Aida GalaAstyr DoncelEduardo AlcudiaLaia JiménezSilvia Ruz

Projecte de RecercaGrup 2

4tA

GeografiaFauna i flora- Espais Protegits- Parc Nacional del Teide-

Orografia i Paisatge- Formació i extensió- Situació i origen- Clima- Entrevista

Situació geogràfica

Situació, extensió, origen i formació

Introducció geogr0àfica

Situació

L'illa està situada entre els paral·lels 28 ° i 29 ° N i els meridians 16 ° i 17 ° O.

Es troba a una mica més de 300 km del continent africà, i a uns 1.000 km de la península Ibèrica.

Una curiositat es que a la televisió sempre posen les Illes Canàries molt a prop de la península, i això avegades confon a les persones.

Com ja sabem hi han 7 illes. Tenerife es l'única amb forma triangular i esta situada al mig, junt a Gran Canaria. L’illa que mes a prop seu esta es la Gomera.

Extensió

De forma triangular, Tenerife és l'illa més gran de l'arxipèlag canari, amb una superfície de 2.034,38 quilòmetres quadrats, i la que més longitud de costa té, amb 342 quilòmetres. A més a més, és la més alta: al seu centre s'alça el pic del Teide, que amb 3.718 metres sobre el nivell del mar és el punt més elevat de tot Espanya.

Illa Extensió Població (2005)

Tenerife 2.034 701.034

La Gomera 370 18.285

La Palma 708 78.800

El Hierro 269 8.682

Gran Canaria 1.560 730.622

Lanzarote 846 96.781

Fuerteventura 1.660 60.273

CANARIES 7.447 1.588.710

Origen i formació

Tenerife és una illa d'origen volcànic, la formació de la qual va començar a gestar-se al fons oceànic fa entre 20 i 50 milions d'anys.

Segons una de les teories més acceptades actualment per la comunitat científica (teoria dels blocs aixecats), l'ascens de magma procedent del mantell terrestre es produeix en períodes d'activitat tectònica a partir de falles o fractures que existeixen al fons oceànic

Esquema general de la formació de Tenerife:1.(20-50 m.a.) Erupcions de tipus fisural submarí.2.(7 m.a.) Sèrie basàltica antiga o sèrie I.3.(3 m.a.) Sèries recents II, III i IV. Edifici pre-carrerades.4.(800 mil anys) Esllavissades gravitacionals.5.Formació de les valls.

·Espais naturals protegits

Pràcticament la meitat de l'illa (48,6%) es troba sota les diferents fórmules de protecció de la Xarxa Canària d'Espais Naturals Protegits.Dels 146 espais naturals recollits per aquesta xarxa, en el conjunt de l'arxipèlag, un total de 43 es troben a Tenerife, la qual es en la que mes en trobem. En tota la xarxa trobem 8 tipus de qualificacions de protecció diferents:

·Parc Natural·Parc Nacional·Monument Nacional·Paisatge Protegit·Reserva Natural Integral·Reserva Natural Especial·Parc Rural·Lloc d'interès científic

Aquestes categories estan totes representades a Tenerife per: ·A part del Parc Nacional del Teide, té el parc natural més gran de les Canàries: Corona Forestal·Dos parcs rurals: Anaga i Teno·Quatre reserves naturals integrals ·Sis reserves naturals especials·Un total de catorze monuments naturals nou ·Paisatges protegits·Sis llocs d'interès científic.

·TEIDEEl Teide o , també anomenat, Pic del Teide és un volcà i una muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra.

El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) a mode de guardià de la porta d'aquest inframón.El dia 28 de juny de 2007, la UNESCO va decidir declarar al Parc Nacional del Teide Humanitat en la seva Convenció de Patrimoni Mundial de la UNESCO reunida en Christchurch, Nova Zelanda.

2.1 FASES DE LA FORMACIÓ DEL TEIDELa formació de la illa de Tenerife es igual a la de moltes de les altres illes oceàniques. Els inicis de la formació de la illade Tenerife, es van produir a través de tres districtes estructurals (norest-suroest, noroest-surest y nort-sud) en el basament oceànic.A través d’aquestes fractures va començar les primeres erupcions submarines ja fa 10 milions de anys. Aquestes erupcions submarines van produir una acumulació de colades de lava que van elevar el conjunt desde el fons oceànic fins el nivell del mar.

Aquest procés el podem dividir en cinc fases:

·Primera etapa

·Segona etapa

·Tercera etapa

·Quarta etapa

·Cinquena Etapa

·Parc Nacional del TeideEl Parc Nacional del Teide ocupa la zona mes alta de la

illa de Tenerife i d’Espanya. Va ser declarat el 22 de

gener de 1954 como Parc Nacional del Teide, es el mes

gran i vell dels parcs nacionals de les Illes Canàries i un

dels mes antics d’Espanya. En 1981 el parc va ser

reclassificat y es va establir un règim jurídic especial. En

1989, el Consell d’Europa va concedir al parc nacional el

Diploma Europeu, en la seva màxima categoria. En 2002

es va iniciar els tràmits per que la UNESCO el nombres

Patrimoni de la Humanitat.

En questa zona hi trobem el volcà del Teide amb 3.718 metres d’altitud. El alt de Guajara, el Llano Ucanca, las Set Canyades, La Fortaleza, los roques de García y Pic Vell formen el paisatge natural del parc. En el Parc Nacional del Teide hi trobem un total de 168 plantes superiors.

·Edifici centralLes principals estructures de Tenerife, el complex Teide-Pico Viejoi el circ de Las Cañadas. Una altra formació vistosa són Los Azulejos. Al sud de La Caldera destaca la Montaña de Guajara.

