Preus de referència d’edificació, de seguretat i salut ... · Elements Simples i Elements...

amb

el s

upor

t de:

Preus de referència d’edifi cació,de seguretat i salut, assaigs de control de qualitat i despesesindirectes

20082008200820082008200820082008

CO

NS

ELL

DE

CO

L·LE

GIS

D’A

PAR

ALL

EFO

RS

I A

RQ

UIT

EC

TES

TÈ

CN

ICS

DE

CAT

ALU

NYA

��

��

�� !��"��#��

��$%%&��"��#

��'��(�� )��!��"��'��*#

+��)��,��*��"��- ��"��."#�/0-��'��.��#

��-�� 1��!��)��-!��

��$*��)!�"��

��/*#

2��.�� !��!'��)!�"��

��3*#��."��4�.��!��4��!��5��6��7��"��8��98��:��#

�� !��;��7��-�+��!��#��$%%&>��$?%#%%%��#

6��#

C M Y CM MY CY CMY K

��

��

��

��

��

��

!�"��"��# $


Haz tu proyecto “on-line”en www.texsa.com

La forma más rápida y sencillade realizar la memoria constructiva de la cubierta

TEXSA, S.A.BARCELONAC/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí - 08755 CastellbisbalTel. (+34) 93 635 14 00 - Fax (+34) 93 635 14 80

MADRIDPolígono Llanos de Jerez, 1 - 28820 CosladaTel. (+34) 91 669 38 70 - Fax (+34) 91 669 52 13

www.texsa.com

Memoriadescriptiva delsistema

Precios descompuestosde la solución

Sin necesidad de registrarte

Acceso instantáneo a lasolución

Toda la documentaciónabierta y en formatoeditable

En concordancia con elnuevo Código Técnico dela Edificación (CTE) y elmarcado CE

Precios descompuestos dela solución en formato Excel

Planos de CAD,compatibles con AutoCady Catia

Fichas técnicas de losproductos en formatoWord.

Integra sistemas deimpermeabilización,aislamiento térmico yacústico

Fichas de los productos

Detalles(archivos Autocad)

Pliego de condicionestécnicas

Plan Mantenimiento

* Para más información, soluciones especiales o solicitud de muestrascontacte con el Departamento Técnico: Tel. 901 11 66 12

ASEN

SIO

COM

UN

ICAC

IÓ V

ISUA

L

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��


Cre

ativ

idad

: B

&S

F

oto

s: W

enze

l

El Centro de atención para enfermos de Alzheimer ubicado en Madrid nacecomo una obra de uso multidisciplinar con el objetivo de crear un modelo exportable

a otras comunidades. Proyectado en

horizontal, el edificio consta de un

gran número de volúmenes bajos

unidos por un eje dorsal que hace

de nexo entre la zona pública y la

residencial. En estos módulos se han

instalado ventanas Saphir FXi,

adaptadas perfectamente al proyecto

gracias a su gran versatilidad, y

ventanas fijas y practicables de una

hoja de la serie Unicity, con un perfil

de aluminio visto de apenas 55 mm.

Technal con Lamela Arquitectos

Obra: Centro nacional de Alzheimer

Arquitectos: Estudio Lamela Arquitectos

Promotor: Fundación Reina Sofía

Carpintería de aluminio: Technal

Tel. 902 22 23 23 www.technal.es

[email protected]

Industriales: Ferrygas Tel. 925 77 11 77

y Cerrajería Teófilo Tel. 913 52 39 14

Soluciones utilizadas: ventanas practicables

Saphir FXi y Unicity

Pasión por la arquitectura

sólo 55 mm de perfilvisto desde el exterior

SECCIÓNHORIZONTALUNICITY

TECHNAL® es una marca de Hydro Building Systems

Technal es socio protector del

www.vitrocristalglass.com

TORRE SACYR I ATRIUM OEIRAS I BERNA I CIUTAT FINANCIERA BSCH I CENTRE EMPRESARIAL ALCOR I DISTRICTE C TELEFONICA I DETINSA I ALBASANZ

BILMA I CODESA I FLEX I GARRIGUES I MARTINEZ VILLERGAS I VALCARCEL QUARANTA I PP3 I REALIA I T4 AEROPORT DE BARAJAS I EL CORTE INGLES

ENDESA I FUNDACIO AMANCIO ORTEGA I ABBA SANTS I CAMP DE MAR I CAPITAL I GUADALPIN I NH FUENLABRADA I INVERSIETE I L’OCEANOGRAFIC

LEVITT I LUCA DE TENA I MAS BLAU I MERRIMACK I METROSUR GETAFE CENTRAL I MUSEU REINA SOFIA I NEXUS II I AC FORUM I PALACIO DE LOS

DEPORTES I SAN AGUSTIN I SANITARIS GALA I TEATRE DE BRAGANÇA I TERRA I TORRE CRISTAL I HOTEL BARCELO I GARENA PLAZA I TORRE VITALICIO

Districte C - Telefónica (Madrid)

La Companya del Vidre

��

��

��

��

��

�� !�

�� "��"��#��$��%�

��

��

��!��&��'(()��*��+,)-).-,)/0-(.,-'�!��$��1�23��45��6��4�&��-/0'.7-'((,

��&��!�� $��8�� 9��&�� !��:��8��

;��5��

7

ÍNDEX GENERAL

INTRODUCCIÓ

Presentació 9

Contingut 12

Criteris i condicions 14

Annex 1. Confecció del pressupost 16

Annex 2. Coeficients de preus en funció del volum d’obra 21

Annex 3. Estudi de seguretat i salut i pla de seguretat i salut 22

Annex 4. Revisió de preus 24

Annex 5. Quadre per al càlcul del preu de la mà d’obra 28

Annex 6. Dades mediambientals 30

Annex 7. Suport informàtic 31

PREUS DE REFERÈNCIA

Elements Simples i Elements Compostos 33

Partides d’obra d’Edificació 139

Conjunts de partides d’obra d’Edificació 653

Partides d’obra de Seguretat i Salut 709

Partides d’obra de Despeses Indirectes 767

Assaigs de Control de Qualitat 779

ANNEXOS

Pressupostos tipus 807

Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col·laboradors 815

Directori d’empreses col·laboradores i anunciants 833

Directori de laboratoris per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya 847

9

PRESENTACIÓ

Aquests Preus de referència d’edificació, seguretat i salut, despeses indirectes i assaigs de control de qualitat, recullen una selecció d’elements extrets del banc Bedec i es complementen amb la resta de volums de la mateixa col·lecció: Preus de referència d’urbanització, Preus de referència d’enginyeria civil i Preus de referència de rehabilitació i restauració.

La totalitat de la informació del banc Bedec, de 300.000 elements, es publica al CD-Rom Bedec PR/PCT 2008 i es pot consultar a la metaBase (www.itec.cat) on periòdicament es realitzen actualitzacions dels preus (vegeu l’annex Suport informàtic).

Els preus de referència d’edificació contenen partides d’obra amb descripció, unitat i criteri d’amidament i els preus de cost directe, cost d’execució material i cost d’execució per a contracte per a Barcelona,Girona, Lleida i Tarragona, obtinguts d’acord amb els criteris que s’exposen en l’annex Confecció del pressupost d’aquesta introducció.

De cada família es mostra la justificació de preus de la primera partida d’obra, com també les dadesmediambientals de residus d’obra i d’embalatge, cost energètic i d’emissió de CO2 a l’atmosfera. Els criteris emprats per al càlcul de dades mediambientals es troben a l’annex Dades mediambientals. La justificació de preus i les dades mediambientals de la resta d’elements del llibre es poden consultar directament a la web de l’ITeC.

Les partides d’obra i esmenes que s’han incorporat en aquesta 25ª edició es citen segons el compliment del CTE vigent que ja es va iniciar a l’edició 2007 (amb l’incorporació dels DB-HE, DB-SI i DB-SU):

DB-SE AE (accions en l’edificació), que deroga la norma NBE-AE-88, unifica les unitats de mesura de forçes i càrregues (kN, kN/m, kN/m2), massa (kg), longitud (m, mm), tensions (N/mm2, kN/m2) i moments (kN m), de manera que s’han modificat totes les definicions dels elements afectats i s’han tret les unitats tipus kp, kp/cm2, N/m2, t.

DB-SE C (fonaments) ha implicat l’adaptació de les denominacions dels pilotis al DB traient les referències CPI de les NTE (E3E5, E3EE); altes i baixes per adaptar els formigons dels pilotis i de les pantalles al DB en funció de la possible presència d’aigua en el subsòl i l’alta de formigons a pilotis i pantalles amb dossificacions i ciments que no tenien (E325, E3G5, E3GZ); i la baixa de les partides d’obra de formigó de neteja amb gruix inferior a 10 cm (E3Z1).

DB-SE A (acer), que deroga la norma NBE-EA-95, afecta a les estructures d’acer (E44) amb la baixade totes les partides d’obra amb manipulació “treballada a obra” i l’alta de les “col·locacions a obra amb cargols” i la “col·locació a obra amb soldadura i cargols; i canvis de designació de l’acer en perfils laminats en calent segons UNE-EN 10025-2, acer en perfils foradats laminats en calent segons UNE-EN 10210-1, acer en perfils foradats conformats en fred segons UNE-EN 10219-1, acer en perfils conformats en fred segons UNE-EN 10025-2.

