PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte...

16
P P R R O O J J E E C C T T E E L L I I N N G G Ü Ü Í Í S S T T I I C C D D E E C C E E N N T T R R E E Escola Alba, curs 2015-2016

Transcript of PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte...

Page 1: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

PPPRRROOOJJJEEECCCTTTEEE

LLLIIINNNGGGÜÜÜÍÍÍSSSTTTIIICCC

DDDEEE CCCEEENNNTTTRRREEE

Escola Alba, curs 2015-2016

Page 2: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

2

ÍNDEX

1. El Projecte Lingüístic. Introducció i característiques . . . . . . . . . . . . . . . . 3

2. Marc legal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

3. Anàlisi del context sociolingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

3.1 Coneixement i ús de la llengua en els diferents sectors de la

nostra comunitat educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

4. Objectius lingüístics generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

4.1 Àmbit docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4.2 Àmbit organitzatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4.3 Àmbit administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4.4 Àmbit administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4.5 Àmbit relacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4.6 Àmbit de les activitats complementàries i extraescolars . . . . . . . .

6

7

7

7

7

7

5. El tractament de les llengües . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

5.1 Llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5.2 Llengua castellana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5.3 Llengües estrangeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8

9

9

6. Distribució horària per cicles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

7. Distribució de les sessions de classe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

8. Criteris generals per les adequacions del procés d’ensenyament

aprenentatge de les llengües a la realitat sociolingüística del centre . . . .

13

9. Integració d’alumnes d’altres països i ètnies diferents . . . . . . . . . . . . . . 15

9.1 Pla LIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9.2 Avaluació de l’alumnat nouvingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15

16

10. Projectes d’Innovació Educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

10.1 Projecte Apadrinament lector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10.2 Projecte Escolta’m . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

16

18

Page 3: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

3

1. EL PROJECTE LINGÜÍSTIC. INTRODUCCIÓ I

CARACTERÍSTIQUES

“L’objectiu central de l’educació és preparar a l’alumnat de Catalunya

perquè sigui capaç de desenvolupar-se com a persona i, de comunicar-se i

així pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural

del segle XXl”.

El Projecte Lingüístic de Centre (PLC), forma part del Projecte Educatiu i és

el recull organitzat dels acords que sobre les propostes educatives per a

l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i la comunicació, va

elaborant la comunitat educativa. És un instrument per al desenvolupament

coherent i eficaç de les activitats educatives del centre.

En el PLC s’adapten els principis generals i la normativa a la realitat

sociolingüística de l’entorn.

Des dels àmbits de l’entorn social de l’escola, el centre com a espai

comunicatiu i les aules, el PLC intentarà aconseguir el desenvolupament

d’una competència plurilingüe.

Establirà pautes d’ús de la llengua catalana per a totes les persones

membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del

centre siguin en aquesta llengua

L’objectiu principal de la nostra escola a l’Educació Infantil i Primària és

preparar l’alumnat per afrontar i integrar-se a la societat plural, multilingüe

i multicultural dels nostres dies. Això significa facilitar el desenvolupament

d’aquelles competències lingüístiques que els permetin comunicar-se i

compartir sabers, és a dir, desenvolupar-se tant a nivell personal com

social.

Page 4: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

4

2. MARC LEGAL

El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix

el títol II de la Llei 12/2009 del 10 de juliol, d’educació.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya que en el seu article 6, determina:

“La llengua pròpia de Catalunya és el català, la qual ha de ser la llengua

normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge. Les dues llengües

oficials, català i castellà, han de ser conegudes pels ciutadans de

Catalunya”.

La llei 1/1998, del 7 de gener, de Política lingüística, en el seu article 20,

defineix la llengua catalana com:

“La llengua pròpia de Catalunya i de l’ensenyament en tots els seus nivells

educatius”.

En el Decret 142/2007 del 26 de juny que diu:

- Ús de llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i comunicació.

