830 joves si ho ampliem fins al grup dels que tenen

entre 30 i 34 anys. Així, els joves representen el 33% del total de la població activa

estimada, és a dir, un terç de les persones actives a Martorelles està format per joves

que es troben en disposició de buscar feina i/o treballar.


47

Pel que fa a l’atur, si analitzem l’any 2013 en el seu conjunt, podem dir que ha viscut un

elevat augment respecte l’any 2009, increment registrat a tots els municipis de la

comarca i a tots els àmbits superiors (Catalunya, Estat, UE...). Si analitzem les dades de

l’Enquesta de Població Activa corresponents al segon trimestre de l’any 2014, pel

conjunt de Catalunya, indiquen que l’atur juvenil registra xifres molt elevades: del grup

de joves actius de 16 a 19 anys el 64,5% està buscant feina. L’atur afecta amb més força

als més joves. Tot i que cal dir que en aquestes edats és on hi ha menys població activa

(perquè molts estan estudiant), el percentatge és molt alt i indica que el que s’ha tornat

realment complicat durant la crisi és trobar una primera feina, especialment entre les

persones joves sense qualificació.

Pel que fa a les dades de les que disposem en l’àmbit local, molt més limitades, hem de

dir que el municipi de Martorelles va registrar el mes de setembre de l’any 2014 un total

de 415 persones a l’atur, de les quals una seixantena eren joves entre 16 i 29 anys, xifra

que augmenta en 32 joves si ampliem la selecció dels joves aturats als qui tenen de 30 a

34 anys. És a dir, que 1 de cada 5 aturats al municipi és una persona jove.

Si mirem les dades registrades un any abans, és a dir, el mes de setembre de 2013 veiem

que s’ha registrat un lleuger descens de l’atur, que era de 476 persones davant les 415

del mes de setembre passat. Aquest descens de l’atur ha afectat a tots els grups d’edats

i a ambdós sexes, i d’una manera especial als joves, sobretot als de 30 a 34 anys. Aquest

descens en l’ocupació dels joves es pot relacionar amb el fet que en un context

d’escassa ocupació i elevada crisi, els joves, sobretot els de menor edat, no es registren

a l’atur, no ho veuen com un tràmit necessari per buscar feina perquè en general el

context és de manca de feina. En molts casos, s’ha constatat un allargament del període

formatiu i/o una recerca de feina més vinculada a l’economia submergida. Per tant, la

situació envers els joves encara s’agreuja més, en el sentit que la predisposició a buscar

feina queda limitada a les escasses expectatives que ofereix l’entorn laboral i econòmic.


48

Taula 12. Atur registrat per edats i taxa d’atur. Setembre 2014

Font de les dades:

Departament d’Empresa

i Ocupació de la

Generalitat de Catalunya

i elaboració pròpia

A la taula anterior podem observar les dades absolutes i les taxes d’atur registrades per

grups d’edat. Veiem que entre els joves els qui registren unes taxes d’atur més elevades

són els joves menors de 20 anys (el 19%!), i els joves de 20 a 29 anys, amb una taxa que

supera el 13%. Les taxes d’atur més elevades les trobem entre les persones de més de

50 anys, i especialment els majors de 59 col·lectiu entre el qual es troben les persones

que majoritàriament si que s’inscriu a l’atur.

L’anàlisi de les taxes d’atur registrades per edat i sexe indiquen que no hi ha diferències

notables entre nois i noies, les diferències per sexes es fan més visibles a partir dels 25

anys. De fet, en general però és segueix la tònica registrada a altres municipis de la

comarca o al conjunt comarcal, on les noies registren nivells d’atur més elevat a partir

dels 25-29 anys. Normalment, les noies allarguen el seu període formatiu (d’aquí que

entre els menors de 20 anys els nois siguin els qui tinguin una taxa d’atur més elevada,

Atur registrat

Taxa atur

Homes Dones Total Homes Dones Total

Menors de 20 anys 4 6 10 20,60% 15,84% 18,65%

De 20 a 24 anys 14 14 28 13,63% 12,52% 13,11%

De 25 a 29 anys 10 16 26 12,38% 14,50% 13,40%

De 30 a 34 anys 16 16 32 12,33% 14,40% 13,31%

De 35 a 39 anys 24 29 53 13,14% 16,45% 14,66%

De 40 a 44 anys 20 22 42 14,43% 17,52% 15,85%

De 45 a 49 anys 30 37 67 16,08% 18,91% 17,37%

De 50 a 54 anys 28 25 53 18,43% 22,35% 20,27%

De 55 a 59 anys 32 40 72 21,99% 34,99% 27,68%

Majors de 59 anys 10 22 32 27,06% 48,07% 35,85%

TOTAL 188 227 415 15,59% 19,34% 17,32%


49

ja que estan més actius en la recerca de feina, mentre que les noies segueixen

estudiant) i un cop acabat aquest és quan de forma activa es posen a buscar feina dins

del mercat laboral normalitzat. Val a dir però que la crisi ha produït una igualtat en

termes d’atur que fins ara no s’havia registrat, amb uns nivells d’atur elevats i amb

tendència a igualar-se entre homes i dones, bàsicament entre els 25 i els 50 anys, quan

tradicionalment es partia de valors d’atur força més baixos entre els homes.


Un altre element que val la pena analitzar en temes de mercat de treball és el volum de

contractació, que ha anat patint una variació important des dels inicis de la crisi

econòmica. Així, el total de contractes registrats l’any 2013 ha estat de 860 i l’any 2009

aquest total es situava en 1.997, és a dir que s’ha registrat un descens notable de

pràcticament 1.000 contractes, el que en termes relatius significa un descens del 15%

en la xifra total de contractes. Aquest descens en els contractes afectat a tots els grups

d’edats. Si analitzem el que ha passat entre els joves, veurem que de 16 a 25 anys l’any

2009 es comptabilitzava un registre de 407 contractes; l’any 2013 la xifra de contractes

registrats entre els joves d’aquestes edats puja poc més d’un total de 155 contractes, el

que significa un descens superior al 50%.


50

D’altra banda, és evident que aquestes dades encara es poden analitzar des d’una altre

punt de vista, així, si analitzem la “qualitat” d’aquesta ocupació, veurem com és la

contractació temporal i més precària la que ha augmentat de forma més generalitzada, i

en aquest sentit, el municipi no s’escapa d’aquesta realitat. Així, si per exemple

analitzem les dades corresponents al mes de setembre de 2014, mes en el qual es van

registrar un total de 243, el 25% es van fer a joves menors de 30 anys. Ara bé, si mirem

la durada dels contractes, podem observar com el 92% del total de contractes fets són

de caràcter temporal; més concretament, de fet, vora la meitat del total de contractes

són de durada inferior a un mes i són als quals en molts casos s’acullen els més joves. i hi

ha un altre volum important de contractes que són de durada oscil·lant entre els 3 i els 6

mesos. Malauradament aquesta és la tònica que es registra també al conjunt comarcal i

altres àmbits superiors com Catalunya, on les dades més recents de contractació

indiquen que la temporalitat s’enfila cap al 85% dins del total de contractes.

A la taula següent hem posat les dades relatives al mes de setembre dels anys 2013 i

2014. Podem veure com aquest darrer any la contractació ha augmentat amb força (de

76 contractes registrats el mes de setembre del 2013 s’ha passat als 193 d’aquest

setembre) tot i que la nota negativa estaria en el fet que l’augment de la contractació és

un reflex de l’augment de la precarietat laboral, ja que la xifra de contractes de menor

durada s’ha doblat en aquests 12 mesos.


