PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES: Projecte executiu pel ...€¦ · PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES:...

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES: Projecte executiu pel desplegament

d’una xarxa WiFi mallada a la via públi-ca pels serveis corporatius de

l’Ajuntament de Mataró

Plec de condicions

Versió 1.0

08.02.2010

Secció de Telecomunicacions

SERVEI DE SISTEMES D’INFORMACIÓ

I TELECOMUNICACIONS

Alcalde Josep Abril, 9

08302 Mataró

Tel. 93 758 21 91

Fax 93 758 23 45

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES: Projecte executiu pel desplegament d’una xarxa WiFi mallada a la via pública pels serveis corporatius de l’Ajuntament de Mataró SERVEI DE SISTEMES D’INFORMACIÓ I TELECOMUNICACIONS | Versió 1.0 | 08.02.2010

Contingut

TU0UT TUResum Executiu UT 4

TU1UT TUIntroduccióUT 5 TU1.1UT TUObjectiusUT 5 TU1.2UT TUÀmbit d’aplicacióUT 6

TU2UT TUÀmbit d’actuacióUT 7 TU2.1UT TUUbicació geogràficaUT 7 TU2.2UT TUServeis de la xarxaUT 13

TU3UT TUModel tècnic de desplegamentUT 16 TU3.1UT TUXarxes WiFi Mesh UT 16 TU3.2UT TUArquitectura de XarxaUT 18 TU3.3UT TUXarxa d’accésUT 19 TU3.4UT TUXarxa troncal UT 28 TU3.5UT TUCPD, o Nucli de la XarxaUT 36 TU3.6UT TUDescripció del procés d’instal·lacióUT 38

TU4UT TUPressupost UT 44 TU4.1UT TUCostos mitjos dels punts d’accésUT 44 TU4.2UT TUCostos mitjos dels gatewaysUT 45 TU4.3UT TUCostos detallats dels desplegaments de fibra òptica UT 45

TU5UT TUCalendari d’execucióUT 47

TU6UT TUSeguretat i salutUT 48

TU7UT TUEstudi mediambientalUT 49

TUAnnex A – Detall dels nodesUT 50 TUAnnex A.1 – Ubicació dels Punts d’Accés (connectats a l’alimentació

elèctrica)UT 50 TUAnnex A.2 – Connexió dels gateways (connectats a la xarxa de Fibra Òptica) UT 51 TUAnnex A.3 – Nodes de la xarxa de Fibra ÒpticaUT 51

TUAnnex B – Documentació addicionalUT 53


TUAnnex C – Estudi de seguretat i salutUT 54 TUAnnex C.1 Maquinària i mitjans auxiliarsUT 54 TUAnnex C.2 Riscos professionalsUT 54 TUAnnex C.3 Riscos per unitats constructivesUT 54 TUAnnex C.4 Riscos de la maquinària i mitjans auxiliarsUT 55 TUAnnex C.5 Riscos de danys a tercersUT 56 TUAnnex C.6 Prevenció de riscos professionalsUT 57 TUAnnex C.7 Formació i informacióUT 57 TUAnnex C.8 Medicina preventiva i primers auxilisUT 58 TUAnnex C.9 Mesures d’evacuació i emergènciaUT 59 TUAnnex C.10 Treballs subcontractatsUT 60 TUAnnex C.11 Plec de condicionsUT 60 TUAnnex C.12 Condicions de seguretat a l’obraUT 66 TUAnnex C.13 Investigació d’accidentsUT 67 TUAnnex C.14 PlànolsUT 67


0 Resum Executiu

Títol Desplegament d’una xarxa WiFi mallada a la via pública pels serveis corporatius de l’Ajuntament de Mataró

Objectiu i Abast Construcció i posada en marxa d’una xarxa WiFi mallada a la via pública per a oferir serveis corporatius fixes, nòmades i en mobilitat a diversos departaments de l’Ajuntament de Mataró.

Descripció de la infraes-tructura

S’instal·larà una capçalera i es preveu aprofitar la infraestructura disponi-ble de les xarxes de fibra òptica de serveis informàtics i de control sema-fòric per a repartir el senyal als diversos concentradors wifi mesh o ga-teways. Des d’aquests punts mitjançant WiFi Mesh es distribuirà el senyal a aproximadament 30, nodes que permetran l’accés a la xarxa.

Descripció del desplega-ment

La xarxa s’instal·larà a l’anell viari de circumval·lació del centre de Mata-ró i a diversos carrers del centre comercial i històric, aprofitant elements de mobiliari urbà com pals de fanals i semàfors. Concretament el desple-gament inicial, o fase A inclourà els carrers Ronda Alfons XXII, Ronda General Prim, Camí de la Geganta, Plaça d’Espanya, Ronda d’Alfons X, Carrer Alarcón, Carrer Mata, Carrer del Rierot, Carrer de Sant Bonaven-tura, Carrer de l’Hospital i Camí Ral de la Mercè. Millores i ampliacions de la xarxa podran incloure el Carrer de la Riera, Carrer de Barcelona, Carrer de Sant Cristòfor, Carrer de Palau , El Carre-ró, Carrer Nou, Carrer d’en Moles, Carrer de Sant Josep, Carrer de Sant Benet, Carrer de La Coma, Muralla dels Genovesos, Muralla de La Presó, Muralla del Tigre i Muralla de Sant Llorenç. Els nodes es connectaran entre ells via ràdio, i enllaçaran mitjançant fibra òptica en edificis corporatius amb la xarxa de fibra de l’Ajuntament.

Pressupost 180.000€ (IVA inclòs)

Planificació Gener-Febrer 2010 Disseny de la xarxa i concurs per al desplegament Març 2010-Juny 2010 Instal·lació dels equipaments de la xarxa a via pública i CPD Estiu-Tardor 2010 Posada en funcionament de la xarxa i pilots de serveis


1 Introducció Les infraestructures de banda ampla estan dotant a les ciutats i regions de capacitats per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. En els darrers anys s’estan desplegant arreu del món no-ves xarxes sense fils per a estendre la cobertura dels serveis corporatius de connectivitat de da-des de molt diversa índole i donar també serveis als ciutadans a la via pública i en mobilitat.

L’Ajuntament de Mataró, amb el seu afany innovador, com ha mostrat en darreres iniciatives tals com el TecnoCampus Mataró-Maresme o el desplegament progressiu de la xarxa corporati-va de fibra òptica entre d’altres, vol prosseguir avançant en aquesta línia i sent un municipi pio-ner.

Actualment, com a part d’un dels eixos d’actuació prioritaris definits per 2010, concretament l’eix de Modernització de l’Administració Municipal, l’Ajuntament de Mataró ha decidit realit-zar el desplegament d’una xarxa WiFi mallada per a ús corporatiu que permeti accedir a aplica-cions internes de l’Ajuntament i permeti interconnectar dispositius i instal·lacions.

Aquest document inclou la memòria tècnica del projecte i recull tota la informació tècnica re-querida per als licitadors que desitgin presentar-se al concurs públic per a la instal·lació de la xarxa WiFi descrita.

1.1 Objectius El principal objectiu d’aquest projecte és desplegar una xarxa WiFi de tipus Mesh –mallada- pels carrers de Mataró, que habiliti la connectivitat sense fils a la via pública per una xarxa pro-pietària de l’Ajuntament per a diversos serveis corporatius. Aquesta infraestructura complemen-tarà la xarxa existent de fibra òptica de l’Ajuntament, tot i oferint-li millor capil·laritat, però també permetent-ne els serveis en nòmades i en mobilitat que es descriuran més endavant.

La xarxa estarà integrada per un node central o CPD, una sèrie d’enllaços de fibra òptica de la xarxa troncal corporativa de l’Ajuntament, uns equips enrutadors-concentradors WiFi Mesh connectats a la xarxa òptica (anomenats Gateways al present document) i una sèrie de nodes WiFi Mesh o punts d’accés que dependran dels anteriors formant la malla sense fils.

En aquest document es descriu una primera fase de prova pilot, amb un abast restringit al centre del municipi, però que proposa provar diferents tipus d’instal·lacions per tal de comprovar el funcionament òptim, tant de la tecnologia, com de la seva aplicació a Mataró, però també del procés complet de disseny de la xarxa, instal·lació i posada en marxa.

En una primera fase i a mode de prova pilot, es delimitarà una zona del centre que caldrà des-plegar. S’ha definit una fase A com a base, i tres zones addicionals (A2, B i C). El concurs pel desplegament i posada en marxa de la prova pilot inclou la totalitat de la fase A i A2, i com a millores es podrà proposar incloure alguns dels nodes previstos a les fases B i C. L’adjudicatari pot realitzar una proposta de quants i quins nodes addicionals pot incloure, i exposar els motius que expliquin quins són els nodes addicionals que proposa instal·lar. La decisió definitiva de


quins seran els punts d’accés definitius que s’instal·lin es prendrà per part de l’Ajuntament de Mataró en funció de les necessitats i prioritats que s’estableixin.

1.2 Àmbit d’aplicació La xarxa que es desplegui utilitzarà parcialment recursos disponibles de l’Ajuntament de Mata-ró, tant infraestructures com equipaments.

La xarxa basarà la seva operativa en un Centre de Processament de Dades (a partir d’ara, CPD) que s’ubicarà a les instal·lacions del Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament de Mataró, o alternativament a l’edifici de Via Pública.

La instal·lació dels punts d’accés es realitzarà principalment sobre fanals i semàfors. Serà neces-sari en tots els casos realitzar una nova estesa per a la connexió elèctrica, que partirà des del mateix punt on s’alimentin aquests. Per a les connexions de xarxa de comunicacions s’utilitzaran les canalitzacions de les xarxes informàtica i semafòrica, tal i com es descriu més endavant en aquest document.

En quant als serveis corporatius a qui estan destinats la xarxa, s’aniran incorporant de manera gradual a mesura que s’adaptin els serveis actuals existents (i que disposin de connexions per xarxa mòbil o per cable), o bé que es creïn aquests nous serveis en els diferents departaments de l’Ajuntament.

Els serveis corporatius que es té previst que s’incorporin o que s’estudiï la viabilitat d’entrar a la xarxa inclouen amb caràcter general aplicacions fixes, nòmades o itinerants i també mòbils de vídeo, dades i veu, aplicacions. En particular, es poden citar alguns potencials serveis que la xarxa haurà de suportar en un futur proper:

• Serveis de veu a través de VoIP a través de PDAs o smartphones per als treballadors de l’Ajuntament

• Serveis de dades (portàtils, PDAs o smartphones) per a accés a Internet o a intranets corporatives.

• Vídeo embarcat a vehicles (policia, bombers, ambulàncies, serveis socials, etc) • Dades embarcades per a comunicacions en vehicles per a dades de telemetria i accés a

bases de dades • Pilones/càmeres d’accés a zones exclusives per a vianants • Gestió d’enllumenat • Sensors mediambientals • Radars de velocitat • Fotografia en control de semàfors • Càmeres de trànsit o videovigilància • Panells informatius • Altres.


2 Àmbit d’actuació

2.1 Ubicació geogràfica

La fase inicial del desplegament de la xarxa WiFi es basa en realitzar una prova pilot en un àm-bit reduït per a comprovar i optimitzar els procediments de realització dels estudis previs, licita-ció, instal·lació i el propi ús de la xarxa corporativa.

Per tal d’obtenir la màxima utilitat de la xarxa s’ha decidit que el desplegament inicial es realitzi a la zona on podrà oferir connectivitat a la major quantitat de serveis públics. Per aquest motiu l’àmbit inicial d’estudi per al desplegament és la zona centre de Mataró, delimitada a la zona que aproximadament mostra la següent imatge:

Figura 1. Àmbit geogràfic d’actuació

Malgrat tot, degut a la limitació pressupostària inicial, s’ha decidit restringir encara més aquesta zona de cobertura, establint d’aquesta manera diversos escenaris per a la realització de la prova pilot. Aquests escenaris es presenten com a alternatives amb diferents àmbits geogràfics, i amb diferents prioritats, tot i que la solució que s’instal·li a la prova pilot possiblement inclourà no-des de tots els àmbits proposats.


La ubicació exacta de les cruïlles i carrers on es té previst instal·lar els nodes, així com de la situació proposada dins de la cruïlla està detallada en format de coordenades UTM i GPS a l’ XAnnex A – Detall dels nodesX, i sobre un plànol en format Google Earth a l’ XAnnex B – Docu-mentació addicionalX. La taula següent presenta un resum de les zones i els punts d’accés, que es descriuràn a continuació:

Zona Gateways Punts d’accés

(no gateway) Observacions

A 5 17 Zona de prioritat màxima pel desplegament inicial A2 0 7 Extensió de la zona A intercalant punts d’accés B 2 14 Un dels 14 nodes és comú a la zona A C 2 12 Els gateways són comns amb 2 gateways de la zona

A, així com 4 dels nodes. 1 node és comú amb la zona B

TOTAL 7 44

Taula 1. Resum dels nodes planificats en el projecte

2.1.1 ZONES A I A2 – CIRCUIT ENTRE RONDES La zona amb prioritat màxima, on en principi es realitzarà el primer desplegament de la xarxa consisteix en l’anell viari de circumval·lació del centre de Mataró.


A la següent imatge es mostra quin seria el recorregut d’aquest anell, anomenat Circuit entre rondes, així com la primera proposta d’ubicació dels nodes:

Figura 2. Ubicació proposada per als punts d’accés de les fases A i A2

Per tal de permetre una major flexibilitat a l’hora de proposar canvis posteriors a les zones de cobertura, no és considera necessari realitzar el desplegament de tots aquests nodes. Per tal de definir diferents prioritats, s’ha dividit aquesta zona inicial en dues alternatives:

• Fase A: Inclou la instal·lació de 22 nodes (5 gateways i 17 punts d’accés). Alguns trams d’aquesta solució coincideixen amb l’objectiu final d’aquesta fase, però altres nodes es troben situats a distàncies superiors. Això podria crear algunes zones d’ombra, és a dir espais on la cobertura de la xarxa WiFi tingui molt poca qualitat, o inclús sigui inexis-tent. Aquestes zones s’intentaran eliminar amb la següent fase:

• Extensió A2: Inclou 7 nodes addicionals ubicats en punts ubicats entremig dels inclosos a la fase A, i que milloraran la cobertura a totes les zones que no disposin de bona quali-tat del senyal WiFi.

A continuació es mostren dues imatges amb la ubicació aproximada dels punts d’aquesta fase A i extensió A2.


Figura 3. Ubicació dels punts de la fase A

Figura 4. Ubicació de l’extensió A2

2.1.2 ZONA B – EIXOS COMERCIALS

Una segona fase on s’ha plantejat la instal·lació de punts d’accés WiFi és l’anomenada zona d’eixos comercials, que es mostra a la imatge següent:

Figura 5. Ubicació proposada per als punts d’accés de la fase B

Es tracta d’un àmbit delimitat del centre, que inclou alguns carrers restringits al trànsit de vehi-cles, incloent la plaça de l‘Ajuntament i el carrer de la Riera, així com altres vies amb una inten-


sa activitat comercial i turística. Inclou 16 nodes (2 d’ells gateways), si bé un dels nodes és co-mú amb la zona A

Tal i com s’ha comentat prèviament, la solució que s’instal·li inicialment per a la prova pilot podria combinar la zona A bàsica, i alguns punts d’aquesta zona B.

2.1.3 ZONA C – CIRCUIT ENTRE MURALLES

Com a darrera alternativa per a la realització de la prova pilot s’ha inclòs un altre circuit urbà amb força transit i amb la possibilitat d’incloure-hi una gran quantitat de serveis corporatius.

La zona C es compon de l’anomenat circuit entre muralles, el recorregut que circumval·la el centre pels carrers on antigament s’ubicava la muralla de Mataró.

Figura 6. Ubicació proposada per als punts d’accés de la fase C

Per a la instal·lació completa d’aquesta zona es preveu la instal·lació de 14 nodes WiFi (dos d’ells són gateways), si bé 7 d’aquests nodes (inclosos els 2 gateways) estan inclosos també en les zones A o B.


2.1.4 LLISTAT DELS NODES

A continuació s’inclou la llista complerta de nodes de la xarxa WiFi (tant punts d’accés -nodes mesh, com gateways -nodes connectats a la xarxa de fibra òptica). Aquesta informació està sub-jecta a les conclusions dels replantejos que es duguin a terme durant la primera fase de l’execució de l’obra.

