El Centre Ecumènic de Catalunya que, entrealtres activitats, promou la setmana universalde pregària pels cristians que se celebra cadaany als voltants de la festa de la Conversió deSant Pau, ha triat enguany Badalona com aciutat destacada. La pregària es realitzarà a

l’Església Adventista (c/ Carme, 17-19) el

proper dijous 23 de gener a les 19 h.

El delegat d’Ecumenisme a Badalona, JoanBofil l , recorda que un acte com aquest “eraimpensable a la ciutat fa deu o dotze anys”.Aquest moviment va ser impulsat a Badalonaper uns fidels de Santa Maria, concretamentper membres de la Congregació de la Mare deDéu dels Dolors, que a partir d’una nota dels frares servites en què demanaven “no solamentpregar per la unitat, sinó actuar”, van començar a fer la pregària amb els adventistes i vanincorporar dos anys més tard els evangelistes baptistes.“El valor d’aquest acte és que els cristians de Badalona, siguem catòlics o d’una altra Església,siguem capaços de saludar-nos, de conèixer-nos i fins i tot de col•laborar, com ja es concretaentre Adra i Càritas o en la recoll ida d’al iments al temple evangelista del C/ Sagunt que esdestinen a la parròquia de Sant Francesc d’Assís”, indica Bofil l . “És important que els catòlics deBadalona assistim a aquesta pregària i donem testimoni”.A la pregària es trien salms, lectures, cants i pregàries apropiades. També es facil iten momentsper a la meditació i per a la pregària espontània. La pregària culmina amb un parenostre i labenedicció de tots els pastors.El Centre Ecumènic de Catalunya, fundat l 'any 1984, té el seus orígens en els primers assaigsde relacions de reflexió i pregària entre cristians iniciats l 'any 1954. És impulsat pel caputxíJoan Botam i Casals (Les Borges Blanques, Lleida, 1926) que posteriorment va fundar laPlataforma Intercultural Barcelona 1992 per promoure el diàleg entre religions aprofitant lacelebració dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. També va ser president de la Unió deReligiosos de Catalunya (URC) i un dels promotors del Primer Congrés de Vida Religiosa aCatalunya.El Centre Ecumènic de Catalunya compta amb uns 500 afil iats: anglicans, catòlics romans,protestants i ortodoxos de diverses denominacions.

Gener 2014

Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana

A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com

La Setmana de Pregària per la Unitat Cristiana culminaenguany a Badalona

El gener passat es va publicar el l l ibre de

memòries del caputxí Joan Botam, que ha dedicat

la seva vida primer a l luitar contra el franquisme i

després a favor de l'ecumenisme.

Què li va moure a prendre

la decisió d’entrar a

l’Orde de la Cartoixa?

A casa érem de tradiciócatòlica i hi havia hagutalgun sacerdot. A través dela mare he mamat la fe: vaser la catequista principal,em va ensenyar a pregar i vainspirar la meva vocació. Vaigestudiar intern a una escolade l’arquebisbat d’Oviedo ial là teníem un professor queconeixia molt bé tots elsordes religiosos i enparticular el cartoixà. A misempre m’havia atret la vidareligiosa i la l lavor delprofessor va caure en bonaterra: volia consagrar-me aDéu i que aquesta entregafos completa a través del’ingrés en un ordecontemplatiu. Quan amb 20anys anuncio a la famíl ia queem volia fer cartoixà, vaestranyar molt, pensaven ques’haurien d’acomiadar persempre de mi, i que notornaria a casa.

Quin és el sentit de la

comunitat, de la vida

enclaustrada i la missió?

Quelcom distintiu del monjocartoixà és que no parla alshomes de Déu, sinó a Déudels homes, per mitjà de lapregària, exposant lesnecessitats humanes,demanant perdó pels pecats.A l’orde cartoixà a banda delstres vots de pobresa,obediència i castedat, hi hael vot d’estabil itat, és a dir, elde permanèixer en elmonestir on ingressem.La nostra missió ens parla degenerositat i de permanentacció de gràcies. La vocacióse’ns ha donat gratuïtament ino la tenim per al nostreprofit. Als estatuts diem“Nosaltres, separats de tots,estem ll igats a tots i en nomde tots preguem a Déu”. Lesvirtuts que cultivem sónl’obediència, la humil itat i lasenzil lesa.Com us organitzeu els

dotze cartoixans?