51

Taula 14. Contractació per edat. Setembre 2013-2014

Edat 2013 2014 Variació

Menors de 20 anys 1 7 6

De 20 a 24 anys 12 18 6

De 25 a 29 anys 17 25 8

De 30 a 44 anys 24 89 65

Majors de 45 anys 22 54 32

TOTAL 76 193 117


L’anàlisi dels contractes en funció dels grups d’edat fa encara més visible el que fins ara

hem comentat; les persones més joves (especialment, els que tenen edats entre 20 i 30

anys) pateixen una elevada temporalitat quan aconsegueixen accedir a un contracte, si

bé és cert que la precarietat laboral s’ha fet extensiva a tota la població i tots els grups

d’edat, malauradament.



52

Per tal d’acabar de tenir una foto de quina és la situació de la contractació al municipi,

cal que observem com ha anat la contractació ha través de les empreses de treball

temporal (ETT), empreses on sovint molts joves cerquen la possibilitat de treballar. En

aquest sentit, les dades entre l’any 2013 i les disponibles del 2014 indiquen cert

augment de la contractació ha través d’aquestes empreses, tot i que no és pas entre els

joves on es registra un increment més notable de contractes via ETT: la població adulta

és la que de forma majoritària busca feina a través d’aquestes empreses i es beneficia

de ser contractada.

Taula 15. Contractació per ETT. Comparativa anys 2013 i 2014 (setembre)

Edat 2009 2012 Variació %Variació

Menors de 20 anys 0 0 0 0 %

De 20 a 24 anys 2 5 3 60%

De 25 a 29 anys 4 6 2 33%

De 30 a 44 anys 2 23 21 91%

Majors de 45 anys 1 5 4 80%

TOTAL 9 39 30 77%


En resum,

Martorelles és un municipi on es registra un creixement demogràfic força limitat.

Tot i això, en aquests moments i encara en els propers 5-10 anys, el volum de

població jove i infantil pot registrar un relatiu augment, amb tot el que això

implica de necessitats i serveis.

La situació recent del mercat de treball de Martorelles, igual que la resta de

municipis, bé determinada pel context de crisi econòmica, per l’ augment


53

significatiu dels d’aturats registrats del municipi i pel mateix context d’escàs

creixement i dinamisme del municipi. Aquest context dificulta l’entrada al mercat

de treball dels joves i el creixement econòmic del poble.

Els joves són el col·lectiu amb més problemes per entrar al mercat de treball

especialment els menors de 20 anys i els joves de 20 a 24. Les diferències

registrades per sexe no són especialment significatives, tot i que l’atur per sexes

tendeix a igualar-se a partir dels 25-29 anys. En general però es segueix força la

tònica comarcal, amb uns nivells d’atur superiors entre les nois en les edats més

joves, i amb un predomini, entre les noies, d’allargar els estudis i assolir formació

superior (tot i que la tendència a aquest allargament dels estudis també s’està

donant entre els nois).

També cal destacar l’elevada taxa de temporalitat en les contractacions, que

afecta de manera especial als joves, que normalment quan entren al mercat

laboral ho fan de forma temporal i amb un contracte de durada ínfima. Per això,

tenint en compte que els contractes temporals que més es signen són els d’obra

o servei i els eventuals per circumstàncies de la producció, no és estrany el fet

que la rotació en la contractació també sigui molt més elevada en els joves, és a

dir, que un mateix jove pugui tenir dues o més possibilitats que una persona

adulta de disposar d’un contracte temporal dins del mateix any.

Temporalitat i precarització laboral, dos elements que influeixen i molt, en el

dia a dia dels joves del municipi i per extensió de la comarca, cosa que accentua

també la seva vulnerabilitat, davant del sistema i la situació imperant.


54

6.3 DADES QUANTITATIVES

Les dades sobre l’abast del consum de drogues entre la població que es mostren a

continuació provenen del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i del Pla

Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

ESCA – ENQUESTA DE SALUT DE CATALUNYA 2013

CONSUM DE TABAC

El 26,5% de les persones de 15 anys i més són fumadores (diàries o ocasionals), el 32,2%

dels homes i el 20,9% de les dones. Es manté el descens del percentatge de població

fumadora en el període 1990-2013. Els homes tenen prevalences de tabaquisme

superiors a les dones en totes les edats. El consum és menor entre els homes de grups

socials més benestants i entre els que tenen estudis universitaris, i entre les dones amb

estudis primaris o sense estudis. En relació amb els comportaments relacionats amb la

salut, entre els anys 2010 i 2013 disminueix el percentatge de consum de tabac en la

població de 15 anys i més, i és significatiu el descens entre el 2011 i el 2013.

El 26,5% de les persones de 15 anys i més són fumadores (diàries o ocasionals), el 32,2%

dels homes i el 20,9% de les dones.

Consum de tabac en la població de 15 anys i més, per sexe. Catalunya, 2013.


55

Els homes tenen prevalences de tabaquisme superiors a les dones en totes les edats,

amb percentatges molt propers entre els joves de 15 a 24 anys i més allunyats a mesura

que els grups són de més edat.

El percentatge de població fumadora en el període 1990-2013 ha disminuït,

especialment entre els homes, i es manté el descens (gràfic 12).

La proporció d’homes fumadors és més baixa en els grups socials més benestants i entre

els que tenen estudis universitaris. Per nivell d’estudis, el consum és menor entre les

dones amb estudis primaris o sense estudis.

Prevalença de població de 15 anys i més fumadora, per classe social i sexe, i per nivell d’estudis i sexe.

Catalunya, 2013


56

El 44,7% dels homes de 65 anys i més són exfumadors. La població que no ha fumat mai

és superior, en termes relatius, en les dones, amb diferències poc rellevants entre els

adults joves però molt importants a mesura que els grups són de més edat. Nou de cada

deu dones de 65 anys i més no han fumat mai. La taxa d’abandonament en la població

de 15 anys i més és del 43,5%, amb valors molt similars per sexe.

CONSUM D’ALCOHOL

El 3,9% de la població de 15 anys i més fa un consum de risc d’alcohol (el 6,0% dels

homes i l’1,9% de les dones; vegeu l’annex B). El 62,4% de la població fa un consum de

baix risc (el 69,4% dels homes i el 55,5% de les dones).

Consum d’alcohol en la població de 15 anys i més, per sexe. Catalunya, 2013


57

La prevalença de bevedors de risc és superior en els homes en totes les edats. El

percentatge més elevat de bevedors de risc s’observa en el grup de 15 a 24 anys, amb

una prevalença del 13,8% per als nois i del 6,2% per a les noies.

Consum de risc d’alcohol en la població de 15 anys i més, per grup d’edat i sexe. Catalunya, 2013

El consum de risc d’alcohol és més elevat en la classe social alta i entre les persones que

tenen estudis universitaris, tant en homes com en dones (vegeu les taules de resultats a

l’apartat 8).

Consum de risc d’alcohol en la població de 15 anys i més, per classe social i sexe i per nivell d’estudis i sexe. Catalunya, 2013

Criteri de consum de risc: Homes: superior o igual a 28 UBE/setmana o 5 consumicions seguides al menys un cop al mes.


58

Dones: superior o igual a 17 UBE/setmana o 5 consumicions seguides al menys un cop al mes. CONSUM DE MEDICAMENTS

A l’enquesta que realitza el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’any

2013 es van incloure preguntes relacionades amb el consum de medicaments.

D’aquestes dades es poden extreure les següents conclusions:

El 63,0% de la població de 15 anys i més (el 55,6% dels homes i el 70,2% de les dones) i

el 30,0% dels menors de 0 a 14 anys (el 33,0% dels nens i el 26,8% de les nenes) han

consumit algun medicament durant els dos dies anteriors a l’entrevista. El consum de

medicaments en la població adulta és més elevat en les dones que en els homes en tots

els grups d’edat, llevat del grup de 65 a 74 anys, en què el percentatge de consum de

medicaments és més elevat en els homes).

Població general que ha consumit algun medicament els dos dies anteriors a l’entrevista, per grup d’edat i

sexe. Catalunya, 2013


59

El percentatge de població de 15 anys i més que ha consumit algun medicament no

presenta diferències per classe social. El consum és més baix entre les persones que

tenen estudis universitaris.

