UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

1

POLITICA I TERRITORI

1. CONCEPTES BÀSICS:

a. ESTAT

b. NACIÓ

c. ESTAT NACIONAL

d. ESTAT PLURINACIONAL

e. NACIONS SENSE ESTAT

f. FRONTERA

i. FRONTERA NATURAL

ii. FRONTERA CONTRACTUAL

iii. FRONTERA CONFLICTE

iv. FRONTERA COL·LABORACIÓ

g. ESTAT UNITARI: CENTRALISME

h. ESTAT DESCENTRALITZAT

i. ESTAT FEDERAL

j. ESTAT CONFEDERAL

k. LA JERARQUIA ENTRE ESTATS

2. ORGANITZACIÓ POLÍTICA Y TERRITORIAL D’ESPANYA a. ARRELS HISTÒRIQUES

b. LA CONSTITUCIÓ DE 1978

c. CONVOCATÒRIES ELECTORALS

d. EL SISTEMA ELECTORAL: LA LLEI D’HONT

e. EL PODER LEGISLATIU

f. EL PODER EXECUTIU

g. EL PODER JUDICIAL

3. ENTITATS TERRITORIALS

a. LA COMUNITAT AUTÒNOMA

i. INSTITUCIONS: PARLAMENT, CONSELL DE GOVERN, PRESIDÈNCIA, TRIBUNALS DE JUSTÍCIA

ii. COMPETÈNCIES: EXCLUSIVES, DELEGADES, COMPARTIDES,...

b. LA PROVÍNCIA

c. EL MUNICIPI

d. ALTRES ENTITATS TERRITORIALS

4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE CATALUNYA

a. ARRELS HISTÒRIQUES

b. ESTATUT D’AUTONOMIA

c. ÒRGANS POLÍTICS: PARLAMENT, GOVERN, PRESIDÈNCIA, CONSELL EXECUTIU

d. PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT

e. ENTITATS TERRITORIALS: PROVÍNCIA, COMARCA, MUNICIPI

f. LES VEGUERIES.

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

2

1. CONCEPTES BÀSICS: a. ESTAT: És una unitat político-administrativa independent, establerta en un territori delimitat,

habitada per una població, i amb un poder jurídic institucionalitzat.

El model d’Estat actual està constituït per tres pilars bàsics:

- TERRITORI: part de la superfície terrestre, limitada socialment o política mitjançant

fronteres administratives o barreres sòcio-culturals, i ocupada per una determinada

població. L’Estat hi exerceix el seu domini polític: no hi ha Estat sense territori.

- POBLACIÓ; formada pels ciutadans de l’estat.

- SISTEMA LEGAL I JURÍDIC que regula

a. la forma de govern,

b. els drets i les obligacions dels ciutadans

c. sistemes democràtics separació de poders i les seves institucions.

d. Els estats s’atribueixen el dret exclusiu per desenvolupar unes funcions

relacionades amb la sobirania:

i. La defensa del territori

ii. L’ús de la força

iii. La recaptació de tributs i impostos

iv. L’administració de justícia

v. La representació internacional

vi. L’ordenació interior de l’economia

vii. Proporcionar diversos serveis: ensenyament públic, sanitat pública,

ordenació territorial, construcció de grans infraestructures, etc.

b. NACIÓ: conjunt de persones (poble) amb fonaments ètnics comuns, que parlen la mateixa llengua,

amb el mateix context cultural, amb el mateix sistema de vida i història comuna.

Als elements de l’estat, la nació hi afegeix la consciència de pertànyer a... (orgull nacional, identitat

nacional, sentiment nacional). Així, el nacionalisme té com a projecte polític un Estat per a una

Nació.

c. ESTAT NACIONAL: identificació toral entre estat i nació: Islàndia

d. ESTAT PLURINACIONAL: amb minories nacionals identificables com RFRussa.

e. NACIONS SENSE ESTAT: Kurds, palestins,

tibetans

http://www.mondivers.cat/spip.php?rubrique30 (naciopèdia)

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

3

f. FRONTERA: límit entre dues formacions politicoterritorials o dos estats.

Són essencials.

El món és un món d’estats, un món de fronteres ja que la frontera permet l’existència física de

l’estat.

