PLÀSTICA
239
PLÀSTICA FLORS Hem fet flors amb motlles de paper, resseguint les ratlles amb rotulador i decorant el mig de les flors de manera totalment lliure a partir del material proporcionat. Els nens han pogut escollir entre diferents tipus de papers per fer boletes o retallar-los, també han fet punta als plastidecors i tenien purpurina. La purpurina els encanta i tota l'aula de seguida ha començat a brillar, ja no sabíem si era la primavera o tornava a ser Nadal.
-
Upload
noeliazaragoza -
Category
Documents
-
view
101 -
download
4
Transcript of PLÀSTICA
PLÀSTICA
FLORS
Hem fet flors amb motlles de paper, resseguint les ratlles amb rotulador i decorant el mig de les flors de manera totalment lliure a partir del material proporcionat. Els nens han pogut escollir entre diferents tipus de papers per fer boletes o retallar-los, també han fet punta als plastidecors i tenien purpurina. La purpurina els encanta i tota l'aula de seguida ha començat a brillar, ja no sabíem si era la primavera o tornava a ser Nadal.
Ara les aprofitarem per decorar el passadís i les finestres.
DRACS AMB PINCES
Ja tenim els punts de llibre i les roses a punt, però un Sant Jordi sense dracs no podia pas ser possible. Aquest any els dracs els hem fet a partir de pinces de la roba prenent com idea els que vaig fer al curs de l'Helena i la Cristina de Fem Manuals i Llum de colors.Us animo a què us apunteu als seus tallers intensius si voleu passar un dia genial, ple de creativitat, aprendre un munt de tècniques i agafar noves idees.
PUNT DE LLIBRE
Ja tenim els punts de llibre preparats pel dia de Sant Jordi.
Primer han esquinçat paper de diari i l'han enganxat sobre una cartolina vermella. Després han dibuixat en paper a part personatges de la Llegenda: cavallers, princeses, dracs, llibres i roses i els han retallat. Finalment els han enganxat lliurement sobre el paper de diari prèviament envernissat.
Senzills, fàcils, però diferents de com els havíem fet altres anys.
La idea l'he tret del blog Ram de mimosa on la Pia ens va presentar unes roses fetes sobre fons de paper de diari i em van semblar molt boniques i originals. Quan vaig fer els punts de llibre a l'aula no recordava d'on havia tret la idea i avui ho he recordat.
COLLAGES
Els collages del cos humà que també havíem realitzat, ara els hem utilitzat també com a tapa. Hi hem afegit retalls de revista d'ulls, boques, orelles i nassos i unes espirals dibuixades amb ceres que hi han donat un toc molt bonic.
VELLA QUARESMA
La Vella Quaresma ja s'està acabant i nosaltres hem fet amb les seves cames la tapa de l'àlbum d'aquest trimestre.
Primer han fet la faldilla de paper retallat amb el mateix procés que vam fer els floquets de neu i l'han enganxat doblegant el paper per la meitat i enganxant-lo a la part de dalt de la cartolina.
Després han decorat les set cames, prèviament retallades, de la manera que més els ha agradat. Al seu abast tenien gomets, ceres, plastilina, paper xarol, paper de cel·lofana, papers de regal, confeti, cotó fluix, ...
ANDY WARHOL
Seguim jugant amb el cos humà i ara ens centrem en la cara. Hem conegut els retrats de Warhol i els han fet molta gràcia. Canviar les cares de color és molt divertit. Per tant, s'han posat a treballar de valent per maquillar-se la cara, canviar-se el color dels cabells, dels ulls,... Ha estat una experiència molt divertida. Cada un ha expressat la seva personalitat a través del color.
El procés que hem seguit ha estat pintar amb ceres sobre una fotografia en blanc i negre. Després han passat un aiguat de color amb rodet per pintar el fons. Han descobert que la pintura no s'enganxa sobre les ceres i encara que trepitgem la cara no es tapa.
LA CASETA DE XOCOLATA
La caseta de xocolata és el conte que ens ha obert la motivació cap el treball de la por des de les emocions. I com que també estem realitzant un projecte d’art sobre Gaudí, al anar a visitar el Parc Güell, vam descobrir que les cases de l’entrada, Gaudí, les va fer pensant en la Caseta de xocolata.
La Caseta de xocolata estava prenent molta força i no ens quedava cap més opció que realitzar la nostra Caseta.Com que la manera com volíem fer-la requeria força elaboració vam pensar que el millor seria fer-ho en petit grup i fer així un treball cooperatiu. Cada grup faria una sola caseta.Primer han folrat les capses de sabates amb paper de seda blanc i cola perquè quedin tapats els dibuixos i es pugui pintar a sobre. Aquesta opció no ha estat massa encertada ja que el paper de seda és difícil de posar sense que quedi arrugat, però la idea era no haver de pintar després la capsa de color blanc.
Després ha arribat el més divertit, pintar-la amb xocolata. Ha estat impossible resistir-se a llepar el pinzell i els dits.
Tot seguit han fet caramels, piruletes i tota mena de llaminadures de sucre amb plastilina, per poder decorar després les casetes. Han gaudit molt fent-les i si han entretingut amb tota mena de detalls. També hem utilitzat bastonets de fusta per les piruletes.
Ara només falta decorar-les enganxant-t'hi la plastilina. Després han pintat de color verd una base d’escuma i cartolina. A sobre hi han enganxat la
caseta i a sobre la caseta la teulada de cartolina vermella ondulada. I han seguit decorant la base i la teulada.
Per acabar i assegurar-nos que quedés tot ben enganxat les hem envernissat.Els resultats han estat espectaculars. Les casetes han quedat totes molt boniques i plenes de creativitat, color i diversió.
DRAC GAUDÍ
Seguint amb el projecte d'Antoni Gaudí i després de la visita que vam fer al Parc Güell, ara ens hem centrat en els elements que allà vàrem poder observar i les tècniques utilitzades per l'artista.El drac sempre agrada als nens i més després d'haver-li confiat un desig secret a la seva orella i confiar en que es farà realitat. Amb aquest animal tenim un exemple fantàstic de la tècnica del trencadís.
Per realitzar el nostre drac hem utilitzat fang verd d'assecat ràpid. La consigna ha estat fer-lo d'una sola peça, traient les potes dels laterals del cos el més gruixudes possible per evitar que un cop sec el fang es trenqui. Un cop acabat de modelar li han obert la boca amb una eina per fang i li han acabat de fer els detalls, dits, escates, ulls,...
Finalment, amb un dit mullat d'aigua han tapat esquerdes i arrugues de la superfície del fang perquè quedi més polit.
Un cop acabat només ha calgut enganxar-li el trencadís prèviament preparat. L'han realitzat pintant closques d'ou de diferents colors i després les han trencat a trossets. Aquests trossets de colors són perfectes per enganxar sobre el drac fent una petita pressió quan el fang encara està tou.
Després es podrà envernissar per evitar que caigui el trencadís i donar-li un acabat més brillant. És important fer-ho amb fang de color verd perquè després no es podrà pintar, ja que té el trencadís a sobre.