En la població de 0 a 14 anys, la proporció de menors que han consumit algun

medicament els darrers dos dies és més baixa entre les classes socials més desfavorides.

Els medicaments que la població adulta ha consumit en proporcions més elevades són

l’aspirina o similars per alleujar el dolor i/o antiinflamatoris (el 27,2%), seguits dels

fàrmacs per a la hipertensió arterial (el 20,7%) i els medicaments per al control del

colesterol (el 14,3%; gràfic 74).

Gràfic 74. Consum de medicaments els dos dies anteriors a l’entrevista en població de 15 anys i més segons tipus de medicament, per sexe. Catalunya, 2013


60

ESTUDES – ENQUESTA ESTATAL SOBRE L’ÚS DE DROGUES EN ENSENYAMENTS

SECUNDARIS 2012/2013

L’ESTUDES és una enquesta que realitza el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat

cada dos anys entre estudiants de 14 a 18 anys de tota Espanya. L’última enquesta

publicada ha estat la corresponent als anys 2012/2013.

Aquesta última enquesta es va realitzar a més de 27.000 estudiants de 747 centres

educatius públics i privats de tota Espanya, per tant ens aporta una amplia informació

sobre la situació i les tendències dels consums de drogues, patrons de consum i actituds

que tenen els joves estudiants davant les drogues.

CONSUM DE TABAC

El consum de tabac a Espanya s’estabilitza després de la tendència descendent que es va

iniciar al 2004. El consum des de fa anys és més estès entre les dones que entre els

homes, però la tendència dels últims anys és a que cada vegada sigui més similar. La

percepció del risc davant el consum diari de tabac augmenta i més d’un 90% de joves

opina que pot produir molts problemes de salut.


61

L’evolució del número de cigarretes que fumen els joves diàriament ha disminuït, tot i

que va haver un augment en 2010 i 2012, les xifres es mantenen per sota de les del

2004.


62

CONSUM D’ALCOHOL

La tendència del consum d’alcohol presenta un repunt al 2012, en el que el 81,9% dels

joves enquestats ha consumit alcohol en l’últim any i un 75% ho ha fet en l’últim mes.

L’evolució del percentatge de joves consumidors d’alcohol en els últims anys:

La tendència a emborratxar-se és ascendent. Més de la meitat dels joves de 16 anys s’ha

emborratxat en l’últim any i el percentatge d’estudiants que s’emborratxen augmenten

amb l’edat, arribant als 17 anys a més d’un 60% en noies i més d’un 65% en nois.

Tot i que als 17 anys el percentatge de noies que s’emborratxa és menor que el de nois,

als 14, 15 i 16 anys el nombre de noies que s’emborratxa supera al de nois.


63

El consum de tipus intensiu (binge drinking), que es considera consumir 5 o més

gots/copes en unes dues hores, també presenta una tendència a l’alça. Com podem

observar al gràfic, un 55,8% dels nois de 17 anys ha fet binge drinking en l’últim mes i

més d’un 45% de noies.

Aquest consum intensiu es realitza més entre els joves de més edat, essent superior el

percentatge de noies que el fan amb 14 i 15 anys, però superior en els nois de 16 i 17

anys.

El supermercat (61,8%), bars o pubs (57,7%) són els llocs on amb més freqüència els

escolars aconsegueixen l’alcohol, malgrat que la venda menors està prohibida. També hi

ha un 16,8% que consumeixen alcohol al propi domicili.

6 de cada 10 menors consumeixen alcohol en bars/pubs i 5 de cada 10 en discoteques.

El 57% consumeix alcohol en espais oberts.


64

La tipologia de begudes que es consumeix varia segons els dies de la setmana, ja que els

caps de setmana beuen més combinats i entre setmana predomina la cervesa.

CONSUM DE CÀNNABIS El cànnabis és la droga il·legal més consumida per un major percentatge de joves. Al

2012 es va frenar la tendència descendent iniciada al 2004, tot i que el nombre

d’estudiants que consumeix cànnabis continua essent elevat, tenint un 2,7% dels joves

un consum diari.


65

Tot i que s’aprecia una estabilització en el consum de cànnabis en els últims anys,

s’observa una tendència ascendent del consum de risc.

El consum de cànnabis s’associa a un pitjor rendiment escolar. El 44% d’adolescents que

han consumit cànnabis ha repetit curs enfront a un 27,9% repetidors entre els no

consumidors.


66

CONSUM DE MEDICAMENTS En quant al consum de medicament, l’ESTUDES presenta dades del consum

d’hipnosedants en joves, i s’observa que són la substància que més joves consumeix

després de l’alcohol, el tabac i el cànnabis.

En el consum d’hipnosedants s’observa una tendència ascendent del seu consum,

essent més prevalent en noies que en nois en una proporció de 1,5.

CONSUM GLOBAL DE DROGUES

L’alcohol, el tabac i el cànnabis són les 3 drogues més consumides pels joves d’entre 14 i

18 anys, seguits dels hipnosedants, la cocaïna i l’èxtasi.


67

Respecte al gènere, les dades demostren que el consum de tabac, alcohol i

hipnosedants està més estès entre les dones, mentre que el consum de drogues il·legals

està més estès entre els homes.

També observem que en relació a l’edat de consum de drogues, el percentatge de

consumidors augmenta amb l’edat. El consum d’alcohol en joves de 14 anys és d’un

63,1%, de 84,2% amb 16 anys i d’un 91,3% amb 18 anys.


68

En relació al cànnabis el 10,5% dels joves enquestats amb 14 anys són consumidors, un

26,4% amb 16 anys i un 38,4% amb 18 anys.

En quant a l’edat mitjana d’inici de consum es situa entre els 13 i els 16 anys, observant-

se una tendència estable de l’evolució.

En quant a la informació que reben els joves sobre drogues i els seus efectes associats,

l’ESTUDES detecta que el 77,2% se senten suficientment informats, davant el 22,8% que

diuen no estar-ho.

En quant a les vies principals d’informació mitjançant reben informació, el 67,3% reben

informació de les mares, un 61,1% dels pares, un 61,4% diuen que reben informació dels

professors, un 67,5% de xerrades i cursos i un 61% diuen que reben informació dels

mitjans de comunicació. Malgrat els joves diuen que reben informació per diferents

canals, manifesten que s’estimarien més rebre informació sobre drogues mitjançant els

professionals sanitaris, mitjançant cursos i xerrades i mitjançant internet.


69

EDADES – ENQUESTA DOMICILIÀRIA ESTATAL 2013/2014

L’EDADES és una enquesta domiciliària que realitza el Ministeri de Sanitat, Serveis

Socials i Igualtat cada dos anys entre adults de 15 a 64 anys. L’última enquesta publicada

ha estat la corresponent als anys 2013/2014. Aquesta última enquesta es va realitzar a

més de 23.000 adults, dels que més de 2.000 eren de Catalunya.

Amb aquesta amplia enquesta s’obtenen dades sobre patrons de consum, disponibilitat

i riscos percebuts, així com les vies d’obtenció de substàncies i d’informació sobre

drogues.

Aquesta última enquesta ens mostra que la proporció de consumidors de drogues al

2013 respecte al 2011 ha augmentat lleugerament en les substàncies legals, mentre que

disminueix lleugerament el consum de substàncies il·legals, incloent-hi el cànnabis, que

continua essent la substància il·legal més consumida.


70

En relació al gènere, totes les substàncies són més consumides per homes, excepte els

hipnosedants.

En aquesta gràfica podem observar que les dades de consum en població adulta no

coincideix amb les dades facilitades per l’enquesta ESTUDES realitzada entre joves

escolaritzats, en la que es detectava més consum per part de les noies tant de tabac

com de alcohol i hipnosedants.