DB-SE F (fàbrica), que deroga la norma NBE-FL-90, afecta a les parets estructurals i a les suportades (E4E, E4F, E4H, E4J, 1612, E612, E614, E615). A les parets estructurals s’ha adequat la definició en funció de la resistència a la compresió dels components i de la paret i segons UNE-EN 771; i amb altes i esmenes per tal que les partides d’obra siguin les que diu el DB pels ambients i especificant el tipus de ciment.

DB-SE M (fusta) afecta a les estuctures de fusta (E43), amb l’adaptació dels tipus de fusta a les categories establertes pel DB i afegint el grau de protecció en funció del tractament que es fa a les fustes; i amb altes i baixes per desdoblar les fustes tractades amb insecticida-fungicida.

DB-HS 1 (protecció front la humitat), que deroga la norma NBE-QB-90, amb altes de formigó hidròfug per a murs de contenció i pantalles segons la condició C1 de l'apartat murs (E325, E3E5, E3G5); morter fet a obra amb additiu hidròfug per a façanes (E4E2, E4F1, E4F2, E4J2); cobertes planes amb les capes necessàries requerides pel DB (1511, 1512, 1513); formigó hidròfug per a soleres segons la condició C1 de l'apartat sols (E936); drenatge de fonaments segons la condició D1+D3 de l'apartat murs (1D5A, ED5A); impermeabilització interior de mur amb sistema parcialment estanc segons la condició D4+V1 de l'apartat murs (1D5G, ED5Z); làmines drenants amb fixacions mecàniques segons la condició D1 de l'apartat murs (ED5L); impermeabilització de mur de contenció per respondre a la impermeabilització exterior amb presència d'aigua baixa de l'apartat murs (1795, ED5Z); la revisió dels additius segons UNE-EN 934-2:2000 i UNE-EN 934-3:2004; impermeabilitzacions amb productes líquids segons la condició I1 i I2 de l'apartat murs (E785, E787); geotèxtils adaptats a les denominacions dels productes (E7B1, E7B4, E7BC); i la baixa de les impermeabilitzacions amb làmines de polietilè amb nòduls (E791).

10

DB-HS 2 (recollida i evacuació de residus), sense afectacions ja que els elements existents donen resposta a les solucions habituals.

DB-HS 3 (calitat de l’aire interior), amb les altes d'airejadors d'admissió col·locats en fusteria i d'airejadors d'admissió col·locats en tancament (EEP1); airejadors de pas (EEP2); boques d'extracció i silenciadors acústics per a ventilació mecànica (EEP3); aspiradors híbrids (EEPA); aspiradors mecànics (EEPB); i altes i baixes de conductes de ventilació tipus shunt, de ceràmica i de morter de ciment col·locats amb morter de ciment 1:6 d'acord amb les especificacions del DB (EDN3, EDN7).

DB-HS 4 (suministre d’aigua), que deroga la norma NBI de instalaciones interiores de suministro de agua de 9-12-1975, amb la revisió i ampliació dels tubs de coure semidur i recuit segons UNE-EN 1057 (EF52, EF53); tubs de PVC a pressió segons UNE-EN 1452-2 (EFA1); tubs de polietilè de densitat alta i de densitat mitjana segons UNE-EN 12201-2 (EFB1, EFB2); tubs de polietilè reticulat segons UNE-EN ISO 15875-2 (EFB4); tubs de polietilè multicapa segons UNE 53961:2002 EX i UNE 53960:2002 EX (EFB9); tubs de polipropilè a pressió segons UNE-EN ISO 15874-2 (EFC1); tubs de polibutilè a pressió segons UNE-EN ISO 15876-2 (EFF1); accessoris de muntatge demanats pel DB (EFM2); contadors electrònics d’aigua freda i calenta, i amb elements per a centralització de lectures de comptadors d'aigua (EJM1); vàlvules reductores de pressió (EN74); vàlvules antiretorn (EN84).

DB-HS 5 (evacuació d’aigües), amb les altes de conductes de ventilació amb tubs de PVC i amb tubs de polipropilè (ED15); vàlvules equilibradores de pressió per a desguassos segons UNE-EN 12380 (ED1V); pericons prefabricats de formigó (ED35); claveguerons amb tub de formigó en massa segons UNE-EN 1916 (ED77); els pericons s’adapten a les especificacions del DB i es donen d’alta els pericons amb paret de maó massís (ED35, EDB1, EDD1); alta de claveguerons soterrats amb tubs de PVC per a sanejament amb pressió segons UNE-EN 1456-1 i per a sanejament sense pressió segons UNE-EN1401-1 (ED7F); sifons amb vàlvula de ventilació segons UNE-EN 12380 (EJ33, EJ35, EJ38, EJ39); baixes de desguassos de plom (ED11) i de baixants de fibrociment (ED15) per estar en desús, i alta de desguassos amb tub de polipropilè (ED11) i de baixants de tub de polipropilè (ED15); i esmenes als claveguerons amb tubs de polipropilè segons UNE-EN 1451-1 (ED7K).

Altres partides d’obra que s’han incorporat a l’edició són l’encofrat amb tauler fenòlic per a mur de contenció i per a murs (E32D, E432); regularització de parament vertical de pantalles (E3GZ); encofrats amb bastidors metàl·lics modulars amb taulers fenòlics per a murs (E4D2); sostres amb prellosa (14LS, E4LS); coberta sandwich amb planxa d’acer (E545); coberta amb safata contínua d’alumini (E547); coberta tipus deck (E54A); elements especials per a cobertes de planxes metàl·liques (E54Z); canal exterior de secció semicircular de PVC (E5ZJ); façanes ventilades amb peces de ceràmica, amb plaques sintètiques i amb pannells compostos d’alumini (1633, 163L, 163P); aïllaments amb plaques i amb plaques resistents al foc (E7C2, E7C4, E7D5, E7DZ); revestiments per a façana ventilada (E83A, E83Q, E86A); paviments continus multicapa de resines (E9M1, E9M2); paviments de PVC (E9P1, E9P2); paviments de goma (E9P4, E9P6, E9P7); paviments de cautxú reciclat (E9P9); portes d’alumini (EAFA); retenidor electromagnètic per a porta tallafocs (EAWS); separadors de greixos i d’hidrocarburs i desarenadors (EDE4, EDE6, EDE7, EDEA); equips per al reciclatge d’aigües grises (EDE8); aspirador estàtic de morter de ciment (EDN9); xemeneies col·lectives per a edificis d’habitatges (1E41, EE41); convectors acumuladors elèctrics monofàsics (EE74); radiadors elèctrics amb fluid caloportador de tub d’acer (EE75); cables i malles calefactores (EE7A); instal·lacions solars tèrmiques (1EA1, EEA1); bombes de calor per a equips de cabal variable de refrigerant (EED5); bombes de calor partides d’expansió directa amb condensació per aire de tipus mural (EEGA) i amb condensació d’aire de sostre (EEGB); bombes de calor partides d’expansió directa horitzontal per a conducte amb condensació per aire (EEGD); central de programació per a sistemes de calefacció (EEV3); aïllament contra el foc per a tubs (EFS1); safates metàl·liques (EG2D); cables multipolars (EG31); caixes de mecanismes per a centralització de funcions (1G6T, EG61); instal·lacions solars fotovoltàiques (EGE1, EGE2); llumeneres decoratives (EH21, EH32); detectors contra incendis (EM11); sirenes (EM13); cable de comunicacions (EP43); matriu de conmutació de vídeo (EPAA); campana extractora per a ventilador a distància (EQ88).

El llibre inclou partides d’obra per a la gestió dels residus (E2R: classificació de materials sobrants a l’obra, el transport i la disposició en abocadors i centres autoritzats per a la seva valorització) de forma que se’n pugui considerar el cost d’una mínima separació selectiva en obra (atenent a la legislació vigent, haurien de ser tractats de forma diferent, si més no, els residus inerts, els no especials i els especials). Com que les terres o materials no contaminats procedents de l’excavació que han de ser reutilitzats en obres autoritzades no són considerats residus segons la legislació vigent (Decret 201/1994 i modificació), les partides que fan referència al seu transport s’exposen en un subcapítol diferent (E24). És indubtable que el tractament d’aquesta temàtica és un pas endavant per racionalitzar la gestió d’aquesta activitat i reduir costos innecessaris.

11

L’apartat de seguretat i salut, s’ha concebut per a facilitar l’estudi tant per a obres petites com per a les obres contemplades en l’RD 1627/1997, de 24 d’octubre. Conté partides de seguretat i salut, partides de protecció individual (considerades de cost auxiliar) i una relació d'altres actuacions (considerades de cost indirecte) que depenen de la grandària, procediment i durada de l'obra.

La valoració dels costos de les despeses indirectes provenen d’un treball elaborat per la Comissió tècnica del banc Bedec1. Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o a una part de l’obra.

