DE

L’ET

ERN

ITA

T A

L FU

TUR

08

I PART

Franz Liszt (1811-1886)

Concert per a piano i orquestra núm. 1 en Mi bemoll major, R455, S.124 18’I. Allegro maestosoII. Quasi adagioIII. Allegretto vivace–Allegro animatoIV. Allegro marziale animato

Piotr I. Txaikovski (1840-1893) Variacions sobre un tema rococó per a violoncel i orquestra, op. 33 18’

II PART

Johannes Brahms (1833-1897)

Simfonia núm. 1, en Do menor, op. 68 45’I. Un poco sostenuto-Allegro II. Andante sostenuto III. Un poco allegretto e grazioso IV. Adagio-Allegro non troppo, ma con brio

Beatriz Blanco, violoncel (guanyadora del Premi El Primer Palau 2010)Daniil Tsvetkov, piano (guanyador del Concurs Ricard Viñes 2010)Rubén Gimeno, directorOrquestra Simfònica del Vallès

Dissabte, 31 de març de 2012, a les 19.00 hDE L’ETERNITAT AL FUTUR

CONCERT SIMFÒNIC

Amb la col·laboració especial de

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com

El futur de la música simfònica podria ser excel·lent. Dependrà del suport i la confi ança que tu puguis donar amb la teva presència a tots els joves intèrprets que en aquest concert et volen oferir el mi-llor d’ells mateixos. Alguns són guanyadors de concursos impres-cindibles en el panorama musical català: Premi El Primer Palau, el Maria Canals i el Ricard Viñes. D’altres seran dins de l’orquestra, compartint amb la Simfònica i amb tu la primera aposta de Brahms per la simfonia.

Tots aquests joves músics creuen en allò que fan, que no és altra cosa que fer-te viure una experiència musical única i inoblidable. Mereixen el teu suport. No hi faltis.

Fundació Orfeó Català-Palau de la Música CatalanaOrquestra Simfònica del Vallès

És un plaer doble poder treballar juntament amb estudiants del Con-servatori Superior de Música del Liceu.

D’una banda, perquè els oferim la possibilitat de conèixer de prop la professió de músic d’orquestra, però també, i no és menys im-portant, perquè treballar amb ells signifi ca per a una orquestra que fa 25 anys, tornar a trobar-se amb l’energia positiva de la joventut.

Per als músics d’orquestra el més difícil és no perdre mai l’entusiasme per la feina dins de la música, saber conjugar el plaer d’interpretar Mendelssohn o Beethoven o Txaikovski i renovar cada dia aquest entusiasme sense deixar de sentir l’íntima passió que va fer crear aquestes obres meravelloses.

Els oferim l’oportunitat de participar en projectes “professionalitza-dors”, però el que esperem rebre a canvi és igualment molt valuós: esperem rebre a canvi l’ànima de la joventut. Hi sortirem guanyant.

Orquestra Simfònica del Vallès

L’OSV vol aprofundir en el contingut del silenci, des de l’espai del qual emana tota música possible i tot missatge sonor... Aquest és l’objectiu d’incorporar un breu fragment de Bach en cada concert, només per retrobar la relació amb el silenci des de la bellesa de l’organització sublim dels sons. Vol ser un acte de pu-rifi cació per endinsar-nos en el concert amb l’ànima més neta del soroll diari.

En el concert d’avui la violoncel·lista Beatriz Blanco ens ha confi rmat que, en el cas d’interpretar un bis, el dedicarà a Bach.

El silenci després de Bach

Nou compositors amics ens han regalat una fanfara per celebrar el nostre 25è aniversari. Les interpretarem al llarg de la temporada. La del concert d’avui ens l’ha regalat l’amic Albert Argudo.

MOLTES GRÀCIES, Albert, PER LA TEVA FANFARA!

ALBERT ARGUDO (Barcelona, 1945)

Va estudiar violí, piano, composició i direcció d’orquestra, amb grans èxits acadèmics, sota el guiatge de noms tan prestigiosos com Toldrà, Massià, Zamacois, Montsalvatge, Ros Marbà i d’altres.

Plenament vinculat a la vida musical barcelonina, ha estat violinista de les agrupacions més importants i també profes-sor d’harmonia, anàlisi musical, música de cambra i direcció d’orquestra de diversos centres. També ha escrit música per a cinema, teatre i televisió.

Ha estat director de diverses agrupacions instrumentals i vocals i cal remarcar la seva tasca al capdavant de l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu Barcelonès des del 1974. Molt vinculat al món de la lírica, ha dirigit diverses vegades al Teatre del Liceu, on va debu-tar l’any 1974. Ha estat director titular de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 fi ns al 1993, al capdavant de la qual va dirigir prop d’un miler de concerts de gran ressò popular i social.

L’any 1981 va ser nomenat director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual és col·laborador. També és convidat a di-rigir orquestres espanyoles, com la Nacional de España, Orques-ta de Cámara Española, simfòniques de Castella i Lleó, Bilbao, Sevilla, Màlaga, València, etc., i ha col·laborat amb solistes de la categoria de Montserrat Caballé, Alfredo Kraus, Narciso Yepes, etc.