PINGÜINS
Fa uns dies vàrem fer uns pingüins per acabar de decorar les finestres de l'aula. Aquest animal és molt simpàtic i ens ha quedat molt bé al costat dels floquets de neu. La idea està treta del CEIP Sant Incle de Vidreres al xtec, però sembla ser que
l'enllaç ja no funciona i no us puc deixar la plantilla perquè la tinc en un word.
Primer vam punxar la plantilla de cartolina negra pel cos i taronja pel bec i els peus.
Un cop punxat el bec, s'enganxen les dues cares per tal que quedi doble i més gruixut. Després aquest s'enganxa als dos costats del cap doblegant la cartolina negra només per la part de dalt.
Un cop sec, s'omple el cos de cotó fluix i se li enganxen els peus. I per acabar, una arandel·la adhesiva de color blanc pels ulls. Fàcil i divertit.
MÀSCARES
Avui hem acomiadat el Carnestoltes amb les nostres màscares ja acabades. Mireu que guapos estem!
Finalment ens hem decidit per les màscares estampant les mans i me n'alegro perquè els nens han gaudit moltíssim d'aquesta activitat.Primer pintant-se les mans.
Després estampant.
Passada la primera sessió i després que s'hagin assecat hem passat a punxar el contorn i els ulls.
I ara a decorar-les amb Divermàgic de purpurina.
Ara s'han de tornar a assecar i dimarts us ensenyo com han quedat.
GAUDÍ
A la nostra escola tenim un carrer que s'anomena Gaudí. No és un carrer qualsevol. El terra és fet de trencadís i les cases estan plenes de color. Tenen vitralls a les finestres, xemeneies fantàstiques, formes arrodonides, façanes plenes de creativitat. El que passa és que els nens i nenes de P5 volen ser arquitectes i han començat a deixar anar la seva imaginació inspirats pel mestre Antoni Gaudí, i han dissenyat unes cases modernistes que si ell les veiés no s'ho creuria. Ja ens agradaria a tots poder viure en unes cases tan boniques, però ens haurem d'esperar que aquests petits somniadors creixin i puguin fer-les realitat.
VITRALLS MODERNISTES
Continuant amb el projecte sobre Gaudí hem estat treballant algunes característiques dels edificis modernistes. Hem visitat un edifici de la ciutat on hem fet un taller de vitralls, que hem acabat després a l’escola.Allà els nens han descobert que es poden fer vitralls pintant el vidre o utilitzant vidres que ja siguin de colors. Aquests últims s’anomenen emplomats perquè els vidres estan units pel plom. Així doncs, en el taller han resseguit i pintat una fulla sobre plàstic amb pintura de bombeta.
Després a l’aula han realitzat el seu propi vitrall sobre cartolina negra. Primer han dibuixat formes al voltant de la fulla que ja tenien feta i les han punxat. Han enganxat la fulla pintada i després papers de cel·lofana de colors darrere els forats que ells havien dibuixat. D’aquesta manera han utilitzat els dos tipus de vidre per fer vitralls, els pintats i els que ja són de colors.
Amb aquests fantàstics vitralls hem pogut convertir una de les finestres de l’aula en una finestra modernista. Quin luxe de finestra! Llàstima que no les hem pogut tapar totes, sinó quedaríem a les fosques.
NEU
Ja fa dies que va arribar l'hivern a les aules, però ara fins hi tot està començant a nevar. En un dels racons d'aprenentatge els nens de P5 han estat retallant floquets de neu de paper. Primer han après a doblegar el paper i després han retallat lliurement.
A alguns els ha costat una mica retallar i han necessitat l'ajuda de la mestra, però la majoria se n'han ensortit prou bé.
Si voleu saber quins són els passos que s'han de seguir per doblegar correctament el paper cliqueu aquí.
El millor d'aquesta activitat és veure les cares que fan quan obren el seu floquet de neu, perquè tots són diferents i la sorpresa que s'emporten al descobrir com ha quedat el seu és molt gran. Llàstima que no les pugueu veure.
Després els hem plastificat i penjat a les finestres per decorar.
VERGONYA ART
Fa uns dies vaig explicar com havíem treballat l'emoció de la vergonya i us vaig dir que ens faltava l'activitat final. Sempre acabem el treball d'una emoció amb una obra d'art. Aquesta vegada hem utilitzat Retrat d'una nena (1920), de Karl Schmidt-Rottluff.
Primer hem observat els colors, l'expressió de la cara, la posició del cos, les mans,... Els nens han dit que sí que es notava que la nena pintada al quadre tenia vergonya perquè tenia la cara cap avall i les mans agafades, el cos inclinat cap endavant, com si es volgués amagar. Els colors els han semblat adequats per expressar la vergonya, sobretot el verd fosc i el mostassa, però el blau pensaven que no era de vergonya, i en general, els ha semblat que era massa fosc.Finalment ells han fet el seu propi retrat expressant la vergonya. Ho han dibuixat amb llapis, han pintat amb ceres i han fet el fons amb pintura aigualida per no tacar les ceres. Han decidit utilitzar el verd fosc, el mostassa i el gris per realitzar el fons.
Després d'observar-los podem veure que cada infant viu aquesta emoció de manera molt diferent.
UNA MAR PER DOFINS
Aquest curs som la classe dels dofins i per poder enganxar uns dofins que havíem fet amb collage (no us els puc ensenyar perquè no vaig fer fotos i ja els tenen a casa), vam fer un mar per a ells.La tècnica utilitzada per fer aquest mar va ser el monotip amb pintura. Primer vam col·locar un plàstic sobre la taula i a sobre i vaig tirar la pintura intercalant blau, magenta, blau, groc, blau, magenta,... De manera que el magenta no estigui mai al costat del groc, sinó sortiria el taronja, que no ens interessa per fer la mar. Així doncs, obtenim
diferents tonalitats de blaus i liles. També s'hi pot afegir una mica de blanc perquè els colors no quedin tan foscos.
Els nens comencen a barrejar la pintura amb les mans i poden gaudir durant una estona del tacte i el plaer d'embrutar-se les mans, ja que sobre el plàstic la pintura no s'asseca. Després hi han de dibuixar les ones del mar amb el dit. Quan ja estiguin convençuts de la seva producció posem la cartolina a sobre, l'aixequem i ja tenim una mar pel dofí.
Aquesta mateixa tècnica la podeu veure utilitzant el fang al blog PETITSGRANSARTISTES i utilitzant la xocolata al blog El pavelló d'Infantil.
ÀNGELS
Aquest any a P5 hem fet àngels amb envasos de iogurt bevible. Els hem pintat i després hi hem enganxat unes ales de cartolina prèviament punxades. El cap l'hem fet de plastilina i els cabells de llana. No han quedat massa angelicals però sí que són força divertits. Aquests àngels han acompanyat el poema que s'han après per dir a la taula el dia de Nadal, que també va d'àngels.
Volen ales d'àngelper sobre dels teulats.
Per anunciar-nosque Jesús és nat.
Passen a volades.Tots cap a Betlem!Darrere, nosaltres,també hi anirem.
Al front porta l'aurora.té un sol a cada ullet.Ai! Com m'enamora
el bon Jesuset!
Bon Nadal per tots els seguidors i visitants esporàdics d'aquest blog! Que passeu uns dies gaudint de la família i els amics. Una abraçada a tots i totes!
