1344

05-1

1636

17®

1818

72-1

1591

65w

Diari NacionalDIMARTS · 19 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14404 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13274 - EL PUNT

1,20€

FET · La fiscalia cita els primers37 alcaldes sense l’empara d’unjutge instructor i sense haver-losdemanat informació prèvia

RESPOSTA · El govern recorreal Suprem contra la intervencióde les finances, que considerauna aplicació encoberta del 155

REBUIG · Els batlles recordenal ministeri fiscal que un acordestatal impedeix als agentslocals fer de policia judicial

P6-23

Èxit del vot a l’estrangerEl 95% dels 7.000 catalans inscrits al cens ja han exercit el seu dret

Tres dels milers de catalans que ja han votat pel referèndum de l’1-O ■ EL PUNT AVUI

La defensa deForcadell elevael cas a EuropaL’advocat de la presidenta reclama queel TSJC pregunti a la justícia europea si s’han vulnerat lleis internacionals

NACIONAL P18-22

Les agressions contra la Generalitat hanaugmentat un 200% aquest setembre

Es disparen els ciberatacscontra el govern

Podemimpulsa una mesa dediàleg abansde l’1-OEl PSOE ja no tancala porta a l’article 155Pablo Iglesias ■ EFE

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

uan uns periodis-tes fan titulars

falsos, quan uns peri-odistes fan de por-tantveus del governespanyol, quan uns

periodistes manipulen amb Photoshopuna imatge d’una manifestació i reta-llen les banderes estelades, quan totaixò passa, és que estem assistint a lamalaltia del periodisme i a la basca dela mort. Quan la Guàrdia Civil entra aescorcollar la seu d’una revista a Valls–El Vallenc– i treu el nas a aquest nos-tre diari –El Punt Avui– o a Vilaweb, icoses semblants, és que estem assis-tint a l’assassinat del periodisme.

Afortunadament, encara en quedenmolts, moltíssims, que saben que serperiodista té una doble funció: infor-mar dels afers públics i dels movi-ments del govern i, sobretot, ser la veudel poble i reflectir els moviments ciu-tadans. Tenim la sort que a Catalunyala major part de la premsa –no tota–gaudeix de bona salut.

He recordat un gran periodista:Huertas Claveria, amb qui vaig com-

partir una bona amistat. Huertas va te-nir un consell de guerra per opinar, perfer la seva feina; era el temps del fran-quisme. Però les reivindicacions ques’han anat fent han estat silenciades,al costat de tots els judicis sumarís-sims i els assassinats repugnants queel franquisme va perpetrar. És el preu apagar per una transició tramposa queno ha trencat mai amb la dictadura deFranco (“atado y bien atado”).

Fa poc, però, llegíem a la premsauna boníssima notícia: que el judici aHuertas Claveria ha quedat anul·lat. Ésla primera víctima del franquisme querep aquesta reparació. I és molt colpi-dor que aquesta excepció hagi recai-gut en un gran periodista. L’incansable,l’intel·ligent, el periodista de raça Jo-sep Maria Huertas Claveria.

En queden molts. Moltes reparaci-ons: des de l’assassinat de Companysfins a les 150.000 víctimes del tret alclatell i enterrades a la cuneta de lescarreteres. És només un inici. Hem decontinuar reivindicant la profunda in-justícia d’un règim totalitari que enca-ra cueja. I cueja fort.

Q

Keep calmIsabel-Clara Simó

Huertas

En queden molts, des del’assassinat de Companys finsa les 150.000 víctimes deltret al clatell i enterrades a lacuneta de les carreteres

rimer va ser un referèndum pera la independència. Més tard esva produir un desplaçament,

obligat per la prohibició estatal de ce-lebrar-lo: un referèndum per a la de-mocràcia. Ara ho és per a la dignitat.Els insults i agressions contra l’inde-pendentisme ho prescriuen. Dic “con-tra l’independentisme” però podria es-criure perfectament contra els cata-lans en el seu conjunt perquè hi hamesures governamentals, avalades perpartits de signe contrari, que afecten atothom i perquè molts insults no fandistincions, i no parlo només dels eixe-lebrats que es manifesten per les xar-xes socials. Escriptors i periodistes derenom i polítics amb currículum fins itot democràtic se’ns han tirat a sobrede mala manera traient a pasturarl’anticatalanisme o l’anticatalanitatque havien alimentat a la cleda qua-ranta anys. Hi ha una voluntat d’hu-miliar-nos, de fer-nos glopejar la pols.Contra les agressions, la dignitat. Elreferèndum és això, o també ho és.

Josep Ferrater Mora deia que els ca-talans estem “formats” per la mesura,la continuïtat, el seny i la ironia. Ens

P

acusen d’haver-ho dinamitat. Home, laironia, no. Les xarxes socials abans es-mentades van plenes de comentaris jo-cosos a cada mesura repressiva judi-cial o governamental que es produeix.Acomiadar la Guàrdia Civil amb un“passi-ho bé i moltes gràcies” un copacabat l’escorcoll a un mitjà de comu-nicació o entregar clavells als agentsmentre es troben en plena feina inqui-sitiva certifiquen la darrera classifica-ció del filòsof. Un diari va publicar queel govern espanyol tenia pensat tallarla llum als col·legis electorals, el pri-mer d’octubre. El president Puigde-mont va respondre: “Rajoy ens vol ofe-

rir una jornada romàntica.” Josep Ma-ria Castellet explica als dietaris que vaanar a rebre Ferrater Mora a l’aero-port, en el seu retorn de l’exili. El pen-sador, abans que tot, li va demanarque el conduís al bar. Es va fer servirun estomacal Bonet dient que era elque més havia enyorat en l’absència.Castellet no es va explicar mai si haviaestat objecte d’una broma. Ferrater fe-ia tirar avall els efectes de l’exili i rein-gressava al país amb un digestiu.

Mesura, seny? Tota virtut implica lacontrària. No totes les desmesures irauxes ens han anat a favor en la his-tòria, però la moderació i el criteritampoc, en certes ocasions. Davant lesdesmesures i les alteracions cervalsdels altres, d’alguna manera hem dereaccionar. Un referèndum. Volenmés seny i pesos i mesures? Ferraterno deia res de mesells o indolents.

Continuïtat. Sí: tenim la voluntat deser i de mantenir-nos en aquest sertreballat per una acumulació històricamil·lenària. El referèndum interpel·laa tothom: als independentistes i alsque sense ser-ho estan a favor de la de-mocràcia i la dignitat.

“Hi ha voluntatd’humiliar-nos,de fer-nos glopejarla pols

Manuel CuyàsVuits i nous

Dignitat

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/2bttrn

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

ue Rajoy s’amaga, suposo quevostès ja ho saben. Però potserun pèl massa. Ho dic perquè tro-

bo estrany que ningú no li hagi fet en-cara cap entrevista llarga, pausada iargumentada. Ni que fos, és clar, enels mitjans unionistes, en aquells quese senti més còmode. Però és que nohem vist ni això. Aquests darrers dieshem vist i sentit unes quantes entre-vistes al president Puigdemont. A ElPunt Avui Televisió, a TV3, a RAC1, aVilaweb... Però, i Rajoy? Per què nosurt de la seva closca? Per què no donaentrevistes? Si aquí hi ha dues partsenfrontades, que hi són, com és queno podem sentir els arguments d’unade les dues parts? Com és que puc lle-gir, sentir o veure entrevistes a Puig-demont a ràdios, televisions i diarisd’aquest país, i a mitjans d’arreu delmón (inclosos els espanyols), i no pucsentir enlloc els arguments de Rajoy?Ningú li pot fer, a aquest senyor, una

Q “Com és que noveiem el presidentespanyol concedintentrevistes com hofa Puigdemont?S’amaga?

entrevista, llarga i pausada, perquèens convenci que ens quedem? O ésque no té arguments, més enllà de laConstitució i la Constitució? Aquestaés la seva talla política? No donar en-trevistes? Té un greu conflicte al país,un conflicte que per sobre de tot és po-lític, i ell no surt a dir res? Com és queno fa propostes i només deixa anarfrases fetes i estudiades dites en les se-ves zones de confort? Com és que Ra-

joy ha renunciat a fer política, si és ellíder polític més ben situat d’Espa-nya? Podemos fa propostes, el PSOEfa propostes, i Rajoy no diu res? Es li-mita a fer el que va fer dissabte, en lareunió de la junta directiva del PP? Afelicitar-se perquè la Guàrdia Civil harequisat 100.000 cartells? Aquesta ésla intervenció del principal líder polí-tic espanyol davant el conflicte mésgreu des de la reinstauració de la de-mocràcia? Ni una entrevista, Maria-no? Ni a TVE, on podries pactar lespreguntes, ni a 13TV o a Interecono-mía on a més a més t’aplaudirien?Res? No deixa de ser ben estrany, quel’entrevista més llarga que hagi conce-dit els darrers mesos el líder del PP si-gui a l’Audiencia Nacional, on allà síque es va deixar interrogar durantuna hora i cinquanta-un minuts. Comés, Mariano, que no et sentim la veu?És perquè ho tens tot fiat a la fiscalia ia la Guàrdia Civil? Trist lideratge.

On és Rajoy?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

L’Estat s’ha mostrat incapaçd’oferir una solució política a

l’encaix de Catalunya almenys desde l’any 2010, quan, a instàncies delPP, el TC va retallar l’Estatut que ha-via aprovat el poble català. En setanys, ha tancat la porta a almenys18 peticions formals de fórmulesperquè els catalans exercissin eldret a decidir. A més, quan el sobi-ranisme ha anat guanyant múscul il’ha exhibit al carrer, la seva respos-ta ha estat la guerra bruta i la des-qualificació. Per tot això, no és es-trany que en la situació actuals’ompli la boca d’aplicació de la lleii, en realitat, només la violenti.

Un total de 712 alcaldes co-mençaran a desfilar avui davant dela fiscalia en un procediment ben ir-regular. I ho faran tot i que la causaestà judicialitzada, tot i que les ac-tuacions obertes per la fiscalia notenen cap jutge instructor i tot ique, el més greu, els alcaldes nohan comès cap delicte perquè en-cara no hi ha cap actuació executi-va respecte a l’1-O. Però no nomésen això la fiscalia, l’Estat, força lallei: un acord de fa dos anys, en quèva participar el mateix fiscal gene-ral de l’Estat, de la comissió estatalde coordinació de les policies judi-cials prohibeix, sí, prohibeix, que lespolicies locals actuïn com a policiesjudicials. Només en queden exclo-ses les que hagin signat un acordamb el Ministeri de l’Interior. El fis-cal general de l’Estat instruint con-tra els seus propis acords.

Però no acaben aquí els abu-sos de la llei del govern del PP, la in-tervenció dels comptes de la Gene-ralitat n’és un altre, ja que, amb l’ex-cusa d’evitar que els diners vagin alreferèndum, retalla serveis bàsics,com ara la renda garantida. L’Estatforça la llei per no acceptar que,amb la democràcia a la mà, la millorsortida era un referèndum pactat.

L’Estat força la lleicontra l’1-O

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí deFigueres va escollir ahir Jordi Mercader i Mirócom a nou president de l’entitat. Mercader, que éspatró vitalici de la fundació des de l’any 1990, suc-ceeix en el càrrec Ramon Boixadós, traspassat el12 d’agost als 89 anys.

CONSELLER D’EXTERIORS

Nou lideratge a la Dalí

El referèndum de l’1 d’octubre ja està en marxa fo-ra de Catalunya, on es calcula que més de 6.000dels vora de 7.000 catalans inscrits al registre deresidents a l’estranger ja haurien enviat el seu vota través de les delegacions de la Generalitat. Aixòsuposa el 95% del cens dels inscrits.

-+=

-+=

L’escàndol dels refugiatsJosé María Vera

Ja es vota a l’estrangerRaül Romeva

-+=

Jordi Mercader i Miró

L’organització no governamental ha denunciat elgovern espanyol davant la Comissió Europea (CE)per haver incomplert la promesa d’acollir 17.337refugiats. A falta d’una setmana perquè expiri eltermini, Espanya només ha reubicat 1.279 perso-nes de les 9.323 que la UE li va imposar.

DIRECTOR GENERAL D’OXFAM INTERMON

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ GALA-DALÍ

De reüllBerta Roig

I vinguél’apocalipsi

l ministre d’Economia, Luis de Guindos, deia ahir a laCOPE que en cas d’independència l’economia

catalana patiria un daltabaix, amb un PIB caient entreun 25% i un 30% i un atur que es doblaria. De Guindosqualificava d’“irracional” que Catalunya emprenguiaquest camí perquè la destrossa econòmica seria gran iperquè Catalunya quedaria fora de la Unió Europea i del’eurozona. El ministre fins i tot va pronosticar que lanova divisa catalana es devaluaria fins a un 40%. Tambéla ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, alertava ahir que

sense la “solidaritat” dels espanyolsels pensionistes catalans nopodrien cobrar perquè el dèficitcatalà amb la Seguretat Social ésde 4.700 milions. El que no acabende preveure els ministres, o potserno els interessa tant, és l’efectesobre l’economia espanyola de lamarxa de Catalunya. Que també

n’hi haurà, i potser tampoc serà positiu. Perquè, perexemple, l’economia catalana tira de les exportacions ibat rècords en turisme, que són dues coses que sumenal PIB estatal. I evidentment no són les úniques. Tambéhi ha moltes maneres de comptabilitzar els números dela Seguretat Social, però fins i tot Báñez admet que lacaixa única patiria sense Catalunya perquè segur quesap que aquí la ràtio de treballadors per pensionista ésmés alta i perquè també ho són els sous. El futur no seràde color de rosa, però potser el núvol negre acabadescarregant amb més força a la Meseta.

E

El que noacaben depreveure ésl’efecte sobrel’economiaespanyola

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

om se sap si s’es-tà a dotze dies de

la independència, diaamunt, dia avall? Empregunto si el dia dot-ze abans de la inde-

pendència de Noruega, de Letònia od’Eslovènia pressentien que faltavendotze dies. El que veiem és que hi hauna competició entre policies munici-pals i la Guàrdia Civil a veure qui famés el ridícul, un ridícul glocal, ja queel món no només els mira, sinó quetambé se’n fot. Sap greu perquè segurque és ple de policies locals dignes,perjudicats ara per la imatge d’unsquants unionistes carpetovetònics. Ungaldós policia municipal de Moià quedespenja cartells pel sí, una grotescapolicia local de Torredembarra que ta-lla la llum en un acte de campanya se-guint els mandats d’El Mundo (El Mun-do apunta, la policia dispara), una qui-xotesca policia de Sabadell que inter-roga un gegant que porta una paperetapel sí –“no son gigantes, son una tram-pa antidemocrática”– i un aznarià cosde Vic que arriba a requisar clavells,

perquè sap que és arma de destrucciómassiva. Els Monty Python farien avuiun gag sobre el Ministry of Silly Repres-sion. Confisquen cartells i la gent esvesteix de cartell per sortir al carrer;requisen planxes quan a cada casa hiha una impressora; quan s’enduen cla-vells, tornen a florir, tornen a vèncer;s’emporten fullets, però apareixen fo-llets, els follets de l’independentisme,que amaguen les paperetes a la panxadel bou, on no hi neva ni hi plou. Potserper això uns esperpèntics agents deReus identifiquen un bou guarnit ambun cartell d’Òmnium. Que visqui la pi-caresca, i visqui també l’àrea metropo-litana, les impremtes de l’Hospitalet,de Sant Feliu, de Montcada i Reixac, deSant Adrià, que visqui el cinturó roigseparatista. Si comissen cartells per-què fomenten la participació a l’1-O,s’estan inventant els delictes d’enalti-ment del referèndum i enaltiment de lademocràcia, dels quals, aquestes hu-mils línies, també se’n declaren culpa-bles. No sé si l’independentisme haguanyat, però el que és segur és quel’Estat espanyol ha perdut. Si això és eldia dotze abans de la independència,demà serà l’onze.

