L'anarquisfa de París Londres (Via Calés) i 1'anarquisfa de Terrassa

Any III. Núm. 118 • Barcelona, dijous, 7 de Maig de 1931

" Siempre me he somefidoa la volunfad del país"

Alfons XIII, "le roí des resquilleurs"

Preu s 20 cèntims ■ Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripcíó : 2`50 pessetes Irimesfre

MIRADOR INDISCRETEl decret del 21 d'abril va fer reviure 1a

Generalitat de Catalun ya. Des d'aleshoresrestava suspesa la vida provincial: la rmi-tat de Catalunya era reconeguda corn unfet. Però aquest fet gloriós, mentre no tin-gués hoc 1 a seva estructuració definitiva,calia que n'adoptés una de provisional quelos ]'articulació de la lletra i l'esperit deldecret esmentat de zr d'abril; car d'altramanera la situació era confosa i, malgrat

Les primeres funcions del Govern de

dels esforços fets per tal d'evitar topamentsi malentesos, és evident que s'hauria aca-bat per introdu r un cert desordre en lescoses de Catalunya; que s'hauria estroncatla seva vida ciutadana ; que haurien restatenlaire els serveis públics, i, sobretot, que,aprofitant-se d'aquella vaguetat, certs ele

-ments confusionaris, interessats en fer unuchantáge> , moral a la República, hauriencontinuat i reforçat una campanya d'insí-dies pernicioses a la pau deis esperits deCatalunya i d'arreu d'Espanya. Si Catalu-nya, interinament, no es definia, s'exposavaa perdre, definitivament, allò que és el seudret de sempre, minada per un treball cons-tant i tenaç de calúmnies, a les quals ella,en certa manera, hauria donat avinentesa.

E1 present estatut del Govern provisionalde 'la Generalitat de Catalunya no és mésque .això : l'articulació del decret de zr d'a-bril d'enguany; la traducció en preceptesconstitucionals de les disposicions contin-guts en aquèll text legal on, de comú acordels rcpublicèns de Catalunya i el Governprovisional de la ' República, aquest consa-grà un cop Inés, ï en espera de fer-ho d'unamanera defin tiy.a a les Carts Constituentsels pactes solemn als tractats i convinguts aSant Sebastià; durant la pre-revolució espa-nyola,

Reprenia aquell decret la vida de la Ge-nera9itat-de Catalunya, estroncada per Fe-lip V, el primer Borbó d'Españya i restau-rada en caure l'últim ; li encarregava lacura de tot m11ó que era facultat de les Di-putacions i la direcció política de la nostr:lterra ; deixava a la seva discreció la com

-posició d'un 'Estatut de Catalunya, el qual,previ un plebiscit deis Ajuntaments cata

-Ions, seria -glut pdl Govern corn a ponénciaconstitucional davant les Corts Constituentsen una paraula : assegurava la .perfecta es-pontaneïtat i llibertat de Catalunya en elpresent, perquè pogués elaborar les condi-cio^ns de la seva llibertat i espon taneïtat enel demà històric.

Però, per governar, la Generailitat, de let,no tenia més organismes que el seu presi-dent i else consellers, ja existents. Li man-cava, peer salvar el principi democràtic, unaassemblea elegida per sufragi, que viinguésa representar les Diputacions provincialsabolides ; mahcava, també, regular els en-llaços entre la Generalitat i el poder judi-ciail a Catalunya ; la qüestió de les compe-téncies en casos de diferències entre el cri-teri de la Generalitat i el Govern provisio-nal de la República, no tenien cap regla

-mentaeió i s'havien de resoldre cada copd'una manera improvisada i per tant, incó-moda i poc prudent. 'El mateix pot dir-sede la qüestió de l'ordre públic.

Finalment, hi havia serveis encomanatsa cadascuna de les Diputacions anteriors deGirona, Lleida • i Tarragona que velen laseva vida interrompuda amb la desapariciód'aquells organismes.

Calia, doncs, convocar una assemblea i,corn sigui que els Ajuntaments actuals sonl'única expressió del sufragi popular exis-tent a) moment de la proclamació de la Re-pública, ells són els encarregats de nome-nar, per delegació, les persones que han deformar part d'aquella corporació. Tractant

-se d'una assemblea interina, es comprenque no s'acudís a noves eleccions de primergrau. Calia encarregar un .conseller de lesrelacions entre la Generalitat i el Governprovisional de la República i reglamentar.les atribucions del Govern provisional de laGeneralitat davant els problemes de l'ordrepúblic, en una forma que no vexés e's dretsdel govern de Madrid, però tampoc desco-negués les atribucions del de Barcelona.

Calla també, i en aquest aspecte el decretde la Generallitat és importantíssim, donaruna pauta que sigui una declaració de prin-cipis per a la confecció de l'Estatut de Ca-talunva.

L'article 22, lletra a), estatueix que la pó-nència encarregada d'aquest comès «for-mularà un projecte únic d'Estatut de Ca-talunya, que fixarà les facultats reservadesal poder central de la república».

La posició marcada amb aquest criteri ésla única sostenible en bona conducta cons-titucional. Catalunya no pot anar a discu-tir a les Corts Constituents un reglamentinterior d'ella mateixa : e1 sol fet d'acceptar

la Generalitat ((avant la lettre»

una discussió sobre aquest tema constituïriauna vulneració al principi de lliure determi-nació, en virtut del quid precisament hanestat ateses pels republicans espanvols lesaspiracions de Catalunya. L''únic tema dedebat pot ésser el de les facultats reserva-des al poder central. Aquestes poden ésserdiscutides taint àmpliament corn es vulgui ales Corts Constituents; sense que hi hagimancament al dret constitucional ; però maimo pot acceptar-se, ni creiem que cap es-pent veritablement liberal ho .pretengui, queunes Corts no catalanes discuteixin el règiminterior de Catalunya, només en el cas decreure que algun dels seus preceptes lesionales atribucions del poder central. Peró, àd-huc, per discutir - aquests punts, cal primerhaver delirnitat ben bé aquestes atrïbucions.

I també, pertoca a Catalunya la iiniciatLva del debat sobre les •atribucions del podercentral, per quant aquestes no són imposi,(ions dun poder superior damunt d'infe_riors, sinó resultants d'un pacte federal. E1poder central no consagra els federats finsi tent que no és previament consagrat perells. ; .no és corn un .amo, sinó corn un de-positari, un delegàt de certes atribucionsque, .en virtut de l'espontaneïtat i- llibertatdeis elements federats que componen l'estatgeneral, Ii són conferides.

**v

Amb la publicació d'aquest decret de lagenerallitat, Catalunya ha donat una passasolemne de la seva vida histàricá, de la sevaevolució política. Fins ara, el- catalainismeera un desig, unas esperança, una cosa ques'oposa enfroint d'una altra. Una necessitatde vèncer. Però ara és un pensament de go-vern, una concreció. Fineix l'aprenentatgci corença el mestratge,

Lis Dijous ---® BlancsELS NOMS DELS CARRERS

Lá dictadura va canviar tants noms decarrers, que l'abús — ara que començava aésser liquidat arab molt bon seny — ha dei

-xat el terreny mal repara.t per a altres abu-sos. Els barcelonins han niirat an2b indife-rència certs camas de nom corn el de laplaça de Sant Jaume i el del passeig deGràcia. En canvï, ha celebrat que la Diago-nal perdés el nona d'Alfons XIII, nom queens havia costat un dineral en plaques demarbre de Carrara. Si la gent no va ave

-nir-se a què la placa de Sant Jaume fos laplaca de la Constitució, és difícil que s'auin-gui a donar-li el nom de la República. Ambel passeig de Gràcia passarà el mateix. Elpasseig de Gràcia té una tradició de cert ianys dés un homenatge a l'ex-vila de Grà-cia, una de les barriades més simpàtiques iInés republicanes de Barcelona. El passeigde Gràcia serà sempre el passeig de Gràcia,i el Cinc d'Oros serà efectivament la placade 'Pi •i Margall quan hi hagi el monumental mig d'aquella cruïlla de carrerl que ésel centre geogràfic de Barcelona.

Entre els carrers que tot l ortant nomsdinàstics tenen una tradicjó vella, hi ha elde Fernando i el de la Princesa. Però, ¿quis'atreveix a canviar el nom del career deFernando, encara que aquest Fernando si-gui l'antipàtic Ferran VII? Segurament unúkase municipal seria lletra morta, i el car-rey de Fernando continuaria dient-se de Fer-nando.

Però hi ha el carrer de la Princesa. Latradició d'aquest career ja no és tan vella.El va obrir la infanta Isabel, la que ara hamort a París, quan era princesa d'Astúries.I d'aquesta història li ve el nom de carrerde la Princesa. ¿ Us veuríeu smb cor de can-viar el nom d'aquest carrer? .Segurament elscomerciants del carrer de la,f'rsncesa es re-signarien al canvi, encàr que u'na operaciód'aquesta índole no sigui mai un bon ne-goci. Es podria provar.', Certament, of només molt boiric. Carrer de la Princesa! Elnom té certa poesia; però l'encís desapareixen pensar que no es tracta d'una princesade conte de fades, ni d'una princesa d'unagran història, sinó de l'ex-pnincesa d'Astú-ries, Isabel, tia d'Alfons XIII. Ni }a,histò-ria de la princesa, ni la seva figura, ni elfet d'ésser tia de l'ex-rei evoquen recordsromàntics. El nom «Princesa», és molt mésdecoratiu que els records que tenim de ¿'ex-princesa d'Astúries. Aquesta és ¿'única de-fensa a favor del nom actual del carrer.

Potser será millor esperar i veure corn ensproven els canvis. Seth tan dificil que del.Saló de Sant Joan en diguem Saló de Galán,i del final del mateix passeig en, diguemSaló de García Hernández!

Crec sincerament que els herois de Jacahaurien estat més ben servits si els hagues-sin dedicat dos carrers importants gairebéverges. Es ciar que haurien estat dos car-rers de suburbi, però hi havia moltes aidsprohaMilitats que els nonas arrelessin. — B.

El debut dun radicalEl senyor Ruiz Porlan, regidor radical de

l'actual Ajuntament, va far, ja en la segonasessió pública, una .proposició d'un radica-lisme sorprenent. El senyor Ruiz Porlam demanava, comaquell qui res, que fossin su-primides les apostes del joc de pilota basca.Per defensar la seva tesi va dir, entre altresarguments de pes, que ell, de jovenet, haviajugat a la pilota basca i li agradava molt,i que ara no podia tolerar de veure aquestnoble esport envilit per les apostes. Final-ntent, va assegurar que en la sessió pròximainsistiria degudament en la radicalíssimaproposició.

La sessió pròxima i l'altra ja , han passati el senyor Ruiz Podan no ha dit aquestaboca és meya.

Misteri? Misten. Nosaltres, pecó, admi-radors del senyor Ruiz, esperem que no ensdefraudarà i podrem escoltar la suite de 1aseva radical campanya en pro de 1'hones-tedat en el joc.

Els companys d'En CompanysEn les jornadas gloriosas del i{ i i d'abril

dels balcons de la Generalitat i l'Ajunta-hom no va pas escatimar els discursos desment. En plena febre de parlaments, el se-nyor Lluís Companys es trobava en un deisdespatxos dé la façana de Casa la Ciutat.Tot d'un cop, va sentir que el cridaven desdel balcó : «Companys ! Companys !»

—Qué passa ?—va preguntar.Passava que el senyor Aguadé s'adreçava

a la multitud : «Companys! Després de vuitanys de dictadura. ..a, etc., etc.

Na dale ncaSegons diuen algunes persones que en po-

den estar assabentades, en les altas esteresde la Lliga Regionalista hi ha una certamar de fons. El motiu és la resistència quealguns si:gnificats elements, el senyor Durani Ventosa sobretot„ oposen que la Lliga esdeclari francament republicana. Entre elspartidaris d'aquesta variació es troba el se-nyor Cambó, el qual, segons sembla, fa diesque té escrit un manifest que a La Veu noIi volen publicar.

Sí, saja deia u.S poeta clandestí, co-mentant aquest estat de coses

En Cambó demana pai en Duran no n'hi vol dá.

Fantasia municipalHem tingut eI gust d'admirar en la preni-

sa gràfica la figura de l'alcalde de Madrid,senyor Rico. El senyor Rico és un senyorbaixet i gras, tan baixet i tan gras, que sino fos el respecte que e1 seu càrrec ens me-reix, di^riem que sembla una bola.

I ja que parlem de «boles», podem afegirque un amic nostre va afirmar que el senyorRico era taverner d'ofici. La qual cosa vasuggerir el següent comentani a un deispresents

—Amb els elements naturals que manquena l'un i sobren a l'altre deis dos alcaldes,el de Barcelona i el de Madrid, se'n podriafer urn batlle perfecte. L'un és grassíssim,l'altre magríssim ; l'un és taverner, i l'al-tre Aiguader...

La ràdio comprometLa fasta deis Jocs Florals, corn se sap,

fou retransmesa per ràdio. De manera que,sense moure's de casa, horn tingué ocasiód'escoltar els parlaments, els versos, lesovacions, etc. Horn pogué escoltar, a més a

més, algunes altres coses que no constavenen el programa oficial.

Pel que es veu, el micròfon estava situatmolt a la vora de la taula del jurat, per quèes sentien perfectament les converses queen veu baixa sostenien, en els moments decalma, els senyors que el formaven. Perexemple, arribà el torn de cridar el senyorCaries Grandó, guanyador d'un dels premis.

—.Carles Grandó, de Perpinyà ! — feia agran crits, el secretan. Però res : el senyorGrandó no compareixia. I aleshores, lessetanta o vuitanta mil persones que escol-taven per ràdio, sentien el següent

—On diabla s'ha ficat aquest Gran ló?...Però si jo l'he vist ara fa un moment...Sempre serà un romansero... etc.

Iguals confidències en el moment de en-dar el senyor Puig Pujades, de Figueres.

—On e.., serà aquest Puig Pujades? Béem sembla que ha vingut .a Barcelona.

—Deu ésser a plorar a la tomba de I'lg-nasi Esglésies — féu una veu que no po-guérem identificar.

Uina altra vegada, potser valdrà la peñade situar el micràfon d'una^mamera menysindiscreta.

t"Pobres hijos!"

Entre els que ploren la caiguda de la Mo-narquia hi ha un matrimoni vagament bar-celoní, notable pals seus ardors alfonsistes,i els noms del qual surten molt sovint, nosois en les notes de societat, sinó encaramés en les converses de la gent distingida.

--Lo que nos duele en el alma — diuenels dos esposos, a l'uníson — .es que nues-tros hijos tengan que ser criados en esteatroz ambiente republicano.

La desmoralífzac ió deis hofelsUna de les persones més disgustadas per

l'ensorrada del Borbó és la Sra. de Vila-Ilonga (ci-devant baronessa de Segur).Aquesta senyora, no sois s'ha vist vivamentferida en els seus sentiments monàrquics,sinó que ha temut ésser víctima de les iresde les turbes.

En-ennsegiiAm:n, sc n'ani,s viure al Ma-jiéstic, considerant el Ritz tan indicat cornel seu domicili peg- ésser assaltat pels repu-blicans.

Perà, tròbant-se amb el disgust que dlscambrers d'aquell hotel exterioritzaven mas

-sa els sentiments republicans i veient, peraltra banda, que el Ritz tumbé era un hocsegur, decidí traslladar-se a aquest darrerhotel, on arribó a fer algun -petit mítingmonàrquic a l'hora del te.

Malauradament; un dia sentí la conversade dos cambrers repuiblicans, i, per no ata

-car-se als nervis, amà a passar urns dies al'hotel Florida, on no trobà, tampoc, un per-sonal prou satisfactori.

Em vista de tot això, la Sra. de Vilallon-ga (ci-devant baronessa de Segur), disposa-da a tots els sacrificis per la monarquia, hatomnat al seu domicili.

Una vïcfíma de la RepúblicaHo és un gentilhombre de S. M., darre-

rament nomeñat, que, corn tots, s'havia presamb tota serietat aquest càrrec, s'havia en-carregat un uniforme amb els brodats defil d'or autènntic — 7.000 (hem dit set mil)pessetes n'hi comptà el sastre — i no filiapogut estrenar.

Eel cas és tan lamentable corn el d'aquellministre d'una comèdia deis Quintero, alqual «le sorprendió la crisis cuando se es-taba probando el uniforme».