- Impuls de la llengua estrangera a partir del Cicle Inicial o des d’Infantil.

- Introducció de la llengua castellana a partir del primer curs de l’Educació

Primària.

La LOE, 2/2006, del 3 de maig, (BOE n.106 de 4/5/2006), estableix com a

àrees d’aprenentatge d’Educació Primària:

- la llengua catalana i literatura.

- la llengua castellana i literatura.

- les llengües estrangeres.

El Pla per a la Llengua i Cohesió Social, que pretén la integració social i

escolar de tot l’alumnat, amb independència de la llengua, de manera que:

a) La llengua catalana sigui l’eix vertebrador d’un projecte educatiu

plurilíngüe.

b) Fomentar l’educació intercultural basada en la igualtat, solidaritat i la

diversitat de cultures, en un marc de diàleg i de convivència.

Cal garantir la integració escolar i social a tot l’alumnat, amb independència

de la llengua, cultura, condició social i origen, a partir de tres eixos:

Page 5: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

5

a) Consolidar, d’acord amb el projecte lingüístic de cada centre, la

llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu

plurilingüe.

b) Fomentar l’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat

i el respecte a la diversitat de cultures, en un marc de diàleg i

convivència.

c) Promoure l’equitat a fi d’evitar qualsevol tipus de marginació.

A més a més d’atendre a l’alumne nouvingut, cal també garantir la

integració de la seva família.

L’escola disposa d’un Pla d’acollida per facilitar la integració de l’alumnat

nouvingut.

3. ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

L’Escola Alba està situada a 4,5 quilòmetres de Lleida, al municipi de

Corbins. És un centre de dues línies amb una matrícula oscil·lant de 450

alumnes, la majoria dels quals provenen de Lleida.

La majoria de les famílies són catalanoparlants amb un nivell socio

econòmic mitjà.

3.1 Coneixement i ús de la llengua en els diferents sectors

de la nostra comunitat educativa:

- Mestres:

La totalitat dels mestres de la plantilla són catalanoparlants. Tots tenen

la capacitació per impartir la llengua catalana a l’Educació Infantil i

Primària.

- Alumnes:

Els alumnes de l’escola són, en més d’un 90%, catalanoparlants.

Famílies:

Page 6: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

6

Les famílies a la seva llar empren majoritàriament la llengua catalana

tot i que un 62,56% afirmen parlar el català i el castellà.

Personal no docent:

Auxiliars d’Educació Especial, Tècnic d’Educació Infantil, Auxiliar

Administratiu i Conserge són catalanoparlants.

- Personal AMPA:

Secretària, monitors dels diferents serveis de l’AMPA i personal de cuina

han de dirigir-se a l’alumnat en català.

- L’entorn:

La llengua emprada en l’entorn ambiental de l’escola és la catalana.

4. OBJECTIUS LINGÜÍSTICS GENERALS

4.1 Àmbit Docent

Les àrees de llengua tenen com a objectiu el desenvolupament de les

següents capacitats:

- Conèixer i utilitzar correctament la llengua catalana tant a nivell oral

com escrit, emprant-la com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

- Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que

pugui ser utilitzada correctament com a font d’informació i vehicle

d’expressió.

- Comprendre i expressar en llengües estrangeres (anglès i francès)

missatges senzills dins d’un context.

- Adquirir els coneixements prescrits i la competència lingüística

adequada en català i castellà al final de l’etapa, per tal de tenir un

domini igual d’ambdues llengües.

- Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat

com a font de riquesa personal i col·lectiva i utilitzar els mitjans al seu

abast per obtenir informació i per poder comunicar-se evitant els

estereotips i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

- Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la

pròpia capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües.

Page 7: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

7

4.2 Àmbit Organitzatiu

- Els equips docents integrats per l’equip directiu, tutors implicats,

especialistes, coordinadors LIC,... establiran i coordinaran els aspectes

metodològics i d’agrupaments dels alumnes per tal de trobar les

solucions més adients per atendre adequadament la diversitat dels

alumnes.