Són productes històrics: fruit d’un acord o d’una imposició.

En geografia cal considerar la seva tipologia morfològica i la seva funcionalitat.

TIPOLOGIA MORFOLÒGICA

i. FRONTERA NATURAL: És aquella marcada o recolzada en un accident físic (riu Miño i

Pirineus).

ii. FRONTERA CONTRACTUAL és aquella on la voluntat de l’ésser humà és l’element

determinant, tot i que sempre ho és. Això origina formes arbitràries (geomètriques) com a

l’Àfrica. Generen grans conflictes.

FUNCIONALITAT considera la frontera com a element organitzador de l’espai. Així serà un element

segregador o integrador.

iii. FRONTERA CONFLICTE o BOUNDARY: la frontera segrega, és un obstacle i evidencia que no

hi ha bones relacions. EUA-Mèxic, Corea Nord-Sud

iv. FRONTERA COL·LABORACIÓ o FRONTIER com a element integrador que afavoreix les

relacions. És un element de convergència, cooperació (EUA-Canadà).

g. ESTAT UNITARI: França, Portugal, Txèquia, Finlàndia. La seva forma d’organització és el

CENTRALISME. L’acció política rau en un govern únic (central). Només existeix un únic centre de

poder. No hi ha unitats menors amb personalitat pròpia. Ara bé, no hi ha estats unitaris purs ja que

sempre hi ha certa descentralització (ajuntaments).

h. ESTAT DESCENTRALITZAT: Espanya, Itàlia, Irlanda, Suècia, Regne Unit.

Model intermig entre federal i unitari: hi ha un poder d’àmbit nacional a la capital i poders d’àmbit

regional amb competències atorgades. Així hi ha unitats subestatals (autònomes), però una única

sobirania (de l’Estat).

i. ESTAT FEDERAL: RFRussa, RFA, EEUU, Mèxic. Es produeix una repartició del poder entre l’estat

central i els diversos estats o territoris federats. El principal problema és la delimitació de les

competències.

El govern federal és subjecte sobirà en àmbit internacional (política exterior, defensa, comerç

internacional) i en temes d’interès comú (política monetària).

Els governs estatals actuen en afers locals com l’educació, la cultura, l’habitatge, ...

j. ESTAT CONFEDERAL: La Confederació Helvètica (Suïssa). És un pacte internacional entre estats, que

crea una unió de

caràcter permanent.

El principi bàsic és la

igualtat de cadascun

dels estats. Cada Estat

manté la seva

sobirania i

independència.

És un sistema poc

utilitzat i en crisi des

del XIX: de fet la

Confederació

Helvètica és més un

estat Federal.

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

4

k. LA JERARQUIA ENTRE ESTATS. Hi ha Estats més poderosos que d’altres i la GEOPOLÍTICA intenta

explicar PER QUÈ i analitza les relacions entre els diferents estats.

Cal considerar una combinació d’elements:

- RECURSOS NATURALS

- GRAU DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

- POBLACIÓ: QUANTITAT I GRAU DE QUALIFICACIÓ

- POSICIÓ GEOGRÀFICA:

a. ABSOLUTA: COORDENADES GEOGRÀFIQUES

b. RELATIVA: context socioeconòmic de la zona on es troba.

Causes dels conflictes geopolítics:

- Diversitat cultural /nacional: Euskadi, Bretanya, Catalunya, Còrsega, Escòcia,

Flandes, Valònia, Balcans, Ucraïna, Palestina, Berbers, Talibans, Hutus i Tutsis, ...

- Desequilibris de recursos: Àfrica subsahariana, el Darfur (guerra de l’aigua)

- Qüestions religioses (fonamentalisme islàmic)

- Problemes fronterers

- Repressions polítiques

2. ORGANITZACIÓ POLÍTICA Y TERRITORIAL D’ESPANYA

a. ARRELS HISTÒRIQUES.

Romans: Províncies (Tarraconensis, Carthaginensis, Baetica, Lusitania i Gallaecia).

Època Medieval es van crear regnes peninsulars, que van ser units en l’època dels RRCC, creant-se

una federació d’Estats.

Època Moderna: amb els Borbons s’imposa un model centralista.