Director fundador de l’Orquestra Simfònica del Vallès, de la qual va ser responsable artístic del 1987 al 1993, és col·laborador habitual en les representacions organitzades per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.

FANFARES per a la celebració

Un petit regal del 25è aniversari de l’OSV

Sabies que... Per Pere Andreu Jariod

Recomanacions

LISZTConcert per a pianoi orquestra núm. 1Martha Argerich(piano)Orquestra Simfònicade LondresClaudio Abbado(director)CD DeutscheGrammophon(1996)

TXAIKOVSKIVariacions sobreun tema rococóper a violonceli orquestraMstislav Rostropóvitx(violoncel)Orquestra Filharmònicade LeningradGuennadiRozhdestvenski(director)CD MELODIYA(1994)

BRAHMSSimfonia núm. 1Orquestra Simfònicade ChicagoGeorg Solti(director)CD Decca(1992)

... Franz Liszt va compondre dos con-certs per a piano i orquestra?Va estar-hi treballant de forma gairebé simultània en tots dos durant gairebé vint anys, fi ns que els va enllestir. Mentre que el primer és extravertit i virtuós, el segon és més íntim i personal. El més popular i interpretat, però, és el que sentirem avui. Els quatre moviments que el componen s’interpreten seguits, sense interrupció.

... el Primer Concert el va estrenar Liszt mateix, amb Héctor Berlioz dirigint l’orquestra?Va ser a Weimar el 1855. Liszt va anomenar l’obra Concert Simfònic per la importància que hi té l’orquestra, però sense que per això el piano perdi protagonisme. El va dedicar a l’anglès Henry Litolff , pianista i compositor com ell.

... Txaikovski va compondre només una peça per a violoncel i orquestra al llarg de la seva carrera?És l’obra que sentirem avui, que va escriure l’any 1876. L’estrena va venir l’any següent. Anava destinada al violoncel·lista alemany Wilhelm Fitzenhagen, professor al Conservatori de Moscou. Fitzenhagen va intervenir molt en la partitura fi nal, fi ns al punt de modifi car l’ordre de les variacions i suprimir-ne una. No va ser fi ns al segle XX que l’obra original, sense els afegits del solista de l’estrena, va tornar a ser restituïda.

... les Variacions sobre un tema rococó tenen un cert regust mozartià?Txaikovski es va confessar sempre un enamorat de la música del compositor de Salzburg, i la seva infl uència es va deixar notar en algunes obres, com la Suite per a orquestra núm. 4, “Mozartiana”, o aquest expressiu tema amb variacions. Mozart és la inspiració, la música és 100 % de Txaikovski.

... Johannes Brahms va tardar 43 anys a escriure la seva Primera Simfonia?El pes de Beethoven, especialment de les seves nou simfonies, es va deixar notar durant tot el segle XIX. Si a això hi sumem la inseguretat i el caràcter profundament autocrític de Brahms, entendrem que provés de fer obres com el Rèquiem alemany o el Concert per a piano i orquestra núm. 1, abans d’abordar amb originalitat la seva primera simfonia, a la qual va dedicar molts anys de feina.

... el director Hans von Bülow va anomenar-la “Desena Simfonia de Beethoven”?Aquesta afi rmació la va fer mesos després que l’obra s’estrenés a Karlsruhe, dirigida per Felix Otto Dessoff , amic del compositor. Von Bülow veia en la Primera Simfonia de Brahms similituds amb algunes simfonies de Beethoven, com la Cinquena o la Novena. Brahms, però, en cap moment va amagar que havia fet un homenatge a Beethoven, però no una còpia.

Música de paraules

TRES VARIACIONS, per Carles Torner

TEMPESTA AL PALAU(variació sobre un poema propi)

A dalt de la carena es va fer fosc tot d’una.No eres pels masos, ni al barranc, ni al bosc, ni al riu.No eres enlloc. Vas arribar com a l’estiuuna tempesta: els núvols van engolir la lluna.

Vaig entomar l’aiguat, ulls clucs, sense protesta, fi ns que vaig sucumbir: voltat de llamps i nit, tot xop, fuetejat pel vent, ben arrupit contra un avet, s’aturà el temps. Només tempesta.

Quan l’endemà al matí vaig obrir els ulls, on eraaquell ruixat? Daurada i verda i riallera,vaig contemplar la plana com qui troba un tresor.

El xàfec s’esmunyí dins meu, a la impensada.Si em mires fi t a fi t veuràs la solelladad’estiu damunt la cara, i la tempesta al cor.

TRES SONS ESTRANYS(variació sobre un poema de Wisława Szymborska)

Quan dic Violoncel,no me n’arriba el so.Quan pronuncio la paraula Silenci,la destrueixo.Quan els dits de la mà esquerrabusquen el punt precísmentre l’arquet esperai diu Silencia la seva manera descobreixo que no és mut.