Pot semblar que els diesse’ns haurien de ferinterminables i avorrits, peròel cert és que se’ns en va eltemps. Els estatuts són moltdetal lats: d’entrada maitines ilaudes. A primeres hores delmatí preguem prima.Després tenim uns momentsd’oració fins la Santa Missa.Fins la sisena fem exercicisespirituals. Des de la sisenafins el dinar ens ocupem enalguna feina: hem dedistreure la ment perdisposar-la per als momentsde vida i oració més intensa.Per aquest motiu, totes lescel•les disposen d’un hort oun petit tal ler.Tenim una hora de recreacióo convivència les tardes delsdiumenges. Els dil luns femun passeig fora de la clausurai canviem impressions. Aixòens va molt bé ja que l’homesolitari té el peril l de podercreure només les seves ideesi que això no estigui moltd’acord amb l’interès general.

Entrevista a Fr. José Manuel Rodríguez, prior de la Cartoixa de Montalegre

“El mèrit no és dels monjos, sinó dels pares que eduquenels fil ls en la fe, enmig d’un món indiferent a la religió”

Fr. José Manuel Rodríguez deambula pel claustre

de la cartoixa

He nascut a Astúries l’any 1929 i porto 63 anyscom a religiós cartoixà. Primer ingresso a laCartoixa de Miraflores (Burgos) el 1950. El 1965vaig a aixecar la Cartuxa d’Scala Coeli (Èvora,Portugal). El 1986 vaig a la Cartoixa de PortaCoeli (València) i finalment, el 2013, a laCartoixa de Montalegre de Tiana, on visc i de laqual sóc el prior. L’any 2015 aquest conventfarà els sis segles d’existència i estem fent-hialguna intervenció per conservar-lo. A lesbutxaques porto una clau i un crucifix, no portodiners ni documentació.

Aquesta convivència és moltinteressant i ens ajudadavant els dubtes espirituals.L’al imentació és suficient i téla seva part d’ascesis ipenitència. Cada monjomenja a la cel•la.El procurador i el prior ensocupem de la manutenciódel monestir, intervenim enel dia a dia, mantenim larelació amb l’exterior i estempresents en tots els actes dela comunitat.Quines figures de

cartoixans us inspiren?

Els cartoixans vivim i morimanònimament. Ens enterrenamb la mateixa creu nua,sense nom i sense data. Peròsi haig de triar, el meu modelés sant Bru de Colònia. Ambla seva vida va demostrarque va tenir una fe moltgran, quan estant retirat aun monestir el papa el cridaa Roma perquè fos el seuconseller: no va dubtar i hiva anar. Algunes persones espensen que molts cartoixanshan ingressat de grans, perconversions extraordinàries openediments per la sevavida, no va ser el cas de SantBru. A la Cartoixa no es vefugint, sinó buscant Déu.Com és la relació amb les

religioses cartoixanes?

Als capítols generals estanseparats els monjos de lesmonges. Però al final delcapítol dels monjos, hiassisteixen les mongessuperiores, per veure quinessón les instruccions inomenaments fets.

A la cartoixa

cerqueu i

busqueu Déu. El

trobeu?

Viure la soledat, elsilenci, els dejunis.. .Tot això ens portaa buscar Déu. Lamateixa soledatens porta a trobarDéu mésràpidament i aposseir-lo méscompletament. Aixíaconseguirem la perfectacaritat.Quan el 2008 vaig fer lesbodes d’or de la primeramissa, vaig demanar un retir.Les responsabil itats, entre lesquals fundar una cartoixa,desgasten molt. Vaig venir aMontalegre. Aquest claustresempre m’ha cridat, per lasoledat i el silenci. En elclaustre sents la incl inació i lavocació t’omple per complet.I ara en l’elecció dels vuitpriors, em van demanar elservei de venir a Montalegrevaig acceptar.Hi ha el perill que al viure

en un convent es visqui la

fe com dins un

laboratori?