Els assaigs de control de qualitat, permeten valorar els costos d'acord amb els criteris del projectista i els requeriments del Decret 375/88 sobre control de qualitat. Els assaigs s'identifiquen mitjançant una estructura semblant a la de les partides d'obra, però sense cap tipus de justificació desglossada, ja que es consideren com un subcontracte i serveixen per poder indicar, dins el pla de control, el preu de referència respectiu.

Les partides d’obra que s’han incorporat han estat:

Seguretat i salut, amb l’alta de claveguerons amb tub de PVC-U per a sanejament sense pressió segons DB-HS 5 (HD7F).

Assaigs de control de qualitat, amb l’alta dels assaigs de determinació del residu sec, determinació del contingut de magnesi, determinació del diòxid de carboni lliure i determinació del contingut d’amoni, totes elles d’una mostra d’aigua per pastar morters i formigons (J011).

L’annex Pressupostos tipus inclou obres totals o parcials de construcció, amb descripció, gràfic i orientació del seu cost d’execució per a contracte (PEC) amb justificació de la repercussió dels seus capítols.

Els annexos Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col·laboradors i Directorid’empreses col·laboradores i anunciants recullen el llistat de fabricants i distribuïdors de productes i maquinària de construcció que han facilitat documentació econòmica i tècnica a l’ITeC. S’inclou també el Directori de laboratoris d’assaigs per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya.

Finalment, esmentar que aquesta Introducció contempla els criteris i definicions proposats per l’Associació de redactors de bases de dades de la construcció (ARBDC), d’àmbit estatal, de la qual l’ITeC és membre fundador.

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya, els Col·legis professionals i l’ITeC.

12

CONTINGUT

El llibre dóna informació d’elements constructius, entenent per element constructiu aquell concepte que es refereix a la part física que s’integra en una obra de construcció i/o al procediment directe utilitzat per aconseguir-la:

Element simple (1)1

Cada un dels elements de mà d’obra, materials i maquinària que intervenen en la formació d’un element compost o d’una partida d’obra. Per exemple, el quilo de ciment, l’hora de lloguer d’una màquina, l’hora de paleta, el m3 de formigó comprat en una central formigonera, etc.

Element compost (2)1

Conjunt d’elements simples que, convertits en un material que es prepara i es consumeix a peu d’obra, és part integrant d’una partida d’obra. Per exemple, la confecció en obra d’1 m3 de morter de ciment, el quilo de ferro R46 ferrallat, etc.

Partida d’obra (3)1

Conjunt d’elements simples i/o compostos que configuren una unitat d’obra i que realitza un mateix grup d’especialistes. Per exemple, el m2 d’enguixat reglejat de paret, el m2 de coberta de teula ceràmica col·locada amb morter mixt, etc.

Conjunt de partides d’obra (4)1

Partida d’obra, formada per altres partides d’obra, que defineix una unitat d’obra més àmplia que la d’una partida i que és realitzada per un o diversos grups d’especialistes. Per exemple, el m de ràfec d’una coberta, el m2 de façana de dos fulls amb aïllament a la cambra d’aire, etc.

La informació per a cadascun dels elements constructius és:

Codi

Conjunt de vuit caràcters alfanumèrics, amb el significat següent:

- 1r caràcter: Indicador del tipus d'element. Podem trobar els següents: A: mà d'obra. B: materials. C: maquinària. D: element compost. E, F, G, H, I, J i K: partides d'obra nova d'edificació, d'urbanització i enginyeria civil, de seguretat i salut, de despeses indirectes, d'assaigs de control de qualitat i de rehabilitació-restauració, respectivament. 1, 2, 3, 4 i 7: conjunts de partides d’obra nova d'edificació, d'urbanització i enginyeria civil, de rehabilitació-restauració i de despeses indirectes, respectivament.

- 2n caràcter: Indicador de capítol.

- 3r caràcter: Indicador de subcapítol.

- 4t caràcter: Indicador de família.

- 5è,6è,7è i 8è: Diferenciadors dels elements d'una mateixa família.

Definició

Descripció estructurada de les propietats que concreten la informació de forma, material, funció i cost d’un element d’acord amb les especificacions del seu corresponent plec de condicions tècniques.

1 Anomenats per l’ARBDC com: (1) Element bàsic; (2) Element auxiliar; (3) Element unitari; (4) Element complex.

13

Nivells de classificació emprats a les definicions:

- Preu econòmic, normal, alt i superior:

Nivell de classificació de materials amb característiques objectives idèntiques (propietats físiques, químiques, funcionals, etc.), però que, per consideracions subjectives (política de vendes, disseny, color de moda, propaganda, etc.), tenen un preu unitari diferent.

Com que tots els preus d'un mateix material tenen les mateixes propietats objectives, el seu plec de condicions tècniques ITeC serà també igual.

- Qualitat 1, 2 i 3:

Nivell de classificació de diferents materials segons les seves característiques objectives, definides al plec de condicions tècniques de l'ITeC.

S'agrupen a l'índex 1 tots els materials que configuren el plec de condicions més restrictiu, que normalment, però no necessàriament, és el grup de valor econòmic més elevat, i al 3 els materials amb plec de condicions menys restrictiu que, generalment, però no sempre, coincideix amb els materials de valor econòmic més baix.

Aquesta definició de qualitat s'aplica a aquells materials dels quals és difícil establir un plec de condicions. Als tancaments secundaris (finestres i balconeres) la qualitat es relaciona amb el valor del sumatori dels índexos de classificació resultant dels assaigs de permeabilitat a l'aire, estanquitat a l'aigua i resistència al vent que es defineixen al corresponent plec de condicions.

- Classe:

Nivells de classificació extrets de les normatives.

Composició

Per als elements compostos, partides d’obra i conjunts de partides d’obra, es refereix als components que formen l’element, amb el seu codi, unitat d’amidament, definició, rendiment i preu.

Preu

Cost unitari d’un element constructiu.

Les unitats d’amidament utilitzades per als preus estan d’acord amb el Sistema Internacional d’unitats adoptat per la Confederación general de pesas y medidas, vigent a la Unió Europea (RD 1317/1989, de 27 d’octubre, modificat pel RD 1737/1997, de 20 de novembre):

a àrea kg quilogram

cm2 centímetre quadrat km quilòmetre

cm3 centímetre cúbic l litre

d dia m metre

dm3 decímetre cúbic m2 metre quadrat

h hora m3 metre cúbic

ha hectàrea t tona

Per similitud amb aquest RD, s’adopten també les unitats següents:

u unitat mu mil unitats

cu cent unitats mes mes

L’apartat Unitat i criteri d’amidament, que s’obté del plec de condicions tècniques associat de l’ITeC i que ha estat revisat i validat per la Comissió tècnica del banc Bedec1, inclou abreviatures que tenen el significat següent: DF direcció facultativa, DT documentació de projecte i PO partida d’obra.

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya, els Col·legis professionals i l’ITeC.

14

CRITERIS I CONDICIONS

Aquest llibre conté preus de referència. Per referència entenem que els preus de cadascun dels elements del llibre han de ser entesos com a referent per obtenir els preus dels elements de les obres que no s’ajusten en algun dels seus aspectes a la denominada “obra de referència” que més endavant es defineix.

L’augment o disminució del volum de l’obra pot afectar el preu del material. Els rendiments també es veuen afectats pel volum de l’obra (temps) i, principalment, per les condicions d’execució (dificultat).

Aquestes i d’altres consideracions fan que el preu que es dóna a cadascuna de les partides d’obra del llibre només sigui, aproximadament, el que correspon a l’“obra de referència” i que les diferències entre els valors obtinguts amb aquest banc de preus de referència i els observats posteriorment de la realitat poden ser notables en qualsevol sentit.

Així doncs, per trobar el preu idoni cal prendre’n el de referència i ajustar-ne, si escau, els preus, els rendiments i les despeses auxiliars, tenint en compte, a més, les despeses indirectes que conformaran el cost total de la partida d’obra (tornarem més endavant sobre aquest punt).

Els criteris i condicions que s’han considerat són:

Obra de referència

Edifici d’habitatges, urbà, de nova planta, d’aproximadament 2.500 m2 construïts i amb un procés constructiu normal, no conflictiu (vegeu l’annex Coeficients de preus en funció del volum d’obra).

Preu de la mà d'obra

El preu de la mà d'obra de Barcelona és el resultat d’incrementar el conveni col·lectiu provincial en un 3,5% com a estimació d’augment per al 2008. Respecte als Llibres de preus de 2007, l’increment real, després de regularitzar l’estimació provisional de l’any 2007 és d’un 4,72%. A l’annex Quadreper al càlcul del preu de la mà d’obra es detalla l’obtenció del preu per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

A la taula de preus de la mà d’obra s’indica, per a la província de Barcelona, el cost de la mà d’obra fixa de plantilla facilitada per la Cambra oficial de contractistes d’obres de Catalunya (CCOC), que correspon a la mitjana obtinguda a partir de l’enquesta entre empreses efectuada per aquesta associació, incrementada amb l'estimació d'augment per al 2008.

Les diferències entre aquests imports i els de conveni són degudes, entre d’altres, als següents conceptes:

Estructura contractual de l’empresa pel que fa al personal fix (plantilla i obra) i temporal.

Mitjana d'anys d'antiguitat del personal fix de plantilla de l’empresa.

Import del plus voluntari.