Collage a l'estil Huntderwasser
Agafant la idea sobre el treball amb el Huntderwasser de deepspacesparkle i seguint amb el treball sobre els cercles concèntrics ja iniciat amb els cercles de Kandinsky, hem realitzat un collage.
Primer han hagut de retallar dues tires de cartolina per representar dos camins. A alguns això de retallar els costa molt i han tingut problemes ja que era totalment lliure, però d’això es tractava. Després els han enganxat sobre una altra cartolina d’un color diferent i han decorat amb ceres representant diferents sanefes els diferents espais que han quedat.
Finalment hi han fet els arbres o flors. Els he deixat material que prèviament ells han decidit que els podria anar bé com a plantilla per dibuixar cercles (blocs lògics, tubs de pega, gots,…). Sobre cartolines de colors i papers de regal amb diferents estampats han anat dibuixant cercles de diferents mides i després els han retallat i enganxat començant pel més gran fins el més petit. Després han retallat una altra tira de cartolina pel tronc o tija.
Ho hem realitzat en dues tardes. Ha estat una composició amb un procés d'elaboració en el que ha calgut organització, destresa i creativitat. Tenint en compte la seva edat els resultats han estat prou bons.
CERCLES CONCENTRICS
Fa uns dies vam realitzar els ja molt coneguts Cercles de Kandinsky. I, encara que la part creativa a l’hora de reproduir una obra d’art no hi juga un paper massa important, vam aprofitar-ho per treballar altres aspectes que sí que també ho són. Per una banda ha format part del treball de geometria que ens ha dut a treballar el cercle a partir del cilindre i d’aquí als cercles concèntrics. També hem treballat el traç amb aquesta activitat, ja que hi ha d’haver un control grafomotriu per aconseguir no deixar espais en blanc i tancar els cercles.
D’altra banda hem potenciat el treball cooperatiu. Sovint cada nen/a realitza la seva obra de manera individual, en canvi aquí cada alumne/a només n’ha fet una part per després ajuntar-ho tot i aconseguir l’afecte del quadre de Kandinsky.
DECORACIÓ NADAL
Buscant per la xarxa he trobat un lloc on hi ha un recull d'activitats de diferents blogs per decorar el Nadal. M'ha semblat un recull molt encertat. Segur que ens pot servir tan per casa com per l'escola. Si voleu veure totes les propostes cliqueu sobre les imatges.
MAR DE LLETRES
A en Joan Brossa li agradava molt jugar amb les paraules i en comptes de fer poemes creava objectes que eren poemes i objectes alhora.
Després d’observar la seva obra “Ruixat de lletres” hem encetat una conversa sobre què hi veiem, quin material ha utilitzat l’artista, etc. Hem vist que s’ha utilitzat el plàstic per la seva transparència per tal de representar l’aigua. A partir d’aquí pensem com ho podríem fer per crear un objecte-poema on també s’utilitzin lletres i el plàstic per representar aigua. Els infants de P5 són uns artistes i com que aquest curs són la classe dels dofins i els agrada molt el mar han pensat que podrien fer un mar de lletres i penjar-lo al sostre. Jo els he dit que amb aquestes lletres sobre els seus caps no tindran cap problema per aprendre a llegir ben de pressa.Hem dibuixat lletres de cartolina de color negre i ells les han punxat, llavors les hem folrat amb plàstic perquè durin més temps.
Finalment sobre plàstics llargs han dibuixat les ones del mar amb retoladors permanents. Les lletres les hem enganxat dels plàstics amb fil de pescar i així és com ha quedat el nostre “Mar de lletres”.
Altra cop hem aconseguit treballar la lectoescriptura a través de l'art.
BODEGÓ
Després d'observar uns quants bodegons de diferents artistes, els petits artistes de 5 anys han realitzat el seu bodegó de tardor. Hem utilitzat elements naturals que els propis alumnes havien portat a l'aula: carbasses, castanyes i magranes. Primer hem dedicat una estona a l'observació. Què hem de dibuixar, tamany dels elements, relació entre ells, fons, etc.Per fer-ho hem fet una foto imaginària al bodegó enfocant amb les nostres mans el que s'havia de dibuixar. Hem enquadrat la imatge acostant i allunyat les mans dels nostres ulls fins que hem aconseguit veure només els fruits de tardor.
Primer ho han dibuixat amb llapis, sense apretar i després han pintat. Per pintar els alumnes tenien un pinzell gruixut i un altre de prim per resseguir els contorns i fer els detalls. Els resultats han estat increïbles!
GAUDÍ
Al Parc Güell de Barcelona trobem la Sala Hipòstila o Sala de les Cent Columnes, que és un porxo amb vuitanta-sis columnes que sosté la Plaça de la Natura. En el lloc de les columnes suprimides Gaudí hi va col·locar uns plafons rodons que semblen sols i al seu voltant uns altres de més petits que semblen llunes. Aquests sols de vint puntes representen les quatre estacions de l’any i estan fets amb la tècnica del trencadís.La tècnica del trencadís consisteix en la realització d’un mosaic fet amb fragments ceràmics, que Gaudí aconseguia del material de rebuig de rajoles, plats, tasses, etc, per després enganxar-los amb ciment, típic en l’arquitectura modernista.
A l’escola també vàrem voler aplicar aquesta tècnica i vam realitzar uns sols sobre plats de cartró, utilitzant trossos de paper xarol de diferents colors. Els nens primer van dibuixar el seu sol sobre el plat i després el van anar omplint enganxant els papers. Alguns van sortir més figuratius i altres van ser uns sols realment abstractes però igual de bonics.
COLAGE GUERNICA
L’obra més famosa de Picasso (Guernica, 1937) és un mural enorme pintat en tons grisos, blanc i negre. Tot i que la seva simbologia representa el patiment de la gent de Guernica que va ser bombardejada durant la Guerra Civil espanyola,
l’hem treballat amb els petits de 4 anys. Es tracta que expressin els sentiments que els provoca la contemplació d’aquest quadre i entenguin una altra manera d’expressar-los, a través de l’art. A partir de les tonalitats grises, passant pel blanc i el negre, els infants entenen el color com una manera de representar la tristesa i la por.
Per tal de fer-ne la seva representació hem utilitzat el collage, utilitzant papers negres i grisos (paper de seda, cartolina i paper de diari), i hem jugat per a la representació dels personatges, amb el blanc sobre negre i el negre sobre blanc, dibuixant amb ceres toves.
ART
DIBUIXOS EL CRIT
Després d'inspirar-nos en l'obra d'Edvard Munch, "El crit", els nostres petits artistes han expressat el sentiment de la por a través de la pintura. Han pensat una situació de por i han pensat de quina manera reaccionarien ells, com posarien la cara, els braços,... També han pensat en quins colors tenia la por. S'han posat d'acord en els colors foscos. Aquesta vegada han utilitzat la pintura diluïda i han resseguit amb cera negra.
Alguns personatges fan por de veritat!
QUADRE EL CRIT
Estem acabant amb el treball sobre el sentiment de la por i tal i com vàrem fer amb la vergonya, res millor que finalitzar fent una mirada a l’art. En aquest cas ens hem centrat en l’observació del quadre “El crit” d’Edvard Munch.