- Es farà ús dels recursos de l’escola tant personals (personal

especialitzat) com materials (biblioteca, mitjans informàtics, TIC,

maletes d’idiomes,...) per a rendibilitzar al màxim aquest àmbit.

- A EI es dinamitzen grups de llenguatge per potenciar l’expressió oral,

l’adquisició de vocabulari, afavorir la consciència fonològica i aspectes

articulatoris de la parla.

4.3 Àmbit Administratiu

- S’emprarà la llengua catalana en totes les actuacions administratives

internes (arxius, comunicats, retolació,...) i externes (correspondència,

circulars, informes,...)

4.4 Àmbit Relacional

- Per vehicular les informacions dins i fora de la comunitat educativa,

es farà servir la llengua catalana.

4.5 Àmbit de les Activitats Complementàries i Extraescolars

- La llengua habitual en les activitats de: acollida matinal, transport,

menjador escolar, activitats de migdia, sortides pedagògiques,

colònies, excursions,... serà la catalana.

Page 8: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

8

5. EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

5.1 Llengua Catalana

La nostra escola vol aconseguir com a objectiu primordial consolidar la

llengua catalana, com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe segons

queda establert al Decret 142/2007 de 26 de juny.

Per assegurar aquest objectiu, el nostre projecte lingüístic preveu:

a) Utilitzar la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya,

normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en totes les

activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats

orals o escrites, en les exposicions del professorat, el material

didàctic, els llibres de text i les activitats d’aprenentatge i

d’avaluació. Així també seran en català: les reunions, circulars,

informes i comunicacions.

b) Establir pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana per a

tots els membres de la comunitat educativa i garantir que totes les

activitats administratives i les comunicacions entre el centre i l’entorn

siguin en català, sense perjudici de prendre mesures de traducció

per a les famílies en període d’acollida de l’alumnat nouvingut.

c) Determinar que l’aprenentatge de la lectura i escriptura es farà en

català, introduint el castellà en el tercer curs d’Educació Infantil a

nivell oral.

d) Configurar en una sola àrea les dues llengües oficials a Catalunya per

tal d’evitar repeticions. És a dir, garantir que les estructures

comunes lingüístiques es facin en català i serveixin com a base per

l’aprenentatge en les dues llengües.

e) Garantir les metodologies i agrupaments d’alumnes que afavoreixen

la interacció per millorar l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana i

potenciar l’ús de la llengua en activitats no relacionades directament

amb el centre: certàmens, concursos,...

Page 9: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

9

f) Ajustar les metodologies i activitats a la realitat sociolingüística de

l’alumnat del centre.

A efectes de compliment dels horaris mínims de cada llengua es

computa la suma d’hores assignades específicament a cada llengua,

més les hores d’estructures lingüístiques comunes que s’estableixen

en l’annex 3.

g) Tenir com a objectiu fonamental que l’alumnat assoleixi una sòlida

competència comunicativa i que en acabar l’etapa de Primària

pugui utilitzar d’una forma correcta les dues llengües oficials de

Catalunya i comprendre i produir missatges orals i escrits en les

llengües estrangeres que s’han determinat al nostre centre.

5.2 Llengua Castellana

- El procés d’aprenentatge de la llengua castellana s’inicia el tercer

curs d’Educació Infantil de forma oral i lúdica.

- S’introdueix l’aprenentatge de la llengua castellana a nivell escrit a

partir del 1r curs de cicle inicial i en funció de l’assoliment de la

competència lectoescriptora de la llengua catalana.

- Als cicles inicial i mitjà l’àrea de llengua castellana es procurarà sigui

impartida per un professor/a diferent al tutor/a.

- A l’àrea de llengua castellana i literatura s’utilitza el castellà en totes

les activitats tant orals com escrites. Les exposicions del mestre, el

material didàctic, els llibres de text,... són en aquesta llengua.

