PERE CALDERS

(1912-1994)

SUMARI1. Vida2. Obres

2.1 Característiques2.2 Tipus d’obres2.3 Premis

3. Fragments d’obres

VIDA

1912-1994 Estudis diplomat en dibuix i pintura. Després de la guerra civil, va exiliar-se a Mèxic on va

tenir tres fills amb la seva segona dona, Rosa Artís. Al 1962 va tornar a Catalunya. Sobretot es va dedicar a la narració curta i al conte,

també va escriure alguna novel·la. Va treballar per algunes editorials i diaris (Diario mercantil, l’Avui, Serra d’Or...)

Ha estat considerat el millor contista de la literatura catalana.

Era membre i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Mor al 1994 i el seu llegat literari es troba a la Universitat Autònoma de Barcelona.

OBRES

CARACTERÍSTIQUES

L’exili a Mèxic va influir en les seves obres (escenaris, personatges...)

Presenten esdeveniments irreals de la vida quotidiana amb humor i ironia.

L’absurd, l’imprevist i l’atzar són trets característics.

Durant la guerra civil va col·laborar en publicacions polítiques.Es va allistar al exèrcit dels Republicans i la seva feina era la decartògraf, escrivia tot el que succeïa durant la guerra. Aquest

dietari és un dels documents literaris més significatius de la guerra civil

espanyola.Moltes de les seves obres estan traduïdes a més de 10 idiomes.

TIPUS D’OBRES Novel·la

– L’ombra de l’atzavara 1964– Aquí descansa Nevares 1967

Prosa– El sabeu, aquell? 1983

Narrativa i contes– El primer arlequí 1936– Memòries especials 1942– Cròniques de la veritat oculta 1955– Invasió subtil i altres contes 1978 – Tot s’aprofita 1983– Tots els contes 1968

Al 1984 va publicar Obres completes, col·lecció deClàssics Catalans del segle XX.

PREMIS

Víctor Català (1954): Cròniques de la veritat oculta. Sant Jordi (1963): L'ombra de l'atzavara. Crítica Serra d'Or (1969): Tots els contes. Crítica Serra d'Or i Premi Lletra d'Or (1979): Invasió

subtil i altres contes. Premi a la Creació de la Generalitat (1984): Tot s'aprofita. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986). Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya

(1993): els articles de la secció "El davantal" del diari Avui.

FRAGMENTS D’OBRES

DIETARI DURANT LA GUERRA

"A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d’aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert

d’excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns,

massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades. La merda era alguna cosa més que una

interjecció proferida per un personatge de novel·la o per un recurs d'estil "vigorós" per a qualificar una situació."

L’ombra de l’atzavara

Quan el nen va complir set anys, ja feia temps que es deia Xordi; així l’anomenaven la seva mare, la seva àvia, els

veïns i, a l’escola, els mestres i els altres nois. A l’escola, el nom i els cognoms havien sofert una curiosa

transformació: al principi li deien Xordi Deltel, menjant-se una ela;després, com que allò de Xordi, malgrat haver-hi introduït la x nacional, els semblava una mica estrany,els professors començaren a usar la forma Deltel-Rodríguez i, en moments d’enuig, quan havien d’imposar l’autoritat

a favor de la disciplina,feien un sol crit: «Rodríguez!».

L’ombra de l’atzavara

Es considera una de les obres més realistes de Calders.

S’identifica amb el protagonista, que és un exiliat

a Mèxic. Deltell, el protagonista, no entén la

forma de veure la vida dels mexicans, durant tota l’obra fa

referència a aquest punt de vista.

Aquí descansa Nevares

He vist més indis de muntanya que no pas pescadors mediterranis. Això, per a un català, és molt gros. Un fenomen

així no es deu gairebé mai a causes banals i la que ens va empènyer a mi i els meus fou un daltabaix famosíssim, del qual

encara no em sé avenir. Quedem, doncs, que he vist molts indis, voltats inevitablement de mestissos i de gent blanca a la deriva. De moment, mentre provava d’entendre l’espectacle exterior, recordo que aixecava fileres a la muralla del món interior, inventant cròniques com si

fos un enviat especial trampós, entossudit a girar el cap i a evadir-me. Ara bé: l’indi és un tema important i és impossible

de tenir-lo a prop i no fixar-s’hi. En realitat, com a motiu literari, l’indi mexicà només cal collir-lo (...).

Ona i Brenda

4t ESO (2007/2008)