CONSUM DE TABAC

La prevalença de fumadors diaris té una tendència estabilitzada en els últims anys, i

continua per sota respecte fa 15 anys (al 1997 era d’un 34,9% i al 2013 d’un 30,8%). En

canvi, tot i la tendència a la baixa, s’observa un augment en la prevalença del consum

alguna vegada a la vida, arribant en 2013 al 73,1%.


71

CONSUM D’ALCOHOL

Segons l’edat de consum, la proporció de consumidors que té un consum més elevat

d’alcohol, tabac i hipnosedants són els majors de 18 anys, mentre que el cànnabis i els

al·lucinògens es consumeix més pels joves entre 15 i 17 anys.

També es pot observar que fer botelló i agafar borratxeres són consums més realitzats

entre els joves.


72

Referent a l’edat mitja d’inici del consum, les substàncies d’inici més precoç són el

tabac, l’alcohol i el cànnabis, situades al voltant del 16,4, 16,7 i els 18,6 anys

respectivament.

L’extensió del consum d’alcohol a la població general és quasi universal, on un 93,1%

dels enquestats entre 14 i 64 anys afirma que ha consumit alcohol alguna vegada a la

vida, un 78,3% en els últims 12 mesos i un 64,4% en els últims 30 dies.

La prevalença de borratxeres mostra una tendència estable, 2 de cada 10 persones s’han

emborratxat en l’últim any.


73

En quant al binge drinking, el 15,5% de la població entre 15 i 64 anys l’ha practicat en

l’últim mes, trobant-se les majors prevalences en el grup d’edat d’entre 15 i 29 anys.

En quant al botelló, la seva pràctica es concentra entre els joves d’entre 15 i 24 anys.

CONSUM DE CÀNNABIS El cànnabis continua sent la droga il·legal més consumida, tot i que les prevalences dels

indicadors registrats es mantenen relativament estables des del 1995 i al 2014 una

tendència lleument descendent. En 2013, un 30,4% havia consumit cànnabis alguna

vegada a la vida, un 9,2% l’havia consumit durant l’últim any, un 6,6% durant l’últim mes

i un 1,9% n’ha consumit diàriament durant l’últim mes.


74

La major taxa de persones que comencen a consumir cànnabis són menors d’edat, i els

nois consumeixen en major proporció que les noies.

En quant a la incidència anual, el número de persones que van començar a consumir

cànnabis supera a les que es van iniciar en el consum del tabac.

La població que presenta major consum problemàtic de cànnabis (CAST), és el grup

d’edat d’entre 15 i 24 anys amb un 4,4% respecte la població general, disminuint en el

grup d’edat de 25 a 34 anys al 3,5%, al 1,9% entre 35 i 44 anys, a un 1,1% entre 45 i 54

anys, i a un 0,4% entre els 55 i els 64 anys.


75

CONSUM DE CÀNNABIS

L’últim estudi presenta una tendència creixent en el consum d’hipnosedants des de

2005. El percentatge de dones que consumeix hipnosedants en l’últim anys duplica el

percentatge d’homes consumidors (16% davant el 8,5%).

6.4 DADES QUALITATIVES

Diagnòstic de la realitat del consum al municipi.

Les dades qualitatives sobre la realitat del consum de drogues al municipi s’han obtingut

de les següents fons:

• 11 entrevistes a agents clau del municipi de Martorelles

• 1 grup de discussió amb joves de 15-17 anys

• 1 grup de discussió amb professionals i tècnics àmbit de salut

• Dades aportades per: IES Alba del Vallès ( Sant Fost), policia local, CAS

Mollet, Mossos d’Esquadra i tècnic municipal


76

Els elements de diagnòstic

1. Percepció de consum

2. Percepció dels problemes

3. Compliment de la normativa legal

4. Respostes a allò que es tindria que fer

5. Dades aportades pels professionals i serveis de territori

6. Dades aportades del buidatge de l’enquesta a l’institut

6.5 CONCLUSIONS I NECESSITATS DETECTADES

6.5.1 Percepció de consum

Principals conclusions

• En general hi ha la percepció de que a Martorelles hi ha un alt nivell de consum i

que és un punt clau de venda.

• Hi ha consum tot l’any, tot i que aquest augmenta a la festa major, principalment

el consum d’alcohol.

• Cal incidir en el control del subministrament d’alcohol als xiringuitos de festa

major.

• Hi ha consum a la via pública.

• Els col·lectius que diuen que consumeixen són molt amplis: joves de 16 a 30 anys,

pares de família, Joves de 13-14 anys, okupes, col·lectiu gitano i musulmà i gent

de fora que ve a comprar i consumir.

• Al municipi és consumeix: Marihuana, Alcohol, Cocaïna, Bolets, Ketamina i altres

drogues de síntesi essent el cànnabis i l’alcohol les més consumides.


77

Necessitats detectades

• Sensibilitzar a la població en les conseqüències socials, familiars i educatives que

suposa el consum de drogues.

• Treballar la reducció de riscos en festes assenyalades.

• Formar a les persones que estan a les barres per la dispensació responsable

d’alcohol.

• Programa “Protocol de barres” en els xiringuitos de Festa Major.

• Elaborar un programa estable en l’àmbit educatiu que treballi a cada curs una

substància diferent.

6.5.2 Percepció de problemes


• El consum de drogues ocasiona problemes a les famílies.

• Robatoris a les cases i entre els consumidors

• També ocasiona conflictes entre els consumidors

• Soroll i brutícia

• Ocupació de la via pública que limita l’ús dels veïns.

• Actes vandàlics a la via pública ( mobiliari urbà)

• Els problemes més freqüents són conflictes relacionats amb deutes.

• Els col·lectius més afectats són els joves i les seves famílies i persones de mitjana

edat.

• Els llocs on es consumeix són al parc de la muntanyeta, el parc de Can Sunyer i el

Bar Cristina i el de la Canto.


78


• Treballar amb les famílies en la importància del seu paper en la prevenció del

consum de drogues.

• Augmentar la presència de la policia local a les zones on es produeixen robatoris.

• Sancionar per part de mossos i policia local per consum a la via pública de

cànnabis.

• Requerir d’intervencions de mossos d’esquadra.

• Valorar l’aplicació de l’ordenança de civisme al municipi

6.5.3 Percepció del compliment de la norma legal


• Hi ha la percepció de que no es compleix la normativa legal de venda d’alcohol i

tabac a menors d’edat en establiments i bars.

• Hi ha poca consciència dels riscos del consum al volant. Caldria fer controls

d’alcoholèmia.

• Pel que fa al consum de porros i botelló a la via pública els llocs on es fa són Parc

de la Muntanyeta, al mirador ( c/ Pau Casals), parc de Can Sunyer i a la Masia

Carrencà.

Necessitats Detectades

• Detectar quins són els principals punts de venda de substàncies legals dins del

municipi (establiments) i realitzar accions informatives en relació a la llei 1/92

Protecció de la Seguretat Ciutadana.

• Elaborar un programa de mesures alternatives per consum a la via pública.

• Incloure un programa d’alcohol i conducció en el Pla.

• Prevenció del consum abusiu d’alcohol (bing-drinking )


79

6.5.4 Respostes que caldria donar (què s’hauria de fer?)


• Hi ha bona disposició per part dels professionals a col·laborar en el Pla. Caldria

concretar en quines accions.

• Fer difusió de les accions que es realitzen a la ciutadania.

• Calen directrius específiques i referents de coordinació de les accions.

• Treballar a través de comissions de treball.


• Difondre totes les accions que es realitzin en el Pla en els mitjans locals de

comunicació ( diaris, revista, web ajuntament, ràdio ..)

6.5.5 Dades grup de discussió amb professionals i tècnics


• Al municipi hi ha 2 grups de joves diferenciats:

- Joves normalitzats que a casa tenen pautes i directrius

- Joves en risc d’exclusió que es troben al Parcs i places

• Manca d’informació pels joves sobre el bon ús d’internet i marc legal en relació

al consum de drogues.

