LLENGUATGE DE LES ARTS

PLÀSTIQUES: VOLUMRita Castelltort Rialp

2n MEI 2009/2010

URL, Blanquerna

ÍNDEX

Tipus de relacions que les formes poden establir amb l’espai

Tècniques bàsiques

Figura humana. Acció i expressió

L’escultura urbana

Visita al Museu d’Art Contemporani (MACBA)

Exposició comentada entorn John Baldessari

1. TIPUS DE RELACIONS QUE LES FORMES

PODEN ESTABLIR AMB L’ESPAI

Etimològicament és una paraula llatina (espatium)

que vol dir camp per corre. És bo preguntar als

infants què és l‟espai per a ells per tal de tenir

present les seves idees prèvies.

En l‟escola hem de situar als nens en el temps i l‟espai

durant tot el transcurs del dia, orientar-los: moment

del dia en que ens trobem. Podem enviar als infants a

fer feines per tots l‟escola, d‟aquesta manera

coneixeran més l‟escola i obtindran més autonomia i

seguretat. També és important fer mapes orgànics

durant una excursió, per tal d‟ubicar als alumnes i fer

una representació de l‟espai.

L‟espai i la seva distribució comuniquen per sí mateixos molts

aspectes de la vida d‟aquell indret concret. La quantitat d‟espai

imposa, l‟espai entre dues persones ens diu la relació que hi ha entre

elles, ... hi ha espais que condicionen, fan canviar el rol de les

persones quan s‟hi submergeixen: una església, una biblioteca, una

discoteca...l‟espai, en aquests casos, et condiciona tant en el

comportament, com en la vestimenta o els objectes que hi portes.

Les persones tendim a “marcar” el nostre espai (lloc en el sofà, en la

taula de la cuina...), necessitem una estabilitat en els propis espais.

Amb els pas del temps i nous descobriments les idees d‟espai canvien:

descobriment d‟Amèrica, arribada a la lluna...

L‟espai te molta relació amb les obres d‟art: un lloc gran o petit, a

l‟aire lliure o cobert... et donarà una sensació diferenciada de la

mateixa obra, ja que fem interpretacions de l‟espai.

Totes les formes poden establir diferents relacions amb l‟espai:

El relleu: la forma no exempta treballada en un suport bidimensional.

Els relleus poden ser de diferents tipus segons la relació que guarda amb el

gruix real dels objectes representats:

Alt relleu: les figures representades sobresurten més de la meitat del seu

gruix real; típic en el renaixement.

Mig relleu: els elements representats sobresurten la meitat del seu gruix real.

Baix relleu: els elements sobresurten menys de la meitat del seu gruix real o

no sobresurten del pla de sustentació. Art mesopotàmic.

El relleu excavat i refós: la línea dels elements representats, figures o

escriptura, és excavada, no sobresurt del pla o només és una silueta resseguida

i enfonsada. Podem, per exemple enfonsar una petxina.

ALT RELLEU

MIG RELLEU

BAIG RELLEU

RELLEU EXCAVAT

ESCULTURA LINEALEls materials que

s‟acostumen a

utilitzar són vímec

(important mullar-lo

per tal de que sigui

més flexible i no es

trenqui), fustes,

filferro (oferir-ho als

infants amb els

extrems units en

forma rodona per

evitar lesions)...Naum Gabo

ESCULTURA PLANA

Treballar amb plans

en el espai de forma

tridimensional.

Amb els infants

podem treballar

amb materials com

cartolines o cartró.

Pep Canyelles

ESCULTURA AMB VOLUM COMPACTE

Tot omplert de

material. La

sensació del pel,

igual que la textura

i la temperatura,

són fets que

comuniquen i

acompanyen

l‟escultura.

Erns marx

ESCULTURA AMB ESPAI INTERIOR

L‟interior està buit

i normalment

l‟escultura et

permet veure-ho.

A infantil podem

fer cabanes amb

caixes, teles...

Lorenzo Quinn

ESCULTURA AMB ESPAI FORADAT

L‟escultura està

travessada,

podem veure

l‟altre costat.