Tenim entès que en alguna revista ques'estrenarà al Parallel, figurarà un quadrode gentilhomes. Aaanb aquesta ocasió, si notenen pretensions excessives, els perjudicatses podran rescabalar una mica, ja venent-sel'uniforme, ja llogant-se corn a boys.

Més vícfimesAlguns ex-aristòcrates barcelonins han tro

-bat una solució dialéctica a la situació polí-tica actual ; diuen que això de la Repúblicaestà molt be, però que, vaja, corn que ellstenien una amistat «personal» amb AlfonsXIII, ara no el poden oblidar. Aquestaamistat «personal», la majoria deis casos,consisteix a haver vinclat tres vegades l'es-quena, en altres tantas tardes memorables,al Polo Club.

Un deis que, en les penyes de l'Eqüestre,defensa amb més entusiasme aquest puntde vista, és el senyor Roman Fabra, ci-de-vant marquès de Masnou. Els seus amicsham trobat un sistema de controvèrsia queel té lleugerament desmoralitzat.

—Calla, calla, ciutadà Masnou... — Iidiuen.

L'abranda4 VidalUn nitre deis que, en aquests moments de

prova, ha sentit revifar-se el seu ardor mo-nàrquic, Cs el conegut adroguer Emili Vi-rial i Ribas, ex policia honorani i ex-aspi-rant a noble (l'escut que s'havia triat per aquan li vingués el títol, portava la següentdivisa : Non Plus ÍJItra-marinos).

Dones bé : el ciutadà Emili Vidal nos'està de dir a qui vol escoltar-lo que la Re-pública ós una vergonca i que és qüestióde fer-ne una de crespa.

Una de crespa?Horn diu que si entre els que van assaltar

el seu colmado de la Rambla hi havia elpropi Vidal, disfressat d'anarquista de far-rassa...

OBRA DE GOVERN

L'estructuracîó de la Generalitat

EL MES DE LES FLOPS

TARDA DE JOCS FLORAL SSi deis dotze mesos de l'any n'hi ha un i adjunts, no ens hem pogut estar de pen- Macià puja at tron amb l'estendarditzat-de cridaner, escenogràfic i carregat de Tris- sar : quin magnífic pim-pam-pum per a ús i, malgrat tot, inefable—tremolor de les so-me, és indu'btablement el de maig. Mes en deis sobrerealistes !' Seien en aquelles cadí- biranes effaneres, la sala esclata en una ova-el qual prenen consistència tots els neguits res les barbes i les ulleres més solemnes del ció, plena d'efusió familiar i de patriotisme.i els tòpics primaverals ; mes de Maria, país. Al Pare Miquel d'Esplugues, president - . «-

blanc de !!iris i de crespó de seda de les d'enguany, seria potser qüestió d'oferir-li lacombregants, i mes dels Jars Florals, reco- presidència perpètua ; les seves barbes—lesneixement espectacular i solemne del valor més abundants de Catalunya —, li donensocial de la poesia. aquest dret,

«En aquest temps que cada gota d'aigua Entremig de tant pèl blanc, es veu algunés una espuma vívida de llum, i cada fulla I jove encarcarat dins el jaqué. Es un man-

L'hemicicle del Palau de la Música Catalana, diuntenge Passat

Gairebé estem per escriure que el pin yo!de la sessió fou Josep Maria de Sagarra ú deCastellarnau (tal corn el oxidà el secretan).Quan l'autor de les Cançons de rem i dei'ela, vestit de pontifical, ayançà vers l'es-

RA11RL. DEL CENTRE, 33 • PASSATGE fl. CARDI, 2

' W t)'

L'EFECTE A ITALIA

Sacrifícanf=se pels idealsAquesta muna de joc de l'oca una mica

més gran que és el golf d'alcoves i soter-ranis, ja ha arribat a Barcelona. IEñ poctemps se n'han inaugurat uns quants, eldarrer, dissabte passat, a can Llibre, esta

-blEment en el qual,,encara que no hagi can-viat de nom, ja no té res a veure el conegutGuillem Llibre que el fundà.

Corn era d'esperar, a la inauguració assis_tiren tots els cronistes de societat, i entreells el famós Enrique de Gònova, que aestones s'anomena marqués de la Bouillottede Montmorency o alguna cosa semblant.

Però aquest aristòcrata s'havia d'endurun disgust: les banderetes que senyalen cisforats del golf eren républicanes, i un homed'una sang tan fortament blava n'havia deprotestar

—Es rontolerable. No hay bastante con te-nerlas que tragar en la calle, que hasta aquíse encuentran banderas republicanas... Yahablaré de ello con Guillermito.

Li van haver de for saber que Guillermitoja no pintava res allí dins, i ]'ex-patró delRicardito preguntà, iindignat;

—¿Pues cómo se me invita sin ningunagarantía?

T, disposat a ,patir 'per les seves 'idees,abandonà el local sense tastar ni una en-gruna del hunch que hi havia preparat, do-nañt així la prova més convincent dels seusarelats sentiments dinàstics.

Defeefe de pronuncíacióLa setmana passada, reunió de la Direc-

tiva a Penya Rhin. En començar la sessió,el president agaïa l'ordre del dia, que esta-va escrita em català, i Qlegeix, amb pronun-dació castellana : «Junta Directiva),. S'in_terromp i, tombant-se a l'oficial de secreta

-ria, .pregunta—Escolti, Cèsar, mo hem quedat que tot

es faria en català?

Bon profit Ii faci

Un grup de tres persones, parlant amis-tosament. Arriba un quart amic i sajuda

amb aire lleuger--,Bon dia, ciutadans.-iPerdoni—fa un deis saludats, monàr-

quic tan insignificant que no yal la penad'anomenar perquè •només a casa seva elconeixen— ; aquí som tres ciutadans i unsenvor.

Hauria estat just dient tres ciutadans iun súbdit.

Una Junfa exemplarEls directius de la «Casa del Pueblo» de

Blanes són gent perfectament preparada perregir la vida d'una entitat corn aquesta.

En demostració d'això n'lii ha prou ambveure les advertències que figuren en totesles parets del local i diuen així

((Casa del Pueblo de Blames para la Cuitu-ra, el •baile y recreos.—Deseosa la JuntaDirectiva de dar facilidades a los señoressocios, para que puedan exponer sus quejaso reclamaciones en lo concerniente a actosde esta Sociedad o sus empleados ha acor-dado dar solemne audiencia ;pública, todoslos jueves de ocho a nueve y media en estaSociedad.

)(Al mismo tiempo considerando que dan-do este derecho a los socios el que no lousare y en cambio hiciese una labor de crí-tica solapada y vil, sin acudir antes a 1'aJunta Directiva, sería un atentado contralos intereses de la sociedad y que la basede la misma ha de ser la disciplina y launión y el decir las cosas donde deban de-cirse, la Junta procederá contra los que asíobraren con el mayor rigor aplicándole lasespecíficas y nada despreciables sancionesprevenidas en los Estatutos.»

De tot això es desprèn també que el re-creo de criticar la Junta, un dels més deli-ciosos de tots els casinos i casinets del món,el tenen privat els pobrets socis de la Casadel P{eblon de Blanes.

Fonfb ernafSASTRE

Trajos mig temps a preus mòdics

Cucurulla, 2,1 er.= Barcelona

tenedor precoç, i sense saber res, juraríemque pertany a la Joventut de la Lliga.

Enguany obtingué un accèssit a la Floruna noia delicada i eiegant. Una vegadaasseguda en mig deis mantenedors, el seuvestit d'un blau vaporós contrastava estra-nyament amb la negror deis jaqués. Un malintencionat de costat nostre retragué Su-sanna i els veils...

Els mantenedors deis Jocs, fent honor alseu :nom, posen un.a cura especial a man-tenir tot el presti i i el cerimonial de lafesta. Aixi, en llegir el veredicte, i a cadanone d'autor que el secretani treu de 'aplica, fan corn aquells qui es sorprenen. Siel poeta premiat és forà, darrera el seu nomel secretani pronuncia el punt de residència.La majoria de vegades els membres del ju-rat saben positivament que l'autor forà noestà present a ]'acte. Això no priva que,d'acord amb el reglament, sigui cridat tresvegades. E1 poeta no dóna senyals de vidai la sala passa per uns moments d'expecta-ció i de neguit, iEn aquest instant sempre hiha un espectador que es belluga de formavistent: els seus veïns creuen que és l'autorpromiat, inicien un aplaudiment i gairebé aempentes el colloquen fora el passadís.

*sz

E1 •poeta guanyador de la Flor, si vol que-dar bé, ha de pujar a ]'estrada una mica

esverat. Joan Arús, vencedor d'enguany, harepresentat admirablement el seu paper ifins i tot ha ensopegat amb la catifa. Enésser a dalt, es girava a dreta i esquerra,prodigant reverències i no sabent on diri-gir-se. Sort que en els moments més com

-promesos, sempre és present la Providènciaen forma de senyor Ribé. Gl cap de laGuàrdia Urbana, amb un gest paternal,s'enduu el poeta premiat a cercar la Reina.Al cap d'uns instants fa irrupció a la salala comitiva reial. Quan la senyoreta Maria

Á^

L'APERITIU«Mestre en Gai Saber». — 'Jo, que sóc

innocent . corn una pica d'aigua beneita, hetingut atacs de vanitat d'aquella tan inofen-siva, i he somiat moments apoteòsics i culmi_nants de la meya trista persona. M'he vistper exemple dalt d'un obelisc vestit am'b unatúnica de color blau ce!, recitant poemesinflamats a onze mil verges extasiades ; finsm'he vist lent un gram sermó a les toquesd'un cinc, i he tingut la sensació dels meusvuitanta cinc anys, amb una corona de pè-sols al cap, completament atabalat pelsaplaudiments frenètics d'una societat teosò-fica. En el ram de la glòria i de l'espectacleno he fet mai curt, però malgrat les mevesvirolades ambicions, confesso que no sem'hauria acudit la d'éssef ((Mestre en GaiSaber»..Estava segur que em moriria'senseaquest honor, i mireu el que són ]es coses,el diumenge passat al Palau de la MúsicaCatalana, davant de les més selectes auto-ritats republicanes del país, vaig tenir laglòria d'ésser proclamat Mestre en Gai Sa-ber, i el que em va for aquest honor va és-ser precisament un frare caputxí, el famósPare Miqúel d'Esplugues.

El títol de Mestre en Gai Sabét se'l varenempescar uns senyors de fa setanta anys.Gent que tota era ossos, arqueologia ï `cato

-licisme, enamorats del gòtic, de la pompadels castells i del color de les violetes. 'Elnom no pot ésser més medieval, .és una re-surrecció deis grans arrossos lírics que tejenels trobadors, homes. taüls, violents i deli-cadíssims, que anaven, amb cigales de platai amb estampetes, clavant cops de sabre alscornuts més autèntics de ]'época. La vidadeis trobadors és d'una ferocitat només com

-parable a la vida de les formigues i deisprega.déus. .

Vet aquí que els senyors romàntics queal segle passatllegien el Brusi i el Calen..dan del Pagès es varen for passar el gustd'enfaristolar-se am!b títols medievals i vavenir el Gai Saber, les violes i les englan-tines. I tot aquest cantó finíssim ha subsistitgràcies al gust anacrònic general i al gustanacrònic particular de don Francesc' Ma-thou, que és u.n deis cavallers més sim-pàtics i més bones persones que conec.

Jo m'havia mirat els Mestres en Gai Sa-ber amb tota la pedanteria iconoclasta i des-cordada de quèsóc capaç, perú he descobertque el que em fa més feliç és canviar degustos i de manera de pensar, .i per això latarda del diumenge vaig estar content corn^un gos amb un os, en veure que el Pare

, 1VIiq-uel d'Esplugues, em feia Mcstre i emdoia que m'ho tonia ben guanyat,

Si :m'hagués nomenat un altre , presidentrespectable, però vestit de paisà, estic segur

que no m'hauria fet tanta impressió. ElPare Miquel, amb les seves grans barbes,va donar al moment tot el color decoratiuque calia, va resultar d'un efecte que jo nopodia sospitar mai. Després vaig abraçar alsaltres Mestres, entre ells tres capellans fa-mosíssims, grains .amics meus. Em vaig veu_re submergit en un pot de confitura gòticai clerical que encara me'n llepo els dits.

El meu excellent camarada Peret Comesi el doctor Aguadé, amb el flamant laicismod'autoritats republicanes noves de trinca,guaitaven esborronats el meu acreditat ja-qué poètic anant d'un braç a l'altre deispreveres. Em sembla que tots plegats và-rem quedar molt bé.

A la nit vaig anar al sopar deis Jocs, acan Martin. La primera vegada que vaigassistir a aquest sopar tradicional fou l'anyrgci, «Vint anys de ema vida—passaren depressa. Més de la meitat dels .poetes dales-hones són morts.

A can Martin han modificat el local, ara•és més modern, ha perdut l'aire de sala ialcova del temps de la guerra de Cuba. Elmenjar si fa no fa és igual, l'esperit ésexactament el mateix.

A l'hora de les postres, tot agafa un aírealmogàver, les veus deixen d'ésser les veususuals, per convertir-se en veus de rossi-nyol plenos de vellut i de trèmolo. La bonafe de tot plegat té una corta grandesa. IElspoetes som una gent olla i desprestigiada;avui dia quan es vol parlar despectivament

d'una cosa una mica ineficaç i innocent, se

la qualifica de jocs florals. Això és injust, aAnés a més no fa cap favor al país.

Jo he assistit a totes les menes de ban-quets nacionals i internacionals que m'lrapermès la meya posició i he de confessarque els banquets deis poetes són encara elsmés coherents i els més realistes, perquèels poetes .acceptem corn un fet ]a poesia,la màgia, les follies i els imponderables.

La gent que no són poetes no acceptenaquestes coses i ens contemplen corn a unacolla de morts de gana delicadament oquesi excessivament carregats de romansos, i nos'adonen que sense la poesia, la màgia i elsimponderables, el món no podria donar unpas. Totes les grans equivocacions políti-ques, tots els fracassos de l'economia i dela lògica, vénen precisament d'aquí, de notenir en compte els imponderables, de nopreveure tot l'element catastràfic de la poe-sia i de la màgia.

A més a més, en els sopars deis poeteshi ha un cent desig de sentir i de pensar ienraonar, i sobretot de compondre les coses

d'una manera espiritual. La gent hi fa unesforç, les vulgaritats més tronados s'hi en-mobleixen, encara que sigui a força de coti-

]les retòriques.Es per això que el sopar dels Jocs Flo-

rals té rm valor que desarma tota la meyaiconocléstia, i jo personalment confesso que

m'hi vaig divertir. El Pare Miquel d'Es-plugues ens va fen l'honor d'assistir-hi. Jomai havia vist un franc presidint un soparen el qual hi havia senyores i senyoretesi senyorets i senyorassos amb toilettes noo-turnes. Aixà sol ja pagaya e1 tret. El PareMiquel va agafar un clavell vermell i se'lpassejava per la barba mentre els poetescantaven corn unes calàndries; aquesta bar-ha i aquest clavell no sé si entren en el pro-tocol rigid de don Francesc Matheu, peròno es pot negar que a les persones una micadesguitarrades corn jo mateix ens varen forrm gran efecto.

JOSEP 1Vlaei.a nr SAGARRA

6RANS NOVETATS EN

CORBATES INARRUGABLES

Jaume I, 11Telèf. .11655

un esclat de tendresa vegetal'; en aquesttemps que divaguen per l'aire els trèmulsborrissols del pollen de les flors corn unapluja de vida, i l'atmosfera vibra amb unneguit que es comunica a homes, bèsties iplantes.,.» Contra-el que el lector puguisuposar, això que copiem no és pas un dis-curs de Jocs Florals : és el començamentde l'editorial d'un setmanari comunista ce-lebrant el Primer de Maig.

**s

A totes aquelles .persones que ara fa unmes miraven la república amb ;recel, i vejenen tots els republicans una colla de descre-guts i irrespectuosos ; a totes aquelles per-sones les hauríem volgut presents el diu-menge passat a la tarda en el Palau de laMúsica Catalana. IEns jugarcíem doble con-tra senzill qué, una vegada acabats els JocsFlorals, si no republicanes de tota la vida,s'haurien sentit almenys republicanes delCatorze d'Abril.