• Cal buscar mecanismes per arribar als pares.

• Manca un servei d’assessorament i orientació familiar i per a joves sobre

drogues.

• Al municipi hi ha fàcil accessibilitat a les drogues.

• Hi ha normalització del consum i aquest és més moderat en les noies.

• No es detecta el consum precoçment. Arriba tard.

• Hi ha consum abusiu d’alcohol a la festa major


80


• Fer un treball de carrer amb els joves consumidors

• Xerrades per parlar del bon ús d’internet per part de mossos d’esquadra.

• Realitzar accions preventives adreçades a les famílies dels joves.

• Creació d’un servei d’informació que permeti als joves informar-se i ser

assessorats. (SAFAD).

• Promoure la coordinació entre els diferents recursos i agents implicats.

• Més control policial ( mossos i policia local ) pel que fa al tràfic de drogues.

• Treballar els riscos associats al consum d’alcohol. Campanya de sensibilització a

la festa major.

6.5.6 Dades quantitatives sobre Drogues del municipi– Enquesta INS (176 alumnes de

12 a 17 a)


Quantitatives

TABAC: Un 11 % és fumador i un 85 % no

- Dels que fumen, un 75 % ho fa habitualment, un 21 % ho fa els caps de

setmana.

- L’edat d’inici és als 12-13 anys.

ALCOHOL: Un 44 % ha consumit alcohol alguna vegada i un 59 % no. Dels

que l’han provat, un 14% ho fa ocasionalment, un 12 % un cop al mes i només un

6% habitualment.

- L’edat d’inici és entre els 12 i els 14 anys.

ALTRES DROGUES: Un 17 % ha consumit altres drogues i un 84 % no.


81

Qualitatives

TABAC: Què els agrada?

- Els joves consideren que el fumar tabac tranquilitza, relaxa, els treu l’estrés.

Aspectes negatius:

- Genera addicció, que té components tòxics, que és dolent, perjudica la

salut….

ALCOHOL: Què els agrada?

- Els dona bon rotllo, els treu la vergonya, desinhibició…

Aspectes negatius: genera addicció, afecta la salut, …..

- Diuen conèixer altres drogues: LSD, MDMA, Cristall, Crack, Speed, Bolets …

Les drogues més consumides són: Marihuana, haixix, alcohol, tabac i drogues

de síntesi.


• Treballar el tabac a 6é d’educació primària.

• Treballar l’alcohol a 1é d’ESO

• S’hauria de fer tallers al INS i xerrades. Treballar els efectes del consum.

• Hi ha poca percepció de risc ( nens de 12 anys)

• Fer tallers o xerrades per part d’una persona ex-addicte que els impacti.

• Necesitat de conèixer recursos on es tracten les persones amb problemes de

drogues. Saben que són els centres de desintoxicació.


82

6.5.7 Dades aportades pels professionals i serveis del territori: Àmbit Comunitari:

Policia Local, Mossos d’Esquadra, CAS, ABS.


CAS DE MOLLET:

- CAS: No hi ha cap circuït de detecció i coordinació per els casos de joves

consumidors al municipi.

- El CAS planteja que hi hagi una taula de salut municipal per abordar temes de

drogues i altres de salut.

- Planteja que caldria formar a professionals sobre drogodependències.

- Caldria potenciar l’oci alternatiu i l’esport amb els joves del municipi.

- Proposta d’oferir la tarda jove com a espai de consulta en el CAS. Es podrien

fer sessions informatives per joves i famílies.

- La franja d’edat on hi ha més visites és entre els 30 i els 50 anys. La substància

que sol·licita més tractament és la Cocaïna.

POLICIA LOCAL:

Hi ha 1 punt de venda de substàncies al municipi 2013-2014 .

- Les denúncies per tinença i consum les fan els mossos. PL fa detecció dels

punts i informa a mossos.

- Mancances formatives en relació a adolescència i drogues.

MOSSOS D’ESQUADRA:

- No tenen dades 2013-2014.

- Han fet un curs de formació a joves entre 13-14 anys sobre marc legal i

situacions de risc i un altre de Internet segur a 1é ESO i 5é 6é primària.


83


• Elaboració d’un circuït de detecció i derivació de casos per part de tots els

professionals del municipi ( tant de joves com d’adults).

• Creació d’un taula de salut municipal.

• Formar als professionals del municipi sobre drogodependències.

• Incloure accions en el Pla per treballar els riscos de consum de la cocaïna en els

joves a partir de 18 anys.

• Realitzar formació als professionals sobre adolescència i drogues.

6.5.8 Dades aportades pels professionals i serveis del territori

Àmbit Educatiu: Institut Alba del Vallès , tècnics municipals.


IES ALBA DEL VALLÈS:

- Al centre es realitzen xerrades de prevenció de drogues (tabac, alcohol i

cànnabis).

- També s’han portat exposicions.

- Nombre d’incidències per consum de tabac: al voltant de 10.

- Nombre d’incidències per consum de cànnabis: unes 4

- No existeix protocol però sí que es sanciona als alumnes amb expulsió entre 1

i 15 dies.

- No s’han fet activitats preventives adreçades a famílies.

- L’edat d’inici de consum d’alcohol és al voltant dels 13 a.

- Hi ha producció local de marihuana i el consum es fa obertament. S’han

derivat casos a l’SPOTT.


84

DEPARTAMENT DE JOVENTUT AJ.MARTORELLES:

- S’ha fet xerrada per pares i mares i no va tenir èxit de convocatòria.

- Actualment s’està rehabilitant l’espai jove del municipi que és de gestió local.

Abans s’externalitzava la gestió.

- Existeix consum d’alcohol i altres drogues. Hi ha problemes al Parcs i places .

S’ha demanat la col·laboració dels mossos.

- Hi ha problemes per consum de drogues al Bar La Luna.

- No hi ha un espai cultural o centre cívic al municipi que pugui general

alternatives d’oci i cultura.


- Caldria fer formació a professorat i pares i mares.

- És convenient desplegar actuacions des del municipi de manera coordinada

implicant a tots els sectors, no només a alumnes dels centre.

- Elaboració d’un protocol de detecció i actuació al centre d’educació

secundària.

- Incloure accions adreçades a pares i mares.

- Treballar l’alcohol a primer d’ESO

- Xerrades per part de mossos sobre què diu la llei del cultiu de marihuana.

- Buscar altres accions per treballar amb pares i mares que no siguin xerrades:

teatre, tallers, programes..

- Realitzar seguiment en els establiments i bars per part de policia local.

- Adequar un espai del municipi per que hi puguin anar els joves


85

7. OBJECTIUS GENERALS

Disminuir la prevalença del consum de drogues tòxiques i no tòxiques, tant les

socialment integrades com les que no ho estan.

Incrementar l’edat d’inici del consum de drogues.

Reduir la morbiditat, la discapacitat i la mortalitat derivades de l’ús de drogues,

tant en persones consumidores com en persones no consumidores d’alcohol,

tabac i/o altres drogues.

Disminuir les situacions personals, familiars i socials no desitjades (conflictivitat,

violència, exclusió, etc.).

Reduir els riscos i els efectes adversos, per a les persones i la comunitat,

relacionats amb el consum de drogues, tant si és experimental com si és

ocasional o habitual.

8. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Els objectius operacionals del PLPDA són aquests

Incrementar la coordinació interdepartamental, interinstitucional i intersectorial.

Ordenar i oferir formació de qualitat en prevenció que inclogui tant la formació

especialitzada com la formació agents i tècnics referents.

Proporcionar instruments de treball per promoure la implementació i l’avaluació

d’actuacions i programes basats en l’evidència (pel que fa als mètodes i els

continguts) i l’excel·lència (pel que fa a la planificació, la implementació i

l’avaluació).