Transport del personal a l’obra, roba de treball, eines, etc.

Preu del material

El preu del material es considera col·locat a peu d'obra; per tant, inclou la manipulació, l'embalatge, el transport i la descàrrega, així com els possibles descomptes. El preu s'obté dels fabricants, subministradors i instal·ladors; correspon a les tarifes vigents a novembre de 2007, sense IVA i amb pagament a 30 dies. Els preus dels assaigs de control de qualitat han estat facilitats per l’Associació de laboratoris acreditats de Catalunya –ALAC.

15

Preu de la maquinària

El preu de la maquinària comprèn el preu de lloguer, el preu de personal manipulador, combustible, petit material i el d’altres elements necessaris per al seu funcionament, conservació i amortització, així com els possibles descomptes. El preu s’obté d’empreses de lloguer de maquinària; correspon a les tarifes vigents a novembre de 2007, sense IVA i amb pagament a 30 dies.

Rendiments

Valors mitjans obtinguts de la pràctica habitual i de consultes amb aplicadors, corresponents al tipus d’obra de referència. Inclouen, si és el cas, els retalls i minves de material derivades de l'execució de la unitat de l'obra, així com el nombre de recursos de la mà d'obra expressats de forma unitària.

Preu de l’element compost

El preu de l’element compost és la suma dels preus dels seus components: mà d’obra, materials, maquinària i despeses auxiliars (de les quals es parla a l’annex Confecció del pressupost).

Preu de la partida d’obra

El preu de la partida d’obra és la suma dels preus dels seus components: mà d’obra, materials, maquinària, elements compostos i despeses auxiliars.

Preu del conjunt de partides d’obra

El preu del conjunt de partides d’obra és la suma dels preus de les partides d’obra que el componen1.

CD, PEM i PEC

Per a cada partida d’obra i conjunt de partides d’obra es mostren tres preus: CD, PEM i PEC.

Com s’ha indicat anteriorment, el cost directe (CD) és el que s’obté de la suma dels preus dels seus components.

Segons l’article 67 RD 982/1987, de 5 de juny, BOE 181, el preu de la partida d’obra i del conjunt de partides d’obra que s’inclou en un pressupost d’execució material (PEM) ha de ser el que s’anomena preu (cost) directe que ha d’incloure a més de les despeses de cost directe, les despeses indirectes (de les quals es parla a l’annex Confecció del pressupost).

Al llibre s’inclou un tercer preu de referència que correspon al pressupost d’execució per a contractar (PEC), sense IVA, que afegeix al preu anterior les despeses generals d’empresa i el benefici industrial (dels quals es parla a l’annex Confecció del pressupost).

1 L’ARBDC també admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos.

16

Annex 1. CONFECCIÓ DEL PRESSUPOST

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL (PEM)

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, el pressupost d'execució material és “el resultat obtingut de la suma dels productes del nombre de cada partida d’obra pel seu preu unitari i de les partides alçades”.

Resum per capítols: - Preliminars d'obra ___________________ - Moviment de terres __________________ - Fonaments ________________________ - Etc. ______________________________ - Estudi de seguretat i salut ____________

________________ Pressupost d’execució material (PEM) 1.640.425,70 €

S’entén per partida d’obra el conjunt de recursos necessaris per construir un tot indivisible que queda integrat en una obra i que constitueix la part més petita en què l’obra es considera dividida en un pressupost, de manera que és susceptible de ser amidada i certificada com a partida d’obra. S’entén per amidament la determinació de les quantitats de cada partida d’obra.

Segons l’article 67 RD 982/1987, de 5 de juny, BOE 181, el preu de la partida d’obra i del conjunt de partides d’obra que s’inclou en un pressupost d’execució material (PEM) ha de ser el que s’anomena preu directe (cost directe) que ha d’incloure a més de les despeses de mà d’obra, materials, amortització i conservació de maquinària i despeses auxiliars, les despeses indirectes.

Despeses directes d’obra

Segons la redacció de l'art. 67 del Reglament general de contractació de l’Estat (RD 982/87 de 5 de juny, BOE núm. 181), es considera que l'IVA no està inclòs en cap tipus de despesa.

Formen part de les despeses directes d'obra:

La mà d'obra, amb els plus, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a paleta.

Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que resten integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per executar-la, com: B0511302 Ciment pòrtland CEM I 32,5 N, a granel.

La repercussió de l’import de ruptures i minves produïdes durant el transport intern i la realització de les unitats d’obra s’inclou com a increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.

Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal·lacions, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

Despeses auxiliars1

A la clàusula 51, "Precios", del Pliego de cláusulas administrativas generales para la contratación del Estado, s'indica que tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a l'acabat correcte de qualsevol unitat d'obra es consideren inclosos en el preu de la unitat, encara que no estiguin especificats en la descomposició o descripció dels preus.

Així doncs, no es poden repercutir despeses auxiliars als conjunts de partides d’obra, perquè ja han estat contemplades dins l’import de les partides d’obra que els componen2. De igual manera, a les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos que les formen.

El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de la unitat d’obra i del seu amidament.

1 L’ARBDC les anomena “despeses directes complementàries”. 2 Com que l’ARBDC admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos, en aquests casos s’admet repercutir-hi despeses auxiliars.

17

A títol d'exemple s'engloben dins de les despeses auxiliars: Bastida per a la realització de l’obra vista, eines petites estrictament necessàries per fer la unitat d'obra (màquina de perforar, regle, etc.); neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra; trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra; lloguer de petita maquinària, etc.

L’aplicació de les despeses auxiliars serà com a percentatge (%) sobre el total de la mà d'obra1.

També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que comprenen les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra quan està adjudicada a un contractista general i es preveu que algunes parts es subcontractaran a d’altres empreses. L’aplicació serà en forma de percentatge (%) sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.

Exemple de càlcul d’una despesa auxiliar :

1. Dades inicials de la partida : E612258K Paret de tancament recolzada de gruix 14 cm, de maó massís d’elaboració manual, HD, categoria I,

segons norma UNE-EN 771-1, de 290x140x50 mm, de resistència a compressió 30 N/mm2, d’una cara vista, col·locat amb morter mixt 1:2:10 amb ciment CEM II

Mà d’obra: A0122000 Oficial 1a paleta 1,46 h x 21,990 = 32,01744A0140000 Manobre 0,73 h x 18,390 = 13,42470

Total mà d’obra 45,44214Materials: B0F1C252 Maó massís d’elaboració manual R-30, de 290x140x50 mm, cares vistes, categoria

I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1 59,81 u x 0,340 = 20,33472

D070A4D1 Morter mixt de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L, calç i sorra de pedra granítica amb 200 kg/m3 de ciment, amb una proporció en volum 1:2:10 i 2 N/mm2 de resistència a compressió, elaborat a l’obra amb formigonera de 165 l

0,0277 m3 x 106,594 = 2,95265

Total materials 23,28737

2. Càlcul de la despesa auxiliar : Estimació en concepte de despeses auxiliars: 39,76 € Quantitat de paret de façana: 35 m3 Cost de mà d’obra : 35 m3 x 45,44 € = 1.590,40 €

Despesa auxiliar = (39,76 / 1.590,40) x 100 = 2,5 % (sobre la mà d’obra)

3. Resultat : E612258K Paret de tancament recolzada de gruix 14 cm, de maó massís d’elaboració manual, HD, categoria I,

segons norma UNE-EN 771-1, de 290x140x50 mm, de resistència a compressió 30 N/mm2, d’una cara vista, col·locat amb morter mixt 1:2:10 amb ciment CEM II


Total mà d’obra 45,44214Despesa auxiliar 2,5% 1,13605

Materials: B0F1C252 Maó massís d’elaboració manual R-30, de 290x140x50 mm, cares vistes, categoria

I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1 59,81 u x 0,340 = 20,33472


0,0277 m3 x 106,594 = 2,95265

Total materials 23,28737 Total cost directe 69,86556

Despeses indirectes2

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o part de l’obra.

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 67, han de considerar-se les despeses indirectes següents: les despeses d’instal·lació d'oficines a peu d'obra, de comunicacions, d'edificació de magatzems, de tallers, de pavellons provisionals per a obrers, de laboratoris, etc., així com les del personal tècnic i administratiu adscrit exclusivament a l'obra i les dels imprevistos. Totes aquestes despeses, excepció d'aquelles que s’hagin valorat al pressupost en unitats d'obra o en partides alçades, s'han de xifrar en un percentatge dels costos directes, el mateix per a totes les unitats d'obra, que el tècnic autor del projecte adoptarà en cada cas segons la naturalesa de l'obra projectada, de la importància del pressupost i del termini probable d'execució.

1 L’ARBDC admet que l’aplicació del percentatge (%) pugui efectuar-se sobre el total de la unitat d’obra o bé en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas, l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a:

u. Despeses auxiliars (o despeses directes complementàries) u. Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementària) u. Material auxiliar (o material complementari) u. Maquinària auxiliar (o maquinària complementària)

2 Anomenat per l’ARBDC “despeses indirectes d’execució”.

18

Les despeses indirectes inclouen els següents conceptes (elaborat per la Comissió Bedec1):

Mà d’obra indirecta.

