A l’institut Àngels Gregori

A l’institut I el primer dia que entres a l’Institut

-una mica desendreçat per nodrir la rebel· lia de l’edat-

veuràs que ningú no s’adona que t’has fet gran. Que ja no eres aquell paràsit que arribava a casa

amb les mans plenes de plastilina i les butxaquesofegades de joguines.I a l’Institut, tal com cal,et faran creure que t’ensenyen els grans poetes.

I quan s’acaben les classes sortiràs de pressacap al lavabo i et tancaràs amb pany i clau.  

I el primer día que entras a l’Institut

- una mica desendreçat per nodrir la rebel·lia de l’edat -

veuràs que ningú s’adona que t’has fet gran.

Que ya no eras aquell paràsit que arribava a casaamb les mans plenes de plastelina i les butxaques ofegades de joguines.

I a l’Institut, tal com cal,Et faran creure que t’ensenyen els grans poetes.

I quan s’acaben les classes sortiràs de pressaCap al lavabo i et tencaràs amb pany i clau.