DIVENDRES · 27 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14710 - AVUI / Any XL. Núm. 13580 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

1822

91L

1818

70-1

1901

65T

Els taxistes van protagonitzar una marxa lenta en la segona jornada de vaga ■ EFE

NACIONAL P14

El ministeri permet la regulació dels VTC que va aprovar Barcelona

Foment pacifica el taxi

MADRID · “Si no hi ha solucionspolítiques per a Catalunya i elspresos, el nostre suport serà cadacop més complicat”

PDECAT · “No n’oficiaré el funeral;els associats a la Crida han dedecidir què volen ser i ja veuremdesprés què fem amb el partit”

David Bonvehí. President del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)

“Crec que la gentvol unitat d’acció”

P6,7

Casado fulmina el sectorde Sáenz de Santamaría

Europa-Món P22

Europa-Món P20-21

Sánchez descartaeleccions anticipades

NACIONAL P8

El govern català força els dos temes enl’ordre del dia de la comissió bilateral,que es reunirà dimecres a Barcelona

Maragall i Batet, reunits perpreparar la cimera ■ EFE

Dret a decidir ipresos, en la cimeraGeneralitat-Estat

EUROPA-MÓN P21

S’obre laporta perinvestigar elrei emèrit pelcas CorinnaAnticorrupció indagal’encàrrec a Villarejo

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 DE JULIOL DEL 2018

stant al cas de lapremsa diària es

podria arribar a pen-sar que a l’indepen-dentisme català hi hagrans discrepàncies

en aquests moments. No em refereixoa les saníssimes diferències ideològi-ques que hi pugui haver entre liberals,socialdemòcrates i anticapitalistes,molt útils per arribar a abastar sectorsde la societat molt diferents, sinó enallò referent a l’estratègia que cal se-guir per arribar a la independència. Side la premsa passem a la propaganda,semblaria que al govern català hi hadues formacions completament diver-gents, gairebé irreconciliables, unidesper un fil molt prim. L’una seria prag-màtica i pacient, partidària de pren-dre’s temps per repensar el camí men-tre es procuren captar noves adhe-sions a la causa, mentre que l’altra se-ria abrandada i envalentida, disposadaa la desobediència immediata si no fosper qui sap què. La clau de la distincióentre uns i altres, però, rau en aquest“si no fos”. No descobrirem pas res si

diem que l’actual estat de la qüestióemana dels vaivens i indecisions delmes d’octubre passat i de l’acatamentconjunt i unànime, encara que a des-gana, del llastimós 155 i de les elec-cions imposades. Paradoxalment, lamateixa formació política que alimentala tensió interna reclamant microdeso-bediències sense recorregut al poderlegislatiu, és la que en deixa indemneel poder executiu, que és qui pot posaren marxa la macrodesobediència decomençar a signar els decrets que vanquedar sense rúbrica a finals del mesd’octubre.

El “si no fos” és el mateix càlcul,exactament el mateix, que ha fet tot-hom: que ara no hi ha el crescendoque va culminar amb l’1 d’octubre, quees va perdre l’empenta i que es neces-sita temps per posar-se a rumiar i aconvèncer. Per què, aleshores, totaaquesta cridòria contínua? A quin mo-tiu responen tots aquests debatsabrandats? Simular el desacord potser que ajudi a diverses de les causesparticulars, però el que és segur ésque no ajuda gens a la causa comuna.

E

Keep calmAndreu Pujol

Si no fos

Simular el desacord pot serque ajudi a diverses de lescauses particulars, però elque és segur és que no ajudagens a la causa comuna

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

o sé per què ahir vaig publicarque escrivia durant una tem-pesta real d’estiu mentre la fic-

ció d’Emily Brontë em duia a les tem-pestes hivernals a Wuthering Heights(Cims Borrascosos). L’adjectiu wuthe-ring descriu “l’agitació atmosfèrica aquè està sotmès l’indret en temps detempesta”, sigui aquesta a l’hivern,l’estiu o en qualsevol altra estació, en-cara que, evidentment, s’hi manifestide manera diferent. De fet, a propòsitde tal agitació atmosfèrica, Lockwood,el narrador, afirma: “En totes les èpo-ques, deuen tenir una ventilació pura isaludable; es pot endevinar la força delvent del nord, quan bufa sobre el mar-ge, per l’excessiva inclinació d’unsquants avets esquifits que hi ha a l’ex-trem de la casa i per una filera d’arçosesprimatxats que allarguen totes lesbranques en la mateixa direcció, comsi demanessin almoina al sol.”

El cas és que encara que, de mo-ment, no n’hagi deixat constància enaquestes “ombres”, he avançat prouen la lectura de la novel·la fins arribara un passatge en què, narrat per laserventa Nelly mentre li explica a

N

Lockwood quina és la història dels ha-bitants vius i morts de Cims Borrasco-sos i de la Granja dels Tords que ell hallogat, un personatge clau “desapa-reix” durant una tempesta d’estiu ambllamps esfereïdors. Però devia haverretingut que, durant una tempesta hi-vernal, Lockwood s’ha de refugiar aCims Borrascosos sense que Heath-cliff, el propietari, mostri cap signed’hospitalitat. A la casa també hi troba

Joseph, un criat renoc i malintencio-nat sempre disposat a invocar Déu peramenaçar els humans; una noia es-querpa que li sembla bellíssima (“la ca-rona més exquisida que havia tingut elplaer de contemplar”) i que té uns ullsoscil·lants entre el menyspreu i la des-esperació; i un jove rude del qual supo-sa que és fill de Heathcliff i que, tot ipensar que seria una parella xocant,està casat amb la noia. No n’encerta niuna: ella, Catherine Linton, és la víduadel fill de Heathcliff; ell, HaretonEarnshow, és el fill de l’anterior pro-pietari, també mort, de la casa. Lock-wood se sent “fora de lloc en aquellgentil cercle familiar” abans que lacriada Zillah l’acompanyi d’amagatcap a una cambra on l’amo mai no hadeixat que ningú s’allotgés. Lockwoodés a la cambra de Catherine Earns-haw, el fantasma de la qual se li apa-reix en un somni terrible després d’ha-ver tafanejat en la biblioteca de l’es-tança. Ha entrat, i nosaltres amb ell,en el món inquietant de Cims Borras-cosos on només la ventilació deu serpura i saludable. Un món també ple detempestes interiors.

“Ha entrat, inosaltres amb ell, enel món inquietant deCims Borrascosos onnomés la ventilaciódeu ser pura isaludable

Imma Merino

Només la ventilació és pura

Ombres d’Estiu

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 DE JULIOL DEL 2018

El sector del taxi fa temps queestà en peu de guerra per la ir-

rupció de les empreses de cotxes delloguer amb conductor (VTC), queofereixen un servei similar però ambl’agilitat i comoditat d’una aplicaciómòbil i uns preus molt inferiors alsdel taxi tradicional. Més enllà delsbeneficis objectius per a l’usuari, espot entendre que els taxistes se sen-tin amenaçats pel que considerenuna competència deslleial per la fal-ta de regulació d’aquestes empre-ses. En aquest sentit, és lògica la pro-testa i legítim el dret a la vaga en de-fensa dels seus interessos laborals.El que no és acceptable des de cappunt de vista són les agressions alsempleats i vehicles d’aquestes com-panyies que alguns grups de taxistesen vaga van perpetrar dimecres aBarcelona. Cal condemnar amb ro-tunditat aquestes accions, que amés agreugen el problema, i denun-ciar els seus autors.