Personal que no intervé de forma directa en l’execució de les unitats d’obra, atès que realitza exclusivament funcions de control, organització, distribució de tasques, vigilància, etc.

Cap d’obra, ajudant d’obra, encarregat d’obra, administratiu d’obra, cap de colla, vigilant, emmagatzemador, manobre de serveis varis (personal que realitza funcions de transport interior, elevació, muntatge, retirada, neteja, etc., durant l'execució de l’obra).

Maquinària, útils i eines.

Conjunt de maquinària, útils i eines que s’utilitza per a l’execució de diverses unitats d’obra i que no és específic d’una d’elles.

Elevació: grua, incloent-hi el gruista, muntatge, desmuntatge i transport de grua, amb fonamentació, xarxa de terres i legalització, muntacàrregues i carretó elevador.

Transport: camió per a treballs generals, neteja i transport d'eines, dumpers.

Eines: pics, pales, regles.

Instal·lacions provisional.

Escomeses provisionals d’instal·lacions: energia elèctrica, aigua potable, servei de telèfon.

Xarxes d’instal·lacions de caràcter provisional, perquè es desmunten a mesura que no són necessàries. Per exemple: xarxa i quadres elèctrics, xarxa d'aigua potable, etc.

Consum d’instal·lacions: energia elèctrica, aigua potable, telèfon-fax.

Construccions provisionals i equipaments.

– Mòduls prefabricats: construccions provisionals a peu d’obra per magatzems, tallers, oficines, etc. No s’hi inclouen les instal·lacions de vestuaris o menjadors del personal quan aquestes s’integren en l’Estudi de seguretat i salut. Tampoc no s’inclouen en aquest apartat els tancaments del solar, accessos i rètols, que es desmunten o s’eliminen quan l’obra finalitza.

Equipaments: despeses generades pel funcionament de l’oficina d’obra i els magatzems, com ara consumibles (paper, fax, etc.), equips informàtics i, en general, les despeses derivades de l’administració de l’obra durant el període d’execució.

Control de qualitat.

Exemple de càlcul de les despeses indirectes d’una obra :

1. Dades generals de l'obra : Tipus: edifici de 24 habitatges de 90 m2 i 2 locals comercials de 130 m2 Durada: 10 mesos Pressupost de cost directe: 1.491.296,09 €

2. Quadre de despeses indirectes : Concepte Unitat Cost/u Durada

obra Cost total

Mà d’obra indirecta. A0100000 Cap d’obra 1 4.534,40 5 22.672,00 A0111000 Encarregat d’obra 1 3.932,80 10 39.328,00 A0101000 Administratiu d’obra 1 2.820,80 2 5.641,60 A0181000 Guarda jurat 1 3.115,2 5 15.576,00 Maquinària, útils i eines I12AG211 Grua, inclòs el gruista 1 6.433,44 4 25.733,76 I12B111C Muntacàrregues 1 1.305,48 4 5.221,92 C1501500 Camió de treballs generals (neteja...) 1 4.900,80 2 9.801,60 Instal·lacions provisionals. PAE10000 Serveis (llum, aigua...) PA 479,51 - 486,25 PAE20000 Consum de serveis (llum...) PA 798,85 - 810,07 Construccions provisionals i equipaments. PAE30000 Tancaments i barraques PA 372,40 - 377,63 PAE40000 Papereria PA 48,05 - 48,72 PAE50000 D’altres PA 8.401,08 - 8.519,10 PAE60000 Control de qualitat.

Plec de clàusules administratives generals per a la contractació d’obres de l’Estat, Clàusula 38, etc.; les despeses que es produeixin seran per compte del contractista fins a l’1%, com a màxim, del pressupost de l’obra.

14.912,96

Total despeses indirectes 149.129,61

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya, els col·legis professionals i l’ITeC.

19

3. Càlcul del coeficient corresponent a l'obra : (Despeses indirectes / Despeses directes) x 100 = (149.129,61 / 1.491.296,09) x 100 = 10,00%

4. Resultat : E612258K Paret de tancament recolzada de gruix 14 cm, de maó massís d’elaboració manual, HD, categoria I, segons

norma UNE-EN 771-1, de 290x140x50 mm, de resistència a compressió 30 N/mm2, d’una cara vista, col·locat amb morter mixt 1:2:10 amb ciment CEM II


Total mà d’obra 45,44214Despesa auxiliar 2,5% 1,13605

Materials: B0F1C252 Maó massís d’elaboració manual R-30, de 290x140x50 mm, cares vistes, categoria I,

HD, segons la norma UNE-EN 771-1 59,81 u x 0,340 = 20,33472


0,0277 m3 x 106,594 = 2,95265

Total materials 23,28737 Total cost directe 69,86556 Despesa indirecta 10% 6,98656 Total cost execució material 76,85212

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER A CONTRACTE (PEC)

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, modificat segons el RD 982/87, de 5 de juny, BOE núm. 181, el pressupost d'execució per a contracte s'obté incrementant el d'execució material en els conceptes següents:

Despeses generals d’estructura (DGE), que incideixen sobre el contracte, xifrades en els percentatges següents aplicats sobre el PEM:

– Del 13 al 17% per a obres oficials (el percentatge el fixa cada departament ministerial a la vista de les circumstàncies concurrents) en concepte de despeses generals d’empresa, despeses financeres, càrregues fiscals (IVA exclòs) i taxes de l’administració establertes legalment, que incideixin sobre el cost de les obres i altres derivats de les obligacions del contracte.

– El 6% per a obres oficials en concepte de benefici industrial (BI) del contractista.

Aquests percentatges poden ser modificats amb caràcter general per acord del govern quan, pel fet de variar els supòsits actuals, es consideri necessari.

A les obres privades els percentatges de DGE i de BI poden ser diferents dels especificats anteriorment.

L’impost sobre el valor afegit (IVA) que gravi l’execució de l’obra, que s’ha d’aplicar sobre la suma del PEM i les DGE.

Aquest impost pot variar en funció de la zona geogràfica, de manera que s’haurà d’aplicar el que correspongui; per exemple, a les Illes Canàries s’ha de contemplar l’Impost general indirecte canari (IGIC).

Pressupost d’execució material 1.640.425,70 € - Despeses generals d’empresa 13% 213.255,34 € - Benefici industrial 6% 98.425,54 €

_____________________________________________

1.952.106,58 € - IVA 16% 312.337,05 €

_____________________________________________

Pressupost d’execució per a contracte (PEC) 2.264.443,63 €

Les despeses generals d’empresa inclouen els següents conceptes:

Propis de l’empresa

Estructura: Gerència (direcció general, staff de recolzament, altres), direcció intermèdia (direcció delegada, tècnics-caps de grup, altres), administració (personal d’oficines, amortització de locals, consums corrents, amortització de mobiliari i equips, altres).

Fiscals: Sobre l’activitat econòmica, altres.

Financers: Finançament bàsic, altres avals, altres.

20

Derivats del contracte

Financers: Avals del contracte, aplaçament del pagament, retencions, pagament demorat de revisió de preus, altres.

Taxes i impostos de l’Administració: Llicència d’obres, impostos sobre construcció, ocupació de vies públiques, permisos de bastides, inspecció i vigilància, altres.

Altres derivades del contracte: Anuncis en premsa, de formalització del contracte, cartells, assaigs, policia i vigilància durant el període de garantia, altes i permisos d’instal·lacions, assegurances específiques, manteniment i conservació durant el període de garantia, altres.

PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ (PCA)

És el resultat d'afegir al pressupost d’execució per a contracte (PEC) tot allò que cal per fer l'obra i que no són partides que hagi de realitzar directament l'empresa contractada.

Pressupost d’execució per a contracte 2.264.443,63 € - Trasllat de línies elèctriques 6.715,38 € - Trasllat de línies de telèfon 283,37 € - Altes a companyies subministradores 3.147,63 € - Projecte i direcció d’obra 95.389,51 € - Altres conceptes 2.171,73 €

__________________________________________________

Pressupost per a coneixement de l'administració (PCA) 2.372.151,24 €

PRESSUPOST DE LICITACIÓ (PL)

És l’import que serveix de base per formular les ofertes econòmiques de les empreses que concorren a una licitació d’obra.

PRESSUPOST D’ADJUDICACIÓ (PA)

És l’import corresponent a la proposició econòmica de l’empresa que resulta adjudicatària de l’obra, i que pot ser coincident amb el pressupost de licitació o no.

21

Annex 2. COEFICIENTS DE PREUS EN FUNCIÓ DEL VOLUM D’OBRA

La Comissió tècnica del banc Bedec1 va elaborar un estudi per trobar uns coeficients que permetessin corregir els imports dels elements d’aquest quadre de preus de referència en funció del volum de l’obra.

Tenint en compte que el tipus d’obra de referència del quadre de preus correspon a un pressupost d’execució material (PEM) al voltant de 1,64 milions € i, per tant, amb un coeficient corrector de volum d’obra igual a 1, els coeficients recomanats per a volums diferents són:

Obres de PEM de 0,41 milions €: 1,124 per a obres d’edificació; 1,139 per a obres d’urbanització; 1,085 per a obres d’enginyeria civil.

