Els satèl·lits de Mart van ser descoberts per l'astrònom nord-americà Asaph Hall en 1877, i van ser batejats per ell, donant-li els noms dels dos cavalls que impulsaven el carro del déu Mart: Fobos(por) i Deimos (Terror)

La més gran

Deimos es compon de roca rica en carboni

Fobos és un bloc rocós de forma irregular, d'uns 27 km de longitud en el seu eix més llarg.

    Mart és el quart planeta del sistema solar. Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el primer dels planetes exteriors a l'òrbita terrestre. És, possiblement, el més semblat a la Terra

Curiositats En el llibre Els viatges de Gulliver, Jonathan Swift descriu el gran coneixement astronòmic existents en l'imaginari país de Laputa. Un dels passatges semblés endevinar l'existència de les dues llunes marcianes: "Així mateix han descobert dues estrelles menors o satèl·lits que giren al voltant de Mart, de les quals la interior dista del centre del planeta primari exactament tres diàmetres d'aquest, i l'exterior, cinc; la primera fa una revolució en l'espai de deu hores, i l'última, en vint-i-una i mitja; així que els quadres dels seus temps periòdics estan gairebé en igual proporció que les galledes de la seva distància del centre de Mart, el que evidentment indica que estan sotmeses a la mateixa llei de gravitación que governa els altres cossos celestes".

La temperatura en la superficie depende de la latitud y presenta variaciones estacionales. La temperatura media superficial es de unos 218 K (-55ºC). La variación diurna de las

temperaturas es muy elevada como corresponde a una atmósfera tan tenue. Las máximas diurnas, en el ecuador y en verano, pueden alcanzar los 20 ºC o más, mientras las

máximas nocturnas pueden alcanzar fácilmente -80ºC. Ahí ocurre el fenómeno que a la máxima diurna, en el lado solano de un peñasco se registre 20°C; pero en su sombra, la temperatura fácilmente llegue a los -50°C. Una

variación de temperatura abismal para cualquier traje espacial. Dichas temperaturas se registraron en la tierra en Rusia entre los años 1941-1942, durante la invasión nazi.En los casquetes polares, en invierno las temperaturas pueden bajar hasta -130ºC.

En una de esas ocasiones Marte se hallaba lo más cerca posible del Sol y entonces se registró en el ecuador, en pleno verano, la temperatura de 27ºC. En 1976, Marte se

hallaba, por el contrario, a su máxima distancia del Sol cuando llegaron al planeta las sondas Viking. La primera de éstas aterrizó a una latitud que es aproximadamente la de

La Habana o de La Meca aquí en la tierra (22,46ºN.); allí, a pesar de hallarse el hemisferio en verano, la máxima temperatura diurna registrada fue de -13ºC (a las 15 hs) y la mínima de –86ºC (a las 6 hs, antes de la salida del Sol). Por su parte, la segunda Viking se posó en la latitud de 47,89ºN. (aproximadamente la latitud de Viena aquí en la tierra) y midió

allí, también en pleno verano, temperaturas máximas y mínimas que, en promedio, fueron respectivamente de -38 y –89ºC.

Las estaciones en Marte [editar]Al igual que en la Tierra, el ecuador marciano está inclinado respecto al plano de la órbita un ángulo de 25º,19. Ambos planos se cortan señalando una dirección que

se llama punto Aries (Vernal) en la Tierra o punto Vernal de Marte cuando la órbita corta ascendentemente el ecuador del planeta. Ambos puntos se toman como

origen de las longitudes solares (aerocéntricas, en honor al dios Ares). La primavera comienza en el hemisferio Norte en el equinoccio de primavera cuando

el Sol atraviesa el punto Vernal pasando del hemisferio Sur al Norte (Ls=0 y creciendo). En el caso de Marte esto tiene también un sentido climático. Los días y las noches duran igual y comienza la primavera en el hemisferio Norte. Esta dura hasta que LS=90º solsticio de verano en que el día tiene una duración máxima en

el hemisferio Norte y mínima en el Sur.Análogamente, Ls = 90°, 180°, y 270° indican para el hemisferio Norte el solsticio de verano, equinoccio otoñal, y el solsticio invernal, respectivamente mientras que

en el hemisferio Sur es al revés. Por ser la duración del año marciano aproximadamente doble que el terrestre también lo es la duración de las

estaciones.La diferencia entre sus duraciones es mayor porque la excentricidad de la órbita

marciana es mucho mayor que la terrestre. He aquí la duración de las cuatro estaciones en Marte

EstaciónDuración en Marte Durac. Tierra

hemisferio boreal hemisferio austral Soles Días Días

primavera otoño 194 199 92,9

verano invierno 178 183 93,6

otoño primavera 143 147 89,7

invierno verano 154 158 89,1

La geografía de Marte tiene altitudes elevadas en las altas latitudes del sur, y bajas altitudes en las latitudes bajas.