Segle XIX i la creació de l’Estat Liberal: tendència centralista. Javier de Burgos crea la divisió

provincial (1833), base de l’actual. Volia:

- Servir a l’Estat central

- Afavorir l’administració del territori

- Uniformitzar

A finals del XIX creixen les demandes descentralitzadores, primer els federalistes (I República) i

després autonomistes (catalanistes).

Segle XX: Amb la II República s’arriba a un intent de descentralització. S’aconseguí l’autonomia de

Catalunya, País Basc i Galícia (CCAA històriques).

Franquisme: tornada al centralisme (“una grande y libre”). La dictadura va practicar un model

centralista, unitarista i excloent. Va reprimir qualsevol forma de nacionalismei l’ús de llengües

pròpies diferents al castellà.

b. LA CONSTITUCIÓ DE 1978

Amb la mort de Franco (1975) s’inicia el procés de transició política que culmina amb l’aprovació de

la Constitució de 1978. Aquesta defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret, i la forma

de govern és la monarquia parlamentària (el rei regna, però no governa).

És la llei fonamental del país.

Estableix la sobirania nacional i la separació de poders.

És una democràcia representativa, no directa: els majors de 18 anys voten i deleguen en uns

representants.

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

5

c. CONVOCATÒRIES ELECTORALS. A Espanya hi ha quatre tipus de convocatòries electorals:

- Eleccions generals (Congrés –President del govern, Govern- i Senat) Cada 4 anys.

- Eleccions autonòmiques (Parlament-President, Govern). Cada 4 anys

- Eleccions municipals (Ajuntament –Alcalde, Govern Municipal-.) Cada 4 anys.

- Eleccions europees (Parlament europeu) Cada 5 anys.

Que qui com, votem? El sistema electoral es podria millorar molt.

http://www.youtube.com/watch?v=QvmJGhWtIx8 (31´28´´)

d. EL SISTEMA ELECTORAL: LA LLEI D’HONT

http://cadpea.ugr.es/Doc_AtribucionEsc.aspx

http://www.youtube.com/watch?v=0-HkiOiPa1U

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

6

e. EL PODER LEGISLATIU:

CORTES GENERALES: Congrés dels Diputats i el Senat.

CONGRÉS DELS DIPUTATS o CAMBRA BAIXA

- té el poder de legislar

- format per 350 diputats

- Província: circumscripció electoral

- El rei, prèvia consulta amb els

partits parlamentaris, proposa un

candidat a la Presidència de

Govern.

- Regula i controla el Govern

(mocions de censura)

- Aprova les lleis i els pressupostos

de l’Estat

SENAT o CAMBRA ALTA

- Cambra de representació territorial

- Duplica les funcions del Congrés

- Revisa les propostes legislatives que prèviament han passat pel Congrés dels

Diputats, però és el Congrés qui aprova els textos definitivament.

- En política exterior, el senat pot autoritzar o denegar la ratificació de tractats

internacionals.

- Cada comunitat autònoma designa un senador, i un altre més per cada milió

d’habitants de la comunitat.

- Sistema d’elecció: llistes obertes. Els votants elegeixen tres noms de cada llista i els

més votats seran senadors.

- A cada província s’elegeixen quatre senadors, i a les províncies insulars, 3 per cada

illa gran i 1 per cada illa petita.

f. EL PODER EXECUTIU

El Congrés tria el President de Govern i aquest nomena els seus ministres poder executiu.

El President governa, però és controlat per les Corts.

El President està facultat per dissoldre les Corts i convocar noves eleccions.

- dirigir la política de l’Estat.

- administrar-ne els recursos.

- establir la defensa nacional i les

relacions exteriors.

- executar les lleis.

- promulgar decrets.

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

7

g. EL PODER JUDICIAL

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de

govern suprem dels jutjats i tribunals que integren el poder

judicial.

Hi estan subordinats

- el Tribunal Suprem,

- l’Audiència Nacional i

- els Tribunals Superiors de Justícia (un a cada

comunitat autònoma).

La seva funció principal consisteix en

- garantir la independència dels jutges en l’exercici de la funció judicial.

Integrat pel President del Tribunal Suprem i vint membres designats per les Corts Generals i

nomenats pel rei per un període de 5 anys.