Sí, senyors, sí. En plena república podencantar els poetes la pàtria, la fe i l'amoren plena república, pot construir -se un trenper a elevar-hi una senyoreta graciosa...I tot .això, no planyent:hi floes, banderes ihimnes patriòtics ; macers, agutzils i muni-cipals de gala; barrets de copa alta, jaquési plastrons. La tranquillitat de les personesespantadisses 'hauria restat estabilitzada deltot, en veure corn el republicanisme exaltati els pinyols socialistes deis ciutadains Ma-cià, Aiguad,é, Gassol, Comes, Escofet i Ven

-ta•Iló no els privaven d'aplaudir les compo-sicions enaltint la fe, i •ls permetien vio-dar-se i somriure a les damiselles. A llurcostat, les sotanas dels canonges Llobera iCardó, i a llur darrera .els uniformes carre-gats de medalles d'unsmilitars. I .presidintel Consistori deis Jocs, el Pare Miquel d'IEs,plagues. Hi hagué moments en els qualsoréiem que la seva mà dreta anava a donarla benedicció solemne a la república.

Mirant el •rup format pels mantenedors

tralla amb pas decidit, entre el pú'blic es pro_duí aquell moment d'expectació que enl'òpera precedeix l'ària del tenor. I quanSagarra darrera el micròfon declamava elsseus versos, tots els mantenedors allarga

-ven el coil, amb una avidesa extraordinària.Les imatges désabusées i les frases cruesdel poeta petaven singularment en aquellambient un xic cofoístic, iEl ritme, perà, ha-via engrapat a tothom. La mà dreta deFrancesc Mateu portava el compàs am'b unardiment extraordinari; a cada consonant,la mà descrivia un plongeon en el buit.

*x*

Una de les gràcies dels Jocs Florals—ig-norada pels que no hi havíem assistit •mai—,és que són curts. S'acaben en el precís mo-ment en què s'iniçia la desfilada de poetesdesconeguts ; joves vestits de les festes i benpentinats. Es per ,ben poca estona que lafesta pron aquell temible aire de repartimentde premis escolar. Seria cruel, però, supri-mir la desfilada de premis menors. Potseraquel] moment un xic ridícul sigui l'efemè-ride més notable en alguna vida grisa, car-regada de bona fe i de somnis poètics.

***

Els recents esdeveniments polítics plana -non damunt la festa i es reflectiren en elsdiscursos. Horn digué si el tri •mf actual erael resultat de setanta .anys de Jocs... Déuens lliuri d'opinar el contrari. Les nostresimpre=ssions personals no van més enllà deconstatar que en els principis de maig Tacalor ja es deixa sentir ; que en el discurspresidencial es prodigaren les cites filosòl-ques i les frases ]latines, i que en el dis-curs de gràcies es parlà de l'home paleolí-tio... I que una adorable veïneta nostraaplaudí les dues oracions fins a fer-se malbéles mans ! La pàtria, la fe i l'amor, malgratla república, continuen fent miracles.

Axuaru A. ARTIS

--Que no es troba bé? —Que está malalt?--Es la ((influenza» espanyola. —L'nespamyolan el fa patir molt.

(La Liberté, setmanari antifeixista de París)

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Telèfon 77406

LA PULGA, además de sus mordeduras dañinas e ince-

santes, propaga las enfermedades más peligrosas: la

peste por ejemplo. Protéjase contra este visitante peligro-so, pues la muerte puede sobrevenir detrás de sus huellas.

Pulverice Elit,

Flit mata las moscas, mosquitos, pulgas, hormigas, polilla,

chinches, cucarachas y sus crías. Es mortal para los ins r t

aunque inofensivo para el hombre. De empleo fácil, tomancha. No confunda el Flit con los otros insecticidas.

Bidón amarillo - franja negra. No se vende a granel.Exija los envases precintados.

Pulverice

FLITDii a Irásrapid°

Por mayor: BUSQUETS UEI1MANOS V CIA. Cortes, 59l A. BarcelonaSucursales: Madrid. Sevilla, Valencia. Rdhao, Vigo, Gijón, Ceuta, Palma M. t

:14e ï^.J ;r

s ru ^,c < .. .^ i4

ülliijD ;

T••

. ^*_ j^ rf ^^^^ 1

k

illiMU tt i , 't '

4$H4 ' >It t

4 L1.H41A

'■

rt

t

lspecte de la Plaça de Catalu+tya en la diada del Primer de Maig

Tantcs d'emocions en tan poc de tempsHaver viscut tres dies amb la illusió d'ésserciutadans de la República Catalana, àrbi-tres del nostre destí nacional, generososamb Espanya.•. L'alba del dia quart dela Segona República fixà, •però, la nostrasituació real. Assossegats, intentàvem d'es-tablir un balanç. Als quinze dies d'instau-rada la República Federal Espanyola conei-xíem els primers beneficis ; recordeu

((Article I. —Sírn derogades totes les dis-posicions fixades des del 13 de setembrede 1923, contra I'ús del català a des escolesprimàries.

»Art. II. — A les escoles maternes i depàrvuls de Catalunya, l'ensenyament es do-narà exclusivament en la llengua .materna.»

Erem a4 29 d'abril de r93r. Una datad'ací avant gloriosa. Dins 1a història delcatalanisme assenyalarà una victòria. Noignorem que aquesta part dispositiva deldecret d'Instrucció Púbica del Govern Pro-visional no representa el reconeixement enbloc de l'oficialitat o cooficialitat del catalàen tots els ordres de la vida pública cata

-lana. Es, perú, una victòria inicial. Bastaconèixer les lluites que a tot arreu del mónhan hagut de sostenir per a llurs reivindications lingüístiques escolars els grups na-cionals en minoría dins els grans .Estatsconstituïts per a fer-se càrrec de la impor-tà•neia del deoret del 29 d'abril. Basta no-Inés, corn a catalans, situar-nos.

Imagineu les possibilitats per a la causade la nostra cultura que es deriven de laimplantació d'aquest decret? Imagineu laresponsabilitat d'aquells ciutadans que endefugin el sentit?

Els que, des de la infantesa, han consi-derat la .reivindicació lingüística corn la méselemental en el cas concret de Catalunyaels que per l'amor de la llengua ens hemsubordinat en múltiples aspectes de l'activi-tat pública ; els que hem posat la llenguaper damunt de la bandera ; els que peraquesta mateixa amor ens hem plagut es-coltant els ecos anés llunyans del nostre par-lar enllà de les quatre hundes de la nació,hem coincidit a considerar el decret de Mar-cellí Domingo d'una importància excepcio-nal.

Fa tot just nou •nys que amb la méscriminal de les violòncies eren esborradestotes lès llegendes escrites en català °a dinsel territori de Catalunya; en fa quatre quea dins el clos de l'Exposició condicionavenl'admissió d'expositors a l'exclusió del ca-talà de llur propaganda comerciad ; en fados que en algunes escoles privades de Ca-ta'lunya, singularment de Barcelona, casti-gaven els infants que s'expressaven en lien-gua materna ; no en fa un encara que, tími-dament, molt tómidament, s'intentava d'in-troduir la nova orientació lingüística en elsgrups escolars, sense, però, que s'arribés ala implantació integral que autoritza el de-cret i encara amb urna certa clandestinitat.

Els que s'han interessat pol progrés ]in-güístic del català dins el nostre territori na-cional, albiren, cláríssim, un esdevenMorgenerós. Una enquesta a'berta per Palestraa les ciutats,. viles i pobles de Catalunya, ha

NOVETATSEN CAMISES

IJaume I, YiTelèf.11655

donat resultats lamentables : un tant percent esquifidíssim de comerços catalansanuncien a l'exterior de llurs establimentsllurs productes en la Jlengua del país ; untant per cent, també reduït, llegeix la prem-sa catalana. Aquesta enquesta ha estat se-guida, amb menys extensió, d'una altra en-questa complementària : Per què no empreuel catalti? La resposta, per bé que no imé-

Tot cn data del 29 d aunt de 1931 i sotala signatura de Marcellí Domingo.

J. V. FOIX

IYfiranf .lora. -Emile Vandervelde

Vandervelde és un home tenaç, pertinaç.Ens dóna ell mateix la gran lliçó del tre-ball. Per això s'esmussen sempre damuntseu les acusacions enfundes deis extremis-

dl costat de Briand, hi ha tres candidatse, rengle, d'una manera més o menys de-clarada, per a la Presidència de la Repú-blica Francesa : Paul Doumer, president delSenat ; Paul Painlevé, ex-president del Con-sell ; Maginot, ministre de la Guerra.

Mentre s'acosten les elecciotrs presiden-cials, es fan jronòsfics, i els periodistes do-

citmentats els basen en Jets passats, o bées retreuen anècdotes clàssiques de situacionssemblants . Una d'elles, donà hoc a una detantes frases cèlebres de Clemenceau.

Era en 1887, quan Jules Grévy hagué dedimitir. Freycinet anà a veure el Tigre idemanar-li el seu vot. Clemenceau va res

-pondre—jo voto pet més rucLa frase féu fortuna, i Clemenceau la

repetí a cada elecció, en formes diferents,corn

—Segons acostumo, voto pel niés ruc!Però, pci que sembla, aquesta fórmula

brutal n.o era més que un recurs per ajo-lagar el que no era votat per Clemenceau.

.Ara que, pet seu cantó, el votat no deviaagrair-/i gaire.

El soferf Hindenburg

Si a França és natural que, per la sevainaminèneia, les eleccions presidencials tioi-guin un interès d'actualitat, ja no semblatan natural que a Alemanya, on no s'had'elegir president fins l'any zàiuent, se'n co-nenci a parlar.

Cascos d'Acer d lzitierians semblen d'acordj er combatre— els segons amb rnés violèn-cia que els primers— la renovació del càrrecpresidencial a favor del mariscal Hinden-b(trg.

Els Íntlerians li reprotxen que és massaveil. Frick, l'ex-ministre de Turíngia, din

—El veil se n'ha d'anar, fa en tenim proade les patums, tant si duen guerrera, cootsotana, corn levita de Pastor o de rabí oamericana de fals socialista.

Però quars Braun, el ministre prussià, hacontat aquestes coses a Hindenburg, el veilmariscal respon

—Un altre xàfec... Però en la nieva vidahe suportat tantes intempèries, que encara/)nc aguantar-ne algunes més,

CRPIRSPIRIMJIB Augmenta el

BAÉ R benestar. Alí-R via els dolors.

No afecta alS cor ni alsronyons.

Primer de Maig d'enguany. Silenci pelscarrers, comentat amb fresseig de passes imurmuri de converses. Rierades de gent queva i ve a la • erduda. El cel és d'un enso-piment gris, corn la diada, i amb unes ven

-tades fredes i hostils per a tothom que notingui automòbil. Qui tingués automòbil !Avui només fan festa els rics• Per a la res

-ta, de mig ric en avall, és dia de penitència .

De seguit ens adonem que la solemnitatlaica d'avui pot comparar-se amb les reli-gioses de les sectes puritanes. No ; no éscap esdeveniment politic el d'avui. Sana unacorda religiosa, greu, trista, dogmàtica, im-perativa.

Nosaltres, personalment, som enemies delfanatisme i de la tristesa ; però no podemnegar que són dues forces de les grans d'a-quest món.

^ 'k ^•

Tumbé unes gotetes de revolució social ;no res; una tempesta en un vas; però unaveritable tempesta. La plaça de la Repú-blica eixordada pels trets. Homes empu-nyant armes contra la Generalitat. Entra

-des de carrers preses sistemàticament. Unpolicia ferit i després rematat bàrbaramentcatorze bales acarnissades.

Treball d'agents provocadors? Certament ;però el foe va trobar abundós combustible.Hi ha moments que horn sospita que elsagents provocadors van ésser pluja damuntde mullat. Les notes de la F. A. I. i de laC. G. T., on s'acusen, mentiderament itendenciosa, els Mossos de l'Esquadra d'ha-ver fet foc, proven que hi havia alguna co-sa, si més no una malavolença, unes ganesd'anar contra la Generalitat, un aprofitarles ocasions per fer anti-catalanisme i anti-república.

Al capdavall, tant la F. A. I. corn la C.G. i., no 'fan sinó seguir la soya lógicainterior quan procedeixen d'aquesta guisallur auxili a la Revolució tothom sap queestava supeditat a una maniobra més vasta.Res més lbgic, repetim ; però també enspermetem observar que, sens dubte, no vanpel mateix camí els interessos de la majorpart dels ciutadans, ni deis obrers, no dela República, ni de Catalunya.

Ni és tampoc cap axioma que ningú tin-gui dret d'anar amb armes a les manifes-tacions, ja sigui provocador o provocat.No pot existir cap autoritat per damunt deles autoritats de la República.

A la plaça de Catalunya, el pú • lic vareaccionar contra ]'actitud deis més o menysinconscients servidors de 1a Monarquia, I ésque els pobles civilitzats, per instint, sen-ten respecte al principi d'autoritat, quanaquesta es basa en la justicia.

El públic comprenia • erfectament que noera precisament una cosa gaire oportunaque, quan tots els anys de la dictadura i,abans, els de la Restauració, determinatselements han adaptat una actitud .passivao clandestina, ara que comença la tasca dela Revolució, aquests senyors hagin deciditsortir de llurs catacumbes a fer obra per-torbadora.

Un visca l'anarquia! ara sona corn viscaAlfons XIII ! I, en efecte, aquests dos vis-ques, a hones d'ara, van contra la llibertatque es diu República. Per això el públicque va xiular els manifestants de la plaçade Catalunya i aplaudir la guàrdia civil, noés que anés contra les idees progressives,sinó que es revoltava contra la reacció i elsseus auxiliars, vinguessin d'on vinguessin.

No comprenem, tampoc, aquesta tirada autilitzar l'exèrcit per mantenir l'ordre deiscarrers. Això és feina de la guàrdia civilo de la policia. L'exòrcit s'ha d'allunyar deles lluites de la via pública,

'Contrastant amb Barcelona, Madrid vatenir un Primer de Maig idíllic. Algú n'havolgut treure conseqüànc es diabòliques. Nos-altres creiem que no hi ha res d'això. No-més, una altra vegada, s'ha posat de relleula superioritat moral del socialisme damuntel sindicalisme. El partit socialista de Ma-drid, que és el que allí prepondera entre elsobrers, és el mks ben organitzat de tot IEs-panya ; ha fet una tasca 'positiva a favorde les classes obreres sense tacar de sangla soya consciència collectiva, i, en general,el seu ideani obeeix a una visió molt con-creta i molt elevada de la marxa deis fetssocials. Es el partit de govern de més esde-venidor de tot Espanya.

AI costat d'això, la visió est reta i ma-ligna del nostre sindicalisme local, fa penai vergonya. A penes a força de violenciesi esforços pot obtenir algun resultat positiude tant en taint.

Es culpa deis seus dirigents? Fa de malrespondre aquesta qüestió si es té presentla complexa massa obrera de Barcelona,l'acció desmoralitzadora de tots els governsde la monarquia i de les esferes policíaquesd'aleshores ; la proximitat de Barcelona ambFrança i Itàlia, i mil coses per l'estil que,no hi ha dubte que fan del nostre campobrer un fenomen completament incompren-sible per als no iniciats i difícilment com

-trolable per als iniciats.Però, cal esperar-ho, de la llibertat i de

la justícia poden venir-ne grans remeis. Latasca deis líders obrers d'ara endavant, sis'alliberen del rastre corronvput de la polí-tica monárquica a Barcelona, està plena defalagueres perspectives. Si és així, els tretsde la plaça de la República ei Primer deMaig de 193 1 no repercutiran en la històriadel rostre poble.

ROSEND LLA I k'

La coliecció completa deMIRADOR pot consultar-sea l'arxiu Històric de la Ciu-tat, plaça de la Catedral icarrer de Santa Llúcia, 1,"Casa de l'ardiaca", tots elsdies feiners de 930 a 1'30.

29 D'ABRIL DE 1931

El català a les escolesIDEES I PAISATGES

ElPrimerdeMaig

tes. Per això, també, s'ha guanyat el res-pecte deis enemics. Si calgués resumir-lo,diríem que ell mateix representa—en aquesthome de realitzacions—l'obra més reeixida.

Sota la Monarquia liberal, constitucional,\\

ç____ de la casa de Saxe, els problemes politicsde Bélgica són intrincats. Religió, Socia -lisme. Moviment nacional flamenc... La

l' guerra, amb la seva crisi moral, ha corn---1 plicat encara les coses. Però, abans i ara,

Vandervelde ha estat, en política, la solu-ció liberal davant cada cas i cada problema;en sociologia, la inflexible solució marxis-ta, tintada d'humanisme sensible. Per exem-ple, Vandervelde combat les possibles des-viacions xovinistes deis flamingants, però devegades escriu en flamenc. I va defensar ambtota la força, en 1922, la Universitat ña-menca de Gant creada aleshores.

