HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA s.

VI a

C- I

V d

.C

ANTIGA

Grècia Roma

s. V

- X

IV

MEDIEVAL

Feudalisme

s. X

V-X

VII

MODERNA

Renaixement Barroc

s. X

V-X

VII

CONTEMPO(RÀNIA-

Roman2cisme-Revolucions-industrials-

PLATÓ-DESCARTES-HUME- MILL-

NIETZSCHE)

NIETZSCHE

-CONTEXT CULTURAL

-CONTEXT FILOSÒFIC

DENUNCIA: Marx, Freud

VITALISME: Schopenhauer

-CRÍTICA I PROPOSTA DE NOUS VALORS

CONTEXT CULTURAL: EL ROMANTICISME

•  Exaltació de la natura: hi ha un rebuig per l'artificialitat de la civilització.

•  Exaltació de l'individu com a ésser únic: es dóna culte als homes i dones excepcionals, al geni.

•  Exaltació del sentiment i el món emotiu. Es produeix una victòria de la fantasia i el sentiment sobre la raó.

•  Dins d'aquest corrent es perfilaren dues tendències:

-Una conservadora, aristòcrata, creient -Una altra de més radical, escèptica,

democràtica i revolucionària

CONTEXT FILOSÒFIC: DENÚNCIA

Marx, Nietzsche i Freud són anomenats els filòsofs de la sospita.

•  MARX desemmascara el sistema capitalista.

•  NIETZSCHE desemmascara els valors globals de la cultura occidental, que considera antihumans.

•  FREUD desemmascara la consciència humana amb l’inconscient

CONTEXT FILOSÒFIC: VITALISME

•  CONTRA EL POSITIVISME CIENTÍFIC.

•  EL MÉS IMPORTANT ESCAPA A LA RAÓ: LA NATURA, L’HOME, LA VIDA

•  LA IRRACIONALITAT AL SERVEI DE L’ART.

•  El món és lluita, dolor, destrucció, crueltat, error, incertesa...

•  És pesimista: l’única opció és l’ascetisme com a aceptació pasiva de la vida.

La vida de l’home no és més que una lluita per l’existència, amb la certesa d’acabar vençut

SCHOPENHAUER

Friedrich)Wilhelm)Nietzsche--(Röcken,-1844(-Weimar,-1900).--

(Estudia-música,-teologia,-filologia-i-filosofia.-(Influenciat-pel-roman2cisme:-Wagner,-Schopenhauer.-(Fracàs-amorós-amb-Lou-Andre(Salomé-(Professor-universitari-a-Basilea-(Malal2es-diverses-(marejos,-vòmits,-etc..)-(Vida-a-la-muntanya-a-Sils-Maria-(Suïssa)-(Viatge-per-Itàlia.-Brot-psicò2c--(Ingrés-en-el-psiquiàtric-(Obres-importants:-Humà,&massa&humà,-Així&parlà&Zaratustra,-Més&enllà&del&bé&i&del&mal,-La&Genealogia&de&la&moral.&

SOBRE LA REALITAT L’art és l’ull per conèixer a fons el món. La Grècia

clàssica ho sabia. Les seves tragèdies ho mostren

A P O L·L I N I

-ordre

-finitud

-raó

-llum

-serenitat

-eternitat

D I O N I S Í A C

-caos

-esdevenir

-instint

-obscuritat

-inquietut

-naixement/mort

Món de les idees Món de les coses

Filosofia, ciència

Terra, vida, creació

2 elements

Coneixement rígid

Art, literatura, altres...

CRÍTICA a la cultura occidental i proposta de nous valors alternatius

crítica

MORAL OCIDENTAL

RELIGIÓ

CIÈNCIA I FILOSOFIA

alternativa

NOUS VALORS

EL SUPERHOME

VITALISME

MORT DE DÉU

crítica

MORAL OCCIDENTAL

RELIGIÓ

CIÈNCIA I FILOSOFIA

Els sacerdots en general, i el jueus i els cristians en particular, han promogut la moral dels esclaus.

El pecat fa de l’home un ésser que amaga l’agressivitat, un ressentit.