De fet, és un organisme molt dependent del poder executiu i dels partits polítics, com passa amb els

altres tribunals importants.

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

8

3. ENTITATS TERRITORIALS

El títol VIII “sobre l’organització territorial d’Espanya” estableix que l’Estat espanyol s’organitza

territorialment en municipis, províncies i CCAA.

Així, hi conviuen 3 tipus d’administració pública: local, autonòmica i central.

a. LA COMUNITAT AUTÒNOMA

La Constitució del 1978 va reconèixer Espanya com un Estat unitari no centralista, i va establir que

les nacionalitats i les regions disposessin d’un principi d’autonomia.

Condició juridicopolítica d'aquelles entitats o d'aquells organismes que, dins l'estructura

constitucional d'un estat, tenen la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.

L’Estat queda dividit en 17 autonomies + 2 ciutats autònomes.

Les CCAA són la principal novetat de la Constitució de 1978, que tracta de donar resposta a la

pluralitat nacional de l’Estat.

El principi d’autonomia es va estendre a tot el territori: cafè per a tothom.

Les CCAA es poden diferenciar tres grans grups, tenint en compte com van aconseguir la seva

autonomia:

- Comunitats que hi van accedir per l’article 151. Són les Comunitats Històriques, de

via ràpida, aplicada a Catalunya, País Basc i Galícia.

- Comunitats que van ser assimilades a aquest article: Andalusia

- Comunitats a través de l’article 142 o via lenta.

- No oblidar les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Comunidades autònomes. http://www.youtubes.com/watch?v=zylbZ1nOX0c (2´04´´)

http://www.websaber.es/geografia/espana/mapas/comunidadesespanaejercicio.htm

La configuració definitiva de les CCAA recull en gran mesura l’organització històrica de l’Edat

Moderna, basant-se en els regnes medievals (Catalunya, País Basc, Galícia, Navarra, Andalusia,

Aragó, País Valencià, Balears, Astúries,...).

En el cas d’altres CCAA es van utilitzar criteris geogràfics: Cantàbria, La Rioja, ...

Més dificultat va presentar el disseny autonòmic de la gran unitat històrica castellana i s’hi van

utilitzar criteris històrics, geogràfics o polítics (Madrid).

ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA

Cada comunitat està regida per un estatut, en el qual s’estableixen les característiques del

Parlament, el Govern i l’Administració pública autonòmica, i pel qual es negocia amb el govern

central les competències a gestionar i el finançament.

LES COMPETÈNCIES

Poden ser de diversos tipus:

- El govern central dicta la llei marc i la CA la desenvolupa (compartides).

- El govern central delega totalment una competència a la CA (exclusives).

- La CA únicament executa una llei totalment desenvolupada per l’Esta (executives).

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

9

LES INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES

- Parlament o Assemblea, triat per sufragi universal, legisla en allò que té

competències.

- Consell de Govern, que executa i administra.

- Presidència. Màxima representació de l’autonomia. Cap del govern autònom, amb

poder executiu.

b. LA PROVÍNCIA

La província és una “entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de

municipis”.

Actualment les províncies:

1) Són la divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat.

2) Són l'entitat local de rang més alt.

3) Són la circumscripció electoral de l'Estat.

Les províncies són la divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat. És a dir, és la divisió

territorial perquè l’administració central de l’Estat pugui complir les seves activitats.

Cal recordar que l’Estat central exerceix les competències exclusives sobre 32 matèries, com ara

emigració, defensa, hisenda general..., de les quals s’encarrega el subdelegat del govern a cada

província (antic governador provincial).

Les Delegacions i Subdelegacions del Govern i dels diferents ministeris són òrgans de l’Administració

central de l’Estat que tenen un marc d’actuació provincial.

Les províncies també són l'entitat d'administració local de rang més elevat. Ha de cooperar amb els

municipis a través de les diputacions provincials. Del govern de les províncies s'encarreguen les

diputacions provincials o d’altres corporacions de caràcter representatiu.

La diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcter representatiu i d’elecció indirecta. És

formada pels diputats provincials, triats pels càrrecs municipals de la província.

La diputació provincial coordina els serveis municipals, ajuda als municipis de menor capacitat

econòmica i presta serveis públics supramunicipals. Per tal de complir aquestes funcions, municipis i

diputacions es nodreixen fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i les

CCAA.

Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funció electoral, ja que són circumscripcions

electorals:

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

10

Distribució d’escons per província, 2012

http://elmapacomaexcusa.blogspot.com.es/2012_11_01_archive.html

c. EL MUNICIPI

- Els municipis són “l'ens menor territorial primari”. La constitució garanteix l’autonomia dels municipis, que tenen

personalitat jurídica plena.

- Els ajuntaments governen i administren els municipis. Són formats pels regidors (aquests varien en funció dels

habitants) elegits per tots els empadronats en el municipi, majors d’edat.

- Els regidors elegeixen l’alcalde.

- El terme municipal és el territori on exerceix les seves funcions. –

- Les competències dels ajuntaments es centren bàsicament en l’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics,

el transport d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i la protecció del medi ambient.

Així, són competències dels municipis:

- Organitzar l'administració pública municipal

- Recaptar i administrar els ingressos municipals

- Atorgar llicències (en les seves competències)

- L'ordenació territorial i l'urbanisme

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

11

- L'enllumenat públic

- La recollida de residus i la neteja

- La gestió dels cementiris

- La gestió dels mercats

- El control del trànsit dins el terme municipal

- El transport públic

- Fomentar les activitats educatives, culturals, sanitàries i esportives...

Es poden crear mancomunitats de municipis, amb la finalitat de compartir serveis i despeses.

Mapa dels termes municipals de Catalunya (2007)

Hi ha potser massa municipis? Molts experts opinen que s’haurien de reduir, ja que molts petits municipis no tenen

capacitat per gestionar els seus serveis.

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

12

d) ALTRES ENTITATS TERRITORIALS

- A banda de municipis i províncies, també existeixen altres entitats territorials locals.

- Poden donar-se mancomunitats de municipis i corporacions metropolitanes.

- A les illes, existeixen els cabildos (Canàries) i els consells insulars (Balears).

- A Catalunya existeixen les comarques (el consell comarcal és un organisme de coordinació dels municipi s, amb

poques funcions de govern efectives). Altres comunitats autònomes també han establert divisions comarcals..

4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE CATALUNYA a. ARRELS HISTÒRIQUES

- Època Medieval (ss. XIV – XVIII): Vegueries i sotsvegueries. El veguer era el secretari

reial.

- 1716: Decret de Nova Planta eliminació de les vegueries i instauració dels 12

corregiments.

- Napoleó: Divideix en 4 corregiments. Després se l’annexiona a França per dividir-la

en 4 departaments.

- 1833: Javier de Burgos fa la divisió de les 4 províncies.

- 1834: Creació dels partits judicials (tota una zona està sota el poder d’un jutge que

s’encarrega de jutjar els delictes del seu partit judicial).

- II República: Pau Vila fa la divisió comarcal amb 38 comarques i 9 vegueries, però no

va ser aplicada a causa de la Guerra Civil. Característiques:

a. 5.000 habitants mínims.

b. Tradició administrativa del nucli principal (era cap del partit judicial).

c. Vinculació tradicional de les poblacions a una determinada zona.

d. Necessitat dels habitants d’anar i tornar en un dia a la capital comarcal.

- Generalitat provisional de 1977: Aprovació de l’Estatut de Sau l’any 1979

.(configuració de Catalunya en municipis, comarques i províncies). Es manté a

l’actualitat.

- Llei de comarcalització de 1987: Creació de les 41 comarques (s’afegeixen 3 a les 38

del Pau Vila: Pla de l’Estany, Pla d’Urgell i Alta Ribagorça).

a. La comarca dóna suport als municipis (sobretot petits, amb menys capacitat)

en les seves competències.

b. Les comarques són dirigides pel Consell Comarcal, triat entre els regidors de

la comarca.

c. El Consell Comarcal té competències en els següents àmbits:

i. - Cultura

ii. - Esports

iii. - Urbanisme

iv. - Ordenació territorial

v. - Afers socials

vi. - Ensenyament

vii. - Polítiques ambientals

viii. - I allò que delegin els municipis

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

13

b. ESTATUT D’AUTONOMIA

L’ESTATUT DEL 1932

La proclamació de la segona República i l’aprovació de la Constitució del 1931

van fer possible el reconeixement autonòmic del govern de Catalunya.