El profeta, Pau

Altres aspectes que defineixen lesescultures:

Escultures dinàmiques i canviants

Escultures cinètiques: aquelles en les que hi ha moviment ja sigui generat per

la pròpia escultura, per forces naturals o per la percepció d‟un moviment

figurat amb el canvi de posició de l‟espectador.

Escultures efímeres: escultura de curta durada feta amb sorra, gel, aliments,

natura... es poden conservar amb una fotografia.

Escultures lumíniques, sonores, olfactives... es basen en les sensacions

Les instal·lacions artístiques: una instal·lació és un gènere d‟art contemporani

on allò exposat no és un objecte sinó un conjunt d‟objectes. Aquest conjunt

forma una única obra per on l‟espectador pot transitar i sovint, pot tocar o

interaccionar amb alguns objectes.

Pot incloure qualsevol mitjà des de materials naturals fina als més nous

mitjans de comunicació, tals com vídeos, computadores, Internet...

2. EL VOLUM

Les formes que podem estudiar a l‟escola són:

Les formes naturals: aquelles que no han estat

manipulades per l‟home, que formen part de l‟entorn

natural, i hem d‟ajudar a descobrir als infants la bellesa de

la natura, contemplar-la tot treballant la observació i la

percepció.

Plantes, pedres, pinyes, ... fer-ne diferenciacions. La seva

mirada es completa quan l‟adult la valora, li dona un lloc a

l‟aula, per exemple.

Les formes creades per l’home: aquelles en les que hi

ha intervingut l‟home, en més o menys mesura. Escultures.

Dins de les formes creades per l‟home les podem dividir en:

Hi ha hagut una petita intervenció: agafes la natura i la incorpores en els treballs:

sorra, pedres, fulles...

Formes accidentals: formes creades sense intenció comunicativa, producte de la

casualitat, l‟atzar. Fotografies de petjades a la platja, graffitis...

Formes mimètiques: fetes amb la intenció d‟imitar l‟entorn visual, copia r la realitat.

Escultures de cera...

Formes sígniques: formes esquematitzades, síntesi de la forma a lo més simple, que

tenen sovint un alt contingut simbòlic.

Formes amb caràcter emocional: s‟organitza la forma amb la intenció d‟expressar

sentiments. Formes amb rostres imitatives alterades per tal d‟expressar sentiments...

Formes imaginades: formes imaginades del món figuratiu o no figuratiu; oníriques,

fantàstiques. Amb els infants podem crear un animal nou, inventat, i que sigui la mascota

de la classe, i així imaginar el seu entorn natural, què menja, quan dorm, com es

reprodueix...

Formes geometritzades: cubs, esferes piràmides...

Formes objectuals: creades amb objectes d‟ús comú: cadires, plats, taules, pilotes... els

objectes en sí tenen una força que l‟artista pot utilitzar. És metafòric, has de tenir un

coneixement del context per interpretar-ho.

3. TÈCNIQUES BÀSIQUES

MODELAT:

Tècnica en que utilitzes un material dúctil que s‟enganxa i li pots donar forma amb una eina.

LA

TA

LL

A:

Amb pedra,

marbre,

gusta, blocs de

guix, sabó...

sobre material

dur i amb

escarpa i

martell.

LA

TALLA:

ASSEMBLATGE

Unir materials, pot ser qualsevol objecte, que no està pensat per fer escultura.

LA FORJA:

Fet amb materials metàl·lics que estoves amb foc i li dones la forma que et convingui.

LA FOSA(O BUIDATGE):

Fer un motllo i omplir-lo

d‟un material (un metall,

cera...) segons el material es

pot requerir un taller

especialitzat.

A infantil podem utilitzar

com a motlle un fang amb

una pedra dins per tal de

que tingui una forma, fer el

forat d‟entrada i omplir-ho

de guix.

CONTRUC

CIÓ:

Materials

pensats per

fer

construccion

s (fustes,

ferros...)