C

Full de rutaEmili Bella

Ministry of SillyRepression

S’estan inventant els delictesd’enaltiment del referèndum ienaltiment de la democràcia

1any

En un acte de suport a FrancescHoms la vigília que l’exconsellerdeclari davant del Suprem pel9N, Mas diu: “Serem jutjats perhaver obeït un poble.”

10anys

20anys

Dura ofensiva del PP contra lesinversions de l’Estat aCatalunya. Llança el discurs delgreuge comparatiu i exigeix quees generalitzi la fórmula.

El govern apuja de maneraencoberta les cotitzacions a laSeguretat Social. Estudiaretallar les prestacions per alsinvàlids que treballen.

Suport a Homs Ofensiva del PP Pujada encobertaTal diacomavui fa...

Ja estic tranquil

b Des de fa un temps viviaamb l’ai al cor i patia per la me-va seguretat, ja que Catalunyas’havia convertit en una menade Far West on imperava la il-legalitat més flagrant.

Un cop d’estat antidemo-cràtic ho havia posat tot decap per avall: al Parlament, nonomés s’hi debatia sinó que elgrup majoritari proposava ferun referèndum per escoltar laveu del poble; al carrer, sortienmés d’un milió d’esvalotadorsper reclamar el seu dret a deci-dir (brandant armes de des-trucció massiva tan perillosescom banderes, pancartes, glo-bus, serpentines i cançons);delinqüents de tota mena icondició convocaven actessubversius de provocació; elgovern –el govern, on vas a pa-rar!– no només posava enmarxa un web sobre el referèn-dum, sinó que convidava a par-ticipar-hi!; la premsa desafectano tan sols n’informava sinó

que gosava incloure publicitatinstitucional; la majoria dels al-caldes cedien locals perquè elsveïns dels seus municipis po-guessin votar... Però, des que laGuàrdia Civil ha pres el controlde la situació, ja estic tranquil.En un tres i no res, ha posatseny, s’ha ocupat de les cosesrealment importants i ha resta-blert l’ordre legal i constitucio-nal: escorcollant impremtes,requisant paperetes de vot icartells electorals, visitant re-daccions de diaris sediciosos(El Punt Avui, Vilaweb, El Na-cional...) per advertir-los que lainsubornable espasa de la jus-tícia espanyola caurà amb totel seu pes al damunt seu sipersisteixen en la seva perver-sa actitud antidemocràtica...

Sí, ja respiro, perquè la poli-cia autonòmica no, però la be-nemérita sí que sap establirprioritats que garanteixin lanostra veritable seguretat.

Que el Parlament català volorganitzar un referèndum perdonar la veu a la ciutadania (i

envaeixen el carrer pares, nensamb cotxet i avis amb cadirade rodes per festejar-ho)? Prio-ritat màxima: en cinc minuts jahan desembarcat a Catalunyaarmats fins a les orelles peraturar el desafiament demo-cràtic. Que estem en alerta 4 ies produeix un brutal atemptatterrorista a la Rambla que cau-sa molts morts i ferits (i esclatael pànic entre la població)?Calma: ja hi anirem, quan elsMossos no se’n surtin.XAVIER SERRAHIMABarcelona

Federalisme, sí,però arab Els partits colonialistes quetenim a Catalunya, el PP, Cs ialtres, defensen la unitat del’Estat espanyol, malgrat queaixò perjudiqui el benestar delsciutadans de Catalunya. El queja no és normal és que, altrespartits a Catalunya, que diuenprotegir els nostres drets, elsdels catalans, els facin de com-

parsa. Els raonaments del se-nyor Iceta, i d’altres polítics departits d’idees similars, serienmés convincents si en comp-tes d’esperar la transformaciód’Espanya en un estat federal,que, més que probablement, nidretes ni esquerres espanyolestenen intenció de fer, i en opo-sició al projecte independen-tista, oferrissin fer, unilateral-ment, l’abolició del decret deNova Planta.

Un cop aconseguit això, jatindrem temps de fer referèn-dums dins de la Corona d’Ara-gó per veure qui s’hi vol que-dar, i un referèndum en l’àmbitestatal, per veure si a la restad’Espanya els interessa conti-nuar defensant la (tan estima-da) unitat amb la Coronad’Aragó o prefereixen camparsols per no haver d’aguantar“los catalanes” considerantque ja no ens podrien espoliar,com ho han fet durant més detres segles.JOAN BORONATBlanes (Selva)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“La millorsolució a l’ofensivade la por judicial ésque ningú es facienrere atemorit

a tot just una setmana l’Estat vamostrar les seves cartes per in-tentar aturar l’1-O: pressió judi-

cial i policial fora mida per advertir,amenaçar i intimidar totes les perso-nes potencialment implicades empre-nent accions judicials, més de 60.000sense comptar les que vagin a votar.Aquesta estratègia, tanmateix, semblaun calc d’un test típic de la neurocièn-cia cognitiva destinat a avaluar la facili-tat amb què dues persones decideixencooperar. Penso que conèixer el resul-tat d’aquest test ens pot ajudar a man-tenir-nos ferms en aquesta recta final.S’anomena El dilema del presoner i vaser desenvolupat l’any 1950 com a partde l’anomenada teoria de jocs.

CONSISTEIX EN EL SEGÜENT. Dues perso-nes són arrestades sense proves. El fiscal,entestat a aconseguir una condemna, elsofereix un tracte a cadascuna per sepa-rat, sense que es puguin comunicar entreelles. El tracte és que si inculpen l’altrapersona, la seva condemna es reduirà. Hiha tres possibilitats: si ambdós refuseninculpar l’altre, se’ls condemnarà a tots

F dos a un any de presó, per manca de col·la-boració amb la justícia; si s’inculpen entreells, llavors, basant-se en la inculpació,se’ls condemnarà a dos anys de presó a ca-dascú; finalment, si un inculpa l’altre pe-rò aquest refusa fer-ho, llavors l’inculpathaurà d’estar tres anys a la presó i l’altrequedarà en llibertat. Quina és la millor so-lució? Si hom prioritza el benestar perso-nal, pot pensar que és millor inculpar l’al-tre per quedar lliure, però cal que l’altreno t’inculpi a tu –alternativament totsdos estareu més temps a la presó–, i no hiha cap garantia que això succeeixi atèsque estan incomunicats. En canvi, si es

prioritza el benestar col·lectiu, llavors ésmillor no inculpar l’altre i esperar queaquest ho vegi de la mateixa manera per-què no t’inculpi a tu. Quan es passa aquesttest de manera repetida a un nombre ele-vat de persones, aquesta és la solució deles tres possibles que implica menys anysde presidi en conjunt.

LA SIMILITUD amb l’ofensiva judicial i poli-cial és que intenten que el major nombrede persones possible es desdigui de la sevavoluntat de col·laborar amb el referèn-dum o de participar-hi, de manera que laresponsabilitat final recaigui només enuns quants, que podran ser processatscom a únics responsables. Seria l’equiva-lent a “inculpa l’altre i així quedaràs lliure–deixa que ell es mulli per tu però tu no etmullis per ell–”. Però la teoria de jocs de laqual forma part aquest test ens diu queaquesta és una mala solució al dilema. Lamillor solució, en còmput global, és man-tenir la col·laboració fins al final, i que nin-gú es faci enrere atemorit. En el nostrecas, a més, no hi ha només dues personesimplicades, sinó centenars de milers, i noestem incomunicats.

David Bueno i Torrens. Professor i investigador de genètica i divulgador de la ciència

El dilema del presonerTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 2017

Oriol Junqueras, VICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Intenten aplicar el famós 155 amb la llei pressupostària”La frase del dia

i neci és qui prenpart per una qües-

tió sense saber el quehauria de saber, el ma-nifest contra el refe-rèndum de l’1-O, que

aquest cap de setmana han fet públicun miler de persones des de les pàgi-nes d’El País, és un veritable monu-ment a la niciesa. Primer, perquè elssignants d’aquest delirant documentno saben o no volen saber que s’han ar-recerat al voltant d’un diari que va hipo-tecar la seva independència contribu-int, primer, a la construcció fraudulentadel mite del progressisme socialdemò-crata espanyol i, després, a la seva bun-

kerització, ni tampoc s’han qüestionatquè representa ni a qui representa.

Després, perquè tampoc no saben ono volen saber que aquest referèndumrespon a la pulcritud democràtica deles institucions catalanes que han vol-gut consultar a tots els catalans unaqüestió que una bona part d’ells ja hau-ria resolt per la via directa.

I encara menys saben ni volen saberque si aquesta consulta té mancancesno és per cap voluntat manipuladoradels convocants sinó per l’actitud re-pressora de l’Estat espanyol. Potsers’estimen més negar a ulls clucs totesaquestes evidències que debatre de-mocràticament la qüestió de fons, per-què demanar tant de raonament deuser demanar massa a qui viu encimbe-llat en els pedestals de l’adulació enquè els ha acomodat el mateix mitjàque els utilitza.

S

De set en setEnric Serra

El manifestdels necis

Demanar raonament deu serdemanar massa a qui viu alspedestals de l’adulació on elsha acomodat el mitjà que elsestà utilitzant

“Sigui quin siguiel futur del país enels mesos a venir, licostarà molt al PSCd’Iceta esborrar laimatge trista ipatètica que estàoferint avui

aig viure la Transició des dedins, com a senador constitucio-nal (1977-1978) i com un dels

pares de l’Estatut d’Autonomia de1979, en la meva condició de membrede la Comissió dels Vint, que en va re-dactar l’avantprojecte.

LA TRANSICIÓ va ser un període excep-cional de la nostra història. Els anti-franquistes actius, en el grau que sigui,vàrem deixar de tenir por, de passarmés o menys temps a la presó, de veuresegrestats els nostres articles, de patirmaltractaments a Via Laietana o de servíctimes dels tribunals militars.

QUE TOT AIXÒ sigui irrellevant peraquells que no varen viure i patir la dic-tadura i presentin una imatge de laTransició com si hagués estat un perío-de fosc del passat recent palesa una de-sinformació pròpia o bé de l’edat o bédel desconeixement de la història re-cent. Obliden, aquests, el sagrat princi-pi que presideix la tasca dels historia-dors: l’anàlisi del passat s’ha de fer te-nint present el context polític i socialdel moment en què s’esdevingueren elsfets.

A MÉS, VAIG VIURE ALGUNS d’aquells anyscom a dirigent del PSC (PSC-PSOE):membre de la comissió executiva, se-cretari de mitjans de comunicació iportaveu durant deu anys del partit, amés de diputat al Parlament en dues le-gislatures. Varen ser els anys en què lescares més significatives del socialismecatalà eren les de Raimon Obiols, JoanReventós, Lluís Armet i Pasqual Mara-gall, entre d’altres.

MALGRAT QUE AQUELL PSC sempre va te-nir relacions amb el PSOE, la qual cosaens va valer agres retrets de sucursalis-me per part del pujolisme, mai no vadeixar de ser una formació tan catala-nista com ho podia ser un partit català

V quan les propostes independentisteseren molt minoritàries.

EN DEU ANYS de ser portaveu, mai novaig trepitjar la seu de Ferraz ni mai novaig ser instat a fer-ho. Les vegades queel primer secretari del PSC va viatjar aMadrid per assistir a reunions partidà-ries o a rebre instruccions varen sercomptades i mai Obiols no estigué dis-posat a acceptar imposicions alienes.Aquell PSC va mantenir sempre un altcompromís amb Catalunya i una altadignitat política, malgrat l’entorn enquè es movia.

AQUESTA SITUACIÓ a poc a poc va anarcanviant de manera negativa. A partirdels anys vuitanta avançats va anaraugmentant el sucursalisme fins a as-solir l’estat pur; els sectors més catala-

nistes varen caure en desgràcia; unanova majoria espanyolista va anar ocu-pant els llocs de direcció, depurant elscatalanistes; i una bona part dels diri-gents marginats va anar abandonant elpartit. Va ser el meu cas, quan el PSCva girar l’esquena de manera explícita idecidida al sobiranisme.

MALGRAT ALLÒ QUE VA SUCCEIR en elsdarrers decennis del segle passat i entot el que portem d’aquest, mai no hau-ria pogut imaginar que els socialistescatalans arribarien a la situació actual.Veure el PSC en estreta aliança amb elPP i Ciutadans contra el nacionalismecatalà; veure el successor d’Obiols, Re-ventós i Maragall aplaudit d’allò méspels representants del partit més cor-rupte i anticatalà dels darrers anys;veure l’estreta aliança dels hereusd’aquell somni progressista que va serel vell PSC amb la dreta més caverníco-la de molts anys i amb el falangisme del’altre partit present a la cambra cata-lana, em va produir una tristesa infini-ta. També una vergonya personal re-trospectiva per haver estat un membrerellevant d’aquell partit socialista.

VAIG SENTIR LLÀSTIMA del captenimentde l’actual màxim dirigent del PSC.Malgrat que políticament en vaig patirles conseqüències, sempre he sentitper l’amic Iceta una determinada sim-patia. Se m’ha fet sempre difícil trans-formar aquest sentiment en una menad’animadversió psicosomàtica. Em sa-bria greu que a ell li dolgués més que elseu lamentable paper d’aquests diesem desvetllés més una profunda llàsti-ma que no pas un sentiment de rancor.

SIGUI QUIN SIGUI el futur del país en elsmesos a venir, li costarà molt al PSCd’Iceta esborrar la imatge trista i patè-tica que està oferint avui. Més trist en-cara: és probable que no tingui cap vo-luntat d’intentar-ho.

Jaume Sobrequés i Callicó. Historiador

Quina tristesa, companys!Tribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 20176 |

Qüestionen que lapolicia local hagi deperseguir l’1-O i espersonaran al jutjata contracor

El 95% delsregistrats ja hanexercit el vot sensenovetats a l’esperadel recompte final

Els alcaldescomencen adeclarar perl’1-O

Els catalans al’estranger javoten des defa diesNacional

Els alcaldes d’Oliana, Mi-quel Sala; del Pont deSuert, José Antonio Tro-guet; i de Mollerussa, MarcSolsona, són els primersque la Fiscalia Superior deCatalunya ha citat a decla-rar avui com a investigatsper haver donat suport alreferèndum en una dili-gència preventiva que su-posa portar al límit el pro-cediment habitual d’in-vestigació, segons reco-neixen fonts judicials. Elsfiscals de la Seu d’Urgell,en els dos primers casos, iSuperior de Catalunya enel cas de Solsona pel fet deser diputat aforat els citena declarar “en qualitatd’investigats i assistits perun lletrat” quan veus de lafiscalia mateix apuntenque, tot i haver signat de-crets o declaracions de su-port a l’1-O, els alcaldes“no han comès delicte”perquè encara no han fetcap actuació executiva enrelació amb l’1 d’octubre.