La solució només es trobarà a migcamí entre els dos bàndols i ambl’ajut d’una nova regulació del sectorque inclogui el taxi i les empreses deVTC, que protegeixi la lliure compe-tència i l’interès dels consumidors,però també el dels treballadors queporten anys o dècades prestantaquest servei. La normativa metro-politana, reactivada ahir per la retira-da del recurs del ministeri de Fomen-to al TSJC, va en aquesta direcció,però caldrà anar més enllà. El taxihaurà d’acceptar que la globalitza-ció, les noves tecnologies i l’aparicióde l’anomenada economia col·labo-rativa han modificat el seu món comho han fet en altres sectors i s’hi hau-ran d’adaptar com més aviat millorper ser competitius, i, alhora, les em-preses de VTC, com ara Uber i Cabi-fy, també hauran d’acceptar una re-gulació quant a impostos i llicènciesque no discrimini els taxistes. I és al’administració a qui correspon lide-rar aquest acord.

El conflicteal sector del taxi

EDITORIAL

ablo Casado, que és aquest se-nyor que té un màster en dretautonòmic i local per la Univer-

sidad Rey Juan Carlos I (i que com avostè i a mi l’hi van aprovar convali-dant-li 18 de les 22 assignatures, sen-se assistir a classe i entregant quatretreballs que entre tots plegats no su-maven ni noranta pàgines); Pablo Ca-sado, deia, va ser ahir a Barcelona perpresidir la reunió de la nova executivadel PP espanyol. Si tenim en compteque en aquesta nova executiva del PPl’exministre Jorge Fernández Díaz (sí,el de l’operació Catalunya) ha estat de-signat com a nou secretari d’Interior iLlibertats, ja no sé si val la pena conti-nuar, perquè sembla un acudit. Peròem sembla que sí. Continuaré. Perquèel nou líder del PP, Pablo Casado, vadir ahir que vol “llançar un missatgede reconciliació” a la societat catalana(ens deu veure molt malament!) i quevol posar fi a “la ira” que es veu que pa-

P “Casado diu quevol posar fi a la iradels catalans i queen té la recepta: mésCodi Penal. Brillanttim. Un cop que va venir el registradorde la propietat Mariano Rajoy a presi-dir una executiva del PP a Barcelonala seva recepta va ser prometre unapluja de milions. Casado no. Casado téuna altra recepta: vol reconciliar-nostornant a intentar forçar l’aplicació del’article 155 i incorporant al Codi Pe-nal els delictes de sedició impròpia i deconvocatòria il·legal d’un referèndum.No fos cas, diu, que a Pedro Sánchez,atrapat com es veu que està en mansdels independentistes, se li acudís pac-

tar un referèndum a Catalunya. Sónbons, aquests populars. Diu que ensvolen ajudar a treure’ns de sobreaquest patiment, aquest furor, aquestenuig i aquesta ira que es veu que pa-tim i ens recepten Codi Penal (més Co-di Penal). Pixen cada cop més fora detest (amb perdó de l’expressió), i supo-so que és gràcies a aquests discursostan profunds i elaborats que s’hanguanyat a pols la brillant implantacióque tenen a Catalunya (els seus tristosquatre diputats al Parlament). Qualse-vol que ahir sentís Casado es podriapensar que no hi han entès res, delque passa a Catalunya. A mi em sem-bla que sí. Ho han entès tot. Per aixòja han renunciat a Catalunya i ara esdediquen a fer discursos en clau espa-nyola, ni que sigui provocant més irad’aquesta que diuen que volen comba-tre. Ho han entès tot. I saben que sí,que ens n’anem. Per això diuen el quediuen.

No hi han entès res?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Una dècada després de l’inici del retorn dels anome-nats Papers de Salamanca, la Comissió de la Digni-tat continua demanant al ministre de torn, ara és Jo-sé Guirao, que enllesteixi el trasllat, aturat des del2011 per Rajoy. La persistència de la comissió con-trasta amb la poca paraula del govern espanyol.

PRESIDENT DEL PDECAT

Persistència i dignitat

El nou president del PDeCAT és figura de consensentre els diversos sectors del partit i una de les sevesprioritats és refer la relació i el consens amb ERCamb vista als pròxims mesos, en què la unitat de l’in-dependentisme és clau per governar i alhora nego-ciar una sortida política amb el govern espanyol.

-+=

-+=

La nova plantaPablo Casado

Consens independentistaDavid Bonvehí

-+=

Josep Cruanyes

El nou líder del PP es va estrenar a Barcelona exhi-bint la divisió amb el sector encapçalat per Sáenz deSantamaría i la falta de credibilitat del seu missatgede llibertat i reconquesta en clau catalana, on els ciu-tadans li atorguen només quatre diputats, amb la in-clusió del referèndum al Codi Penal.

PRESIDENT DEL PP

PORTAVEU DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT

http://epa.cat/c/et8ext

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllRosa M. Bravo

L’imperidels cactus

ls cactus estan de moda. Només cal mirar unarevista de decoració o passar per una botiga

moderneta per veure’ls en estat natural, convertits engerros o, fins i tot, en forma de flotador. Són molt macos,els cactus. Els arbres, però, no sembla que passin pelseu millor moment. No em refereixo a aquests pobresque són arrasats pels paorosos incendis forestals–creuem els dits perquè malgrat la calor els nostresboscos se’n mantinguin al marge, de la devastació quesacseja ja alguns països– sinó a aquells que cauen

víctimes de les excavadores. ACastelldefels n’hem tingut unexemple fa pocs dies. Un plaurbanístic d’aquells que semblavenenterrats ha ressuscitat amb talforça que ha arrasat gairebé migcentenar de pins al bell mig de laciutat. La pineda que dècadesenrere recorria el litoral del Baix

Llobregat és cada cop més una trista ombra del que vaser en el passat. A l’Hospitalet fa mesos que veïns ipartits polítics parlen d’“arbricidi” per qualificar el plamunicipal que ha de substituir un miler d’arbres de laciutat i que per ara ha deixat molts carrers sense ombra.El pi més antic de la ciutat, per cert, va ser tambévíctima d’un pla urbanístic. Quines ciutats volem?L’imperi de la plaça dura? No serveix dir que es guanyazona verda perquè així ho diuen els plànols quanaixequem la vista i ens manca el verd. Els cactus sónmolt bonics, però punxen i no fan ombra.

E

No serveix deres dir queguanyemzona verda siens manca elverd

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 DE JULIOL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El president del Partit Popular,Mariano Rajoy, diu que ellnomés es dedica a la política ique ho ignora tot de la tramaGürtel.

10anys

20anys

La comissió mixta preveunomés tres transferènciesmenors. Dirigents socialistes noentenen el rebuig català a laproposta de Solbes.

Els nacionalistes del PaísValencià i les Illes Balearsinicien contactes amb CDC perestudiar la seva incorporació ala Declaració de Barcelona.

Trama Gürtel Amb comptagotes Nous aliatsTal diacomavui fa...

“L’afecció perl’esport de Fabra noés tan sols lúdica,sinó tambénormativa

n un dels actes del Centre Excursio-nista de Catalunya a finals del segleXIX, Pompeu Fabra sentencia que

“tothom, i especialment els qui estem sot-mesos a les disciplines intel·lectuals, hau-ríem de practicar un esport o un altre”. Unaaltra manera d’expressar la coneguda cita-ció provinent de la sàtira del poeta romà Ju-venal (segle I), que expressa l’aspiraciód’un esperit equilibrat en un cos equilibrat:mens sana in corpore sano. Per combatreel sedentarisme, Fabra practica regular-ment la natació, el tennis i l’excursionisme.Amb l’excursionisme, Fabra combina l’ex-ercici físic i el gaudi del paisatge amb el tre-ball de camp lingüístic, un hàbit que tambéhavien practicat, entre altres, mossèn Al-cover, Francesc de B. Moll o el mateix JoanCoromines, i gràcies al qual la ciència lin-güística ha avançat notòriament.