Els infants han observat que el color del cel no és l’habitual, però han pensat que devia ser una posta de sol. També s’han fixat en l’expressió esgarrifosa del personatge, amb les mans a la cara i cridant. Han pensat que també es veia l’aigua i hi havia un pont.Han arribat a la conclusió que el personatge tenia molta por i els motius pensen que podrien ser:-que el pont estigui a punt de trencar-se i pot caure.-que s’està fent de nit i no tindrà temps d’arribar a casa.
-que potser ha vist un fantasma.-que potser el pont es balancejava.Fins i tot un s’ha aventurat a pensar que com que la por era molt forta podria ser que hagués vist un mort allà al pont.Finalment s’han adonat que semblava que al darrera semblava que hi havia dos personatges més i llavors han pensat que potser l’estaven perseguint.
M’ha semblat molt interessant el fet que hagin exterioritzat les seves pors a través d’una figura externa i s’hagin pogut posar al seu lloc.
Ara només ens caldrà representar aquest sentiment a través de la pintura tal i com ho va fer Munch.
BALLANT PER POR
Dins del treball de les emocions i els sentiments estem acabant les activitats sobre la por. Es tracta d'una idea treta d'un curs que vaig fer amb la Meque Edo, Trobada entre la geometria i l'art .
És una activitat plàstica on es relacionen els sentiments, l'art i la geometria d'una manera molt original. Per començar el infants observen el quadre Ballant per por de Paul Klee, 1938
Amb 5 anys, la majoria hi veuen uns personatges que els sembla que ballen o fan psicomotricitat i pensen que estan contents. Se n'adonen que estan fets a partir de formes geomètriques i que els braços, les cames i els caps estan molt simplificats. També s'estranyen que l'artista hagi escollit uns colors tan tristos per realitzar aquesta obra.
En una segona sessió passem a dibuixar figures geomètriques sobre cartolines de diferents colors
prenent com a plantilles els blocs lògics. Després les retallen.
La tercera sessió consta en pintar amb rodet una cartolina blanca del color que cada un vulgui. És important que cada alumne pugui escollir els colors
de la pintura i de les cartolines, ja que aquests representaran el seu estat d'ànim.
Finalment enganxaran les figures geomètriques de cartolina sobre la base pintada i acabaran els seus personatges amb pintura negra dibuxant amb un pinzell molt prim.
Un cop acabada la seva obra d'art escolliran un títol que representi el que han volgut expressar en ella.
La majoria de títols es refereixen a l'activitat alegre que ells pensen que poden estar realitzant aquests personatges, ballant, saltant, fent esport....
La gran sorpresa vindrà quan descobreixin el títol original de l'obra de Paul Klee: Ballant per por. Es preguntaran com pot ser que estiguin contents si tenen por? I és que el ball pot resultar ser un bon truc per fer passar la por en moments de tensió. El ball anima i relaxa.
DE QUÈ TENIM POR?
Avui hem iniciat el treball del sentiment de la por. Després d'una conversa al voltant de les coses que els fan por, on han sortit FANTASMES, LLOPS, MONSTRES, PIRATES i GATS!, han dibuixat sobre cartolina negre tot el que els angoixa i els provoca malsons i tot el que el seu cap imagina quan estan a les fosques.
CONTES DE POR PER FER PASSAR LA POR
Després de quatre mesos treballant les emocions i sentiments centrats en la vergonya, ara comencem la por. L’esquema que seguirem pel treball d’aquesta emoció serà molt semblant al que vaig presentar per la vergonya.Iniciem doncs aquest sentiment a partir del reconeixement de cares que expressen por i anem pensant en situacions que fan por. Els nens relacionen la por amb els éssers fantàstics que de nit se’ls apareixen dins dels seus caps i els provoquen malsons. És per això que hem d’intentar fer-nos amics d’aquests personatges i desmitificar la seva mala reputació convertint-los en éssers divertits. Però la por no només s’ha de treballar al voltant dels fantasmes, les bruixes i els monstres. La por també existeix quan els nens van al metge, quan es perden, quan es queden tancats en una habitació, lavabo,… Són situacions que a vegades han viscut amb angoixa, sense saber què els estava passant.Els contes són els millors aliats per treballar les pors. I és que contes sobre aquest sentiment n’hi ha moltíssims.Els contes populars a partir dels quals encetem aquesta emoció són: La caseta de xocolata, on ens enfrontem a dues pors alhora, la de l’abandó i la de la bruixa; i En Pere sense por, on podem riure’ns una mica de la por.
Després el nombre de contes que es poden explicar són interminables, n’hi ha de tot tipus i per tot tipus de pors.
La Laura té por ajuda a entendre els sorolls que poden sentir a la nit quan són al llit.Un monstre sota el llit també parla dels sorolls de la nit, i amés parla de les pors dels adults, i de la manera com els uns i els altres s’ajuden a superar-les mitjançant l’afecte i la comprensió.
Quan neix un monstre també és un conte molt divertit i tendra.
Les ombres també provoquen pors i ensurts moltes vegades, per això pot anar molt bé Elisa la poruga.
Per desmitificar els monstres, les bruixes, les mòmies, els fantasmes i altres éssers fantàstics podem trobar infinitat de contes que ens hi ajudin. La col·lecció fantasmes de l’Editorial Baula n’és un exemple i la col·lecció Dolents de conte, també de Baula està plena d’aquests personatges que ens ensenyaran la part més tendra i amb molt sentit de l’humor.
La bruixa potser és el personatge més conegut pels nens i a la col·lecció La sirena de l’Editorial La Galera en podem trobar uns quants exemples:
Finalment la por a perdre’s o a quedar-se tancat també és important i podem trobar contes que ajudin els nens a buscar estratègies davant aquestes situacions. Un polsim de pebre de l’Editorial Joventut i M’he quedat tancada ens poden anar bé.
I si encara en voleu més els podeu trobar a l’entrada que va fer l’Olga al blog PETITSGRANSARTISTES!
EL SENYOR NO
Fa uns dies us vaig presentar el llibre Fem les paus per treballar dinàmiques i realitzar activitats al voltant de la pau. Demà 30 de gener, dia de la PAU, és un bon moment per introduir alguna de les propostes que se'ns presenten en aquest llibre.Als nostres alumnes de P5 demà els visitarà el Senyor NO, en forma de cartell. Us el presento:
Aquest cartell estarà penjat a la classe però també en tindrà un cada nen a la butxaca, per treure'l sempre que sigui necessari. Quan els molesti una acció dels altres, per exemple si volen obligar a un nen a jugar a alguna cosa que no li ve de gust, si algú vol que li deixin un color o una joguina immediatament, quan a un nen el molesten, quan algú el pega,... Quan el Senyor NO diu que no, és que no. Ha de quedar clar que el Senyor NO vol dir que han d'aturar l'acció que molesta els altres. La mestra també pot utilitzar-lo!
El Senyor NO és un senyor important que ens ajuda a dir als altres que hi ha coses que ens molesten, que ens fan mal, que no acceptem... El Senyor NO també ens ajuda a dir quines són les nostres opcions i eleccions, els nostres límits... A més, el Senyor NO ens ajuda a protegir-nos i defensar-nos. Abans de fer servir el Senyor NO cal veure si la situació ho requereix: el Senyor NO no serveix per a no fer cas, per sortir-nos-en am la nostra, per ser maleducats... El Senyor NO apareix quan ja hem dit de moltes altres maneres què pensem i què volem
sense aconseguir que ens respectin. Si una persona sempre diu NO es queda sola.