La fiscalia té la potestatd’obrir diligències d’inves-tigació, interrogar investi-gats i, fins i tot, de realit-zar detencions preventi-ves si veu indicis de delicteun cop requerida la infor-mació als afectats sobre laseva actuació. En aquestaocasió, però, la citació coma encausats es fa senseaquesta informació prèviai sense que un jutge hagiinstruït la investigaciócontra ells tenint encompte que la fiscalia non’és instructora.

A més, ja hi ha dos jut-jats instructors amb cau-

ses obertes per l’1-O, duesal Tribunal Superior deJustícia contra el govern ila mesa del Parlament il’altra, al jutjat d’instruc-ció número 13 de Barcelo-na contra alts càrrecs del’executiu català. Enaquest cas, el procedi-ment habitual de la fisca-lia hauria estat portar aaquests jutjats els possi-bles indicis de delicte con-tra els alcaldes un cop re-collida la informació.

En darrer terme, bonapart dels alcaldes van sig-

nar els decrets o declara-cions de suport al referèn-dum de l’1 d’octubre l’en-demà del 6 de setembre,en què el Parlament vaaprovar la llei que l’empa-ra i que el govern en ple sig-nés la convocatòria de laconsulta.

Decrets i notificacionsNo va ser fins al divendres8 que el delegat del governespanyol a Catalunya vanotificar als alcaldes lasuspensió de la llei que elTribunal Constitucional

va fer el dia 7 a la tarda, elmateix dia en què els alcal-des estaven signant elcompromís amb l’1-O. Peraixò, fonts judicials posenen dubte que se’ls investi-gui per desobediència.

Els tres alcaldes formenpart dels primers 37 citatscom a investigats per la fis-calia fins ahir, que seraninterrogats fins al properdilluns 25 i que són l’avan-çada dels 712 màxims res-ponsables municipals in-vestigats.

Urbana, policia judicialD’altra banda, diversos al-caldes demanen a la Fisca-lia Superior de Catalunyaque deixi sense efecte l’or-dre donada a les policieslocals perquè actuïn de po-licia judicial en relacióamb el referèndum.

Els alcaldes i alcaldes-ses de Sant Cugat del Va-llès, Vic, Girona, Figueres,Tortosa i Vilassar de Daltconsideren “irregular” lainstrucció donada als cos-sos municipals en conside-rar que se’ls atribueix unafunció que “no els corres-pon”. L’alcaldessa de SantCugat i presidenta de la Di-putació de Barcelona i delconsell nacional del PDe-CAT declarava ahir a lesagències que l’ordre va “encontra” de l’acord estatalque estableix les atribu-cions de la policia munici-pal i que “retirar pancar-tes i retirar la veu de la ciu-tadania” no forma part deles responsabilitats permantenir l’ordre públic.La petició dels alcaldes ésuna proposta de l’Associa-ció de Municipis per la In-dependència (AMI) i de

l’Associació Catalana deMunicipis (ACM) que esfonamenta en la ComissióNacional de Coordinacióde la Policia Judicial.L’acord d’aquesta comis-sió estableix que nomésles policies locals de grans

ciutats que tinguin sig-nats convenis amb el Mi-nisteri de l’Interior podenfer tasques de policia judi-cial en casos de faltes i de-lictes de poca gravetat.

Per la seva banda, el go-vern de la Generalitat ha

X. Miró / M. PiulachsBARCELONA

ENCAUSATS · La fiscalia cita els primers 37 alcaldes en una causa paral·lela a lestres obertes contra l’1-O GUÀRDIA URBANA · Els alcaldes demanen aturarl’ordre a les policies locals perquè facin la funció judicial “que no els correspon”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

L’Agència Espanyola de Pro-tecció de Dades (AEPD) haobert actuacions prèviesd’investigació pel “possibleaccés il·lícit a base de dadesestatals per a la creació del’anomenat cens electoral ca-talà”. L’agència espanyola in-formava ahir de l’inici d’ac-tuacions després d’haver re-but “la denúncia d’un ciuta-dà”. Segons l’AEPD, els fetsdenunciats podrien implicarl’existència de conductescontràries a la llei orgànica deprotecció de dades en relacióamb fitxers i tractamentssotmesos a la competènciade la pròpia agència. L’AEPD

37alcaldes ja han estat citatsper la Fiscalia Superior de Ca-talunya a declarar per haverdonat suport al referèndum.

“Tenim massa feinaper destinar la policialocal a retirarpancartes i retirar laveu a la ciutadania”Mercè ConesaALCALDESSA DE SANT CUGAT I PRES.DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

ha sol·licitat informació al’Instituto Nacional de Esta-dística, l’Agència Tributària, laTresoreria General de la Se-guretat Social i al Ministeri deSanitat, Serveis Socials iIgualtat sobre els accessos ales seves bases de dades perpart “de la Generalitat i delsajuntaments a Catalunya”.L’AEPD ha remès la denúnciaa l’Autoritat Catalana de Pro-tecció de Dades, organismeamb competències per inves-tigar i declarar infraccions enrelació amb els fitxers creatso gestionats pels organismespúblics de Catalunya, perquèli enviï informació.

Puigdemont rebia dissabte els712 alcaldes investigats.■ RUBÉN MORENO I GARCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Investiguen el cens electoral

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

Estat o regióL’APUNT panya, amb menys capacitat de decisió sobre els pres-

supostos que altres autonomies. Ja se sap quina seràla resposta del Suprem al recurs del govern, encaraque el control no tingui justificació jurídica. No és unasorpresa, ja que hi ha altres autonomies amb lleisidèntiques a les catalanes que poden ser aplicades,mentre que les d’aquí les suspèn el Constitucional.Carles Sabaté

Catalunya ja no és ni una autonomia. O aconseguimser un estat o l’autonomia ha desaparegut, ja que la in-tervenció dels comptes impossibilita a la Generalitatdecidir sobre partides pròpies, com ara l’ajut a l’habi-tatge, la renda garantida o les beques pròpies. El Mi-nisteri d’Hisenda ha suspès de facto l’autonomia comsi apliqués l’article 155 i tornem a ser una regió d’Es-

La Generalitat va interpo-sar ahir un recurs conten-ciós administratiu al Tri-bunal Suprem contra l’or-dre d’intervenció de les se-ves finances. El govern,que manté que l’executiuespanyol fa una aplicacióencoberta de la suspensióde l’autonomia reguladaen l’article 155 de la Cons-titució, va demanar la sus-pensió de la mesura com amesura cautelar. Ambaquest moviment, els deCarles Puigdemont i OriolJunqueras pretenen gua-nyar temps: es quedariencongelades les 48 horesque s’acabaven avui per-què Puigdemont, seguintles ordres de la comissiódelegada del govern per aassumptes econòmics, fesel primer pas per accedir ala pèrdua pràctica de l’au-tonomia financera de laGeneralitat.

El secretari d’Econo-mia del govern, Pere Ara-gonès, va escriure una car-ta al secretari d’Estat d’Hi-senda, José Enrique Fer-nández de Moya, per infor-mar-lo de la presentaciódel recurs i dels “efectes le-gals” que comporta, “espe-cialment pel que fa a lasuspensió de l’execució del’acte impugnat, en esperaque el Tribunal Suprem espronunciï”. No obstant ai-xò, fonts de l’alt tribunalalertaven que no frenaranla intervenció immediata-ment perquè, en no dema-nar mesures cautelaríssi-

mes perquè resolguin laqüestió en dos dies, triga-ran a prendre la decisió.

El Ministeri d’Hisendapretenia que Puigdemontsignés avui un acord de nodisponibilitat del seu pres-supost de tots els recursosque no siguin serveis pú-blics fonamentals i priori-taris, que quedarien impa-gats. Havia de ser dos dieshàbils després de la publi-cació de la mesura al BOE,dissabte passat. A partird’aquí, seria el govern es-panyol qui procediria a pa-gar aquests serveis públicsfonamentals i prioritaris

directament i sense in-gressar com fins ara a laGeneralitat les bestretesmensuals del sistema de fi-nançament. Abans, però,haurà de moure fitxa elSuprem, amb la incògnitade si seguirà els terminishabituals o s’apressaràperquè el pronunciamentarribi abans de l’1-O. Lafiscalia i l’advocacia del’Estat haurien de presen-tar ara les corresponentsal·legacions. La comparei-xença del ministre d’Hi-senda, Cristóbal Montoro,per explicar la presad’aquestes mesures ex-cepcionals per evitar el re-ferèndum i garantir l’esta-bilitat de l’Estat podria serdemà en comissió.

Al contrari que el go-vern català, el Ministerid’Hisenda té pressa per-què s’executi la interven-ció financera. Per pagarles nòmines dels funciona-ris a finals de mes, necessi-ta que la Generalitat, a tra-

vés de la interventora ge-neral, li comuniqui lesobligacions pendents depagament, atès que el go-vern estatal no en té el de-tall. Les entitats de crèditamb què treballa la Gene-ralitat, sobretot CaixaBank i BBVA, també vanser advertides per Hisen-da de les noves condicionsfinanceres. Totes les or-dres de pagament que facila Generalitat haurand’anar acompanyadesd’un certificat de la inter-venció i ser comunicades aHisenda o se’n farà res-ponsable la mateixa enti-tat sota l’amenaça d’incór-rer en responsabilitats pe-nals si col·laboren amb“activitats il·legals”. El Mi-nisteri d’Hisenda contro-larà els pagaments que fa-cin els alts càrrecs cata-lans amb targetes oficials.Així ho van fer arribar tèc-nics del ministeri a les en-titats financeres. Arago-nès, però, va advertir endeclaracions a CatalunyaRàdio que la normativabancària deriva de norma-tives comunitàries i “no hiha cap normativa que em-pari el govern espanyol abloquejar els comptes”.

El govern avisa que l’or-dre estatal, en forçar l’ex-ecutiu català a justificarels milers de pagamentsque es fan cada dia, “potportar al col·lapse” de lesdues administracions perla ingent “càrrega buro-cràtica” que comporta.Tant Aragonès com el vi-cepresident del govern,Oriol Junqueras, van in-sistir que les mesures notenen empara legal i supo-sen una suspensió de l’au-tonomia “per la porta deldarrere”. “No puc donargaranties de fins on porta-ran la seva irresponsabili-tat”, va alertar Junquerasa RAC1. El vicepresidentdel govern va insistir quel’executiu espanyol potbloquejar les partides des-tinades a la renda mínimagarantida, l’habitatge, lacultura, l’agricultura, laramaderia, la pesca, la re-cerca, la indústria i el co-merç, entre d’altres. Mal-grat tot, la Generalitat ga-ranteix que la celebraciódel referèndum de l’1-O nodependrà de la interven-ció financera. ■

aDemana com a mesura cautelar la suspensió del que considera una aplicacióencoberta de l’article 155 a Pretén guanyar temps fins que el tribunal es pronunciï

El govern recorre al TSla intervenció estatal

Odei A.-EtxearteBARCELONA

“No puc donargaranties de finson portaran la sevairresponsabilitat”

Oriol JunquerasVICEPRESIDENT DEL GOVERN

48hores va donar Hisenda algovern català per procedir ala intervenció. S’esgoten avui,en espera del Suprem.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El vicepresident del govern, Oriol Junqueras, dissabte passat a la plaça de Sant Jaume ■ ELISABETH MAGRE

presentat recurs conten-ciós administratiu al Tri-bunal Suprem contra l’or-dre estatal que intervé lesseves finances. L’executiucatalà ho considera unamanera encoberta de sus-pendre l’autonomia. ■

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 20178 | Nacional |

L’ordre de la fiscalia per-què la majoria de policieslocals de Catalunya actuïncom una policia judicial encontra de l’organització ila propaganda del referèn-dum del dia 1 d’octubre éscontrària al que va acordartot just fa dos anys la Comi-sión Nacional de Coordina-ción de la Policía Judicial,de la qual formen part elpresident del Tribunal Su-prem i el fiscal general del’Estat, entre d’altres. Di-versos alcaldes, amb el su-port dels serveis jurídicsde l’Associació Catalana deMunicipis (ACM) i l’Asso-ciació de Municipis per laIndependència (AMI), van

adreçar ahir escrits a la fis-calia per demanar que deixisense efecte l’ordre perquèels cossos municipals actu-ïn contra la preparació del’1-O, mesures que aquestcap de setmana s’han repe-tit en diversos municipis,on les policies locals han re-quisat materials, han iden-tificat persones i han inten-tat impedir actes.

Acord del 2015Tal com van denunciarahir l’ACM i l’AMI, l’acordde la Comisión Nacionalde Coordinación de la Po-licía Judicial del 15 de ju-liol del 2015 estableix, enel punt segon, que les poli-cies locals “no constituei-xen la policia judicial ensentit estricte”. Per tant,

aquestes funcions corres-ponen exclusivament a laPolicía Nacional, la Guàr-dia Civil i les policies auto-nòmiques. L’única excep-ció a aquesta situació són

les policies locals “de gransmunicipis” que hagin sig-nat el conveni de col·labo-ració amb el Ministeri del’Interior i amb la Federa-ció Espanyola de Munici-

pis i Províncies (FEMP)que les habilita per feraquestes funcions en unasèrie d’infraccions penalsde caràcter “menys greu”.

L’acord de la comissió,

que es va adoptar per una-nimitat, també estableixque la fiscalia recorri demanera “immediata” con-tra aquelles resolucions ju-dicials que autoritzin uncos de policia local a ferfuncions d’aquesta mena.A banda del president delSuprem i el fiscal generalde l’Estat, formen part dela comissió els ministresde Justícia i Interior, el se-cretari d’estat de Segure-tat, el president i un vocaldel CGPJ, i els consellersd’Interior de Catalunya, elPaís Basc i Navarra.

Escrits enviatsL’ACM va recomanar ahirals alcaldes que dirigeixinun escrit a la fiscal en capde Barcelona per demanar-li que es deixi de fer servirla policia local com una po-licia judicial. Els alcaldesde diversos municipis comara Vic, Sitges, Tortosa, Gi-rona, Figueres, Sant Cugatdel Vallès, Vilassar de Dalt,Cardona, Torredembarra iel Masnou ja van enviarl’escrit ahir, i d’altres, comAmposta, tenien previstfer la petició avui mateix.Algunes d’aquestes pobla-cions han viscut aquestcap de setmana episodis enquè la policia local ha ac-tuat contra actes en favordel referèndum, com és elcas de Sitges, on el consis-tori va anunciar l’oberturad’un expedient informatiua l’agent que va requisarun telèfon mòbil a un pe-riodista durant un acte a fa-vor del dret a decidir.