Node Fase Punt

d’accés/gateway Notes

A01 GW A Gateway A02 A2 Punt d’accés A03 A Punt d’accés A04 A2 Punt d’accés A05 A Punt d’accés Mateix punt que B16 A06 A Punt d’accés A07 A Punt d’accés A08 GW A Gateway A09 A2 Punt d’accés A10 A Punt d’accés A11 A2 Punt d’accés A12 A Punt d’accés A13 A Punt d’accés

A14 GW A Gateway Caldrà estudiar si s’instal·la gateway en aquest node o en A15

A15 A Punt d’accés Caldrà estudiar si s’instal·la gateway en aquest node o en A14

A16 A Punt d’accés A17 A Punt d’accés A18 A Punt d’accés A19 A Punt d’accés A20 GW A i C Gateway Mateix punt que C06 A21 A i C Punt d’accés Mateix punt que C05 A22 A i C Punt d’accés Mateix punt que C04 A23 A i C Punt d’accés Mateix punt que C03 A24 A2 i C Punt d’accés Mateix punt que C02

A25 GW A i C Gateway Caldrà estudiar si s’instal·la gateway en aquest node o en B02/C14 Mateix punt que C01

A26 A i B Punt d’accés Mateix punt que B01 A27 A Punt d’accés A28 A2 Punt d’accés A29 A2 Punt d’accés B01 A i B Punt d’accés Mateix punt que A26

B02 B i C Punt d’accés Caldrà estudiar si s’instal·la gateway en aquest node o en A25/C02 Mateix punt que C14

B03 B Punt d’accés B04 B Punt d’accés B05 B Punt d’accés B06 B Punt d’accés B07 B Punt d’accés


Node Fase Punt d’accés/gateway

Notes

B08 B Punt d’accés B09 GW B Gateway B10 B Punt d’accés B11 B Punt d’accés B12 B Punt d’accés B13 B Punt d’accés B14 GW B Gateway B15 B Punt d’accés B16 B Punt d’accés Mateix punt que A05

C01 GW A i C Gateway Caldrà estudiar si s’instal·la gateway en aquest node o en B02/C14 Mateix punt que A25

C02 A2 i C Punt d’accés Mateix punt que A24 C03 A i C Punt d’accés Mateix punt que A23 C04 A i C Punt d’accés Mateix punt que A22 C05 A i C Punt d’accés Mateix punt que A21 C06 GW A i C Gateway Mateix punt que A20 C07 C Punt d’accés C08 C Punt d’accés C09 C Punt d’accés C10 C Punt d’accés C11 C Punt d’accés C12 C Punt d’accés C13 C Punt d’accés

C14 B i C Punt d’accés Caldrà estudiar si s’instal·la gateway en aquest node o en A25/C02 Mateix punt que B02

Taula 2. Llistat dels nodes planificats en el projecte

2.2 Serveis de la xarxa

2.2.1 SERVEIS MUNICIPALS - XARXA CORPORATIVA

El desplegament de la xarxa sense fils està enfocat a proveir a diversos serveis municipals de l’Ajuntament de Mataró de serveis de comunicacions fixes, nòmades i en mobilitat. De tota una llarga llista de possibles serveis que podrien gaudir, en presentem a continuació una llista dels serveis bàsics que podrien entrar en servei a través de la xarxa sense fils de forma progressiva.

Alguns d’aquests serveis ja es troben actualment en funcionament, utilitzant altres tecnologies de comunicació, com ara la fibra òptica, les dades per telefonia GPRS, cablejat específic, etc., o bé no existeixen encara però podrien instal·lar-se properament.

Els serveis corporatius dels que es podria estudiar la inclusió a la xarxa municipal són:


2.2.1.1 SERVEIS FIXES • Autòmats i material urbà. Per exemple pilones per a control d’accés a zones de via-

nants; control semafòric; gestió de l’enllumenat; sensors mediambientals (soroll, pluja, pol·lució); control de rec; control de zona blava, etc.

• Vídeo. Pot incloure reconeixement de matrícula per a control d’accés a zones de via-nants; radars fixos; foto-semàfor; càmeres (tràfic i videovigilància)

2.2.1.2 SERVEIS ITINERANTS O NÒMADES

• Serveis fixos que poden canviar d’ubicació: panells informatius, càmeres de control, ra-dars, etc.

• Nodes mòbils nodes de la xarxa nòmades per a donar cobertura puntual per esdeveni-ments o situacions d’emergència

2.2.1.3 SERVEIS MÒBILS > Dades: PDAs i portàtils de personal municipal en mobilitat i itinerància, navegació

Web o accés a Intranets…

> Veu: VoIP mòbil amb itinerància des de xarxes fixes i cap a xarxes GSM/3G a zones sense cobertura WiFi.

> Vídeo embarcat: càmeres a vehicles de la policia, bombers, ambulàncies…

> Dades embarcades: comunicacions de dades per terminals de telemetria de vehicles i/o accés a bases de dades des de vehicles

Donat que no s’ha definit quins serveis formaran part en primera instància de la xarxa sense fils, s’ha considerat que aquesta iniciarà l’operació sense cap d’aquests serveis. A mig termini però, un cop la xarxa ja estigui en funcionament durant el 2010 s’aniran incorporant els serveis que desitgi l’Ajuntament, a mesura que els diferents departaments o grups públics vagin adaptant les seves tecnologies per a fer ús de la xarxa sense fils, i així poder estalviar en els serveis de co-municacions corporatives.

El desenvolupament de les aplicacions i serveis que la xarxa suportarà resta fora de l’abast del present projecte executiu si bé la xarxa subministrada haurà de preveure la seva futura implan-tació.

2.2.2 ALTRES SERVEIS A MIG I LLARG TERMINI

Tot i que la xarxa es desplegarà per a permetre serveis corporatius de l’Ajuntament de Mataró, es planteja la possibilitat de que en algun moment també l’utilitzin altres serveis no lligats direc-tament a l’Ajuntament.


2.2.2.1 XARXA CIUTADANA O TURÍSTICA

Una possible aplicació futura consistiria en permetre l’accés a un portal captiu a tots els ciuta-dans i turistes que es trobin dins la zona de cobertura. A partir d’aquest portal s’oferiria tot un seguit d’informació turística, comercial, gastronòmica, i accés a serveis de l’Ajuntament.

En un llarg termini es podria inclús considerar possible un accés obert a Internet, sempre dins de les restriccions normatives establertes per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions.

Tot i que aquestes opcions no estan encara definides, sí que caldrà que la xarxa que s’instal·li sigui escalable per a permetre aquestes funcionalitats, per exemple permetent diferents SSID, o diferents nivells d’accés segons el grup d’usuari, tal i com s’indica a les característiques de re-queriments per a l’equipament de l’apartat X3.3.3X d’aquest document.

2.2.2.2 COMPANYIA D’AIGÜES I ALTRES SERVEIS MAJORISTES

Tanmateix es podrà estudiar la viabilitat d’incloure certs grans usuaris a la xarxa, com per exemple les companyies distribuïdores d’aigües, llum o gas, o les mantenidores de l’enllumenat públic, etc. Aquestes empreses podrien instal·lar equips per a adaptar els seus terminals i perme-tre que es connectin a la xarxa WiFi corporativa.

D’igual forma que en el cas d’una possible xarxa ciutadana, la xarxa WiFi corporativa haurà d’estar preparada per a ser capaç d’incorporar aquests serveis.


3 Model tècnic de desplegament L’objectiu d’aquest projecte és realitzar una prova pilot del desplegament de les infraestructures necessàries per a implantar una xarxa WiFi per als serveis corporatius de l’Ajuntament de Mata-ró.

El projecte esta format per una part d’instal·lació, que composa la major part del projecte, i una segona d’electrònica i software. Durant la primera fase es realitzarà la instal·lació dels equips WiFi pels carrers de Mataró, però també les escomeses elèctriques i accessos de dades necessa-ris, així com tota l’obra civil que resulti necessària. Un cop finalitzada la instal·lació caldrà rea-litzar les tasques de configuració, proves i posada en marxa (pas a explotació per l’Ajuntament de Mataró).

3.1 Xarxes WiFi Mesh

Fins fa uns anys les infraestructures cablejades tradicionals requerien de la connexió mitjançant cablejat de dades a molts punts, el que sovint resultava que la instal·lació no resultés factible degut a motius tècnics o econòmics. La seva implantació podia presentar grans problemes degut a l’existència de lleis urbanístiques i ordenances municipals destinades a la protecció del pavi-ment dels carrers, del mobiliari urbà, etc. Aquestes restriccions multiplicaven els costos i causa-ven problemes tècnics a la implantació de les xarxes cablejades. En aquests casos, la implanta-ció de xarxes basades en tecnologies sense fils es presenta com a alternativa flexible i econòmi-ca a les xarxes cablejades. Addicionalment, les xarxes cablejades limiten la mobilitat dels usua-ris, no sent per tant adequades per a moltes de les aplicacions que aquí es presenten.

En els darrers anys les xarxes sense fils (WLAN, Wireless Local Area Network) s’estan estenent ràpidament degut a la seva flexibilitat a l’hora d’instal·lar-se, però també a la mobilitat pròpia que ofereix aquesta tecnologia, ja que permet implementar noves aplicacions que incrementin la flexibilitat i productivitat a l’activitat diària d’empreses i institucions.

Aquest tipus de xarxes permeten enviar i rebre serveis de veu, dades i vídeo. Actualment es permeten velocitats teòriques de fins a 600Mbps, tot i que la majoria de xarxes s’instal·len amb tecnologia que només permet obtenir 54 Mbps.

D’entre tots els tipus de xarxes sense fils, les més populars i de major difusió estan basades a l’estàndard IEEE 802.11, conegudes comercialment com WiFi.

L’estàndard IEEE 802.11 es basa en el mateix marc dels estàndards de les xarxes cablejades Ethernet, el que garanteix un excel·lent nivell d’interoperatibilitat, i assegura una implantació senzilla de les funcions i dispositius d’interconnexió Ethernet/WLAN. La norma IEEE 802.11 només substitueix les capes físiques i MAC d’Ethernet, la resta de capes son comuns, tant per a la xarxa sense fils com per a la cablejada. Per tant, molts dels dispositius són comuns en am-bdues xarxes.


El fet d’implantar xarxes sense fils amb tecnologia WiFi presenta una sèrie d’avantatges respec-te una xarxa cablejada, com ara:

• Mobilitat: Poden proveir als usuaris d’una LAN d’accés a informació o aplicacions en temps real dins de qualsevol lloc dins de l’àrea de cobertura.

• Simplicitat i rapidesa a la instal·lació, en comparació amb una xarxa cablejada.

• Flexibilitat a la instal·lació: la tecnologia permet disposar d’usuaris de la xarxa en ubi-cacions on no seria possible amb una xarxa cablejada.

• Reducció de costos: mentre que la inversió inicial requerida en hardware per a una xar-xa sense fils pot ser més alta que el cost en una xarxa cablejada, la inversió i costos ope-ratius acumulats durant tota la vida útil de tota la instal·lació, i les infraestructures és clarament inferior. Addicionalment, els costos a llarg termini seran encara inferiors en ambients dinàmics que amb accions i moviments freqüents.

• Escalabilitat: els sistemes de WLANs es poden configurar segons una gran varietat de topologies per a satisfer les necessitats de les instal·lacions, i aplicacions específiques, permetent modificacions de les configuracions i l’addició de nous usuaris de forma sen-zilla.

Respecte a la topologia de xarxa proposta, s’ha decidit utilitzar una variació dins de les xarxes WiFi: el WiFi Mesh. La particularitat de les xarxes WiFi Mesh radica fonamentalment en que no es requereix que totes les antenes WiFi estiguin connectades a una xarxa fixa, sinó que úni-cament ho hauran d’estar un nombre determinat i limitat. Les antenes WiFi no connectades a la xarxa obtenen connectivitat mitjançant els enllaços troncals (o enllaços mesh) que enllacen les antenes entre si, i en particular, amb aquelles que actuen com a gateway i que sí que estaran connectades a la xarxa fixa. La comunicació entre un node i la xarxa troncal pot saltar per diver-sos nodes fins a arribar al gateway on se li doni servei i enllaci amb la xarxa troncal fixa.

En aquest tipus de xarxes s’estableix una jerarquia entre cada gateway i els nodes que en depe-nen. Aquests nodes poden obtenir connectivitat, bé perquè disposen d’un enllaç directe amb el gateway (nodes de primer nivell), o bé perquè tenen un enllaç passant per algun node entremig (nodes de segon nivell), o perquè tenen un enllaç passant per nodes entremitjos que encaminen el seu tràfic a través de la xarxa Mesh (nodes de tercer nivell, quart, etc.). A cada conjunt de nodes que depenen jeràrquicament d’un gateway se li denomina clúster.

D’aquesta forma, a aquestes xarxes s’instal·la un nombre de nodes, o punts d’accés WiFi que actuen també com a repetidors i que, en interconnectar-se entre si formen una malla de connexió per a crear un àrea de cobertura que pot variar, des d’una petit àrea, com fins a un municipi sen-cer.


Figura 7. Exemple de cobertura d’una xarxa WiFi Mesh amb redundància

Una altre avantatge de les xarxes WiFi Mesh es troba en la seva capacitat de balancejar la càr-rega de tràfic, i que suporten certa tolerància a fallides, de forma que si un dels nodes cau, la xarxa és capaç d’autoreconfigurar-se per a trobar altres rutes alternatives d’accés..

Per totes aquests motius, es presenta com a una xarxa òptima en quant a relació entre costos i prestacions per a donar cobertura sense fils a la ciutat de Mataró.

3.2 Arquitectura de Xarxa

La solució tècnica complerta per a la xarxa que s’ha dissenyat consta de tres blocs diferenciats: • La xarxa d’accés, o el que suposa pròpiament la xarxa WiFi Mesh, i que permet als

usuaris entrar a la xarxa. Els punts d’accés connecten entre ells, i determinats punts (ga-teways) estaran connectats per fibra òptica, component la xarxa troncal.

• La xarxa troncal. És la capa que enllaça els gateways amb la xarxa de fibra òptica exis-tent dels serveis informàtics i de telecomunicacions de l’Ajuntament de Mataró. Estric-tament en aquest projecte només es desplegarà una part de xarxa troncal, però s’utilitzarà també la xarxa existent per a enllaçar els gateways amb el CPD.

• El Nucli. El Nucli de la xarxa inclou el CPD, així com tots els recursos que s’hi ins-tal·laran per a oferir els serveis finals, redirigir el tràfic de dades cap a les diferents enti-tats municipals i cap a la sortida a Internet per a les aplicacions i usuaris que així ho re-quereixin. El CPD també pot servir per a realitzar les tasques de monitorització i admi-nistració de la xarxa, o per a instal·lar-hi l’equipament que permeti realitzar aquestes tasques de manera remota.


La següent imatge mostra un exemple d’aquesta arquitectura:

SS

SS

Gateway FO

SiSi

SiSi

Internet

Nodes WiFi Mesh Enllaç Fibra Òptica

Xarxa d’Accés Xarxa Troncal Nucli

Node

Node

Node

Gateway FO

Gateway FO

Figura 8. Model tècnic proposat

3.3 Xarxa d’accés

3.3.1 DESCRIPCIÓ

La xarxa d’accés inclou la infraestructura que cal desplegar per determinats carrers del centre de Mataró per a la implantació de la nova xarxa WiFi, i està composta per punts d’accés i ga-teways.

Un node, o punt d’accés WiFi (en anglès Access Point) és l’equipament que permet accedir a la xarxa a diferents dispositius clients, siguin ordinadors, smartphones, o aparells específics (per a connexió de zones blaves, càmeres de videovigilància o semafòriques, etc.)

Cada punt d’accés crea una petita zona de cobertura limitada, similar a les cel·les formades per les antenes de telefonia mòbil, tot i que de menor abast. Els equips WiFi segueixen els estàn-dards definits per l’IEEE, i agrupats sota el codi 802.11. Qualsevol dispositiu client autoritzat que acompleixi aquest estàndard i es desplaci dins la zona de cobertura de la xarxa haurà de proporcionar de manera automàtica i transparent el traspàs (handoff) d’un router WiFi al se-güent, assegurant que sempre se seleccioni l’equip que pugui proporcionar de millor qualitat de


senyal. Durant aquest traspàs caldrà assegurar que es mantinguin les connexions establertes, així com possibles trucades per VoIP, o xarxes privades virtuals, o VPN.