COM DECLARAVA FA UNS DIES el meu amic icompany Dani Meseguer, entrenador delClub d’Atletisme Terres de l’Ebre, quanfem esport es produeix alliberament d’en-dorfines, substància que, entre altres co-ses, afavoreix sentir-se bé després de l’ex-ercici físic. També l’esport fa disminuir el

E grau d’agressivitat, d’ira, d’ansietat, d’an-goixa i de depressió, i també la sensació defatiga. La pràctica d’un esport dona mésenergia i més capacitat de treball al nostrecos i també ens ajuda a relacionar-nos ambaltra gent.

TOTS AQUESTS BENEFICIS els podem veure,en part, resumits en la definició que el nos-tre insigne filòleg va fer l’any 1932 en el Dic-cionari general de la llengua catalana: “es-port [angl. sport] m. Joc o exercici corporalen què es fa prova d’agilitat i destresa o deforça, i que aprofita al cos i a l’esperit, alqual dóna promptitud, ardidesa, tenacitat,etc., com són els jocs de pilota, la natació,

l’excursionisme, etc.” Fixem-nos com la“prova d’agilitat i destresa o de força” és unbenefici per al cos i l’esperit, el qual es reves-teix de valors que actualment tenen un altprestigi socialitzador, ja que una personatenaç i coratjosa gaudeix normalmentd’excel·lents virtuts. Per contra, el Diccio-nari de la llengua catalana de l’Institutd’Estudis Catalans fa una definició mésdescriptivista o acadèmica del terme es-port, ja que hi lleva les aportacions profito-ses per al cos i l’esperit, i se cenyeix a es-mentar la pràctica individual o col·lectiva ila finalitat lúdica o competitiva. Veiem, percontra, com el Mestre mostra en el diccio-nari general una clara implicació especialen els exercicis corporals, una mostra mésde la importància de l’esport com a pràcticabeneficiosa per a la salut física i mental.

L’AFECCIÓ PER L’ESPORT de Fabra no és tansols lúdica, sinó també normativa, sobre-tot per la indefugible necessitat d’afrontaramb perfectes condicions físiques les obli-gacions i els compromisos intel·lectualsamb la societat i el país. Uns reptes que elMestre no hauria pogut assolir exitosa-ment sense tenir l’esport com a norma.

Joan Abril Español. Filòleg

L’esport com a normaTribuna

a ministra de De-fensa, Margarita

Robles, va estrenar lacartera obrint a lapremsa per un dia elCentro Nacional de

Inteligencia (CNI). Si el lector no en vallegir res al diari l’endemà no és culpaseva: és que cap periodista del diari hiva ser convidat. I no és perquè el CNIsigui un club exclusiu que exigeix unagran capacitat professional al visitant,perquè Francisco Nicolás Gómez, l’ar-tista anteriorment conegut com a Pe-queño Nicolás, hi tenia entrada lliurequan era un adolescent amb el gra-duat escolar i prou. I què m’he perdutde la visita al CNI?, preguntarà el lectoramb curiositat sobre el centre d’espiesamb seu a l’avinguda Padre Huidobrosense número de Madrid i que dirigeixdes de fa nou anys Félix Sanz Roldán.

Com que a Madrid s’acaba sabenttot –fins i tot si passa al CNI–, el lectorha de saber que, en la visita, Robles nova mostrar cap sala dedicada a imamsconfidents pagats amb fons reservats.Robles no va mostrar tampoc cap sala

dedicada als agents que van col·locarbalises al cotxe de matrícula belga deCarles Puigdemont i el van seguir perEuropa. Robles, de fet, no va ni mostraruna vitrina on contemplar a distància–com la Gioconda al Louvre– les bali-ses –chicharras en l’argot dels espiesdel CNI– que van portar el jutge PabloLlarena a somiar abans que la justíciaalemanya el despertés dient-li que laseva prosa és d’impossible traducció.Si a aquestes altures la curiositat dellector ja decau, que sàpiga que Roblesni va mostrar la sala de l’USB de Corin-na, ni la sala que il·lustra el duel quelliuren Félix Sanz Roldán i el comissariJosé Villarejo pel regnat de les clave-gueres estatals... “El CNI no té dos-siers de persones”, va dir la ministraRobles al final de la visita guiada. Quèes pot esperar d’un centre d’espiesque té un web on explica què és i quèfa? “Osti tu, doncs vaja uns espies!”,exclamaria l’Eugenio. I ara, estimat lec-tor, provi de repetir sense riure: El CNIno té dossiers de persones, el CNI noté dossiers de...

L

Full de rutaDavid Portabella

Visita al CNI

“El CNI no té dossiers depersones”, va dir la ministraRobles al final de la visitaguiada. Què es pot esperard’un centre d’espies que té unweb on explica què és i què fa? ‘Rattus’

b Les clavegueres de l’Estatespanyol comuniquen direc-tament amb les clavegueresdel subsòl urbà. Una comuni-tat, sota les llambordes, benalimentada, ben ensinistrada iamb carta blanca per fer elque vulgui quan abandona elsseus amagatalls i surt al car-rer. Acostumen a passejar denit, alguns d’ells treballentambé al matí, uniformats,sempre en grup, cercant pre-ses fàcils, en inferioritat nu-mèrica i de condicions. Sóncom petites plagues forma-des per individus violents quea banda d’agredir periodistes iciutadans, disparar balins alsbalcons que no els agraden,cremar ateneus i insultar i es-copir vianants portadors dellaços grocs, profereixen ame-naces de mort, canten consig-nes franquistes i van impune-ment per la via pública ambbengales enceses mentre elsMossos i la Policia Local, i no

diguem res de las fuerzas deseguridad españolas, desvienla mirada cap a una altra ban-da. Segons els fiscals prevari-cadors, els sediciosos somuns altres. Té alguna cosa adir sobre aquest tema, conse-ller Buch? Una primícia: tot-hom sap qui són. Gràcies, Jor-di Borràs, per la teva dignitatsense fissures.JOAN XURIACH FUSTÉBarcelona

La democràcia noés aixòb De vegades em preguntocom és possible que accep-tem un discurs, que vol serdominant, que afirma quel’Estat espanyol o el francèssón democràcies. Com el ma-teix mot diu, sols n’hi ha a par-tir de l’existència d’un poble, ino basta que algú digui “tuformes part del meu poble”perquè ho siguis. De fet, aixòrepresenta un acte de violèn-cia. L’Estat espanyol i el fran-

cès són imperialismes vio-lents. Ho és qualsevol estatque no admeti l’autodetermi-nació dels pobles. No tinc capmena de dubte que al PP, alPSC-PSOE i a Ciutadans elsdeu sorprendre que se’ls diguique són violents i que l’actua-ció del seu Estat practica elterrorisme d’estat. En realitat,si creguessin en la democrà-cia, els espanyolistes (i els po-lítics francesos) haurien de feruna vaga de fam fins que no hihagués un reconeixement po-lítics dels pobles. Però em te-mo que prefereixen la violèn-cia estructural que no la justí-cia: el manteniment de presospolítics, de causes obertes,d’exiliats, no són més que for-mes d’exercir aquell terroris-me.FERRAN GRAELL I DENIELBarcelona