4. FIGURA HUMANA: ACCIÓ I EXPRESSIÓ

Tema: La figura humana

Material: Plastelina

Tècnica: Modelatge

Objectius:

- Treballar la figura humana

- les dimencions

- coneixer tècniques per treballar aquest material

FOTOGRAFIES DELS REFERENTS

L‟espai en que es troba és en un concert, dirigint

una orquestra. Les robes són antigues, per tant

es situaria en l‟edat medieval.

La música que s‟escoltaria és clàssica, de Mozart.

El títol de l‟obra és: Concert medieval

FOTOGRAFIA DE L‟OBRA ACABADA

PROPOSTA PER EI

Amb els objectius de :

- Representar les parts de la figura humana

- Respectar el treball dels altres companys

- Utilitzar els estris adequats per a la plastilina

Podríem aprofitar, en el moment en que s‟estigui treballant a l‟aula el

cos humà,perquè els nens facin una escultura amb plastilina.

Un cop feta l‟escultura els podríem demanar que s‟inventessin la vida

del seu personatge, i que li busquessin un amic d„entra la resta

d‟obres.

També podríem relacionar el caràcter del nostre personatge amb una

cançó.

5. ANIMALS FANTÀSTICS

Tema: crea un animal fantàstic

Material: fang

Tecnica: modelatge

FOTOGRAFIES DELS REFERENTS

FOTOGRAFIES DE L‟OBRA ACABADA I TÍTOL

PROPOSTA PER NENS D‟EI

Amb els objectius de:

- treballar la motricitat fina

- incorporar diferents elements al fang (plomes, pals,

pintura…)

- respectar el treball dels companys

Podríem introduir alhora que es treballen a l‟aula la natura, el

fang per tal de treballar la creativitat, tot creant nous animals

imaginaris o barrejant-ne alguns que ja existeixin.

6. L’ESCULTURA URBANA

NOM DE L’OBRA: “Las pajaritas” (Ocells de paper)

AUTOR: Ramón Acín, rèplica de Julio Luján, instal·lació de Pedro Barragán

TIPUS DE FORMA: Escultura urbana

MATERIAL / TÈCNICA: 4 peces de ferro pintada sobre base d‟obra

UBICACIÓ: C/ Aragó entre Av. Meridiana i Navas de Tolosa, Barri Clot -

Camp de l‟Arpa. Districte de Sant Martí, Barcelona

ÈPOCA: Segle XX, original 1923, reproducció 1991

ÚS ORIGINAL: Commemoratiu

ÚS ACTUAL: El mateix

DIMENSIONS: 3.13 x 1.67 (total) 1.29 x 1.29 x 0.46 (cada figura) 1.16 x 1.40

x 0.67 (cada peanya) 0.58 x 4.28 x 1.67 (base)

L‟obra consta de vuit planxes de ferro modelades i col·locades en forma de dos

ocells de paper sobre dos blocs de formigó. Van identificades amb una planxa

metàl·lica on es diu el nom de l‟obra, l‟autor i un text de la declaració dels drets

humans. Aquests estan col·locats un en front de l‟altre com si es miressin.

En realitat aquests no són els ocells de paper originals de Ramon Acín, sinó que

en són dues reproduccions. Els originals estan a Osca, al parc de Miguel Servet.

Aquests es van col·locar en aquest espai en un moment en que Barcelona es

preparava per l‟arribada de les olimpíades i pretenia omplir de cultura els seus

carrers. L‟associació de veïns del Clot volien posar a la nova avinguda una

espècie de colom de la pau, i en saber de la obra i del seu artista van proposar

fer dues reproduccions i col·locar-les a l‟entrada de la nova avinguda.

Els ocells de paper originaris es van concebre com a una representació del joc

infantil en un parc que llavors encara estava en construcció. Però la seva

intencionalitat va molt més enllà d‟aquesta idea, l‟ocell de paper respon a tot

un corrent artístic de l‟època on apareixen grans referents a la

“Pájara Pinta”.