Qualificar programes i actuacions que responguin als criteris de qualitat i

evidència establerts en el marc del PAPD.

Oferir la Cartera de Serveis de Prevenció en Drogodependències .

Millorar el coneixement en prevenció i difondre els avanços derivats de la

investigació i l’avaluació. Per tal d’obtenir els objectius marcats, el Pla adopta un

plantejament global i transversal de planificació estratègica que prioritza la


86

facilitació de la formació i el suport tècnic necessaris per optimitzar la qualitat i la

base científica de les actuacions desenvolupades, tot considerant les necessitats

del municipi i canalitzant les respostes a través dels diferents àmbits d’actuació

establerts.

Dissenyar projectes i accions que garanteixin l’assoliment dels objectius

plantejats segons els 4 EIXOS d’intervenció del PLPDA:

1. EIX Coordinació i Planificació

Promoure la col·laboració comunitària.

Impulsar i garantir la coordinació de les activitats de prevenció de

drogues al municipi.

Garantir la sostenibilitat del Pla en el temps.

2. EIX Prevenció i Educació

Promoure la detecció precoç de consums de risc en menors d’edat

al centre d’educació secundària.

Realitzar accions preventives, recursos i assessorament sobre

drogues a pares i mares de fills adolescents.

Dotar d’eines al màxim nombre d’alumnes per a la reflexió crítica

en el consum de drogues.

Establir una programació estable d’accions anuals amb tot

l’alumnat de primària i secundària escolaritzat a Martorelles (

priorització alcohol, tabac i cànnabis i prevenció inespecífica).

Oferir formació específica sobre drogues adreçada als tècnics del

municipi.


87

3. EIX Pevenció i Lleure

Dotar d’eines als joves per a la reflexió crítica treballant la reducció de

riscos del consum de drogues en els seus espais d’oci i lleure.

Potenciar la formació i el treball en xarxa en els professionals que

treballen en aquest àmbit: cambrers, educadors, monitors,

entrenadors, etc.

Sensibilitzar a la població en general sobre el consum abusiu d’alcohol

a la Festa Major.

Realitzar accions per evitar el consum d’alcohol en menors d’edat a les

barres de la Festa Major.

Promoure per part de l’ajuntament activitats alternatives d’oci nocturn

al municipi.

Creació d’un espai jove al municipi.

4. EIX Prevenció i Comunitat

Vetllar per a que es compleixi la normativa de venda d’alcohol i

tabac en els establiments i espais d’oci i detectar quins són els

principals punts de venda al municipi (establiments i bars) per

realitzar accions informatives.

Realitzar un treball educatiu de carrer amb els joves consumidors

per part d’un educador.

Detectar casos de consum i orientar-los cap als serveis

especialitzats des de salut i serveis socials del municipi de forma

coordinada.

Establir una estratègia de comunicació que faciliti la visualització i

difusió de les accions que es realitzin en el Pla, en coordinació

amb els mitjans de comunicació locals.


88

Treballar un programa de mesures alternatives a la sanció

administrativa, conjuntament amb mossos d’esquadra i policia

local

Realitzar més controls a la via pública pel que fa al consum de

drogues en menors.

Incloure en el Pla de drogues accions de reducció de riscos .

Treballar amb la població de Martorelles programes de prevenció

d’alcohol i conducció.

Creació d’un taula de salut municipal.

9. PLA D’ACCIÓ

PROPOSTA D’ACCIONS PLA D’ADDICCIONS DE MARTORELLES

(segons eixos d’actuació)

EIX COORDINACIÓ I PLANIFICACIÓ

1. Impulsar i garantir la coordinació de les activitats de

prevenció de drogues al municipi.

1.1. Acció: Realització d’una reunió anual del grup motor per avaluar les accions realitzades en el

pla de treball anual i elaboració de Pla de treball per l’any següent.

1.2 Acció: Realització d’una reunió anual grup motor - comissió tècnica (4rt trimestre) per

consensuar Pla de treball per l’any següent.

1.3 Acció: Realització d’una reunió anual grup motor- comissió política per validar el Pla de

treball i dotar-lo de pressupost ( 4rt trimestre).

EIX PREVENCIÓ I EDUCACIÓ

1. Establir una programació estable d’accions anuals amb tot l’alumnat de primària i

secundària escolaritzat a Martorelles (prioritzant alcohol, tabac i cànnabis i prevenció

inespecífica)


89

1.1 Programa Órdago. Capacita al professorat per dinamitzar actuacions preventives

vinculades a dues competències bàsiques.

1.2 Taller de prevenció de consum d’alcohol.

1.3 Xerrades impartides pels Mossos sobre normativa legal vigent.

1.4 Oferir programes de prevenció universal per treballar les habilitats socials a

educació primària (Fem Pinya, l’Aventura de la Vida).

1.5 Activitat “Estàs pantallat?”

2. Dotar d’eines al màxim nombre d’alumnes per a lareflexió crítica en el consum de

drogues.

2.1 Exposició Cànnabis, com ho vius?

3. Realitzar accions preventives, recursos i assessorament sobre drogues a pares i mares de fills adolescents 3.1. Servei d’assessorament i orientació familiar sobre drogues.

3.2 Programa Moneo (prevenció universal)

EIX PREVENCIÓ I LLEURE

1. Creació d’un espai jove al municipi

1.1 Elaboració i redacció del projecte per la creació d’un espai jove a Martorelles on es

puguin realitzar accions tant del Pla de Joventut com del Pla de drogues.

Sol·licitar assessorament al Pla Jove. Diputació de Barcelona.

2. Promoure per part de l’ajuntament activitats alternatives d’oci nocturn al municipi

2.1 Realitzar un programa amb tallers alternatius d’oci i lleure adreçats als joves en

espais municipals en horari nocturn ( període de prova a l’estiu).

3. Dotar d’eines als joves per a la reflexió crítica treballant la reducció de riscos del

consum de drogues en els seus espais d’oci i lleure.

3.1 Distribució de material preventiu

3.2 Estands informatius Energy Control http://energycontrol.org/infostand.html

3.3 Exposició interactiva Febre del divendres nit


90

EIX PREVENCIÓ I COMUNITAT

1. Realitzar un treball educatiu de carrer amb els joves consumidors per part d’un

educador/a

1.1 Elaborar un Pla d’actuació amb un educador de carrer per intervenir amb els joves

consumidors tenint en compte la detecció dels casos de consum abusiu i la realització

d’un treball educatiu individualitzat. (Plans d’ocupació; programa “garantia de la cohesió

social” de la Diputació de Barcelona).

2. Creació d’una taula de salut municipal

2.1 Creació d’una taula de salut municipal al municipi per abordar temes de drogues i

salut ( CAP, CAS, Salut, Serveis Socials).

3. Establir una estratègia de comunicació que faciliti la visualització i difusió de les

accions que es realitzin en el Pla en coordinació amb els mitjans de comunicació locals.

3.1 Difondre totes les accions que es facin en el Pla als mitjans de comunicació locals

(premsa, ràdio, web municipal i xarxes socials).

4. Treballar amb la població de Martorelles programes de prevenció d’alcohol i

conducció.

4.1 Programa “Marxa més segura” ( a partir de 4rt d’ESO) ( conducció d’alcohol i presa

de decisions). Direcció general de trànsit Exposició. PDS: Guia d’activitats.

www.pdsweb.org

4.2 Homo trànsitus ( exposició) . Treballa la seguretat vial a partir de 4rt d’ESO. Direcció

general de trànsit. Guia d’activitats www.pdsweb.org

Pot utilitzar l’exposició la policia local.


91

10. Proposta de Prioritzacions i Pla de Treball (Bianual)

Les accions marcades en groc han estat les accions prioritzades per les comissions

tècniques de treball per a dur a terme. Així doncs a continuació destaquem les accions

segons els eixos, proposant la seva previsió de calendarització i previsió de despesa per

a la seva implementació.