El desplegament actual suposa una prova pilot inicial, amb la intenció inicial d’ampliar en els propers anys l’abast geogràfic per tot Mataró. Per aquest motiu caldrà que el sistema WiFi ins-tal·lat sigui completament escalable geogràficament a tot Mataró, afegint nous nodes i gateways i ampliant l’ample de banda a mesura que sigui necessari com per a assegurar el funcionament de totes les aplicacions.

Dins l’estàndard WiFi existeixen diferents versions en referència a les velocitats que es pot ofe-rir, així com la banda freqüencial que s’ utilitza. Per a aquest projecto es contempla l’ús d’equips que puguin funcionar tant a la banda de 2,4 GHz como a la banda de 5,4 GHz. En principi la primera servirà per a la connectivitat entre els punts d’accés i els dispositius d’usuari, i la segona banda servirà per al transport del tràfic de dades entre els nodes i gateways. Serà imprescindible que tots els equips compleixin els estàndards 802.11b/g per a la banda de 2,4 GHz i 802.11a per a la banda de 5,4 GHz. En ambdós casos serà també desitjable que els equips segueixin l’estàndard 802.11n.

Cal tenir en compte també que els punts d’accés s’instal·laran a la via pública, per tant és impor-tant que aquests provoquin un impacte visual reduït, i s’adaptin el millor possible al paisatge urbà. Caldrà doncs incloure caixes de mimetització o que els nodes es puguin pintar si convé, i que caldrà que estiguin supervisats tanmateix pels arquitectes municipals.

Les instal·lacions hauran de respectar en composició i color, però també ne materials, les carac-terístiques de les ubicacions on s’instal·lin.

Finalment, caldrà que les antenes externes tinguin la menor mesura possible que permeti l’operativa de la xarxa, o en cas contrari, que aquestes siguin internes, sense augmentar de ma-nera excessiva la mida de les caixes dels equips.

En quant als gateways, es tracta d’altres punts d’accés WiFi, però amb la funcionalitat addicio-nal de permetre la interconnexió amb la xarxa troncal. En el disseny actual de la xarxa WiFi de Mataró, tots els gateways que s’han considerat es podran connectar per fibra òptica a punts amb connectivitat de la xarxa de fibra òptica de l’Ajuntament. Per aquest motiu serà imprescindible que els gateways disposin, bé d’entrada directa per fibra òptica, o d’entrada elèctrica on sigui senzill instal·lar un conversor electroòptic, que haurà d’estar inclòs a la instal·lació.

3.3.2 TIPOLOGIA D’UBICACIÓ DE NODES

La instal·lació dels nodes i gateways es podrà realitzar en diferents punts del mobiliari urbà. En aquest projecte s’han considerat principalment la instal·lació en fanals, tot i que també s’inclouen algunes instal·lacions en façanes, en semàfors i bàculs semafòrics, i cal tenir en compte possibles instal·lacions a nous postes dedicats o altres ubicacions.


3.3.2.1 INSTAL·LACIÓ A BÀCULS SEMAFÒRICS

Un dels punts ideals per a la instal·lació de punts d’accés WiFi es tracta dels bàculs semafòrics. Gaudeixen de diversos avantatges: se situen a les cruïlles, tenen una alçada i ubicació ideal per a evitar actes vandàlics, disposen d’un quadre d’alimentació proper, i estan connectats mitjançant fibra òptica (el que assegura que es disposa de canalització per a connectar els gateways).

Per a la instal·lació caldrà adjuntar la caixa amb el punt d’accés al bàcul, i passar el cablejat (elèctric, i quan pertoqui també de dades) per l’interior del bàcul, entubat quan ho requereixi la normativa.

Figura 9. Ubicació proposada per un node en bàcul semafòric

Malgrat tot, no es disposa a Mataró de gaires punts on es pugui disposar d’un bàcul semafòric de condicions ideals.:

3.3.2.2 INSTAL·LACIÓ A COLUMNES SEMAFÒRIQUES

En certs casos la millor ubicació per aspectes radioelèctrics serà propera a un semàfor de peu, típicament a alguns dels semàfors de 2,4 metres dels que hi ha a Mataró.

En aquest cas per a la instal·lació caldrà substituir la columna del semàfor per un pal nou, que tingui una alçada superior. Al capdamunt del pal s’instal·larà el punt d’accés WiFi o gateway corresponent, i el semàfor actual quedarà instal·lat en un braç lateral, a exactament la mateixa alçada on es trobi actualment.


Figura 10. Ubicació proposada per un node en semàfor

3.3.2.3 INSTAL·LACIÓ A FANALS

En la majoria dels casos però, caldrà instal·lar un node a una ubicació on no hi hagi cap semà-for. En aquests casos la millor opció consistirà a utilitzar elements de la xarxa d’enllumenat públic.

Les següents figures mostren dos dels tipus més comuns de fanals dels desplegats a Mataró. La instal·lació sobre els braços del fanal és força similar a sobre un semàfor, però cal afegir la complexitat de la presa d’alimentació, ja que s’haurà de realitzar una nova estesa de cable elèc-tric per a cada node, i en tot cas, instal·lar l’equipament pertinent al quadre elèctric que asseguri l’alimentació durant les 24 hores del dia. Es pot trobar als annexos la ubicació de les propostes d’instal·lació en fanals, així com la distància aproximada de cada fanal al seu quadre elèctric corresponent.

Cal considerar també que per a l’estesa de cable elèctric als fanals es podrà utilitzar la canalitza-ció actual disponible de la xarxa d’enllumenat. A la majoria dels casos però, aquesta canalitza-ció és discontinua als fanals, és a dir, per a passar un cable elèctric a través d’un fanal que es trobi a mig camí entre el quadre i el fanal on s’instal·larà el punt d’accés, caldrà enretirar el fanal existent, passar el cable nou, i tornar a col·locar el fanal antic, realitzant si s’escau també obra de repavimentació de la vorera.

Per a la instal·lació del cable de dades caldrà interceptar les xarxes de fibra òptica (de l’Ajuntament o de la xarxa semafòrica) en un punt proper al fanal on s’instal·li un gateway, tot i intentant minimitzar l’obra civil necessària.


Figura 11. Ubicacions proposades per nodes en fanals

3.3.2.4 INSTAL·LACIÓ A FAÇANES

En determinats punts (aproximadament entre 1 i 5), caldrà instal·lar un node a una ubicació on no es disposi de cap fanal ni semàfor com els descrits anteriorment.

En aquest cas es podrà utilitzar un braç instal·lat a una façana, un fanal en braç adjacent en fa-çana (si el node s’instal·la a una cruïlla), o inclús directament adjacent a la façana d’un edifici (si s’instal·la enmig d’un carrer).

Tot i que la instal·lació del cablejat en aquests casos serà més senzilla i barata que en els casos anteriors (degut a que podrà estendre’s cable aeri o en façana), caldrà minimitzar, o inclús inten-tar evitar la instal·lació d’aquest tipus de nodes degut a possibles complicacions en la ins-tal·lació elèctrica, o a permisos amb els veïns.


Figura 12. Ubicació proposada per un node en façana o en braç d’enllumenat

3.3.2.5 INSTAL·LACIÓ A NOUS PALS DEDICATS

No s’ha detectat cap ubicació d’aquestes característiques, però cal considerar-la perquè podria ser imprescindible si així es desprengués del replanteig, o si es decidís de comú acord instal·lar un node d’aquestes característiques a un indret que no permeti cap altre tipus d’instal·lació. Malgrat tot, caldrà evitar la instal·lació d’aquest tipus de node degut al sobrecost que suposen respecte a les altres instal·lacions, i a la complexitat d’afegir nous elements al mobiliari urbà.

En aquest cas caldrà instal·lar un nou post, que serà exclusiu per a la xarxa WiFi. Per aquest motiu es podrà ubicar a l’indret on interessi per motius radioelèctrics, o per a facilitar la conne-xió a la xarxa elèctrica, i en cas necessari, de fibra òptica.

3.3.2.6 INSTAL·LACIÓ A ALTRES UBICACIONS

Finalment, no cal descartar la possible instal·lació d’algun node sobre un tipus de suport no contemplat aquí, com ara postes dedicats a càmeres de vigilància, quioscs, punts d’informació, etc.

3.3.3 CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

En aquest apartat es descriu la relació d’especificacions tècniques de la electrònica de xarxa en nodes i gateways, elements físics, arquitectura de sistema i elements de gestió. Tots els elements


que calgui instal·lar en aquest projecte hauran de superar el procés d’homologació de l’Ajuntament de Mataró, especialment aquells relacionats amb:

• Solució per a la reducció de l’impacte visual: cablatge exterior, caixes d’intempèrie i al-tres elements d’instal·lació a la via pública

• Solució d’alimentació dels equips a la via pública (nodes i gateways), així com una pos-sible solució d’autonomia mitjançant bateries.

Se subministraran, instal·laran i configuraran routers WiFi Mesh que compleixin les especifica-cions mínimes exigides. Entre els possibles equips a instal·lar es troben el Cisco 1522, Tropos 5320 (punt d’accés) o 6320/7320 (gateway) o Motorola MotoMesh DUO. No obstant, es valora-rà qualsevol proposta tecnològica de qualsevol fabricant que compleixi o millori els requeri-ments de servei i tècnics indicats al present document de projecte. NODES I GATEWAYS Concepte Requeriment mínim

Rang de temperatura (operativa) -40 a +55ºC Rang de temperatura (emmagatzematge) -40 a +85°C Estanqueïtat IP67

Con

dici

ons

ambi

enta

ls

Xocs i vibració ETSI 300-19-2-4 spec T41.E class 4M3 Protecció d’antena Integrada

Protecció elèctrica EN61000-4-4 Nivell 2 Immunitat Camp EMC EN61000-4-3 Nivell 2

Circ

uits

de

pro-

tecc

ió

Protecció elèctrica Immunitat ESD EN61000-4-2 Nivell 2 (contacte), Nivell 3 (aire)

Equips mimetitzats mitjançant: - solució de Node/Gateway node amb radom + caixa petita addicional per a bateries i electrònica auxiliar (switch) o bé; - solució d’equips dins d’armari / caixa d’intempèrie transparent RF que inclogui No-de/Gateway, electrònica auxiliar i bateries

Dimensions màximes de la solució (ambdu-es opcions): 550x450x220mm Inclou node mesh / Gateway, bateries i electrònica auxiliar (switch), radoms / cai-xes d’intempèrie

Mimetització en color i amb possible logotip a definir por la ciutat

Si, segons especificació i homologació per definir R

educ

ció

de l’

impa

cte

visu

al d

els n

odes

Estanqueïtat del conjunt IP67

Consum en DC (max) 20 W (nominal) 45W (màxim)

Possibilitat d’alimentació en AC i en DC AC i DC Inclòs en el mateix equip o solució externa, lligat a solucions de reducció d’impacte visual Bateries de Liti

Alim

enta

ción

elè

ctric

a

Back-up per bateries

Autonomia mínima de 2 hores i escalable de manera modular a autonomies majors. Possibilitat d’augmentar a 4 hores de forma senzilla.


NODES I GATEWAYS Concepte Requeriment mínim

Detecció d’absència d’alimentació externa i integració en el sistema de gestió de la xar-xa i alarmes

Ports coure

Dos ports Ethernet autosensing 10/100BASE-T. Un d’aquests ports es pot utilitzar per a connectar i alimentar un equip extern mit-jançant POE.

Inte

rfíc

ies

Indicadors Mínim:

• Equip Alimentat • Connectat en Mesh

Car

acte

rísti-

ques

físi

ques

Pes (sense bateries) 5320: < 7,3 kg

Fiab

ilita

t

MTBF (sense contar bateries) > 10 anys

Autenticació WPA, WPA2, , 802.11i, RADIUS, 802.1X incloent EAP-TLS, EAPTTLS, EAP-SIM, PEAP)

Encriptació Oberta, WEP, WPA2,TKIP, AES/AES-CCM Encriptació assistida per Hardware

Encriptació tràfic Mesh i de control AES IPs Compatibilitat VPN SI (mínim IPSEC y L2TP)

Accés remot

HTTPS y SSH Accés basat en password i/o certificat Control d’accés amb filtrat per adre-ça/subxarxa

Control d’accés de clients Filtrat per llistes d’adreces MAC DoS Detecció i reporting d’atacs DoS

Segu

reta

t

Altres

Filtrat de paquets per protocol nivell 3 i per nombre de port Bloqueig peer-to-peer selectiu (perme-tre/denegar per VLAN, ESSID, Rang d’IP)

Sensibilitat RX

1 Mbps: -100dBm 6 Mbps: -94dBm 11 Mbps: -91dBm 54 Mbps: -76dBm In

terf

ície

W

irele

ss

802.

11 b

/g/n

ca

p a

clie

nts

Nombre d’antenes 2-TX/RX, 7.4 dBi Omni Suport DFS ETSI v1.4.X

Sensibilitat RX 6 Mbps: -94dBm 54 Mbps: -76dBm

Inte

rfíc

ie

Wire

less

80

2.11

a/n

ca

p a

mes

h

Antenes 1Tx/Rx 8dBi omni


ARQUITECTURA I GESTIÓ DE XARXA

Concepte Requeriment mínim

Tipus d’arquitectura Cap requeriment, bé pot ser una topologia distribuïda sense punt central, com una topologia centralitzada.

Possibilitat comunicacions peer-to-peer sense passar per punt central Si, o previst a futures versions

Nivells de QoS 802.1p/q amb 4 cues per VLAN i dE ES-SID

Suport WMM 802.11e WMM Possibilitat de limitar velocitats segons SSID, tant per a uplink com per a downlink i de forma diferen-ciada

Si

Latència xarxa mesh (per salt) < 3 ms Routing / Bridging Bridging L2

Priorització de tràfic QoS Si, extrem a extrem, a tots els elements de la xarxa Mesh i de forma bidireccional

Arq

uite

ctur

a, T

opol

ogia

i ca

ract

erís

tique

s de

la x

arxa

Adaptabilitat: Distribución dels processos de decisió d’adaptació i autoconfiguració als diferents elements de la xarxa.

Si. Configuració i decisió descentralitzada de:

• Topologia • Banda RF • Canal • Potència de transmissió • Velocitat de connexió

Priorització de tràfic QoS Si, extrem a extrem, a tots els elements de la xarxa Mesh i de forma bidireccional

Adaptabilitat: Distribució dels processos de decisió d’adaptació i autoconfiguració als diferents elements de la xarxa.

Si. Configuració i decisió descentralitzada de:

• Topologia • Banda RF • Canal • Potència de transmissió • Velocitat de connexió

Eina per a Operació: optimització, suport a client, alarmes, gestió Si

Nivells d’usuari: 4 Repositori d’històrics i anàlisi de tendències Si Estadístiques i monitorització De xarxa i de clients Interfície disponible per a aplicacions de tercers, com a mínim esdeveniments, alarmes, rendiment i estadístiques

Si. SNMP

Pl

ataf

orm

a de

Ges

tió

Eines de provisió per a usuaris, locals i remotes, senzilles i amb interfície web

Si, via HTTPS

Els Routers WiFi Mesh que s’instal·lin acompliran addicionalment, o com a mínim tindran pre-vist complir en un futur proper las següents especificacions:


NODES I GATEWAYS Concepte Requeriment mínim

Nou

s est

àn-

dard

s

Disponibilitat de nou estàndard.11s Si, compromís d’incorporar-lo

Mul

ti-ca

st

Suport IP Multicast Sí, o com a mínim previst per a futures versions en sentit fix-Mesh-WiFi

IPv6

Soporte IPv6 Sí, o com a mínim previst per a properes versions

Addicionalment, la solució instal·lada complirà els següents requeriments: • Les instal·lacions elèctriques compliran el Reglament Tècnic de Baixa tensió (RTB). • L’equipament complirà la normativa europea en quant a compatibilitat electromagnètica

i electrostàtica. • L’equipament disposarà de mecanismes per a la protecció elèctrica contra malmeses

causades per fenòmens de naturalesa elèctrica, així com de protecció de les persones que el manipuli.

• Els equips disposaran de mecanismes de seguretat extrem a extrem suficientment robus-tos com per a evitar un ús indegut dels mateixos.

• Els equips suportaran la configuració de nivells de qualitat de servei sobre cadascun dels grups o aplicacions que proveeixin.

Tot l’equipament haurà de ser gestionable remotament mitjançant els sistemes de supervisió que s’instal·lin al CPD.