5.3 Llengües Estrangeres

- La primera llengua estrangera és l’anglès i la segona és el francès.

- Els alumnes inicien l’aprenentatge de la primera llengua estrangera al

segon curs d’Educació Infantil de forma oral i lúdica.

- L’aprenentatge de la segona llengua estrangera es fa a primer curs de

cicle superior.

- L’àrea és impartida pels especialistes en aquestes llengües.

Page 10: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

10

- Sempre que sigui possible, s’aplicarà la metodologia de treball en grups

partits en l’àrea de llengües estrangeres.

6. DISTRIBUCIÓ HORÀRIA PER CICLES

CI

Llengua catalana 210 hores

Continguts i Estructures Comunes 140 hores

TOTAL llengua catalana 350 hores

Llengua Castellana 210 hores

Educació artística 35 hores

TOTAL llengua castellana 245 hores

Llengües estrangeres 140 hores

Llengua anglesa 140 hores

CM

Llengua catalana 210 hores

Continguts i estructures comunes 70 hores

TOTAL llengua catalana 280 hores

Llengua castellana 210 hores

Llengües estrangeres 175 hores

Llengua anglesa 175 hores

CS

Llengua catalana 210 hores

Continguts i Estructures Comunes 70 hores

TOTAL llengua catalana 280 hores

Llengua castellana 210 hores

Llengües estrangeres 210 hores

Llengua anglesa 210 hores

Llengua francesa (hores lliure disposició) 140 hores

Page 11: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

11

7. DISTRIBUCIÓ DE LES SESSIONS DE CLASSE

Tenint en compte la distribució horària que marca la normativa vigent i les

hores de lliure disposició del centre, el nombre de sessions a realitzar

setmanalment per cada una de les assignatures de les diferents llengües

és:

Català Castellà Anglès Francès

210 + 140 hores 210 + 35 hores 140 hores

Cic

le I

nic

ial Norm./Cicle Àrea Estruct. Àrea Educació Artística Àrea Àrea

1r 3 sessions 2 sessions 3 sessions - 2 sessions -

2n 3 sessions 2 sessions 3 sessions 1 sessió 2 sessions -

Norm./Cicle 210 + 70 hores 210 hores 175 hores

Cic

le

Mitjà

Àrea Estruct. Àrea Àrea Àrea

1r 3 sessions 1 sessió 3 sessions 2 sessions -

2n 3 sessions 1 sessió 3 sessions 3 sessions -

Norm./Cicle 210 + 70 hores 210 hores 210 hores 140 hores

Cic

le

Superior

Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea

1r 3 sessions 1 sessió 3 sessions 3 sessions 2 sessions

2n 3 sessions 1 sessió 3 sessions 3 sessions 2 sessions

A cicle inicial, es compensen les hores d’estructures comunes de català

amb una sessió d’àrea de castellà als dos nivells del cicle i una sessió en

l’àrea d’ Educació Artística (Plàstica) en castellà a 2n nivell.

A la resta de cicles aquesta compensació queda resolta amb tres

sessions d’àrea.

Page 12: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

12

8. CRITERIS GENERALS PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCÉS

D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LES LLENGÜES A LA

REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CENTRE

- En les etapes d’educació Infantil i Primària, és prioritat la funcionalitat

de l’ús de la llengua catalana. L’ensenyament i aprenentatge de les

llengües es planteja des de la perspectiva de l’adquisició d’eines per a la

comunicació i l’aprenentatge.

- Els continguts d’estructures lingüístiques comunes es fan en llengua

catalana.

- Cal que a les aules hi hagi un ambient acollidor que afavoreixi, ja des

del Parvulari el desenvolupament de la parla, per tal de que l’alumne

aprengui a expressar-se correctament i amb coherència.

- S’evita la repetició sistemàtica de continguts. Les adquisicions que

l’alumne fa a partir dels ensenyaments - aprenentatges en llengua

catalana es van transferint a l’aprenentatge de les altres llengües

(estructures comunes).