SOBRE L’ÈTICA Crítica a la moral occidental

Llibre: Genealogia de la moral

MORAL DELS SENYORS a la Grècia clàssica els valors eren la força, la joia, la salut, la fermesa (valors dels aristós)

MORAL DELS ESCLAUS: desinterès, abnegació,sacrifici (valors dels sacerdots i del cristianisme)

Nietzsche ÉS UN GENEALOGISTA DE LA MORAL: descriu l’origen psicosocial dels valors, dels conceptes BÉ i MAL

crítica

MORAL OCCIDENTAL

RELIGIÓ

CIÈNCIA I FILOSOFIA

Els valors ideals: bondat, generositat, altruïsme, justícia, ... són projeccions de tendències humanes: “on vosaltres veieu ideals jo veig coses humanes, massa humanes”

SOBRE L’ÈTICA

Crítica a la moral occidental Llibres: Genealogia de la moral i Així parlà Zaratustra.

Per sobreviure a la realitat caòtica, contradictoria, cruel, preferim creure en un món tranquil, harmònic.

Déu representa els més enllà transcendent, vertader, contraposat a la vida humana i al món on vivim.

crítica

MORAL OCIDENTAL

RELIGIÓ

CIÈNCIA I FILOSOFIA

Els conceptes, les lleis, les teories = veritat= tranquilitat

Són un desig de viure en pau

En realitat les paraules (la veritat) són un exèrcit de metàfores, metonimies que ens hem oblidat que ho eren. Però es paraules NO SÓN LES COSES.

Les metàfores són la única manera d’apropar-se a la realitat sense violentar-la.

No hi ha fets, només interpretacions,

només PERSPECTIVES

SOBRE EL CONEIXEMENT Crítica a la ciència i a la filosofia

Llibre Veritat i Mentida en sentit extramoral

MORT DE

DÉU

Representa la invalidesa dels

valors de la cultura occidental

Està morint des del Renaixement (antropocentrisme).

Amb la il·lustració és deifica la raó.

És el que queda desprès d’aquesta mort la conciència de no tenir valors, de la falta de sentit.

NIHILISME

alternativa

NOUS VALORS

EL SUPERHOME

VITALISME

SOBRE L’ÉSSER HUMÀ

Uns nous valors

VOLUNTAT DE PODER No violència o agressivitat, sinó energia creativa, superació constant, expansió, impuls, afirmació

VIDA És en aquest món, i no en un altre. Implica patiment, sorpresa, indeterminació.

TERRA L’únic món és aquest, no hi ha cap altra. Cal no despreciar –lo.

alternativa

NOUS VALORS

EL SUPERHOME

VITALISME

SOBRE L’ÉSSER HUMÀ

Un nou home

L’home és un animal que no s’ha superat. És un pont entre la bèstia i el superhome

¿Raça superior al homo sapiens?

És l’heroi És l’esperit creador És qui refusa la moral establerta i crea la seva.

alternativa

NOUS VALORS

EL SUPERHOME

VITALISME

SOBRE L’ÉSSER HUMÀ

Una nova filosofia

LLUITA, Aceptar el dolor, allò absurd, la vida i la mort

OPTIMISME

A la felicitat s’arriba superant els obstacles, no renunciant a la vida

Contra Shopenhauer (pesimista)

ETERN RETORN

Visió cíclica del temps (no linial) Tot és en el temps total. Per tant tot passa infinitat de vegades. Cada moment és decisiu perquè deixa emprenta eterna.

EL LLIBRE “LA GENEALOGIA DE LA MORAL

TRACTAT PRIMER (l’únic que surt a la selectivitat) -Exposa la seva teoria sobre l’origen del nostre vocabulari moral: bo i pervers.

-Descalifica als psicòlegs anglesos que han fet abans el que anomena una genealogia (història) de la moral, perquè es basen en la utilitat (bo=útil).

-Ell en canvi pensa que bo era el poder dels homes nobles. Apreciaven la seva pròpia valua i qui no pogués viure a la seva l’açada era evidentement inferior i «dolent». Això ho troba en l’origen etimològic de les paraules bo i dolent. Per exemple, la paraula dolent (schlechz) significa, en alemany, simple (schlicht).