92

PROJECTES/ ACTUACIONS EIX COORDINACIÓ I PLANIFICACIÓ

Objectius Projectes/ Accions

Impulsar i garantir la coordinació de les

activitats de prevenció

1.1 Realització d’una reunió anual del grup motor per avaluar les

accions realitzades en el Pla de Treball bianual, i elaboració del Pla

de Treball per l’any següent.

1.2 Realització d’una reunió anual grup motor-comissió tècnica

per consensuar el Pla de Treball per l’any següent.

1.3 Realització d’una reunió anual del grup motor-comissió

política per validar el Pla de Treball i dotar-lo de pressupost.

Previsió pressupost anual de projectes/activitats

referents als objectius plantejats .

1.300 €

EIX 1 ÀMBIT COORDINACIÓ I PLANIFICACIÓ

PRIORITAT TEMPORITZACIÓ EDAT PRIORITÀRIA AMB QUI COOPERAR

1 2 3 20

15

20

16

20

17

20

18

12

a 1

6

17

a 2

5

25

a 3

0

30

a ..

.

Jove

ntu

t

Cu

ltu

ra

Edu

caci

ó

Pro

m. E

con

òm

ica

Co

mu

nic

ació

Salu

t

Alt

res

1.1 Realització d’una reunió anual del grup motor per avaluar les accions realitzades en el Pla de Treball bianual, i elaboració del Pla de Treball per l’any següent.

1.2 Realització d’una reunió anual grup motor-comissió tècnica per consensuar el Pla de Treball per l’any següent.

1.3 Realització d’una reunió anual del grup motor-comissió política per validar el Pla de Treball i dotar-lo de pressupost.

PLA LOCAL DE PREVENCIÓ D’ACCICIONS

93

PROJECTES/ ACTUACIONS PRIORITZATS EIX D’EDUCACIÓ

Objectius Projectes/Accions

1. Establir una programació estable d’accions anual

amb tot l’alumnat de primària i secundària

escolaritzat a Martorelles (prioritzant l’alcohol, tabac

i cànnabis, i prevenció inespecífica

1.1 Programa Órdago.

1.2 Taller de prevenció de consum d’alcohol

2. Dotar d’eines al màxim nombre d’alumnes per a la

reflexió crítica en el consum de drogues

2.1 Exposició : Cànnabis, com ho vius?

3. Realitzar accions preventives, recursos i

assessorament sobre drogues a pares i mares de fills

adolescents

3.1 Servei d’assessorament i orientació

familiar sobre drogues

3.2 Cicle de xerrades per reforçar el rol

parental (entre 6è de primària i 1er ESO).

Previsió pressupost anual

de projectes/activitats referents als objectius plantejats.

4.180 €

EIX 2 ÀMBIT D'INTERVENCIÓ EDUCACIÓ

PRIORITAT TEMPORITZACIÓ

EDAT PRIORITÀRIA AMB QUI COOPERAR

1 2 3 20

15

20

16

20

17

20

18

12

a 1

6

17

a 2

5

25

a 3

0

30

a ..

.

Jove

ntu

t

Cu

ltu

ra

Edu

caci

ó

Pro

m. E

con

òm

ica

Co

mu

nic

ació

Salu

t

Alt

res

1.1 Programa Órdago.

1.2 Taller de prevenció de consum d’alcohol

2.1 Exposició : Cànnabis, com ho vius?

3.1 Servei d’assessorament i orientació familiar sobre drogues

3.2 Cicle de xerrades per reforçar el rol parental (entre 6è de primària i 1er ESO).


94

PROJECTES/ ACTUACIONS PRIORITZATS EIX LLEURE I OCI

Objectius Accions

1. Creació d’un Espai Jove al municipi

1.1 Elaboració de Pla Local de Prevenció

d’addicions municipal.

2. Promoure per part de l’ajuntament activitats

alternatives d’oci nocturn Municipal.

2.1 Realitzar un programa amb tallers alternatius

d’oci i lleure adreçat als joves en espais municipals

en horari nocturn (període d’estiu)

3. Dotar d’eines als joves per ala reflexió crítica

treballin la reducció de riscos del consum de

drogues en els seus espai d’oci i lleure.

3.3 Exposició interactiva : Febre del divendres nit.


de projectes/activitats

referents als objectius plantejats.

3.000 €

EIX 3 ÀMBIT D'INTERVENCIÓ LLEURE I OCI

PRIORITAT TEMPORITZACIÓ EDAT PRIORITÀRIA AMB QUI COOPERAR

1 2 3 20

15

20

16

20

17

20

18

12

a 1

6

17

a 2

5

25

a 3

0

30

a ..

.

Jove

ntu

t

Cu

ltu

ra

Edu

caci

ó

Pro

m. E

con

òm

ica

Co

mu

nic

ació

Salu

t

Alt

res

1.1 Elaboració de Pla Local de Prevenció d’addicions municipal.

2.1 Realitzar un programa amb tallers alternatius d’oci i lleure adreçat als joves en espais municipals en horari nocturn (període d’estiu)

3.3 Exposició interactiva : Febre del divendres nit.


95

PROJECTES/ACTUACIONS PRIORITATS EIX COMUNITAT

Objectius Projectes/Accions

1. Realitzar un treball educatiu de carrer amb els

joves consumidors per part d’un educador/a

1.1 Elabora un pla d’actuació amb l’Educador/a de carrer per

intervenir amb els joves consumidors tenint en compte la

detecció dels casos de consum abusiu i la realització d’un

treball educatiu individualitzat (Plans d’ocupació, programa

“Garantia de la cohesió social” de la Diputació de BCN

2. Creació d’una taula de salut municipal 2.1 Creació d’una taula de salut municipal per abordar temes

de drogues i salut (CAP,CAS,ABS, Serveis Socials, Educació,

Joventut)

3. Establir una estratègia de comunicació que

faciliti la visualització i difusió de les accions que

es realitzin en el Pla en coordinació

3.1 Difondre totes les accions que es facin en Pla als mitjans

de comunicació local (premsa, ràdio, web municipal, butlletí

municipal, i xarxes socials).

4. Treballar amb la població de Martorelles

programes es prevenció d’alcohol i conducció

4.2 Homo trànsitus (exposició). Treballar la seguretat vial (a

partir de 4rt d’ESO). Direcció General de Trànsit. Guia

d’activitats


de projectes/activitats

referents als objectius plantejats

20.300 €


96

11.- AVALUACIÓ Durant molt anys les intervencions en l’àmbit de la prevenció de drogues han patit

atacs i dubtes de la seva utilitat. A conseqüència d’això, molts han estat els esforços

des de la rigurositat científica per demostrar la gran viabilitat d’eficàcia i eficiència des

de la prevenció.

Cal que les accions que es duguin a terme vagin més enllà de la bona voluntat a l’hora

d’aplicar-les i que es demostri que s’aconsegueixen els objectius fixats a priori. Per

aquesta raó, l’avaluació de les accions i dels objectius definits en el Pla és

imprescindible. Cal tenir coneixement de quines actuacions estan donant bon resultat

per tal de potenciar-les i quines actuacions no estan aconseguint l’efecte que ens

havíem marcat per tal de redefinir-les i/o eliminar-les. Sense l’element avaluatiu

podem perdre tota credibilitat i malgastar recursos de forma innecessària.

EIX 4

ÀMBIT D'INTERVENCIÓ COMUNITAT

PRIORITAT

TEMPORITZACIÓ

EDAT PRIORITÀRIA AMB QUI COOPERAR

1 2 3 20

15

20

16

20

17

20

18

12

a 1

6

17

a 2

5

25

a 3

0

30

a ..

.