El monjo de qui menys espreocupa es de sí mateix.Déu m’ha concedit el màximque em podia donar, lavocació màxima, que empermet estimar Déu i elproïsme. Tot i que no veiemtelevisió i no mirem gaire elsdiaris, sé que el món té unesnecessitats i Déu sap lesnecessitats del món.Als meus companys els dic

que pel fet de viure com amonjos, en soledat i silenci,pregant Déu no ens creiemque estem tocant el cel. Unpare catòlic que educa elsfil ls en la fe, que pateix el diaa dia, enmig d’un mónindiferent a la religió, aquestsí que té problemes i té ungran mèrit. La fe és la torxaque t’i l•lumina la vida en unmón que s’ha complicat i escomplica a sí mateix.Com pregueu?

A una persona de fora liresulta difícil entendre el quefem. I paradoxalment, quanmés temps portes a l’ordetens un major desig del l iurar-te a Déu. La soledat ésla pedra de toc de la nostravida. Al principi costa, perquèno és una soledat d’unaestona o uns dies, sinó queés per tota la vida. A la cel•lao ets de Déu o a on t’agafes,si l’únic que tens són lesparets? És en la soledat on etsepares d’al lò que nointeressa i on trobes Déu.Allò que podria ser unobstacle, càrrega openitència, és l’essencial a laCartoixa.

El claustre de la Cartoixa de Montalegre i dalt

l 'antic seminari de la Conreria.

Agenda destacada

· 23 de gener, a les 19 h, a l 'Església Adventista, pregària per la unitat dels cristians.· 23 de gener, a la parròquia del Sant Crist de Canyet, reunió de capellans de l'Arxiprestat.· 18 de gener, a les 19 h, a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, trobada arxiprestal de tots itotes les catequistes i celebració.· 28 de gener, a les 12 h, a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, reunió preparatòriade la celebració dels 50 anys d'aquesta i tres parròquies més: Mare de Déu del Roser (Lloreda),Sant Pau (Sistrel ls) i Sant Francesc d'Assís (Bufalà).· 2 de febrer, a les 18 h, als locals de la parròquia M.D. de Montserrat, xerrada "50 anys defe", amb diferents ponents que explicaran l'experiència de fe en comunitat. Es complementaràla sessió amb una projecció audiovisual i un pica-pica.· 16 de febrer, a les 11 h, a la parròquia de Sant Josep, trobada de l’Hospital itat de la Marede Déu de Lourdes de Badalona, amb motiu del dia del malalt. Missa i posteriorment refrigerials locals parroquials.

Càritas habil ita un centre materno-infantil als locals de laparròquia Mare de Déu de Montserrat

Un nou centre materno-infantil de Càritas facil ita unespai acol l idor amb l’objectiude potenciar la relacióafectiva entre mares i fi l ls.Vuit mares i els seus deu fil lsassisteixen al nou centre queés obert des de les 10 delmatí fins les 13 h i on estrebal la la incorporació dediferents hàbits: el bany,l’esmorzar, el massatge i eltacte i habil itats educativesamb l’infant.Fins al moment, el centreubicat a uns localsespecialment habil itats de laparròquia Mare de Déu deMontserrat, l’assisteixenElisabet Flores i M. José

Mil lán. Properaments’incorporarà unapsicòloga, es comptaràamb l’assessorament deprofessionals del CAP i elpersonal voluntaricomençarà a participar.Les mares que venen alcentre són solteres ojoves que estan solesamb els fil ls, estan ensituació econòmicaprecària i són derivades perassistents o trebal ladorssocials. L’acompanyament esfa durant un any i se’lsfacil iten recursos combolquers o esmorzarsinfantils i també orientació ipromoció laboral.

“Tot i que mirem d’adequar-nos a cada mare i situació,l’objectiu principal que ensmarquem és que puguinagafar més autonomia iautoestima, que vegin queno estan soles”, indical’El isabet Flores.

Elisabet Flores i M. José Mil lán, les

dues educadores de Càritas.

Darrers dies per contestar l’enquesta sobre el Poble de DéuENQUESTAEl proper diumenge 12 de

gener és el darrer dia percontestar l’enquesta sobre elbutl letí Poble de Déu. Es

tracta d’una breu enquestaque es pot contestar a travésd’aquest enl laç a Internet.