3.4 Xarxa troncal

3.4.1 DESCRIPCIÓ

La xarxa troncal és l’encarregada d’encaminar tot el tràfic que recullen els punts d’accés cap al CPD de la xarxa. En aquest cas es compon de dues parts: els gateways, que recopilen el tràfic per zones o clusters de punts d’accés, i la xarxa de fibra òptica que connectarà els gateways amb el CPD. A l’ XAnnex A – Detall dels nodesX es presenta informació sobre les adreces dels nodes de la xarxa de fibra òptica de l’Ajuntament, i la posició cartogràfica dels gateways.

3.4.2 GATEWAYS EN UN EQUIPAMENT MUNICIPAL CONNECTAT PER FIBRA

S’han definit 7 nodes que addicionalment a actuar com a punts d’accés també seran els ga-teways que agrupin les dades que rebin d’altres punts d’accés de la zona, o cluster, i l’enviïn cap a un edifici municipal proper. Aquests punts requeriran d’una instal·lació especial, ja que a part


de l’alimentació elèctrica requeriran d’una connexió de dades un l’equipament, tal i com mostra la taula següent:

Gateway Connexió de dades A01 GW SSIT A08 GW Les Esmandies / Via Pública A14 GW Teatre Municipal / Sidral A20/C06 GW IME A25/C01 GW Casa Gran / Sanitat B09 GW Casa Gran / Cultura B14 GW Sanitat

Taula 3. Llistat dels gateways i edificis corporatius on es connectaran

Donades les distàncies serà necessari que el cablejat de dades es realitzi mitjançant fibra òptica, a partir d’un nou desplegament de fibra òptica (mitjançant un tub de 6 o 8 fibres), que utilitzarà les xarxes disponibles de serveis informàtics i de la xarxa semafòrica. Elc cable haurà de ser del tipus que millor convingui a l’equipament instal·lat, però en tot cas haurà de ser armat i antirros-segadors. En cas que els punts d’accés WiFi presentats a l’oferta no disposin de connexió direc-ta de fibra òptica, caldrà incloure informació sobre la solució escollida (mitjançant els equips conversors de fibra òptica/cable que s’instal·laran al suport o a una caixa a nivell de carrer).

S’ha escollit la ubicació d’aquests punts degut al compromís de la seva proximitat amb un node de la xarxa de SSIT, l’estudi de distribució de gateways respecte a una xarxa WiFi Mesh, i te-nint en compte l’existència dels diferents tipus de canalitzacions, que permeten minimitzar l’ estesa de nova canalització. L’ obra civil per tant serà pràcticament inexistent, i es limitarà a la construcció d’enllaços entre dos pericons o creuaments de les xarxes de SSIT i semafòrica, i als metres necessaris entre la canalització més propera i el suport (fanal o semàfor) on s’ubicarà el gateway.

A continuació es presenta informació detallada per a cadascun dels gateways presentats pel projecte, tenint en compte que els nodes A01, A08, A14, A20/C06 i A25/C01 s’inclouran al projecte bàsic, i els nodes B09 i B14 es consideraran extensions, la inclusió de les quals al pro-jecte quedarà definida segons l’oferta presentada pel licitant, i si es considera convenient durant els replantejos a l’inici de l’obra:

El gateway A01 s’ubicarà a la cruïlla entre el Camí Ral de la Mercè i la Ronda d’Alfons XXII. Tal i com s’observa a la següent figura, el node es troba molt proper a una canalització disponi-ble de la xarxa semafòrica (en taronja). Aquest node es connectarà preferiblement a l’edifici de Sanitat, preferiblement amb una nova estesa de fibra òptica que passarà per la xarxa semafòrica, i empalmarà per la canalització de la xarxa de SSIT, que ja disposa d’una estesa de fibra òptica (en morat a la imatge). La distància entre els punts a connectar és d’aproximadament 300 me-tres.

Tot i trobar-se més proper a aquest node el propi edifici del SSIT, una previsible migració d’aquest node farà inservible a mig termini l’estesa d’aquesta nova estesa.


Figura 13. Connexió entre el gateway A01 i l’oficina de SSIT o Sanitat El gateway A08 s’instal·larà a la cantonada sud-oest de la plaça de Granollers. L’opció més viable per a connectar aquest punt resulta l’edifici de Les Esmandies, ubicat a la mateixa illa, i des d’on existeix una canalització de dades del SSIT, ocupada parcialment per una estesa de fibra òptica.

Figura 14. Connexió entre el gateway A08 i Les Esmandies El següent gateway previsiblement s’instal·larà al node A14, tot i que una possible reconfigura-ció posterior de la xarxa podria traslladar la decisió d’instal·lar el gateway al proper A15.


L’edifici municipal més proper és el centre Sidral, ubicat a unes desenes de metres. Malgrat tot, i degut a un possible futur canvi d’ubicació d’aquestes instal·lacions, farà que idealment la con-nexió de fibra òptica es realitzi des de l’edifici del Teatre Municipal, ubicat a La Riera.

Figura 15. Possibles connexions entre el gateway A14 i el Teatre municipal o el Sidral El gateway A20s’instal·larà a la cruïlla entre els carrers de Sant Bonaventura i de Sant Ramon, a la mateixa acera on a uns metres s’ubica l’IME, o Institut Municipal d’Educació, des d’on exis-teix canalització amb fibra òptica del SSIT, tal i com s’aprecia a la següent imatge.


Figura 16. Connexió entre el gateway A20 i l’IME El següent gateway no té encara definida una ubicació precisa, degut a les possibles solucions en les combinacions entre les zones A i B que pot presentar l’adjudicatari. En cas de desplegar-se només l’opció A el gateway s’ubicaria al node A25/C01, a la cruïlla entre la baixada de San-ta Anna i el Camí Ral de la Mercè. Malgrat tot, si es decidís instal·lar també el node B02/C14, situat a uns 90 metres, aquest darrer passaria a ser el gateway que connectaria les punts d’accés d’aquesta zona amb la xarxa de fibra òptica.

Figura 17. Possibles connexions entre el gateway C01 i la Casa Gran o Sanitat


La connexió de qualsevol d’aquests dos punts es podria realitzar des de la seu de l’Ajuntament (Casa Gran), ubicat uns centenars de metres més al nord seguint La Rambla, o alternativament des de la seu de Salut. En aquest darrer cas, caldria realitzar una connexió entre la xarxa de ca-nalització disponible (taronja) i la canalització amb fibra òptica del SSIT (morat).

El gateway B09 de la fase alternativa B se situarà a La Rambla, al nord de l’Ajuntament, des d’on existeix canalització amb fibra òptica de la xarxa semafòrica (blau) i de la xarxa del SSIT, com s’aprecia a la següent imatge:

Figura 18. Possibles connexió entre el gateway B09 i la Casa Gran o Cultura Finalment, el gateway B14, també de la fase B, previsiblement estarà instal·lat a la cruïlla entre el carrer de Sant Benet i el carrer de Cuba/Fra Lluís de Lleó, i es podrà connectar per una nova estesa de fibra òptica a través de la canalització amb fibra del SSIT, tal i com es mostra a la següent figura:


Figura 19. Possibles connexió entre el gateway B14 i Sanitat o Cultura

3.4.3 ESTESA DE FIBRA

Per a realitzar les connexions descrites al capítol anterior caldrà doncs realitzar desplegaments de fibra òptica fins als nodes concentradors. La següent taula mostra la relació entre les ga-teways i els nodes de la xarxa de l’Ajuntament, així com les distàncies aproximades de fibra òptica (preferentment d’un sol tub de 6/8 fibres) que caldrà desplegar:

Origen Final Distància (m) Observacions SSIT A01 GW 165 Les Esmandies (o Via Públi-ca) A08 GW 85 (o 240)

Teatre Municipal (o Sidral) A14 GW 250 (o 100) IME A20/C06 GW 70 Casa Gran (o Sanitat) A25/C01 GW 280 (o 475) Casa Gran (o Cultura) B09 GW 125 (o 200) Inclòs a la fase B Sanitat B14 GW 270 Inclòs a la fase B

Taula 4. Desplegaments de fibra òptica per a connexió dels gateways

3.4.4 NODES CONCENTRADORS

Ja s’ha comentat que Mataró disposa d’una xarxa de fibra òptica estesa per l’Ajuntament, i que manté el SSIT. Aquesta xarxa ofereix serveis de comunicacions a gran part dels edificis munici-pals. Als capítols anterior s’ha detallat la connexió entre els gateways i alguns d’aquests edifi-cis. La connexió entre aquests edificis i el CPD queda fora de l’abast d’aquest projecte, ja que es realitzarà a través de la pròpia xarxa del SSIT.


La imatge següent mostra el recorregut d’aquesta xarxa, juntament amb la ubicació dels nodes que queden dins de l’abast geogràfic del desplegament de la xarxa WiFi.

Figura 20. Ubicació dels nodes de la xarxa de fibra òptica de l’Ajuntament de Mataró

Als nodes on finalment s’instal·lin les connexions amb els gateways caldrà realitzar també l’escomesa des del carrer fins a l’armari on es trobin ubicats els equips de xarxa, així com també caldrà incloure els equips o dispositius necessaris per a connectar la nova fibra òptica desplega-da amb els equipaments actuals.

Dins de l’abast d’aquest projecte també caldrà presentar la solució que l’adjudicatari realitzi per tal de proveir d’una xarxa privada IP suportada sobre l’actual MAN de l’Ajuntament.

A mode informatiu es presenta a continuació el detall dels equips dels nodes de la xarxa corpo-rativa, així com els ports disponibles per a realitzar les connexions de fibra òptica. En cas de no disposar de ports d’entrada òptica disponibles, caldrà incloure al projecte els connectors electro-òptics pertinents per a realitzar la connexió per un port de coure:


Origen Equips existents Connexions òptiques disponi-bles

SSIT Cisco 6500 3 SPF Les Esmandies Desconegut Desconegut

Via Pública Cisco 4500 (pre-visió d’un nou 3750)

Cap SPF disponible, però previ-sió de disposar-ne de 12 nous

Teatre Municipal Cisco 4000 i Cisco 3560

Cap GBIC disponible, però previsió d’instal·lar un 3750 amb 12 SPF disponibles

Sidral Cisco 3550 GBIC IME Cisco 3560 2 SPF Casa Gran Tres Cisco 3560 2 GBIC

Cultura Cisco 2950 i dos Cisco C500 Cap

Sanitat Cisco 3560 i Cisco 3548 1 GBIC al 3548

Taula 5. Desplegaments de fibra òptica per a connexió dels gateways

3.4.5 CANALITZACIONS

No s’ha considerat necessària la construcció específica de cap tram considerable de canalització per a instal·lar fibra òptica ni cable elèctric per a l’alimentació dels equips.

Malgrat tot, caldrà que s’inclogui en el concurs l’obra civil necessària i el cablatge elèctric i de fibra òptica per a realitzar connexions entre diferents xarxes existents, principalment:

• Connexions entre pericons de la xarxa informàtica i la xarxa semafòrica de fibra òptica. • Accés a elements del mobiliari (fanals/semàfors) des de les xarxes elèctrica (armaris

elèctrics de la xarxa de semàfors i d’enllumenat públic) i de fibra òptica.

3.5 CPD, o Nucli de la Xarxa

El Nucli de la xarxa, (o CPD, Centre de Processament de Dades) és el proveïdor de part dels serveis de la xarxa, i també serà el centre encarregat de la monitorització i l’administració de tot el sistema. Els servidors d’alguns dels serveis corporatius estaran allotjats al CPD mentre que altres s’ubicaran a les dependències de les entitats municipals usuàries. Les comunicacions entre aquests servidors i el CPD de la xarxa WiFi Mesh no seran objecte d’aquest projecte, si bé el CPD es dissenyarà per a permetre diferents tipus de connexions.

3.5.1 MONITORITZACIÓ I GESTIÓ DE XARXA Des del punt de vista de monitorització i administració de la xarxa, al CPD s’ubicarà tot el har-dware i software necessari per a:

• Realitzar el control i monitorització de la xarxa des d’un punt de vista tècnic:


o Obtenir estadístiques i informes de clients, del tram WiFi, d’enllaços Mesh i troncal

o Monitoritzar els diferents elements de la xarxa i presentar gràficament sobre un plànol tots els seus elements.

o Configurar i actualitzar remotament els equips de xarxa

o Analitzar tendències

o Monitoritzar la connectivitat del client final i obtenir dades històriques (connec-tivitat, activitat, velocitat, tipus de dispositiu, ubicació,…)

o Monitoritzar en temps real alarmes i possibles problemes (avaries a l’alimentació, interferències, soroll, avaries internes dels equips,..)

o Monitoritzar la xarxa Mesh (velocitat dels enllaços, rendiment, soroll, latència, nombre de salts fins al gateway,..)

o Monitoritzar el comportament de la xarxa troncal (rendiment, velocitat, latència, pèrdua de paquets,..)

• Analitzar la xarxa des d’un punt de vista d’explotació i negoci:

o Obtenir diferents tipus d’informes

o Conèixer l’ús de la xarxa per part de diferents grups d’usuaris, usuaris concrets, ubicacions,…

o Conèixer l’ús real respecte a la capacitat total per a tots els punts de xarxa i així poder avançar accions correctives vers potencials problemes futurs.

3.5.2 SERVIDORES D’APLICACIONS

Des del punt de vista d’aplicacions finals, els servidors d’aquestes aplicacions podran estar allotjades al propi CPD o a les dependències de les diferents entitats usuàries.

En el cas de servidors allotjats al CPD, aquests s’ubicaran a una DMZ (Zona segura) del CPD. Si els servidors que proveeixin les aplicacions finals a les que hagin d’accedir els usuaris de la xarxa WiFi són a les dependències de les entitats usuàries, al CPD s’habilitaran els equips i mecanismes necessaris per a encaminar el tràfic dels diferents clients cap a les xarxes de les entitats que els proveeixen el servei de forma segura. Les línies de comunicació contra aquestes entitats queden excloses d’aquest projecte.

3.5.3 ACCÉS A INTERNET

Al CPD s’habilitarà una connexió a internet a través dels equips actuals de l’Ajuntament de Mataró. De totes formes, en la connexió de la xarxa WiFi es monitoritzarà l’accés i es controla-rà mitjançant un equip conformador/controlador del tràfic que pugui arribar a nivell d’aplicació


i un firewall, podent definir diferents qualitats d’accés per a diferents grups d’usuaris, i/o filtrar determinats accessos i continguts.

3.5.4 REQUERIMENTS D’ARQUITECTURA En tractar-se d’un punt crític de la xarxa, el CPD haurà d’acomplir els següents requeriments:

• Qualitat de servei Carrier Class

• Arquitectura segura

• Possibilitat d’arquitectura en alta disponibilitat

• Sistema de gestió integrat

• Allotjament d’aplicacions comunes amb possibilitat de creixement

• Possibilitat d’allotjament d’aplicacions dels usuaris

• Possibilitat d’enrutar tràfic des de dispositius finals WiFi cap a xarxes d’altres entitats que proporcionin servei a aquests dispositius.

3.5.5 SEGURETAT Donada la finalitat de la xarxa per a usos corporatius, caldrà considerar que la seguretat en l’accés a la mateixa serà una prioritat. La xarxa actual de l’Ajuntament ja disposa d’un Firewall, però es valoraran tots els elements que l’adjudicatari presenti per tal de millorar la inviolabilitat i robustesa de la xarxa WiFi, com ara la possibilitat d’incloure un gestor NAC, o la creació de diferents xarxes amb SSID de diferents nivells de seguretat, identitat oculta, etc.

3.6 Descripció del procés d’instal·lació

3.6.1 ENGINYERIA I REPLANTEIG

3.6.1.1 CPD

Per a aquest projecto es podran saltar algunes de les tasques pròpies del disseny d’un CPD, ja que com se ha comentat anteriorment, s’aprofitarà al màxim la infraestructura disponible al CPD existent de la xarxa dels Serveis de sistemes d’Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament de Mataró. Encara que s’aprofiti el local actual, caldrà estudiar la ubicació dins d’aquest de l’equipament necessari.

Les tasques principals dins de la reenginyeria del CPD són: • Anàlisi de la zona desmilitaritzada (DMZ) actual, auditoria de seguretat i introducció de

modificacions necessàries.


• Segmentació xarxa local i creació xarxes virtuals (VLAN) per tipus d’usuaris, serveis i aplicacions.

