Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera

Click here to load reader

  • date post

    06-Aug-2015
  • Category

    Travel

  • view

    884
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera

1. Diagnosi de la situaci actual de Tordera 1.Fase de la redacci del Pla de Desenvolupament del model turstic de Tordera. 2. Qu s un D.A.F.O.? Diagnosi situaci actual de TorderaDAFO Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats . El DAFO s un model danlisi que permet descobrir de manera ordenada diversos criteris o tems en relaci a un tema concret. En aquest cas sobre la situaci de Tordera en relaci al turisme. Es tracta de poder analitzar quatre apartats, les Debilitats que fan que Tordera pugui perdre potencialitat en diversos mbits. Les Amenaces, tant internes com externes, que posen en perill un determinat o determinats objectius a assolir-, i les Fortaleses i Oportunitats, que esdevenen elements forts, potents, que garanteixen lxit dun projecte o duna planificaci. La gran virtut del DAFO s que parteix de la realitat del territori i, en aquest sentit, semmarca directament amb les percepcions que tenen els habitants del territori de la seva prpia realitat. El DAFO s una eina potent que permet descobrir en quin punt ens trobem i cap a on podem anar.En el cas del present DAFO, sha treballat amb una mostra de 67 persones. Cal pensar que aquestes persones sn representatives i, per tant, la seva opini no s noms personal, sin tamb comunitria . 3. Metodologia

  • Qui?
  • Administraci i sectors privats: Alcalde. Regidors del govern. Representants grups poltics ajuntament. Cap de la Policia local de Tordera.
  • Representants de la Diputaci de Barcelona. Representants de la Direcci General de turisme de la Generalitat. Consorci de Promoci turstica Costa de Barcelona Maresme. Representants dentitats culturals, cviques i esportives de Tordera. Empresaris dels sectors del comer, de la restauraci, dactivitats vinculades al turisme (agncies, Castell Medieval, turisme rural, activitats ldiques i complementries paradistes del mercat del diumenge. Pagesos i ramaders. Persones privades (visitants i ciutadans de Tordera, annims).

4. Metodologia

  • Com?
  • Amb reunions de treball en grups reduts, per sectors dinters.
  • Amb reunions privades.
  • Amb visites directament al lloc on es desenvolupa lactivitat.
  • A peu de carrer.
  • Visitant espais dinters i realitzant treball de camp amb persones vinculades amb lespai.
  • Visitant espais del territori, susceptibles de convertir-se en productes turstics.

5. Metodologia.

  • De quina manera?
  • A partir de la reflexi a lentorn de vuit mbits danlisi, prviament seleccionats per la seva adequaci a lobjectiu de lestudi:
  • mbit socio econmic.
  • mbit recursos turstics.
  • mbit infraestructures de comunicaci.
  • mbit urbanisme.
  • mbit serveis pblics.
  • mbit allotjament.
  • mbit oferta complementria.
  • mbit comercialitzaci i promoci.
  • Tots els mbits shan treballat de manera sectorial, s a dir, en funci del grup, de la persona o de la vinculaci amb el territori. En alguns casos, shan treballat tots de manera global.
  • Shan respectat escrupolosament les aportacions realitzades, fossin aquestes quines fossin (fins i tot en alguns casos apareixen en apartats contradictoris. Es tractava de recollir informaci significativa.

6. mbit socio econmic (1)

  • Una visi global de leconomia.
  • Crisi estructural (Fibracolor, construcci, comer urb tradicional).
  • Zones industrials (Can Verdalet, Can Busc...), efecte compensatori.
  • Inditex.
  • Planificaci estratgica, com a valor positiu.
  • Crisi permanent sectors agrcola i ramader, malgrat la seva qualitat.
  • Comer urb de nova implantaci en els darrers cinc anys.
  • Manca de superfcies comercials (Blanes, Santa Susanna...).
  • La restauraci com a sector equilibrador.
  • Manca oferta formaci professional.
  • Manca oferta oci nocturn per als ciutadans de Tordera: xode.
  • Bones comunicacions per als sectors econmics.
  • Comunicacions deficients (ferrocarril).
  • Sector econmic ocult: ofertes de pubs i hotels de carretera. Genera fluxos econmics legals.