El suelo se encuentra menos congelado en bajas latitudes, porque hace más calor, y el agua puede evaporarse. Es por esto que en bajas latitudes (cerca del ecuador), es posible que el suelo carezca de agua

hasta una profundidad de 200 metros, mientras que en latitudes elevadas (correspondiente a gran altitudes), la carencia de agua es

sólo hasta 1 metro de profundidad.. La figura muestra una sección transversal de la corteza, y la variación

poco usual en altitud de la superficie marciana. La imagen ilustra la profundidad del suelo congelado marciano, conocido como criosfera, a diferentes latitudes, así como las profundidades, en donde podría estar

el acuífero, o capa de agua líquida, a lo largo del planeta. Para tener agua líquida desplazandose a lo largo de la superficie de Marte, el

acuífero, o región líquida, debería estar expuesta a la superficie. Esto podría haber sucedido varias veces durante la historia de Marte, a

medida que su clima cambiaba

diferencia del clima terrestre, el clima marciano está significativamente influenciado por la excentricidad de la órbita de Marte. Sin embargo, a pesar

de la gran influencia que la órbita juega sobre el clima marciano, el factor determinante en el clima de Marte ha sido la presencia o carencia de agua

cerca de la superficie. En un planeta frío, el agua congelada puede quedar atrapada dentro del

suelo, al igual que las congeladas tundras de la Tierra. Esta agua subterránea puede ser liberada periódicamente, a medida que Marte

presenta cambios en su clima. Este fenómeno podría explicar la evidencia de agua líquida vista sobre la

superficie de Marte. Es posible que a lo largo de la historia de Marte, el agua haya sido extraída continuamente , desde elevadas latitudes subterráneas, hasta latitudes subterráneas de menor elevación. Este fenómeno tiene que ver con la geografía poco común de Marte, la cual ayuda a los científicos a ensamblar la naturaleza de la criosfera, o topografía de suelo congelado de

Marte

Existe suficiente evidencia de corrientes de agua en Marte. Pero esta evidencia sugiere que la naturaleza del agua líquida de Marte no se parece en nada a la

terrestre. La evidencia se encuentre en forma de: Grandes canales en forma de lágrimas,

sistemas de valles rivereños , diferentes a los valles rivereños terrestres inundaciones catastróficas, con líneas costeras asociadas, y sedimentos de

cañones.

Puesto que el calor es necesario para la formación de canales de ríos e inundaciones, los episodios de calor generan inundaciones, las cuales evaporan el agua hacia la

atmósfera, y de esta manera, contribuyen con un clima más caliente, mediante el efecto invernadero. El resultado final de este proceso es que el *agua regresa* hacia el

acuífero, por la condensación en altitudes más elevadas; el ciclo se repite durante el próximo episodio de clima caliente.

2.) Las inundaciones generan transferencia *permanente* de agua hacia zonas más bajas.

Estas teorías dejan algunas preguntas sin respuesta. ¿Cómo podemos verificar cuál de estas ideas es la correcta?. La exploración adicional de Marte, ayudará a responder estas preguntas. Por ejemplo, excavaciones en las áreas bajas, para determinar el

grosor de los depósitos de hielo. ¿Cuáles son las implicaciones de estas teorías sobre la posibilidad de vida en Marte?. Sabemos que hay agua debajo de la superficie de Marte, también sabemos que la vida

puede sobrevivir en sistemas de aguas profundas.

Mart

Treball realitzat per:

Toni i Carmen GES-C

Marte, también conocido como Planeta Rojo, es el cuarto planeta del Sistema Solar.

Índex

•Situem Mart•Caracteristiques fisiques•La atmosfera•Exploracio•Hi ha vida•La orbita•Les llunes

Datos sobre Marte La Tierra

Tamaño: radio ecuatorial 3.397 km. 6.378 km.

Distancia media al Sol 227.940.000 km. 149.600.000 km.

Dia: periodo de rotación sobre el eje 24,62 horas 23,93 horas

Año: órbita alrededor del Sol 686,98 días 365,256 días

Temperatura media superficial -63 º C 15 º C

Gravedad superficial en el ecuador 3,72 m/s2 9,78 m/s2

Mart

Treball realitzat per:

Toni i Carmen GES-C

Índex

•Situem Mart•Caracteristiques fisiques•La atmosfera•Exploracio•Hi ha vida•La orbita•Les llunes

Marte, también conocido como Planeta Rojo, es el cuarto planeta del Sistema Solar.

Datos sobre Marte La Tierra

Tamaño: radio ecuatorial 3.397 km. 6.378 km.