A banda d’aquesta me-sura, però, alguns expertscom l’advocat i politòleg Jo-sep Costa creuen que els al-caldes estan emparats perordenar a les policies localsque desobeeixin la fiscalia.“Una altra cosa és si el capde la policia considera quepot desobeir l’alcalde per-què li està donant ordresque al seu parer van encontra de la Constitució, idecideix aleshores obeirles ordres de la fiscalia, quede fet també són contràriesa la Constitució, ja que vul-neren drets fonamentals”,va dir Costa, que subratllaque la instrucció de la fisca-lia “està fora de lloc”. ■

Azahara PalomaresBARCELONA

a Diversos batlles envien un escrit a la fiscalia per recordar-li que els cossos municipals no poden exercir depolicia judicial a L’ACM i l’AMI subratllen que un acord d’àmbit estatal impedeix que tinguin aquestes funcions

Oposició d’alcaldes a l’ús dela policia local contra l’1-O

“Han volgut posarla policia local en unatessitura que hemd’intentar evitar”Ferran BelALCALDE DE TORTOSA

“Hem d’intentar quela Guàrdia Urbanas’ocupi de temes de laciutat i no de temesdel referèndum”Anna ErraALCALDESSA DE VIC

Un agent de la Guàrdia Urbana de Vic, requisant diumenge passat material de propaganda del referèndum d’una parada de la CUP i Capgirem Vic ■ ACN

“Tenim massa feinaa fer per destinar lapolicia local a retirarpancartes i a silenciar laveu de la ciutadania”Mercè ConesaALCALDESSA SANT CUGAT DEL VALLÈS

“És evident queaquesta peticióno tindrà gairerecorregut, peròhem de continuarperseverant”

“El fiscal s’haextralimitat enles seves funcionsi s’està conculcantl’estat de dret”David RodríguezALCALDE DE SOLSONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La Guàrdia Urbanano és policia judiciali, per tant, no téles competènciesque la fiscalia arali ha atorgat”

Tres alcaldes de les comar-ques de Lleida obriran avuila ronda de declaracions da-vant la fiscalia dels 712 bat-lles que van donar suport alreferèndum, investigats perpresumptes delictes de des-obediència i prevaricació.L’alcalde de Mollerussa, MarcSolsona, compareixerà da-vant del fiscal superior deCatalunya per la seva condi-ció d’aforat, ja que és diputat

al Parlament de Catalunya.També aquest matí, la fiscaliade la Seu d’Urgell prendrà de-claració a l’alcalde d’Oliana,Miquel Sala, i al del Pont deSuert, José Antonio Troguet.

Entre el degoteig de novescitacions rebudes ahir, l’alcal-de de Tortosa, Ferran Bel, vaser citat per comparèixer demanera voluntària dilluns da-vant del fiscal general de l’Es-tat, ja que és diputat al Con-

grés. Bel estudia si acceptaro no la compareixença, i va la-mentar que no s’hagi trami-tat el suplicatori al Congrésque correspondria al seu cas.A Solsona, l’alcalde, DavidRodríguez, va respondre ahira la seva citació advertint lafiscalia que havia comès unerror, ja que ha estat citatdemà a la fiscalia de Cerveraquan li correspondria fer-hoal TSJC com a aforat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Comença el degoteig de declaracions

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Després de dos dies de de-liberacions, el TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya (TSJC) va accep-tar ahir admetre a tràmitla querella de la fiscaliacontra la presidenta del’Associació de Municipisper la Independència(AMI), Neus Lloveras, i elpresident de l’AssociacióCatalana de Municipis(ACM), Miquel Buch, perhaver promogut i impul-sat el referèndum entreels alcaldes associats. Lasala –formada pels magis-trats Jesús María Barrien-tos, president del TSJC;Carlos Ramos i Jordi Se-guí– només accepta inves-tigar-los pel delicte de des-obediència al TribunalConstitucional (TC) i des-carta els delictes de preva-ricació i de malversació defons públics, aquest ésl’únic que inclou penes depresó, que volia la fiscalia.

Paral·lelament a la que-rella, Lloveras i Buch sóntambé investigats per lafiscalia per dirimir si han“col·laborat” com a alcal-dessa de Vilanova i la Gel-trú i batlle de Premià deMar amb el govern per im-pulsar el referèndum. Unadoble investigació que gai-rebé trenca les costuresdel dret penal, ja que unapersona no pot ser investi-gada i castigada dos copspel mateix delicte.

En la resolució, el TSJCrecull que després de l’a-provació de la llei del refe-rèndum, la nit del 6 de se-tembre passat, Lloveras iBuch, “essent perfecta-ment coneixedors dels re-iterats pronunciamentsdel Tribunal Constitucio-nal sobre la radical il·lega-litat dels actes relatius alreferèndum, van enviarcom a presidents de l’AMI ide l’ACM correus electrò-nics als alcaldes” en quèse’ls informava de la novallei i se’ls demanava que“amb la màxima celeritat”

informessin de la disponi-bilitat dels locals dels seusmunicipis per instal·lar lesmeses electorals. Tambése’ls facilitava un model dedecret d’alcaldia per mos-trar el suport.

El tribunal hi afegeixque el 10 de setembre pas-sat Lloveras, com a presi-denta de l’AMI, va remetreun altre correu als alcaldesde l’AMI en el qual els ad-juntava un informe delssecretaris, interventors i

tresorers per la indepen-dència en què se’ls infor-mava de la incidència enels consistoris. En con-cret, s’indicava que podri-en incórrer en el delicte dedesobediència, però queno tindria efectes perquèla nova llei catalana s’em-para en els principis deldret internacional. El dar-rer fet apuntat és que el 12de setembre Lloveras iBuch van tornar a emetreun correu als alcaldes en

què els adjuntaven car-tells per a la campanya del’1-O. Per aquestes tres ac-cions, el TSJC considerade forma “indiciària” quetots dos han comès el de-licte continuat de desobe-diència, castigat amb mul-ta i inhabilitació, i es no-mena el magistrat JordiSeguí com a instructor dela causa. Seguí presideix lasecció 16 civil de l’Audièn-cia de Barcelona, i ara estàde reforç al TSJC. ■

El TSJC investiga Lloveras iBuch per desobediència idescarta la malversacióa El tribunal admet a tràmit la querella de la fiscalia contra els presidents del’AMI i l’ACM però la limita a un delicte a El magistrat Seguí serà l’instructor

Mayte PiulachsBARCELONA

La querella de la fiscalia deBarcelona contra els cinc ju-ristes que formen la Sindica-tura Electoral de Catalunyaha recaigut en la titular deljutjat d’instrucció número 15de Barcelona, la magistradaMaría Concepción Cantón.No l’assumeix el TSJC perquècap d’ells és diputat i per tantno té la condició d’aforat.

Segons va informar ahir elgabinet de premsa del TSJC,

Neus Lloveras i Miquel Buch, en un acte del Moment Zero, el juny passat ■ ANDREU PUIG

“la querella està registrada,encara no admesa”. És a dir, lamagistrada ha de decidir arasi accepta aquesta denúncia iper quins delictes. Inicial-ment, la fiscalia els acusadels delictes d’usurpació defuncions, desobediència alTribunal Constitucional (TC) imalversació de fons públics.Ahir, el DOGC va anunciar lasuspensió de la llei del refe-rèndum i de les normes com-

plementàries per crear la sin-dicatura.

A més d’aquesta via penaloberta, el TC ha iniciat unprocediment contra els cincjuristes, als quals dimecrespassat exigia un informe perconstatar que ja no han fetcap resolució més des que elTC va suspendre la llei del re-ferèndum de l’1-O i si no elsamenaçava d’estrenar la sevacapacitat sancionadora.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La querella contra els síndics, al jutjat d’instrucció 15

La Guàrdia Civil ja ha co-missat un milió i mig decartells i díptics de propa-ganda del referèndum del’1 d’octubre des que es vaengegar la campanya di-vendres passat. La xifras’eleva després que el cospolicial confisqués ahir aSabadell 113.000 dípticsque mostraven la imatgede la campanya inicial, enquè es veien dues vies bi-furcant-se amb el logotipde la Generalitat. La Guàr-dia Civil es va presentar al’empresa Enquaderna-cions Rovira en resposta al’ordre enviada per la fisca-lia de Catalunya als cossosde seguretat per evitar lacelebració de la consultaindependentista.

Des de l’inici de la cam-panya a favor del referèn-dum, la Guàrdia Civil haescorcollat diverses im-premtes i empreses, totesa la demarcació de Barce-lona. Divendres va requi-sar 100.000 cartells al’empresa Publi Barcelo-na, al Poblenou; dissabteva decomissar planxes perelaborar propaganda aSant Adrià de Besòs, i diu-menge va confiscar 1,3milions de cartells a Mont-cada i Reixac.

Per la seva banda, elpresident del Consell Co-marcal del Montsià, el so-cialista Francesc Miró, haevitat la distribució d’unacinquantena de cartells del’Associació de Municipisper la Independència(AMI) entre els ajunta-ments de la comarca quepretenien fomentar la par-ticipació en el referèn-dum. “D’acord amb elspreceptes legals, el Consells’ha d’abstenir de trami-

tar, donar suport materialni fer difusió de cap acteque quede fora del seu àm-bit competencial”, exposaMiró en un comunicat depremsa, en què recordaque està vinculat al mandatdel Constitucional. D’altrabanda, quatre militantsd’ERC i l’ANC van ser iden-tificats per la Guàrdia Civila Amposta, que els va requi-sar un total de dinou car-tells de l’1-O. ■

a La Guàrdia Civil confisca díptics aSabadell a El Consell Comarcal delMontsià frena la propaganda

Requisats unmilió i mig decartells delreferèndum

RedaccióSABADELL

Cartells sobre el referèndum confiscats ahir per la GuàrdiaCivil a l’empresa Enquadernacions Rovira de Sabadell ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

113.000díptics amb la imatge de lacampanya inicial del refe-rèndum van ser requisatsahir a Sabadell.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 201712 | Nacional |

La defensa de la presiden-ta del Parlament ha deci-dit finalment fer el primerpas per traslladar el casForcadell al Tribunal deJustícia de la Unió Euro-pea i fer-se sentir a la co-munitat internacional.

El motiu principal, talcom s’ha reiterat diversesvegades des d’instànciesjudicials i també políti-ques de Catalunya, és quela causa oberta contra elsmembres de la mesa de lacambra catalana vulneradrets bàsics que recull eldret internacional.

L’advocat de Forcadell,Andreu Van den Eynde,ha aprofitat el recurs con-tra l’admissió a tràmit dela tercera querella contraForcadell —la relativa al’aprovació de les dues lleisde desconnexió (la del re-ferèndum i la de transito-rietat jurídica)— per sol·li-citar al Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya(TSJC) que, en cas que tiriendavant la instrucció,sol·liciti a la justícia euro-pea el seu parer sobre lavulneració de lleis interna-cionals. Concretament, ladefensa de Forcadell con-sidera que atempta contrales normatives que empa-ran drets bàsics com ara elde llibertat d’expressió i eld’autodeterminació dels

pobles. També apunta quees podria haver lesionat eldret a la inviolabilitat par-lamentària de què gaudei-xen els diputats com a ga-

rantia per debatre sobretotes les opcions ideològi-ques.

“Convé abordar ja unadiscussió més profunda”,

reclama la defensa de For-cadell, que també ho és dela secretària de la mesa, ladiputada republicana An-na Simó, en l’escrit del re-curs. L’objectiu és que lainstructora de la querella,la magistrada EugèniaAlegret, no tramiti la novaquerella “sense tenir encompte la legislació inter-nacional que té primaciasobre la nacional (in-cloent-hi la constitucio-nal”, es diu en l’escrit.

D’altra banda, el secre-tari tercer de la mesa,Joan Josep Nuet (CSQP),també ha presentat re-curs contra la querella pertramitar les lleis de des-connexió. Hi esgrimeix laseva voluntat i deure d’im-pulsar el debat parlamen-tari i la prerrogativa d’in-violabilitat parlamentàriaque assisteix als diputats.Són els mateixos argu-ments emprats per la de-fensa del vicepresidentprimer, Lluís Guinó, i la se-cretària Ramona Barru-fet, ambdós del PDeCAT,per presentar el recurs desúplica.

El TSJC va admetre atràmit la querella contratots els membres de la me-sa per haver acceptat por-tar a debat i votació lesdues lleis de desconnexió.Aquest nou marc legal vaser aprovat els dies 6 i 7 desetembre. El TC va sus-pendre, l’endemà, la pri-mera llei, la del referèn-dum, mentre que la detransitorietat va ser sus-pesa dies més tard. De mo-ment, el TSJC només haacceptat el delicte de des-obediència i ha descartatel de malversació i prevari-cació. Forcadell també téquerelles per tramitar lesconclusions de la Comis-sió d’Estudi sobre el Pro-cés Constituent i el debatsobre el referèndum. ■

a L’advocat de la presidenta del Parlament vol que el TSJC pregunti a la justícia europea si s’hanvulnerat lleis internacionals a Veu lesionats els drets de llibertat d’expressió i autodeterminació

Emma AnsolaBARCELONA

La defensa de Forcadell fa elpas per elevar el cas a Europa

Hongria “respectarà el desigde la gent” que surti expres-sat del referèndum de l’1d’octubre, segons va dir ahirel portaveu del govern honga-rès, Zoltán Kovács, preguntatsobre aquesta qüestió aBrussel·les. El portaveu va ex-plicar que, tot i que es tracta“d’un afer intern dels espa-nyols i els catalans”, ells sem-pre respecten el “desig de lagent”. “D’això se’n diu demo-

Forcadell amb la resta de membres de la mesa del Parlament que han rebut querelles per no haver aturat el procés ■ EFE

“El tribunal no hauriade prosseguir sensetenir en compte lalegislacióinternacional, que téprimacia sobre lanacional”

“El TC estàdeslegitimat a nivellinternacional, i la sevaindependència itransparència sónqüestionades”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del recurs

cràcia”, va afegir-hi Kovács. Elportaveu no es va pronunciar,però, sobre si el seu país re-coneixeria una eventual Ca-talunya independent. Les de-claracions del portaveu hon-garès arriben poc desprésque els EUA diguessin quetreballarien amb el governque surti de l’1-O i el presi-dent de la Comissió Europea,Jean-Claude Juncker, querespectaria el sí.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Hongria respectarà el desig de l’1-O

La Sindicatura Electoralde Catalunya ha ampliat eltermini per constituir lesmeses electorals del refe-rèndum de l’1 d’octubredesprés que el TribunalConstitucional (TC) ins-tés Correus a paralitzarqualsevol enviament rela-

cionat amb la consulta,com ara les targetes delcens i les comunicacionsals membres de les taules.Segons l’acord de l’òrganelectoral, els membres deles taules electorals po-dran rebre la notificaciófins al “quart dia hàbil an-terior a la celebració del re-ferèndum”, és a dir, el di-marts 26 de setembre, ja

que els dissabtes no esconsideren dies hàbils.Les notificacions rebudesmés tard “no generaranl’obligació d’acceptar elcàrrec”.

Segons la llei del refe-rèndum i el calendari elec-toral fixat per la sindicatu-ra, estava previst enviarles notificacions als mem-bres de les meses electo-

rals entre el 8 i el 15 de se-tembre, un termini que jaha expirat. De fet, el sor-teig dels membres de lesmeses ja s’ha fet, però nos’ha pogut notificar percarta als 55.000 electorstriats d’entre tot el censperquè Correus té ordresde paralitzar qualsevol en-viament relacionat ambl’1-O. En tot cas, la llei delreferèndum no especificaque la notificació s’hagi defer per correu postal i l’a-cord de la sindicatura pre-veu que es puguin alterarels terminis per “actua-cions alienes a l’adminis-tració electoral”. ■

S’amplia el termini perconstituir les mesesRedaccióBARCELONA

El veto de Correus obliga la Sindicatura Electoral deCatalunya a ampliar els terminis ■ EP

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 201714 | Nacional |

“La por va trucar a la portai va obrir la confiança i a fo-ra ja no hi havia ningú.”Aquest proverbi xinès,que ha fet fortuna a lesxarxes socials, el va citar,per cloure el discurs, elpresident de la Generali-tat, Carles Puigdemont,que sota una intensa plujava reunir més de dues milpersones ahir al vespre a laplaça de la Independènciade Girona en l’acte centralde campanya del referèn-dum de l’1 d’octubre a lescomarques gironines delPartit Demòcrata.