7. mbit socio econmic (2)

  • Els referents econmics de Tordera.
  • Mercat setmanal del diumenge.
  • Fira del Ram.
  • Inditex i zones industrials existents i de futur.
  • Sector agrcola i ramader.
  • En aquest apartat sexposen aquells referents que tenen projecci exterior al municipi i que sn percebuts com a punts forts en el marc de lanlisi DAFO.

8. mbit recursos turstics (1).

  • Recursos turstics:
  • Recursos NO estructurats : existeix lelement per no est actualment disponible o no existeix com a producte turstic. Sha de fer tota la tasca organitzativa:
  • Ruta de les ermites.
  • Ruta de les fonts i els arbres monumentals.
  • Via verda.
  • Turisme esportiu.
  • Nova zona humida (aiguamolls de la Jlia).
  • Rutes i passejades a cavall i amb tartana.
  • Escenificaci de llegendes locals (Pere Botero,).
  • Circuit de MotoCross.
  • Camp de tir.
  • Miradors al Parc del Montnegre.
  • .

9. mbit recursos turstics (2).

  • Recursos turstics:
  • Recursos amb estructura bsica:sn aquells que ja estan parcialment estructurats o presenten una mnima organitzaci que ja esdev til i prctica, per que caldria millorar, ampliar o actualitzar. No tenen cap o poca comercialitzaci en mbits i sectors turstics.
  • Ampliaci del Parc del Montnegre.
  • Senyalitzaci del GR 92 al seu pas per Tordera.
  • Illa de Tordera (inclou Parc Prudenci Bartrana).
  • Estanys delCal Rava.
  • Campanar.
  • Torre de Can Toni Joan.
  • Museu Arxiu.
  • Turisme rural.
  • Mercat setmanal.
  • Gesti de la gastronomia com un producte turstic.
  • Eix comercial urb.

10. mbit recursos turstics (3).

  • Productes turstics:
  • Sn aquells recursos que jaes poden considerar productesi es poden comercialitzar com a tals. ja tenen una estructura i organitzaci.
  • Parc Natural del Montnegre (turisme rural, senderisme guiat, centre dinterpretaci de lHostal dHortsaviny).
  • Castell medieval.
  • Teatre Clav.
  • Centre de BTT de Santa Susanna (amb pistes i circuits en el terme de Tordera).
  • Fira del Ram.
  • Espais esportius (camps de futbol, pavell, piscina, pista de tennis).
  • Consideraci final : caldr crear un organisme de gesti dels productes turstics o b, destinar personal per gestionar-los. Es proposa la creaci dunaASSOCIACI DEMPRESARIS DE TORDERA , que tinguin per objectiu la gesti del turisme torderenc, conjunta i coordinadament amb lajuntament. Per tan, caldr fomentar mentalitat turstica als empresaris locals, amb la finalitat de reeixir en el desenvolupament de les poltiques planificades en el present estudi.

11. mbit dinfraestructures de comunicaci .

  • Infraestructures del territori:
  • En general hi ha bones comunicacions.
  • Proximitat a dos aeroports (Barcelona i Girona Costa Brava).
  • Ferrocarril.
  • Transport pblic intern.
  • Aparcaments.
  • Comunicacions internes (camins, ).
  • Allargament autopista.
  • Desdoblament N II
  • Tordera es troba en una posici privilegiada pel que fa a les comunicacions terrestres. A ms a ms, es troba a mig cam de dues conurbacions urbanes importants, com sn Barcelona i Girona, de fcil accs en ambds casos. Molt important per al turisme de proximitat.

12. mbit urbanisme.

  • Des de la planificaci al territori:
  • Espais suficients per a s turstic.
  • Especificar millor espais s comercial.
  • Tractament de les urbanitzacions (solucions).
  • Conservaci del territori.
  • Programa LIFE.
  • Usos i activitats permeses al riu Tordera (A.C.A.).
  • LIlla: usos i limitacions.
  • Catleg de masies i cases de pags.
  • Tordera t un territori molt gran (84 Km2), amb poc desgast i amb espais que permeten el creixement sostenible dactivitats empresarials. Per tant, s indubtable que cal desenvolupar qualsevol creixement amb criteris de sostenibilitat i equilibri territorial.

