Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
-
Upload
joan-buades -
Category
Education
-
view
672 -
download
6
Transcript of Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
POMPEU FABRA i la NORMATIVITZACIÓ moderna
del català
Des del segle XIX,
tres processos confluents permeten explicar el procés de fixació ortogràfica i gramatical del català modern
Pompeu Fabra
(1868-1948), figura clau
Joan Buades, març del 2014 (a partir d’Empar Vidal )
Un procés econòmic,
fruit de la revolucióindustrial. Apareix laburgesia industrial iel proletariat i esprodueixen granscanvis socials.
Aquest procésnomés es dónaa Catalunya i alPaís Basc.
1
2Un procés polític:necessitat de disposard’una estructura políticaal servei de l ’ economiaemergent i recobrar poder
propi davant Madrid.
✔ Creació de laMancomunitat deCatalunya, elprimer òrgan políticautònom català desde la derrota del1714.
3Un procés cultural, l ’estabilització d ’unsentiment de col·lectivitat diferenciada,basada en la idiosincràsia històrica i ensignes d ’ identitat vertebradors,especialment una llengua que ha de sermodernitzada per tornar a ser llengua decultura com l’anglès, l’alemany o l’espanyol.
SITUACIÓ LINGÜÍSTICAAL LLARG DEL SEGLE XIX
1diglòssia en relació amb
l’espanyol i el francès (segons els estats):
a) el catalàrepresentava la llengua de la
família, de l’ús privat i delsJocs Florals
b) el castellà i el francès, en canvi, la llengua formal i d’ús públic
2crisi d’autoritatlingüística entre els
escriptors i la gent amb cultura:
a)fragmentació i diversificació dialectal de la llengua
b) una llengua fortamentinterferida pel castellà (o el francès) tant en sintaxi com en lèxic
CAOS ORTOGRÀFIC I SINTÀCTIC
provocat per una tensió de doble sentit:
►un corrent arcaïtzant fonamentat en elmoviment de la Renaixença
►un corrent dialectalitzant, defensat pelsescriptors modernistes.
TRES CONDICIONS PER CONSTRUIR UNA LLENGUA “REFERENCIAL”
►que fos formalment adequada i, doncs, unificada
►que per la seva funcionalitat proporcionés prestigi social, especialment a la nova burgesia industrial.
► que fos comparable a altres llengües cultes d’Europa.
Fabra, el “seny ordenador de la llengua catalana”
Model de llengua que proposa► No podia ser dialectalitzant; però, en canvi, havia de permetre representar les
principals opcions dialectals.
► Havia de tenir en compte la llengua medieval, pel prestigi del model de llengua d’aquest període.
► No podia prescindir de les solucions adoptades per altres llengües de cultura, sobretot les llengües romàniques.
► S’havia de configurar “científicament” emprant el mètode comparatiu.
► Havia de comptar amb mecanismes de difusió, en complicitat amb els escriptors , i emprant les infraestructures escolars i culturalsexistents.
► S’havia de sentir com una llengua de prestigi i havia d’arribar a ser la llengua de la burgesia il·lustrada.
ELS RES PILARS DEL
MODEL LINGÜÍSTIC DE
FABRA
►Els dialectes
►El català medieval
►Les llengües de cultura veïnes
LLENGUA NACIONAL
► Fabra se sent legitimat per fer la reforma gràcies al suport de la nova Mancomunitat de Catalunyad’Enric Prat de la Riba.
► Aquesta legitimació li permet usar els termes “llengua nacional” i “nacionalització” per referir-se al procés de fixació i de consolidació supradialectal de la llengua.
► L’estratègia de Fabra per reeixir s’ajusta als dos pols que configuren qualsevol nacionalisme:
a) la màxima cohesió interna (tots els dialectes s’havien de reconèixer en la llengua comuna) i
b) la màxima diferenciació externa (s’havia de depurar la llengua catalana de tots els trets no genuïns).
OBRA DE FABRA
► Normes ortogràfiques (1913)
► Diccionari ortogràfic(1917)
► Gramàtica (1918)
► Diccionari general de la llengua catalana (1932)
Resistències i acceptació final (1932)
► Polèmica amb Antoni Maria Alcover (1913 –1926)
► Francesc de Borja Moll (1932) i el Diccionari Català-Valencià-
Balears (1900-
1962)
Normes de Castelló (1932)
Pompeu Fabra, a l’exili, com centenars de milers de catalans…
L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1907 fins avui)
►Creada l’any 1907 per la Diputació de Barcelona d’Enric Prat de la Riba, fa la funció d’acadèmia nacional de les humanitats i les ciències.
Seccions de l’IEC► Secció Històrico-Arqueològica
► Secció de Ciències Biològiques
► Secció de Ciències i Tecnologia
►Secció Filològica
► Secció de Filosofia i Ciències Socials