Distancia media al Sol 227.940.000 km. 149.600.000 km.

Dia: periodo de rotación sobre el eje 24,62 horas 23,93 horas

Año: órbita alrededor del Sol 686,98 días 365,256 días

Temperatura media superficial -63 º C 15 º C

Gravedad superficial en el ecuador 3,72 m/s2 9,78 m/s2

CONCLUSIONS

Les últimes expedicions han fet descobriments molt interesants sobre el planeta que porten a dir:

A) Que fa milions d´anys pot-ser hi hagues vida a Mart ja que els vestiguis d´aigua així ho corroboren.

B) En aquest moments el trobar l´aigua ens pot beneficiar a la llarga, això és així perque al exitir aigua, es podra aprofitar per fer els viatges espacials més barats. L´aigua és H2O com tots sabem, amb la tecnologia que podrem poseir es podra aconseguir aigua, per beure, oxigen per respirar i el hidrogen com combustible.

C) Tot això bé al cas perque un altre cos sideral en estudi es Europa una lluna de Jupiter a la qual també hi han restes d´aigua.

D) Ara per ara no es pot determinar si ha vida a Mart, hi ha un element primordial perque això passi., l´aigua, esperem que la nau Phoenix pugui possar una mica de llum sobre això.

Des de la primera foto detallada de Mart presa en 1965 , els viatges de les sondes espacials al planeta vermell han revelat un món estranyament familiar, encara que prou diferent com per a desafiar les nostres percepcions de com funciona un planeta. Cada vegada que sentim entendre a Mart, nous descobriments ens obliguen a començar de nou amb les nostres teories existents

Tothom ens fem la mateixa pregunta.

Hi ha vida a Mart?

Moltes pistes suggereixen que l´ aigua líquida va fluir alguna vegada en

Mart --aixecant les expectatives sobre si aquí allí la vida va poder haver sorgit-- però les evidències són encara insuficients i

de vegades contradictòries.

Sembla ser que Mart alguna vegada va ser un lloc molt humit. D'això hi han probes de que així va ser fa milions d'anys el planeta vermell va albergar rius, llacs i fins i tot un oceà, Però són probes contradictòries. La raó del interès perquè existeixi l'aigua és molt simple sense aigua no hi ha vida tal com la coneixem

Imatges de Mart enviades per la nau Mars Global Observer mostren capes de roques sedimentàries que podrien haver-se format sota l'aigua, en el llunyà passat marcià

En aquest dibuix topogràfic de Mart, el blau indica l'àrea on alguna vegada podria haver existit un oceà

El meteorit ALH84001

Les últimes anàlisis portats a terme per un equip coordinat per investigadors de Lleida i Madrid suggereixen que, efectivament, podem estar davant les restes fòssils més antics mai oposats. El ALH84001 és un fragment rocós de 1,9 kg. de pes, compost bàsicament pel silicato mineral ortopiroxina, amb inclusions de vidres feldespáticos, olivina i fases de carbonats i filosilicatos. Es creu que el ALH84001 va ser arrencat de la superfície de Mart fa 16 milions d'anys, i va arribar a la Terra fa 13.000 anys, caient en l'Antàrtida. Recollit en 1984, no va anar fins a 1996 quan l'equip del doctor McKay va proposar per primera vegada que podria contenir restes d'activitat biològica.

Composició del meteorit

La hipòtesi es va plantejar sobre la base del descobriment de glòbuls de carbonat en l'interior del meteorit, constituïts quan encara formava part de la litosfera de Mart, per infiltració d'aigua líquida rica en CO2 en les fractures de la roca. No obstant això, és cert que la morfologia dels glòbuls de carbonat, disposats en capes concèntriques amb una evident zonación química, pot explicar-se mitjançant reaccions a alta temperatura per processos de coprecipitación; i els hidrocarburs policíclicos aromáticos es poden sintetitzar per processos catalíticos inorgànics. No obstant això, el que semblava corroborar definitivament l'existència d'una biosfera en Mart al principi de la seva història, va anar el descobriment de certes estructures microscòpiques tubulares en l'interior dels glòbuls, que presentaven grans similituds morfològiques amb alguns grups bacterians terrestres molt antics. Durant anys es va discutir si la grandària de tals microestructuras era suficient com per a albergar la maquinària biològica mínima d'un ésser viu, doncs cap sobrepassa els 700 nm. Però, en realitat, la grandària mínima de la vida no està definit encara; a part que podria tractar-se de fragments d'unitats majors. MV-1, bacteri magnetotáctica terrestre, mostrant la seva cadena de cristalls en aquesta fotografia realitzada amb microscopi electrònic de transmissió

Fotografia comparativa d´un crater on sembla que hi ha diposits d´aigua congelada