-L’home noble viu en confiança i franquesa amb ell mateix, i relaciona la felicitat amb l’activitat. Els dèbils, miserables, per constuir artificialment la seva felicitat acepten com a bo la passivitat, la quietud. I des d’aquí plantegen una imaginària venjança basada en el ressentiment de qui és incapaç de reaccionar contra l’opressió mitjançant l’acció directa. De l’odi i del desig de venjança sorgeiexen els valors de la compasió o l’altruisme. Si el senyor afirma, l’esclau parteix de la negació del que representa el senyor i que ell no creu poder aconseguir.

-Els esclaus inverteixen per tant els sistem de valors del senyors: la vida basada en el poder i en els valors dels guerrers, era malvada; els maltractats, els pobres i els humilds són els bons. Atribueix aquets canvi als jueus i a la tradició cristiana i la qualifica de “revolució dels esclaus a la moral” i creu que els hereus d’això som nosaltres.

-En resum la moralitat no és alguna cosa determinada per sempre, és una creació humana que varia influenciada per la psicologia humana i els interessos del distints grups.

-Influència d’Heràclit: la realitat és un canvi constant. La raó per poder treballar necessita fixar aquest canvi. Això ho fa inventant metàfores a patir del llenguatge, que acaben convertint-se en conceptes.

-Mitjançant els conceptes podem aturar la realitat inconstant. I així la raó pot pensar el món. El sentits ens mostren la realitat canviant i és la raó la que la fixa. Per tant és la raó la que està equivocada, no els sentits. Al principi només existeixen les imatges rebudes pels sentits, però les acabem fixant en conceptes. Llavors els humans pactem un mateixos conceptes per entendre’ns.

-El llenguatge deforma la realitat, col·loca subjectes on només hi ha canvi continu i així creem en coses com el “jo”, o “Déu”. Els científics i els filòsofs han inventat un món fictici i han olblidat que és un món inventat. La història de la filosofia és la història d’un error. Les seves veritats són ficcions.

-Defensa el perspectivisme. Conèixer no és més que interpretar els fenomens i fer-ho depen sempre del punt de vista.

-Si els conceptes no permeten conèixer la realidad, com els podem referir? A travès del llenguatge metafòric propi de l’art. Amb ell ens allunyem del dogmatisme i d’una única veritat possible, perquè en l’art la metàfora és metàfora, no un únic punt de vista.

EL LLIBRE “SOBRE VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL

Pregunta 3 de la selectivitat

-Nietzsche com a crític de la cultura occidental.

-Cultura occidental: basada en ideals creats: religiosos, filosòfics, científcs, que han ferque l’home sigui “menys”.

-Anàlisi genealògic de la moral occidental: “moral noble” i “moral de esclau”, inversió dels valors, ressentiment...

-Crítica la filosofia i la ciència. Crítica al llengatge i aposta per la metàfora com a forma de coneixement.

-Proposta de nous valors: superhome, vida, vitalisme...

Pregunta 4 de la selectivitat

COMPARACIONS POSSIBLES

Des de la crítica a la cultura occidental: Com crítica a la filosofia i la ciència, es pot comparar amb Plató com a creador de la duplicitat del món: sensible, i ideal. És un dels primers filòsofs en justificar la inferioritat de l’ésser humà davant el món dels ideals. Kant amb el sue imperatiu categòric posava l’accent en el “deure” “has de” i Nietzche posa l’accent en el “Jo vull” en l’autodeterminació del home.

Des de la crítica al coneixement: Amb qualsevol filòsof, en especial els que ell cita com a culpables: Sòcatres i Plató, que són els primers que ens fan creure que les paraules són les coses i no metàfores. I amb Heràclit al que respecte perquè va voler mostrar com al realitat està sempre canviant. Tot i que no el cita, es pot parlar de Hume, perquè aquest filòsof critica els cocneptes dels racionalistes (Déu, Jo mon) i ens fa veure que són paraules, conceptes i que ‘lúnic real és la percepció que sempres és única i concreta.

Des de la idea de home L’home que descriu Nietzsche com a positiu és l’home valent capaç de crear-se a sí mateix i de desenvolupar-se sempre. Es pot comparar amb l’idela de home de Mill, aquell que és capac de pensar per si mateix i descobrir les seves potencialitats per desenvolupar-se. La diferència és que Mill aposta per la societat com a forma de desenvolupament i Nietzsche va més enllà del món social.