Obres de PEM de 4,08 milions €: 0,905 per a obres d’edificació; 0,861 per a obres d’urbanització; 0,901 per a obres d’enginyeria civil.

Per a obres de PEM entremig es deduirà el coeficient proporcionalment.

Per a obres de PEM inferior a 0,41 milions € o superior a 4,08 milions € no s’ha establert cap coeficient.

Aquests coeficients no s’aplicaran en el cas d’obres de rehabilitació-restauració (que ja disposen d’uns coeficients específics), obres singulars, obres parcials (estructura de formigó...), ni en obres de gran intervenció d’un material bàsic (àrids, formigons, asfalt, ceràmica...) per estar subjectes a l’evolució del mercat en un moment donat.

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya, els col·legis professionals i l’ITeC.

22

Annex 3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT I PLA DE SEGURETAT I SALUT

Segons l’RD 1627/1997, de 24 d’octubre, l'Estudi de seguretat i salut serà d'aplicació quan:

El pressupost d’execució per contracte del projecte és igual o superior a 0,45 milions €.

La durada de l’obra sigui superior a 30 dies laborables i treballin en algun moment a l'obra més de 20 persones simultàniament.

El volum de la mà d’obra estimada, entenent que es refereix al sumatori dels dies de treball del total dels treballadors de l’obra, sigui superior a 500 dies.

En obres de túnels, galeries, conduccions subterrànies i preses.

En el cas que no es compleixi cap dels supòsits anteriors, el promotor resta obligat que s’elabori durant la fase de redacció del projecte un Estudi bàsic de seguretat i salut.

L’Estudi de seguretat i salut o l’Estudi bàsic de seguretat i salut s’incorporarà com a un capítol més del pressupost i només pot incloure partides alçades quan els elements o operacions siguin de difícil previsió.

El contractista ha de redactar un Pla de seguretat i salut que, partint de l’Estudi de seguretat i salut o de l’Estudi bàsic de seguretat i salut i sense disminuir-ne l’import total, en pot modificar la medició, qualitats i valoració en funció del propi sistema d’execució de la obra.

El Pla de seguretat i salut ha de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel coordinador de seguretat d’execució d’obra, o per la direcció facultativa en el seu defecte.

El capitol HX incorpora a títol indicatiu una relació de MAUP. MAUP és tot mitjà auxiliar dotat de protecció, que originàriament vé integrat en l'equip, màquina o sistema, de tal manera que apantalla els riscos d'abast o simultaneïtat de l'energia fora de control, els treballadors, personal aliè a l'obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d'influència, anul·lant o reduint les conseqüències d'accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicions d'utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d'ús.

Diferents conceptes de costos que s’han de tenir en compte són:

Despeses directes d'obra

Segons la redacció de l'art. 67 del Reglament general de contractació de l’Estat (RD 982/87 de 5 de juny, BOE núm. 181), es considera que l'IVA no està inclòs en cap tipus de despesa.

Formen part de les despeses directes d'obra:

La mà d'obra, amb plusos, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a. paleta.

Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que queden integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per a executar-la, com per exemple: B151ABB7 Pescant metàl·lic de forca, de 7,5 m d'alçària i de 80 x 40 x 1,5 mm de secció, per a 20 usos.

La repercussió en l’import de ruptures i minves ocasionats durant el transport intern i l’execució de les unitats d’obra s’inclou com a increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.

Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal·lacions abans esmentades, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

Despeses auxiliars 1

Són els elements que, per ells mateixos, no formen part de cap partida específica d'obra, però que són necessaris per a complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions particulars de seguretat i salut, com per exemple les proteccions individuals (casc, guants, etc.). A les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos components.

1 Anomenat per l’ARBDC com Despeses directes complementàries.

23

El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de la unitat d’obra i del seu amidament.

A títol d'exemple, i entre altres, s'engloben dins d'aquest apartat: Eines petites estrictament necessàries per a fer la unitat d'obra (màquina de perforar, regle, etc.); neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra; trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra, etc.

L’aplicació de les despeses auxiliars serà en forma de % sobre el total de la mà d'obra1.

També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que engloben les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra, quan està adjudicada a un contractista general, i es preveu que algunes parts de la mateixa es subcontractaran a altres empreses.

L’aplicació serà en forma de % sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.

Despeses indirectes 2

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que cal realitzar durant l'execució de les obres, per tal de complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions de seguretat i salut.

Algunes de les actuacions que cal dur a terme depenen totalment de les característiques de l'obra per executar: riscs potencials segons el tipus de feines per desenvolupar, etc.

Donat que el cost d'aquestes actuacions ha de repercutir en el conjunt global de l'obra, aquesta imputació s'inclou en el concepte de despeses indirectes de l'obra, sense deixar de banda la possibilitat que, en l'Estudi de seguretat i salut, i en el pla consegüent, es detallin les actuacions esmentades.

A continuació es relacionen un conjunt d'aquestes actuacions, com a referència, per tal de facilitar-ne la valoració i la imputació en el pressupost corresponent:

Inspecció periòdica del Departament tècnic de seguretat.

Vigilància permanent en l'obra per al compliment de la seguretat.

Xerrada d'acollida per a personal d'obra sobre seguretat i salut.

Formació referent a seguretat i salut per a personal d'obra.

Formació referent a primers auxilis per a personal d'obra.

Formació sobre prevenció d'accidents per a vigilant de seguretat.

Formació sanitària del socorrista d'obra.

Reconeixements mèdics per al personal d'obra.

Detecció de serveis i de conduccions metàl·liques soterrades mitjançant equip portàtil.

Comprovació d'instal·lacions de baixa tensió mitjançant equip portàtil.

Mesurament de la resistència a terra mitjançant equip portàtil.

Detecció de corrents erràtics mitjançant equip portàtil.

Detecció de nivell d'oxigen, sulfhídric, anhídrid carbònic i d'explosivitat mitjançant detector digital

Detecció de concentració de gasos mitjançant bomba manual i tubs clorimètrics.

1 L’ARBDC admet també que l’aplicació del % pugui ser sobre el total de la unitat d’obra, o bé que l’aplicació sigui en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a:

u. Despeses Auxiliars (o despeses directes complementàries) u. Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementària) u. Material auxiliar (o material complementàri) u. Maquinària auxiliar (o maquinària complementària)

2 Anomenat per l’ARBDC com a despeses indirectes d’execució.

24

Annex 4. REVISIÓ DE PREUS

Concepte

En la teoria general del dret, la concepció actual del contracte és fruit del pensament liberal que va inspirar la codificació. Un dels principis claus d'aquesta concepció és la immutabilitat del contractus lex,és a dir, que els contractes s'han de complir en els termes pactats i són immodificables. Una de les manifestacions d'aquest principi és l'execució de les obres a risc i perill del contractista: una vegada pactat un preu, aquest és immodificable, llevat de supòsits de força major (article 144 de la Ley de contratos de las administraciones públicas).

Ara bé, en tota relació contractual també juga un paper fonamental el principi de l'equivalent econòmico equilibri econòmic entre les prestacions. Si es trenca l'equilibri econòmic es perjudica el normal desenvolupament del contracte. El concepte de la revisió de preus respon a aquest principi de l'equivalent econòmic. És un concepte que ha estat recollit i desenvolupat per la legislació que regula la contractació administrativa, és a dir, aquella en què una de les parts és una administració pública (central, autonòmica o local). La revisió de preus no modifica el preu del contracte, sinó que actualitza el preu calculat pel contractista en la seva oferta quan s'executen les diferents unitats d'obra.

L’entrada en vigor de l’RD Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, de Contratos de las administraciones públicas ha suposat la regulació per llei de la revisió de preus, completada amb les disposicions contingudes al Reglament general de contractació de l’Estat, aprovat per l’RD 1098/2001, sobre revisió de preus als contractes de l’Estat i organismes autònoms, sempre que no s’oposin al que estableix l’RD Legislatiu 2/2000 pels contractes subjectes a revisió de preus segons el seu article 103.

Els plecs de clàusules administratives per als contractes d’obres hauran de detallar la fórmula o sistema de revisió aplicable, llevat d’aquells en què, mitjançant resolució motivada, s’expliciti la improcedència de la revisió de preus (article 103.3 de la Ley de contratos de las administraciones públicas).

Mètode per practicar la revisió de preus d'un contracte d'obres

La naturalesa administrativa o privada del contracte condicionaran l’aplicació del mètode de revisió.

Els contractes celebrats per les administracions públiques, per imperi de la llei, estan sotmesos a la utilització d’una fórmula polinòmica que reflecteix sintèticament l’estructura de costos de l’obra, a la qual s’apliquen uns índexos que recullen la variació de preus dels elements bàsics que defineixen aquella estructura de costos, mètode que es concreta a l’RD 1098/2001.

Cal tenir en compte dos aspectes de l’RD Legislatiu 2/2000: a la disposició transitòria segona, es modifiquen totes les fórmules de revisió amb aquests termes: “seguirán aplicándose las aprobadas (…)sin que resulte aplicable el sumando fijo (0,15) que figura en las mismas”. La mateixa disposició indica que, d’acord amb l’article 104, s’aprovaran en breu noves fórmules de revisió. D’altra banda, l’article 103, diu “La revisión de precios (…) tendrá lugar (…) cuando el contrato se hubiese ejecutado en el 20 por 100 de su importe y haya transcurrido un año desde su adjudicación”.