Jove

ntu

t

Cu

ltu

ra

Edu

caci

ó

Pro

m. E

con

òm

ica

Co

mu

nic

ació

Salu

t

Alt

res

1.1 Pla d’actuació E.S

2.1 Creació Taula de salut

3.1 campanya de difusió

4.2 Exposició : Homo trànsitus


97

Per aquest motiu caldrà tenir en compte tres nivells alhora d’avaluar el pla:

Nivell Aspectes a avaluar Aspectes a treballar

Disseny Està ben dissenyat?

Es te clar què es vol aconseguir?

S’han temporalitzat els objectius?

Es te clar qui són els destinataris?

S’ha recollit l’opinió dels implicats?

Procés Què s’ha fet o com s’ha fet? Quina ha estat la participació dels agents implicats?

Quines activitats s’han previst i no s’han fet?

Com s’han coordinat les accions?

Resultats Quins efectes ha produït el

programa?

Fins a quin punt s’han assolit els objectius?

S’han produït els canvis desitjats?

Hi ha hagut efectes inesperats?

Ítems a tenir en compte a l’avaluar el Pla

Avaluació del disseny i de la planificació:

Descripció de la naturalesa o de la conducta de consum que es vol abordar.

Recull de les opinions respecte a la causa, modificació i control del fenomen.

Anàlisi de la necessitat d’intervenció.

Definició del grup al qual s’adreça la intervenció.

Establiment del objectius.

Definició de mètodes i estratègies, calendari i durada de la intervenció.

Anàlisi de recursos existents.

Planificació de l’avaluació del procés i dels resultats.

Anàlisi de la fase de planificació.


98

Avaluació de la qualitat i del procés:

Decidir les variables que proporcionaran informació útil sobre com s’ha dut a

terme la intervenció.

Seleccionar els mètodes i els instruments.

Establir on, quan i amb quina freqüència es recolliran les dades.

Anàlisi de les estratègies i mètodes que s’han aplicat a la pràctica comparat

amb el pla original.

Revisió dels recursos utilitzats a la pràctica en comparació al pla original.

Comprovar si la intervenció ha arribat al grup objectiu i en quina mesura.

Anàlisi dels resultats de l’avaluació del procés.

Avaluació dels resultats:

Planificació de la valoració dels resultats.

Realització de l’avaluació de resultats.

Descripció de la mostra o població diana.

Anàlisi dels resultats, com ha afectat la intervenció en els diferents grups.

Elaboració de les conclusions en relació als resultats.

12. ANNEXES

12.1 Certificació d’acord de Junta de Govern Local d’aprovació per a l’elaboració del

Pla.


99


100

12.2 Model de qüestionaris utilitzats en el diagnòstic.

ENTREVISTA PER AL DIAGNÒSTIC COMUNITARI SOBRE DROGUES

PLA LOCAL DE PREVENCIÓ D’ADDICIONS DE MARTORELLES 1. Percepció de consum

a) Quina és la seva percepció sobre el consum de drogues a Martorelles?

b) Al llarg de l’any, hi ha moments (ex.: certes festes) o èpoques (ex.: períodes turístics) que

modifiquen els patrons de consum habituals?

c) Diria que a Martorelles es prenen més drogues que a altres llocs?

d) Quins col·lectius consumeixen més drogues a Martorelles?

e) Quines són les més consumides a Martorelles (alcohol, porros, cocaïna...)?

2. Percepció de problemes

a) A Martorelles li sembla que el consum de drogues ocasioni problemes?

b) En cas afirmatiu: Pensa que ocasiona pocs, bastants o molts problemes?

c) Diria que n’ocasiona igual, més o menys que en altres llocs semblants?

d) Quins són els problemes més freqüents que ocasiona el consum de drogues a Martorelles?

e) Quins sectors de la població de Martorelles es veuen més afectats per aquests problemes?

f) Hi ha locals (bars, discoteques, etc) que generin problemes en aquest sentit?

g) A les festes populars hi solen haver problemes derivats del consum d’alcohol o altres

drogues?

h) Vol afegir alguna cosa més relacionada amb els problemes causats per les drogues a

Martorelles?

3. Percepció del compliment de la normativa legal sobre les drogues

a) Li sembla que, en general, a Martorelles es respecta la normativa legal referents a la venda

d’alcohol i de tabac als menors d’edat?

b) Li sembla que a Martorelles respecta la prohibició de no fumar als llocs assenyalats per la

llei?

c) Què ens pot dir de la conducció sota els efectes de l’alcohol (i/o d’altres drogues a

Martorelles?

d) Què ens pot dir del consum d’alcohol o altres drogues a la via pública a Martorelles? (Hi ha

“botellón”? Hi ha llocs on se solen reunir joves per consumir “porros” o altres drogues?)


101

e) Vol afegir alguna cosa més sobre les drogues i les lleis a Martorelles?

4. Dades objectivables de que puguin disposar

a) En funció de la persona entrevistada, demanar si pot facilitar dades objectivables que

recolzin les seves impressions.

5. Opinió sobre les respostes que caldria donar (què s’hauria de fer?)

a) Coneix la iniciativa de desenvolupar un Pla Local de Prevenció de les Drogodependències?

(Independentment de quina sigui la resposta, demanar què li sembla que s’hagi pres

aquesta iniciativa).

Es parà? Segur? Interessa fer-ho? Es farà quelcom si es fa?

b) Què pensa que caldria de fer a Martorelles per fer front als problemes existents

relacionats amb el consum de drogues i per evitar que s’estenguin o que n’apareixin de

nous?

c) Qui pensa que hauria de fer tot això? De qui és responsabilitat?

6. Percepció de les possibilitats i disposició de col·laboració amb el Pla per part del

col·lectiu al que pertany o representa la persona entrevistada.

a) Diria que el sector professional (o el servei o l’entitat) al que pertany o representa, podria

col·laborar d’alguna manera en la prevenció dels problemes relacionats amb el consum de

drogues a Martorelles?

b) Si la resposta anterior és afirmativa: Quines coses podrien fer o en què podrien ajudar o

col·laborar? Si és negativa: Per què ho diu?

c) Com valora la disposició del col·lectiu al que pertany o representa, per implicar-se i

col·laborar en la prevenció de les drogodependències?

d) En funció de la resposta a la pregunta anterior, preguntar, si s’escau: Com es podria

augmentar la disposició del col·lectiu al que pertany o representa per col·laborar en la

prevenció de les drogodependències?


102

13. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Plans Locals de Prevenció de les drogodependències . Guia per al foment de la partició.

Col·lecció_Documents de treball. Sèrie_Benestar Social 5. Diputació de Barcelona

novembre 2008.

Pla d’actuació en prevenció de drogues. Consum de drogues i problemes associats.

Depòsit legal :B 25672-2013. Generalitat de Catalunya.

Web Diputació de Barcelona, Departament de benestar i ciutadania.

http://www.diba.cat/tema-benestar-ciutadania

Web Generalitat de Catalunya. Canal Salut drogues.

http://drogues.gencat.cat/ca/

Web Generalitat de Catalunya. Salut Jove.

http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/salut/drogues_i_addiccions/

http://www.diba.cat/tema-benestar-ciutadania

http://drogues.gencat.cat/ca/

http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/salut/drogues_i_addiccions/


103

13. AGRAÏMENTS

Volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que han participat i

fet possible l’elaboració d’aquest Pla Local de Prevenció d’Addiccions;

institucions (Consell Comarcal del Vallès Oriental, Diputació de Barcelona,

Ajuntament de Martorelles), tècnics i professionals dels àmbits de l’educació,

ocupació, salut, joventut, cultura, esports, comunicació i cossos de seguretat i

de manera molt especial als joves de Martorelles que ens han ajudat a

comprendre una mica millor la seva realitat i les seves necessitats. Així com el

suport de la referent tècnica de la Diputació per a l’elaboració del mateix.

Pla local prevenció d'addiccions 2015 2018 ultim

Government & Nonprofit

Transcript of Pla local prevenció d'addiccions 2015 2018 ultim