• Revisió de la configuració de l’electrònica de xarxa i instal·lació de nou equipament si fos precís.

• Creació de la xarxa d’emmagatzematge.

• Revisió configuració i ampliació dels servidors i perifèrics

Un cop realitzat el disseny de la solució i comprovada la realitat del CPD mitjançant el replan-teig, l’adjudicatari haurà de realitzar la comprovació de tots els ítems i supòsits que figuren al projecte i que són bàsics per a l’execució de les fites.

3.6.1.2 NODES I GATEWAYS En aquest document i en els annexos es presenta un estudi sobre la ubicació aproximada dels nodes, si bé, durant el replanteig caldrà acabar de definir la ubicació exacta de cada node. A mode d’exemple, aquí es decideix la ubicació d’un punt d’accés o un gateway a una cruïlla de-terminada, i es proposa un semàfor o fanal com a candidat idoni. Durant el procés de replanteig però, caldrà estudiar la viabilitat de la ubicació proposada en els següents aspectes:

• Bona visibilitat (no necessàriament directa) amb altres nodes WiFi adjacents • Possibilitat de connexió elèctrica senzilla i barata (especialment en els trams de cablejat

subterrani, on possiblement calgui passar guies per a comprovar-ne l’estat) • En el cas dels gateways, facilitat per a desplegar fibra òptica pels traçats determinats al

capítol X3.4.2X. • També en els gateways, determinar la facilitat per a instal·lar possibles caixes o adapta-

dors coure/fibra, segons la solució que presenti cada fabricant. • Impacte visual mínim • Rapidesa i senzillesa a la instal·lació (especialment en nodes on la seva instal·lació hagi

de provocar talls de trànsit o altres afectacions)

Aquestes tasques es realitzaran durant el replanteig de camp, per a traslladar fidelment al terreny les dimensions i formes indicades als plànols que integren la documentació tècnica de l’obra. D’aquestes visites es generaran actes de replanteig, on hauran d’estar reflectits com a mínim els següents conceptes:

• Posició • Elements a instal·lar (node i cablejat alimentació i cablejat de fibra/coure per als ga-

teways • Possibilitats d’instal·lacions, alternatives • Ubicació escollida i motiu • Mesures de l’estat actual de RF • Documentació gràfica (planta, alçat y fotografies


S’identificaran tots els elements que cal instal·lar (antenes cables, etc.), el recorregut dels ca-bles, els elements de connexió (quadres d’alimentació elèctrica, pericons de fibra òptica), i el mobiliari urbà afectat, per tal de sol·licitar els permisos pertinents.

Un cop s’hagi validat l’acta de replanteig, es llençaran totes les accions administratives per a la consecució dels diferents permisos per a poder iniciar l’execució del projecte d’obra, pel que serà necessari disposar de personal administratiu qualificat.

3.6.2 INSTAL·LACIÓ

3.6.2.1 CPD

Per a les tasques d’instal·lació, serà necessària la contractació d’un enginyer tècnic que s’encarregui dels treballs relatius a la direcció d’obra.

Degut a totes les noves instal·lacions que s’afegiran al CPD actual, serà necessària la instal·lació de nous racks (armaris de comunicacions) i realitzar tasques de tirada de cablejat de dades i fibra òptica. Totes las tirades de cable de coure i fibra òptica es dotaran d’un 50% de reserves respecte al nombre de cables de coure i/o parells de fibra requerits.

3.6.2.2 NODES I GATEWAYS

Dins del procés complet d’instal·lació, tant d’un node com d’un gateway, es poden diferenciar dues fases : la fase de preinstal·lació, on es preparen les ubicacions, a falta d’instal·lar l’electrònica de xarxa, i la fase d’instal·lació on aquesta ubicació ja estarà operativa. Aquestes dues fases podran ser simultànies o be consecutives, a criteri de l’adjudicatari, tractant però que l’impacte sobre els serveis de la ciutat sigui mínim (per exemple, talls d’alimentació de semà-fors o talls de carrils de circulació viària).

A continuació es detallen les tasques necessàries per a la preinstal·lació d’un node:

Un cop s’hagin aconseguit tots els permisos d’obra necessaris, es començarà a instal·lar les cai-xes per a la mimetització dels nous dispositius electrònics. Existiran diferents casuístiques per a la instal·lació d’aquest element, depenent de la ubicació on s’hagi de col·locar, tal i com s’indica als apartats X3.3.2.1X a X3.3.2.6 X

La col·locació d’aquest tipus de caixes no només comporta una bona subjecció per a suportar condicions climàtiques poc usuals, com ara vents forts o pluges intenses, si no que aquests ele-ments també han d’estar a prova d’actes vandàlics. Per a això, els elements hauran d’estar a una alçada considerable del sòl, i per tant serà necessari l’ús de camins grua per a poder instal·lar els nodes seguint les normes de seguretat establertes.

Finalment, i amb l’objectiu que la mimetització amb el medi sigui òptima, caldrà pintar o adap-tar les caixes de forma que s’adeqüin a l’estètica del mobiliari urbà.

La instal·lació d’aquestes caixes per tant requereix d’una gran diversitat de mà d’obra, sent ne-cessari un conductor de camió grua, un operari que realitzi la instal·lació de l’equipament, i finalment un pintor per a que mimetitzi la caixa instal·lada.


Un cop finalitzades les tasques de col·locació i mimetització de les caixes on s’instal·laran els dispositius WiFi, serà necessari portar el cable d’alimentació per a que proporcioni l’energia necessària als equips que finalment s’instal·lin a aquestes ubicacions. Un cop realitzat el cablejat elèctric, s’hauran d’instal·lar també els dispositius de protecció elèctrica corresponents. Aquesta instal·lació es realitzarà sobre el rail DIN existent en el punt de recollida de la presa elèctrica.

D’igual forma que en el cas de la instal·lació de las caixes, també caldrà diversos perfils de tre-balladors, incloent per exemple el conductor del camió grua, i un tècnic electricista per al des-plegament i homologació de les instal·lacions realitzades.

A la majoria dels casos s’aprofitaran les canalitzacions o tubs en façana de les esteses elèctri-ques existents per a instal·lar un nou cable des del quadre elèctric descrit en aquest projecte (tant per a semàfors com fanals), sent necessari en alguns casos realitzar de cates de reparació de les tubulars que es detectin en mal estat, i que no hagin estat identificats durant el disseny del pro-jecte ni durant el replanteig.

En el cas d’un gateway les tasques de preinstal·lació són les mateixes que per a un node, amb l’afegit de la necessitat de realitzar l’obra necessària per a poder connectar físicament aquest equip amb el node de la xarxa de Serveis Informàtics, tal i com s’ha descrit a l’apartat X3.4.2X.

La ubicació dels gateways s’han escollit tenint en compte la disponibilitat de canalització entre un node de la xarxa informàtica corporativa de l’Ajuntament i la ubicació aproximada on s’instal·larà el gateway, però és possible que calgui realitzar en algun punt obres per a obrir una nova rasa, o per a interconnectar pericons.

Existeixen diferents tècniques per a realitzar la rasa necessària per a soterrar la fibra òptica, però amb l’objectiu de minimitzar les molèsties als usuaris de la via pública i el temps d’execució, cal contemplar les microrases. Amb aquesta tècnica es realitza una rasa d’aproximadament 15-20 mm d’amplada i 8-20 cm. de profunditat sobre l’asfalt, emprant una màquina provista d’una serra circular de diamant. Posteriorment es neteja la microrasa mitjançant aigua o aire compri-mit, i finalment s’hi passa un cable de fibra òptica amb una armadura d’alumini capaç de supor-tar les grans pressions de la dilatació de l’asfalt i del tràfic. Finalment, la microrasa se segella amb el material adequat. En tot cas, es realitzin instal·lacions amb microrasa, rasa tradicional, o entubacions, les propostes hauran de ser aprovades per l’Ajuntament de Mataró.

Un cop desplegat el cable des del gateway WiFi a l’armari repartidor de fibra de l’edifici amb connexió a la xarxa de fibra òptica de l’Ajuntament, caldrà realitzar les connexions i etiquetar els cables. Caldrà afegir també connectors electroòptics en cas que sigui necessari, tot i que s’intentarà evitar aquest cas per tal de no degradar el senyal. Un cop estigui connectat el ga-teway caldrà incloure’l a la VPN que s’estableixi per a la connexió de la xarxa WiFi, i provar la connexió i correcte funcionament des del CPD.

Finalment, un cop realitzada la preinstal·lació de nodes i gateways restarà únicament la ins-tal·lació de la electrònica ràdio per a que la ubicació sigui operativa. Un cop condicionada la ubicació, caldrà afegir el punt d’accés WiFi Mesh, ja sigui node o gateway. Per a la posada en funcionament d’aquest nou element de xarxa serà necessària la presència d’un tècnic qualificat per a que l’instal·li i realitzi les proves necessàries per a la validació d’aquest nou emplaçament.


Finalment, és important tenir en compte que durant l’execució de l’obra serà necessari formar un equip que controli que el projecte es du a terme d’acord amb les normatives existents. En aquest sentit, cal destacar que es requerirà d’un cap d’equip que assistirà a l’obra, gestionant la prevenció de riscos laborals durant l’execució dels treballs, i col·laborant amb els encarregats de l’obra a la determinació de les mesures que cal adoptar. Per altra banda, es requerirà igualment d’un coordinador de seguretat i salut, i d’un servei mèdic que tracti qualsevol tipus de lesions, més enllà de les petites cures que es poden realitzar amb la farmaciola d’obligada presència a totes les obres.

L’adjudicatari haurà d’especificar durant la fase de replanteig qui seran els actors que realitza-ran aquestes tasques

.

3.6.2.3 CERTIFICACIÓ En finalitzar la instal·lació es realitzaran totes les proves de funcionament, rendiment i seguretat dels diferents equips, així com la complementació de las fitxes de protocol de proves del projec-te a la seva totalitat, i la generació de documentació as-built de tots els elements constitutius de la solució (CPD, nodes i gateways) La documentació as-built de cada node o gateway contindrà, com a mínim, la següent documen-tació: • Posició de la instal·lació (adreça i coordenades); • Inventari d’elements instal·lats (incloent descripció, números de sèrie dels equips

d’electrònica, tipus i secció dels cables,…); • Disposició sobre el terreny (node/gateway, recorregut del cablejat d’alimentació i cablejat

de fibra/coure per als gateways). Tot això vindrà representat sobre un únic plànol; • Elements de suport utilitzats; • Ubicació escollida i motiu. Caldrà adjuntar un mínim de 3 fotografies des de tres angles

diferents, amb una diferència entre elles de com a mínim 90º. La mida de las fotografies se-rà menor a un quart de pàgina. La ubicació de la presa de fotografies s’especificarà sobre el plano de cablejat;

• Mesures i anàlisi de RF abans i després de l’instal·lació del node/gateway; • Elements de connexió utilitzats (quadres d’alimentació elèctrica, pericons de fibra òptica) i

el mobiliari urbà sobre el que s’ha realitzat alguna actuació. • Nomenclatura/descripció dels nodes i gateways instal·lats dins del sistema de gestió i, si és

possible, una captura de pantalla del sistema de gestió on s’apreciï la inclusió dins de les ei-nes de monitorització.

La documentació as-built del CPD contindrà, com a mínim, la següent documentació: • Ubicació del CPD; • Distribució dels equips dins del CPD del SSIT (plànol); • Inventari de tots els elements implicats a la solució, incloent descripció, números de sèrie

dels equips d’electrònica, tipus i secció dels cables,…); • Disposició dins del CPD (recorregut de cablejat d’alimentació i cablejat de fibra/coure); • Elements auxiliars instal·lats (sensors de temperatura, humitat,…);


• En particular, es requerirà documentació detallada que descrigui la zona desmilitaritzada (DMZ) on s’ubicaran els servidors, la segmentació de la xarxa local i creació de xarxes vir-tuals (VLAN) per tipus d’usuaris, serveis i aplicacions;

• Es generarà un document específic descrivint el sistema de gestió (hardware, software i operativa)

• Al final del projecte s’entregarà tota la documentació descriptiva de l’arquitectura provada, proves realitzades, resultats de las proves i millores introduïdes com a resultat de las proves.

L’entrega de certificacions es realitzarà sempre que sigui possible de forma agrupada. Un possi-ble criteri d’agrupació poden ser els clústers de gateway, és a dir, per unitat de gateway i els seus nodes associats, reduint i facilitant d’aquesta forma la seva tramitació. Els treballs relatius al CPD se certificaran de forma conjunta i separada de les certificacions de nodes i gateways.

Com a pas previ a l’acceptació de certificacions, els SSIT realitzarà un mostreig per a compro-var l’exactitud de la documentació entregada (documentació as-built) i podrà sol·licitar canvis si detecta inexactituds.

Pel conjunt de les instal·lacions es realitzarà el projecte de manteniment preventiu. S’hi defini-ran les instruccions d’us i manteniment dels materials i sistemes amb la planificació de les ope-racions programades. En tot cas, i amb independència de la realització d’aquest projecte de manteniment, l’adjudicatari es farà càrrec de totes las tasques de manteniment de tots els ele-ments (hardware, software, llicències,..) instal·lats per ell.


4 Pressupost El pressupost del projecte, tal com s’expressa a continuació inclou el cost d’un desplegament de 29 nodes, incloent 5 gateways, i l’instal·lació del CPD de la xarxa. Concretament, el pres-supost correspon al desplegament de les zones A i A2.

La planificació definitiva de nodes dependrà dels resultats i conclusions de la fase de replantejos que es faci al començament de l’execució del projecte. Així, l’abast definitiu podria sofrir modi-ficacions, suprimint-ne nodes objectiu de les zones A i A2 i substituint-los per nodes de les fa-ses B i C, a criteri de l’Ajuntament de Mataró. Les possibles desviacions i canvis en els nodes específics que s’instal·lin finalment es tractaran en conjunt a nivell de projecte, respectant en qualsevol cas el pressupost total:

Partida Import

Equipament xarxa d’accés

Punts d’accés (29 unitats) 75.868,07 €

Instal·lació i configuració (29 unitats) 25.703,66 €

Equipament xarxa troncal

Cost diferencial addicional dels gateways (5 unitats) 2.857,67 €

Instal·lació i configuració addicional dels gateways (5 unitats) 1.495,00 €

Desplegament de Fibra Òptica (fins a 5 punts de la xarxa) 9.610,00 €

Equipament, instal·lació i posada en marxa de CPD i Supervsió

CPD i Sistemes de supervisió 38.238,02 €

Equipament per connexió dels gateways als subnodes 1.400,00 €

TOTAL 155.172,41 €

IVA 16% 24.827,59 €

TOTAL (IVA inclòs) 180.000,00 €

Taula 6. Inversions necessàries pel desplegament de la xarxa

4.1 Costos mitjos dels punts d’accés

La següent taula mostra els costos mitjos estimats per a cadascun dels punts d’accés, desglossats segons el tipus d’instal·lació en mobiliari urbà, sense incloure IVA. Els costos màxims per a instal·lació es compondran dels preus de llista publicats per l’Ajuntament de Mataró per a ins-tal·lacions en fanals i semàfors:


Node en bàcul se-mafòric

Node en columna

semafòrica

Node en fanal en façana

Node en fanal amb

canalització

Node en façana

Node en pal dedi-

cat

Cost equi-pament

2.529,93 3.779,93 2.529,93 2.529,93 2.946,60 3.779,93

Cost ins-tal·lació

612,00 612,00 712,00 1.702,00 1.127,00 1.127,00

TOTAL 3.141,93 4.391,93 3.241,93 4.201,93 4.073,60 4.906,93

Taula 7. Costos mitjos d’adquisició i instal·lació dels punts d’accés

4.2 Costos mitjos dels gateways

La següent taula mostra els costos mitjos estimats per a cadascun dels gateways, desglossats segons el tipus d’instal·lació en mobiliari urbà, sense incloure IVA:

Gateway en bàcul

semafòric

Gateway en colum-na sema-

fòrica

Gateway en fanal

en façana

Gateway en fanal amb

canalització

Gateway en façana

Gateway en pal

dedicat

Cost equi-pament

3.101,47 4.351,47 3.101,47 3.101,47 3.518,13 4.351,47

Cost ins-tal·lació

911,00 911,00 1.011,00 2.001,00 1.426,00 1.426,00

TOTAL 4.012,47 5.262,47 4.112,47 5.102,47 4.944,13 5.777,47

Taula 8. Costos mitjos d’adquisició i instal·lació dels gateways

4.3 Costos detallats dels desplegaments de fibra òptica

La següent taula mostra els costos estimats per al desplegament de la xarxa de fibra òptica ne-cessària per a connectar els gateways amb els edificis municipals amb accés a la xarxa del SSIT:


Fase A Fase A2 TOTALDistància en metres a desple-

gar de fibra òptica 850 m 395 m 1245 m

Distància en metres total a desplegar de fibra òptica (inclo-ent coques, obturadors i con-nectors)

935 m 434,5 m 1369,5 m

Cost per metre lineal de fibra òptica 6,00 € 6,00 € 6,00 €

Cost addicional obra civil en pericons i accés a mobiliari 4.000,00 € 2.000,00 € 6.000,00 €

Cost total de la fibra òptica que cal desplegar 9.610,00 € 4.607,00 € 14.217,00 €

Taula 9. Costos i distàncies del desplegament de fibra òptica


5 Calendari d’execució Es disposa d’un període màxim de 17 setmanes (4 mesos) per a dur a terme l’execució del pro-jecte d’Obres d’instal·lació, configuració, proves i posada en marxa de la infraestructura de comunicacions sense fil per a als serveis corporatius de l’Ajuntament de Mataró. Aquest període s’iniciarà a partir de la data de formalització del contracte. Es valorarà positivament un calenda-ri més agressiu i de menor durada que el proposat.