A la contractació privada, el ventall de possibilitats és més ampli en atenció al principi de l’autonomia de la voluntat, que permet que les parts pactin en els termes que estimin més adients. Per aquest motiu, la norma general és que s’hauria de considerar perfectament vàlid qualsevol mètode de revisió pactat entre les parts, el que permet adoptar un sistema anàleg a l’emprat als contractes públics, com ara la referència a alguna de les 48 fórmules polinòmiques de la Confederació nacional de la construcció (CNC), o bé recórrer a fórmules més simplificades, com la revisió referenciada a l’Índex de costos de construir a Catalunya (ICCC).

25

Revisió de preus d’un contracte (públic o privat) amb la utilització d’una fórmula polinòmica i dels índexos de revisió de preus

A continuació es comenten, de forma paral·lela i amb metodologia anàloga (però fent ús, en un cas, del quadre de fórmules tipus i, en l’altre, dels índexos de revisió de preus publicats per la CNC), el règim de revisió legalment establert (d’obligat compliment als contractes administratius) i el d’un contracte privat.

Mètodes de revisió

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

a) La revisió de preus ha de considerar-se a tot contracte administratiu, sigui quin sigui el seu pressupost o termini. Només prèvia resolució motivada, que haurà d’incorporar-se al plec de clàusules administratives particulars, podrà declarar-se improcedent la revisió de preus d’un contracte.

b) El plec de clàusules administratives particulars haurà d’especificar la fórmula o sistema de revisió aplicable.

c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la més adequada d'entre les 48 fórmules tipus aprovades (Decret 3650/1970 i RD 2167/1981), sense perjudici que, si cap de les fórmules no coincideix amb les característiques del contracte, se’n proposin d’especials, que hauran de ser aprovades pel consell de ministres.

d) Els índexos de revisió de preus que s’hauran d’utilitzar han d’ésser, en tot cas, els aprovats per la comissió delegada del govern per a assumptes econòmics, mensualment publicats al BOE. Aquests índexos són els següents:H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustesAl = alumini Cu = coure

e) És requisit legal per poder procedir a la revisió de preus que s’hagi executat, com a mínim, un 20% del pressupost de l'obra i, a més, que hagin transcorregut, com a mínim, 12 mesos des de l’adjudicació del contracte.

a) D’acord amb el principi de l’autonomia de la voluntat de les parts, es pot incloure una clàusula de revisió de preus a qualsevol contracte privat, amb independència de quin sigui el pressupost o el termini d’execució.

b) A partir de l’anterior principi, no existeix cap limitació quant al disseny de la fórmula de revisió.

c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la més adequada d'entre les 48 fórmules tipus elaborades per la CNC. El tècnic redactor del projecte pot proposar-ne una de diferent si les característiques de l'obra no s'ajusten a cap de les 48 existents.

d) Els índexos de revisió de preus per utilitzar són publicats per la CNC. Aquests índexos són els següents: H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustes Al = alumini Cu = coure

e) Normalment no s'inclou una clàusula que deixi sense revisió una part del pressupost, perquè es trencaria la lògica interna del mètode.

Estructura de les fórmules polinòmiques


Genèricament, les fórmules polinòmiques de revisió de preus dels contractes d'obres públics i privats tenen l'estructura següent:

...CoCtc

EoEtb

HoHtaKt

IPCoIPCtq...

CoCtc

EoEtb

HoHtaKt

Kt = coeficient de revisió resultant del càlcul i corresponent al mes t en què s'han executat les obres incloses en una certificació.a, b, c, etc. = coeficients que expressen els tants per u dels elements bàsics que integren el cost d’un tipus d’obra. El coeficient fix (q=0,15) desapareix de les fórmules (Disposició transitòria 2a de l’RD Legislatiu 2/2000).

q = part del cost de l'obra subjecte a revisió, d'acord amb l’Índex de Preus al Consum i que equival a les despeses generals de l'obra, inclòs el benefici industrial.

Exemple: fórmula tipus núm. 21. Edificis d’estructura metàl·lica i pressupost d’instal·lacions superior al 20% del pressupost total.

MoMt05,0

CroCrt07,0

SoSt23,0

CoCt06,0

EoEt11,0

HoHt33,0Kt

IPCoIPCt15,0

MoMt03,0

CroCrt09,0

SoSt13,0

CoCt07,0

EoEt12,0

HoHt41,0Kt

Les diferències entre els coeficients d'una fórmula i l'altra són degudes a la diferent data d'elaboració (1970 per a les oficials,1989 per a les fórmules de la CNC). L'actualització més recent de les fórmules de la CNC assegura una més gran concordança amb la realitat del cost de l'obra.

26

Exemple del càlcul d'una revisió de preus1 :

1. Dades generals de l'obra :

Edifici d'estructura metàl·lica i pressupost d’instal·lacions superior al 20% del total Fórmula per utilitzar: la núm. 21 Data d'oferta: desembre 2002 Data de la certificació per revisar: desembre 2003 Import de la certificació per revisar: 60.000 €

2. Índex que cal utilitzar per al càlcul :

Índexos oficials Moment 0 Moment t Índexos CNC Moment 0 Moment t Des 02 Des 03 Des 02 Des 03 Mà d'obra (H) 314,07 321,33 Mà d'obra (H) 154,77 165,29 Energia (E) 1907,9 1804,7 Energia (E) 151,63 143,43 Ciment (C) 1342,9 1318,4 Ciment (C) 137,33 140,29 Siderúrgics (S) 709,8 716,2 Siderúrgics (S) 134,88 140,58 Mat. ceràmics (Cr) 1218,1 1223,8 Mat. ceràmics (Cr) 132,39 145,93 Fustes (M) 1505,8 1513,4 Fustes (M) 127,85 127,88 IPC 139,35 142,35

3. Desenvolupament del càlcul :


(321,33 / 314,07) x 0,33 = 0,3376 Ht / H0 (165,29 /154,77) x 0,41 = 0,4379(1804,7 / 1907,9) x 0,11 = 0,1040 Et / E0 (143,43 / 151,63) x 0,12 = 0,1135(1318,4 / 1342,9) x 0,06 = 0,059 Ct / C0 (140,29 / 137,33) x 0,07 = 0,0715(716,2 / 709,8) x 0,23 = 0,2321 St / S0 (140,58 / 134,88) x 0,13 = 0,1355(1223,8 / 1218,1) x 0,07 = 0,0703 Crt / Cr0 (145,93 / 132,89) x 0,03 = 0,0331(1513,4 / 1505,8) x 0,05 = 0,0503 Mt / M0 (127,88 / 127,85) x 0,09 = 0,0900 IPCt / IPC0 (142,35 / 139,35) x 0,15 = 0,1532

0,8532 Kt 1,0347

4. Aplicació del coeficient Kt :

60.000 Import Certificació 60.000 x 0,8532 Coeficient de revisió (Kt) per aplicar x 1,0347 ________ _______

51.192 Import Certificació revisada 62.082 528 Import revisió 3.150

+ 0,88% Percentatge de revisió de preus que se'n dedueix +5,25%

Els índexs oficials són únics per a tot l'Estat i reflecteixen el 85% de la variació mensual de l'IPC. Els índexs de la CNC es publiquen a la web de la Confederación nacional de la construcción (www.cnc.es).

Revisió de preus d'un contracte privat referit a Índex de costos de construir a Catalunya (ICCC)

L'autonomia de la voluntat de les parts, principi cabdal del dret privat, obre el contracte a qualsevol mètode de revisió de preus, sense cap limitació quant a la definició del mètode de revisió.

Partint d'aquesta premissa, una de les opcions que s’ha de considerar per la simplicitat d'aplicació és l'ICCC, que presenta diferents modalitats en funció de les característiques de l'obra: edificació, obra civil i total construcció.

El preu del contracte es revisarà mensualment, aplicant a l'import de cada certificació d'obres les variacions percentuals (positives o negatives) que experimenti l'ICCC (els índexos ICCC es publiquen a www.ccoc.es, la web de la Cambra oficial de contractistes d’obres de Catalunya). Aquestes variacions resulten de dividir l'índex corresponent al mes d'execució dels treballs relacionats a la certificació per l'índex corresponent al mes al qual l'adjudicatari va presentar la seva oferta, de conformitat amb la següent fórmula:

[(In / I0) x 100] - 100 = percentatge de variació (positiu o negatiu)

essent In: Índex del mes en què es van executar els treballs I0: Índex del mes de presentació de l'oferta

1 Exemple que serveix per a descriure el mètode de càlcul però que cal corregir amb les dades i índexos que corresponguin a una obra concreta.

