Presentació de la sectorial d'educació de la COS,

4
coseducacio.wordpress.com [email protected] PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA la lluita és l’únic camí

description

La sectorial d'educació de la COS es posa en marxa amb una jornada de formació sindical per a treballadores de l'àmbit educatiu(d'escoles-bressol a universitats). Serà el proper dissabte 23 de març, a partir de les 11.30 h, en el Casal 3 Voltes Rebel (Passeig d'Urrútia, 125 / Metro: L4 Llucmajor, L5 Virrei Amat) http://coseducacio.wordpress.com/

Transcript of Presentació de la sectorial d'educació de la COS,

Page 1: Presentació de la sectorial d'educació de la COS,

[email protected]

PER L’EDUCACIÓ

PÚBLICA la lluita és l’únic camí

Page 2: Presentació de la sectorial d'educació de la COS,

Seguint el procés de destrucció de l’edu-cació pública catalana emprès per l’an-terior govern del PSC-ICV-ERC amb la LEC, i aguditzat tant pel govern de CiU com pel govern espanyol del PP a través de la LOMCE, ens trobem l’anunci de la Generalitat de Catalunya sobre el tanca-ment de centres educatius al curs 2013-2014 vinent, utilitzant-hi com a pretext la davallada demogràfica i el “reparti-ment equitatiu dels immigrants entre els centres escolars”. D’una banda, es consigna la divisió racista de les perso-nes en funció del lloc en què han nascut, clavant sobre milers d’infants catalans l’etiqueta ‘d’immigrants’, en segon lloc, es perpetuen les polítiques privatitzado-res, degradadores i classistes aplicades a l’educació pública, la conseqüència prin-cipal de les quals rau a expulsar-ne les mateixes classes populars catalanes que, des del segle XIX, han combatut per con-querir-la. Mentre dia rere dia s’agreuja la precarització de les condicions de vida i de treball dels centres educatius, el pro-fessorat, l’alumnat i les famílies de les classes treballadores, la Generalitat i un bon nombre d’ajuntaments continuen legitimant la transferència de recursos públics a escoles privades (elitistes, clas-sistes i segregadores a molts nivells, des de posicionaments ‘religiosos’).

La Secció d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans es constitueix per donar-nos suport mútu-ament a escala territorial i, a més, agru-pant-hi totes les lluites lligades a l’àmbit educatiu, des de les escoles-bressol fins a les universitats (des del setembre del 2012 està constituïda la secció sindical de la Universitat de Barcelona i, des del gener d’enguany, la de la Universitat Po-litècnica de València). Volem aplegar-hi, efectivament, Escoles-bressol, Infantil i Primària, Educació Especial, Educació Secundària (ESO, Batxillerat, Cicles For-matius)-, Programes de Qualificació Pro-fessional Inicial (PQPI), Escoles d’adults, centres en ‘Règim especial’ i tot (Escoles

d’idiomes, Música, Dansa, Art dramàtic, Conservació i Restauració), i, com dèiem, universitats.

Cal entendre que militar en un sindicat combatiu és la millor garantia formal per defensar els nostres drets davant la patro-nal, sigui estatal o privada, i per organit-zar les nostres lluites. Pretenem, doncs, unificar totes les lluites de l’àmbit educa-tiu i desenvolupar la unitat d’acció nascu-da a les assemblees de treballadores.

Més enllà de dur a terme una anàlisi ex-haustiva de la situació en cadascuna de les esferes educatives esmentades (per a l’àmbit universitari, vegeu http://cosub.wordpress.com/), situacions com les que es produeixen a les escoles-bressol, a infantil i primària o a secundària són significatives quant a la brutalitat del procés en què ens trobem immergides. I ens referim a qüestions que els sindicats majoritaris estan obviant. En el cas de les escoles-bressol, la Generalitat apel·la a la “davallada demogràfica” com a pretext per dur a terme el tancament de 61 línies de primer d’infantil, entre les quals set han de tancar el proper curs 2013-2014 o progressivament. A més a més, ha pre-vist convertir alguns d’aquests centres en instituts. Els centres són El Castell (Tona); Vilamagore (Sant Pere de Vila-major); Sant Baldiri (Lliçà de Munt); Can Motllor (Terrassa); Xarau (Cerdanyola del Vallès); Poble Nou (Pineda de Mar); Gil Cristià i Arbòs (Selva del Camp). En el cas de l’educació primària, la disminució de plantilles s’afegeix a les retallades que ja vénen dels cursos anteriors. Enguany, al curs 2012-13, els centres d’una línia han perdut una mestra, els de dues línies una i mitja, i els de tres línies n’han perdut dues. A més, topem amb una reducció de jornada i sou del personal interí i substi-tut de prop del 15%, a més d’aquelles reta-llades implícites en l’aplicació de la refor-ma laboral. D’altra banda, aquest curs la gran majoria de les places vacants (tot el curs) s’han cobert amb personal substitut

PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA

Page 3: Presentació de la sectorial d'educació de la COS,

i no amb interines: això implica que to-tes aquestes treballadores s’incorporaren el mateix dia en què es van començar les classes, sense poder fer la feina prèvia de preparació del curs. Així, el Departament d’Ensenyament ha precaritzat encara més les treballadores, ja que fent aquest can-vi de contractació s’estalvia la paga dels mesos d’estiu i de la primera quinzena de setembre. A més, els substituts han vist retallada la seva jornada laboral i el salari en un 15%, per tant no poden assumir to-tes les tasques de la persona substituïda, de manera que les escoles han de cobrir aquestes hores amb personal funcionari i, com a conseqüència, o bé es deixen de fer o bé cal desmuntar grups reduïts o de suport, eliminar aules d’acollida o dur a terme menys treball individualitzat. Cal tenir en compte igualment que no se substitueixen les baixes del professorat fins al sisè dia lectiu, només en el cas de les tutories. També es retalla la contracta-ció d’auxiliars i vetlladores per a l’alum-nat amb necessitats educatives especials, i es disminueix el nombre d’hores que aquestes destinen als centres. Tot plegat, paral·lelament a l’augment del nombre d’alumnes per aula.

Pel que fa als recursos econòmics, som davant d’una reducció de beques: de menjador, llibres i transport; de l’anul-lació de programes en marxa, com ara els de biblioteques, reutilització de llibres, equipaments TIC, 2.0; de la reducció de les assignacions econòmiques als cen-tres; i de la reducció no sols del sou del professorat, sinó dels programes de for-mació que reben.

Davant d’aquest lamentable panorama, què han fet els sindicats majoritaris i mi-noritaris des de l’octubre passat, en què s’organitzà des de les assemblees la vaga encapçalada per la Coordinadora d’Inter-zones? Han continuat negociant amb el Departament d’Ensenyament, com por-ten anys fent, dins de la Mesa Unitària de la Comunitat Educativa.

Vestir samarretes de colors i fer una manifestació cada quatre mesos no ha aturat, com és obvi, aquest procés de-molidor. Tantes alliberades sindicals a jornada completa durant anys i panys no han servit absolutament per res. Men-trestant, assistim impassibles al pati-ment de les 3.500 interines sense feina des del setembre, o al de l’alumnat que defalleix de desnutrició perquè la seva família no ha rebut la beca-menjador, i també assistim al tantsemenfotisme d’unes alliberades sindicals que qui dia passa any empeny. L’educació pública catalana se’n va literalment a la merda, per això des de la COS us encoratgem a plantar-hi cara d’una vegada: per la dig-nitat, per la solidaritat i per la justícia social. Perquè n’estem fartes de tant de patiment i de tanta injustícia. S’està des-truint l’educació pública alhora que con-tinuen transferint-se recursos públics a centres privats.

En qualitat de professorat, nosaltres som agents de canvi, com ho són totes les treballadores --totes-- del camp de l’educació. Nosaltres posem en marxa les polítiques educatives preses a di-ferents nivells, i a través de les nostres pràctiques i omissions als centres d’en-senyament generem realitats socials per transformar una societat classista com ho és la capitalista o bé per perpetuar-la. No volem esdevenir esclaves ni educar en l’esclavatge, sinó en l’emancipació social, la llibertat i la creativitat, aquella en què tothom pugui aspirar a desenvolupar el seu potencial com a ésser humà. Ara més que mai és hora de reavaluar la nostra in-cidència política i practicar la responsa-bilitat de combatre per superar les desi-gualtats socioeconòmiques que pateixen les classes populars catalanes, cada cop més empobrides i reprimides. Ateses les problemàtiques greus que estem afron-tant el conjunt de professionals dels centres escolars, l’alumnat i les famílies, només la lluita solidària i conscient ens donarà l’oportunitat de guanyar.

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

Page 4: Presentació de la sectorial d'educació de la COS,

[email protected]

Presentació de la sectorial d’educació de la COS

La sectorial d’educació de la COS es posa en marxa amb una jornada de formació sindical per a treballadores de

l’àmbit educatiu (d’escoles-bressol a universitats)

Serà el proper dissabte 23 de març, a partir de les 11.30 h, en el Casal 3 Voltes Rebel

(Passeig d’Urrútia, 125 / Metro: L4 Llucmajor, L5 Virrei Amat / Barcelona)