BIOGRAFIA DE L‟ARTISTA

Ramón Acín va néixer el dia 30 d‟Agost de l‟any 1888 a Osca. Tenia tres germans que es deien Santos, Enriqueta i Ascension, i ell

que era el més petit. L‟Ascension gairebé no la va poder conèixer, ja que va morir quan ell amb prou feines havia fet un anyet. El

seu pare es deia Santos i era ingenier agrònom i la seva mare es deia Maria i era mestra.

Al Ramon Acín, ja de ben petit li agradava molt dibuixar, per això, els seus pares, quan tenia deu anys, el van apuntar a classes de

dibuix amb el pintor Felix Lafuente. Però a més d‟això, també li agradava molt aprendre pel seu compte, era, el que se‟n diu,

autodidacta.

Quan va ser gran va voler estudiar a la universitat “ciències químiques”, però es va adonar que no era al que ell es volia dedicar i

va tornar-se‟n cap a casa. Així que va tornar a aprendre a dibuixar, aquest cop es va apuntar a classes amb un pintor que es deia

Anselm Gascon de Gotor, Fins que un dia un diari d‟allà d‟Osca li va demanar que fes una vinyeta de còmic per publicar-la.

Com hi havia persones a qui els va agradar molt els dibuixos que feia, d‟altres diaris també li van demanar que fes vinyetes per

ells. Però de vegades es trobava que hi havia persones a qui no agradava allò que ell dibuixava, i això li va provocar alguns

problemes.

Quan en Ramon Acín tenia trenta anys es va fer professor de dibuix a

la universitat a les “Escuelas normales de maestros y maestras”. I cinc

anys més tard es va casar amb la Conchita Monràs, una noia de

Barcelona amb qui va tenir dues filles: la Katia i la Sol Acín. Al cap de

cinc anys més va ser quan va fer l‟obra que estem estudiant: “Els

ocells de paper”.

Aquesta obra i moltes d‟altres les va poder mostrar en moltes

exposicions que va fer, a entre d‟altres llocs, la Sala Dalmau de

Barcelona l‟any 1929. Tant era com li agradava l‟art, que un dia que li

va tocar la loteria, amb els diners que va guanyar, va ajudar a un bon

amic seu, el director de cinema Lluís Buñuel, a fer una pel·lícula.Però vet aquí que al cap d‟uns anys, aquí a Espanya,

van haver molts problemes polítics, fins i tot una

guerra, la guerra cívil, que va durar de l‟any 1936 fins

al 1939. I el Ramón, que tenia idees i opinions molt

diferents a un dels bàndols que lluitava a la guerra, va

tenir la mala sort que el van enxampar i el van matar

el dia 6 d‟agost de l‟any 1936 afusellat al cementiri

d‟Osca. La seva dona, al cap de pocs dies, va patir la

mateixa mala sort. Però les seves filles, tot i haver

perdut als seus pares de ben jovenetes, fins al dia

d‟avui, han lluitat molt per tal que tota la obra que el

seu pare va fer no caigués en l‟oblit.

Podem fer servir un mapa d‟Espanya per ubicar

aquesta ciutat com el que s‟adjunta al final d‟aquest

apartat.

POSSIBLES IMATGES PER

MOSTRAR ALS INFANTS

DESCRIPCIÓ DE L‟ENTORN

El Clot és un barri actual i tradicional del districte de Sant Martí (Barcelona) nucli del qual

és un dels més antics del districte. Des del 2006 està delimitat entre els carrers Dos de

Maig i Aragó, Meridiana, Navas de Tolosa, Mallorca, d‟Esproceda i la Gran Vida de les

Corts Catalanes. En aquest barri es localitza la Seu del Consell Municipal del Districte, en

el mateix edifici que va ser seu de l‟Ajuntament de l‟antic municipi de Sant Martí de

Provençals. Com a barri tradicional, englobava l‟àrea coneguda com Camp de l‟Arpa.