27

Exemple de càlcul d'una revisió de preus1 :

1. Dades generals de l’obra :

Data de l'oferta: desembre 2002 Data de la certificació per revisar: desembre 2003 Import de la certificació per revisar: 60.000 €

Edificació Enginyeria civil Total construcció

Desembre 2001 141,6 134,8 139,9 Desembre 2002 144,2 141,4 143,5 Percentatge de variació 1,836% 4,896% 2,573%

2. Import de la revisió :

Per a una obra predominantment d’edificació 60.000 x 1,836% = 1.101,60 € Per a una obra predominantment d’enginyeria civil 60.000 x 4,896% = 2.937,60 € Per a una obra sense predomini d’un tipus específic 60.000 x 2,573% = 1.543,80 €

Pagament de la revisió de preus

En el cas dels contractes celebrats per les administracions públiques, de conformitat amb el que es disposa a l'article 108 de l’RD Legislatiu 2/2000, de Contractes de les administracions públiques, l’import de les revisions que procedeixin s'haurà de fer efectiu mitjançant l’abonament o descompte corresponent a les certificacions o pagaments parcials, o bé, amb caràcter excepcional, a la liquidació del contracte quan no s’hagin pogut incloure a les esmentades certificacions o pagaments parcials.

Cas que en el moment d’expedir la certificació no s’hagin publicat els índexos corresponents al mes de referència (cosa, d’altra banda, prou usual), l’RD 1098/2001, especifica que s’ha de fer una revisió provisional amb els darrers índexos publicats i, posteriorment, un cop que els nous índexos hagin estat publicats, es procedirà a l'oportuna correcció.

A les obres privades, la propietat hauria de preveure el possible increment derivat de la revisió de preus per tal d'ajustar-ne adequadament el programa financer. En aquest supòsit, tot i que l'esmentat principi de l'autonomia de la voluntat de les parts deixa lliure el camí per pactar qualsevol fórmula de pagament de l'import corresponent a la revisió de preus, potser l'opció més adient, en tant que la més simple, seria acordar l'abonament en els mateixos terminis i condicions que els pactats per al pagament de les certificacions o dels corresponents documents que acreditin la realització total o parcial del contracte.

Actualització de preus d'un pressupost abans de l'adjudicació a una empresa contractista

De vegades, el període de temps transcorregut entre el moment en què el projectista va calcular el pressupost d'un projecte i l'inici del procediment de licitació del contracte és molt prolongat, o bé es produeixen entre un i altre moment variacions importants en els preus que provoquen que el càlcul inicial quedi desfasat. Per tal d'evitar que el pressupost inicial, referència per a les ofertes de les empreses, resulti desfasat i perjudiqui el desenvolupament normal del procés d'adjudicació, és molt recomanable actualitzar sempre el càlcul inicialment efectuat. En aquest sentit, atès que, per norma general, no convé endarrerir l'inici del procés d'adjudicació, es pot recórrer a l'aplicació dels mètodes de revisió de preus abans indicats i obtenir així un percentatge d'augment lineal d'actualització. Aquest sistema simplificat d'actualització d'un pressupost és a l'article 67 del Reglament general de contractació de l'Estat, que en el paràgraf que aquí ens interessa diu:

“En els casos on les oscil·lacions dels preus, imprevistes i posteriors a l'aprovació tècnica dels projectes, resten actualitat als càlculs dels preus que figuren en els pressupostos, els caps dels departaments poden, si l'obra té el qualificatiu d'urgent, aplicar el percentatge lineal d'augment designat per l'oficina de supervisió, per tal d'ajustar aquests preus als que són vigents al mercat en el moment de la licitació”.

El text literal d'aquest article no ens diu com s'ha d'obtenir aquest "percentatge lineal d'augment", per la qual cosa podem recórrer a qualsevol dels mètodes de revisió indicats més amunt. En qualsevol dels casos, l'índex corresponent al moment "0" (I0) serà el del mes en què es va calcular el pressupost; i l'índex corresponent al moment "t" (It), el del mes d'actualització del pressupost.

Les diferències entre un contracte administratiu i un de privat es troben en la determinació de la fórmula i dels índexos que cal utilitzar. De tota manera, si es considera que el preu final del contracte serà determinat per les ofertes dels licitadors, que adequaran el pressupost al preu de mercat, potser el més adient fóra recórrer al mètode referenciat a l’ICCC, perquè és el més àgil i simple dels proposats.

1 Exemple que serveix per a descriure el mètode de càlcul però que cal corregir amb les dades i índexos que corresponguin a una obra concreta.

28

Annex 5. QUADRE PER AL CÀLCUL DEL PREU DE LA MÀ D’OBRA

A continuació s'expliciten les hipòtesis emprades per obtenir el preu unitari de la mà d'obra (oficial 1a. i manobre) i es prenen els valors corresponents als convenis de la construcció de la província de Barcelona (vigència de 01-01-06 a 31-12-06), Girona (01-06-05 a 31-05-06), Lleida (01-01-06 a 31-12-06) i Tarragona (01-01-06 a 31-12-06) de l'any 2006, ja que a la data de tancament de l’edició encara no es disposa dels convenis de l’any 2007. El cost per hora treballada 2008 s’obté d’incrementar el conveni de l’any 2006 un 5,08% per l’any 2007 (i aplicar-lo sobre tots els conceptes de salari base, plus conveni, etc., i que s’obté del 0,6% de regularització de les taules salarials definitives del 2006 i del 4,4% d’aplicació del conveni sectorial 2007-2011 resultat de sumar al 2,9% d’IPC del 2006 el 1,5% previst pel conveni) i un 4,72% per l’any 2008 (que s’obté del 0,7% de diferència entre l’IPC 2007 previst pel govern del 2% i l’estimació d’IPC a 31-12-07 del 2,7% i de la previsió del 3,5% com a estimació d’augment per a 2008 –previsió IPC del govern del 2% més 1,5% previst al conveni sectorial).

Càlcul de l’oficial 1a. EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCULJornada : Tipus de cotització :

Hores de treball a l'any 1.746 Contingències comunes 23,60%Hores de treball al dia 8 Atur 6,70%Dies laborables a l'any 218,25 Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,20%Dies laborables no treballats 10 Formació professional 0,60%Dies efectivament treballats 208,25 Fundació Laboral de la Construcció 0,08%

Estructura contractual : Accidents 7,60%Fix de plantilla 30% Suma 38,78%Fix d'obra 70% Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys d’antiguitat pers. fix plantilla 9

PERCEPCIONS ECONÒMIQUES SEGONS CONVENI Barcelona Girona Lleida Tarragona€/any €/any €/any €/any

Salari base 8.814,20 8.090,25 8.354,90 7.788,23Antiguitat consolidada (9 anys) 391,95 368,50Plus de conveni 5.641,45 3.602,55 2.185,95 2.805,57Plus d’assistència 2.078,71Plus de transport i distància 1.281,23 1.206,69 1.099,15 1.081,24Plus desgast d’eines i roba de feina 60,68 87,30 60,68 219,27Plus voluntari 3.132,00 2.525,00 2.279,00 2.678,00Vacances 1.638,43 1.280,39 1.163,96 1.244,42Gratificacions (cada una) 1.638,43 1.280,39 1.163,96 1.244.42Antiguitat en pagues 48,87 42,91

CÀLCUL DEL COST SEGONS EMPRESA TIPUSA) Salari base + gratificacions : 13.891,06 11.931,42 11.846,78 11.670,66

Salari base 8.814,20 8.090,25 8.354,90 7.788,23Antiguitat consolidada 117,59 110,55Vacances 1.653,09 1.280,39 1.163,96 1.257,29Gratificacions (juny i nadal) 3.306,18 2.560,78 2.327,92 2.514,59

B) Plus salarials 5.641,45 3.602,55 2.185,95 2.805,57C) Assistència 2.078,71D) Plus extrasalarials : 1.341,91 1.293,99 1.159,83 1.300,51

Transport i distància 1.281,23 1.206,69 1.099,15 1.081,24Desgast d’eines i roba de feina 60,68 87,30 60,68 219,27

E) Plus voluntari 3.132,00 2780.,00 2.279,00 2.678,00F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 24.006,42 19.607,96 17.471,56 20.533,45G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 22.664,51 18.313,97 16.331,73 19.232,94H) Base màxima cotització SS 35.255,35 35.255,35 35.225,35 35.255,35I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.341,91 1.293,99 1.099,15 1.300,51J) Cotitzacions (38,78% sobre G) : 8.789,30 7.102,16 6.325,69 7.458,53

Contingències comunes (23,60% sobre G) 5.348,82 4.322,10 3.849,57 4.538,97Atur (6,70% sobre G) 1.518,52 1.227,95 1.092,89 1.288,61Fons de Garantia Salarial (0,20% sobre G) 45,33 36,63 32,62 38,47Formació professional (0,60% sobre G) 135,99 109,88 97,87 115,40Fundació Laboral de Construcció (0,08% sobre G) 18,13 14,65 13,05 15,39Accidents (7,60% sobre G) 1.722,50 1.391,86 1.239,69 1.461,70

K) Altres costos : 664,42 532,82 481,32 491,42Indemnització fix d'obra 664,42 532,82 481,32 491,42Indemnització temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 33.460,14 27.242,93 24.278,57 28.483,40Total cost/hora 19,16 15,60 13,91 16,31Coefici

Preus de referència d’edificació, de seguretat i salut ... · Elements Simples i Elements...

Documents

Transcript of Preus de referència d’edificació, de seguretat i salut ... · Elements Simples i Elements...