Des deis inicis entusiastes del seu partitel Partit O'brer Belga, potser el més asse-nyat i insurgent alhora, amb l'austro-mar-

d I xisme, de la Internacional reformista —, Vandervelde és una pàgina d'història. Càr-recs : President de la Internacional Socia-lista, President del Conseil de Ministres,Ministre de Negocis Estrangers, de Justí-cia, membre del Conseil de la Societat deNacions i un grapat d'etcèteres. Aptituds,ocupacions :viatger, publicista, professor,diplomàtic teòric, politic. Encara més etcè-teres. A part, estudiant encara. Amb unaimmensa fe en les seves idees, edulcoradaescaientment per un eseepticisrne oportú.

Dificil, en aquella Bélgica alerta i mui-tiforme, de fer-se una personalitat acusada

;IZarcetdí Domingo, per Ba ariag p g i coherent. Vandervelde ha aconseguit eixò.Dominar. S'imposa, sense voler dio i tot.

mime ha estat la mateixa :atenim or d'es-P Intervé tothora, en tot, des deis problemescriure'1 malament, no el sabem llegir. ' colonials d'avant guerra, delicadíssims, fins

La setmana passada, en ocasió de sortir ! a la Pau organitzada d'ara — S. D. N., llaem català el Full Oficial, tres venedors, a Internacional —, passant per certes minú-instigació nostra, en sollicitar del compra- ties humanitàries que fan de ban perdonar.dor en quina ]lengua el preferien, pregun- Aquest home — detall — no té anecdota-taven, si els era possible, les raons de les ri. Almen s el té inèdit. Costa de definir-loseves preferències als que refusaven l'odi- I en un tret. Potser els aspectes que ensció catalana. La resposta era igual em tots : frapen més ara són dos. 'E1 primer, 1a con-«No el sabem llegir; ens costana Aquest ciliació que ha fet cordialment entre elsdarrer dilluns, en una barriada barcèlonina seus sentiments internacionalistes i el seula venda ha estat, per la lliure elecció del alt sentit de Pàtria — Pàtria cultural tri-comprador, de a a r, això és, aoo exem- pie, francesa, flamenca, belga—, Després, laplars en castellà contra ioo en català. D'a- seva figura massissa de teoritzant, des dequells, només un io per roo no eren del la vela palestra — ja superada — entre col-pai s. Tinguérem ocasió d'interrogar algun lectivistes i comunistes, fins a Ves tesis gai -dels compradors : «Ens és difícil de llegir, robé definitives sobre l'Estatisme, qüestióSi a l'escola...a. fonamental per al seu partit.

Amb el decret del 29 d'abril aquesta i^nfe- Vandervelde, quan escriu i quan parla-rioritat desapareixerà en pocs anys. Les ge- ponderat, seré—, dóna la sensació d'ésserneracions — sortoses ! — que hauran seguit I allò que és : un veritable home de Govern.llur ensenyament primani en català, canvia- Parlant els obrers, divulga clarament, peròran del tot l'aspecte actual de la llengua a no vulgaritza —cosa • rara de trobar en elCatalunya, tot i escrivint millor el oasteillà. seu partit. Quan actua, nacionalmanf i in-Esdevinguda llur express •ó normal no hau- ternacionalment, fóra capaç d'alliiberar elran de sacrificar, corn la majoria deis pa- seu poble si el seu poble no fos lliure.triotes de les generacions anteriors, llur Potser .per això aspira, no a alliberar elamor a la cultura universal a 'benefici dl món, però sí a impulsar-lo cap a la jus-simple instrument que ha de servir per a tícia.abastar -la. Sacrifici dolorós que potser nosabrá tothom agraïr, pero que creiem un Pe{it consoldeure constatar.

rlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllr:

ii Vialges =

Marsans, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aeris itViatges a "Forfait" - Excursions acorn-

. panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMESPRESSUPOSTOS GRATIS

^^ ^rluntuuluuuunmluunnntnnunumuunuunnuunnuulnutnmunmu^luunutnultuuumn

EMILIA BERNALSi una primera vidència us remarcava el versa, sinó per una creació divergent. Emi_

contrast entre la blavor escandinava deis ulls lía Bernal defuig, sempre que li és possible,i la brunor de la cabellera, ben aviat el toc el cerebralisme exacerbat, i parla sempre per4.e la pupilla us en anima la metàllica trans- un vessament cordial'intensíssim.parència, i dóna una unitat exacta al seu * *cos. Diem ara corn la seva figura lírica escorrespon a la seva figura material. l corn Però, ai marge de la seva obra , líricaal critic li és possible d'assenyalar corres - incorporant -se, però, a ella mateixa—, Emi-pondòncies sonores del gest de la cabellera lía Bernal té una altra significació. La sevarebel, de la vibració de les narines, del co-lor — lleugerament de bronze — de la pell.

Segurament ens menaria a desorientacióla inclusió de la poetessa cubana !EmiliaBernal dins el grup de poetesses americanesque posseeixen una vaga unitat de grup ]í-ric -^ Delmira Agustini, Alfonsina Storni,Gabriela Mistral, Joana de Ibarbourou, Alí-cia Cardé, etc. —, les característiques delqual—tendresa ipassió—podrien escatir-sellargament .

Hi ha, evidentment, una arrel americanaem la seva poesia. Hi ha una manera criollade sentir les paraules que consisteix en unavaloració de la paraula en el vers, valoracióque la fa picarol i joguina, o pedra .preciosa,en una línia de valors a part de l'estimaciómerament ideológica o sonora. Però ens se-ria molt difícil trobar notes de tipisme pin-toresc que ens permetessin de situar la seva•oesia en qualsevol latitud geogràfica• Unaúnica dimensió humana hi és viva.

En primer terme una alenada universal ______de passió vibra en els seus versos. Passióde la sang. 'Estremiment que adés enoen'lirica'ment el cervéll, adés el sexe. Emilia

RECEPTOR RADIO AMERICAEL BIÉS rnou - EL INÉS ECOMáMIC

6 LAMPARES, ALTAVEU DINAM^C, COMAMA'

MEN ÚNIC, CONTACTE DIRECTE,EXTPANGEP5EN5E ANTENA pREU

975 PIES.En totes les cases més

importants del ramCOM PTAT-TERMINIS

CENTRE CASA PUJOLBARCELONA

H05PITAL41

EN VENDA:

26 D'ABRIL DE 1731

Bernal es vessa áamunt els seus versos ambtota la seva humanitat. Unes vegades lapoesia ix de la matèria pròxima ; d'altresdel somni llunya.

Lluita en ella un desig de voluptat i demasoquisme. Crec que un deis versos méstípics de la seva poética és aquell ,al qualla poetessa construeix la seva figura

con una rosa y un látigo

Hi ha en e1 seu esperit un desig de sua-vitat i de lluita aferrissada. Die set de vidaI d'afalac de mort.

Al llarg deis seus llibres la producciód'Emilia Bernal es classifica, i el vers es talliure de lligams. La retórica és cada vegadamás lluny. I si, evidentment, la seva .poesiaés encara molt lluny de la purificació alqui-mitzada d'alguns poetes europeus—Valéry,Guillén —, és no pas per una tendència di-

Entre tots els poetes actuals de Cata-lunya, Tomás Garcés és el que té més

tendència a l'ús de l'assonant. Aquest detallpodré semblar banal a qui no conegui laimportància que té la música de la poesia.Pecó la veritat és que totes les diverses ten-dències poètiques han començat a donar fede vida per les seves característiques deforma, i en el cas particular de TomásGarcés, e] fet que ell adoptés l'assonantd'una manera aleshores exclusiva quan aCatalunya semblava gairebé definitivamentdesprestigiat aquest procediment popular deversificació, vol dir que ell hi donava prousignificació per voler anar contra corrent.

No gens menys és inadmissible que elpoeta ho fes per tal de cercar majors fa-cilitats que a la seva obra : tothom ques'hagi practicat una mica en les lletres sapque és tant difícil trobar bells assonantscorn bells consonants.

Tampoc pot creure's que ho faci per do-nar una sensació d'esboiramcmt, de deixar

-se anar ; Tomàs Garcés és .amant dels per-fils nets i 'acabats : és un deis poetes queperfila més de Catalunya. Pot dir-se queno posa mai el color que no hagi .abansdihuixat ben bé la sevaemoció ; i, ales-hores, l'acoloreix, més ben dit, l'ilduminaamb una coloració transparent i plana,sense ombres ni volums, urn xic a la ma-ner deis primitius.'Encara que Garcés faddel primitivisme (corn dcl popularisme d'al-gun deis seus llibres) irnés aviat un proce-diment refinat que una concessió a la vul-garitat o a la ingenuitat.

Es ben lluny del popular i del primitiu.En pren la música i e1 color ; però 'no lalletra ni la figura.

'Garcés, cn realitat, •és un poda idíllic.

tasca traductòri.a ; i el sentit ibèric—actua-Iíssim-_que té aquesta tasca. Emilia Bernalha traduït les obres més destacades deis poe-tes portuguesos d',avui i de l'ahir imm e-diat—Junqueiro, Gui.maraes, Joao de Deus,Nobre, Antihero de Quenithal, etc—; peròens interessa d'una manera especial la se-gona part d'aquesta obra : la versió de poe-tes catalans. :Emilia Bernal ha traduït alcastellà amb una intuïció lírica extraordinà_nia obres de Maragall, Verdaguer, Alcover,Carner, Maseras, Gassol, etc. I JoaquimFolguera. Emilia Bernal ha 'fet un cu l t del'obra lírica de Joaquim Folguera. Ha pu-blicat un llibre de traduccions del malagua_nyat poeta. Dimarts de la setmana passadaha acomplit un altre acte ritual del seuculte donant un recital de poemes •de Joa-qui-m Folguera—d'inoblidable—a la sala d'ac-tes de l'Ateneu de Madrid.

GuaLeM DIAZ PLACA

Recerca i selecciona els =lements de la in.genuïtat, per a composar-ne el seu jardí,o paradís — paradís i jardí volen dir elmateix —, Li .agrada la flor de totes lescoses. El eel, la mar, blanes com una florles vinyes, que són ía flor del paisatge.Les paraules que sonen amb la delicadesade les flors, i, àdhuc, la lleugeresa i aquestpunt de cosa efímera que té el món florea].

Sap mirar el món sàviament, però a tra-vés deis ulls deis infants — la flor en pon-ce l la (es a dir, dues vegades flor) de lavida —. I fa con ells, que pertot arreu onpassen saben trobar la cosa bella i, si poden,la fan selva i la guarden, sense saber perquè— un palet rodó, una .papallona — i si no,la demanen, sense gaire convicció — el cel,la lluna i les estrelles —. Composa el seufons de sensibilitat i d''imagin.ació. Un àn-gel amb una esp.asa de foe, tot daurat itot blanc, guarda l'entrada .del paradís ter-renal, perquè no hi entrés el sentiment,aquest esguerra-cries.

(Quan diem sentiment, preguem que lagent mo ho confongui amb emoció. Elspoemes de Garcés cerquen — i troben — Fe-¡nació. Però és una emoció que precisamentes desfaria al contacte amb el sentiment.)

Entre tot el recull que ara glossem, esdestaca pel seu ends particular la seccióque es diu Cambra d'infant, i, dintre lasecció, resulten ben remarcables tres poemesbastits amb ('imaginació más delicada queUs pogueu pensar, Enlloc, Cant deis ma-riners dun barquet de paper i Vida deles nines.

Rossexu LLATES

DanielEn 1704, el mariner escocés Alexandre

Selkirk, que era un cap de trons, es barallàamb el seu patró, el pirata Willliam Taylor,el qual el castigà a desembarcar-lo a la pri-mera terra que trobessin. Aquesta fou l'illade Màs a Fuera, de l'arxi'pèlag de JuanFernàndez, en pie Pacífic, a més de Boo qui_lòmetres de Xile. Selkirk passé més de qua-tre anys absolutament sol, fins que un altrecorsari, Woode Rogers, s'acosta a fillaveient-hi un foc, i recollí el solitari, el quals'havia embrutit tant, que tardé mis quantsmesos a recobrar l'ús de la paraula. Tornata Anglaterra, descoratjà per la seva estupi-des els que el volien intervivar sobre la sevaaventura.

Steele, el capità Edward Crooke, el mateix Wnoodes Rogers, d'altres encara, escri-viren en diferents Ilocs la seva aventuraperò tot havia de quedar oblidat per un ili-bre que aparegué en 1719 a Londres, elmanuscrit del qual passé per diversos edi-tors sense ésser acceptat, fins que, gràciesa un amic de ]'autor, William Taylor elcompró per deu lliures esterlines. Ales'ho-res eren de moda els títols llargs, i el delque després havia d'ésser famós Robinson,Teia així : I.a vida i les aventures estranyesI sor 15renents de Robinson Crusoe, de York,mariner, que visqué 28 anys tot sol en unalila deshabitada, sobre la costa americanaprop de la desembocadura del gran riu del'Orinoco, havent estat llançat a terra perun naufragi, en què tots els homes mod-Yen, tret deli. Amb la ressenya de la ma-nera no menys estranya amb qué fou des-lliurat per uns pirates. Escrit per ell mateix.

L'autor d'aquest llibre, Daniel de Foe, elsegon aniversari de la mort del qual s'es-queia el 26 del passat abril, introduïa unesquantes modi^fi•cacions a la història de Sel-kirk : l'antedatava de cinquanta anys, si-tuava l'illa en l'Atlàntic, donava un com

-panv al nàufrag, Ii feia passar vint-i-vuitanys, en llac de quatre, a l'illa, etc.

El públic va creure que es tractava d'unaautobiografia de debò, i féu un gran èxit atllibre, que s'acaba en arribar aquest al ter-cer volum. De tal manera que, per a laposteritat, ano existeixen altres aventures deRobinson sinó les que li escaigueren enI'illa solitària.

Corn tampoc semblem existir les altresdues rentes mou obres de Daniel de Foe so-bre els assumptes més variats : temes polí-tics i religiosos, sàtires i novelles, poemesi història, viatges i tractats de negocis...

I son dues coses curioses de remarcaraquest home començà a escriure ja entraten anys, i ha passat a la posteritat corn unautor per a adolescents. No direm que arahi hagi ningú capaç d'escriure, corn hofoja Rousseau en el seu Emili, aquestes fra-ses : aPuix que tenim absoluta necessitatdeis llibres, n'hi ha un que proporciona, permi, el més encertat tractat d'educació na-tural. Aquest será el primer llibre que ilegi-rà el meu Emili ; tot sol compondrà 'llargtemps tota la seva biblioteca i hi tindràsempre un hoc distingit. Serà el text al .qua'ltotes les nostres conversacions sobre cfen-cies naturals només serviran de complement.Servirà de prova, durant els nostres progres-sos, per a l'estat del nostre judici ; i mentree] nostre gust no estaré espatllat, fa sevalectura ens plaurà sempre. Quin és, dones,aquest llibre meravellós? Es Aristòtil? EsPlató? No : Cs Robinson Crusoe.)) Però 1'e-frete més general, per la gent dama, Cs queDe Foe és um autor molt venut per Reis idiaries anàlogues i que semblaria no haverescrit sinó ad usum Delphini.

Un deis homes que ha estudiat més laintrincada vida de De Foe, Paul Dottin,imitant el títol original del Robinson, hapogut retolar així una de les seves obresLa vida i les aventures estranyes i sorpre-nents de Daniel de Foè, natural de Lon-dres, que visqué qo anys en l'illa de la Gran

t a a sells a unsLire an} ,donà bons cantsc n qministres i a un resi, fou tancat unes quail-tes vegades a la presó i mil voltes condem-nat a mart per implacables enemics. Ambanua relució de la manera rto menys estra-aya amb què escriví Robinson i d'altresobres mestres. Escrit der Paul Dottin.

El inostre home, efectivament, hauria me-flat la vida d'un Senyor Esteve angles delseu temps, si no hagués estat la política iels revessos de fortuna. Una cosa i l'altracl llançaren a fer de pamíletaire i a haver-

De Foese de guan y ar 1a vida escrivint. Debuté enles lletres amb projectes polítics i econò-mies que cridaren l'atenció de la Cart finsa fer-li obtenir un empleu. Tastà la presó,les multes i el costell unes quantes vegades.A la tercera vegada d'ésser exposat a lavergonya pública, fou objecte d'una mani-

i ,..

v •fy'a

i; t- if

.:

v

.v.

*'6 = $ ..