El curs passat vaig utilitzar el Senyor NO en un grup on el respecte costava força, hi havia força baralles i conflictes entre ells. Gràcies a ell l'ambient del grup va canviar, poc a poc van aprendre a respectar-se i a fer-se respectar. A mida que els nens aprenen a saber dir NO amb paraules ja no necessiten el cartell i aquest deixa de tenir funcionalitat. En aquest moment ja es poden retirar els cartells de les butxaques perquè ja hem après què és el respecte. Espero que aquest curs em funcioni igual de bé i a qui ho probi també.
AET I VERGONYA
Fa uns dies vaig explicar com havíem treballat l'emoció de la vergonya i us vaig dir que ens faltava l'activitat final. Sempre acabem el treball d'una emoció amb una obra d'art. Aquesta vegada hem utilitzat Retrat d'una nena (1920), de Karl Schmidt-Rottluff.
Primer hem observat els colors, l'expressió de la cara, la posició del cos, les mans,... Els nens han dit que sí que es notava que la nena pintada al quadre tenia vergonya perquè tenia la cara cap avall i les mans agafades, el cos inclinat cap endavant, com si es volgués amagar. Els colors els han semblat adequats per expressar la vergonya, sobretot el verd fosc i el mostassa, però el blau pensaven que no era de vergonya, i en general, els ha semblat que era massa fosc.Finalment ells han fet el seu propi retrat expressant la vergonya. Ho han dibuixat amb llapis, han pintat amb ceres i han fet el fons amb pintura aigualida per no tacar les ceres. Han decidit utilitzar el verd fosc, el mostassa i el gris per realitzar el fons.
Després d'observar-los podem veure que cada infant viu aquesta emoció de manera molt diferent.
LLIBRE: FEM LES PAUS
Ara que s’acosta el dia de la Pau penso que aquest llibre pot anar bé per treballar aquest tema amb els infants. No crec que s’hagi de treballar només ara, sinó al llarg de tot el curs, però segur que anirà bé treure alguna idea per realitzar activitats o dinàmiques de grup durant aquest mes de gener. És un llibre molt pràctic on es plantegen activitats concretes que ajuden a cohesionar el grup, a respectar-se entre ells i a sentir-se tots importants.
“Petits i grans necessiten viure en entorns acollidors que ens motivin a resoldre els conflictes quotidians constructivament i amb autonomia.
FEM LES PAUS és una proposta de treball a l’aula (3-6 anys) adreçada a crear situacions de convivència que provoquin la reflexió sobre les maneres de relacionar-nos amb les altres persones.
El grup-classe constitueix el context social ideal on posar en pràctica les estratègies de mediació que fomenten la comprensió dels conflictes, la comunicació oberta, l’expressió d’emocions i sentiments, les habilitats de pensament, la participació activa i la convivència pacífica.
No hi ha dubte de que un clima de convivència positiu potencia els processos de construcció de coneixement i, alhora, educa persones capaces d’afrontar les dificultats de la vida sense necessitat de recórrer a la violència.” (text de la contraportada)
Us deixo un parell de pàgines d’exemple del que podeu trobar-hi a dins. La propera setmana faré una entrada amb alguna de les activitats que realitzem a P5.
LA LOLA TÉ VERGONYA
Us presento un altre conte per treballar la vergonya. Un conte molt tendra protagonitzat per la simpàtica granota Lola, amb les fantàstiques il·lustracions de la Mercè Arànega.
La Lola és una granota molt llesta però és una mica vergonyosa. Li agrada molt cantar i es tanca a la seva habitació per fer-ho sense que ningú la vegi. La seva família estan cansats de sentir-la i li suggereixen que vagi al prat a cantar. Ella pensa que allà ningú la veurà, però poc a poc va arribant un públic que l'escolta admirat. Es fa tard i el pare crida a la Lola perquè torni a casa. La Lola es pensava que estava sola però la sorprèn un fort aplaudiment, tots la feliciten. Es posa vermella perquè li fa molta vergonya, però se sent molt feliç.
HOME DE COLOR
Aquest és un altre conte del mateix autor de Quatre petites cantonades de no res, Jérôme Ruillier, també d'Editorial Juventut. Un conte per treballar també la diferència i la multiculturalitat des dels prejudicis. Un conte de tradició oral africana contra les expressions racistes molt tendra i recomanable.
Jo, home de color quan vaig néixer era negre. Vaig créixer sent negre. Si prenc el sol, o tinc por, o estic malalt, segueixo sent negre. Mentre que tu home blanc, vas néixer de color rosa, si prens el sol et poses vermell, si tens fred et tornes blau, i si estàs malalt et poses groc . ¿I tu em dius a mi home de color?
QUATRE PETITES CANTONADES DE NO RES
Us recomano aquest conte. És un conte per treballar la diversitat, però també per treballar la geometria. És una història entre un grup de rodons i un quadrat. El quadrat és diferent i li agradaria ser com els rodons per poder entrar a casa seva, però la porta és rodona i el quadrat no pot passar. Primer els rodons, situats en cercle, pensen una solució, però no la troben. Quan finalment es posen a pensar com si fossin quadrats, se saben posar al seu lloc, troben la solució. El que ha de canviar no és el quadrat sinó la porta.
És un conte molt bonic que fa entendre la diferència d’una manera molt tendra. Tots som diferents i això no ho podem canviar. No són les persones les que han de canviar sinó la manera d’enfocar les coses, la manera de pensar.
A la vegada és un conte que ens pot servir per entendre la diferència que hi ha entre un cercle i un quadrat i les seves característiques. El cercle cap dins del quadrat i aquest només té quatre petites cantonades de no res que el cercle no té.
A l’escola alguna vegada l’hem explicat utilitzant material manipulable perquè els infants provin de fer entrar per una porta rodona un quadrat i pensin en possibles solucions abans d’acabar d’explicar el conte. Funciona millor amb nens de 4 anys que encara necessiten provar-ho per entendre-ho.
Quatre petites cantonades de no res, Jérôme Ruillier, Editorial Joventut
Acabo de trobar el vídeo del conte a la xarxa:
VERGONYA
La vergonya és un sentiment que amb 5 anys ja coneixen prou bé i segur que tots en alguna situació l’han experimentada. A l’escola ho treballem durant el primer quadrimestre.
Comencem per la consciència emocional, on els nens identifiquen el sentiment de la vergonya en l’expressió de la cara i postura del cos en els altres i en ells mateixos. Després pensen en situacions on hagin experimentat aquest sentiment. A vegades els costa diferenciar-lo de la por i és que de fet la vergonya també´ és por, por a no ser acceptat pels altres, por a no saber com reaccionar davant una situació nova, por a ser diferent, …
Seguim amb la regulació emocional on han de pensar amb trucs i estratègies que els puguin ajudar a fer passar la vergonya.
Tornem a la consciència emocional buscant la vergonya en els personatges dels contes i en concret treballem L’aneguet lleig i El vestit nou de l’emperador.