Vull acabar lacol·lecció

b El 18-10-2017, vaig comen-çar una col·lecció. Es tractavade la pàgina d’aquest diari ones reivindicava la llibertat delsJordis. Eren uns fulls fets perdiverses persones: dibuixants,fotògrafs, dissenyadors... imolta gent anònima amb granimaginació per exigir justícia illibertat. Pensava, il·lusa de mi,que s’acabaria aviat, que po-dria emmarcar i penjar totesaquestes obres en un pany deparet. Però al cap de 17 dies jan’eren dues, les pàgines: arademanàvem la llibertat delspresos polítics. I a partir del 24de març, a sota de cada origi-nal ja hi havia tres dades: 159,142 i 1 dia a la presó. Us imagi-neu els fulls que acumulo?Fins avui no hem aconseguitel propòsit pel qual es fan to-tes aquestes expressions ar-tístiques plenes d’enginy, lluitai veritats. Vull acabar la col·lec-ció, ara! Volem la llibertat detots els polítics empresonatsinjustament.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 DE JULIOL DEL 2018

SísifJordiSoler

atalunya és unaprimera potència

mundial en motoris-me de competició. Hoés també des del se-gle XX en art, arqui-

tectura, disseny. Ho és, des de finalsdel XIX, en periodisme i divulgació dela ciència. Ho és en termes relatius. Ésa dir, si comparem els resultats i elprestigi assolits en aquests campsamb aquells que presenten nacionsmés grans en territori i en nombred’habitants. Acaba de sortir un llibre ti-tulat De la linotipia al ordenador (Edito-rial UOC) que, des de l’experiència per-sonal, mostra que el periodisme ha in-tervingut, de diverses maneres i en di-versos suports, en la projecció i socia-

lització de la ciència a casa nostra. Elseu autor, Vladimir de Semir, és unprofessional rellevant de la generacióque va renovar una tradició catalanaque avança en la idea –inspirada enSnow– que la ciència és cultura. Pertant, cal explicar-la d’una manera claraper incorporar com més gent millor alseu coneixement. Fa uns deu anys,Sergi Cortiñas va publicar part de laseva tesi doctoral amb el títol Històriade la divulgació científica (Eumo Edito-rial), on emmarca l’escola catalana decomunicació científica en els granscorrents universals de l’especialitat.Els vincles amb aportacions foranesen aquest camp ja els trenaren suc-cessius capdavanters: Ramon Turró,Comas i Solà, Ors, Joaquim Xirau, Cre-xells. Uns i altres, els d’abans i els d’ara,decidits, com Semir, a explicar la cièn-cia d’una manera clara i amb el rigorque ens anivella amb les pràctiques pe-riodístiques més solvents d’arreu.

C

De set en setJosep Maria Casasús

Ciència clara

Explicar la ciència d’unamanera clara incorpora mésgent al seu coneixement

Sergi Sabrià, PRESIDENT DEL GRUP D’ERC AL PARLAMENT

“Si algú es pensa que arreglant rodalies aporta algunasolució a la situació política, no és així”

La frase del dia

“Lacorrespondènciaentre Pla i Gazieldibuixa una mateixarealitat, la d’unaCatalunya plural idiversa, herevad’una història rica icomplexa, quebatega per sota deles dificultatsimmenses d’aquellmoment

n una carta del 23 de maig de1961, Josep Pla escrivia a Agus-tí Calvet –Gaziel– aquestes pa-

raules: “Vaig anar a Gryon-sur-Bex,cantó de Vaud, a veure (Josep) Pi-joan. Em donà molts records per vos,i en digué que vos éreu una de les po-ques persones del país que diuen laveritat. ‹Sobre tot digueu a Calvet–em recalcà– que digui sempre la ve-ritat.›” Una setmana després, Gazielcontestava Pla i li deia, referint-se aPijoan: “Ha estat una de les forces vi-tals i una de les energies humanesmés formidables que Catalunya hagitingut modernament; i el país, com-post de nyeus-nyeus i d’hàbils profi-teurs, en aclaparadora majoria, maino l’entengué ni l’estimà com calia,deixant-lo extraviar-se per vies mor-tes i terres llunyanes. Fou una pèr-dua miserable, sobre tot per Catalu-nya, terra mancada fonamentalmentd’homes com ell, (...) que estimen perdamunt de tot la veritat, com Sainte-Beuve, que deia allò de le vrai, le vraiseul”.

DES D’AQUESTA PERSPECTIVA, Gaziel lidiu a Pla: “Per damunt de les nostresdiferències de temperament i de vida(...) vós i jo som autènticament cata-lans, pastats d’aquell mateix terrósd’on va sortir el nostre gran Munta-ner de Perelada. Som, ademés, racio-nalistes, realistes, liberals, tolerants,comprensius: enemics instintius detotes les nigromàncies que enterbo-leixen l’esperit dels homes i enfos-queixen el món.” Unes característi-ques que determinen una actitud da-vant la vida: “Vós i jo hem estat sem-pre sincers i independents –tot el quehumanament ens ha estat possible–de cara als nostres públics. Mai nohem explotat els ideals que hem ser-vit, per treure’n profit personal, sinómés aviat al contrari: sovint, el nos-tre desinterès i la nostra fidelitat ens

E han estat perjudicials. No hem rebutmai càrrecs ni honors de ningú, nidels nostres afins, ni dels que reme-naven les cireres que nosaltres con-tribuíem, evidentment, a collir. I ara,sobretot, després del gran desastrecol·lectiu –català i hispànic–, quantanta de gent ha canviat o prova decanviar de camisa, (...) nosaltres se-guim estant allà on érem, malgrat ladissort, malgrat la persecució, (...)vós en la vostra fecunda soledat delMas Pla, jo en aquest silenci i aquestdesert de Madrid.”

AQUESTA LLIBERTAT DE PENSAMENT l’apli-quen tots dos al seu país, i fa que Ga-

ziel escrigui el 30 de desembre de1950 que “aquest país, amic Pla, tam-bé té el seu tarannà personal, com totfill de mare, i és el de no admetre comsituacions estables més que dugues:la tirania i l’anarquia, però que s’as-semblen tant que un ja no sap on co-mença l’una i acaba l’altra”. I aquestamateixa llibertat de pensament ins-pira el perfil que Pla dibuixa de Ga-ziel: “Calvet és partidari de coses mésequilibrades, més benignes, mésplausibles i, fet i fet, menys buides.És partidari de no desorbitar les co-ses per permetre que puguin ser pen-sades, païdes, governades i perfeccio-nades per la intel·ligència i l’activitathumana, per evitar en tot cas el cao-tisme i l’anarquia. Això el porta a unaconcepció de Catalunya com nucli so-cial”. És aquesta civilitzada concep-ció de Catalunya la que fa lamentar aGaziel “la descomposició del catala-nisme en faccions fratricides”, i laque el fa veure Portugal “com una me-na de Catalunya afortunada quem’enamora”.

TOTES AQUESTES IDEES, reflexions i ex-pansions es troben en un llibre publi-cat recentment: Gaziel i Josep Pla.Estimat amic. Correspondència(1941-1964), amb edició a cura deManuel Llanas. Recull una àmpliamajoria de textos inèdits. Tots reflec-teixen una mateixa realitat: la d’unaCatalunya plural i diversa que bategaper sota de les dificultats immensesd’aquell moment, hereva d’una histò-ria rica i complexa, amb unes virtutspotents i unes limitacions òbvies, iamb unes individualitats de gran ca-tegoria que han contribuït des de laseva llibertat, preservada amb rigor,a fixar una imatge fidel del seu país elqual han descrit tal com el veien. Aixího diu Pla de Gaziel: “Digué sempre elque volgué manifestar amb un sentitindubtable.”