Puigdemont va fer unacrida a la participació en elreferèndum de l’1 d’octu-bre, alhora que va foragi-tar qualsevol ombra dedubte que no es farà: “Quèens falta? Anar-hi, partici-par-hi, voteu sí, no, o enblanc, tot és vàlid i cal con-vèncer els que tenen dub-tes de participar-hi.” Acla-mat diverses vegades pelsassistents, esguardats so-ta les arcades i al mig de laplaça amb els paraigüesoberts, el president va re-ferir-se diverses vegades aldiscurs de la por. Va sen-tenciar que a l’Estat no li fapor el Parlament o el go-vern, sinó la ciutadania,

“amb un paper a la mà de-cidint” el futur del país.Crits de “No tinc por” esvan alternar amb els d’“In-dependència”.

En relació amb la re-pressió que està exercintl’Estat espanyol, CarlesPuigdemont va recordarl’advertència que s’ha fet

des d’Europa i va posard’exemple la carta que dis-set diputats de set forcespolítiques al Parlamentdanès han fet arribar a Ra-joy per mostrar-li el seu“desconcert” i “preocupa-ció” per “l’aparent faltad’habilitats polítiques” delgovern del PP per solucio-nar el conflicte. Puigde-mont va subratllar quel’executiu de Mariano Ra-joy està “vulnerant drets illibertats fonamentals, i lapròpia Constitució”, sensetenir “ni el coratge” de re-tre comptes al Congrés enun debat polític. “Practi-quen un estat d’excepció iapliquen l’article 155 [de

la carta magna espanyola]sense un debat parlamen-tari, i intervenen la Gene-ralitat sense demanar per-mís al seu Parlament”, vacriticar el president, en re-ferència a les últimes deci-sions del govern espanyol,com ara el nou sistema decontrol de les finances delgovern. Puigdemont tam-bé va apuntar que l’Estat“suprimeix drets bàsics” iva citar el dret a reunió, lallibertat d’impremta, la lli-bertat d’expressió i la lli-bertat d’informació, perconcloure que “els darrersque ho recorden van viurela dictadura del generalFranco”. En aquest marc,Puigdemont va assenyalarque “hi ha qui pretén queel seus ciutadans no escomportin com a ciuta-dans lliures sinó com asúbdits”.

Diàleg de PodemPel que fa als ponts ques’escolten des de Madrid,Puigdemont va celebrar laproposta de Podem perrealitzar una mesa de dià-leg per aconseguir un re-ferèndum pactat ambl’Estat. Va “agrair” que elpartit de Pablo Iglesias ha-gi “sortit d’aquest pensa-ment únic” de l’Estat totdestacant que no es pot“callar durant méstemps”. El president es vadirigir de manera indirec-ta al PSC per criticar queel seu líder, Miquel Iceta,hagi demanat als mili-tants socialistes que no va-gin a votar l’1-O. Al seutorn, el vicepresident pri-mer de la mesa, Lluís Gui-nó, també es va referir al“filibusterisme parlamen-tari” practicat pel PP, Ciu-tadans i PSC, cosa que vaprovocar xiulets dels as-sistents. Coincidint ambla pluja, la coordinadorageneral del PDeCAT, Mar-ta Pascal, va dir durant laseva intervenció que l’ai-guat representa “els votsque cauran l’1-O” i que“l’aigua i l’abundància sónels vots que ens faran gua-nyar el referèndum”.“Inundarem les urnes d’il-lusió, esperança i força”,va continuat la també di-putada de Junts pel Sí. ■

a Destaca que la repressió de l’Estat ha creat alarma a Europa i fa una crida a no tenir por d’aquesta“decadència democràtica” a La plaça de la Independència de Girona, plena a vessar, tot i la pluja

Gemma BusquetsGIRONA

Puigdemont: “No ens volen coma ciutadans sinó com a súbdits”

“No han entès queno és una dèria de 4gats. La força de lagent farà que siguemun estat a la UE”Marta PascalCOORDINADORA GENERAL PDECAT

Marta Madrenas, Carles Puigdemont, Lluís Guinó i Marta Pascal ahir, cantant Els Segadors, al finalitzar l’acte a la plaça Independència ■ MANEL LLADÓ

“Hi ha Parlament igovern i faran possibleel referèndum, tot ique l’Estat no vulguiveure les urnes”Lluís GuinóALCALDE DE BESALÚ

“La decadènciademocràtica de l’Estatno ens pot arrossegar.Estan vulnerant dretsfonamentals, els dretshumans”

“Ens coneixen benpoc els que espensaven que ambaixò ensarronsaríem”Marta MadrenasALCADESSA DE GIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No tenen el coratgede passar pel Congrésa rendir comptes enun debat polític;s’estan carregant lesseves pròpies lleis”

“Té Marta, per aguantar elxàfec de dimecres”, va dir undels assistents a l’alcaldessade Girona, Marta Madrenas,tot donant-li un paraigües,gran, de color blau, en finalit-zar l’acte . El suport a Madre-nas es va fer explícit amb elsaplaudiments i crits de la ciu-tadania. La coordinadora ge-neral del Partit Demòcrata,

“Volem un país ontothom tingui el dret arevisar el que creguique vulgui revisar demanera pacífica”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Marta Pascal, ho va assenya-lar amb un “Marta, estemamb tu; no us deixarem sols.”L’alcaldessa de Girona, MartaMadrenas, va assenyalar quesi la fiscalia fa fora els més de700 alcaldes acusats de do-nar suport a l’1-O “en vindran700 més, i 700 més”. “Ens co-neixen ben poc, si pensavenque això ens arronsaria.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Suport als alcaldes citats

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 2017

1190

01-1

1635

79w

esquerra independentis-ta va fer un clam ahir per-què els comuns conside-rin l’1 d’octubre com un

referèndum, en lloc d’una meramobilització, perquè s’hi impliquinsense equidistàncies ni equilibrisja que el dia de demà, quan es vul-gui construir una república hege-mònicament d’esquerres, no hihaurà lloc per a les forces que nohagin donat suport nítid a l’1-O. Ladiputada de la CUP Mireia Boya hova resumir en una frase: “Ada, si-gues més Dolors, sisplau.” Es refe-ria a Colau, alcaldessa de Barcelo-na, a qui Carles Puigdemont li hacostat Déu i ajut arrencar un pacteper organitzar el referèndum, i aSabater, alcaldessa de Badalona,que en canvi ha signat un decretde suport a l’1-O pel qual hauràd’anar a declarar.

Sabater va ser la més aplaudidaal Casinet d’Hostafrancs, un espaimunicipal on la plataforma Es-querres per la Independència vaconvocar representants d’Esquer-ra, la CUP, Podem, Catalunya enComú i Procés Constituent. L’actede campanya va aplegar unes 500persones (200 més es van quedar afora) sota el lema República: refe-rèndum és democràcia, i es va ce-

L’lebrar amb normalitat. Ningú par-lava explícitament de cap pròximgovern; utilitzaven el terme hege-monia d’esquerres. El primer allançar el guant va ser el diputat dePodem Joan Giner, que va advertirque “no hi haurà una república ca-talana de veritat si no hi ha una he-gemonia d’esquerres”, presentantel partit morat per a aquesta futu-ra hegemonia. El primer en reco-llir-lo va ser el portaveu nacionalde Poble Lliure, Guillem Fuster,que va avançar que només comp-taran “les forces que no han tingutdubtes a l’hora d’implementar elreferèndum”. El cupaire va carre-gar contra “tots aquells suposada-ment d’esquerres” que han maldatper conservar la cadira en consellsd’administració de grans empre-ses. “Poca cosa farem amb ells”,deia, en referència als socialistes.Tot seguit va rebre el líder de Po-dem a l’Estat, Pablo Iglesias.“Qualsevol hegemonia d’esquerresque vulgui construir la repúblicahaurà de tenir clar que som un solpoble, en lloc d’intentar dividir-nosper origen”, subratllava Fuster.

En aquest punt Teresa Forca-des, de Procés Constituent, va sal-tar per puntualitzar que “una cosasón els dirigents de determinatspartits i una altra, els votants. Jono vull excloure’ls”. Boya va pren-dre la paraula per recordar que du-

rant la Transició, “algunes esquer-res van vendre el poble pactantamb les restes del franquisme”, iva demanar que la gent no es deixitornar a trair. “L’hegemonia d’es-querres només serà possible ambles forces que defensin el dret al’autodeterminació l’1-O, que si-guin al carrer, no només a Twitter.És hora de deixar de parlar de mo-bilitzacions”, va exigir l’aranesa alscomuns. “No puc entendre que al-gú d’esquerres que es diu progres-sista no s’hi sumi”, va insistir.“Sortiu al carrer i deixeu les equi-distàncies immobilistes”, va sen-tenciar.

Garanties republicanesAl seu costat, l’independentistaDavid Companyon (EUiA), mem-bre de la coordinadora dels co-muns, va interpel·lar els seus indi-rectament: “Aquells que diuen queno hi ha garanties que m’expliquinamb quin reglament es va procla-mar la Segona República.” La fraseva concitar una aclamació sonora.

L’alcaldessa a qui demanen ques’assembli Colau va rematar quel’1-O ha començat a fer caure màs-cares i “obliga a posicionar-se a fa-vor de la democràcia sense mati-sos o al costat dels que estan enco-brint l’estat d’excepció i la pèrduade drets fonamentals”. L’ovació aSabater va ser hegemònica. ■

“Ada, sigues mésDolors, sisplau”

Emili BellaBARCELONA

PREC · Campanya perquè els comuns considerin l’1-O com un referèndum, no com unasimple mobilització 2-O · Avisen que l’hegemonia d’esquerres de la república nomésserà possible amb les forces que avui defensin el dret a decidir sense equidistàncies

L’escriptora Bel Olid va presentar l’acte d’ahir al Casinet d’Hostafrancs ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 201716 | Nacional |

l referèndum està en marxai n’és una prova que ja hi hacatalans que han votat. Sónels catalans a l’estranger

que, un cop es va aprovar la llei delreferèndum, el 6 de setembre pas-sat, ja van rebre per correu electrò-nic les instruccions de la Generali-tat per poder exercir el dret a vot.I de manera massiva van seguir elspassos per internet per descarre-gar-se la butlleta a través d’un PDF,imprimir-la i enviar-la, juntamentamb la documentació sol·licitada,a la delegació catalana a l’exteriorque els fos més propera. Segonsestimacions que fa la Federació In-ternacional d’Entitats Catalanes(FIEC), aproximadament un 95%dels catalans inscrits en el registrede catalans a l’exterior (uns 7.000)ja han votat en el referèndum d’au-todeterminació. Estaríem parlantd’una mica més de 6.500 persones.

Gràcies a les diverses entitatsque representen els catalans a l’es-

Etranger (la mateixa FIEC, l’Assem-blea Nacional Catalana, els casalscatalans, la plataforma Catalans alMón...), i amb l’ajut de les xarxessocials i els serveis de missatgeria,comparteixen molta informació iimpressions.I aquests dies han om-plert les xarxes de missatges sobreles facilitats –i també algunes difi-cultats– que s’han trobat a l’horade votar. També han compartit lail·lusió per haver pogut votar en unmoment que senten decisiu per alpaís. Des dels llocs més remots delplaneta, alguns s’han fet fotogra-fies amb la papereta de l’1-O i leshan penjat a les xarxes socials.

En general, el procediment haestat fàcil i només hi ha hagut pro-blemes ocasionals en algun pas al’hora d’emplenar el formulari perinternet correctament. SegonsAntoni Montserrat, de la FIEC, nu-mèricament, aquests problemes nohan estat gaire nombrosos, encaraque “sorollosos”. Així i tot, “les difi-cultats informàtiques han costatde resoldre” i n’hi ha que encarabusquen la manera de poder-ho fer.

“Ha estat una gratíssima sor-presa; ho han fet molt àgil i les ins-truccions per votar es llegeixen encinc minuts”, explica Sergi Marzà-bal, que viu a Dallas i és el creadorde les plataformes Catalansal-mon.com i Vullvotar.com. “La gentestà molt mobilitzada i molt moti-vada; molts no havíem pogut votarmai des de fora. És molt més fàcil,perquè no has de passar per Cor-reus”, assenyala.

Mercè Garcia, que viu a Lancas-ter, a l’estat de Pennsilvània, a unahora de Filadèlfia, va trigar unasetmana a poder votar. “Ens vandir que provéssim uns altres servi-dors i al final vam poder-ho fer”,puntualitza. Des que és als EstatsUnits, fa cinc anys, ha pogut votaren un parell de conteses electorals,i en una tercera la documentacióli va arribar dues setmanes tard.“Estem molt emocionats. T’agafanostàlgia de no poder-hi ser, tot-hom fent likes, compartint... Totala gent amb qui estic relacionadaaquí està vivint el procés amb mol-ta intensitat.”

El principal problema del vot al’estranger és que les paperetesarriben tard, quan ja han passatles eleccions. Això, als llocs mésallunyats de l’Estat, fa que les pos-sibilitats de votar es compliquinmolt. Curiosament, el referèndumde l’1-O permetrà que, per primeravegada, els catalans que viuen al’Amèrica del Sud, a l’Àsia o a l’Àfri-ca puguin exercir el seu dret a vot.Aquest és el cas de Joan Perarnau,un veí de Santpedor que fa cincanys que viu a Nova Zelanda i queja ha votat. És el primer cop que hapogut votar en una cita electoral aCatalunya des que viu fora. “El sis-tema que s’ha fet servir aquest copha estat molt bé; ha estat fàcil se-guir-lo i poder votar.” I emfasitzaun cert sentiment col·lectiu delscatalans a l’estranger: “Estem moltil·lusionats amb aquest momenthistòric i molt contents i agraïtsper com s’està organitzant tot.”

“L’últim cop que vaig votar vaser en les europees del 2014. En to-tes les altres ocasions, ha estat im-possible: o bé les paperetes m’arri-

Anna BallbonaBARCELONA

EN MARXA · Més de 6.000 catalans que viuen a l’exterior ja han participat en el referèndum, després de descarregar-sela butlleta d’un portal de la Generalitat i enviar-la a la delegació més propera A DESTEMPS · Les entitats a l’estranger hanrebut una allau de peticions sobre com s’havia de votar un cop ja havien tancat el registre en què s’havien d’inscriure prèviament

Els que ja han votatRessòinternacionalEls catalans a l’estran-ger palpen aquestsdies l’ampli ressò in-ternacional del con-flicte entre Catalunyai Espanya. Mercè Gar-cia, que viu en un po-ble dels Estats Unitsque és “com el Man-lleu de Catalunya”, ex-plica que la indepen-dència ha sortit fins itot en el diari local.“I ens pregunten co-ses. Un dia em van pre-guntar si creia que enstallarien la llum.” A tra-vés de l’ANC dels Es-tats Units, reben totala informació que apa-reix a la premsa inter-nacional.