13. mbit serveis pblics.

  • Ciutadans i visitants han destar atesos:
  • Seguretat ciutadana (policia local, mossos desquadra).
  • Recollida de residus (en general i selectiva).
  • Gesti de laigua.
  • Equipaments esportius.
  • Millora/ampliaci dels serveis vinculats amb la salut.
  • El casal de joves.
  • Oferta per les famlies.
  • Gesti integrada dels serveis pblics, com a proposta interna de millora en la gesti.
  • No es poden considerar serveis vinculats directament al turisme, per s una constataci, que cada vegada ms les destinacions turstiques han de presentar una carta de serveis pblics que puguin atendre incidncies de tot tipus o b, han de permetre que lestada dels visitants tingui bones condicions de serveis en cas de necessitat. Es consideren valor afegit en una destinaci.

14. mbit oferta dallotjament.

  • Diversitat de possibilitats
  • En general, dficit de places dallotjament hoteler.
  • Una realitat: Ca la Maria. Oferta amb bona presncia.
  • Oferta de turisme rural.
  • Alberg de joventut: pel turisme jove i els que els agrada la natura.
  • Cmping: oferta vinculada a la natura. Dalt valor pel model de Tordera.
  • Tordera haur de cercar propostes -a curt i mig termini-, que resolguin la manca dallotjament hoteler. En aquest sentit es proposa la possibilitat de signar convenis amb hotels de la costa (particularment o a partir dalguna cadena hotelera).
  • Consideraci: el turisme de proximitat destada dun sol dia a Tordera pot representar la soluci a curt i mig termini. No requereix cap allotjament.

15. mbit oferta complementria.

  • s la oferta que complementa un producte turstic.
  • Castell medieval.
  • Mercat del diumenge.
  • Fira del Ram.
  • Parc Natural del Montnegre.
  • Equipaments esportius.
  • Patrimoni arquitectnic.
  • Teatre Clav.
  • Zones humides.
  • Parc Prudenci Bartrana.
  • Nucli urb antic.
  • Casal de joves.
  • Turisme rural.
  • Oferta gastronmica.
  • Turisme de negocis.
  • La natura (com a oferta global del territori).

16. mbit comercialitzaci i promoci turstica.

  • Tenir els millors productes turstics, no serveix de res, si no es promocionen.
  • Realitzaci dun pla de mrqueting.
  • Organisme gestor del turisme (pblic, privat o mixte).
  • Mitjans de comunicaci.
  • A curt i mig termini caldr desenvolupar una xarxa de comunicaci que permeti donar a conixer Tordera com a destinaci turstica. Per tal de ser efectius, caldran recursos humans i econmics.
  • Les sinrgies amb altres destinacions permetrien racionalitzar les despeses i incrementar labast de les comunicacions.
  • La promoci haur de ser dinmica, imaginativa i fonamentada en les sensacions que ofereix el territori.

17. I ara qu?

  • 2. Fase de redacci del pla.
  • La segent fase s la que dissenyar la base terico-prctica del projecte.
  • Definici de lobjectiu principal.
  • Definici dobjectius secundaris.
  • Establiment de lnies estratgiques per a cada objectiu secundari.
  • Definici daccions les que siguin necessries-, per a cada lnia estratgica.
  • Al final de la segona fase, el pla de desenvolupament del model turstic de Tordera quedar establert, estructurat i definit. Ser el full de ruta a seguir en els propers anys.
  • Tot i que esdevindr el gui a seguir, encara no tindr el nivell de concreci que permeti lexecuci de les accions. Aquesta concreci es realitzar en la 3. Fase, que ser la que incidir de manera molt prctica en qu sha de fer, com, amb quins costos, temporalitzaci i prioritzaci. Quan acabi aquesta, aleshores, el projecte restar a punt per ser executat. Ser el final del present treball i linici del futur del model turstic de Tordera.

18. Moltes grcies ! Tots x Tordera..., destinaci turstica de qualitat .