El barri disposa de 4 centres d‟educació preescolar, 4 d‟educació primària, 4 de secundària i

2 escoles per adults. Disposa, també, de dues sales de teatre, una propietat de l‟Escola

Tècnica Professional del Clot i l‟altre del Centre Cultural La Farinera del Clot. Així mateix,

també alberga un mercat municipal, al voltant del qual s‟organitza una fira artesanal (Fira

d‟artesans del Clot). Disposa de dues esglèsies catòliques i una mesquita. Compten amb el

servei d‟un Centre d‟Atenció Primària, i un parc (destacable a nivell de districte). Referent

al tema de transports, trobem l‟estació intermodal d‟El Clot - Aragó/Clot que dóna servei a

la red de metro i Rodalies Renfe.

El límit sur-est del barri està delimitat per la Gran Via ja en forma d‟autopista, on hi

trobem varies estacions de la red del tramvia Trambesòs, essent les estacions més pròximes

al barri. La Farinera, Can Jaumandreu i Espronceda. Per finalitzar, també podem trobar

vàries estacions de Bicing.

L‟escultura que estem treballant es troba ubicada al carrer Aragó amb Meridiana, així

doncs les trobem situades molt a la vora de l‟estació de tren i de metro, en una de les noves

rambles que es van fer amb motiu de les Olimpíades a Barcelona.

A l‟escultura hi podem trobar una placa que té com a inscripció el primer article dels drets

civils, doncs volíem una escultura que abogues per la pau quan van decidir posar-ne una en

aquest lloc:

“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i

consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”.

PROPOSTA D‟INTERVENCIÓ EDUCATUVA

A l‟aula s‟està treballant com a projecte els ocells. Aquest tema s’enfoca, per part de

la mestra de la següent manera:

Com a treball previ a la visita de l‟escultura convidarem a un pare que sigui expert en l‟art

de la papiroflèxia i ensenyi als nostres alumnes a fer ocells, vaixells... treballant d‟aquesta

manera la motricitat fina. Un cop cada infant tingui el seu propi ocell de paper el

pintaríem amb aquarel·les de diferents colors i deixaríem que els infants escollissin on

els volen ubicar, donant consells per tal de que no estigui exposat a les condicions

mediambientals, treballant així les arts plàstiques.

A partir d‟aquest treball podríem introduir l‟autor i l‟obra, portant imatges dels dos i

treballant la biografia de l‟autor; ens podem ajudar de l‟aula d‟informàtica per tal que

siguin els infants qui busquin i seleccionin la informació que els sembla més interessant.

Seguidament es situarà en un mapa polític d‟Espanya la ciutat natal de l‟autor i la situació

de l‟obra que nosaltres visitarem en un mapa de Barcelona, i traçarem la ruta que haurem

de fer per anar a visitar-la, ja que es troba al mig del carrer. D‟aquesta manera es treballa

geografia i matemàtiques (orientació espaial).

Abans de la sortida es farà un diàleg de preparació pels infants on explicarem que anirem a visitar l‟obra, la

mesurarem amb cordes, metres... i anotarem els resultats, farem fotografies des de diferents perspectives...

Parlarem del que es pot i el que no es pot fer, respectant sempre l‟obra i els ciutadans, parlant també de

seguretat vial... i així podrem escoltar també les seves propostes, que els interessa veure i fer amb

l‟obra.

Per arribar fins al lloc on es troba l‟estàtua utilitzarem el mapa de la ruta que vàrem traçar. Un cop allà

dividirem els infants en grups de 4 o 5; un grup prendrà les mesures necessàries per tenir anotada la

mida real de l‟escultura, utilitzant els metres i cordes que havíem dit i anotant els resultats. Un altre farà

fotografies des de diferents angles de l’escultura i la resta parlaran sobre les característiques de

l’escultura: què és? Com és? Com està fet? És gran o petit? És igual pels dos costats? Similituds i

diferències amb diferents animals (ocells, gossos, peixos...) , treballant així els ocells i el medi natural.

Aquests grups aniran rotant al llarg de la sortida.

De tornada a l‟escola es pot proposar com a treball posterior, fer una documentació amb tot el procés (fotos,

textos, converses...) i informació recollida, i ho plasmarem en un mural que penjarem a l‟entrada de l‟aula

per tal de poder implicar també a les famílies. Així treballarem la lectoescriptura.