De Foe, per Dévéria

festació entusiasta : el poble obligà a des-lliurar-lo cantant un Hymn to the Pilory,compost per De Foe des de la presó. Al-guns governants veieren interès a fer-se'lseu i el Whig d'ahir esdevingué propagan

-dista dissimulat d'un govern tore. Morí po-bre i gairebé aba'ndonat ara ha fet dos centsanys.

Ni en anglès existeix una edició cumple-ta de les seves obres. Ni potser s'intenti

mai : massa fullaraca afeixugaria una em-presa així. Ja hem dit que havia escrit so-bre els temes més variats, i els més sorpre-nents.

Quan, amb John Dunton, fundé la So-cietat Atenenca, en una revista que n'eral'òrgan publicava discussions tan estrafalà-ries corn ,,Els negros es despertaran el diadel judici finale?)), o «Quin pecat és mésgros, comès en dia de dejuni, fornicar omenjar botifarra negra?» Igualment el Ro-hinson, en l'edició completa, acaba ambunes Reflexions serioses fetes durant lavida i les sorprenents aventures de Robin-son Crusoe, amb la seva visió del alón an-gèlic, escrites per ell mateix.

Uns quants títols més donaran idea de lavarietat de tecles que tocà aquest homeFlistòria política del Diable, Assaig sobre lahistòria i la realaítat de les aparicions, Elsistema de magia, Us i abús del flit conju-gal, El berfecte comerciant anglès, Milloresper a fer de Londres la metròpolis comer-cial, intellectual i artística del món civilit-sat, etc.

I, al costat d'aquests assaigs, altres Ili-bres d'aventures i de viatges, el Diari del'any de la pesta, molt apreciat pel doctorMead, i Sorts i dissorts de la cèlebre MollFlanders, novella eseabrosíssima•

Perquè De Foe era, abans que s'inventésla paraula, un realista. La seva invenció téde curiós que treballa en el sentit de la rea-litat, d'una manera antiartística i tot. Enefecte, l'art tria, embelleix. De Foe no trianegligències, repeticions, detalls inútilsabunden en 'les seves novelles. I és aixòprecisament el que els dóna veracitat : noes pot suposar que tal platitud, tal detallfútil i sobrer, siguin inventats; són massapoca-soltes perquè hi siguin posats exprés.I, no obstant, De Foe s'ho inventava, ambuna escrupolositat puritana, això sí. D'acordam'b el seu puritanismo, es considera unservidor, i totes les seves obres, fins les mésescabroses, tenon una intenció moral. Enel Robinson s'ha volgut veure la pintura

de l'esperit squatter que ha creat la mésforma raça de colonitzadors de tot el món.

Però tot això ja no té gran interès sinúper als erudits o els literats professionals.Per la immensa majoria de la humanitat,De Foe Cs l'autor del Robinson, i tota laresta és absolutanment oblidada.

C.

VAR IETATSLa moro del Diable

J. l urmel acaba de publicar una Històriadel Diable. Es un resum succint de l'origen,caiguda i activitat de Satanàs, i la relacióde les lluites empreses contra dl per l'Es_glésia.

A desgrat que l'autor, rus, es mostra d'a-cord anub la doctrina de l'Església russa,ens anuncia la fi de Satanàs: el seu càrrecesté a punt d'ésser suprimit.

«L'home disposa avui de dues armes con-tra ell : l'esperit de solidaritat i la ciència...La possessió i la bruixeria eren corn duesprovíncies en les quals Satanás regnava.comamo i senyor i on 1a seva activitat es mant.festava al género humà amb efectos tan so-rollosos com malèfics. Actualment esté des-posseït d'iáquests dos dominis. Avui dia lapossessió no Cs més quo una nourosi, Cs adir, una malaltia del sistema .nerviós ; el seutractament correspon .a la medicina i 'no al'Església. Quant a les proeses dels brui-xots, són productes de 1'allucinaeió, quanno són — ccnn sovinteja avui dia — ensar-ronades de mala fe. I Satanàs, foragitat delrefugi que abans trobava em els posseïts ien els bruixots, no sap on reposar el cap,diríem per copiar una frase de l'Evangeli.»

De totes maneres, si el diable cada din tamenys paper en religió, sembla més viu quemai en literatura. Un gran escriptor, AndréGide, ens privará de mentir, i nitres de do-lents tumbé, si en volguéssim for cas.

De fet, dones, el Diable está cada diamés a prop de convertir-se en pobre diable.

Comparacions'Un escriptor que suporta — sense indig-

nació, còlera ni pietat — la iniquitat, labestiesa, la maldatambients, que es passala vida peasant en els tiratges i buscant ho-nors — i quins honors ! — un sillló d'acadè-mic o de president de consell d'administra-ciá, encara que tingués el talent més bel ldel món i la torre de voni més ben trebà-liada, em semblaria corn un pobre escarbatpassejant, sobre un paper blanc, les sevespotes tacades de tinta.»

Això ho ha escrit, corn, a desgrat de latraducció, es pot conèixer per ]'estil elo-giientment pamfletari, Léon Daudet.

^En un nitre to, rnés d'essència que deconducta, Cihatmeix senyala una altra raóde descomposició literària

«Suposeu que a l'arca de Noé hi haguéshagut mis quants novellistes absolutamentdesinteressats del que era la terra abans deldiluvi, sense gust per les profecies, atentsnomés a descriure llurs emocions, obeli-dant-se en relats fantàstics, impotents per adap.tar-se a circumstàncies excepcionals. Aques-ta disposició d'esperit no, és gaire lluny dela que es descobreix en la literatura nova.))

Però Cs tan- estés dir mal del propi temps,que els blasmes tenen un valor relatiu.

.IIIIIIuIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlllluIIIIIIIIIIIIIIIIL'

=I1111U11111111111111111111U11111111111111111111111111U i

CAA[I9 ER IA

F. Vehils Vidal32=Avinguda Porfal de ]'Angel=34

7, Plaça Universitat, 7BRUSES models especials, des de 12 pessetesSUETERS nova collecdó, des de B pessetesMITJONS canalé dibuixos exclusius, des de 350

CAMISES OXrORD PANAMÁ"Enterita "amb coil, 12 pessetes

MOCADORS ARGENTINSper a SENYORA, des de 7 pessetes

72 models de coils forts i fluixosa 1 pesseta 3 per 2'50 ptes.

ELS LLIBRESTomàs Garcés, Paradís (poemes)

PRISIONEROS DE

LA MONTAÑAEmocionant lluita de I'home amb els elements

- I FANTASIO

AMICS DEL CINE presentaran el pròximdia 12, a les 10 nit, en Sessió d'Art, l'arriscada

realització de G. W. Pabst,

• , [^f L

"Le sot du tremplin"L'inoblidable animador d'aquell teatre de

1'Oe¢fvre que tanta feina féu en el seutemps, el perpetu malcontent Lugné-Poe,ha començat a publicar les sevesmemòriessota el títol general de La Parade, a lesedicions de la N. R. F.

El primer volum d'aquest recull de re-cords t impressions sobre la vida del teatre,porta el nom de Le Sot du Tremplin. Llibreamarg i emocionant, atapeït d'anècdotes irelluent de mots d'esprit, judicis i opi -nions més aviat cruels i mal intencio-nats que no pas generosos i angeli-cals.' No penseu pas trobar-vos amb umrecull de documents objectiu i desin_teressat. No és pas això el que potdonar de si un actor tan antonomàs-ticament actor com Lugné-Poe. Pertot arreu hi trobareu la primera per-sona — ell —, tot serà vist amb elsseus ulls, tot sentit amb el seu cor,tot examinat amb el seu enteniment,sense cap concessió a alR que puguiésser els ulls, el cor i l'entenimentdels altres. Lugné-Poe aboca el seurecord, atapeït d'experiències de tempspassat, de tot el que hagué de sofrir,de tot el que hagué de lluitar.

En Le Sot du Tremplin, Lugn -Poepassa revista a tota la seva vida enu!n inventani en el qual no dominapas un ordre excessiu però sí la vidaI la passió. Les seves primeres espe-rances, les seves primeres temptati-ves ; els seus temps de misèria, de de-falliment, de desesperació, d'avorri-ment i de gana ; els seus primers pas-sos a gla troupe des Escholiers, alThéátre Libre, d'Antoine — el qual nosurt pas massa brillantment retrataten aquestes pagines —, els anys delliceu Condorcet, al Conservatori, el seuservei militar a Reims — amb un co-ronel que redactava unes ordres deldia i uns avisos dignes de l'antolo-gia —, el taller del n.° 28 de la ruePigalle, la revista Art et Critique, elThéátre d'Art, i per fi, L'Oeuvre, ambla gloriosa estrena de Pelléas et Me-lisande, de Maeterlinck. Un inventani sabo-rós de tot allò que guarda la ssf^emària, fontde confidències i sembrat de documentsIEléonora Duse, Mounet Sully, Lucien Gui-try, Paul Fort, !Emile Faguet, Worms, Bon-nard, Vuillard, el desgraciat i animós Ma-laquin, van a estones i a estones amarg, icàustic, de Le Sot du Tremplin.

Indubtablement, les idees, als sentiments,los doctrines i el sentit general del teatroque informen la personalitat de Lugné-Poe, ens resulten avui un xic endarreridesI força desplaçades per a la nos'ra sensi..bifitat actual. Hem .de.,tenir present, però,que Lugné-Poe representa una tendènda ala qual devem molt i mont. Tota la batallamenada durant la seva vida per aquestaoior és allò que ha permès que avui se'nspugui presentar tot el que ara trobem queel depassava.

Es a Lu^gné-Poe que el teatre francs

Teatre Català NOVETATS

Avui, dijous, a dos quarts de ¿en, primera

GALA KARSENTY

la celebre actriu francesa

S Y L V I Een la seva formidable creació:

LE VEN INde Bernstein

Divendres: SYLVIE, en la seva creació rim:

La Prisonnièrede Bouzdet

SALA MOZARTDissabte, 9 de maig, a les 10 del vespre:

RECITAL DE CANÇONSper la eantatriu russa

VALIA SOKOLOVAJOSEP CAMINALS, pianista

Localitats: R. MARISTANY, magatzem demúsica, Placa de Catalunya, 18

degué la incorporació al seu repertori delsdrames de Maeterlincl, i d'Ibsen. El] vapresentar Bataille i el gran Jarry, Crome

-Iynck i Claudel.Davant del dinamisme de la companyia

dels Quinze de què parlàvem en aquestesmateixes columnes, és evident que la con-oepció personalista de Lugné-Poe queda jamolt endarrera, car, en veritat, tota ple

-gada era força més literària — i fins lite-

Lugné-Poe, per Don

raturesca — que no pas teatral, però enshem de recordar també que 'Lugné-Poe vaésser el salvador de l'essència poética delteatre francès quan la brutalitat del realismeper un costat i per l'altre la faramalla dela grandiloqüència estaven apunt d'escla-far-la.

Lugné-Poe se'ns mostra enamorat del'antic escenari, d'aquell yell escenari fet decavallets i de posts, amb la rampa incli-nada : el tremplin, aquest trampolí des delqual l'actor que el sent i l'estima — el sotque se n'ha sentit encisat —, pot arribar adonar .el s.aut que l'ha de !portar a l'alçàriade la seva gloria. Aquest trampolí és elque enfronta Lugné-Poe amb els modernsescenaris de ciment, durs, plans, inflexibles,que maten l'actor.

uDes que horn ha construït escenes pla-nes ami) reforços metàllics o amb proscenisde ciment, una quantitat considerable degaudi, una font pels bons embriacs, es potdir que és ben perduda.»

eHom accepta ben fà• ilment, car cal quehorn nodreixi el seu públic, i això que se'ndiu la publicitat, les mentides que s'hanabocat a propòsit dels benifets que han re-portat les transformacions de l'escena. Hornles accepta, més ben dit, hom les tolera.D'altra part, moltes d'aquestes transforma

-dons, d'aquestes preteses aportacions bene-factores, s'han esvaït bell punt nascudes, i

els millors de nosaltres resten aferrats alsseus misteriosos i llunyans cadafals primi-tius que són a l'origen del teatro.:,

Lugné-Poe ha cregut sempre molt mésen el valor individual, en el sentiment i enla intelligència de l'actor, de l'actriu, delpersonatge, que no en el del director, en el

I del conjunt escènic i en la seva disciplina.Això seran questions opinables, certament,però hi ha molt de bo i d'efectiu en lapassió amb què Lugné-Poe s'abandonava alseu .art, el desinterès amb qué l'ha serviti la serenitat am:b què l'ha jutjat sempre.

I, també, en el desencís amb què el con-templa avui quan, veient-se en certa ma-nera arreconat pels temps nous, es retiradeixant pas ads joves, no sense una micad'amargor, bo i dient : «Pee què, des defa un segle, horn s'ha dedicat a conoediral teatre més importància de la que té enrealitat ?»

Això no l'ha privat, però, de dedicar alteatre tot el seu esforç, tota la soya ener-gia, tota la seva fe, tota la soya vida, nide parlar -ne tot al llarg del seu llibre ambuna sincerfssima emoció.

JOAN COR'FES

Dins la gran remeció d'idees que carac-teritza el moviment musical deis últims vint -i-cinc a trenta anys, el capítol que corres

-pon al rinovamento italià és deis més cu-riosos.

La hipertròfia de la música escènica—i elque és pitjor, del etverismen de menys an-tiga data—s'havia arribat a compensar aItàlia amb un eixanreiment progressiu enel camp de la producció simfònica i instru-mental. L'onada operística que inundavatot Europa, acabava per arrogar-se la re-presentació musical del país, i el collapseque havia sofert la tradició de la músicainstrumental pura semblava respondre a unexhauriment total de les virtuts simfòniquesde la raça.

Però la protesta no es podia fer esperar.Una plèiade de músics que .a principis delsegle rep l'oreig de )'impressionisme fran-cès, s'imposà la tasca de regenerar la mú-sica simfònica italiana, restablint el contac-te amb aquella gran tradició interrompudadel settecento.

La renovació que s'opera amb aquests mú-sics que es diuen Pizzetti, Malipiero, Casellai molts d'altres que seria prolix d'enumerar,té, doncs, des d'un principi, aquesta dobletendència que tot just insinuàvem • L'àvidaassimilació de les essències rejovenidores quevénen de fora--de França, de Rússia, deispaïsos de l'Europa centra,], principalment—,i, d'altra banda, la concentració sobre elsgrans models nacionals de l'època que enpodríem dir prenapolitana. Aquest afany deretrobament Cs tan viu en tots aquests mu-sics italians, que arriba a encomanar-los unveritable fervor arqueològic. En efecte, gai

-rebé tots són una mica musicòlegs : enlloccom a Itàlia no veureutants de músics jovescollaborar amb els homes de cïència en lesgrans edicions crítiques dels monuments mu-sicals del passat, o fer-ne per compte propitranscripcions i adaptacions noves.

D'aquí ve, tal vegada, la curiosamixturad'arcaismes i refinaments d'última hora, d'as

-cetisme i sensualisme impressionista o, perdir-ho amb un símil musical, de modes gre-gorians i escala «russa», que dóna sovintu!n aire heterddlit a la moderna producciómusical italiana.

En un músic con) Ildebrando Pizzetti, quefirmava algunes obres de joventut, a la ma-nera deis antics, amb el pseudànim d'lIde-brando da Parma, aquesta barreja d'ele-ments s'opera sota el signe d'una farta per-so!nalitat, que si bé no arriba a fondre'ls enuna nova i personal unitat, aconsegueíx, detotes maneres, acusar a través de totes lesinfluències un noble i sends temperamentde compositor que Ii atorga un hoc preemi-nent, entre les primores figures de la, músicaitalliana contemporània.

Amb els tres preludis per , a la tragèdiaEdipo re, de Sòfocles, el preludi de l'òperaI,o Straniero, el Rondo veneziano i la suiteLa Pisanella dannunziana, Pizzetti ens ofe-ria en el tercer concert de l'Orquestra Pau

Casals un raccouroi molt explicit de l'evolu-ció que ha seguit la seva producció, desdels seus inicis fins a la data.

Aquest programa ens donava una vegadamés l'avinentesa de constatar que fàcilmentcanvien de signe totes les qualitats especi-fiques de 'la música concebuda de cara al'escenari en ésser traslladada a la sala deconcerts.

Ildebrasido Pizzetti

Uina infinitat d'episodis que al teatre enscolpirien per Ilur justesa ambiental o llurvigor illustratiu, ens aipareixen a la sala deconcerts corn fets musicals desarticulats

—sense precedents ni conseqüents, imprevis-tos i inobligats, quant al futur—que paseensense dir-vos a reveure.