El calendari se desglossa en quatre fases, tal i com es mostra a la figura següent, i com es des-criu a la secció X3.6 X- XDescripció del procés d’instal·lacióX:

• Fase 1: Replanteig i Reenginyeria • Fase 2: Instal·lacions • Fase 3: Certificacions • Fase 4: Proves

Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5

Instal·lacions

Replantejos i reenginyeria

Inici del pilot

Certificacions

Proves

Figura 21. Planificació del projecte

Els replantejos de la Fase 1 es realitzaran en el menor espai de temps possible, partint de la in-formació facilitada en aquest document, i per tal d’iniciar la instal·lació amb la major brevetat.

La Fase 2 d’Instal·lacions s’iniciarà amb la instal·lació dels punts de la xarxa d’accés WiFi que hagin d’incloure equipament de comunicacions (gateways), addicional a la instal·lació elèctrica necessària a la resta de nodes WiFi Mesh.

El calendari d’instal·lacions i certificacions es definirà amb detall una cop realitzada la Fase 1 de replanteig i reenginyeria, tot i establint-se zones d’actuació formades por un gateway i un conjunt per determinar de nodes propers físicament a aquest. Aquestes zones de gateway consti-tuiran les unitats bàsiques de certificació i entrega d’obra.


6 Seguretat i salut El Pla de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució de les activitats precises per a la realitza-ció de l’obra, les previsions respecte a prevenció de riscos d’accidents laborals i malalties pro-fessionals.

Aquest Pla es redacta conforme al que està indicat pel Reial Decret 1627/1997 de 24 d’Octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres d’Instal·lació.

Aquest Pla podrà ser variat en el transcurs de l’obra amb el coneixement i l’aprovació expressa de la Direcció Facultativa de l’Obra. Les modificacions s’hauran de realitzar sempre que es detecti cap nou risc o activitat de la que convingui planificar les accions preventives. Tanma-teix, si els subcontractistes observessin cap risc o activitat no contemplada en aquest pla, ho hauran de comentar amb l’objectiu de que siguin inclosos.

Aquest Pla facilita l’esmentada tasca de previsió, prevenció i protecció professional, sota con-trol del Coordinador de Seguretat i Salut i/o la Direcció Facultativa.

El Pla serà sotmès, per a la seva aprovació expressa, al Coordinador de Seguretat i Salut o, en cas de no existir, a la Direcció Facultativa, tot i mantenint-se després de la seva aprovació, una còpia a la seva disposició. Una altra còpia serà entregada al Comitè de Seguretat i Salut i, en la seva absència, als Delegats de Prevenció o representants dels treballadors.

A l’ HAnnex de Seguretat i SalutH es pot trobar l’Estudi de Seguretat i Salut del present projecte, estudi que haurà de ser utilitzat per l’adjudicatari de l’Obra com a base per a la redacció del Pla de Seguretat i Salut.


7 Estudi mediambiental Caldrà respectar en tot moment la legislació ambiental aplicable en matèria de medi ambient, tot i comprometent-se addicionalment a:

• Disposar dels mitjans adequats per a retirar tots els residus que es pogués generar com a conseqüència de l’obra d’instal·lació. Això inclou residus perillosos i inerts, així com els assimilables a residus urbans en cas que es generés una quantitat apreciable dels ma-teixos.

• Controlar i notificar amb suficient antelació qualsevol possible emissió a l’atmosfera, o la generació d’olors, soroll o vibracions que es poguessin resultar molestos durant els treballs..

• Comunicar qualsevol situació incidental que pogués aparèixer durant els treballs de ma-nera immediata, amb l’objectiu de poder prendre les mesures oportunes.

• En cap cas l’execució correcta de les responsabilitats ambientals podrà generar un cost no previst explícitament per contracte.

• Tot el personal implicat a l’obra d’instal·lació tindrà la formació adequada i estarà cor-rectament informat de les tasques a realitzar, incloses possibles situacions incidentals. En cas que es requerís cap formació específica addicional, aquesta estarà suficientment documentada.

S’estarà al corrent de qualsevol tipus de llicència o autorització de caràcter ambiental que es pogués necessitar per a la realització dels treballs.


Annex A – Detall dels nodes

Annex A.1 – Ubicació dels Punts d’Accés (connectats a l’alimentació elèc-trica)

Punt d’Accés Tipus de connexió elèctrica

Coordenades UTM Coordenades geogràfiques

A01 GW Fanal 453398, 4598422 41º 32' 3" N 2º 26' 27" E A02 Fanal 453322, 4598525 41º 32' 6" N 2º 26' 24" E A03 Fanal 453228, 4598606 41º 32' 9" N 2º 26' 20" E A04 Fanal 453163, 4598697 41º 32' 12" N 2º 26' 17" E A06 Fanal 453048, 4598893 41º 32' 18" N 2º 26' 12" E A07 Fanal 453037, 4599017 41º 32' 22" N 2º 26' 12" E A08 GW Semàfor/ fanal 452994, 4599102 41º 32' 25" N 2º 26' 10" E A09 Semàfor 453129, 4599232 41º 32' 29" N 2º 26' 15" E A10 Semàfor/ fanal 453231, 4599255 41º 32' 30" N 2º 26' 20" E A11 Semàfor 453319, 4599418 41º 32' 35" N 2º 26' 24" E A12 Fanal 453418, 4599517 41º 32' 39" N 2º 26' 28" E A13 Semàfor 453557, 4599583 41º 32' 41" N 2º 26' 34" E A14 GW Fanal 453703, 4599641 41º 32' 43" N 2º 26' 40" E A15 Semàfor 453822, 4599693 41º 32' 44" N 2º 26' 45" E A16 Fanal 453990, 4599698 41º 32' 45" N 2º 26' 53" E A17 Fanal 453982, 4599530 41º 32' 39" N 2º 26' 52" E A18 Fanal 454042, 4599392 41º 32' 35" N 2º 26' 55" E A19 Fanal 454038, 4599285 41º 32' 31" N 2º 26' 55" E A20/C06 GW Fanal 454110, 4599149 41º 32' 27" N 2º 26' 58" E A21/C05 Fanal 454115, 4599044 41º 32' 23" N 2º 26' 58" E A22/C04 Semàfor/ fanal 454157, 4598955 41º 32' 20" N 2º 27' 0" E A23/C03 Fanal 454023, 4598886 41º 32' 18" N 2º 26' 54" E A24/C02 Fanal 453955, 4598844 41º 32' 17" N 2º 26' 51" E A25/C01 GW Fanal 453868, 4598804 41º 32' 16" N 2º 26' 48" E A26/B01 Semàfor/ fanal 453709, 4598715 41º 32' 13" N 2º 26' 41" E A27 Fanal 453595, 4598589 41º 32' 8" N 2º 26' 36" E A28 Semàfor/ fanal 453490, 4598503 41º 32' 6" N 2º 26' 31" E A29 Fanal 454074, 4599604 41º 32' 41" N 2º 26' 56" E B02/C14 Fanal 453402, 4598420 41º 32' 3" N 2º 26' 28" E B03 Fanal 453792, 4598965 41º 32' 21" N 2º 26' 44" E B04 Fanal 453878, 4598908 41º 32' 19" N 2º 26' 48" E B05 Fanal 453981, 4598955 41º 32' 20" N 2º 26' 52" E B06 Fanal 453938, 4599077 41º 32' 24" N 2º 26' 51" E B07 Fanal 453915, 4599138 41º 32' 26" N 2º 26' 50" E B08 Fanal 453838, 4599049 41º 32' 23" N 2º 26' 46" E B09 GW Fanal 453738, 4599155 41º 32' 27" N 2º 26' 42" E B10 Fanal 453770, 4599053 41º 32' 24" N 2º 26' 43" E B11 Fanal 453664, 4599003 41º 32' 22" N 2º 26' 39" E B12 Fanal 453560, 4598941 41º 32' 20" N 2º 26' 34" E B13 Fanal 453443, 4598886 41º 32' 18" N 2º 26' 29" E


B15 Fanal 453233, 4598830 41º 32' 16" N 2º 26' 20" E C07 Fanal 454056, 4599222 41º 32' 29" N 2º 26' 56" E C08 Fanal 453900, 4599258 41º 32' 30" N 2º 26' 49" E C09 Fanal 453745, 4599290 41º 32' 31" N 2º 26' 42" E C10 Fanal 453626, 4599206 41º 32' 28" N 2º 26' 37" E C11 Fanal 453617, 4599086 41º 32' 25" N 2º 26' 37" E C12 Fanal 453613, 4598994 41º 32' 22" N 2º 26' 36" E C13 Fanal 453697, 4598928 41º 32' 19" N 2º 26' 40" E

Annex A.2 – Connexió dels gateways (connectats a la xarxa de Fibra Òpti-ca)

Gateway Tipus de connexió elèctrica

Connexió de dades Distància aproximada (metres)

A01 GW Fanal SSIT 300

A08 GW Semàfor/ fanal Les Esmandies / Via Pública 85 / 240

A14 GW Fanal Teatre Municipal / Sidral 250 / 100

A20/C06 GW Fanal IME 70 A25/C01 GW Fanal Casa Gran / Sanitat 280 / 475

B09 GW Fanal Casa Gran / Cultu-ra 125 / 200

B14 GW Fanal Sanitat 270

Annex A.3 – Nodes de la xarxa de Fibra Òptica

Adreces dels edificis de l’Ajuntament amb connexió de fibra òptica que es poden connectar als gateways: Edifici Adreça Gateways connectables SSIT Josep Abril, 9 A01 Les Esmandies Ronda O'Donnell, 96-98 A08 Teatre Municipal Meléndez Valdés, 2 A14 o A15 Sidral Plaça Espanya, 1 A14 o A15 IME Baixada de les Figueretes, 3 A20/C06 Casa Gran La Riera, 48 A25/C01 i B09 Sanitat C/ Cuba, 51 A25/C01 i B14 Un gateway s’instal·larà al node A14 o bé A15, i caldrà definir més endavant si es connecta mitjançant fibra òptica al edifici Sidral o al Teatre Municipal. També es definirà durant el replanteig si el node A25/C01 es connecta a l’Ajuntament (Casa Gran) o a l’edifici de Sanitat. En tot cas, ambdós edificis municipals ja tindran connectats un


altre gateway, respectivament B09 i B14.


Annex B – Documentació addicional Document .kmz de Google Earth amb la ubicació dels nodes, àmbit de cobertura, ubicacions de cruïlles amb semàfors i línies i quadres elèctrics:

Disponible en format electrònic sota petició a l’Ajuntament de Mataró.


Annex C – Estudi de seguretat i salut

Annex C.1 Maquinària i mitjans auxiliars

La següent és una llista no exhaustiva de la maquinària, material i mitjans auxiliars que poden ser utilitzats pels empleats durant l’execució dels treballs: • Eines manuals: escales de ma, carretons, trepants de percussió, camions grues, i serres circu-

lars de diamant.

Annex C.2 Riscos professionals

Els riscos en els treballs s’enumeren en funció de les unitats constructives que composen l’obra; la maquinària que s’utilitzarà a les fases d’obra comporta altres riscos específics que són analit-zats amb independència de la unitat que s’executi a cada moment. Això reflecteix que uns ris-cos, que en principi poden ésser presents, es poden incrementar amb la presència d’un equip de treball concret. Cal destacar tanmateix que la presència de vehicles o vianants a la zona de treball pot generar riscos a terceres persones.

Annex C.3 Riscos per unitats constructives

A les zones on calqui realitzar els treballs (en diferents punts amb desplaçament continu), un dels principals riscos pels treballadors poden ser els atropellaments o cops amb vehicles. Fent un desglossament de riscos per cadascuna de les unitats constructives que composen l’obra:

REPLANTEIG I INSTAL·LACIONS • Caigudes de persones al mateix nivell, atropellaments o cops amb vehicles, trepitjades sobre

objectes, mals causats per sers vius (picadures d’animals, punxades amb vegetació, etc.), projeccions de partícules, exposició a condicions climatològiques extremes (pluja, tempera-tures elevades, etc.).

PROVISIÓ I REPARTIMENT DE MATERIALS • Caigudes d’objectes en manipulació, xocs contra objectes immòbils, sobreesforços, cops o

atropellaments amb vehicles.

ESTESA DE CABLE • Caigudes de persones a diferent nivell, sobreesforços, atropellaments o cops amb vehicles,

cops i talls amb objectes o eines, exposició a contactes elèctrics (amb cables d’energia soter-


rats a la mateixa canalització), atrapades per bolc de màquines, gasos nocius a càmeres de registre.

EMPIULAMENTS DE CABLE • Cops amb objectes en manipulació, cops i talls amb objectes o eines, sobreesforços, gasos

nocius a càmeres de registre.

COL·LOCACIÓ D’ARMARIS EN CAMP PER ALS DIFERENTS EQUIPS • Atrapades, caigudes d’objectes en manipulació, sobreesforços.

EQUIPAMENT DEL CENTRE DE GESTIÓ (CPD) • Ferides per manipulació, contactes elèctrics, sobreesforços.

CONNEXIONAT I POSADA EN MARXA • Ferides per manipulació, caigudes d’objectes en manipulació, atropellaments ,atrapades,

caigudes de persones a diferent nivell, contactes elèctrics.

ACTIVITATS AUXILIARS (SENYALITZACIÓ PROVISIONAL PER OBRES) • Caigudes de persones al mateix nivell, atropellaments o cops amb vehicles, cops i talls per

objectes o eines, xocs contra objectes mòbils o immòbils.

Annex C.4 Riscos de la maquinària i mitjans auxiliars

Segons l’execució dels diferents tipus de treballs realitats amb maquinària (eines manuals, esca-les de mà, carretons, trepants de percussió, camions grua, serres circulars de diamant) els prin-cipals riscos per als treballadors seran els següents, fent un desglossament segons la maquinària:

ESCALES DE MÀ • Caiguda a diferent nivell, caiguda al mateix nivell, lliscament per suport incorrecte (manca

de topes), bolc lateral per suport irregular, trencament per defectes ocults, així com altres de-rivats dels usos inadequats o dels muntatges perillosos (empiulaments d’escales, formació de plataformes de treball, escales massa curtes per a l’altura que cal cobrir, etc.).

TREPANTS DE PERCUSSIÓ • Trencament de broca, bloqueig realitzant un forat


NORMES BÀSIQUES DE SEGURETAT • Tota la maquinària usada a l’obra tindrà les homologacions, certificacions i inspeccions re-

querides per la legalitat vigent. Tanmateix, el personal encarregat de la seva manipulació, posseirà els permisos legals necessaris. En tots els casos, el personal estarà convenientment format per a la realització de les tasques de manipulació de la maquinària.

• Comprovació i conservació periòdica dels elements de la màquina.

• Utilització de la màquina per personal autoritzat i qualificat.

• La càrrega no limitarà en cap cas la limitació d’un vehicle o grua.

• Estarà prohibit el transport de persones a la màquina.

• No es fumarà a l’interior de les càmeres de registre.

