Diagnosi de la situació actual de Tordera

1ª. Fase de la redacció del Pla de Desenvolupament del model turístic de Tordera.

Què és un D.A.F.O.?

Diagnosi situació actual de Tordera

DAFO

Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats.

El DAFO és un model d’anàlisi que permet descobrir de manera ordenada diversos criteris o “ítems” en relació a un tema concret. En aquest cas sobre la situació de Tordera en relació al turisme. Es tracta de poder analitzar quatre apartats, les Debilitats que fan que Tordera pugui perdre potencialitat en diversos àmbits. Les Amenaces, tant internes com externes, que posen en perill un determinat –o determinats objectius a assolir-, i les Fortaleses i Oportunitats, que esdevenen elements forts, potents, que garanteixen l’èxit d’un projecte o d’una planificació.

La gran virtut del DAFO és que parteix de la realitat del territori i, en aquest sentit, s’emmarca directament amb les percepcions que tenen els habitants del territori de la seva pròpia realitat.

El DAFO és una eina potent que permet descobrir en quin punt ens trobem i cap a on podem anar.

En el cas del present DAFO, s’ha treballat amb una mostra de 67 persones. Cal pensar que aquestes persones són representatives i, per tant, la seva opinió no és només personal, sinó també comunitària.

Metodologia

Qui?Administració i sectors privats:

Alcalde.Regidors del govern.Representants grups polítics ajuntament.Cap de la Policia local de Tordera.Representants de la Diputació de Barcelona.Representants de la Direcció General de turisme de la Generalitat.Consorci de Promoció turística Costa de Barcelona – Maresme.

Representants d’entitats culturals, cíviques i esportives de Tordera.Empresaris dels sectors del comerç, de la restauració, d’activitats vinculades al turisme (agències, Castell Medieval, turisme rural, activitats lúdiques i complementàries…paradistes del mercat del diumenge.Pagesos i ramaders.

Persones privades (visitants i ciutadans de Tordera, anònims).

Metodologia

Com?Amb reunions de treball en grups reduïts, per sectors d’interès.

Amb reunions privades.

Amb visites directament al lloc on es desenvolupa l’activitat.

A peu de carrer.

Visitant espais d’interès i realitzant treball de camp amb persones vinculades amb l’espai.

Visitant espais del territori, susceptibles de convertir-se en productes turístics.

Metodologia.

De quina manera?A partir de la reflexió a l’entorn de vuit àmbits d’anàlisi, prèviament seleccionats per la seva adequació a

l’objectiu de l’estudi:

1. Àmbit socio econòmic.

2. Àmbit recursos turístics.

3. Àmbit infraestructures de comunicació.

4. Àmbit urbanisme.

5. Àmbit serveis públics.

6. Àmbit allotjament.

7. Àmbit oferta complementària.

8. Àmbit comercialització i promoció.

Tots els àmbits s’han treballat de manera sectorial, és a dir, en funció del grup, de la persona o de la vinculació amb el territori. En alguns casos, s’han treballat tots de manera global.

S’han respectat escrupolosament les aportacions realitzades, fossin aquestes quines fossin (fins i tot en alguns casos apareixen en apartats contradictoris. Es tractava de recollir informació significativa.

Àmbit socio econòmic (1)

Una visió global de l’economia.- Crisi estructural (Fibracolor, construcció, comerç urbà tradicional).- Zones industrials (Can Verdalet, Can Buscà...), efecte compensatori.- Inditex.- Planificació estratègica, com a valor positiu.- Crisi permanent sectors agrícola i ramader, malgrat la seva qualitat.- Comerç urbà de nova implantació en els darrers cinc anys.- Manca de superfícies comercials (Blanes, Santa Susanna...).- La restauració com a sector equilibrador.- Manca oferta formació professional.- Manca oferta oci nocturn per als ciutadans de Tordera: èxode.- Bones comunicacions per als sectors econòmics.- Comunicacions deficients (ferrocarril).- Sector econòmic “ocult”: ofertes de pubs i hotels de carretera. Genera fluxos econòmics legals.

