La filosofia, una fletxa cap al desconegut

consciència

Filosofia és, doncs:

-voluntat de saber

-impuls cap al coneixement

-ampliació de la consciència

-recerca de la saviesa

-estima per la reflexió

-persecució de la veritat…

“FILO”+”SOFIA”: “AMIC” + “SAVIESA”, en grec.

• Tot i que “filosofia” s’utilitza de moltes altresmaneres: Per exemple:

-”La filosofia del govern respecte al terrorisme no ha canviat”

-”Guardiola s’ha pres amb molta filosofia tot el que han dit elsmitjans de comunicació sobre l’última derrota del Barça”

-”Tindrem filosofia dos dies a la setmana a 1r. i tres a 2n. deBatxillerat”

-”Les tradicions i els costums expressen la filosofia popular decada comunitat humana”

-”Les teves paraules són només filosofia que no toca de peus aterra”

-”La filosofia del Dret estudia els principis que inspiren les lleis”

-”La meva filosofia és anar a la meva”

• Per tant, “filosofia” significa també:

-ideologia, forma de pensar, principis, actitudserena, punt de vista, fonamentsteòrics, conjunt de creences….

-i és també una assignatura al batxillerat (demoment)

-Un intent de representar l’impulsfilosòfic: coneixement que creix.

DESCONEGUT DESCONEGUT

DESCONEGUT

DESCONEGUT

DESCONEGUT

coneixement

DESCONEGUT

DESCONEGUT

DESCONEGUT

Coneixement

DESCONEGUT

DESCONEGUT

DESCONEGUT

CONEIXEMENT

CONCLUSIONS1.-La filosofia es pot entendre com l’ impuls de l’home per eixamplar el

coneixement del que ens és desconegut.

2.-La forma en què el coneixement s’amplia és a través delsinterrogants. Cada interrogant és un intent de fer més gran elconeixement i reduir el camp del desconegut.

3.-La filosofia, per tant, s’origina a partir de la capacitat humana de fer-se preguntes.

4.-Quant més s’amplia el coneixement, més ampli és el camp defricció amb el que ens és desconegut. És per això que al principi lespreguntes de la filosofia eren poques i molt generals, i ara, elconjunt dels interrogants de les diferents ciències és molt variat icomplex.

5.-No hem d’entendre la filosofia com un conjunt de veritatsdefinitives, sinó més aviat com un impuls permanent per a ampliarel coneixement i generar nous interrogants.

6.-Al llarg del temps, les diferents preguntes que la filosofia haimpulsat han acabat per convertir-se en les diferents ciències, isempre dialoguen altres formes de coneixement(literatura, arts, moviments socials…)

7.-Algunes de les preguntes pròpies de la filosofia i la seva conversió en ciències:

-la pregunta per l’ordre i harmonia de l’experiència humana: MATEMÀTIQUES(s.VI abans de Crist, pitagorisme)

-la pregunta per l’ordre de les estrelles: ASTRONOMIA (s.XVI després de Crist,Copèrnic, Galileu i la revolució científica)

-la pregunta per la regularitat dels fenòmens naturals: FÍSICA (s. XVII, Newton)

-la pregunta pel desenvolupament de la vida: BIOLOGIA (s. XVIII, Il.lustració)

-la pregunta per l’activitat productiva humana: ECONOMIA (s. XVIII i XIX)

-la pregunta per l’organització social: SOCIOLOGIA (s. XIX, Comte)

-la pregunta per la ment i la conducta humana: PSICOLOGIA (s.XIX i XX)

-la pregunta per les diferències culturals en les societats humanes:ANTROPOLOGIA (s. XIX i XX)

-la pregunta per les estructures del llenguatge: LINGÜÍSTICA (s. XX)

………………………………………………

-Què fa que el coneixement que es busca(filosofia) passi a ser considerat una ciència?

-Quines característiques ha de complir elconeixement per a ser reconegut com acientífic?