D'una manera semblant horn pot obser-var corn les millors qualitats dramàtiques,teatrals i àdhuc esoenogràfiques d t la mú-sica d'incidència, queden desfocades al con-cert, i traint les intencions que sens dubteservirien admirablement a] teatro, agafenun to emfàtic creui, artificial i declamatori.

'El que fatiga anés, però, és la prolixitati la lentitud d'un fiesenvolupament musicalque obeeix a un principi extrínsec, no prouclarament explicat per la composició ma-teixa. .Això fa que els moments més fortsd'ideació acabin naufragant a la curta o ala llarga—generalment a la curta—dins l'ex-cessiva extensió deis episodis que es vanencadenant amb un ritme divagatori.

Aquest programa no permet, certament,formar-se un judici definitiu de la persona-litat de compositor d'un Ildebrando Pizzetti,que voldríem veure al Liceu amb obres re-presentatives com Déborah e Jaèle o LoStraniero, .que una escena que vulgui culti-var amb dignitat ól teatre uric italià mo-dern avui ja no pot continuar ignorant.

ROBERT GERHARD

fàcilment la caricatura. Perú al ié on d'al-tres caurien indefectiblement en l'exagera

-dó amanerada i exsangüe, ella, per unameravella d'espontaneïtat, es manté semprenaturalíssima, es manté sempre humana ivivent • Sota els dehors d'irònic escepticismede l'Esteso, les ,persones sensibles deseo

-breixen una complexitat expressiva verita-blement excepcional.

No recordo quina revista de Madrid vadir que la Luisita Esteso assistia, fastiigue-jada, a l'ensorrada ddl music-hell de va-riétés, i que es complaïa cínicament a pre-ci^pitar la seva mont. Aquests mots em re-cordon les paraules de Waldemar Georgequail deia de Chirico que aquest pintor haproclamat l'odi i el menyspreu d'un universen el qual un funest atzar l'ha obligat anéixer, tot i contribuint així a la seva de-crepitud. No cree pas que l'art de la Lui-sita Esteso sigui exactament això. Ben alcontrari. La Luisita Esteso no es complau,impassible, a ensorrar el music-hall de va-riétés, sinó que, subratllant els seus de-fectes, accentuant el mu amazuerament i lasoya exageració, assenyalant el seu artifici,contribueix eficaçment a la seva regene-

ració, tot i denunciant els esculls que calsortejar i els perills que cal evitar.

SxsnsTIÀ GASC I-I

MIRADOR_TEATRALHi ha una passa que :s pateix al Parallel.

De la proclamació de la República ençà surta moixtganga diària. Ara, encara dura.

De primer moment, al fort de la febradasentimental, era excusable. Fins feia bonicassistir a les funcigns d'homenatge dedi-cades a les noves autoritats constituïdes,les quals eren un pretext per a tenir ocasióde 'euro-les i aplaudir-les de prop.

Ara aquestes funcions han degenerat enun truc per a omplir els teatres; i sota elpretext de l'homenatge el que es fa és com

-binar uns programes de saldos.Al Còmic han estrenat una obreta de cir-

cumstàncies titulada La República, No valla pena de parlar-ne. Si de cas, per a dirque aquesta república del Còmic la deuenhaver trobat en una parada dels Encants.

A 1'Apolo, Les republicanes, revista ambvuit quadros i apoteosi, destinada a enga-nyar pagesos. Amb aquesta, passa altramentque amb la del teatre Còmic.

La signa un autor, si no de categoria,conegut, l'Alfons Roure. I ha estat mun-tada sota el patronatge expert del produ-ceur Sugrañes, molt acreditat en la confec-ció de revistes a l'abast de totes les for-tunes.

Tant l'una com l'altra 2stain a l'alçàriade les circumstàncies. Ham fet una revistaque no hi ha per on agafarala. Això desdel punt de mira de la qualitat. Des del dela presentació tarpoc. Taut els decoratscom els vestits són les deixalles d'altresobres conegudes i masegades.

Si lagent, poca, que assistí a l'estrena,hagués de simpatitzar amb la Répública através d'aquell espectacle soporífer, pedes-tre i analfabet, evidentrcnent, es convertirienen uns monàrquics acèrrims. I als repu-cans, n canvi, els fastigueja tanta des-aprensió. Dubto que en circumstàncies nor-mals, prescindint de la solemnitat que hornprocuró donar a l'estrena mitjançant l'as

-sistència del capità general, hagués arribata l'acabament.

Es revoltant veure com 'hi ha gent ambmés aptituds per a caçadors furtius que nopas d homes de teatre, disposada a aprofi-tar tota mena de circumstàncies i a tiraramb avantatge damunt del públic.

Ni el teatre és un abús de confiança, nila revista una bestiesa més o menys d'ac-tualitat, ni la República un pretext per afor olla analfabeta a les costelles del pú-blic.

Tanmateix és excessiu i és revoltant • Iconsti que en dir revista, partim del eon-eepte primani que en tenon el seus conrea

-dors d'ací, per à donar idea al lector queen el cas de Republicanes, el nivell és persota del normal.. I bé. Aixa s'hauria d'acabar. Que la gentassisteixi ingènuament a aquesta .mena d'es_pectacles ava!ntatgistes amb el daler de ma-nifestar els seus sentiments, el seu republi-canisme, està molt bé. Que hi hagi unamona d'empresaris produceurs i autorsmancats d'escrúpols, disposats a aprofitar-se'n, és vergonyós.

No volem donar idea al lector de l'argu-ment d'aquesta barrabassada teatral per aIto ofendre'l.

JAUME PAS'SAREL_.

5*5

Dimarts de la setmana entrant, MariaLluïsa Rodríguez celebraré el seu beneficial Romea. 'Estrenará la traducció d'una co-mèdia anglesa, que porta el títol de Aven-tura sentimental d'una minyona, traduldaper Francesc Madrid.Aquest benefici té el caràcter de comiat,

ja que l'eixerida actriu del Romea acaba, enfinir la temporada, de formar part de lacompanyia titular d'aquest teatre, per plan-tar botiga al Poliorama, davant d'una com

-panyia de comèdies.

Palau Música CatalanaORQUESTRA PATI CASALSAvui dijous, 7 d'Maiy, a teesq uarf ode deu

SISE i DARRER CONCERT DE PRI=

MAVERA, amb la cooperació del mesfreBALTASAR SAMPER í ele pianlsfec M.

HORZOWSKI r J. GIBERT CAMINSObre de Beethoven, Snmper, D'Iady, Cbopín

Localifafs í entrades, ¢uixefa PALAU

Teatre Català ROMEACompanyia catalana VILAsDAVI

ELS CONCERTS CASALS

Ildebrando Pizzetti

Amb la Luisita Esteso, que hem vistaquest hive^rn en el Cinc Barcelonès, hemexperimentat una de les sensacions mé'ssingulars que ens ha produït el music-hall.

Aquesta .noia surt a •cantar coses aparent-ment serioses. Les coses que sentin cantar

invariablement a totes les oançonetistes.Però ho fa amb un aire de desmenjada iuna manca de oo!nvioeió i d'entusiasme, ambun escepticisme, que imposen. L'Estesocanta, pel que sembla, amb una gran indi

-feréncia, canta en un estat gairebé absent."Cot el que fa sembla fer.Jli un fàstic ab-solut. Ili fa tant de fàstic, que es disposaa burlar-se'n tan tranquillament. Es dis-posa a burlar-se de les paraules que diu,deis gestos que fa ; es disposa a subratllarirònicament, amb un .aire còmic fastiguejat,tota 1•a seva actuació. De vegades, trencabruscament el ritme de la cançó amb unainterjecció irònica o una exclamació face-ciosa que estableixen un contrast singular.

I de tot plegat en surt una paròdia reei-

xidíssima deis diferents géneros de la cançúla flamenca, la vampiressa, l'excèntrica, laingènua, la diseuse de tangos... En pos-sesió d'una you original, de la qual extréuefectes inesperats, servida per una dialextraordinàriament matisada i un gest fa-cia!l extremadament dúctil, I'Esteso ateny

MUSIC - HALL

•Jii I ÌT q ÌTlESOO.

AVlii I El chic® de las pecas parla en

De pura san re^`i GINA MANES C O. Cfríomfa en ^J • • ^•1 •

que es projecten al

ROSELLON CINEMAPROGRAMA ALM IRA

llllllllllllllllllullllllllllllllllllllllllllllllllllluIIIIllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll_

AVUI

KURSAAL I CAPITOL

Camino del infierno Iper JOAN TORENA i MARIA ALBA

PARLADA EN ESPANYOL

til ¡II III IIIII III IillllllllllilIIIIIII IIIIIIIIIIIIIItiIIIIIIIIIIIIIIIIIIllllllIIII iI III III IIIIIl11IIIIIIIIIIIIIIIIItIIi

Tardes populars e dues pessetes butacaAvui, programa doble a la tarda a petos populars:

La Príncesa dormídaBaby, La Ventafocs número 52

Totes lea tardes i totes les nits:

[LS CRIMINALS

Gabinet ortopèdic

HERNIUSSalva ció

de

l'hèrniao

ARAGÓ, 277, ENTRESOL, 2.a

DE10AIIDE4A7

TELÈFON 76850 = BARCELONA

Jeannette Mac Donald, protagonista de ((Montecarlo))

rr-:: _ :: I: ì . _à —

Vilohes, el Lon Chaney espanyol, abansde cultivar 1'.art cinematogràfic s'havia dis-tingit tant — entre moltes .altres coses

—per la seva brillant tasca en el rol escènicde Wu-Li-Chang, que l'obra que portaaquest mateix títol ha conegut en tots elsescenaris un èxit que ha aconseguit popu-laritzar-la. Així, qui més qui monys, tothomsap que tractant-se de Wu-Li-Chang, soma la Xina, a casa d'un xinès tan menys-

preable corn poderós, carregat de romansos,amic de parlar en metàfores i d'•explicarhistòries inconvenients a les senyores.

E1 film que s'ha rodat sobre aquesta his-tòria és un film mica més, mica menys,qo per ioo parlat en castellà i la resta enxinès (?). Ara que Vilohes, conscient deisseus deures artístics, em aquest film s'halliurat a la fatigosa tasca de parlar un cas

-tellà empeltat de xinès. IEl -ealisme de l'obrahi guanya extraordinàriament, però el pú-blic hi perd, perquè no l'entén gaire bé.

Ja veureu la història. Resulta que unanglès estima una xinesa i que l'estimade debò ; potser sí que va un xi• massalluny el jove en les seves tendres efusions,però al cap i a la fi el jove és, corn sesol dir, un jove formal, i corn que ,nopateix de manies i tant li fa , que ella siguigroga corn blanca, està disposat a portarles coses fins a la fi, que vol dir fns al'altar. Però e1 pare, que no és altre queMister. Wu, l'home més poderós de la Xina,corn es pot ,veure quan va pel carrer, i a1a vegada ún infame, corn es demostraràtot seguit, mata la seva filla, porqué creuque la vida sense honra no val res, i tur-menta el noi perquè creu que un blanc acasa soy a només hi fa que nosa.

Ara segueix el pitjor, perquè encara hiha un pitjor, i aquí ja no suborn si és cosade riure o de plorar. El senyor Wu creuque l'honra amb honra es paga, i corn queaquesta honra no la pot pagar el noi, per-què sempre s'ha vist que això és cosa dedones, el xinès vol que la pagui la mare,i és ell personalment qui la vol cobrar, cosaque demost.ra, corn dèiem, que el tal Wu-Li-Cha^ng està molt malament de moral.

Aquesta darrera escena entre la mare del'infortunat seductor i Mister Wu .és d'a-quelles que donen calfred. El públic hi pa-teix de debò, però és aques^t un patir salu-dá^ble i que fa bé. Quan finalment s'haacabat aquest mal somni, un horn no potper menys de ]loar el Senyor d'haver-nosdispensat el benefici de poder veure des delFòmina, en companyia de tantes bones per-sones, un espectacle que queda molt llunydel Passeig de Gràcia.

Si en Wu-Li-Chang el conflicte neix d'unaincompatibilitat de races, aquest també ésel cas de Dos móns del famós Dupont.

Film de tesi que no demostra res, Dosmóns acaba de desacreditar l'autor de Mort-las-Rouge i de Piccadilly, fins al punt queara ha arribat el moment de preguntar-sesi realment Variété fou obra de Dupont!

El públic que assistí a l'estrena riguébastant durant la projecció. Seria per anosaltres massa desagradable far al detallla crítica a fi de recalcar els defectos d'un

film animat de tantes bones imtemcíons hu_manes. Això sí, si poguéssim escriure al'autor, Ii diriem que si el peessupost no Iipermet contractar una Jeannette Mac Do-nald, més val que deixi córrer això de dei-xar les dones en camisa. La seva vampi-ressa és d'aquelles que fan fàstic, i, iran

-cament, estem massa refinats en aquestsdominis (Jeannette Mac Donald, Joan Cranv-ford, Nancy Carroll, etc., etc.) perquè '-e

saya escena no tingui sinó la justificaciód'una baixa sensualitat.

Que si davant d'aquests programes, algúens fes l'honor de demanar-nos consell, Iidiríem sense vacil•lar : Aneu a veure Mon-tecarlo.

Primer que tot, ens hem de descarregarla consciència. Montecarlo és una opereta,cosa que gairebé és sinònim de cursilerianomés que Lubitsuh ha concentrat aquestacursileria en les escenas líriques de la sayaobra, deixant la resta neta corn una pa-tena . Feta l'amputació de les escames li-riques, Pobra resulta una comèdia deliciosa,amb dolls d'humor de 1a més bona llei,sense bajaneria, realitzada amb aquella des-tresa que caracteritza l'animador de fan-tes belles obres, Ernest Lubitsoh.

El film és una réplica enginyosa de lafamosa obra Monsieur Beaucaire. Nomésque aquí el barber es casa amb la princesa,naturalment quan 1a, princesa sap que eltal barber és un comte. La democràcia,dones, corn és propi del gènere, se'm va perterra i tot plegat fa un tuf de cosa iinaotuali passada que sois l'art elegant d'ErnstLubitsch és capaç de dissimula'n.

Tot plegat, falòrnies sense consistència,que queden ben mal parades en confrontar-les amb la realitat encesa i perillosa d'Elcreuer Potemkin i Tempesta sobre l'Asia,que en mig de l'entusiasme deis assistentshan tornat a les nostres pantallas, les qualsd'aquesta manera es netegen de tantas es-tultícies com\s'hi projecten ara,

J. PALAU.

J a ho sabeu...—, que Carl Laemmlc prepara un altrefilm de Remarque?

— que Lewis Milestone, autor de l'adap-tació al cinema de Res de nou a l'Oest, haestrenat ja La primera pàgina, film de lavida en els diaris americans:+

—que Bobby Jones, campió de golf, harodat un film parLaint : Corn jugo al go/f?

— que el Premi Nobel de Literatura, Sin-clair Lewis, ha vist la seva novella Let'sfilay King adaptada al cinema amb el títolde La Reina de Hollywood?

—que Erich Pommer prepara un film quediuen que serà el més important de la pro-ducció alemanya d'aquest any? La seva ac-cid passa en temps del Congrés de Viena isera realitzat en colors, per um nou proce-diment els efectes del qual es poden com

-parar a l'adveniment del film sonor.

la politico i el cinema

L'adveniment de_laRepública obre unperíode de llibertat del qual és d'esperarque es beneficiarà també el cinema. Unexemple d'això el tenim amb la represad'El creuer Potenikin, que actualment obtéal Cinema Catalunya el mateix èxit extra-ordinari que ]'acompanyà en les comptadesrepresentacions que el govern civil de lamonarquia en va permetre al Tívoli, ara fauns meses. Per la seva banda, al Coliseumanuncien el film de Jamnings La darreraordre, l'estrena del quad fou prohibida, arafa dos anys. Es de creure que, seguintaquesta tónica, finalment tindrem ocasiód'admirar la majoria de films que la censuraens ha privat de veure. Aquesta circums-táncia, entre altres avantatges, ens oferirael de .poder demostrar públicament fins aquin punt arribava l'estupidesa, 1a incom-prensió i l'ainalfabetisme de les personesencarregades d'exercir la censura cinema-tográfica.