Juan-José López Burniol. Notari

L’home que deia la veritatTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 DE JULIOL DEL 20186 |

Estat i Generalitatpacten incloure al’ordre del dia unambigu dret adecidir

L’Estat retira lesmesures cautelars ies fa el primer pasper posar fi ala vaga del taxi

La bilateralserà l’1d’agost, aBarcelona

El TSJCdecideix avuisobreUber i CabifyNacional

esprés d’una assembleaconvulsa, David Bonve-hí va ser triat el cap desetmana president del

PDeCAT, com a figura de con-sens entre els diversos sectors.

Creu que el partit està pacificat?El PDeCAT n’ha sortit tal comés, divers, però vull creure queamb una unitat d’acció clara. Isent conscient que ha comès al-guns errors a l’hora de gestio-nar la mateixa assemblea.

Errors com ara quins?Els debats de fons sobre coms’ha d’organitzar el partit s’hau-rien de fer amb més antelació.Acostumem en els congressos adecidir-ho tot massa ràpid i sen-se el debat necessari, a vegadessembla que no es vulgui debatreamb profunditat els temes. Elsdebats han de ser abans i hand’allunyar-se de personalismes.

L’assemblea va estar marcadapel llançament de la Crida Na-cional pocs dies abans. Ja hosabien, que es presentaria?No sabíem els dies concrets, pe-rò sí que feia temps que parlà-vem amb el president Puigde-mont que llançaria una propos-ta de caire transversal, un movi-ment al qual de manera indivi-dual es podrien sumar les perso-nes. No en coneixíem les carac-terístiques, que de fet estan perdefinir, però en certs moments

Del debat dins del partit s’ha bar-rejat amb la qüestió de la Crida.

El PDeCAT, com a partit, parti-ciparà en aquesta definició?L’assemblea ha aprovat que elsnostres associats hi han de par-ticipar individualment, juntamb els impulsors, però com apartit no hem de ser l’actor queimpulsi la Crida, no va d’això.

A l’executiva hi haurà partidarisde la integració i de la dissolu-ció del PDeCAT. Amb qui està?Vull estudiar totes les possibili-tats, primer hem de veure comserà la Crida. Jo no he vingut aoficiar el funeral del PDeCAT, nicrec que ningú de l’executiva.Els seus associats han de definirquè serà aquest moviment, i elsdel PDeCAT ja decidirem des-prés què fem amb el partit. Elspassos han de ser aquests.

No vol personalismes, però l’as-semblea l’ha marcada el debatentre puigdemontistes i pasca-listes. De qui està més a prop?No puc respondre perquè jo socDavid Bonvehí, tinc un perfilpropi. Només puc dir que tincplena sintonia política amb elpresident Puigdemont, comhem demostrat des de l’antigadirecció del partit, que li hemestat lleials, però també tinc to-tal confiança i sintonia amb laMarta. Hi he treballat molt bé.

Ella és la gran damnificada del’assemblea. Se l’ha tractada bé?No crec que sigui la principal

damnificada, però sí que crecque ha tingut un tracte molt in-just, sobretot a la premsa i l’opi-nió pública. Ha fet molt bonafeina aquests dos anys en condi-cions extremadament difícils.

Qui manarà ara al partit: DavidBonvehí o Carles Puigdemont?Jo reconec el lideratge polític imoral del president Puigde-mont, però el màxim responsa-ble soc jo, i em dec als associats.Lideraran el partit els associats,a través de la meva persona.

Al final a l’executiva hi ha méspascalistes que crítics...Jo diria que no. És una executi-va que té continuïtat de l’ante-rior, és cert, però també incor-pora diverses sensibilitats. I éstambé molt municipalista, ter-ritorialitzada, pensant en leseleccions del 2019 i la forta im-plantació territorial del partit.

Ja serà bona la convivència?Puc assegurar que no hi ha dosblocs a l’executiva. L’única dife-rència és entre els que ja hiérem i els nous que s’incorpo-ren, però veig amb relatiu opti-misme que hi haurà unitat d’ac-ció i tots serem lleials amb tots.

Per què ha desaparegut la figu-ra de la coordinadora general?Així es va votar en la ponènciad’organització. Fa dos anys esva crear una presidència hono-rífica del president Mas, a qui al’últim moment va acompanyarla Neus Munté, i la direcció ex-

ecutiva requeia sobre el coordi-nador general. Això ha canviatamb el pas al costat de Mas, aras’ha considerat que no calia pre-sidència honorífica i la figura esrefon amb el coordinador en unpresident executiu, que soc jo.

Mas va tenir un paper discreten l’assemblea... Volgudament?Sí, per nosaltres continua sentun referent, una persona queconeix bé per dins el partit, hiestem en permanent contacte.

Els exconsellers tampoc tenencap càrrec orgànic. Per què?Vam aprovar per assemblea quetots quatre, junt amb la presi-dència i vicepresidència, forma-rien una comissió, que també vaser votada. Se’ls reconeix el lide-ratge polític al partit i ens ajuda-ran a veure com transitem delPdeCAT a la Crida Nacional. Per

tant, tindran un paper impor-tant a l’hora de definir el movi-ment transversal, i veure com elsassociats hi podem col·laborar.

La seva llista va ser triada pel65%, però el 30% en va votaruna altra que demanava llistesobertes. Vostè hi està d’acord?Sí, i el que faré quan puguem ihaguem de tornar a discutir elsestatuts, en la pròxima assem-blea, serà proposar llistes ober-tes. En tot cas, la decisió és de lamilitància, i si va decidir aquesttipus d’elecció, ho hem d’acatar.

S’ha donat de baixa gent?No. No taxatiu, fins i tot ho vaigpreguntar arran de tots aquestsmoviments, i no hi ha baixes.

A Madrid s’han espantat moltamb aquesta nova executiva.Quan hi ha canvis en el partit hi

“No he vingut aoficiar el funeraldel PDeCAT”

David Bonvehí President del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)

FUTUR “Els associats a la Crida han de decidir què serà, i ja decidiremdesprés què fem amb el partit” MADRID “Si no hi ha solucions polítiquesper a Catalunya i els presos, el nostre suport cada cop serà més complicat”

Òscar PalauBARCELONA

David Bonvehí, aquestasetmana a la seu delPDeCAT ■ JOEL CODINA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 7

Què amaga tantaviolència?

L’APUNT els taxistes havien col·lapsat les rondes i que no ha-vien fet els serveis mínims als hospitals. De veritat ésnecessària tanta violència, de veritat no es pot lluitarpels drets laborals sense perjudicar tantíssima gent?O potser aquesta enorme virulència amaga la resis-tència d’un col·lectiu a acceptar que el món ja no seràmai més com abans.Virtudes Pérez

La protesta dels taxistes em va agafar dimecres alpasseig Lluís Companys de Barcelona. Crits, insults,fum negre, petards... Més tard vaig saber que havienassaltat alguns vehicles de les plataformes contra lesquals batallen. Ahir al matí, un amic em va explicarque havia trigat hores a fer un trajecte que habitual-ment cobreix en 15 minuts. Més tard, vaig saber que

ha suspicàcies de tot tipus, joestic en disposició de dialogaramb tothom, per tant si algú téalgun dubte, aquí estem.

L’ha trucat algú?Sí, algú del PSOE tot i que nohem pogut parlar encara.