- Els aprenentatges s’introdueixen de manera coherent, no s’anticipen els

continguts que facin referència a la llengua castellana o a les llengües

estrangeres abans que no s’hagin tractat en llengua catalana.

- El conjunt d’activitats que es programen pretenen afavorir la comprensió

i expressió oral i escrita. Ha de servir també per introduir de manera

gradual i progressiva els continguts sistemàtics de fonètica, ortografia,

lèxic i gramàtica. Aquests aprenentatges afavoreixen que l’ús oral i

escrit de la llengua sigui cada vegada, més ric i correcte.

- En tot moment, es té present no dissociar l’activitat lectoescriptora de

l’activitat oral ni de la resta d’activitats escolars. Sempre que es pot,

s’integra aquesta activitat en el repertori funcional, expressiu i

comunicatiu de l’alumne.

- Per a l’aprenentatge de la llengua (oral i escrita) s’utilitzen diferents

tipus de textos. La reflexió i interiorització de normes i criteris sobre la

Page 13: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

13

part formal de la llengua es fa sempre a partir de textos i contextos

significatius per a l’alumne.

- La sistematització de la llengua castellana, es comença a primer curs del

Cicle Inicial de l’Educació Primària a nivell de comprensió i expressió

oral, i d’iniciació a la lectoescriptura. Tenint el grau de competència

comunicativa dels alumnes en llengua catalana, els hàbits d’ús d’aquesta

llengua i el domini assolit dels mecanismes de lectura i escriptura en

català, s’introdueix progressivament la llengua escrita també en castellà,

per tal de fer possible que l’alumnat en finalitzar l’Educació Primària

hagi assolit els objectius assenyalats en la normativa del Departament.

- L’aprenentatge de les llengües estrangeres es basa més en l’ús

comunicatiu que no en el seu estudi formal tot i que es treballa en

l’estudi de les normes gramaticals bàsiques. Es presenta sempre dins

d’un context que obeeixi els interessos dels alumnes.

9. INTEGRACIÓ D’ALUMNES D’ALTRES PAÏSOS I ÈTNIES

DIFERENTS

Donat que l’escola és un reflex de la societat multicultural dels nostres

dies, l’escola ha de donar resposta a aquesta realitat.

El Pla d’acollida de centre donarà resposta a l’atenció primerenca

d’aquest alumnat i el centre establirà les estratègies que cregui més

adients perquè en el moment que ingressa a l’escola un alumne

nouvingut, aquest se senti acollit adequadament.

9.1 Pla LIC

L’objectiu general del Pla per a la Llengua i Cohesió Social, és garantir la

integració escolar i social de tot l’alumnat amb independència de la llengua,

cultura, condició social i origen, a partir de tres eixos:

Page 14: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

14

- A) Consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte

plurilingüe

- B) Fomentar l’educació intercultural basada en la igualtat, solidaritat i

respecte a la diversitat de cultures, en un marc de diàleg i convivència.

- C) Promoure l’equitat a fi d’evitar la marginació.

L’acollida al centre compren diversos aspectes:

- acollida d’alumnes

- acollida de famílies

- acollida de mestres

- acollida d’aprenents i practicants

Així doncs, el projecte educatiu, el projecte lingüístic, el reglament de règim

intern, el Pla d’acollida i el Pla d’acció tutorial van dirigits a la correcta

inclusió del col·lectiu de nouvinguts. Al mateix temps, caldrà que el centre

vetlli perquè aquest col·lectiu respecti la nostra identitat cultural i social.

9.2 Avaluació de l’alumnat nouvingut

El conjunt d’actuacions d’avaluació es durà a terme per tal de proporcionar

un coneixement de la realitat educativa que ens portarà a millorar la gestió

del currículum i els resultats d’aprenentatge de l’alumnat.