Després passem a treballar l’autonomia emocional fent-los veure que tots som diferents i això és el que ens enriqueix. Ells hauran de pensar en les diferències físiques, però també en les diferències de caràcter, d’actitud i pensar en els seus amics i en els seus ídols per entendre que no ho són pas per les seves característiques físiques. Aquí també es treballa l’autoestima.
Seguim per les habilitats socials, ja que ara han d’aprendre a ajudar aquells que tenen vergonya en situacions concretes i a jugar tots junts al pati i dur a terme tot el que han après.
Finalment observem aquesta emoció en l’art. Busquem un quadre d’un artista on s’expressi la vergonya i després de fixar-nos en què es nota que aquell personatge té aquest sentiment, intentaran també plasmar l’expressió a la cara i la postura del cos a través del dibuix de la figura humana amb pintura, utilitzant també el color que els sembli més adequat per aconseguir-ho. El quadre que nosaltres utilitzem és Retrat d’una nena de Karl Schmidt-Rottluff. Quan hàgim realitzat aquesta activitat ja us ensenyaré els resultats.
BOSSES DE PRIMAVERA
Finalment avui ha acabat aquest llarg segon trimestre i podem començar aquestes merescudes mini vacances. Per endur-se l'àlbum a casa, juntament amb el quadern i l'informe, els donem una bossa de plàstic, que normalment és blanca i avorrida. Aquesta vegada hem decidit decorar-la amb gomets i han sortit unes composicions primaverals xulíssimes.
CONTE REFLEXIONAR
El niño pequeño de Helen Buckelin
Había una vez, un niño pequeño que comenzó a ir a la escuela. Era bastante pequeño y la escuela muy grande. Cuando descubrió que podía entrar en su
aula desde la puerta que daba al exterior, estuvo feliz y la escuela no le pareció tan grande.
Una mañana, la maestra dijo:- Hoy vamos a hacer un dibujo.
- ¡Qué bien!- pensó el pequeño-. Le gustaba dibujar y podía hacer de todo: vacas, trenes, pollos, tigres, leones, barcos. Sacó entonces su caja de lápices y empezó a dibujar, pero la maestra
dijo: - ¡Esperen, aún no es tiempo de empezar! Aún no he dicho lo que vamos a
dibujar. Hoy vamos a dibujar flores. - ¡Qué bien! -pensó el niño.
Le gustaba hacer flores y empezó a dibujar flores muy bellas con sus lápices violetas, naranjas y azules. Pero la maestra dijo:
- ¡Yo les enseñaré cómo, esperen un momento! - y, tomando una tiza, pintó una flor roja con un tallo verde. Ahora -dijo- pueden comenzar.
El niño miró la flor que había hecho la maestra y la comparó con las que él había pintado. Le gustaban más las suyas, pero no lo dijo. Volteó la hoja y
dibujó una flor roja con un tallo verde, tal como la maestra lo indicara.Otro día, la maestra dijo:
- Hoy vamos a modelar con plastilina. - ¡Qué bien! -pensó el niño.
Le gustaba la plastilina y podía hacer muchas cosas con ella: víboras, hombres de nieve, ratones, carros, camiones; y empezó a estirar y a amasar su bola de
plastilina. Pero la maestra dijo: - ¡Esperen, aún no es tiempo de comenzar! Ahora -dijo- vamos a hacer un
plato. - ¡Qué bien!- pensó el pequeño-.
Le gustaba modelar platos y comenzó a hacerlos de todas formas y tamaños. Entonces la maestra dijo:
- ¡Esperen, yo les enseñaré cómo! - y les mostró cómo hacer un plato hondo-. Ahora ya pueden empezar.
El niño miró el plato que había modelado la maestra y luego los que él había modelado. Le gustaban más los suyos, pero no lo dijo. Sólo modeló otra vez la
plastilina e hizo un plato hondo, como la maestra indicara. Muy pronto, el pequeño aprendió a esperar que le dijeran qué y cómo debía
trabajar, y a hacer cosas iguales a la maestra. No volvió a hacer nada él sólo. Pasó el tiempo y, sucedió que, el niño y su familia se mudaron a otra ciudad,
donde el pequeño tuvo que ir a otra escuela. Esta escuela era más grande y no había puertas al exterior a su aula. El primer día de clase, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un dibujo.- ¡Qué bien!- pensó el pequeño, y esperó a que la maestra dijera lo que había que hacer; pero ella no dijo nada. Sólo caminaba por el aula, mirando lo que
hacían los niños. Cuando llegó a su lado, le dijo: - ¿No quieres hacer un dibujo?
- Sí -contestó el pequeño-, pero, ¿qué hay que hacer? - Puedes hacer lo que tú quieras - dijo la maestra.
- ¿Con cualquier color? - ¡Con cualquier color! - respondió la maestra-. Si todos hicieran el mismo
dibujo y usaran los mismos colores, ¡cómo sabría yo lo que hizo cada cual! El niño no contestó nada y, bajando la cabeza, dibujó una flor roja con un tallo
verde".
HUGUEM AMB GAUDÍ
Aquesta setmana hem iniciat un nou projecte d'art centrat en Antoni Gaudí. Per tal de motivar els alumnes davant la propera sortida que farem al Parc Güell, hem explicat el conte Juguem amb Gaudí, on els Tinatons, sis nens que protagonitzen els contes d'aquesta col·lecció, visiten el Parc. Ells tenen la sort de tenir-lo prop de casa seva i poden anar-hi a jugar una estona sempre que volen. En aquesta història els protagonistes juguen a fet i amagar i s'amaguen rere les columnes, sobre els bancs de la plaça,... però a l'hora de buscar-los a tots no troben el Pau que s'havia amagat sota el drac i havia quedat adormit. Mentre dormia ha tingut un somni en el que passejava el drac per les Rambles, per la platja,...Aquesta col·lecció de contes m'agrada molt pel format de la lletra, de pal i lligada a la mateixa pàgina, i perquè en moltes de les narracions hi
trobem un element màgic que fa pensar als nens si es pot tractar de la realitat o no. En aquest cas els alumnes han de pensar si pot ser possible que el Pau hagi tret a passejar el drac. En un primer moment sempre n'hi ha uns quants que els sorprèn però no veuen clar si es tracta d'una fantasia o no, uns quants creuen que pot ser veritat i després tenim els que tenen clar que es tracta d'un element màgic però no entenen què passa, fins que intueixen que potser està somniant.
SOLS AMB TRENCADÍS
Al Parc Güell de Barcelona trobem la Sala Hipòstila o Sala de les Cent Columnes, que és un porxo amb vuitanta-sis columnes que sosté la Plaça de la Natura. En el lloc de les columnes suprimides Gaudí hi va col·locar uns plafons rodons que semblen sols i al seu voltant uns altres de més petits que semblen llunes. Aquests sols de vint puntes representen les quatre estacions de l’any i estan fets amb la tècnica del trencadís.La tècnica del trencadís consisteix en la realització d’un mosaic fet amb fragments ceràmics, que Gaudí aconseguia del material de rebuig de rajoles, plats, tasses, etc, per després enganxar-los amb ciment, típic en l’arquitectura modernista.