Deuen voler temptejar quina ésla seva disposició al Congrés...La disposició del PDeCAT depen-drà de les actuacions de PedroSánchez i el seu govern. És evi-dent que, si no hi ha solucionspolítiques per a Catalunya i elspresos polítics, el nostre suportcada cop serà més complicat.

Vostè va demanar fer les pròxi-mes passes amb altres partits,sobretot ERC, que ha proposatel mateix: una estratègia con-junta. Com es canalitzarà això?La primera visita que vull fer és

al president Puigdemont, dis-sabte, i també vull anar a veureels presos de JxCAT per saber laseva opinió. I després també vi-sitaré, perquè així m’ho ha de-manat, el president d’ERC,Oriol Junqueras, perquè crecque el que jo demanava és el quevol la gent al carrer, la unitatd’acció. Aquest país només potavançar si les principals forcesindependentistes sumen. Lespasses han de ser conjuntes,treballades amb anterioritat.

L’assemblea també va aprovarla ponència política, que no di-fereix tant de la que va aprovarERC... L’acord serà més fàcil?L’independentisme està d’acordque cal fer la independènciaquan sigui possible, aprofitantles oportunitats que surtin delspròxims mesos endavant. Coma partit estem a disposició del

govern i del Parlament, institu-cionalment ens han de marcarel camí, i hi serem a totes. I vullcreure que els altres partits in-dependentistes, també.

Al pacte de govern ja figuren ac-cions estratègiques, però no s’hafet res. Han quedat en paper mu-llat o quin rol han de tenir?L’independentisme ha d’analit-zar tot allò de bo que va fer finsal 27-O, que és la major part.També som conscients que ensva faltar una mica per fer efecti-va la República, i s’ha d’analit-zar què és. Com a Partit Demò-crata hem estat al costat de lesdecisions que aquests sis mesosha pres JxCAT, no tenia sentitque no hi estiguéssim. El puntde partida que tenim ara ésl’acord d’investidura entreJxCat i ERC. Per continuar en-davant serà bo que els associatsdel PDeCAT col·laborin en l’es-pai transversal de la Crida; pe-rò, mentre no s’organitzi, se-rem a totes les taules on es parlide l’estratègia de futur, siguiamb altres partits o amb elsgrups parlamentaris. Més facili-tats no podem donar.

Us fixeu un termini per pactaraquesta nova estratègia?No es pot allargar. Mentrestantel que hem de fer és anar donantsuport a totes les accions del go-vern, del Parlament, del Consellde la República, si ara s’engega, icontinuar forçant decisions aMadrid perquè trobi una sortidapolítica. I mentrestant tenimuna feina molt important perquèdes dels ajuntaments continuemconstruint República.

El PSOE ja ha dit que no accep-tarà l’autodeterminació. Caldràbuscar un altre ‘momentum’...Aquest és un terme que utilitzael president Torra; hem de tenirpresent un objectiu polític cla-ríssim, que és la independència,

i també el dret a l’autodetermi-nació. Com a partit mai hem fa-llat quan el president ha hagutde posar totes les eines perquèaixò sortís bé. Estarem al costatdels líders institucionals delpaís i de la mobilització ciutada-nia, de bracet amb les entitats.

En l’assemblea va reivindicar lallei de transitorietat. Creu ques’ha oblidat massa aviat?Sí, era l’instrument per fer la in-dependència de la llei a la llei. Erauna llei molt treballada, molt po-sitiva. I vaig dir que jo l’hauriaaprovat passat el referèndum.

S’hauria de recuperar, creu?Crec que és un bon punt de par-tida per tornar a parlar tots elsactors polítics que la vam fer.S’hauria de repensar, perquèquan la vam fer no sabíem quel’Estat reaccionaria com ho vafer i, per tant, s’ha de redefinirsegur. Però allà hi ha tots elselements estructurals que esnecessiten per construir un es-tat.

Aquesta legislatura, s’entén...És evident. L’independentismeno pot estar aturat.

Ha d’acatar la mesa del Parla-ment les resolucions judicials?L’independentisme ha de ferpassos endavant, però han deser efectius, i que la gent els no-ti. Que serveixin realment. Arabé, la mesa del Parlament deCatalunya ha de garantir elsdrets polítics de tots els dipu-tats, i ho està fent.

JxCat estava dividida sobre lasuspensió de Puigdemont?No és cert que hi hagués divisió.No sé si hi havia opinions discor-dants, però al grup no hi ha maidivisió entre independents i elPDeCAT; són 34 diputats i totsexpressen les seves opinions, pe-rò en cap cas hi ha dos blocs.

Què creu que ha de fer la mesasobre aquesta suspensió?No conec amb exactitud laqüestió, però el 21-D JxCat ensvam presentar dient que en elmoment que poguéssim investi-ríem el president Puigdemont.Ens agradaria que tots els dipu-tats mantinguessin tots elsdrets intactes, però no conec le-galment com es pot fer això.

De moment han tret el sou alsdiputats; se n’ha de fer batalla?Espero que el Parlament busquiels mecanismes perquè no siguiaixí. S’estan vulnerant drets po-lítics dels diputats, i demano ala mesa que trobi les solucions.

La pròxima gran contesa sónles municipals. Quan decidiransota quines sigles hi van?Vam decidir que donaríem elparaigua de Junts per Catalu-nya a tots els municipis, acom-panyat de la marca que cadacandidat volgués. Intentaremque al màxim de municipis hihagi un alcalde independentis-ta, la nostra estratègia és aques-ta. Si en els pròxims mesos, através d’un moviment de cairetransversal, es decideixen al-tres qüestions, com a partit lesvalorarem, però ara mateix somaquí.

Hi ha moltes iniciatives a favorde fer primàries republicanesper conformar una llista unità-ria. El PDeCAT hi està d’acord?Estem d’acord en aquest plan-tejament en aquelles ciutats onl’independentisme no governa ofins ara no ha tingut possibili-tats de governar, i l’indepen-dentisme hi és gairebé inexis-tent. Aquí estem disposats a es-tudiar aquestes fórmules trans-versals per maximitzar resul-tats. Ara bé, allà on tenim un al-calde independentista delPDeCAT hem de garantir el seulideratge. ■

❝Visitaré Junquerasperquè m’ho hademanat. Crec que elque proposo, unitatd’acció, és el que volla gent al carrer

❝Estem d’acord aimpulsar llistesunitàries alsmunicipis on fins aral’independentisme noha tingut possibilitats

❝S’hauria de repensaraquesta legislatura lallei de transitorietat,és un bon punt departida entre elsactors que la vam fer

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

El govern català obtindràen el primer mes de PedroSánchez a La Moncloa elque Mariano Rajoy li havianegat sistemàticamentdurant els set anys en quèva ser president espanyol:reactivar la comissió bila-teral Estat-Generalitat.Set anys després de l’últi-ma reunió del juliol del2011 quan qui presidia ladelegació catalana era eldemocratacristià JosepAntoni Duran i Lleida, lacimera es reactivarà l’1d’agost amb un ordre deldia que inclourà tant la si-tuació dels presos políticscom els “drets i llibertats aCatalunya, en relació ambles vies de participació de-mocràtica dels ciutadanscatalans per decidir el seufutur”, una ambigua al·lu-sió al dret a decidir.

L’exigència de la Gene-ralitat tant de no oblidarels presos per no “norma-litzar l’excepcionalitat”com d’abordar el dret a de-cidir era precisament elque havia encallat l’anuncide la data d’una cimeraque les dues parts volenque consumi el desglaç ini-ciat en l’entrevista deQuim Torra i Pedro Sán-chez a La Moncloa el 9 dejuliol.