Fotografia del pol nord on

sembla que hi ha gel

La conquesta de l'espai ha estat un dels grans reptes del home en el segle passat, sobretot desprès de posar el peu a la Lluna, el següent gran repte es Mart. Per això es va decidir enviar una serie de missions amb l'objecte de coneixer una mica millor el planeta vermell i descobrir els seus misteris

Data llançament Nom Pais ResultatRao de l´èxit o

el fracàs

1960 Korabl 4 USSR (flyby) Fracàs No arriba a l’orbita terrestre

1960 Korabl 5 USSR (flyby) Fracàs No arriba a l’orbita terrestre

1962 Korabl 11 USSR (flyby) Fracàs Sols arriba a l’orbita terrestre la nau es va fer troços

1962 Mars 1 USSR (flyby) Fracàs Falla la radio

1962 Korabl 13 USSR (flyby) Fracàs Sols arriba a l’orbita terrestre la nau es va fer troços

1964 Mariner 3 US (flyby) Fracàs No va abandonar l´atmosfera terrestre

1964 Mariner 4 US (flyby) Éxito envia 21 imatges

1964 Zond 2 USSR (flyby) Fracàs Falla la radio

1969 Mars 1969A USSR Fracàs Falla el Vehicle de llançament

1969 Mars 1969B USSR Fracàs Falla el Vehicle de llançament

1969 Mariner 6 US (flyby) Éxito Envia 75 imatges

Korabl 4

Mars 1969 b

Mariner 6 - 7

Mars 6 - 7

Viking 1

Mariner 3 - 4

Data llançament Nom Pais ResultatRao de l´èxit o el

fracàs

1969 Mariner 7 US (flyby) Éxito Envia 126 imatges

1971 Mariner 8 US Fracàs Falla el Vehicle de llançament

1971 Kosmos 419 USSR Fracàs Només arriba a l’orbita terrestre

1971 Mars 2 Orbiter/Lander

USSR Fracàs Arriba a l’orbita però no envia cap dada

1971 Mars 3 Orbiter/Lander

USSR èxit Durant l’ orbita envia de 8 mesos envia multiud de dades però quan va aterrar només envia 20 segons de dades

1971 Mariner 9 US èxit Envia 7329 imatges

1973 Mars 4 USSR Fracàs No arriba a l’orbita de Mart

1973 Mars 5 USSR èxit Envia unes 60 imatges només en 9 dies

1973 Mars 6 Orbiter/Lander

USSR èxit i fracàs Envia multitud de dades sobre el planet però fracasa en el momento d´aterrar

1973 Mars 7 Lander USSR Fracàs No arriba a l’orbita de Mart esta cami cap al sol

1975 Viking 1 Orbiter/Lander

US èxit Situa primer el lloc per aterrar a Mart i despres aconsegui el primer aterratje a Mart

1975 Viking 2 Orbiter/Lander

US èxit Envia unes 16000 imatges del planeta tant atmosferiques com d´altres experiments

Data llançament Nom Pais ResultatRao de l´èxit o el

fracàs

1988 Phobos 1 Orbiter USSR Fracàs Perdut en ruta cap a Mart

1988 Phobos 2 Orbiter/Lander

USSR Fracàs Perdut a prop de Phobos (lluna de mart)

1992 Mars Observer US fracàs Perdut abans d´arribar a Mart

1996 Mars Global Surveyor US èxit Envia moltes imatges de Mart

1996 Mars 96 USSR Fracàs Falla el Vehicle de llançament

1996 Mars Pathfinder US èxit Amb tecnologia experimental arriba a Mart aterra I recoplia molta información

1998 Nozomi Japan Fracàs No arriba a l’orbita falla el combusatible

1998 Mars Climate Orbiter US Fracàs Perdut abans d´arribar

1999 Mars Polar Lander US Fracàs Perdut abans d´arribar

1999 Deep Space 2 Probes (2)

US Fracàs Perdut abans d´arribar, tenia que ser dirigit per la Mars Polar Lander

2001 Mars Odyssey US èxit Envia imatges amb alta resolución

2003 Mars Express Orbiter/Beagle 2 Lander

ESA Èxit i fracàs Durant l’ orbita envia multitude de dades pero falla a l´hora d´aterrar

2003 Mars Exploration Rover - Spirit

US Èxit Envia multitud de dades del planeta ja que va poder reconeixer-lo

2003 Mars Exploration Rover - Opportunity

US Èxit Envia moltes dades, la seva tecnologia era experimental I va suposar un avenç important a la ciencia

2005 Mars Reconnaissance Orbiter

US Èxit Envia 26 terabits d´in formació tant com totes les missions a Mart juntes

2007 Phoenix Mars Lander US Èxit Aterra el 25/5/08

Nozomi

Mars express

Phoenix mars