A l’escola també vàrem voler aplicar aquesta tècnica i vam realitzar uns sols sobre plats de cartró, utilitzant trossos de paper xarol de diferents colors. Els nens primer van dibuixar el seu sol sobre el plat i després el van anar omplint enganxant els papers. Alguns van sortir més figuratius i altres van ser uns sols realment abstractes però igual de bonics.
JUGUEM AMB LES LLETRES
A partir d’un quadre de Max Ernst realitzat amb la tècnica del collage on l’artista juga a amagar paraules entre les lletres, nosaltres hem jugat a amagar el nom. Cada nen@ ha buscat les lletres de
revista per composar el seu nom, prèviament retallades, i després ha continuat enganxant lletres per tal que quedés amagat. A veure si sou capaços de trobar-lo.
Ha estat una activitat molt engrescadora pels infants de P5, que ha servit per treballar lectoescriptura a partir de l’art. Després s’ho han passat molt bé jugant a buscar els noms de tots els companys.
RETRATS
Aquesta setmana hem seguit amb el retrat, però aquesta vegada han dibuixat el seu company/a.
Primer amb llapis, després han resseguit amb retolador negre i després han pintat amb guixos de colors. Els ha encantat poder difuminar amb el dit tot el que anaven pintant. Alguns han aconseguit barrejar colors.
No només s'han concentrat per reproduir tots els detalls observats en el company/a, sinó que també han rigut molt perquè alguns són autèntiques caricatures.
ENS MOVEM AMB CALDER
A P5 treballem el cos humà des de l'exploració de les possibilitats que els dóna el seu cos, de moviments, de control postural, ... És una edat importantíssima per assegurar-nos que van agafant una bona lateralització i integració de l'esquema corporal de forma correcta. Una bona base en aquests aspectes els beneficiarà de cara a la primària. Per tant, hem començat amb els moviments del cos imitant postures i mirant-nos al mirall per veure si ens copia o no. Hem descobert que no ho copia igual que quan és un nen el que tenim al davant.Després tot aquest treball més experimental amb el cos l'hem passat a l'art a través d'Alexander Calder. Hem observat el moviment en les seves figures fetes de filferro i en les del seu circ. Al blog El pavelló d'Infantil també hi trobareu un treball amb els personatges del circ de Calder boníssim.Aquestes són les imatges que els infants han observat abans de començar el seu treball:
A partir d'aquí han realitzat el seu ninot de filferro amb neteja-pipes i l'han col·locat en la postura que més els ha agradat. Ha costat una mica fer el ninot i alguns han necessitat l'ajuda de la mestra però l'objectiu no era que sabessin fer-lo sinó que un cop realitzat juguessin a buscar una postura amb el cos que mostrés moviment i això sí que ho han aconseguit!
Primer el cos amb un neteja-pipes sencer:
Després les cames amb mig neteja-pipes:
I finalment els braços amb l'altra meitat:
I ara a donar-li moviment!
PICTOGRAMES PELS JOCS FLORALS Els petits de l'escola també han participat als Jocs Florals d'aquest any. Els de P5 ho han fet amb uns pictogrames sobre la llegenda de Sant Jordi. Han pensat una frase, l'han escrit sols i després l'han corregit amb l'ajuda de la mestra (només si faltaven lletres i si les paraules estaven juntes). A continuació han escollit quines paraules podien substituir per dibuixos i han passat a net la frase ja amb els pictogrames. Finalment ho han resseguit tot amb retolador negre i han pintat els dibuixos.El més important és que ho han fet amb moltes ganes i il·lusió per participar més que per guanyar. Han acceptat força bé que només podien haver-hi dos guanyadors per cada curs i tots s'han endut un diploma ben bonic.
I ara... els guanyadors!
DRACS AMB PINCES
Ja tenim els punts de llibre i les roses a punt, però un Sant Jordi sense dracs no podia pas ser possible. Aquest any els dracs els hem fet a partir de pinces de la roba prenent com idea els que vaig fer al curs de l'Helena i la Cristina de Fem Manuals i Llum de colors.Us animo a què us apunteu als seus tallers intensius si voleu passar un dia genial, ple de creativitat,
aprendre un munt de tècniques i agafar noves idees.
ROSES
Avui hem fet les roses per regalar el dia de Sant Jordi que ja el tenim a sobre. Què seria Sant Jordi sense una rosa?Normalment a P5 la fem amb plastilina, ja que per ells és fàcil, la poden fer gairebé sense gens d'ajuda, i queda genial. Us deixo una mostra dels resultats.
PUNT DE LLIBRE
Ja tenim els punts de llibre preparats pel dia de Sant Jordi.
Primer han esquinçat paper de diari i l'han enganxat sobre una cartolina vermella. Després han dibuixat en paper a part personatges de la Llegenda: cavallers, princeses, dracs, llibres i roses i els han retallat. Finalment els han enganxat lliurement sobre el paper de diari prèviament envernissat.
Senzills, fàcils, però diferents de com els havíem fet altres anys.
La idea l'he tret del blog Ram de mimosa on la Pia ens va presentar unes roses fetes sobre fons de paper de diari i em van semblar molt boniques i originals. Quan vaig fer els punts de llibre a l'aula no recordava d'on havia tret la idea i avui ho he recordat.
IL·LUSIONS ÒPTIQUES
Us deixo unes quantes obres de l'artista Vasarely que a P5 ens serveixen per divertir-nos observant il·lusions òptiques. Si voleu més informació sobre aquest tema la podeu trobar al blog: lamaletadelprecinemaainfantil
Amb aquest artista nosaltres també treballem aspectes de la geometria i el color.
ÀNGELS
Aquest any a P5 hem fet àngels amb envasos de iogurt bevible. Els hem pintat i després hi hem enganxat unes ales de cartolina prèviament punxades. El cap l'hem fet de plastilina i els cabells de llana. No han quedat massa angelicals però sí que són força divertits. Aquests àngels han acompanyat el poema que s'han après per dir a la taula el dia de Nadal, que també va d'àngels.
Volen ales d'àngelper sobre dels teulats.
Per anunciar-nosque Jesús és nat.
Passen a volades.Tots cap a Betlem!Darrere, nosaltres,també hi anirem.
Al front porta l'aurora.té un sol a cada ullet.Ai! Com m'enamora
el bon Jesuset!
Bon Nadal per tots els seguidors i visitants esporàdics d'aquest blog! Que passeu uns dies gaudint de la família i els amics. Una abraçada a tots i totes!
CALENDARI D ’ ADVENT
El nostre calendari d’advent fa un camí cap el Nadal amb un intercanvi de dibuixos i missatges nadalencs. Cada nen/a va realitzar un dibuix amb motius de Nadal i el va decorar amb gomets en forma d’estrella de tots colors, després el va envernissar amb purpurina i qui va voler també hi va escriure una felicitació. Cada dia quan despengem el número que toca els nervis i l’emoció per veure quin dibuix li haurà tocat a cada un és tot un espectable. Amb 5 anys ja són capaços d’acceptar que no es quedaran el seu dibuix i que potser el que els hi toqui no serà tan bonic com el seu. Potser amb els més petits això ja seria més difícil d’entendre.