- Catalunya, regió autonòmica dins de l’Estat espanyol

- Llengües oficials: català i castellà

- La Generalitat obtenia competències plenes respecte al dret

civil català i al règim administratiu.

LA TRANSICIÓ POLÍTICA

L’Estatut del 1932 va ser suprimit pel general Franco.

En el període de transició demogràfica, la demanda d’autonomia prengué força amb l’Assemblea de

Catalunya.

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

14

ELS ESTATUTS DE 1979 I 2006

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 reconeixia aquesta com una nacionalitat, i la Generalitat

com la institució política de l’autogovern.

Atorgava al català el caràcter d’idioma oficial, juntament amb el castellà.

Plantejava la possibilitat de disposar una policia pròpia.

2003. Reforma de l’Estatut d’Autonomia per adaptar-lo a les noves necessitats de la Catalunya actual.-->

debat al Congrés dels Diputats 18/6/2006: el nou Estatut va ser aprovat en referèndum.

- Catalunya és una nació.

- Ampliació de les competències de la Generalitat.

- Estableix nous principis de finançament autonòmic.

Posteriorment, el Tribunal Constitucional va retallar notablement el nou estatut, la qual cosa va

contribuir a l’augment de l’independentisme.

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

15

c. ÒRGANS POLÍTICS: PARLAMENT, GOVERN, PRESIDÈNCIA, CONSELL EXECUTIU.

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern

de Catalunya. Integra el Parlament, el President i el Govern.

EL PARLAMENT

Exerceix la funció legislativa, és l'encarregat d'aprovar pressupostos de la Generalitat i de controlar i

impulsar l'activitat política i de govern.

Al Parlament està representada la democràcia catalana.

PRESIDÈNCIA

És elegit pel Parlament entre els seus membres.

És la representació més alta de la Generalitat

És el cap responsable del Consell Executiu.

Ostenta la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.

CONSELL EXECUTIU

També és anomenat Govern de la Generalitat.

- És la institució que dirigeix la política i l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

- Està format per diversos consellers.

d. PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que la Generalitat de Catalunya té tres tipus de

competències: Exclusives.Concurrents.Compartides.

Competències de la Generalitat a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

16

Competències exclusives:

Urbanisme.

Organització de les institucions d'autogovern.

Ordenació del territori.

Explotació dels recursos hidràulics.

Obres públiques, carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports.

La Constitució Espanyola exerceix el control d'alguns d'aquests temes.

La Generalitat també té capacitat d'actuació sobre:

-Regulació del crèdit.

-Banca.

-Assegurances.

-Mineria i energia.

-Protecció del medi ambient.

La Generalitat ...

… Connecta l'aplicació dels convenis internacionals en les àrees sobre les quals exerceix la

competència.

… Té capacitat legal de signar acords amb altres comunitats autònomes de l'Estat.

Ingressos de la Generalitat de Catalunya De l‘administració central de l’Estat.

Taxes i impostos propis.

Deute públic.

Crèdits.

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

17

e. ENTITATS TERRITORIALS: PROVÍNCIA, COMARCA, MUNICIPI

PROVÍNCIES

COMARQUES

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

18

MUNICIPIS

946 MUNICIPIS

f. LES VEGUERIES.

L'any 2000 es creà la Comissió d'experts per a la revisió del model territorial de Catalunya, que

elaborà l'Informe Roca.

Aquest informe va ser polèmic, car proposava:

- La desaparició dels municipis amb menys de 250 h.(agregacions de municipis).

- La creació de vegueries.

- Ampliar el nombre de comarques.

- Crear l'àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta ja funcionà del 1974 al 1987. Ara existeix la corporació metropolitana de Barcelona, i des

del2006 la Carta Municipal de Barcelona, que atorga a l'ajuntament de Barcelona un règim especial,

amb més competències (habitatge, serveis socials....) .

vermell: noves comarques del 1988

Groc: noves comarques proposades.

231 221

311

184

UNITAT 10: POLÍTICA I TERRITORI GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT INS PALLEJÀ

19

El Parlament ha aprovat recentment la creació de 7 vegueries.