Aquest coneixement de la realitat educativa es fa especialment necessari

amb la incorporació de l’alumnat nouvingut del centre.

L’alumnat normalment s’integra a la classe que li pertoca per edat

cronològica i es fa una avaluació inicial del seu nivell competencial.

En un primer moment tots els alumnes nouvinguts tenen un reforç en

llengua catalana per tal de normalitzar la seva comunicació i

integració/inclusió dins de l’escola. Els informes trimestrals d’aquests

alumnes es fan a partir de les adaptacions curriculars pertinents.

La documentació i els materials que el Departament facilita a les escoles

són els que es fan servir per aquests alumnes així com d’altres que els

tutors i especialistes creuen convenients (Veure Pla d’Acollida, pàg. 11).

Page 15: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

15

10. PROJECTES D’INNOVACIÓ D’EDUCATIVA

10.1 Projecte Apadrinament lector

Durant el curs 2015-2016, l’escolla engega el projecte d’Apadrinament

lector. La iniciativa és fruit d’un grup de treball de formació FIC del curs

anterior “La lectura a l’escola. Ensenyament de la lectura (3-12 anys)”.

Els objectius que es pretenen assolir amb la implementació d’aquest

projecte són:

Fomentar l’ensenyament aprenentatge entre iguals.

Afavorir valors com la responsabilitat i el respecte. El fet de ser

padrí de lectura representa adquirir el compromís principal de

vetllar per l'aprenentatge lector del fillol.

Potenciar el gust i plaer per la lectura. El padrí l’ajuda a aprendre

a llegir, alhora que mira d'encomanar-li el gust per la lectura tot

engrescant-lo a llegir.

Establir dinàmiques afectives i de relació positives i enriquidores

entre alumnat de diferents edats. Estableix un compromís seriós

de col·laboració i d’ajuda, tot creant uns bons lligams afectius per

això fillols i padrins signen un compromís.

Per tal de dinamitzar tot aquest procés, els tutors i tutores organitzaran les

parelles d’alumnes.

A la vegada cada alumne té un contracte d’Apadrinament lector on hi

consta els noms de tots dos.

Durant la sessió no només llegirà el fillol. El padrí també farà preguntes de

comprensió sobre la lectura, ja siguin literals o interpretatives i, si cal,

llegirà també el text per fer de model i repetir-lo a continuació el fillol.

S’intenta que el padrí ajudi el seu fillol en aquelles paraules on mostra més

dificultat.

Page 16: PPRROOJJEECCTTEE LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICC DDEE … · Escola Alba, curs 2015-2016 Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba 2

Projecte Lingüístic de Centre Escola Alba

16

És una activitat molt satisfactòria tant per als padrins com per als fillols. Els

padrins tenen una gran responsabilitat en el seguiment de la lectura del seu

fillol, el qual ha d’esforçar-se per ser un bon lector i saber gaudir-ne.

10.2 Projecte Escolta’m

L’escola va iniciar el projecte Escolta’m el curs 2014-2015. Es tracta d’un

procés d’acompanyament que permet als infants desenvolupar habilitats de

comunicació i de relació entre el tutor i entre iguals.

El projecte vol donar veu als nens perquè puguin expressar el que pensen,

el que senten, com ho viuen, què els agrada, què els disgusta… oferint un

espai de trobada, de manera tranquil·la, sense pressa, per poder-los

transmetre amb delicadesa, de manera personal i sense excepció, el

missatge de “tu m'importes".

El projecte “Escolta'm" vol arribar a tots i cadascun dels alumnes del grup

classe.

Els objectius generals del projecte pretenen:

Crear i estructurar espais de relació i comunicació formals i informals

entre tutor i infants que afavoreixin altres maneres de relacionar-se i altres

formes de complicitat i d'empatia mútues.

Desenvolupar habilitats de comunicació i relació entre iguals.

Promoure activitats educatives d'interacció positiva amb tot

l'alumnat.

Escola Alba, novembre de 2015