La delegació estatal queviatjarà a Barcelona esta-

rà presidida per la cata-lana Meritxell Batet com aministra de Política Terri-torial i Funció Pública, i enformaran part els secreta-ris d’estat de Política Ter-ritorial, Ignacio SánchezAmor; Hisenda, Inés Ma-ría Bardón; Infraestruc-tures, Pedro Saura, i Rela-cions amb les Corts, JoséAntonio Montilla. L’equipes completa amb la delega-da del govern espanyol aCatalunya, Teresa Cuni-llera. Pel que fa a la Gene-

ralitat, la presidència re-cau en el conseller d’AccióExterior, Ernest Mara-gall, i la resta dels inte-grants són el vicepresi-dent i cervell econòmicdel govern, Pere Arago-nès; la consellera de laPresidència, Elsa Artadi;la secretària general d’Ac-ció Exterior, Mercè Sal-vat, i el delegat a Madrid,Ferran Mascarell.

Disputa per les agendesMés enllà de posar fi als setanys d’incomunicacióamb Rajoy, la Generalitat iLa Moncloa lliuren unadisputa per imposar les se-ves agendes. Si bé la dele-gació catalana hi acudeixamb els 45 punts llegatsper Carles Puigdemont oel paper dels Mossos, peròalhora enarborant el 46èdel referèndum i els dretspolítics, l’anhel de Batet ésbaixar al territori palpablede les inversions, la gestióde les infraestructures i eltransport públic. El torce-braç de l’agenda ja es vaplasmar en la cita del con-seller Maragall amb Batetdilluns a Madrid, en quèfins i tot va estar sobre lataula l’eventualitat de noreunir la bilateral si l’ordredel dia excloïa els presos iel dret a decidir.

A més de l’impuls a lesllengües cooficials, Sán-chez també ha obert laporta a recuperar en cime-res d’estat la presència au-tonòmica de les comuni-tats limítrofs, com seria elcas de Catalunya amb lescimeres Espanya-França.Un altre punt a abordar enla bilateral serà, precisa-ment, la marxa i el calen-dari de treball de la matei-xa bilateral. “És que no esreunia des de feia molt detemps”, avisen fonts de lacuina de la trobada sobreel desús del diàleg. ■

David PortabellaMADRID

“Vies per decidir el futur” enla cimera Estat-Generalitata La comissió bilateral es reunirà dimecres a Barcelona amb una al·lusió ambigua al dret a decidir enl’ordre del dia a Torra hi inclou els drets i els presos, i Batet debatrà d’inversions i infraestructures

Després del desgel inauguratel 9 de juliol per Quim Torra iPedro Sánchez, els consellershan viatjat a Madrid per acos-tar posicions amb els homò-legs de La Moncloa, i així el vi-cepresident, Pere Aragonès,s’ha reunit amb la vicepresi-denta, Carmen Calvo, i el con-seller Ernest Maragall (AccióExterior) visitava dilluns elsministres Meritxell Batet (Po-

Artadi va viatjar ahir a Madrid per mantenir la primera reunió presencial amb la ministra Batet (Política Territorial) ■ EFE

lítica Territorial) i Josep Bor-rell (Afers Estrangers). Senseque constés en l’agenda pú-blica prèvia, ahir va ser el tornde la consellera de Presidèn-cia, Elsa Artadi, que es va des-plaçar al número 3 del pas-seig de la Castellana per man-tenir la primera reunió pre-sencial amb Batet per entrar“a fons” en el dossier català.

La reunió d’ahir d’Artadi i

Batet arriba després que larelació telefònica entre lesdues arrenqués de maneraconflictiva, tot i ser les duesdones clau en la preparacióde la cita Sánchez-Torra. Laconsellera de la Presidènciava dur a Madrid la demanda al’Estat de derogar la reformalocal del PP i el respecte pelsdrets civils a Catalunya, enal·lusió als presos polítics.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Artadi manté la primera reunió amb Batet a Madrid

El Tribunal Constitucio-nal va rebutjar ahir la peti-ció d’excarceració dels ex-consellers Josep Rull i Jor-di Turull després que la de-fensa així ho sol·licités enel recurs d’empara al tri-bunal en considerar que lasituació de presó preventi-

va en què estan des delmarç passat els dos polí-tics vulnera els seus dretsa la participació política, lallibertat i l’accés a càrrecspúblics. Recorden que, amés, Turull va ser empre-sonat el mateix dia que persegona vegada es votava laseva investidura a la presi-dència de la Generalitat.

En la interlocutòria pu-

blicada ahir, el tribunal ex-plica que suspendre les re-solucions del jutge PabloLlarena relatives a les me-sures cautelars que impli-quen la presó preventivade Rull i Turull equivaldriaa “atorgar de manera anti-cipada l’empara”, malgratque la mesura cautelar deprivació de llibertat causiperjudicis irreparables.

Segons la interlocutòria,això no pot resoldre’s enaquest incident cautelar,sinó quan el tribunal resol-gui el fons de la queixa.

Respecte a l’eventualperjudici del dret a la par-ticipació en assumptes pú-blics, el TC aclareix que“aquesta limitació es basaprecisament en la situacióde pres preventiu”, i hi afe-geix que “l’objecte princi-pal d’aquest recurs d’em-para és exclusivament va-lorar l’ajust constitucionalde les mesures cautelarsde presó preventiva quemantenen les resolucionsjudicials impugnades”. ■

El Constitucional mantéTurull i Rull a la presóRedaccióBARCELONA

Jordi Turull i Josep Rull, durant un acte electoral ■ J. LOSADA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 DE JULIOL DEL 201810 | Nacional |

1301

93-1

1916

72L

Les Candidatures d’Uni-tat Popular (CUP) van po-sar en marxa ahir la cam-panya Horitzó Repúblicaper exposar a la ciutada-nia els passos que cal ferper implantar els mandatsde l’1-O, el 27-O i el 21-D.

En un moment en quèes comencen a concretarnous espais polítics com elque impulsa l’expresidentCarles Puigdemont a tra-vés de la Crida i davant

d’un escenari on ningús’atreveix a descartar elec-cions, els anticapitalistestambé volen marcar perfil.Rebutgen el relat de pri-màries republicanes quepromou l’ANC, les refor-mes de l’Estatut d’Autono-mia, les comissions bilate-rals entre Generalitat i Es-tat i un referèndum d’au-todeterminació que veueninviable.

En contraposició, el seufull de ruta es resumeix enl’exercici de la sobirania através, primer, de la crea-

ció de nous espais de con-trapoder, ja sigui en ajun-taments, institucions pú-bliques, entitats cíviques icooperatives per tal queles empreses que fins araactuen com a “oligopolis”comencin a perdre el con-trol del mercat de l’ener-gia, el financer o el tecno-lògic. Una proposta enaquest àmbit seria, per ex-emple, la remunicipalitza-ció dels serveis de l’aigua,que ja es porta terme en al-guns municipis, o la crea-ció d’una banca pública.

Un altre pas en el camícap a la república és la“mobilització popular imassiva” arreu del territo-ri, basada en la resistènciapacífica i la desobediènciacivil. Per organitzar-la i di-rigir-la, la formació apostaper crear una nova estruc-tura de poder popular almarge de l’ANC.