Àmbit socio econòmic (2)

Els referents econòmics de Tordera.- Mercat setmanal del diumenge.

- Fira del Ram.

- Inditex i zones industrials existents i de futur.

- Sector agrícola i ramader.

En aquest apartat s’exposen aquells referents que tenen projecció exterior al municipi i que són percebuts com a punts forts en el marc de l’anàlisi DAFO.

Àmbit recursos turístics (1).

Recursos turístics:- Recursos NO estructurats: existeix l’element però no està actualment disponible o no existeix com a

producte turístic. S’ha de fer tota la tasca organitzativa:

- Ruta de les ermites.- Ruta de les fonts i els arbres monumentals.- Via verda.- Turisme esportiu.- Nova zona humida (aiguamolls de la Júlia).- Rutes i passejades a cavall i amb tartana.- Escenificació de llegendes locals (Pere Botero,…).- Circuit de MotoCross.- Camp de tir. - Miradors al Parc del Montnegre.- ….

Àmbit recursos turístics (2).

Recursos turístics:- Recursos amb estructura bàsica: són aquells que ja estan parcialment estructurats o presenten una

mínima organització que ja esdevé útil i pràctica, però que caldria millorar, ampliar o actualitzar. No tenen cap o poca comercialització en àmbits i sectors turístics.

- Ampliació del Parc del Montnegre.- Senyalització del GR 92 al seu pas per Tordera.- Illa de Tordera (inclou Parc Prudenci Bartrana).- Estanys del Cal Rava.- Campanar.- Torre de Can Toni Joan.- Museu Arxiu.- Turisme rural.- Mercat setmanal.- Gestió de la gastronomia com un producte turístic.- Eix comercial urbà.

Àmbit recursos turístics (3).

Productes turístics:- Són aquells recursos que ja es poden considerar “productes” i es poden comercialitzar com a tals. ja

tenen una estructura i organització.

- Parc Natural del Montnegre (turisme rural, senderisme guiat, centre d’interpretació de l’Hostal d’Hortsavinyà).

- Castell medieval.- Teatre Clavé.- Centre de BTT de Santa Susanna (amb pistes i circuits en el terme de Tordera).- Fira del Ram.- Espais esportius (camps de futbol, pavelló, piscina, pista de tennis…).

Consideració final: caldrà crear un organisme de gestió dels productes turístics o bé, destinar personal per gestionar-los. Es proposa la creació d’una ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE TORDERA, que tinguin per objectiu la gestió del turisme torderenc, conjunta i coordinadament amb l’ajuntament. Per tan, caldrà fomentar “mentalitat turística” als empresaris locals, amb la finalitat de reeixir en el desenvolupament de les polítiques planificades en el present estudi.

Àmbit d’infraestructures de comunicació.

Infraestructures del territori:- En general hi ha bones comunicacions. - Proximitat a dos aeroports (Barcelona i Girona Costa Brava).- Ferrocarril.- Transport públic intern.- Aparcaments.- Comunicacions internes (camins, …).- Allargament autopista.- Desdoblament N II

Tordera es troba en una posició privilegiada pel que fa a les comunicacions terrestres. A més a més, es troba a mig camí de dues conurbacions urbanes importants, com són Barcelona i Girona, de fàcil accés en ambdós casos. Molt important per al turisme de proximitat.

Àmbit urbanisme.

Des de la planificació al territori:- Espais suficients per a ús turístic.- Especificar millor espais ús comercial.- Tractament de les urbanitzacions (solucions).- Conservació del territori.- Programa LIFE.- Usos i activitats permeses al riu Tordera (A.C.A.).- L’Illa: usos i limitacions.- Catàleg de masies i cases de pagès.