JOC DELS POMERS
Aquest joc l'hem realitzat a les sessions de desdoblament on treballem el raonament matemàtic a través del joc i la manipulació de material. El joc consta de dos pomers amb velcros, pomes i un dau gegant. Els alumnes formen dos equips i es tracta d'anar tirant el dau alternativament i omplint de pomes segons el número que hagi sortit. L'equip que aconsegueixi omplir primer tot el pomer, ha guanyat. Però el més important del joc són les preguntes que ha d'anar fent la mestra mentre juguen: -Quin pomer té més pomes?, -Quantes més?, -Si al pomer hi ha cinc pomes i el dau diu que ara n'hi heu de posar tres més, quantes en tindreu?, -Quantes pomes us falten per omplir el pomer?,....
Un cop acabat el joc es torna a jugar amb els pomers plens i el dau ens dirà quantes pomes s'han d'anar traient cada vegada. Ara aprofitem per fer preguntes de resta.
Amb aquest joc els nens s'ho passen bé i comencen a calcular realitzant sumes i restes mentalment i amb números més elevats dels que estan acostumats. Les preguntes que es fan han de ser fàcils perquè puguin contestar tots i també més
difícils perquè els infants que tenen més facilitat pel càlcul hagin de fer un esforç.
Aquest joc, un cop realitzat amb tot el grup es pot repetir en petit grup com a racó d'aprenentatge on els nens, que ja coneixen la dinàmica, podran jugar-hi sols.
TOTS AL COTXE
Un cop a la setmana treballem les matemàtiques a partir del joc amb la meitat del grup. És una manera d'aprendre passant-s'ho molt bé. Avui us presento una activitat que vam fer fa uns dies amb els cliks. Preparem un cotxe en una taula i uns quants clicks en una altra taula o suficientment allunyats del cotxe perquè els nens s'hagin de desplaçar per agafar-los.L'objectiu és que omplin el cotxe sense deixar cap plaça buida. En aquest cas el cotxe tenia sis places.
Es tracta que els infants vagin omplint el cotxe de la manera que els vagi més bé. Quan ja han passat uns quants nens a realitzar l'activitat els preguntem com ho han fet i ens han d'explicar si primer han comptat o si han anat agafant els ninos un a un fins que se'ls han acabat els seients,... Després es tracta de plantejar-los un repte als que queden. Com ho farieu per aconseguir desplaçar-vos el mínim de vegades possible? Ara a cada un que ho fa li comptem les vegades que s'ha desplaçat i el següent intenta millorar-ho, fins que van veient que si primer compten els seients i després els ninos se'ls poden emportar tots d'una sola vegada.
Mentre realitzen l'activitat també podem anar anotant el nombre de cliks que agafen cada vegada fins a tenir el cotxe ple i ens aniran sortint les diferents descomposicions del número 6 i així anirem introduint el concepte de suma. Amb aquestes estratègies i habilitats de pensament aniran fent una bona base de cara a la primària i s'ho passaran molt bé fent matemàtiques.
LA TORRE MÉS ALTA
La torre més alta és un joc que realitzem amb els multicubs (multilink) en el racó de raonament matemàtic. Hi juguen quatre nens/es. Es tracta de tirar el dau, una vegada cadascun, i comptar el nombre de cubs que diu el dau i ajuntar-los formant una torre. Passada una estona es para el joc i es mira qui té la torre més alta. Si no es veu a cop d'ull s'hauran de posar les torres una al costat de l'altra per veure quina té més peces. Després es pot
allargar fent comparacions, comptant quantes peces té més que...
També es pot jugar amb tot el grup tirant el dau només dues vegades i a partir de dues torres amb peces més grans pensar en quina és la diferència entre les dues per introduir el concepte de resta.Els multicubs tenen moltes possibilitats de joc matemàtic a l'aula. Us deixo unes quantes propostes per fer amb aquest material didàctic:
FORMAR FIGURES:
- Permetre que el nen formi figures d’acord amb la seva imaginació, totalment lliure.
- Amb un número determinat de peces, deixar-li construir figures diferents. Després replantejar si totes les figures deuen tenir el mateix número de peces, veure qui ha fet una figura igual ,…
APARELLAR, AGRUPAR:
- Fer parelles de cubs de diferent color i després cucs del mateix color.
- Copiar figures representades en un full de paper.
ESTABLIR COMPARACIONS:
- Un cop realitzades unes quantes torres veure quina és més alta. Fer també amb files planes sobre la taula.
- Observant dues figures diferents formades a partir dels cubs pensar quina deu tenir més peces. Després de fer la hipòtesis ho comprovarem desmuntant la figura i col·locant les peces com un cuc per veure quina és més llarga. Després comptar per arribar al concepte del número.
- Amb els nens en rotllana, fer una rotllana de cubs al mig, pensar si cadascú podria tenir un cub. Comprovar-ho fent la correspondència una un. En sobren? En falten?
- Després d’una comparació es poden establir seqüències, a base de realitzar una nova fila que tingui tantes peces com l’anterior més una unitat.
CONCEPTES MATEMÀTICS:
SUMA I RESTA: Comparar dos conjunts de colors diferents amb un altre equivalent d’un tercer color es pot arribar al concepte de la suma i la resta.
RACONS MATES
Us presento algun material didàctic que utilitzem pel treball per racons d'aprenentatge. Possiblement ja el coneixeu, però si no és així us el recomano perquè dóna moltes possibilitats d'aprendre jugant.
Primerament el joc Topografia 2, que consta de figures de fusta que permeten construir un paisatge copiant-lo d'unes imatges. Al fer-ho els nens treballen l'organització i els conceptes espacials, passant del pla al volum. Amb aquest joc es poden detectar fàcilment possibles dificultats d'orientació espacial.
El Geoplà també ens permet treballar l'organització espacial i la geometria. Consta de tauletes de plàstic que tenen uns piuets i gomes elàstiques que ens permetran representar dibuixos, formes geomètriques,... de manera lliure o copiant-les de les imatges sobre paper. Una vegada representat el dibuix al geoplà es pot copiar sobre paper i així farem el pas cap a la representació gràfica.
Els daus d'atributs tenen diferents possibilitats, però una d'elles, que utilitzem per treballar en grup és la tirada de daus i el dibuix corresponent del que ha sortit. Depenent de l'edat dels alumnes es poden utilitzar de un a quatre daus i d'aquells atributs que ens interessin (color, forma, mida i gruix).
MANDALES
Els mandales són representacions geomètriques, esquemàtiques y simbòliques del microcosmos o el macrocosmos que s’utilitzen com a tècnica de relaxació oriental. Aplicats a l’educació es poden utilitzar per treballar l’atenció i la concentració, la relaxació, la imaginació i la creativitat. També es treballa la motricitat fina a l’hora de pintar que servirà per millorar el traç.Per les seves característiques visuals els mandales estimulen l’interès dels alumnes per realitzar aquesta activitat i normalment gaudeixen fent-la.És aconsellable que l’ambient a l'aula sigui silenciós i s’acompanyi l’activitat de música relaxant. I que tinguin la possibilitat d’escollir quin mandala volen pintar entre vàries possibilitats.
Existeix una infinita varietat de mandales relacionats amb temàtiques diferents i amb diferents nivells de complexitat. A la xarxa en podeu
trobar moltes per imprimir. Cliqueu aquí i aquí per descarregar-vos més de 300 mandales.