Membres del’ANC, a París,per la Diada.A la dreta,catalans al’estranger queja han votat.A dalt, MiquelFernàndez(Oklahoma) iMercè Garcia(Pennsilvània).A baix, SergiMarzàbal(Dallas) iEva Riera(Bèlgica) ■ ACN

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 2017

baven tard o directament no m’arriba-ven”, diu Miquel Fernàndez, que viu aOklahoma des del 12 de setembre del2013. Per l’experiència passada, nos’està de recordar que “el sistema devot pregat que utilitza el govern espa-nyol és absolutament desastrós i unatemptat al dret al sufragi actiu”.

Per poder votar l’1-O, els catalanss’havien d’inscriure en el registre decatalans a l’exterior. Tenien de tempsper fer-ho fins al 6 de setembre. Moltsno sabien que s’hi havien d’inscriure ose n’han assabentat massa tard. Aixòfarà que el percentatge de vot a l’exte-rior en aquest referèndum s’acabi si-tuant en la meitat respecte a la partici-

pació habitual de les últimes eleccions,segons els càlculs de la FIEC. Segons elcens espanyol, a l’estranger hi ha uns221.000 catalans, dels quals la meitatno s’interessen mai per cap contesaelectoral. “Aquests dies estic rebentun munt de correus per preguntar quès’ha de fer per votar. Hi ha problemes,perquè al capdavall això s’està fent desde la clandestinitat, però estem moltagraïts per la feina que ha fet la Gene-ralitat per poder votar”, diu Marzàbal.

Entitats com la FIEC ja havien aler-tat a l’inici de l’estiu que la Generalitatno havia fet prou difusió del registrecom a cens electoral per a l’1-O. “La fei-na de fer difusió del registre des del go-

vern no va existir, per raons de pru-dència, i després hi ha hagut massapoc temps per fer-ne campanya; totl’esforç l’han hagut de fer les entitatsa l’exterior”, addueix la Montserrat,que viu a Luxemburg i es va donar “elgust” de votar per la Diada. Després del6 de setembre, han rebut “centenarsde correus per demanar què s’havia defer per votar”. Les entitats catalanesa l’exterior han treballat braç a braçamb el govern per resoldre problemes,i n’hi ha que recorden la utilitat d’ins-criure’s encara ara al registre, de caraa futures cites electorals. Així ho recal-ca Eva Riera, que viu a Bèlgica i formapart de l’ANC de Brussel·les. Ella ja havotat i no ha tingut “cap problema” perfer-ho. Reconeix, però, que han detec-tat algunes incidències, que han miratde solucionar traslladant-les al Depar-tament d’Exteriors. A banda de la faltade promoció del registre a l’estrangerper part del govern, considera que lapossibilitat del vot electrònic, que s’ha-via insinuat fa mesos però que encarano es pot aplicar, també ha propiciatuna certa confusió.

Entre els ciutadans que s’han assa-bentat tard de la necessitat d’inscriu-re’s en el registre per votar, hi ha ungrup de catalans que viu a Bristol (An-glaterra). Mireia Canals explica que,abans del 6 de setembre, no havien re-but cap informació que els indiquésque havien de figurar en el registre sivolien participar en el referèndum. I,quan havia trucat al 012, tampoc li hohavien sabut dir. Ara, ella i altres cata-lans que viuen a Bristol hauran de bai-xar l’1-O si volen dipositar el seu vot ales urnes. I es plantegen fer-ho. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un veí de Santpedor quefa cinc anys que viu a NovaZelanda ja ha votat, perprimer cop des que és fora

El PSC va recomanar ahirals ciutadans que denun-ciïn davant la justícia sisón cridats a formar partde meses electorals del re-ferèndum de l’1 d’octubreo si els funcionaris rebenrequeriments per formarpart del dispositiu. Els so-cialistes fins i tot han po-sat formularis de denún-cia a disposició de qui elsvulgui, a través del webGarantia.cat, que inclouun apartat d’assessora-ment jurídic. Accedint aaquest apartat, es rediri-geix l’usuari al web de l’as-sociació de juristes cata-lans Llibertats.

Així ho va anunciar ahirel secretari d’organitzaciódel PSC, Salvador Illa, quejustificava la decisió al·lu-dint a “les consultes” quehan rebut de militants isimpatitzants sobre comhan d’actuar en cas d’un“possible ús irregular deles seves dades personals,ja sigui per formar partd’una mesa o per demanarque participin en l’1-O”.En el seu web, el PSC hainclòs l’apartat “Què fer siet citen per a l’1-O” i elsciutadans també es poden

descarregar una carta di-rigida al president CarlesPuigdemont, al vicepresi-dent Oriol Junqueras i alcàrrec organitzador enquè no es dona validesa ala convocatòria.

Per la seva banda, la lí-der de Cs a Catalunya,Inés Arrimadas, va dema-nar ahir al govern de la Ge-

neralitat que “no es burli”dels empleats públics queestan “entre l’espasa i laparet” a Catalunya pelfet d’haver de prendre po-sició a favor o en contra delreferèndum sobre la inde-pendència. Arrimadas vacriticar el PP pel seu re-buig a parlar d’una mocióde censura. ■

El PSC aconsella alsveïns cridats a unamesa anar al jutjata El web impulsat pels socialistes incorpora formularis dedenúncia a Les queixes dels militants motiven la decisió

RedaccióBARCELONA

“Que Espanyaintervingui elscomptes és la millorgarantia que elsdiners es gastarannomés en allò queés necessari”

Miquel Iceta i Pedro Sánchez, en el consell municipal del PSC ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El president del PP a Catalunya,Xavier García Albiol, sospitaque el govern de la Generalitat“podria tenir la temptaciód’amagar factures i deixar detramitar-les” amb l’objectiu queels proveïdors no cobrin i es re-bel·lin contra el govern estatal.Ahir, Albiol va garantir que el PPi el govern espanyol “vigilaranels comptes de la Generalitatper assegurar-se que es trami-tin totes les factures”. El líder

“A la direcció delPDeCAT hi ha qui noestà d’acord amb laidea de portar aquestpaís cap al precipici”Xavier García AlbiolPRESIDENT DEL PP A CATALUNYA

dels populars creu que una al-tra fita de Puigdemont i Jun-queras és aconseguir ser inha-bilitats i fins i tot entrar a la pre-só “per poder passar a la histò-ria com a màrtirs de la causa”.També va instar a rebel·lar-seels dirigents del PDeCAT que,segons ell, no estan d’acordamb el procés i va reclamar atota l’oposició actuar en bloc i“per sobre d’interessos parti-distes”. ■ S. MUÑOZ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Albiol tem que s’amaguin factures

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 201718 | Nacional |

A mesura que s’acostal’1-O, la pretesa equidis-tància de Pedro Sánchez–avalar l’estratègia deMariano Rajoy per frenarl’1-O, però amb un ull po-sat en els moviments tàcticsde Podem per no regalar-litot l’espai de l’esquerra–es va difuminant, fins alpunt que en les últimes ho-res ja es pot dir que pràc-ticament ha desaparegut.Ahir, el PSOE, d’una ban-da, responia amb un copde porta a la proposta dePablo Iglesias de crear demanera immediata unaassemblea de partits i càr-recs públics per combatrel’estat “d’excepció” que haimpulsat el PP i per discu-tir sobre un eventual refe-rèndum legal i pactat. I, del’altra, deixava entreveureque ja no plantarà cara al’eventual aplicació de l’ar-ticle 155 de la Constitució.

“Pronunciar-nos d’unamanera categòrica sobrequalsevol alternativa ohipòtesi seria imprudent”,

afirmava ahir el portaveude l’executiva socialista,Óscar Puente, el mateixdirigent que fa unes set-manes havia qualificat de“cruent” l’article que pre-veu sostraure competèn-cies a la Generalitat, i des-prés que la portaveu alCongrés, Margarita Ro-bles, hagués assegurat queel seu partit mai n’avala-ria l’aplicació.

“No seria desitjable”Ara, però, s’ha eradicataquesta rotunditat i la di-recció del PSOE opta perassenyalar que, si bé “noseria desitjable”, s’espera-rà a veure en “quines cir-cumstàncies es produirà”abans de fixar una posicióque, en tot cas, ja no és derebuig frontal al 155. Tantés així que, de moment,el PSOE avala els movi-ments que s’han fet peraturar el procés. No criticapúblicament el setge de lafiscalia a polítics i funcio-naris i, sens dubte, creuque la retallada de l’auto-nomia financera de la Ge-neralitat forma part de la

“proporcionalitat i l’eficà-cia” que garanteixen queSánchez ha reclamat alpresident espanyol en elsmúltiples contactes quehan mantingut durant lesúltimes setmanes per ana-litzar l’evolució de l’1-O.

En aquest punt, el se-cretari general del PSOEencara confia que Rajoy noarribi a l’extrem d’aplicarel 155 fins a les últimesconseqüències, i no sols enl’àrea econòmica, amb ladecisió que va prendre di-vendres passat el Ministerid’Hisenda d’intervenir lacaixa de la Generalitat. Ai-xí ho indicaven ahir fontssocialistes, argumentantque, entre altres raons, nocreuen que ara per ara si-

gui una mesura decididaperquè ni a La Moncloa nidins del PP hi ha unanimi-tat a l’hora d’avaluar comcal aplicar la mesura i finson es pot estendre.

Front d’entesaEn espera, però, dels prò-xims passos que puguifer l’executiu espanyol, elPSOE ha decidit anar pre-parant el terreny i no allu-nyar-se ni un mil·límetrede l’estratègia de Rajoy,tot i ser molt conscientque aquest blindatge el se-para d’Iglesias, quan totjust havien començat a vi-sualitzar un nou frontd’entesa per intentar arra-conar les polítiques del PPal Congrés. Escenificar

que són una força “d’estat”és la prioritat ara per alPSOE, que subratlla queel que cal és aturar el refe-rèndum o, si més no, elsseus efectes en cas queguanyés el sí.

Tot i així, insisteix quela seva defensa de la “fer-mesa” és compatible ambl’exigència d’una solució ala qüestió catalana que im-pliqui donar respostes através de la política i nonomés per la via judicial. Iun altre punt d’acord quesembla que tingui amb Ra-joy és el rebuig a obrir capespai de diàleg abans del’1-O. És per això que hainstat Iglesias a discutirles propostes que va llan-çar ahir a la comissió sobre

el model territorial –en laqual també hi haurà elPP– i que no s’engegaràfins que no passi la data delreferèndum. Puente li vaavançar, però, que ni elspopulars ni els socialistesacceptaran mai que “s’es-micoli la sobirania” i, enaquest punt, alertava quefer creure als catalans queun referèndum pactat éspossible és “irreal” i “unairresponsabilitat”.

Front de rebuigIglesias, en canvi, conside-rava ahir que ara és, preci-sament, el moment idoniper posar damunt la taulasolucions polítiques i, so-bretot, per visualitzar unfront de rebuig al setge im-pulsat des del govern i desde les instàncies judicialscontra Catalunya. Així hova transmetre al PSOE,tot i saber que Sánchez noli farà costat. L’objectiu dePodem i les seves con-fluències al Congrés –EnComú, En Marea i IU– eraescenificar ahir al Congrésel desacord amb l’actituddel PP i convidar els par-tits i les institucions queho vulguin a participar enuna “assemblea extraor-dinària” en què es debatràsobre un nou horitzó polí-tic. També hi estan convi-dats diputats de totes lescambres, senadors i alcal-des de poblacions de mésde 50.000 habitants.

I mentre el vicesecretaride comunicació del PP, Pa-blo Casado, qualificava lainiciativa de Podem de“surrealista”, des de Cs InésArrimadas aprofitava perdenunciar l’equidistànciaque des del primer momentdiuen que practiquen elsmorats amb relació a l’1-O.Tot això, en vigílies del de-bat i la votació de la mociópresentada pel partit ta-ronja per demanar que esdefensi “sense complexos”la mà de ferro per aturarl’1-O. Els d’Albert Riveravolen deixar en evidènciaels grups que no combre-guen amb la duresa de Ra-joy, i dels jutges i els fiscals.En tot cas, si bé Cs tambépretenia burxar Sánchezper les propostes d’obrir eldiàleg, el PSOE farà pinyaamb ells i amb el PP.

La proposta, en canvi, vaser ben acollida pel PDe-CAT i per ERC. Tant MartaPascal com Marta Rovira esvan mostrar predisposadesa estudiar la idea de fer unaassemblea, i fins i tot a as-sistir-hi en cas que es con-creti, i van valorar el fet quealgun partit estatal intentidesbloquejar la situació. ■

El PSOE s’allunya de Podemi ja no tanca la porta al 155a Podem impulsa una mesa de diàleg abans de l’1-O que inclourà la discussió sobre un referèndumpactat a Sánchez no preveu, però, que se suspengui l’autogovern i insisteix a fer costat a Rajoy

Montse OlivaMADRID — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Pronunciar-nosd’una maneracategòrica sobrequalsevol hipòtesiseria imprudent”Óscar PuentePORTAVEU DEL PSOE

“És oportú queel PSOE deixi dedemonitzarels preceptesconstitucionals”Pablo CasadoVICESECRETARI DEL PP

“Atesa la situaciód’excepcionalitatactual, cal defensarla democràcia davantdels populars”Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL DE PODEM

Pablo Iglesias va presidir ahir la reunió del seu grup, a la qual van assistir Yolanda Díaz, Xavier Domènech, Irene Montero i Alberto Garzón ■ EUROPA PRESS

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 2017

Què és BBVA Bconomy?És una solució orientadaa ajudar els clients a en-tendre i millorar la sevasalut financera. Ofereixuna anàlisi personalitza-da de les seves financesque es reflecteix en un ín-dex de salut financera.Aquest diagnòstic està ba-sat en les dades que tenimdels nostres clients ba-sant-nos en tecnologiesde big data. En funciódels resultats de les anàli-sis, BBVA proposa alclient plans a mida perajudar-lo a millorar la se-va situació financera iproporcionant-li einesque li permetin canviar

els seus hàbits de compor-tament financer.

Com ajuda BBVA Bcono-my a controlar les despe-ses i els ingressos?L’índex de salut financerade Bconomy té en comptequatre variables basadesen el dia a dia dels clients.En primer lloc, l’estalvimensual, en què l’objectiués ajudar el client a estal-viar almenys el 20% de lesdespeses. En segon lloc, laseva llibertat financera,és a dir, quants mesos po-dria estar sense ingressosamb el mateix ritme dedespeses. Les darreresdues variables que tenim

en compte són l’esforçeconòmic del client desti-nat a l’habitatge i el deuteen funció dels seus ingres-sos. BBVA Bconomy mos-tra un pla d’acció ambmesures en cada unad’aquestes categories, quepoden ajudar els clients aoptimitzar els estalvis iminimitzar les despeses.És a dir, si han d’estalviarmés en cas que el seu per-centatge estigui per sotadel 20% recomanat, si des-tinen més del 50% a des-peses fixes o si les sevesdespeses variables exce-deixen el 30% aconsellat.Hem començat per aques-tes quatre anàlisis i en el

futur anirem incorporantnous elements que perme-tin al client millorar la se-va salut financera i tambéla seva capacitat d’estalvi.

