POSIDÒNIA, PATRIMONI DE LA BIODIVERSITAT

-Nom científic: Posidonia oceanica -Nom comú:

− Posidònia, altina ( català)− Posidonia, alga de vidrieros (castellà)− Neptunegrass ( anglès)− Posidonie (francès)− Alga marina maggiore ( italià)− Neptungras (alemany)

− ORIGEN DEL SEU NOM: El seu nom prové de Posidó, déu grec anomenat Neptú pels romans. És el déu dels elements líquids en totes les seves formes ( mars, rius, oceans...). Aquest déu es representa amb barba i cabellera espessa i fosca i amb un trident a la mà que representava el raig de tres puntes del cel.

-DESCRIPCIÓ I CARACTERÍSTIQUES:

Planta superior marina endèmica de la Mediterrània amb una estructura vegetativa formada per rels, tija(rizoma) i fulles i una part reproductora, la flor( hermafrodita) que dóna lloc al fruit molt semblant a una oliva.Les fulles són llargues( 30-120 cm) i estretes(1cm) i presenten tanins. El rizoma és gruixut amb restes fibroses de fulles. Es pot trobar en fons arenosos poc profunds fins a 40 m de profunditat. Forma unes praderies denses a poca profunditat i menys denses a més profunditat.Té una gran importància ecològica, tant les fulles com els rizomes són l'hàbitat de moltes espècies d'organismes. Els que viuen sobre les fulles tenen una vida curta i encanvi els que s'instal.len sobre els rizomes de diversos anys.

ORGANISMES QUE CONVIUEN AMB LA POSIDÒNIA:

− HIDROZOUS− BRIOZOUS− POLIQUETS− ASCIDIS− ESPONGES− ALGUES EPÍFITES

MÉS INFORMACIÓ:

ESTRUCTURA VEGETATIVAPlanta herbàcia constituïda per rel, tija i fulles. La seva organització general consisteix en una sèrie de rizomes de creixement en horitzontal i en vertical que

formen una xarxa, soterrada majoritàriament. A l'extrem superior dels rizomes es troben els feixos de les fulles, i les rels també surten de forma irregular del rizoma.Les fulles són cintades , de 1,3 cm d'ampla i 1 m de longitud, estan agrupades en feixos de 4 a 10 fulles. La disposició de les fulles en aquests feixos és alterna siguent les fulles centrals les més joves i les externes les més velles.Cada fulla consta d'una part basal ( pecíol, base o beina ) i del limbe. El limbe és la part visible de la fulla, és de color verd quan és jove i bruna quan és vella , a més pot estar densament coberta per organismes que es fixen a sobre ( epífits).El pecíol no està quasi pigmentat, té una consistència fibrosa i apareix després de la fulla. Pot arribar a mesurar 5 cm i està separat del limbe per una marca semicircular anomenada lúnula, que és per on s'escindeix la fulla. Els pecíols romanen fixes al rizoma ( escates) i amb el temps es transformen en restes fibroses que caracteritzen els rizomes d'aquesta planta.Els rizomes són tiges llenyoses, ramificades de fins 1 cm de gruix i recoberts per les restes fibroses. El seu creixement és en horitzontal ( plagiòtrops) i en vertical ( ortòtrops) sent les condicions ambientals les que afavoreixen un o l'altre.El creixement en vertical es veu potenciat en situacions de gran sedimentació i el creixement en horitzontal quan la planta vol (re)colonitzar el substrat.

ESTRUCTURA REPRODUCTORA :Les flors són hermafrodites i estan agrupades en inflorescències que surten del centre del feix,cosa que dificulta la seva observació.El pol·len forma filaments viscosos que van a la deriva .El fruit és més o menys carnós i és semblant a una oliva fàcilment a les platges on han set portades per les onades.La planta es pot reproduir sexual i asexualment sent aquesta darrere la més freqüent pel creixement dels rizomes d‘on surten nous feixos de fulles.

CICLE VITAL :

El cicle vital d'aquesta planta és molt característic, amb unes variacions estacionals molt accentuades que es pot apreciar a les fulles.Es pot parlar de fases, una fase juvenil o de latència que dura d'octubre fins a febrer, i aquí els feixos estan formats fulles noves, curtes i amb pocs epífits, sent el seu creixement reduït.La fase de maduresa o activitat comprèn de març a juny i encara que no surten noves fulles, les existents tenen un creixement molt accentuat.La fase de senectut o de creixement lent dura de juny a setembre i en aquesta el creixement és mínim, al mig del feix surten moltes fulles i les existents estan velles, llargues i carregades d'epífits impossibilitant la fotosíntesi. La floració de la fanerògama es dóna a finals d'estiu o principis de l'hivern.La seva flor és petita i de color verd-grogós sense pètals. La caiguda de les fulles es dóna durant tot l'any però és a partir d'agost quan és més abundant gràcies als temporals de la tardor que també les arrossegaran fins el litoral formant-se les típiques acumulacions a les platges i així protegiran la línia de costa durant l'hivern. Antigament aquestes restes de fulla de posidònia s'usava com adob i com aïllant de les cases...La instal·lació d'aquesta espècie sobre un fons arenós fa que un substrat inestable es transformi en un molt més estructurat , on un gran nombre d'espècies trobaran

lloc per fixar-se, refugiar-se i alimentar-se.Les praderies de posidònia són unes de les comunitats més riques de la Mediterrània poguent-se comparar amb boscos terrestres.

-HÀBITAT:Espècie molt comuna, pròpia del infralitoral. Apareix principalment sobre fons arenosos, amb un moderat hidrodinamisme i banyat per aigües netes. També la podem trobar sobre terrenys rocosos amb acumulació de sediments.

-DISTRIBUCIÓ:La Mediterrània

-FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:*SAN FÈLIX, MANU (2000).La Posidònia, el bosc submergit. Quaderns de NATURA de les Balears.77 pàg.*SAN FÈLIX, MANU (1997).Guia submarina d'Eivissa i Formentera.134 pàg.*CALVÍN J.C.,(1995). El ecosistema marino Mediterràneo. Guía de su flora y fauna.797 pàg.