Vídeos i vermutsLa constitució de l’assem-blea de càrrecs electes iuna política basada en launilateralitat conformenles principals actuacionsque els cupaires volen do-nar a conèixer en una pri-mera fase de la campanya,d’ara fins al setembre, através de l’emissió de ví-deos a la xarxa. Ja a la tar-dor i fins a finals d’octu-bre, traslladaran el mis-satge polític a actes méspopulars com els Vermutsper a la República on s’in-clouran xerrades i debatsamb experts en diferentsàmbits sobre la construc-ció d’aquests espais de so-birania energètica, ali-mentària, educativa, resi-dencial, feminista, laborali productiva, segons expli-ca el membre del secreta-riat nacional i un dels res-ponsables de la campanyaHoritzó República, JoanMiró. ■

La CUP perfila el seu frontcap a la república amb unacampanya fins a l’octubreaProposen la creació d’espais que treguin poder als oligopolis aAposten perun nou moviment social, al marge de l’ANC, per organitzar els actes al carrer

Emma AnsolaBARCELONA

Els quatre diputats de la CUP, al ple del Parlament del passat 6 de juny ■ BERNAT VILARÓ / ACN

El portaveu del grup parla-mentari d’ERC, Sergi Sabrià,va assegurar ahir que el seupartit no posaria cap proble-ma en una hipotètica investi-dura de Carles Puigdemontcom a president de la Gene-ralitat si les condicions hopermetessin. “Si és un esce-nari possible, i fins ara no s’haproduït, no posem cap travaen aquest tema”, va senten-ciar en ser preguntat en una

entrevista a El Matí de Catalu-nya Ràdio. Sabrià, a més, varemarcar que això relliga ambla voluntat d’ERC de “conser-var les opcions a futur de totsels diputats suspesos, per-què no es poden vulnerar elsdrets ni obligar a renunciar ales actes”. Amb tot, Sabrià vaposar l’èmfasi en el paperque Puigdemont pot tenir apartir d’ara en la internacio-nalització del procés.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC no s’oposaria a Puigdemont

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va ins-tar ahir els Mossos d’Es-quadra a ser els garants dela “desactivació de l’ame-naça” quan hi ha unaagressió de caire feixista,com les últimes que hi hahagut a Barcelona. Enaquest sentit, el presidentva assenyalar que no és ac-ceptable que hi hagi ciuta-dans que visquin “atemo-rits”. Va admetre la sevapreocupació pels “brots deviolència feixista” ques’estan manifestant últi-mament de manera “mésdesacomplexada. SegonsTorra, cal combatreaquestes accions de la ma-teixa manera que cal com-batre altres “xacres” de lasocietat com ara la delmasclisme. Acompanyatdel conseller d’Interior,Miquel Buch, el presidentde la Generalitat va recor-dar que els Mossos són elsencarregats de garantir lallibertat d’expressió i opi-nió davant les amenaces“totalitàries” i ha lamen-tat que alguns partits i go-verns hagin volgut conver-tir el cos en “moneda decanvi o l’ase dels cops”. ■

Torra instaels Mossos a“desactivar”els feixistes

RedaccióBARCELONA

119144-1

192591Q

El president del Parlament,Roger Torrent, va rebre ahir ala tarda a la cambra catalanauna representació de l’Asso-ciació d’Afectats de l’1-O. Els

assistents a l’audiència erenÀlex Solano, Edgar Ollés, Virgí-nia Martínez i Marc Bosch.L’objectiu de l’associació,creada al gener, és tenir veu i

reclamar responsabilitats ju-dicials per l’actuació policial. Al’octubre ja començaran lesprimeres vistes per les denún-cies d’afectats. ■ PARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torrent, amb els afectats de l’1-O

PARLAMENT

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 DE JULIOL DEL 2018

1834

06-1

1781

03w

igrons, sardines en escabetxi meló, amb acompanya-ment de Pablo Llarena. Uns

300 comensals van sopar ahir ala presó Model en solidaritat ambels presos polítics per aconseguirfons per a l’Associació Catalanapels Drets Civils. Els actors LlollBertran i Enric Cambray anavenllegint les interlocutòries del jutgedel Tribunal Suprem, de maneraque només la cuina d’Ada Parella-da i Sergi de Meià va salvar elsassistents d’una indigestió. “Laindissoluble unitat de la nació es-panyola”? Escridassada i cop deforquilla contra la safata metàl·li-ca en què se servia el sopar. “Laindependència de Catalunya”?Aplaudiments generalitzats. “Pa-blo Llarena Conde”? Llarguíssimarepicada eixordadora i crits de lli-bertat i visca Catalunya. Un au-tèntic motí anti-Llarena.

“Volem que la gent copsi quèés viure a la presó”, explicava Pa-rellada. És el segon sopar grocque organitza, després que patísel boicot unionista al seu restau-rant a causa del primer. “Ho henotat, he tingut molt de suportdesprés”, assegurava. Aquestavegada es va ajuntar amb JoanLluís Bozzo, que hi va posar unaescenografia tan exquisida com el

C les menges. A les antigues cabi-nes per a les visites hi havia pin-tats a les portes els noms delspresos polítics i a l’interior es po-dien sentir discursos de tots ells.El conseller d’Acció Exterior, Er-nest Maragall, va entrar a les deCarme Forcadell i Oriol Junquerasper sentir la seva veu. “Els locuto-ris no són tan diferents, la sensa-ció és la mateixa, no deixa de seruna presó”, va comparar la parellade Jordi Sànchez, Susanna Barre-da. Duríssim.

Algunes cel·les de la galeria 5amagaven més sorpreses. A la451, per exemple, hi havia una ur-na de l’1-O. Unes portes més enllàhavien engarjolat el rei espanyolFelip VI en forma de quadre decap per avall, amb el lamentablediscurs aporellista del 3 d’octubresonant de fons. En una altra, unactor recitava poemes de Federi-co García Lorca. Especialmentcolpidora era una cel·la decoradaamb dibuixos de nens petits. “Elsfills també estem empresonats”,denunciava un. A la galeria 2, unacantant interpretava amb un pia-nista el Funeral Blues de Benja-min Britten.

Els detalls estaven cuidats finsa l’extrem. Una sirena va anunciarl’hora de sopar, a les vuit en punt,

moment de formar cues al pan-òptic perquè es comencés a ser-vir. Entre els comensals hi haviadiferents familiars de presos polí-

tics i exiliats, com ara la parella deRaül Romeva, Diana Riba; el ger-mà de Clara Ponsatí, Oriol, o l’es-posa de Quim Forn, Laura Masvi-

dal, així com la filla gran del presi-dent, Quim Torra, disposada a“col·laborar en tot el que pugui”.

“Això ens fa entendre molt mi-llor com es viu des de dins,t’apropa molt més a la situaciódels presos, especialment si es-tan injustament tancats, com ésel cas”, reflexionava Teresa Dra-per, de Barcelona. La Maria, laJoana, l’Esther i la Nuri venien deGirona. “No som capaços d’ima-ginar què és viure dins la presó,amb aquest sopar ens en fem no-més una mica a la idea”, comen-taven havent sopat.

No va ser fàcil aconseguir l’es-pai de la Model per al sopar groc,organitzat amb el suport d’Òmni-um Cultural, amb el lema El paque s’hi dona. L’Ajuntament deBarcelona tenia el temor que algúprengués mal per les patologiesde l’edifici, segons va explicar Pa-rellada. L’únic mal va ser la cons-ciència col·lectiva dels empreso-naments immerescuts.

Després del sopar, ajustat alque costa un àpat a la presó, en-cara hi va haver temps d’actua-cions musicals, l’humor de ToniAlbà i recital de poesia, al patid’entrada, amb versos de PereQuart i les seves Corrandes d’exili,més pertinents que mai.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Sopar groc amb Pablo Llarena

Maragall escoltant un discurs de Junqueras als locutoris de la Model ■ E. B.

Emili Bella