Quin tipus de recomana-

cions ofereix BBVABconomy als clients permillorar la salut finan-cera?Presenta diferents plansde millora per a cadaclient basant-nos en eines

que els usuaris ja tenen al’abast. Una bona manerade controlar la despesa és,per exemple, creant pres-supostos. Qui vulgui apos-tar per l’estalvi, pot obriruna Cuenta Metas per es-talviar mes a mes senseesforç. Clients que tin-guin una despesa en habi-tatge superior a la reco-manada poden utilitzarBBVA Valora per tenir re-ferències de preu d’habi-tatges similars a la sevazona.

Un dels elements innova-dors és aquesta compara-ció sociodemogràfica.Com compara uns clientsamb els altres?Per exemple, un clientpot comparar el seu rebutde la llum amb el de per-sones que viuen a la ma-teixa zona, de la mateixaedat i amb ingressos sem-blants. La idea de teniruna solució que permeticomparar les despeses en-tre les persones del ma-teix perfil és donar alsclients una referència queels permeti avaluar si ladespesa que estan fent es-tà per sobre o per sota dela mitjana. ■

“Bconomy ajuda elclient a millorar la sevasalut financera”a BBVA Bconomy proposa al client mesures per millorar els seus hàbitsde comportament, i ofereix una anàlisi personalitzada de les sevesfinances que es reflecteix en un índex de salut financera

Manuel Moure. Director de productes digitals a BBVA

El banc al mòbil amb BBVA

El director de productes digitals de BBVA, ManuelMoure ■ REDACCIÓ

INFORMACIÓ ESPECIAL

Víctor Falguera Alcalde d’Albatàrrec

1-O · “Volem preguntar la gent, i això ho entén tothom” PRESSIONS ·“Queixar-se que et demanen explicacions no té sentit, va amb el càrrec”

es del 2013 és alcalded’Albatàrrec (Segrià).Milita a Demòcrates deCatalunya i va muntar

amb altres socis una assessoriade producció alimentària a laqual ara gairebé no es pot dedi-car perquè té dedicació exclusi-va a l’alcaldia. El seu discurs du-rant l’acte dels alcaldes de dis-sabte al Palau de la Generalitatva ser dels més aplaudits.

El tenia molt preparat?Anant cap a Barcelona vaig pen-sar en les coses que seria apro-piat de dir, i, com sempre passaen aquests casos [riu], arribat el

D

“Tenim l’obligaciód’escoltar tots els veïns”

David MarínLLEIDA

moment vaig acabar improvi-sant. Com que era l’últim, vaigvoler sortir també en defensadels mitjans de comunicació,amenaçats, perquè ningú no hohavia dit. Per cert, felicitats a ElPunt Avui per la modificació del’anunci, m’ha semblat brillant!A la meva generació ens van ex-plicar que en el franquisme elperiodisme eludia la censuraamb imaginació i molt humor.Doncs mira, ja hi tornem a ser.

Va parlar dels veïns del no. Comho han rebut, ells?Als pobles ens coneixem tots,de tota la vida, i els vincles per-sonals són molt intensos. Fins itot amb la gent de l’oposició, hitinc vincles molt estrets. Jo

m’he esforçat molt a explicar-los que només volem preguntara la gent, i això crec que ho en-tén tothom. Diumenge, una pa-drina de 80 anys, molt contrà-ria a la independència, m’ho vatornar a dir pel carrer: “Socmolt espanyola i la independèn-cia em sembla molt malament,però aniré a dir el que penso.” Siella no posa el paperet, ningú noho farà, i jo vull que ella i la restatambé siguin escoltats. Teniml’obligació d’escoltar semprel’opinió de tothom, i d’això trac-ta el que farem l’1 d’octubre.

El PSC es queixa de pressionsals alcaldes. Com ho veu?Jo crec que queixar-se que elsveïns et paren pel carrer no té

cap sentit. Un representant noes pot queixar d’això. Quan etdediques a política municipal,has de saber que els veïns t’atu-raran pel carrer, et trucaran acasa o a la feina, a qualsevol ho-ra, vindran a l’alcaldia a quei-xar-se... Si no estàs preparat, not’hi posis. I si la gent es queixaperquè has posat un fanal aquío allà, imagini’s per un assump-ta tan important com poder vo-tar en un referèndum. A les ciu-tats o els pobles grans, la pres-sió dels mitjans de comunicació

sobre els alcaldes és constant.Els petits potser no la tenim, pe-rò sí que tenim la personal, ladel veí que et trobes al bar o a lafeina. Sempre hem d’estar do-nant explicacions, i és el mésnormal.

Ja l’ha citat la fiscalia?Esperava que la citació m’arri-bés avui [ahir per al lector], peròencara no. Quan arribi, doncs hianiré, amb el convenciment queno he fet res mal fet, ni tan solsdes de punt de vista formal. ■

Víctor Falguera, alcalde d’Albatàrrec ■ EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 201720 | Nacional |

El govern de Barberà delVallès, fins ahir format perla Plataforma Ciutadanaper Barberà, que amb cincregidors té l’alcaldia,Junts per Barberà, forma-da per dos edils de la CUP idos de Podem, i ERC, ambdos més, s’ha trencat. Si lasetmana passada Junts iERC denunciaven que Pla-taforma havia incomplertel pacte de govern perquèno havia facilitat la cessióde locals per al referèn-dum, ahir els republicansanunciaven la marxa del’executiu local, i els edilsde Junts, acompanyatsdels diputats Eulàlia Re-guant (CUP) i Albano Dan-te Fachin (Podem) denun-ciaven l’enduriment de lacrisi després d’un edictede l’alcaldessa, Sílvia Fus-ter, en què recordava queles competències en matè-ria del referèndum les téalcaldia, i els incidents ques’han produït el cap de set-mana amb la retirada de

material relacionat fetaper la policia i la brigadamunicipal. Segons SandraRamos, regidora de Junts,preveuen demanar unajunta de portaveus extra-ordinària perquè no s’hafet cap en les darreres set-manes i s’ha bloquejat elfuncionament de l’Ajunta-ment. A banda, vam fer

una crida als ciutadans deBarberà a participar cadavespre en una enganxadade cartells. L’edil FabiàDíaz afirmava: “Tot i el de-cret seguim treballantperquè es faci el referèn-dum” i ajornaven, de mo-ment, fins al 2 d’octubre ladecisió de seguir o no al go-vern. L’alcaldessa puntua-

litzava ahir: “No he dit no ala cessió sinó que hemtransmès a la Generalitatun sí condicionat al fet queel referèndum sigui legal.”Fuster diu que està dispo-sada a negociar amb el go-vern per buscar una solu-ció, com s’ha fet amb Bar-celona, i defensava quel’Ajuntament funciona. ■

ERC deixa el govern deBarberà i s’aguditza la crisia Els republicans decideixen trencar amb la Plataforma Ciutadana per Barberà perquè no ha cedit localsper al referèndum a Junts per Barberà, format per CUP i Podem, es manté i treballa per garantir-lo

S. PérezBARBERÀ DEL VALLÈS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Membres de la CUP i Podem, ahir a l’ajuntament de Barberà ■ ACN

4partits van signar el pacte dea Barberà: Plataforma Ciuta-dana per Barberà, Junts perBarberà (CUP i Podem) i ERC.

L’alcalde de Mollet del Vallès,el socialista Josep Monràs,queda sense el suport externdel Partit Demòcrata per laseva negativa a col·laboraramb el referèndum de l’1d’octubre. Monràs, que go-verna en minoria, fins ara te-nia el suport des de fora del’executiu local del grup mu-nicipal de CiU i de Cs. El PDe-CAT li retreu que sigui undels alcaldes del PSC “méscontraris” al procés sobira-nista”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PDeCAT treuel suport external PSC de Mollet

El grup municipal d’ERC-MES-MDC de Tarragonapresentarà una moció enel ple del 28 de setembreen què conviden tots elspartits demòcrates –tantels favorables com els con-traris al referèndum– ademanar “la fi d’aquestarepressió judicial”. El por-taveu dels republicans,Pau Ricomà, confia que lamoció prosperi amb el su-port de totes les forces, in-

cloent-hi el PSC i Ciuta-dans. “Del PP no n’espe-rem res, ja que va ser unpartit fundat per set mi-nistres franquistes”, afir-ma.

Ricomà creu que la mo-ció és una invitació “a totsels demòcrates de l’Ajun-tament per posar fi a la re-pressió que està afectantdrets bàsics com els de re-unió, informació i expres-sió”.

Una vulneració delsdrets bàsics dels ciuta-dans. D’aquesta maneradescriu la CUP de Reus lesidentificacions fetes per laGuàrdia Urbana, abans-d’ahir, pel fet de fer cam-panya a favor de l’1-O i devotar sí, que van afectar

els membres del Bou deReus i militants del ma-teix partit, als quals tambévan requisar material. Se-gons la CUP, la policia lo-cal s’està extralimitant enles seves funcions, teninten compte l’acord de la Co-misión Nacional de Coor-dinación de la Policía Judi-cial, del 15 de juliol del2015, pel qual només po-den actuar com a policiajudicial la Policía Nacio-nal, la Guàrdia Civil i lespolicies autonòmiques.Per això la CUP reclama albatlle, Carles Pellicer, que“faci arribar a la fiscalia unescrit per deixar senseefecte l’actuació de laGuàrdia Urbana de Reuscom a policia judicial”.

L’alcalde Pellicer va anun-ciar ahir al vespre, precisa-ment, que recordarà a lafiscalia que els agents lo-cals no estan facultats per

fer de policia judicials i me-nys encara perseguir acti-vistes ni per incautar ma-terial relacionat amb el re-ferèndum. ■

Moció a Tarragona perposar fi a la repressió

Infocamp / ReusdigitalTARRAGONA/ REUS

a La CUP de Reusexigeix que la GuàrdiaUrbana deixi d’exercirde policia judicial

El grup municipal d’ERC de Tarragona va convidar tots elspartits demòcrates a condemnar la “repressió judicial” ■ J.C.

l procés català estàsacsejant l’esquerraespanyola. Està sepa-

rant el PSOE i Podem. Des-prés d’un llarg temps dediscrepància, intentavenreconstruir les seves rela-cions per batre Rajoy. Da-vant l’1 d’octubre, PedroSánchez va al costat de Ra-joy en defensa de la legali-tat vigent tot i que demanamés autogovern. Per la se-va banda, Pablo Iglesias ca-mina al costat de l’alcal-dessa Ada Colau defensantl’1-O com una mobilitzacióciutadana. Pedro Sánchezespera treure profit electo-ral de l’actual crisi instituci-onal. El PSOE va fent pas-sos per signar la pau ambel PSC. Ambdós partits co-incideixen i estan d’acordque Puigdemont i Rajoyhan de posar “el compta-dor a zero” per començar anegociar. Això voldria dirque el govern català accep-taria desconvocar l’1 d’oc-tubre. Fet que ara per araes veu impossible a les filessobiranistes. Amb tot, laposició del PSC davant del’1-O ha servit per estrènyerlligams amb el PSOE.

A Pablo Iglesias el pro-cés català li està compli-cant la carrera. D’una ban-da voldria estar al costatdel referèndum per la mo-bilització que suposa con-tra el govern central, i del’altra el separa d’algunesconfluències del seu partitque són partidaris de launitat d’Espanya. Una veri-table esquizofrènia queahir va solucionar convo-cant una reunió d’alcaldesde tot Espanya en contrade les accions judicials alsajuntaments.

Encara que arribi tard iamb l’esquerra espanyoladividida, hi ha hagut unlleuger tomb d’actitud ques’ha vist a l’acte prohibitpel jutge a Madrid pel dreta decidir català. L’esquerraespanyola, en aquest casbàsicament republicana, vavoler demostrar que estàd’acord amb la convocatò-ria d’un referèndum ambgaranties per conèixer lavoluntat dels catalans. Onés l’esquerra espanyola? Espregunten molts ciuta-dans...

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

L’esquerraespanyola

LluísFalgàs

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 2017

La intervenció de la Guàr-dia Urbana en un conjuntd’actes en favor del refe-rèndum que s’han dut aterme aquest cap de set-mana a Barcelona ha pro-vocat l’enèsima contro-vèrsia política del curs so-bre el grau d’implicació del’Ajuntament de la capitalcatalana en el procés sobi-ranista. A formacions comel PDeCAT o la CUP les hasorprès que, després quel’alcaldessa, Ada Colau,hagi assegurat que facili-tarà la celebració de l’1-O,el cos policial hagi protago-nitzat diverses actuacionsconsiderades no precisa-ment protocol·làries i da-vant les quals el governmunicipal ha respost ambmissatges de suport. Tantés així que ambdós partitsdemanaran explicacionssobre quines ordres tenenels agents respecte aaquesta qüestió per partdels seus responsables po-lítics.

Retirada de materialpro referèndum a la ram-bla del Poblenou o en unaparadeta del PDeCAT ins-tal·lada divendres al barride Sant Antoni; irrupcióen un acte celebrat dissab-te a Sant Andreu, i que vaacabar amb un militant dela CUP detingut, o les su-posades diligències ober-

tes –oficialment això en-cara no està aclarit– con-tra la regidora de la forma-ció anticapitalista MariaRovira per haver pres parten un altre míting, són al-gunes de les accions prota-gonitzades en les últimeshores pel cos i que han en-cès el discurs del bloc sobi-ranista. “La Guàrdia Urba-na ha de saber si la sevaprioritat és perseguir per-sones que posen la paradai un punt d’informació so-bre el referèndum o si ésuna altra com ara vetllar

per la seguretat i el tràn-sit”, es preguntava ahir, demanera retòrica, el porta-veu municipal del PDe-CAT, Jaume Ciurana. Ele-vant el debat a un pla mésgenèric, també va criticarel rol que està jugant Colauen el procés i que va exem-plificar en la seva partici-pació dissabte en l’acte desuport dels alcaldes a l’1-O,on va exercir d’amfitrionaperò sense entrar al Palaude la Generalitat. “No vaser qüestió, només, de norecórrer uns metres, sinó

de l’abisme del grau decompromís respecte alsseus homòlegs”, va censu-rar Ciurana.

Pel que fa a la CUP, la re-gidora Maria Rovira va de-nunciar “l’estat d’excepcióencobert que estem vivinta la ciutat en contra de per-sones i col·lectius que de-fensem el dret a votar”, itambé va apel·lar “a un go-vern (el de Colau) teòrica-ment d’esquerres” perquèproclami públicament “siestan a favor d’aquesta de-riva autoritària o a favor dela llibertat ideològica”. Perrefermar aquesta posició,la formació presentarà

avui una pregunta a la co-missió de Presidència persaber quines directrius es-tà donant el govern al cos,“ja que el tancament de fi-les que hi ha hagut per partde l’executiu ens fa pensarque potser sí que hi ha unaordre directa per la mane-ra com estan actuant”, vamanifestar Rovira.