Finalment podem realitzar entre tot el grup una reproducció a mida real de l‟obra (utilitzant les mesures

recollides el dia de l‟excursió) amb material reciclat com caixes i papers de diari, treballant d‟aquesta

manera les matemàtiques i la geometria. Un cop finalitzada decidiran si la volen pintar o no, i on la

volen col·locar (a l‟entrada de l‟escola, la sala d‟usos múltiples...).

7. VISITA AL MUSEU D’ART CONTEMPORANI:

MAGBA

COMENTARI GENERAL DE L‟OBRA

En general l‟art contemporani no m‟agrada massa,

però he d‟admetre que, gràcies a les aportacions de la

monitora, he trobat molt interessant aquesta

exposició, ja que m‟ha agradat el rerefons que tenien

les obres de John Baldessari.

Les primeres obres que vàrem veure: la poca part de

pintura que va crear i les obres amb paraules, no van

ser del meu gust, però en el moment en que trenca

amb els conceptualistes trobo molt interessant la

manera en que els va criticar.

PAPER DE LA MONITORA I INFORAMCIÓ

QUE HA TRANSMÈS

El primer que va fer la monitora va ser preguntar-nos quinsestudis estàvem realitzant, des de quina assignaturaveníem i si teníem algun coneixement sobre el contingut del‟exposició o de l‟autor. D‟aquesta manera va poder adaptarel discurs als nostres coneixements i expectatives.

La monitora va aportar informació útil i interessant en totmoment, fent que les obres ens captivessin i entenguéssimla mentalitat de l‟artista i les seves decisions, adaptantl‟explicació al públic al que anava dirigida. Ens va ferparticipar i pensar a nosaltres algunes de les obres, fet queens feia estar atents en tot moment.

Cal a dir que li mancava esperar a tot el grup per iniciarl‟explicació, ja que hi havia passadissos estrets i érem ungrup nombrós, se‟ns feia impossible arribar alhora a lesobres i ella començava quan hi arribava.

ECULL UNA OBRA I JUSTIFICA EL PERQUÈ

Una obra que em va cridar molt l‟atenció va ser la

de les pastanagues, ja que realment l‟art és molt

subjectiu i allò que pot ser molt bell per una

persona pot no ser-ho per un altre. El fet de que

demostrés aquest fet amb quelcom tant simple com

les pastanagues, oferint-ne a diferents persones 4 i

fent que n‟escollissin una, que incorporava a les 4

que oferia a la següent persona, i mostrar

d‟aquesta manera que no tothom trobava bella a la

mateixa pastanaga m‟ha fet pensar molt en el fet

de que jo sempre he dit que no consider-ho art l‟art

actual, perquè són coses que podria fer tothom,

però he vist que no és el que veus en sí, sinó la idea

que hi ha darrera el que l‟autor vol transmetre.

RECOMANARIES L‟EXPOSSISIÓ?

Recomanaria aquesta exposició, de fet ja ho he fet,

sempre i quant es pogués comptar amb l‟explicació

d‟una monitora, sense el paper de la qual jo no hagués

entès ni hagués gaudit d‟aquesta visita.

EL MUSEU

El museu està fet i pensat per donar

importància a les obres; parets

blanques, columnes rectes i

estructura senzilla que et focalitza la

mirada i l‟atenció cap a allò exposat.

Les sales són de diferents mides, fet

que ajuda a introduir-hi unes obres

determinades, ja que l‟espai és una

part molt important de l‟obre, que

també comunica. Els passadissos són

estrets i també s‟aprofiten per

exposar algunes obres, t‟ajuden a fer

la transició d‟unes obres a les altres.

VIDEOGRAFIA

CABANELLAS,I; HOYUELOS,A : Mensajes entre

líneas. Patronato Municipal de Escuerlas Infantiles de

Pamplona,Ayuntamiento de Pamplona 1994

CABANELLAS,I; HOYUELOS,A : Momentos. Cantos

entre balbuceos. Universidad Pública de Navarra 1998