Tordera té un territori molt gran (84 Km2), amb poc desgast i amb espais que permeten el creixement sostenible d’activitats empresarials. Per tant, és indubtable que cal desenvolupar qualsevol creixement amb criteris de sostenibilitat i equilibri territorial.

Àmbit serveis públics.

Ciutadans i visitants han d’estar atesos:- Seguretat ciutadana (policia local, mossos d’esquadra…).- Recollida de residus (en general i selectiva).- Gestió de l’aigua.- Equipaments esportius.- Millora/ampliació dels serveis vinculats amb la salut.- El casal de joves.- Oferta per les famílies.- Gestió integrada dels serveis públics…, com a proposta interna de millora en la gestió.

No es poden considerar serveis vinculats directament al turisme, però és una constatació, que cada vegada més les destinacions turístiques han de presentar una carta de serveis públics que puguin atendre incidències de tot tipus o bé, han de permetre que l’estada dels visitants tingui bones condicions de serveis en cas de necessitat. Es consideren “valor afegit” en una destinació.

Àmbit oferta d’allotjament.

Diversitat de possibilitats…- En general, dèficit de places d’allotjament hoteler.- Una realitat: Ca la Maria. Oferta amb bona presència.- Oferta de turisme rural.- Alberg de joventut: pel turisme jove i els que els agrada la natura.- Càmping: oferta vinculada a la natura. D’alt valor pel model de Tordera.

Tordera haurà de cercar propostes -a curt i mig termini-, que resolguin la manca d’allotjament hoteler. En aquest sentit es proposa la possibilitat de signar convenis amb hotels de la costa (particularment o a partir d’alguna cadena hotelera).

Consideració: el turisme de proximitat d’estada d’un sol dia a Tordera pot representar la solució a curt i mig termini. No requereix cap allotjament.

Àmbit oferta complementària.

És la oferta que complementa un producte turístic.

- Castell medieval.- Mercat del diumenge.- Fira del Ram.- Parc Natural del Montnegre.- Equipaments esportius.- Patrimoni arquitectònic.- Teatre Clavé.- Zones humides.- Parc Prudenci Bartrana.- Nucli urbà antic.- Casal de joves.- Turisme rural.- Oferta gastronòmica.- Turisme de negocis.- La natura (com a oferta global del territori).

Àmbit comercialització i promoció turística.

Tenir els millors productes turístics…, no serveix de res, si no es promocionen.

- Realització d’un pla de màrqueting.- Organisme gestor del turisme (públic, privat o mixte).- Mitjans de comunicació.

A curt i mig termini caldrà desenvolupar una xarxa de comunicació que permeti donar a conèixer Tordera com a destinació turística. Per tal de ser efectius, caldran recursos humans i econòmics.

Les sinèrgies amb altres destinacions permetrien racionalitzar les despeses i incrementar l’abast de les comunicacions.

La promoció haurà de ser dinàmica, imaginativa i fonamentada en les sensacions que ofereix el territori.

I ara què?

2ª. Fase de redacció del pla.La següent fase és la que dissenyarà la base teòrico-pràctica del projecte.

1. Definició de l’objectiu principal.

2. Definició d’objectius secundaris.

3. Establiment de línies estratègiques per a cada objectiu secundari.

4. Definició d’accions –les que siguin necessàries-, per a cada línia estratègica.

Al final de la segona fase, el pla de desenvolupament del model turístic de Tordera quedarà establert, estructurat i definit. Serà el “full de ruta” a seguir en els propers anys.

Tot i que esdevindrà el guió a seguir, encara no tindrà el nivell de concreció que permeti l’execució de les accions. Aquesta concreció es realitzarà en la 3ª. Fase, que serà la que incidirà de manera molt pràctica en què s’ha de fer, com, amb quins costos, temporalització i priorització. Quan acabi aquesta, aleshores, el projecte restarà a punt per ser executat. Serà el final del present treball i l’inici del futur del model turístic de Tordera.

Moltes gràcies !

Tots x Tordera..., destinació turística de qualitat.