Arribats a aquest punt, ha arribat l'horade plantejar amb tota claredat el problemade la censura en els films. Cal esperar delnou ordre de coses establert que ni per unmoment més tolerará el sistema de censuraque hem patit fins ara. Per si la censurano fos ja de per si una cosa prou odiosa,a Barcelona ens trobem amb l'agreujantque les persones que l'exercien no han letres rrés que demostrar la manca niés ele

-mental d''i^ntelliigència. D'aquesta manerahem vist trossejats i estrafets una sèrie defilms. Parqué la censura no en tenia prouamb tallar els trossos que li semblaven sus-pectes ; a més a més, s'entretenia a canviarel sentit dels films i fins la identitat deispersonatges. iEn la versió cinematogràficade la famosa novella ele Stendhal, El Roigi el Negre, la censura barcelomima va con-siderar convenient presentar Mme. de Renalcorn la neboda i no la muller ; en el Po-temkin, l'alegria deis mariners revolucio-uaris en veure que els seus cómpanys deisaltres vaixolls feien causa comú .amb ells,era presentada corn l'a'tegria natural perquèel tsar els ,perdonava...

Podríem citar mil examples reveladors delcretinisme de la censura cinematogràfica.Horn va arribar fins a tallar el fragmentd'un film en el qual hi havia un minyóque lliscava per fa barana d'una escala, per-què, segons sembla, l'escena podia constituirUn mal example pals infants que tenen unabarana a la seva disposició.

Aquest criteri de portera es pot dir queresumeix i simbolitza tota .a tasca d'aquestsburots de la moral i del patriotisme (!)Que tenien, i no sabem si encara tenen, ales seves mans, la censura cinematogràfica.Es d'esperar, corn dèiem, que el nou ordrede coses posará un limit a .aquesta disbauxad'analfabetisme. Si la censura es consideraindispensable, almenys que sigui encarre-gada a gent responsable i intelligent. 'Ese! minim que es pot exigir,

, * R

Ja que en el present article parlem deles relacions de la política i el cinema, valla pena d'aprofitar l'ocasió que el tema ensofereix per dir quatre coses sobré l'atencióque les nostres editores de films han dedicatals darrers fats politics.

En la secció d'actualitats dais cinemas deBarcelona hem vist ires mostres diferentsdel partit que han tret els cameramen delpaís de la proclamació de la República. Benmirat, de Repwbliques no 'se'n proclamencada dia i tot £a preveure que valia la penade dedicar una mica d'atenció a aquestsdocuinentals d'un valor &històric tarn alt.Doncs bé ; si ens hem de referir a les pro_ves que hem vist, sois hi ha la labor dclcameraman de la Paramount a Madrid quesigui mitjanament acceptable. Almenys, 'afotografia es clara, el film és sonor i hornpot sentir la veu d :Alcalá Zamora i d'I^n-dalecio Prieto.

En canvi, els que s'han encarregat defilmar aquests moments històrics de Bar-celona s'han oblidat que existia un .in-vent que feia que el cinema ja no fos mut.Fa pena de pensar que s'ha perdut l'ocasiód'enregistrar els crits de la multitud, olaparlaments d'En Macià i deis altres capela-vanters del moviment. Imagineu-vos el va-lor extraordinari que, temps a venir, tindriaaquest documental històric. I fa amés pena,sobretot, quan veiem en totes les revistesd'actualitas una bona fotografia i una bonasonorització dells fets més banals. A Barce-lena no ha estat possible que la proclamacióde la República fos servida cinematogra-ficament amb la mateixa perfecció que cadasetmana veiem dedicada, per example, a lamanera de fabricar panera a la Indoxina oa la inauguració d'algun congrés agrícolaper un obscur sots-secretari del governbelga.

Fins la tronadeta rua de carnaval barcc-lonima va merèixer els honors d'una actua

-litat parlant, i un esdeveniment de mollamés envergadura no ha pogut tenir el ma-tell tracto.

JOSEP MARIA PLANES

El punt neuralgic del darrer film de Cha-pun s'escau just en aquell instant en el qualChariot pregunta simplement a la florista«Ja hi veu, ara?»

Corn que no es tracta d'un film parlat,ano podem sentir l'accent amb què són elitesaquestes paraules, però el gest facial delgran actor irradia amb una plenitud d'ex-pressió que no deixa lloc a dubte sobre Pa_margor que es dissimula sota la tímida ale-gria del vagabund.

En u Les llums de la ciutat»

Es amb una bena als rills que 1a gents'ha figurat sempre Eros, el déu que regnaallí on s'és més feliç pel que s'ignora quepcl.que se sap. E1 que importa és conservarl'amor amb els ulls ben oberts, i l'heroïnade Les llums de la ciutat -no és •capaç d'això.Quan s'ha dissipat el somni segregat per laseva ïmaginació excitada d'erotisme i de fo-llia novellesca i es troba fit a fit amb 1'ob-jecte del .seu amor, despullat de totes lesgales amb les quals l'havia revestit, ella noexperimenta sinó pietat, i la pietat és sem-pre un moviment de l'ànima vera el que ensha semblat inferior, és a dir, que és, per quila provoca, una humiliació, que en el caspresent és una tortura.

A 1a darrera escena del film de Chaplin,no puc sinó recordar-me d'un aforisme bu-dista que din secament : «L'amor se'n vatot just comencem a veure clan,.Jo cree que moltes persones atentes a la

indumentària estrafolària de Chaplin riuen

Un important funcionani de la Cincos ensassegurava que el públic més difícil de tenircontent és e1 públic de la sessió especial deles 6 deis dies festïus, i alludia corn a argu-ment que són ala mé's difícils parqué són elsque paguen més car l'espectacle.

Que la protesta está en relació amb elpreu, és evident. Abams, en els cinemes, matInc hi havia protestes, i no és pas perquèabans no abundessin els films poca-soltes,sinó tot el contrari ; però el preu era tanmòdic que ningú no podia pendre's seriosa

-ment per víctima d'una enredada. Ara, amb

]'augment deis preus, les protestes han so-vintejat més, alhora que esdevenien cadacop més sonores, i avui, en el dia de l'es-trena de qualsevol film, rarament passà la

projecció d'aquest sense que algú no faci

sentir el seu descontent perquè més difícilque el del diumenge a 1a tarda és el públicde les estrenes.

Que hi ha dret a protestar, quin dubtehi ha, però quan les opinions catan dividi-des, i això és el més corrent, la protestad'uns molesta ola altres. Potser el més cò-mode fóra que cis que no ala plau l'esipec-taóle marxessin, parqué a la pena d'haverenalbaratat el diner, han d'afegir-hi, si esqueden, la de malbaratar el temps. Potserés que aquests protestataris, moguts duncel lloable, votan, manifestant la saya pú-blica protesta, treballar per la selecció deisprogrames i per la illummació dais pública.I pensar que entre aquests que cridem tant,

quan fan el que ala plau, hi ha tanta ene-mica de la censura ! St ells fossin censors,que patiríem ! Hem vist (o sentit) xiular filmscorn La fràgil voluntat i La marxa nupcial.

L'important de la qüestió és que els em_

tot pensant que l'aventura és l'aventura iso-lada d'un ximple ridícul. Pocs espectadorss'adonen que aquella aventura els afecta per_sonalment a ells també, i que si sabessinpensar en termes generals, abastarien el pes

-simisme implacable que és el darrer motdeis films de Chaplin.

Davant per davant d'aquesta decepció sis_temática, d'aquesta lucidesa que volatilitzatots els valors, l'home té el recurs de l'hu-mor, de l'humor entès corn un refugi, cornuna venjança i ensems corn una conciliacióamb el món enemic.No puc en aquest llac ni tan sois esbos_

sar una teoria de l'humor, encara que santocom sola ella podria darnos Ima.estètica so-bre els films de Chaplin, però peñso ara so-bretot en aquella qualitat d'humor —d'unnegre funerari, corn deja Schumann—quees dissimula sota les fineses brillants queThin la delícia del públic superficial, en ala,scherzos de Chopin.

La gent riu davant les relliscades de Char_lot, sempre perdent peu damunt la realitat,sense acabar de catire definitivament mai, iaquelles rialles ofeguen el seu plany feble,feble parqué és pudorós. Chaplin .no jugamai al sentimentalisme baix. Res de cabo

-tinatge. Juga piano, amb sordina quasisempre.

El plany ele l'home que yoga contra cor,rent, que vita "en la societat sense pertànyer -hi, que porta a dins una fantástica provisiód'entusiasme, però un home al cap i a lafi, a qui el món refusa perquè no acabamai d'apeindre el joc de la hipocresia. Hi haen la vida de Chaplin una sinceritat explo-siva que els altres no poden suportar.

I Chaplin es plau en delatar el fat d'unasocietat bastida, no sabre la moral, sinó da-muint el sentiment duel ridícul. Si pogués_sim afranquir-nos d'aquesta tàcita invencióde 'l'home que és el ridícul, el món pemdriauna volada est) èndida 1 molts inTeliços se-^rien cridats al festi de la vida.

Només per la ni^neta humida deis seusoils, humida d'un plor que ell sempre con-té, trasiluu un xic el gran secret que cremagel •cor de Chaplin. L'èxit mundanal—i pot-ser Chaplin és un escèptic que no 'es refiade cap altre èxit—, l'èxit mundapal no éspels generosos, sinó pels calculadors ele

-gants que saben jugar amb certa fredor.Jo no cree que hàgim d'atribuir a d'atzar

Ja persistència de Chaplin en la saya típicaindumentària. No saber-se cordar 1'ameri-cana és ben poca cosa en si, però és situp-torna de coses majors. L'entusiasme i l'as

-túcia estan renyits.Jo no puc seguir Chaplin en el seu pessi-

misme i!ntegral, ni cree que la solució su-prema sigui l'humor. Però el que cree i lque no •cree, em penso que no interessa ala majoria deis que poden llegir aquesteslínies. Només diré que m'aferro a,mb totesdes forces al que Chaplin diu al milionarique es disposa a suïcidar-se : «No ho feupas ! Penseu que demà brillarà altra vegadael sol, i que els ocells de nou cantaran.»

J. P.

precaris fan molt de cas d'aquestes mami -festacions adverses i que probablement és aelles i a aquest criteri que devem que nos'hagi reprès La aldea maldita.

La qüestió és dones important i potsersense remei, a menys que els empresaria notinguessin un criteri sa i ferm a la vegadai no es deixessin imposar fan fàcilment permanifestacions no • valoradas per cap ga-rantia.

A la premsa escau la tasca d'oricntar elpúblic. Potser és a una acció periodísticaque devem la possibilitat de la projecciópública d'un film difícil corn Romança sen-timental, que a Madrid s'estrellà rodena-ment el primer dia i que aquí, grócies alcor unànime d'alogis periodística, ha pogutexhibir-se tants dies corn l'empresa ha vol-gut.

FEAA INALA MAXIMA estrella de lapantalla espanyola en la

seva MAXIMA creació

ncNEa

yxProducció en espanyol de Melro-Goldwyn-Mayer

—i—

LA SEÑORITA DE CHICAGOper CHARLEY CHASEMonarico i Linda Loredo

parlada en espanyol

Es garanteix la dalia

NOTES DE LA SETMANA

Algunes estrenesEL PUNT DE VISTA DE CHARLOT

Pessimîsme i humor

:IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIII.'

i\\I STUDIOi= CINAES

KU R SA A L dartr e rà demà, divendres, en S p SSIÓ DE GALA sondarter Programa en aquesta temporada, dedicaf a lesproduccions iniernacionels independenfs

_ Histoire de Detective " I.A Y LUIS"per Charles Dekenkeleire (Escola Belga), per Joris Ivens i Franken (Escola Holandesa)

El Gabinete del Doctor Caligari " At .A n R E "per Rober Wiene (Escola Alemanya) Per V. I. Pudovkin (Escola Soviètica)

= Producció Myrabpom-Russ, Moscú"VE L ®CITA" -- --per Cordero, Matina i Onani AVIS, La sessió començarà a les 2130. Es des-

' (Escola Italiana) áet^^

localitats sense recàrrec en el KURSAAL,

^IIIIIIII I I II I III I I IIIIIIIIII I III IIIIIIIIIIII I III IIIIIIIIIIII I III I I IIIIIIIII Ilil III IEIIIIIIIIIIIII I I111I I IIIl11111I I III I I Illy

La protesta en els cinemes

—Per qué plores encara, si ja t'he donatel ral que has perdut?

—Es que si no l'haguésperdut, ara entindria dos...

(Ric et Rae, París)

—Ara són hares d'arribar? I mentrestant,Ir) teva dota indefensa a mercè deis lladres!

(The Fímnor ist, Londres)

I c^'^;q^

111- Ja em comencen a agradar les faldilles

gues, Em torno a acostumar a mirar lacara de les dones.

(Punch, Londres)

—Ja pot sortir ; Cs la meya dona.(Judge, Nova York)

—I)emà fa anys que ens yam casar. Quéet sembla si matéssim el pollastre negre?

—Quina culpa hi té, pobra bèstia?

(Le Matin, París)

JOSEP VENUT PELS SEUS GERMANS—Ja us ho deia jo que el donàvem per

massa pocs diners.(Le Rire, París)

—No sé si havíem quedat pal dilluns ópel dimarts, però estava segura que m'es-peraries.

(The Possing Shore, Londres)

. ,U

,) .

I_J_ ARTS * DiSCOSEL MONUMENT A PI I MARGALL

Tornem a insisfir

C

La semana passada vaig tenir ]'acuditd assistir a la sessió de l'Ajuntament, Unasegada installat en el hoc que em pertocacom a ex-candidat derrotat — entremig d'ho-u orables ciutadans a seques —, vaig esperar] aparició deis altres ciutadans de segondraw . Al cap de pocs moments ja han en-;-at gairebé tots. 'Els amics Pere Comes i

Joaquim Ventalló s'adonen de la meya pre-

sènci a i e dediquen una salutació efusiva.(Per continuar airosamentaquestes rat-

lies, ara em convindria una cita llatima ambla qual Pogués expressar, sentenciosament,aquesta situació entre dos ex-candidats quees saluden dintre la sala consistorial, ambla justa separació determinada pels votsaconseg uits respectivament. Deploro no tro

-bar la Ilatmada pertinent, a la qual renun-do perquè no 'cull recórrer a solucions dic

-tat0r1als.Veritat que mo sabeu què vull dir?Si em permeteu allargar aquest parun-

tesi, m'expltcare.Quan Primo de Rivera redactava les se-

ves notes inefables, molt sovint s'havia tro-bat en el meu mateix cas : intercalar una

frase llatina. Doncs bé — ho sé de bonatinta — en l'original del dictador hi haviaunes notes marginalls al seu secretani : aquíp onga un latín adecuado al sentido de lafrase.)

tancat el parèntesi, tornem a la referidasessió de 1 Ajuntament, de la qual noméscomentaré els darrers mots finals.

El cap de la milnoria lerrouxista va de-manar a1 president de la Comissió del mo-nument a Pi i Margall, el ciutadà Llubí iVallescà, que convoqués per aviat l'esmeni_tala comissió, per així,., «Ara cómençaràel míting», va interrompre el ciutadà Ana-gai, i tot seguit 1'equàlnime Presidénciaexercida per l'amic Comes, donà per acalbatel debat i la sessió.

Sembla, dones, que la qüestió del menu-ment a l'egregi barceloní es tornarà a plan_tejar i segurament quedarà solucionada.Per això creiem oportú parlar-ne i tornara insistir en el nostre punt de vista ja ex-posat en aquestes mateixes pàgines.

Recordem, breument, els antecedents dela qüestió. Fa una colla d'anys 1'Ajunta-ment acorda erigir un monument a la glò-ria de Pi i Margall en la cruïlla del Passeigde ( ràcia (avui de Pi i Margall) i 1)ia-gonal (avui Avinguda Adel i4 d'A•bril). Des-prés s'encarregà a l'escultor Blay el pro-jecte, es nomenà una comissió, s'inicià unasubscripció, es collocà la primera pedra, esconstrueixen els fonaments i de mica enmica s'executèn les figures de la maquetaque reproduírem (núm. 63 de MIRADOR).