La resposta per part defonts de l’Ajuntament,ahir, va ser que el cos actuaen funcions de policia judi-cial per ordre de jutges i fis-cals, i no del govern muni-cipal. ■

F.E.BARCELONA

Pressió a Colau pel setge dela Guàrdia Urbana a l’1-Oa El PDeCAT i la CUP insten l’alcaldessa a aclarir les ordres que rep el cos arran de la seva irrupcióen diversos actes pro referèndum a La policia recorda que actuen per ordre de la fiscalia

Enmig d’aquesta polèmica,ahir es va saber que l’empresapública Transports Metropoli-tans de Barcelona (TMB) haretirat tota la publicitat delmetro i els autobusos relacio-nada amb el referèndum. Se-gons han reconegut fonts deTMB, la Guàrdia Urbana haviaobert diligències per la pre-sència d’aquests anuncis, i enel cas del suburbà el contracteper lluir-los ja havia expirat.

Agents de la Guàrdia Urbana obrint diligències i confiscant material dissabte en una parada del PDeCAT ■ PDECAT

Ara ja no en queda cap. El fet,però, que hagi estat justamentla mateixa Guàrdia Urbana quihagi aixecat acta contra unaempresa que, de facto, estàcontrolada pel mateix Ajunta-ment de Barcelona ahir ja vaaixecar crítiques de forma-cions com el PDeCAT. La pre-sència d’aquesta publicitat jahavia estat denunciada, però,en sentit contrari, per partitscom ara el PP.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sense publicitat en el transport

“La Guàrdia Urbanaha de saber si la sevaprioritat és perseguirl’1-O o la seguretat”Jaume CiuranaPORTAVEU DEL GRUP DEL PDECAT AL’AJUNTAMENT DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ens ha sorprès eltancament de files delgovern municipal ambl’actuació del cos”Maria RoviraREGIDORA DE LA CUP-CAPGIREMBARCELONA

La ministra d’Ocupació iSeguretat Social, FátimaBáñez, va admetre ahirque una hipotètica inde-pendència de Catalunya iel consegüent trencamentde la caixa única de la Se-guretat Social és el “majorrisc” per a Catalunya però

també per a l’Estat. La mi-nistra hi va afegir, però,que en aquest escenari se-rien els pensionistes cata-lans els més perjudicatsper aquest trencament dela caixa única ja que, se-gons Báñez, el dèficit deCatalunya amb la Segure-tat Social puja a 4.700 mi-lions d’euros, cosa que su-posaria el 25% del dèficit

total del sistema.Báñez va afirmar que és

gràcies a la caixa únicaque els pensionistes cata-lans poden cobrar perquèaquest dèficit és assumit“solidàriament” per la res-ta dels treballadors de l’Es-tat. Feta l’alerta la minis-tra va voler, però, deixarclar que els pensionistescatalans (1,5 milions) no

tenen risc de deixar de co-brar mentre Catalunyaformi part d’aquest siste-ma de caixa única que esreequilibra entre les apor-tacions dels treballadorsdels diferents territoris.Aquest sistema, hi va afe-gir, dona confiança alspensionistes “visquin onvisquin”. Segons els càlculsde Báñez, el dèficit catalàamb la Seguretat Social esva situar entre el gener i eljuliol en 1.900 milionsd’euros, dels quals 1.400milions corresponen a lademarcació de Barcelona,una de les més deficitàriessegons Báñez. ■

Báñez admet el risc per ala Seguretat SocialRedaccióBARCELONA

La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, alerta que el dèficitde Catalunya és de 4.700 milions ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 201722 | Nacional |

l Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya va recla-mar ahir a la Guàrdia Civilque investigui si, després del

tancament per ordre judicial dewebs relacionats amb el referèn-dum, la Generalitat n’ha activat al-tres de noves per vehicular la cele-bració del referèndum. El cert ésque, actualment, la xarxa ofereixdiverses opcions per esquivar elsentrebancs judicials i tecnològics iaccedir als continguts del web refe-rendum.cat, que han estat deguda-ment replicats en diferents llocs.Qui ho ha fet? S’han sentit teoriesde tota mena, des de la mateixa Ge-neralitat fins a un grup de hackerssubcontractats, però la més plausi-ble apunta, de fet, al veritable mo-tor del procés: la iniciativa popular.

Obligar a desactivar el domini al’empresa maresmenca que l’haviacontractat va matar el gos, però nova posar fi a la ràbia. Tampoc no hova fer obligar els grans operadorsd’internet a bloquejar l’accés a de-terminats webs. Internet és i volser un espai de llibertat i posar-hitanques és impossible. D’aquí quehagin sortit una gran quantitat dellocs web que repliquen, com si estractés d’un mirall, el contingut del

E

web original. Com que es tractad’un web amb continguts estàtics,que no executa cap aplicació, no ésuna tasca excessivament complica-da si es disposa d’uns coneixe-ments mínims. La llista és molt àm-plia i canviant, però algunes de les

adreces que estaven operativesahir a la nit són referendumcat.cat,ref1oct.org o la paraula “referen-dum” seguida de terminacions tandiverses com “.ninja”, “.party”, “.lo-ve”, “.rip”, “.voto”, “.legal”, “.fun”,“.pro”, “.works” o “.fyi”. Tot apunta

que emprendre accions per tancaraquests webs serà molt més com-plicat, ja que previsiblement nohauran estat registrades a l’Estat is’hauria de fer amb la connivènciade les entitats que gestionen elsrespectius dominis.

Encara, però, hi ha una darreramanera d’accedir als continguts delweb del referèndum. El webref1oct.eu ha estat capat al territo-ri estatal, però es pot continuarconsultat des de la resta del món.Per tant, només cal utilitzar unproxy que simuli que som a un altrelloc per navegar lliurement, i es potfer senzillament amb webs comproxysite.com.

Sigui com sigui, el tancament dewebs de contingut polític no teniaprecedents a l’Estat espanyol, mo-tiu pel qual la Fundació .cat ha con-tactat amb l’Icann, l’organisme queaprova i controla els dominis d’in-ternet, per expressar-li el seu te-mor amb relació a la pèrdua de lli-bertats a la xarxa. “S’ha vulnerat lallibertat d’expressió, de mostrarcontinguts lícits, d’informació nodelictiva a espai d’internet”, indicael seu director general, EduardMartín. Pel també degà del Col·legiOficial d’Enginyeria en Informàticade Catalunya, tot plegat és “unaqüestió de desgast, com un joc delgat i la rata que no s’acaba mai”. ■

Internet no admet tanquesSOLUCIONS · Tot i una nova ofensiva judicial per tancar els webs del referèndum, la xarxa disposa d’alternatives fàcils perconsultar-los còmodament PREOCUPACIÓ · Alerten l’Icann de la pèrdua de llibertat a la xarxa arran de les clausures

El web delreferèndum es potconsultar gràcies ales múltiples còpiesque n’hi ha ■ X.A.

Xavi AguilarBARCELONA

“A mesura que s’apropauna certa data, augmentala bel·ligerància contra elssistemes informàtics de laGeneralitat”, constatavaahir el secretari de Tele-comunicacions, Ciberse-guretat i Societat Digital,Jordi Puigneró, durant lainauguració de l’Agènciade Ciberseguretat de Cata-lunya. Puigneró va expli-car que en la primera quin-zena de setembre els ci-

beratacs s’han incremen-tat en un 200% amb rela-ció al mateix període del’any passat i que els ciber-incidents han crescut un16%. La diferència entreels uns i els altres és que elsprimers, en ser de baixaintensitat i sofisticació,són refusats automàtica-ment pels sistemes de pro-tecció de la Generalitat,mentre que els incidentsreclamen la implicaciód’un analista per valorarl’amenaça i respondre-hi.

El secretari de Ciberse-guretat no va voler preci-sar quines eren les conse-lleries o els departamentsmés atacats, però sí que vaassenyalar que els darrerssis anys han fet front a 450

milions d’atacs i 25.000 ci-berincidents. La crisi mésimportant va tenir lloc, cu-riosament, durant la con-sulta del 9-N: “Va ser el pit-jor ciberatac que ha patitmai Catalunya.”

Tot fa pensar, doncs,que amb vista a l’1-O la si-tuació es podria repetir iagreujar, però el presidentde la Generalitat, CarlesPuigdemont, es va mos-trar tranquil. “El risc zerono existeix, però estempreparats per al que vin-gui. Aquest vol ser i seràun país cibersegur”, va dir.

La nova agència deciberseguretat disposad’unes 120 persones pres-tant-hi servei i té un pres-supost de 7,5 milions d’eu-

ros, que hauria de créixernotablement durant elspròxims anys.

Visita inesperadaPuigneró acabava de mos-trar ahir les instal·lacionsde la nova infraestructurad’estat a Puigdemont

quan una secretària judi-cial es va presentar perlliurar-li la notificació delTC relativa a la celebraciódel referèndum. Puigneróva fer-li saber que l’aten-dria un cop acabés l’acte–els periodistes feia unahora que esperaven l’inici

de la roda de premsa– i liva demanar vint minutsde marge, però la secretà-ria judicial va negar-se aesperar i va marxar senselliurar la notificació, peròobrint, això sí, una diligèn-cia negativa al secretari deCiberseguretat. ■

a S’han incrementaten un 200% ambrelació al setembre del’any anterior

X.A.BARCELONA

Els ciberatacs contra laGeneralitat es disparen

Puigneró i Puigdemont, durant la visita a les instal·lacions ■ JORDI BEDMAR

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE SETEMBRE DEL 2017

ascut a Buenos Airesel 1974, Rodríguez Ye-bra pertany a la planti-lla de l’influent rotatiu

argentí La Nación des dels anysde la facultat. Fa cinc anys vaassumir la corresponsalia i dis-tribueix el seu temps entre Ma-drid i Barcelona.

Com veuen el conflicte des del’Argentina?Ho veiem com un conflicte mo-dern i sense un precedent pro-per. Des de fa poc, s’està obser-vant com un conflicte que po-dria derivar en una crisi greu.He vist les darreres Diades, pe-rò he de confessar que des delmeu país es creia que la cosas’acabaria evaporant. Els dar-rers mesos han demostrat queés una cosa més seriosa.

Es produeix la paradoxa a l’Es-tat espanyol que, quan els mit-jans introdueixen el tema deCatalunya, l’audiència cau enpicat. A l’Argentina també?Per a l’Argentina, Espanya ésmolt important, i hi ha moltsdels nostres lectors que ho se-gueixen. És un tema viu i, quansorgeix una notícia forta, inte-ressa força. Als webs resulta

N

DISTÀNCIA · “La majoria dels països adopten la posició que és un afer intern,però ningú sap on acabarà la cosa” 1-O · “Tard o d’hora, algú haurà de fer sortir lesurnes” SOLUCIÓ · “Perquè les coses canviïn, hauran de canviar els dos governs”

Martín Rodríguez YebraCorresponsal a Barcelona i Madrid del rotatiu argentí ‘La Nación’

ENS MIREN

“Es percepla incertesaque passarancoses, i aviat”

David CastilloBARCELONA

comprovable. No és una notíciade cada dia, perquè molts lec-tors es perden amb els detalls,però sí que els esdevenimentsimportants ens sobten. De fet,em demanen articles i cròni-ques sovint. En els últims dies,però, sempre hi ha notícies dig-nes de menció i he viatjat a Bar-celona sovint. Durant els anysanteriors, semblava que la cosaavançava un pas i en feia tresenrere. Ara la sensació és que elconflicte s’està movent amb for-ça. Es percep la incertesa quepassarà alguna cosa i que passa-rà aviat. D’aquí a quinze diespassaran coses importants i to-tes les opcions estan obertes.

‘La Nación’ ho ha tractat desdels editorials?Sí, fa una setmana hi va haverun editorial duríssim contra elprocés català. Alguns dels meusinformadors independentistesestaven indignats. L’editorialreflectia més l’opinió del que po-dria pensar el govern d’Espa-nya; és a dir, era crític contra elgovern català. Tampoc és un te-ma que estigui sortint cada diani que tingui unes directrius iuna cobertura específiques, pe-rò el diari va prendre posició afavor de l’Estat.

Ho veuen com un afer intern?

La majoria dels països estanadoptant aquesta posició: unafer intern d’Espanya en el qualno ens hem de ficar, però ningúsap on acabarà la cosa. El governactual de l’Argentina té molt bo-nes relacions amb el d’Espanya iestic segur que, si Madrid dema-nés suport, li’n donarien. De mo-ment no han tingut aquesta ne-cessitat, però tot canvia amb ra-pidesa. De fet, Junqueras va sera Buenos Aires i no es va viurecap situació conflictiva. Del quesí que estic segur és que l’esce-nari canvia i veurem en quinasituació estem d’aquí a quinzedies si hi ha la possibilitat que esprodueixi la votació i si el Parla-ment català fa una declaració desobirania. Em sembla naturalque sigui així, perquè és un con-flicte en evolució i no ens podemtancar a nous escenaris.

També és paradoxal que Jun-queras faci una exhortació alsfavorables al no...És el principal punt feble del re-ferèndum, i Junqueras preteniatransformar la tendència. El queli interessa és una mobilitzacióàmplia. Amb una participaciódel 80% de l’electorat i guanyantun 53% versus un 47%, serà di-fícil fer-hi objeccions. El proble-ma és aquí: necessiten el vot delno perquè atorgui identitat al sí.

El hàndicap serà una participa-ció escassa.

Un hàndicap serà també la difi-cultat de votar.Efectivament. Les mesures debloqueig dels últims dies són di-ferents de l’actitud més passivaobservada fins ara. L’anunci deMontoro d’intervenir els comp-tes també és un canvi d’estratè-gia important.

Es votarà?Em fa la impressió que es podràvotar; el que no tinc tan clar és sis’aconseguirà que sigui una vota-ció àmplia i fàcilment verificable.Si es fa en un poble i en un altreno, o poc a les ciutats grans, elreferèndum no tindrà garanties.El partit es jugarà en aquestescircumstàncies. Tot queda en

funció que l’1 d’octubre hi hagiurnes al carrer i moltíssima gentvotant. Em costa fer un pronòs-tic, perquè està tot enrarit, co-mençant pel fet que ningú sàpigaon són les urnes ni què passaràquan es descobreixin. En algunmoment, algú haurà de fer-lessortir. Si no hi són, no es podràvotar. La imatge de la policia con-fiscant urnes serà delicada.

Quina seria la solució?Perquè les coses canviïn, hau-ran de canviar els dos governs.No crec que Rajoy estigui en si-tuació de negociar cap acordque pugui constituir una majo-ria a Catalunya, ni tampoc queJunts pel Sí pugui ser l’interlo-cutor per arribar a un acord, nique sigui per pactar un referèn-dum d’autodeterminació. L’ac-tual és una mesa impossible,tot i que costa imaginar que ungovern espanyol accepti obriraquesta porta. Només amb dosmilions de vots i una participa-ció escassa, tampoc crec que elgovern català pugui arribar auna situació sostenible. Semblaque el tancament actual dina-mitarà els dos governs. Crecque, en un termini no gairellarg, el govern espanyol hauràd’acceptar grans concessionsd’autogovern per a Catalunyaper tal de continuar units. ■

Des de fa cinc anys, el periodista argentí Martín Rodríguez Yebra estàanalitzant l’evolució del procés d’autodeterminació a Catalunya ■ ‘LA NACIÓN’

❝Necessiten el votdel no perquè atorguiidentitat al sí. Elhàndicap serà unaparticipació escassa