OBJECTIUS DEL TREBALL

• Aplicació programada en llenguatge ActionScript 3.0 que permet construir textos (poemes, narracions...) segons un procediment combinatori.

• Les composicions resultants van a parar a un blog on es publiquen tots els textos generats per l’editor: http://telepoesis.net/poemario/.

• Torres considera que el principi combinatori és en realitat el principi de la creació poètica.

• Aquest generador textual és a la base dels tres poemes que analitzem.

Poemário

LiveWeb

http://telepoesis.net/galeria-poemas/peditor.php

LiveWeb

http://telepoesis.net/poemario/

• Amor de Clarice, basat en el conte Amor de Clarice Lispector.

• Um corvo nunca mais, basat en el poema narratiu The raven d’Edgar Allan Poe, Traduït al portuguès per Fernando Pessoa.

• Mar de Sophia, basat en la poesia de Sophia de Mello.

Anàlisi de tres obres de Rui Torres

• Clarice Lispector (1920-1977) Novel·lista brasilera d’origen ucraïnès.

• Prosa clara, intensa i profunda. Reflexió constant sobre temes metafísics.

• Forta influència de Pessoa.• Amor (Laços de familia, 1960) explica la història

d'Ana, una dona jove que en un viatge en tramvia veu alterada la seva vida plàcida en veure un home cec. Arran d'aquest fet Ana es planteja si la seva felicitat no és fictícia.

Amor de Clarice Lispector

http://telepoesis.net/amorclarice/

• Primera pantalla que funciona com a índex de l’obra. Versos que fan d’enllaços que porten a les altres pantalles.

• Multimèdia: moviment, veu, so, imatge i text animat.• Interactiu: una veu llegeix el poema. Si el lector clica sobre un vers la veu el repeteix. El lector

pot arrossegar el vers per la pantalla amb el cursor i formar un nou poema segons el seu criteri.

• So absorbent i colors foscos.• Brogit angoixant que reprodueix el gran alarido eterno que deia Lispector. Reproducció de la

sensació de pèrdua i desconcert que pateix l’Ana.

• Per Lispector escriure és pescar: una paraula ens condueix a una nova realitat. Aquí el lector també pesca: una paraula et porta a una altra i la realitat s'amplifica.

• Torres selecciona fragments del text original, els modifica i ens els ofereix filtrats a través d’un trencament visual i textual.

• En la primera meitat de poemes (26) el text animat passeja per sobre de l'hipotext (text original) que hi és present com un fons estàtic de diverses capes.

• En l'altra meitat dels poemes (26) hi ha el mateix hipertext animat/poema però el hipotext del fons anterior se substitueix per quadres de vídeo.

LiveWeb

http://telepoesis.net/amorclarice/

• Motor textual Poemário.• Creat a partir dels textos de Clarice

Lispector i Rui Torres.• Les paraules que es combinen amb les

del poema són extretes de l'obra completa de Clarice Lispector.

• El lector pot crear textos que es converteixen en creació literària en el blog Poemário.

http://telepoesis.net/amorclarice/v2/amor_index.html.

Amor de Clarice v.2

LiveWeb

http://telepoesis.net/amorclarice/v2/amor_index.html

• Poema narratiu publicat a Nova York el 29 de gener de 1845.

• Divuit estrofes de sis versos cadascuna. En total 108 versos. De cada estrofa, els tres darrers versos rimen amb el segon.

• Lluita entre el desig d’oblidar i el de recordar. Acte d’enaltiment de la devoció sense fi per una persona morta.

• A cada pregunta que fa l’amant el corb respon nevermore, nunca mais, mai més.

The raven d’Edgar A. Poe

La traducció com a remediació

• Traducció és reproducció i remediació.• Cada traducció porta un debat molt profund sobre

què volia dir l’autor i com ho diu.• La traducció literària té un paper primordial en el

coneixement de la literatura i en la configuració i consolidació del model lingüístic.

Els traductors de Poe al portuguès

• Del poema narratiu El corb hi ha cinc traduccions al portugués. Una és la de Pessoa de l’any 1924. Abans l’havia traduït Machado de Assis (1883) i Emilio Menezes (1917) i posteriorment ho van fer José Lira (1995) i Vinícius Alves (1999).

• La traducció que fa servir Torres és la de Pessoa. Poessoa, n'hi diu.

• Poe arriba als lectors catalans a través de la traducció de Xavier Benguerel de 1944.

http://telepoesis.net/pessoa/menu.html

• Rui Torres afirma que Um corvo nunca mais és una investigació creativa en l’àmbit de la ciberliteratura.

• L’autor pretén que la lectura d’Um corvo nunca mais sigui immersiva i interactiva.• Escenari no lineal en el centre del qual hi ha un text programat amb l’eina digital Poemário.• El poema comença amb una pantalla d’inici on podem veure el nom escrit amb lletres i

signes: 1 corvo, nunca + i amb les paraules separades. Al·lusió a la fragmentaritat del text digital i a l’ús del llenguatge matemàtic per a la generació textual.

• Programat per Rui Torres amb la participació de Nuno Cardoso (veu), Carlos Morgado (so) i Luís Aly (so).

• Um corvo nunca mais es presenta en dos formats:

• Llibre-còdex o format vertical (pantalla 2)• Mentre el poema s’està executant es poden

alterar els versos i la sintaxi original del text a base d’un mètode combinatori.

• Podem canviar les paraules i enviar els poemes generats al Poemário clicant @.

• El lèxic que alimenta aquest motor de generació textual prové de l’obra completa de Pessoa = Poessoa.

• Multimèdia o format horitzontal (pantalles 1 i 3)• La generació textual és automática. • Entorn panoràmic i tridimensional. • Destaca la multimedialitat. • La pantalla gira 360° i els versos naveguen

al costat d’uns corbs que volen.• Podem acostar i allunyar els versos• La primera pantalla conté de l’estrofa 1 a la

9 i la tercera de la 10 a la 18.

LiveWeb

http://telepoesis.net/pessoa/menu.html

La poesia de Sophia de Mello

• Sophia de Mello (1919-2004). Poeta portuguesa nascuda a Porto. Compromesa políticament contra la dictadura de Salazar.

• Gran amor per la civilització grega i constants referències hel·lenístiques en la seva poesia.

• El mar és un tema recurrent.• Forta influència de Pessoa.• Sobrietat expresiva però intensitat conceptual. Poesia

clara, concisa, continguda, elíptica i suggerent.

http://telepoesis.net/mardesophia/

• Des del menú inicial es poden seguir tres itineraris clicant els tres enllaços actius.• Enquadramento: presentació del poema i de la seva estructura.• Retrato de uma princesa: homenatge a l’escriptora portuguesa, la seva poesia i la seva

manera de tractar la paraula. Text visual i dinàmic que es mou per la pantalla mentre una veu recita.

• Poema #2: Llista de paraules extretes de l'obra completa de Sophia de Mello i que alimenten el poema. Hi ha paraules que es van repetint com mar, tempo, noite, luz, dia.

• Permet la reescriptura dels poemes per part de lector a través d’un motor de generació textual (Poemàrio). Cada lector pot adaptar els poemes al seu gust personal.

• L’arxiu sonor del poema té tres registres:• Lectura del poema amb una veu

enigmática i misteriosa, hipnòtica i narcotitzant que ens acosta al silenci i que ens fa concentrar per escoltar-llegir el text amb atenció i poder-lo percebre.

• Sons estridents que trenquen aquesta normalitat.

• Un so constant com de respirador automàtic que acompanya el poema només en la pantalla inicial.

LiveWeb

http://telepoesis.net/mardesophia/

CONCLUSIONS