• Es consideraran les característiques del terreny on actuï la màquina per tal d’evitar accidents per girs incontrolats en bloquejar-se un pneumàtic.

• Respectar totes les normes del codi de circulació i la senyalització de l’obra.

• Les maniobres, dins del recinte de l’obra, es faran sense moviments bruscs, i anunciant-les amb antelació amb l’ajuda del personal de l’obra.

• La velocitat de circulació estarà en consonància amb la càrrega transportada, la visibilitat, i les condicions del terreny.

• No es realitzaran reparacions o operacions de manteniment amb la màquina en funciona-ment.

• El conductor no abandonarà el vehicle sense aturar el motor i posar la marxa contrària al sentit del pendent.

• Els operaris que realitzin la seva feina a les proximitats de màquines com grups electrògens, compressors, vibradors, etc., utilitzaran la protecció auditiva adequada.

• En tots aquells treballs en què s’actuï a les proximitats d’equips elèctrics, caldrà comprovar l’existència de presses de terra, i del funcionament dels diferencials.

• Les serres de disc portaran visera per a evitar la projecció de partícules.

Annex C.5 Riscos de danys a tercers

La circulació de vehicles a la proximitat de la zona on es realitzin els treballs genera riscos quan la zona d’obres es troba molt propera al carrer, de forma que el trànsit dels vehicles podria veu-re’s afectat per les obres.


Per a evitar aquest tipus de riscos, la zona de treball se senyalitzarà convenientment, complint amb les normes generals de senyalització dictades per l’Àrea de transit, i totes les disposicions oficials d’aplicació, amb l’objectiu que tant els conductors com els vianants identifiquin l’àrea on es realitzen els treballs. Tanmateix no es deixaran oberts els pericons, procurant delimitar-los o tapar-los amb la tapa del pericó a l’inrevés, per tal d’evitar caigudes de vianants. De la mateixa forma, abans de suspendre la feina diària, caldrà que tots els materials quedin recollits, sense quedar solcs o cúmuls a la zona de treball.

Annex C.6 Prevenció de riscos professionals

PROTECCIONS INDIVIDUALS Es proveirà al treballador de les següents proteccions individuals: • Cascs, guants de protecció mecànica, calçat de seguretat, roba de treball, ulleres de protecció

contra el pols i els impactes, protectors auditius, armilla d’alta visibilitat, mascareta antipols i cinturó de seguretat pels conductors de maquinària dotada de cabina.

PROTECCIONS COL·LECTIVES • Senyals de tràfic, senyals de seguretat d’obra, tanques de limitació i protecció, cons de bali-

sament, cinta de balisament, jalons de senyalització, balisament lluminós, extintors, xapes metàl·liques per a tapat provisional de rases a zones amb trànsit de vehicles, amb longitud i espessor suficient com per a suportar la circulació de vehicles de tot tipus, i detector de gasos nocius.

Annex C.7 Formació i informació

Abans de l’inici de l’execució de l’execució dels treballs s’informarà a tots els treballadors dels riscos propis de la seva activitat, així com de totes les mesures que calgui adoptar referents a la seva seguretat i salut a l’obra. Es farà especial èmfasi a la conscienciació dels treballadors per a que facin ús de tots els equips de protecció col·lectiva i individual. Tanmateix, se’ls explicarà la importància de l’ús continu durant TOTA LA JORNADA LABORAL de la roba d’alta visibilitat quan es treballi en proxi-mitat de circulació viària. Un cop s’hagi informat als treballadors, se’ls farà signar un rebut d’entrega dels documents citats, per a que quedi constància documental de que s’ha efectuat aquesta informació De la mateixa manera serà obligatori per a tot el personal a l’obra fer ús: • Del casc de protecció quan es realitzin treballs dels que puguin derivar-se caigudes

d’objectes o cops al cap. Per cas genera, s’utilitzarà durant tota la jornada laboral.

• Dels guants de protecció mecànica quan existeixi risc d’erosions, talls, cops per objectes o eines a les mans, i en particular quan es realitzin les operacions d’estesa de cable i càrrega, descàrrega o transport de materials.

• Del calçat de seguretat durant TOTA la jornada laboral


• Dels guants de protecció dielèctrica quan s’operi en zones o amb equips sotmesos a tensió.

• De la mascareta antipols als treballs d’obertura i tancament de rases.

• De les ulleres de protecció quan existeixi risc de projecció de partícules als ulls, en particular quan es realitzin les feines d’obra civil.

• Dels taps auditius o orelleres quan el nivell sonor produït pels treballs sigui superior a 80 dB A (treballs amb maquinària)

Annex C.8 Medicina preventiva i primers auxilis

MEDICINA PREVENTIVA Tot el personal que comenci a treballar a l’obra de la que aquest Pla n’és objecte, haurà d’haver realitzat el corresponent reconeixement mèdic anual preventiu. Amb això, el Servei Mèdic valo-rarà l’estat de salut en quant a l’aptitud o no per al lloc de treball. L’historial mèdic laboral es complementarà el millor possible per tal de prevenir també les malalties professionals.. Com a normes generals per a aquest prevenció es prendran les següents: • Sempre que sigui tècnicament possible se substituiran els materials que continguin productes

tòxics per altres que no continguin components nocius.

• Es procurarà que l’ambient de treball no sigui propens a aixecar pols (rec amb aigua com a mesura de protecció, i ús de mascaretes antipols, vigilància mèdica especial per a treballa-dors amb lesions pulmonars, etc.).

• No fumar, no ingerir aliments quan es manipulin productes que continguin plom (com el mini) o benzol (dissolvents). No netejar-se les mans amb ells.

• Usar guants de protecció, botes impermeables, etc., cremes barrera, vestits de treball, masca-retes per a evitar el major contacte possible i rentar-se les mans a consciència.

• S’evitarà l’ambient excessivament sorollós, i si no és possible s’utilitzaran protectors audi-tius.

PRIMERS AUXILIS Es disposaran al lloc de treball de farmacioles que continguin el material especificat a l’Ordenança de Seguretat per tal de realitzar les primers cures. Es reposarà material a mesura que es vagi consumint. Les cures de petites lesions es faran a la farmaciola de l’obra, per algun company amb nocions de primers auxilis. Els primers auxilis per a lesions majors i accidents greus es comunicaran a la mútua d’accidents laborals i malalties professionals, on indicaran el centre assistencial més pro-per o on enviaran una ambulància. S’haurà d’informar als treballadors de l’emplaçament dels diferents Centres Mèdics (serveis propis, mútues patronals, mutualitats laborals, ambulatoris, etc) on caldrà tractar als treballadors accidentats pera a realitzar un tractament més ràpid i efectiu.


Es disposarà al lloc de treball, i a un lloc ben visible (per exemple a un taulell d’anuncis) d’una llista amb telèfons i adreces dels Centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per a garantir un ràpid transport dels possibles accidentats als Centres d’Assistència.

Annex C.9 Mesures d’evacuació i emergència

El present apartat té per objecti l’organització dels mitjans humans i materials disponibles per a garantir l’evacuació i intervenció immediata durant situacions de perill i/o accidents amb danys greus a persones durant el temps de dura l’obra.

SITUACIONS D’EMERGÈNCIA Les situacions d’emergència que poden presentar-se durant el transcurs de l’obra són diverses. No obstant aquelles que es consideren més probables on els Incendis i l’Assistència i Evacuació dels accidentats a zones de difícil accés, per aixecament amb maquinària o altres objectes, per caigudes d’alçada o per electrocució.

ORGANITZACIÓ DE L’EMERGÈNCIA La coordinació de l’emergència serà dirigida per l’Encarregat de l’Obra, o en la seva absència per la persona que es designi. L’equip d’intervenció estarà format per l’encarregat d’Obra i totes aquelles persones que sigui necessàries en cada cas. Les funcions específiques assignades a l’equip seran combatre el foc utilitzant els mitjans de protecció disponibles (extintors, mànegues, etc.), rescatar als accidentats i prestar-los els pri-mers auxilis i organitzar l’evacuació de possibles accidentats als Centres Assistencials. Per a realitzar exitosament aquestes accions, cadascun dels components de l’equip haurà d’estar in-format dels riscos existents i de la forma d’actuar, conèixer la ubicació i ús dels mitjans materi-als disponibles, i conèixer la seva funció específica dins del grup.

ACTUACIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA Les diferents emergències que es poden presentar requeriran de la intervenció de persones i mitjans per a garantir en tot moment una actuació ràpida i eficaç. Per a això, seguint les seqüèn-cies previstes a un Pla d’Emergència es procedirà de la següent forma: El descobridor de l’emergència ha d’avisar immediatament al Cap d’ Obra, informant-lo sobre el lloc de l’emergència, el(s) equip(s) implicat(s) i el tipus d’emergència (accident personal, incendi, explosió). Haurà d mantenir la calma, tot i evitant contribuir a augmentar el pànic, i no assumirà cap risc innecessari sota cap circumstància, actuant amb els mitjans disponibles i pro-cedint a auxiliar els accidentats únicament si disposa de la formació i coneixements necessaris. En produir-se una emergència, se suspendrà l’activitat que s’estigui realitzant en aquell mo-ment, per a dirigir-se pel camí més segur cap al punt de reunió que correspongui.


Annex C.10 Treballs subcontractats

Totes les subcontractacions es regiran per aquest Pla de Seguretat, sempre i quan no disposin d’un de propi. Així mateix, es demandarà a les subcontractacions del nomenament d’un respon-sable de seguretat a l’obra en representació de la seva empresa, comunicant-ho per escrit a l’empresa adjudicatària de la instal·lació. Abans de l’inici de les obres es facilitarà per escrit al coordinador de seguretat i salut la següent informació: TC1 i TC2, Mútua d’Accidents i modalitat preventiva escollida, Avaluació de Ris-cos per llocs de treball, reconeixements mèdics dels treballadors, formació i informació, i entre-ga d’EPIs.

Annex C.11 Plec de condicions

DISPOSICIONS LEGALS D’APLICACIÓ Són d’obligat compliment les disposicions contingudes a: - Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LLEI 31/95 de 8 de novembre) (B.O.E 10/11/95). - Reglament dels Serveis de Prevenció (R. D. 39/1997 de 17 de gener) (B.O.E. 31/1/97). - Reglament d’A.T. del Ministeri d’Indústria i Energia i Instruccions Tècniques Complemen-

tàries. - Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (O.M. 20.9.73) (B.O.E. 9/10/73). - Estatut dels treballadors. - Seguretat a les màquines (R.D. 1495/86 de 26 de Maig) (B.O.E. 21-7-86 i 4-10-86) modifi-

cat per R.D. 590/1989 de 26 de Maig (B.O.E. 3-6-89). - Ordre de 23 de Maig de 1977. Reglament d’aparells elevadors per a obres. - R. D. 2291/1985 de 8 de novembre (Indústria i Energia). Reglament d’aparells d’elevació i

manutenció. - R. D. 1316 / 1989 de 27 d’Octubre (B.O.E. 2 de Novembre) sobre protecció dels treballa-

dors en front als riscos derivats de l’exposició al soroll durant el treball. - R. D. 485/97 de 14 d’Abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de Se-

gureta i salut al Treball (B.O.E. 23/4/97). - R. D. 486/97 de 14 d’Abril sobre disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de tre-

ball (B.O.E. 23/4/97). - R. D. 487/97 de 14 d’Abril, sobre disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la

Manipulació Manual de Càrregues, que impliquin riscos, en particular dorso lumbars, per als treballadors (B.O.E. 23/4/97).

- R. D. 773/97 de 30 de Maig, sobre disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la utilització pels treballadors d’Equips de Protecció Individual (B.O.E. 12/6/97).

- R. D. 1407/89 de 20 de Novembre que regula les condicions per a la comercialització i lliu-re circulació intracomunitària dels Equips de Protecció Individual.

- R. D. 1215/ 97 de 18 de Juliol, sobre disposicions mínimes de Seguretat i Salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball (B.O.E. 7/8/97).

- R. D. 1627/ 97 de 24 d’Octubre, sobre disposicions mínimes de Segureta i Salut a les obres de construcció (B.O.E. 25/9/97).


- Ordenança General de Seguretat i Higiene al treball (O.M.9.3.71) (B.O.E. 16.3.71). Parci-alment vigent.

- Conveni Col·lectiu de la Construcció i del Metall, segons procedeixi de la Comunitat Autò-noma.

- Llei de Segureta Vial. - Ordenances Municipals referents a temes de Seguretat i Salut al Treball. - Demés disposicions oficials relatives a la Seguretat i Salut del Treball que puguin afectar als

treballs que realitzin les obres.

CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ Totes les peces de protecció personal o elements de protecció col·lectiva tindran fixat un període de vida útil, a la finalització del qual caldrà desfer-se’n pel procediment adequat. Quant per circumstàncies del treball es produeixi un deteriorament més ràpid d’una determinada peça de roba o equip de protecció que hagi sofert un tractament límit, és a dir, el màxim pel que va ser concebut (per exemple per accidents), serà descartat i reemplaçat al moment. Aquelles peces que degut al seu ús hagin adquirit una major folgadura o tolerància a les adme-ses pel fabricant seran reemplaçades immediatament. L’ús d’una peca de roba o equipament de protecció mai no representarà un risc en sí mateix.

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPIS) Tot element de protecció personal s’ajustarà al R.D. 1407/1992 de 20 de Novembre pel que es regulen les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària d’equips de protecció individual, i les modificacions d’aquest R.D. per l’O.M. de 16 de Maig de 1994 i el R.D. 159/1995 de 3 de Febrer. Tots els equips de protecció individual, portaran la corresponent indicació CE i el manual d’instruccions per al seu correcte ús i manteniment adequat. En tot els casos on no existeixi Norma d’Homologació Oficial, seran de qualitat adequada a les seves prestacions respectives. Des del moment d’iniciar-se l’obra, s’han de tenir els mitjans de protecció que es vagin a neces-sitar segons els treballs a realitzar. Els mitjans de protecció personal, simultanis amb els col·lectius, seran d’ús obligatori, sempre que es precisi eliminar o reduir els riscos professionals. La protecció personal no dispensa en cap cas de l’obligació d’emprar els mitjans preventius de caràcter general. Sense cap perjudici de la seva eficiència, els equips de protecció individual permetran sempre que sigui possible la realització del treball sense molèsties innecessàries per a aquells que l’executen, i sense disminució del seu rendiment, i sense incorporar perills per sí mateixos. Tot element de protecció personal s’ajustarà a les Normes d’Homologació CE: • Casc de Seguretat: Té per missió la protecció del crani, cara i coll quan existeixi risc de

caiguda o projecció violenta d’objectes sobre el cap, protegint al treballador de descàrregues elèctriques, i sent incombustible o de combustió lenta. Els cascs estaran homologats i previs-tos de barboqueig.

• Armilla Reflectant: Peça de roba d’ alta visibilitat, que garanteix que l’operari és apreciat a distància pels usuaris d’una via. Serà obligatori el seu ús durant tota la jornada de treball, de-gudament tancat, de forma que les bandes reflectants compleixin la seva missió correcta-


ment. Quan el color de contrast o el reflectant perdin la seva qualitat pel seu ús, hauran de ser reemplaçats.

• Guants de Càrrega i descàrrega: S’utilitzen per a manejar la resta de materials que nor-malment s’utilitzen a una obra.

• Mascareta autofiltrant: Cobreix nas, boca i de forma general la barbeta, composta total o parcialment per material filtrant o d’una connexió respiratòria a la qual el o els filtres prin-cipals constitueixen una part inseparable de l’equip, mentre que el prefiltre pot intercanviar-se. S’utilitzaran en aquells treballs on es generen partícules sòlides tals com pols, sutge, etc.

• Calçat de Seguretat: Bota de seguretat exterior en pell, plantilla de cuir-sola, puntera me-tàl·lica, fabricat en material aïllant de l’electricitat, dotat de sola antilliscant, per a protecció de treballs en baixa tensió. S’emprarà a la realització de qualsevol treball amb risc de rebre cops i esclafaments als dits dels peus, o trepitjar objectes tallants o punxeguts, i que reque-reixi garantir l’estabilitat dels turmells i peus del personal, a més de a totes les activitats en les que calgui manipular quadres elèctrics d’aparells, equips o maquinària d’obra en tensió.

• Roba de Treball: Serà utilitzada per a tot tipus de treballs i facilitada gratuïtament per a tota l’empresa, de teixit lleuger i flexible i cal que s’adeqüi a les condicions de temperatura i humitat del lloc de treball segons l’apoca de l’any.