·MassissosEl massís d'Anaga, a l'extrem nord-oriental de l'illa, té un perfil topogràfic irregular i escabrós on destaca la Cruz de Taborno, amb 1.024 metres. El massís de Teno es troba a l'extrem nord-occidental. Es tracta d'una zona d'estructures desmantellades i profunds barrancs que s'han originat per erosió. El massís d'Adeje és a l'extrem meridional de l'illa, i té com a exponent més gran el Roque del Conde, amb 1.001 metres d'altitud.

·DorsalsLa serralada dorsal o dorsal de Pedro Gil abasta des del començament de la Montañade la Esperanza, a uns 750 metres d'altitud. La dorsal de Abeque està formada per una cadena de volcans que uneixen el massís de Teno amb l'edifici central insular Teide-PicoViejo. La dorsal Sud o dorsal de Adeje està a l'empara de l'últim dels eixos estructurals.

·Barrancs

Destaquen els barrancs de Ruiz, Fasnia i Güímar, Infierno i Erques, tots ells declarats espais naturals protegits per les institucions canàries.

·VallsLes més importants són la vall de La Orotava i la de Güímar.

·Costes67,14 quilòmetres de la costa de Tenerife el representen platges. . Al litoral septentrional són freqüents les platges de còdols o de sorra negra, mentre que a la vessant sud i sud-oest de l'illa predominen les platges amb sorres més fines i de tonalitats més clares.

·Flora i fauna

L'accidentada orografia regnant modifica localment les condicions climàtiques generals, originant una gran varietat de microclimes. Concentra aquest patrimoni vegetal d'unes 140 espècies exclusives.-Cardonal - tabaibal (0-700 m): aquest estrat es caracteritza per una forta insolació i escassetat precipitacions.

-Boscos termòfils (200-600 m): aquest pis té un grau d'humitat i precipitacions més alt, i una insolació més petita.

-Laurisilva (500-1.000 m): es tracta d'un bosc dens de grans arbres, hereus de la flora de l'Era Terciària, que creixen en zones d'abundants boires i pluges freqüents. Les espècies vegetals superiors que hi abunden són llorers, til·lers, arbres de la família de l'alvocater,Apollonias canariensis i d'altres de mida més petita, com la Canarina canariensis

-Faiar-Bruguerar (1.000-1.500 m): es tracta també d'un bosc, però en aquest cas més sec i pobre en espècies. Destaquen els Myrica faya, els brucs i els grèvols canaris.

-Pineda (800-2.000 m): bosc de pins en formació oberta que es caracteritza per un augment de la insolació i per una uniformitat més petita a les temperatures diürnes-nocturnes i estacionals.

ClimaA Tenerife se la coneix internacionalment com "l'Illa de l'Eterna Primavera", gràcies sobretot als alisis, la humitat dels quals es condensa principalment a les zones de mitjanes del nord i nord-est insular, creant amplis mars de núvols que es disposen preferentment entre els 600 i els 1.800 metres d'altura.

Un altre factor que influeix en la suavitat del clima de les illes respecte del que per latitud els correspondria (desert del Sàhara), és el corrent marí fred de les Canàries, que refreda la temperatura de les aigües que banyen les costes i platges illenques respecte de l'ambiental. Finalment, també cal tenir en compte l'orografia de Tenerife.

Evidentment, hi ha importants contrastos, com per exemple a l'hivern, quan és possible gaudir del sol a les zones de costa i alhora a 3.000 metres d'altura es veu la blanca estampa nevada del Teide, on neva cada any.

A grans trets, el clima de Tenerife és moderat, temperat i molt suau en qualsevol estació de l'any. No hi ha períodes de fred però tampoc n'hi ha de calor asfixiant. Les temperatures mitjanes fluctuen entre els 17-18 °C a l'hivern i els 24-25 °C a l'estació estival.

Temporal a les Illes Canàries

La Agencia Estatal de Meteorologia ha explicat que el temporal que afecta a Canàries "no es una tormentatropical", sino una borrasca "muy activa", amb aire inestable càlid que genera turmentes importants dinsd’aquesta i que són las que generen pluja.

Mes de 11.000 llars i empreses de Tenerife, El Hierro iLa Gomera segueixen encara sense fluid elèctric comconseqüència del temporal que afecta a Canàries desdeel fi de setmana, desprès de que se s'agüi restablert enmes de la meitat del 25.000 es van quedar sense llum.

El temporal se'n va de Canàries. Desprès de dos dies complicats en els que la pluja i elvent han fet estrags en el archipielag, la Agencia Estatal de Meteorologia (Aemet) ha retirat la alerta per precipitacions en lesilles, on nomes es mantindran les nubes i escasses pluges dèbils.

Entrevista a Jessica Moreno

•Amb cuants anys vas vindre a Barcelona?-Amb 10

•A quina illa vivies?-A Tenerife.

•En quina part?-Santa Cruz

•Vas sofrir algún canvi gran a causa del horari?-No, no ho vaig ni notar.

•T’agradaven mes les platges d’alla o d’aquí?-Les d’allà, no se m’enganchava l’arena als peus.

•El menjar es molt diferent d’aquí?-Es molt diferent. A mi m’agrada molt mes la d’allà.

•Trobes a faltar les illes?-Si, moltissim i m’agradaria molt tornar-hi.

•Hi ha allà alguna cosa especial que trobis a faltar?-La meva familia, i el Teide.

•L’economia es molt diferent?-Es la mateixa.

•Com va a aquí a Catalunya?-Molt be! Pero allà la gent es molt mes carinyosa.

FI