Després de la caiguda del Directori estorna a plantejar la qüestió. Tots els repu.blicans tornem .a insistir en el desig de coln-tinuar elaborant en pro del monument. Laveu reaccionària, que en aquella data «en-caran era al Poder, (manifesta la seva ad-versió al projectat homenatge a Pi i Mar-gall en un hoc tan important i deixa enten-dre— corn a generosa concessió— la pos

-sibilitat d'erigir el monument en al gun retósecundani de la ciutat. Protesta dels repu-blicalns : «Volem el mateix lloc acordat perhonorar dignament la memòria de PI i

=1treu el dolor

de ronyons

perquedissol

- . l ácid úric

fnie smiafe, delresulte obtinguis ambtURODONAGenrorsoh casos en que esrdindica

oR. DONIX6u(t RODFÑO

Cored, ,ir Ee In I=eauilmGRAFIC INOICADOR

4e Medicine de SevillaDELS ( LOCS A ONT

ES LOCALISAEL REUMA

Margalbl. Objecció deis reaccionaris : «Elstècnics diuen que el monument projectatés contrari als principis moderns d'urba-nisme i, a més a més, de pèssimes quali-tats artístiques),. I aleshores es torné a re-visar aquest projecte que tots teníem obli-dat, els diaris el tomaren a reproduir, i elsrepublicans de bona volu-ntat que tenen laretina educada quedaren aclaparats davantla monstruositat de tal projecte i sorgí lapolémica.

El bust de Pi i Margall del monumentprojectat der Miquel flay

En aquella ocasió jo vaig escriure : «Perhonorar dignament Ja memòria de Pi iMargall o, si més no, pel bon nom de lanostra cultura, cal ara que hi som a temps,rebutjar aquest projecte i, tot seguit, subs-titurr-lo per un altre que en sigui dignen.I parlalnt del (mateix afer, Manuel Brunetdeia en aquestes pàgines : «Només resta unasolució prevista de molt temps i concretadaper Cardes Soldevila en un «Full de Dieta-rin. Construir, precisament a la crúil.la deljtasseig de Gràcia amb la Diagonal, un obe-lisc. Un monument d'aquesta mema no la-na cap nasa, donaria al hoc una majestatque para no té, ni tindria amb el projected'En Blay, i no molestaria a ningú. A labase de ('obelisc podria haver-hi un medallóamb el rètrat d'En Pi.» I aquest fou el cri-teri adáptat per una de les darreres sessionsde l'aifaterior Ajuntament a proposta delnostre company Massot. Ço és : encarregarals tècnics d&^ , l'Ajuntamelnt senyors AdolfFlorensa i Nb olau Rubió un projecte d'o-belise en el mateix hoc d'emplaçamentacordat. Així, ás de l'úlnica manera que espodria estalblir la desitjada concòrdia entreel ropublicanismè, )'estètica i l'urbanisme.

Es de creure que els actuals componentsde la Comissió del monument a Pi i Mar-gall seguiran amb el mateix bon criteri derebutjar un projecte de tan mal gust. Seriadolorós que el primer monument erigit perla República tos aquesta mena de carrossasimbòlico carnavalesca. Pel bon mom de Pii Margall cal evitar-ho, perquè cada vegadaque ens riuríem del monument faríem unairreverència a la memòria de l'insigne pa-trici.

MARtos GIFRE)A

ESPECIALITATEN LA MIDA

Jaume I, 11Telèf.11655

E. Bosch Roger. — Fins fa poc aquestpintor mostrava preferència pels obscurs incolors amb el propòsit d'aconseguir ambells ]'emotivitat que necessita imprimir a lesseves obres, però l'afany d'accentuar l'ab-séncia de color en els plans no illuminats,solia emmenar-lo a l'ús gairebé sistemàticdel negre, que en ésser pastat amb altrescolors per suavitzar certes dureses, acabavaper procluir una monotonia desconcertant iàdhuc desvirtuava la seva efi-càcia en els obscurs. En lesobres darrerament exposades.però, hi és insinuada la mo-deració en l'absència de humi la tendència a un cromatis-.me més sinner i adient a lapròpia visió. Horn dina quefa una regressió al seu puntde partida amb més serenarque abans. Aquest canvi, noobstant, no sembla encaminata 1a solució definitiva d'inten-sificar el subjectivisme que haestat sempre en l'obra d'aquestpintor una qualitat vivíssimamés aviat diríem que semblaobeir al propòsit de fer unapintura amable, defugint elsprincilpis essencials assenyalatsen el procés artistic de BoschRoger.

Carme Cortès d'Aguadé. —La desigualtat aparent o su-

perficial que pugui deduir-sede la comparació de les obresd'un artista és sempre unaprova convincent d'inquietudquan són sinceres i van enea

-milnades en conjunt a l'acon-seguiment d'un.propòsit queper llei de convicció pren ladavantera.i esdevé punt bàsicde l'obra general'.

Carme Cortés és una artistaper temperament, altrament noperseguiría l'orientació evolu-tiva de nous camins en unmateix propòsit, amb noblesaI -concepció personal. L'obra assenyalada ambel número iq és tanplena de comprensió iresalta amb tal justesa, que estremeix i fasentir plenament ]'emoció vital copsada perl'artista.

En els nus no arriba a condensar totala força viva que percaça, degut potser aun excés da preocupació , 'per tal d'ulnificarla forma i la composició.

E. Grau Sala. — La manera de resoldred'aquest pintor és senzillament ben orien-tada ; algunes de les teles que exposa, lesque sed fetes sota un aspecto de concepciómés madura, demostren perfectament queGrau Sala és un pintor que sent predilecciópels problemes interiors. Li cal, però, tee-bailar a profit de la seva tècnica, puix queen certes ocasions les seves inquietuds sónexpressades amb dificultat, i per tant noprenen el relleu que desitjaria obtenir. Re-cordem um retrat de noi entre les millorsteles.

Ramon López. — La decisió impetuosaque resol amb tanta espontaneïtat les ex-pressions d'aquest artista són la prova pa-lesa d'un temperament, les pèrcepcions dela naturalesa amb La rapidesa d'un nervio

-sisme incontingut. Amarat d'entusiasme iclafert d'emoció, el seu art resulta immo-derat, voluptuós, inconscient.

El dia que aquest abralndament desen-frenat sigui limitat per una interna mode-

ració, la seva pintura adquirirà robustesai definirà usta personalitat. Aquestes objec-cions no impliquen pas que les seves obresno siguin personals ; el que passa és queprenen un aspecte superficial que desvirtuael producte conjuntiu de forces internes.

I)e totes maneras, cal tenir en compteque les qualitats artístiques deis tempera-ments agudament susceptibles solen ésserprometedores àdhuc en dls casos en qué,corn el de Ramon Lòpez, l'accentuació d'e-motivitats és embolcallada amb una técnicabigarrada.

Josep Obiols. — La coequació ben entesaI definitiva no és tan sols d'una gran efi-càcia, sinó fns i tot imprescindible. 'El ma-teix Obiols ens ho ha palesat en ocasionsanteriors. iEn les pinturas d'ara, però, hemde convenir que no hi és jugada amb encertabsolut, malgrat constituir una caracterís-flea pri^nci^palíssima del seu art. 'En conjunt,

les produccions actuals no responen del tota la personalitat artística d'Obiols. Espe-rem que en altra ocasió .podrem remarcarla importància de la seva obra amb total'atenció que e§ mereix.

En l'exposició present la majoria dels ar-tistes no hi són representats en la inte-gritat del seu art; i ho deplorem per l'èxitgeneral de les manifestacions artístïques tannecessitades d'un màxim acurament.

Irme Cortès d'Aguadé. — Retrat

Josep Prim. — Es altament remarcable laserenitat amb qui s'exterioritza en la ma-joria d'obres i molt particularment en aque-lles on, a través d'una poesia plena de re-1)5, expressa la calina espiritual de les se-ces figures. En determinades teles, sobretoten natufes mortes, horn hi sent influènciesalienes. Naturalment que això no implicaun defecte imperdonable, ; paré ens constaque a Josep Prim no li calen hibrideses:

Miquel Villà. — Acull perfectament lagrandiositat global de la naturalesa i cercaper llei de contrast la proporció exacta delpaisatge, sostenint una ]lui^ta imponderableamb problemes d'ordre tècnic que en aquestcas no són pas de fàcil solució. Cal con-fessar sense reserves que en la majoria deteles aconsegueix el seu propòsit ben reeixi-dament. En canvi, en altres, 1a ponderacióde les proporcions no marxa d'acord ambla manera de fer preferida per eli i no ar-riba a concentrar la visió diluida profuse-ment per indrets inn-eoessaris.

F. Vidal Gumà. -- Entre totes les obresd'aquest pintor preferim aquellas en qué elmoviment i la vibració de la hum el con-dueixen a una imprecisió en el detall i enla forma. Les qualitats expressives del colorsón emprades her Vidal Gumà amb encert,corn a força central del seu art, iEn accen-tuar la forma que tanca els colors de cadaobjecte, perd eficàcia i no resol exactamentel prapòsit del pintor ni l'obligada missiódel color en la pintura. IEn les teles cornla que representa la plaça de la Universitat,c>n tot es supedita a la intensitat cromàticad'unitat i de conjunt, triomfa (plenament.

Joan Rebull. — En la delicadesa ponde-raen i suau de la eom'posicib troba base lafortitud del seu art, que es manifesta enuna acusació d'encalmada sereni tat. Totamb tot, sentim una marcada preferènciapchs seus baixos relleus, construïts amb unamàxima delicadesa què el fan menys vo-ladis, més consistent i amb conseqüènciestambé molt més expressives.

Cal repetir que, corn l'obra de Bosch Ro-ger i d'Obiols, la d'En Rebull no es veutampoc representada en aquesta exposicióamb tota la intensitat i responsabilitat del'artista. Per què ?... No fóra molt dificultósd'endevinar-ne la causa.

ANGEL, FERNANDEZ

DIBCO$Els arfisfes en el jazz "hof"

En altres cròniques hem anat destriantles característiques del jazz ((hot)) i del((straight)). Es difícil presentar indio iduali-tats que es puguin conèixer amb el jazz«straight» ; en aquest trobareu més orques-tres de fama. La 4thiteman, la de JackHylton, encara que aprofiten el nom de .11urdirector, tenen més el valor del conjunt queno el del seu director. Es el conjunt el quereïx ; la perfecció de l'instrunTentista potésser gran, però queda amagada amb lesorquestracions sorolloses que solen pro-digar.

Aquesta manera de far del jazz «straighta,a la qual pertanyen la majoria de les or-qúestres més conegudes, no permet que elsartistes es formin amb un estil personal, siacàs l'única concessió que es fa és a basede procurar exhibició amb un passatge+ quecomporta una carta gimnàstica musicál ; ésa dir, potser hi hagi una singularització enla manera d'executar, .però no una perso-nal interpretació del tema, que és la carac-terística del jazz ((hot)). Es aquí on podenhaver-hi ártistes, afegint que en el disc hantingut la miller manifestació. Tant és aixíque s'han format orquestres especialitzadesper a l'enregistrament ; els conjunts nom-brosos es redueixen, .i encara més, de mol-tes orquestres famoses de jazz ))straights,es separen els millors elements per a enre-gistrar discos ((hot)).

La majoria d'artistes «hots són negrasArmstrong, Hines, etc., etc. 'E1 de més lamasembla ésser Louis Armstrong, que,. joveericara, 29 anys, ha assolit un gran mom.,L'instrument que domina és la trompeta,amb la qual pot fer les variants més inte-ressants amb un mateix tema. Encomanaa l'instrument una vibració especial que faque aviat ens adonem de la seva interven -

ció.A més a més és. també especialista en

altres instruments, i encara que té una veud'un timbre poc agradable,' la té (prou cu'lti-vada per a donar als discos en què la llueix,una nota exòtica. S'ha fet cèlebre la cançó.Some of these days, enregistrada per Odeonen e] disc i65,844. També Parlofon ha re-collit diversos «blues» que s'han fet popu-]ars.

Un altre artista, potser el que segueix éhmèrits a Armstrong, és un blanc, Bix Bei-derbecke, més jove encara, 25 .anys, peròactualment malalt: També és un artista dela trompeta, però amb una inventiva gran,amb la qual improvisa les variants més di-vertidas.

Almb carts elements de l'Orquestra Wi-theman da ompler ' molts discos ))hobs, peròels milllors són els que ha enregistrat pera Odeon amb cinc artistes més, formantun conjulnt reduït, però de grans possibili-tats per al jazz uhob,. També ha escrit unfragment en forma de réverie en el qual l'es-pecial sonoritat obtinguda fa recordar lesde Ravel, Poulenc i d',altres músics fran-cesos. ,

J. G.

r .. . _

raspalls per a tots els usosarticles de neteja — objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

ADRINASMobles modernsSales d'exposicíonsTeles De Te KuObjecles per a regal

Diagonal, 4 60 .-Barcelona.- Telèfon 73963

SALA BADRINAS

Organitzacîõ Merli

g -. .., . MIR'\DDR

ANUNCIANTS.11!Una moderníssima organització completa en publicitat

J'ei ^i.e dbuíxos aniniatsmudes isonores -patent Horn. 121288 - aplicades al

servei de la t ècníca publicitària, us l'ofereix:

Vostres procÏ.nctes poden ésser propagats arno èxit segur pertota 1a Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en cíufafs í poblacionsde categoría

BARCELONA: roDtaoeIIa,l0, I. `, 2. -Ta1,16606 Avîoguða Menendez Pelayo, 85, l: MADRID

Socîetat Espanyola de Carburs Metal'IicsCorreusi Apartat 190 BARCELONATeleg.; "Carburos" Mallorca, 232

Telèfon 73ot3

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 a/e DE PETRESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILLN DISSOLT, Fàbri-quesa Barcelona, Madrid, València i Còrdova:: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defi1s i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDÜS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMLTRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

Suscriviu =vos a IlJIIRAD ORPelaí, 62. = BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

ElSr .....................................................................................__............................................................

que viu a ........................................................................................................................................................

carrer ......................................................_.. n,°............ es subscriu a MIRADORnel preu ficat de 2`50 pies. Trimestre,

:.......................__... de..............................._...._........_.......de 193......, Signatura,

AIGUADE ROCALLAURANM[S nicl oa M hnSi vosEè pat eix d'A1buminúria,Liftasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrífis crònica, es curarà ra=dicalmenE ambAIGUA DE ROCALLAURAS'expèn en ampolles de litre i migI en garrafons de vuit liiresDlstrlbuldors generalaFORTUNY, S. A.Correr Hospital, 32 I Salmeron, 133

EL .LLEO FERIT-No he estat jo ! Es aquest el que hatirat ! (Ric et Rac, París)l ,uv, ,,•'f )•_ I t_,1

is —fi^Í ^i^IIJÍ^II^^t^iÍllll^, ^ ^Dyc,. '-,n_- ^YxIpY ¡

—Ja pots treure el dit de la canonada.—(rácies a 1) ii ! Que ja ha arribat ellampista?—No, per(') s'ha calat foe a la casa.(London Opinion, Londres)

%/

$j ‚;t !iQué ha passat? —El teu pare i jo ens anem a divorciar,—Algú ha perdtit un bitllet de cinquanta Amb qui et vols quedar, amb el .papá o ^amarcs. mamà?—I tu ano el 'busques?—A veure, qui de vosaltres es queda amd—Fuig, home! Ja Ii tinc el peu a.sobre. j 'auto?(Der ri'ahre Jacob. Berlín) i (Ric et Rac, París)

Anuncieu a MIRADOR

j, ¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditadesGRAGEES PJEHCIA1S DEL DR. SOIVREque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeurasteniaImpotencia (en totes les seves manifestacions),r mal de cap, cansament mental, perdua dememòria, vertígens, fadiga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,papitacions, histerisme í trastorns nerviosos en general de les dones ttots els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotamentnervios.Les Gragees potencials del Dr. Soívré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'laitot elsístema nerviós, regenerantel vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; Indicades especialment allesgotats en la seva loventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant tísicscorn morals o intellectuals, esportistes, homes de ciència, financiers, artistes, comerciants, industrials,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencials del Dr. Soivré, tots els esfourços oexeercícis fàcilment i disposant l'organisme per rependre is sovint i amb el màxim resultat, arribant a I'ex•trema vellesa I sense violentar l'organisme. amb energies pròpies de la loventut.Basta pendre un f lascó per convèncer-se'nVenda a 5`50 ptes, flascó, en totes las principals farmàcies d'Espaoya, Portugal i AmèricaNOTA. –Dirigint -se i trametent o's5 qtrs. en' segells de correu per al franqueig a Oficines LaboratorioSòkatarg, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratia un ¡libre exp!icatiu sobre l'origen, desearotllamentI fraclament d'aguestes malalties.

AAAASSUMPTES FISCALS I ADMINISTRATIUS

LS OVr- "^C:.l ll IICJp W V lil(' c lOn ó a . o ó C^lll ^15^^u II^

,^?