• Protector auditiu: element de protecció individual necessari quan el nivell de sorolls so-brepassi els 80 decibels.

• Ulleres: cal que tinguin una muntura lleugera, metàl·lica o plàstica; seran incombustibles, indeformables al calor i còmodes. Aquest tipus d’ulleres s’utilitzarà en els treballs amb pos-sibles projeccions de partícules, de forma que el seu ús protegeixi els ulls, la cara i el coll.

PROTECCIONS COL·LECTIVES Hauran de complir amb les següents condicions generals: • Estaran en provisió real a l’obra abans de ser necessari el seu ús, amb l’objectiu de ser prèvi-

ament examinats.

• Seran instal·lats prèviament, a l’inici de qualsevol treball que requereixi del seu muntatge.

• NOTA: QUEDA PROHIBIDA LA INICIACIÓ D’UN TREBALL O ACTIVITAT QUE REQUEREIXI PROTECCIÓ COL·LECTIVA, FINS QUE AQEUSESTA ESTIGUI COM-PLETAMENT MUNTADA.

• Tota protecció col·lectiva amb cap deteriorament serà desmuntada de forma immediata, i substituït l’element deteriorat, per tal de garantir la seva eficàcia.

• Tota situació que per cap causa pogués implicar una variació sobre la instal·lació prevista, serà definida en plànols, per tal de concretar exactament la disposició de la protecció col·lectiva variada.

Es consideraran senyals col·lectius: • Senyals de Seguretat i Salut: Placa normalitzada segons criteris del RD 485/97 del 14

d’Abril, per a senyalització i informació de risc, que es col·locarà a tots els llocs de l’obra o dels seus accessos on sigui precís advertir de riscos, recordar obligacions d’utilitzar deter-minades proteccions, o informar de situació de mitjans de seguretat. Es realitzarà en PVC serigrafiat i es fixarà mecànicament. Hauran de suportar condicions climatològiques adver-


ses, com ara vent o pluja. No patiran decoloració apreciable per radiacions solars. Podran incloure text escrit com a complement, però en cap el text substituirà al senyal, ni serà con-tradictori amb el significat del senyal. Tot text podrà presentar-se en qualsevol idioma, sempre que s’inclogui el català..

• Extintors: Seran de pols química polivalent ABC i que es puguin emprar en situacions on existeixi presència d’electricitat. Es col·locaran a tots els vehicles de càrrega i a peu del lloc de feina per si fos necessari el seu ús. Als magatzems i oficines restaran fixats a elements resistents a una alçada màxima de 1,70 metres des de la part superior de l’extintor al terra i disposaran d’un senyal normalitzat que indiqui la seva ubicació. En el Plec de Condicions Generals, es detallarà la relació d’extintors existents a l’obra. En línies generals se seguiran les normes següents:

• No s’emmagatzemaran elements o productes inflamables prop de punts d’ignició o es produeixin espurnes

• S’haurà de conèixer el telèfon dels bombers més propers • S’utilitzaran els extintors correctament:

o En cas d’incendi, despenjar l’extintor o Retirar el passador del capçal que immobilitza la maneta d’accionament o Posar-se a sotavent; eviti que les flames o el fum vagin cap a vostè o Accionar l’extintor dirigint el raig a la base de les flames, fins a apagar-les o es-

gotar el contingut o Si s’observa que no es pot dominar l’incendi, demanar que algú avisi al Servei

Municipal de Bombers el més ràpid possible

MAQUINÀRIA I MITJANS AUXILIARS A continuació s’indiquen les condicions que hauran de complir la maquinària i mitjans auxiliars emprats durant l’execució dels treballs: • Eines manuals: Les eines manuals només es faran servir per al seu ús específic, i cada usu-

ari comprovarà el bon estat de les eines abans del seu ús, i serà responsable de la seva con-servació. Els mànecs de les eines hauran d’estar fermament subjectes a les mateixes. Es posarà especi-al atenció en aquest aspecte en martells i maces. Les eines de tall es mantindran afilades i amb la fulla protegida amb fundes adequades En l’afilat d’eines de tall s’evitaran els sobrecalentaments que poguessin produir el destem-prat de la fulla Quant s’utilitzin tallaferros o punters aquests se subjectaran amb pinces, tenalles, utilitzant protectors de goma, o bé amb les mans protegides per guants Preferentment s’utilitzaran claus fixes o d’estrella enlloc de claus ajustables No s’utilitzaran tubs o qualsevol element per a augmentar el braç de palanca en claus fixes o ajustables no concebudes amb aquest fi Les alicates es mantindran netes i amb les puntes afilades. Mai no s’utilitzaran per a afluixar o apretar rosques En el tall dels metalls amb serra, es cuidarà especialment el seu inici per a evitar el perill de lliscament. Durant l’operació s’evitaran els recalentaments per excés de velocitat i esforç. No s’utilitzaran benzines o altres hidrocarburs lleugers per a la neteja de peces o eines.


Qualsevol connexió o desconnexió d’una màquina pneumàtica es realitzarà després de tallar el subministrament d’aire i descomprimir-la.

• Detector de gas: Abans d’entrar a una cambra de registre es comprovarà mitjançant un de-tector si existeix al seu interior cap tipus d’emanació de gasos. En cas que n’hi hagués, es re-alitzaran proves amb una freqüència determinada fins a que la càmera estigui totalment ven-tilada i els límits marcats pel detector siguin normals.

• Escales de mà: Abans d¡ utilitzar una escala portàtil es comprovarà si està en bon estat. Per a facilitar aquesta comprovació, les escales de fusta no es pintaran, sinó que per a la seva conservació s’utilitzarà únicament vernís. Només s’utilitzaran escales de mà en bon estat. No faltarà cap esglaó. Disposarà de topalls antilliscants a la base i a la capçalera. Si estigués deteriorada es destruirà i reemplaçarà. Per a treballs on existeixi o es prevegin riscos elèctrics no s’utilitzaran escales metàl·liques. Si són de fusta, els travessants seran d’una peça i els graons estaran ensamblats. S’instal·laran en terra estable, contra una superfície sòlida i fixa, i de forma que no puguin patinar ni bascular En escales simples l’extrem superior sobrepassarà com a mínim 1m el pis de treball on doni accés. Es col·locarà amb l’angle adequat. Se separarà el peu de la paret una quarta part de la seva alçada. No s’utilitzarà com a passa-rel·la o muntant d’andami Les escales dobles, per tal d’evitar el lliscament, es lligaran amb cordes o cadenes Les escales extensibles han de tenir un creuament mínim de 5 graons o 1m

• Màquines elèctriques: Les màquines o eines elèctriques que calgui utilitzar estaran protegi-des elèctricament mitjançant doble aïllament. La pres de corrent elèctric es realitzarà mitjançant cable antihumitat dotat de conductor de presa de terra Els endolls no seran improvisats i es connectaran a quadres elèctrics amb dispositius diferen-cials Es prohibeix realitzar reparacions o manipulacions a la maquinària accionada per transmissi-ons per corretges en marxa. Les reparacions o ajustos es realitzaran amb el motor aturat, per tal d’evitar accidents. El muntatge i ajustament de transmissions per corretges es realitzarà mitjançant “montacor-retges” o dispositius similars, mai no es faran amb tornavís, les mans, etc., per a evitar risc d’atrapament. Les transmissions mitjançant engranatges accionats mecànicament estaran protegides mit-jançant un bastidor suport d’un tancament a base de malla metàl·lica, que permetent l’observació de bon funcionament de la transmissió, impedeixi l’atrapament de persones o objectes. La instal·lació de cartells amb llegendes de “màquina avariada, “màquina fora de servei”, etc. seran instal·lats i enretirats per la mateixa persona. Les eines amb capacitat de tall tindran el disc protegit mitjançant una carcassa antiprojecci-ons. Les eines a utilitzaran en llocs on existeixin productes inflamables o explosius (dissolvents inflamables, explosius, combustibles i similars) estaran protegides mitjançant carcasses anti-deflagrants.


En ambients humits l’alimentació per a màquines no protegides amb doble aïllament es rea-litzarà mitjançant connexió a transformadors de 24 V En prevenció dels riscos per inhalació de pols ambiental, les màquines amb producció de pols s’utilitzaran en via humida, per a eliminar la formació d’atmosferes nocives Es prohibeix la utilització d’eines accionades mitjançant combustibles líquids a llocs tancats o amb ventilació insuficient, per tal de prevenir el risc de treballar a l’interior d’atmosferes tòxiques. Es prohibeix l’ús de maquinària al personal no autoritzat per a evitar accidents per imperícia. Es prohibeix deixar eines elèctriques de tall (o trepants) abandonades al terra, per a evitar ac-cidents. Sempre que sigui possible les mànegues de pressió per a accionament de eines s’instal·laran de forma aèria. Se senyalitzaran mitjançant corda de banderoles als llocs de creuament aeri de les vies de circulació interna, per a prevenir els riscos d’ensopegament (o el tall del circuit de pressió).

• Vehicles d’obres: Per a conduir qualsevol vehicle a motor que pertanyi a l’obra, es tindrà la formació necessària i el carnet de conduir reglamentari per a poder circular i utilitzar el vehi-cle. Tanmateix cal indicar que en cas de què un vehicle de l’obra hagi de circular per la via pública per motius de treball, s’haurà de complir en tot moment el codi de circulació.

• Màquina de moviment de terres en general: Es prohibeix treballar o pemanèixer dins del radi d’acció de la maquinària de moviment de terres. Abans d’abandonar la cabina, finalitzada la feina, el maquinista haurà deixat la màquina de forma que no es produeixin accidents per fallides en el sistema hidràulic. Es prohibeix el transport de persones sobre màquines per al moviment de terres. Es prohibeixen les tasques de manteniment o reparació de maquinària amb el motor en mar-xa, en prevenció de riscos innecessaris. Les màquines pels moviments de terres estaran dotades de fars de marxa enrere i retrocés, servofrens, fre de mà, botzina automàtica de retrocés, retrovisor a ambdós costats, pòrtic de seguretat antibolc i anti impactes, i un extintor. Es prohibeix treballar amb maquinària per al moviment de terres a la proximitat de la línea elèctrica. Si es produís un contacte amb línies elèctriques d’una maquinària amb tren de rodadura de neumàtics, el maquinista romandrà immòbil al seu lloc, i sol·licitarà auxili mitjançant botzi-nes. Abans de realitzar cap acció es contactarà amb la companyia elèctrica per a adoptar en comú acord amb ella les mesures i accions necessàries Es tindrà especial atenció a que ningú no pugui entrar en contacte amb la màquina en qüestió o que l’operari de la màquina baixi tocant alhora la màquina i el sòl. Les màquines en contacte accidental amb línies elèctriques seran acordonades a una distàn-cia de 5m, avisant a la companyia propietària de la línea per a que efectuïn els talls de sub-ministrament i preses a terra necessàries per a poder canviar sense riscos la posició de la mà-quina. Abans d’abandonar la cabina finalitzada la feina, el maquinista haurà deixat en repòs, en contacte amb el paviment el tallant, cassó, etc., posat el fre de mà, i parat el motor extraient-ne la clau de contacte, per a evitar els riscos per fallida del sistema hidràulic. Les passarel·les i graons d’accés per a conducció o manteniment romandran nets de graves, fang i oli, per a evitar riscos de caiguda.


Es prohibeixen les tasques de manteniment o reparació de maquinària amb el motor en mar-xa, en prevenció de riscos innecessaris. Es prohibeix l’acumulació de terres a menys de 2m del límit de l’excavació (com a norma general).

• Carretons manuals. Transpaletes manuals: La barra de tracció, en el seu extrem superior, ha d’adoptar una forma adequada per a permetre la seva subjecció mitjançant la mà de l’operari, situat indistintament a la dreta o l’esquerra de la màquina. El disseny de l’empunyadura ha de ser tancat per a impedir que s’escapi de les mans de l’operari, i alhora protegeixi de possibles cops el comandament de les vàlvules i el fre. L’empunyadura ha d’estar recoberta de material plàstic antilliscant per a facilitar la serva subjecció i evitar que s’escapi de les mans de l’operari a la fase del trasllat Un altre accessori necessari serà la inclusió de sistemes de mesura de la càrrega a transpor-tar, o vàlvules limitadores de càrrega per a evitar sobreesforços Les rodes directrius hauran de protegir-se mitjançant algun tipus de carenat que impedeixi l’atrapament accidental dels peus del propi operari o altres que es trobin a les proximitats. La transpaleta no s’ha d’utilitzar en centres de treball on hi hagi rampes o en certes condici-ons desfavorables, com la superfície en mal estat, irregular o lliscant. La capacitat màxima de les transpaletes manuals indicada ple fabricant s’haurà de respectar, però tenint en compte que a partir d’una certa càrrega els esforços requerits per a arrossegar la càrrega són netament superiors a les possibilitats humanes.

Annex C.12 Condicions de seguretat a l’obra

En línies generals, s’observaran les següents normes: • La maquinària elèctrica estarà protegida amb disjuntor diferencial i presa de terra. • Les eines estaran en perfecte estat i s’utilitzarà a cada cas l’adequada pel treball. • El lloc de treball estarà net, sobre tot de materials lliscants. • No es deixaran obstacles a les zones de pas. • Se senyalitzarà el lloc de treball prohibint el pas per sota mentre s’estigui treballant. Caldrà

acotar-lo si existeix el perill de caiguda de materials a la zona immediatament inferior. • Es revisaran a diari l’aïllament de les eines i les seves proteccions. • Com a norma, tota la maquinària elèctrica haurà d’estar protegida amb derivació a terra. • Cada presa de corrent subministrarà energia elèctrica a un sol aparell, màquina, o eina.

SERVEI DE PREVENCIÓ Cap d’Equip: L’obra estarà assistida pel Cap d’Equip, la missió del qual serà la de gestionar la prevenció dels riscos laborals durant l’execució dels treballs, col·laborant amb els Encarregats d’Obra a la determinació de les mesures a adoptar per a eliminar o minimitzar els riscos. Així mateix, investigarà les causes dels accidents ocorreguts per a modificar els condicionants que els haguessin produït per a evitar-ne la repetició. Coordinador de Seguretat i Salut: S’ha de nomenar un Coordinador de Seguretat i Salut.


Servei Mèdic: En principio es tractaran les lesions als centres a indicar per l’adjudicatari, enca-ra que les cures de petites lesions es facin amb la farmaciola dels vehicles. El contingut d’aquestes farmacioles ve relacionat en aquest apartat. Delegat de Prevenció i Comitè de Seguretat i Salut: D’acord amb l’establert a l’article 35 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, els treballadors de l’empresa adjudicatària designaran Delegats de Prevenció. Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan el nombre de treballadors superi el nombre de 50, que es reunirà trimestralment, aixecant acta de tot allò acordat Si el nombre de treballadors fos inferior, es realitzaran reunions periòdiques a les que es tracta-ran els problemes i possibles millores relacionades amb la seguretat. Es reuniran periòdicament per a debatre els temes de Seguretat i Salut a l’obra, s’aixecarà acta de tot allò acordat, i s’enviarà una còpia de la mateixa al Responsable de Segureta; aquest farà la funció del Comitè i com a principal tasca haurà de seguir el compliment d’aquest Pla.

INSTAL·LACIONS MÈDIQUES Es disposarà de farmacioles als vehicles per a atendre petites cures amb els medicaments d’urgència que es prevegin. Aquesta farmaciola es revisarà mensualment, i caldrà repondre immediatament tot allò consumit. Com s’ha indicat, en cas de lesions d’importància, es traslladarà als ferits als centres assistenci-als més propers.

Annex C.13 Investigació d’accidents

Tots els accidents que produeixin danys a la salut dels treballadors seran convenientment inves-tigats, amb la fi d’esclarir les causes que els han produït, i evitar que tornin a succeir accidents del mateix tipus. Per tal efecte, es preguntarà tant a l’accidentat com als testimonis sobre la ma-nera com es va produir l’accident, i es plasmarà el resultat d ela investigació a un document designat al Pla de Seguretat un cop existeixi adjudicatari..

Annex C.14 Plànols

S’aportaran els plànols de l’obra, i en casos excepcionals es faran croquis específics per a de-terminades tasques.

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES: Projecte executiu pel ...€¦ · PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES:...

Documents

Transcript of PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES: Projecte executiu pel ...€¦ · PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES:...