TOTA TU SERÀS MÚSICA(variació sobre un poema d’Emily Dickinson)

Tant de bo el teu concert jo pogués ser,quan t’oblides de tot, quan tota tu et renoves!Com l’estiu que emergeix de la soca dels arbresi s’instal·la pertot, seria el teu paisatge.

Deixaré el soroll lluny, el desordre sonor,la mirada dispersa, l’atenció fl uctuanti t’entraré pels porus, pel gest, pels cabells:tota tu seràs música.

Carles Torner (Barcelona, 1963). Rep el Premi Amadeu Oller amb el recull de poesia A la ciutat blanca (1984), i el mateix any el Premi Carles Riba amb Als límits de la sal. Continua la seva producció poètica amb els títols L’àngel del saqueig (1989), Viure després (1998), Premi de la Crítica de poesia catalana, i La núvia d’Europa (2008).

Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallèsi compta amb la col·laboració de

BIOGRAFIES

Orquestra Simfònica del Vallès

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfò-nica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat –més de cent actuacions l’any– se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catala-na, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sin-fónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.

L’OSV està patrocinada per la Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament de Sabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Patrocinadorsprincipals

Patrocinadors

Fundació

WEB www.osvalles.com BLOC www.osvalles.com/blog

www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles

Rubén Gimeno és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, formació amb la qual va començar la seva marxa en la temporada 2009-10.

Així mateix, ha estat director artístic de la Jove Orquestra de la Simfònica de Galícia durant gairebé una dècada, tasca que va compaginar amb el cà-rrec de violinista de l’Orquestra Sim-fònica de Galícia.

Com a director convidat ha col·laborat amb una gran part de les orquestres espanyoles, com l’Orquestra Simfò-nica de Galícia, Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Simfònica de Tenerife, Orquestra d’Euskadi, Or-questra Simfònica de Castella i Lleó, Orquestra de Màlaga, Orquestra de València, Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Ciu-tat de Granada i Oviedo Filarmónica, entre d’altres.

Fora de les nostres fronteres ha di-rigit la Norrkoping Symphony Or-chestra, Gavle Symphony Orchestra, Orquestra de Cambra de Ginebra, Or-questra de l’MMCK (Japó) i l’Orquestra Nacional de Colòmbia, col·laborant amb solistes de la categoria de Dmitri Sitkovetski, Fazil Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Midori, Michel Camilo i d’altres.

La seva activitat en el camp de la lí-rica l’ha portat a dirigir les noves produccions del Teatro Campoamor d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente.

Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Orquestra Simfònica de Galícia, i La del Soto del Parral al Teatro de la Zar-zuela. La temporada 2010-11 va de-butar dirigint els Contes d’Hoffmann dins del cicle d’Òpera a Catalunya.

El seu inici en la direcció es va produir gràcies a James Ross, tot graduant-se a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conserva-tori d’Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula, i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, Jukka Pekka Saraste i Leo-nard Slatkin.

Ha enregistrat amb l’Orquestra Sim-fònica d’Euskadi per al segell Claus, dins de la seva sèrie de compositors bascos.

Ha inaugurat la nova temporada d’Òpera a Catalunya dirigint L’elisir d’amore.

Rubén Gimeno, director

Daniil Tsvetkov va néixer l’any 1984. Es va graduar a l’Escola Central de Música de Moscou l’any 2003 i al Conservatori de Moscou l’any 2009. Va estudiar amb la famosa pianis-ta i professora russa Natalia Trull. En el seu repertori, extraordinària-ment ampli, hi trobem música de diferents estils i èpoques, però hi té un paper especial la música romàn-tica (Schubert, Schumann, Brahms, Liszt) i peces d’un gran virtuosisme. Amb peces com Réminiscences de Don Juan de Liszt i Tres moviments de “Petruixka” d’Stravinsky, Daniil té l’èxit assegurat entre el públic.

Participa amb gran entusiasme en festivals i recitals musicals dedicats a la música de cambra amb joves artistes russos. El seu repertori de cambra comprèn trios per a piano de Schubert, Mendelssohn, Brahms, Rakhmàninov, Xostakóvitx, Quatu-or pour la fin du temps de Messiaen, sonates per a violí, violoncel i clari-net i cicles vocals de Schubert, Wolf, Prokófiev, entre d’altres. Ha tocat amb cèlebres músics russos joves: Nikolai Savtxhenko, Valentin Uriupin, Alena Baeva, Ievgueni Rumiantsev, Ilia Gaisin, etc.

Ha guanyat diversos premis nacio-nals i internacionals i ha ofert con-certs a les sales més prestigioses de Rússia i de tot el món. També ha participat al Festival Internacional de Música y Danza de Úbeda el 2007.

En el marc del Concurs Internacional Franz Liszt, ha participat en classes magistrals amb els professors Domi-nique Merlet (Utrecht, Països Baixos), Vincenzo Balzani (Itàlia) i, al Conser-vatori de Moscou, amb el pianista es-tonià Kalle Randalu.

Ha tocat amb la Gran Orquestra Simfònica Txaikovski “Nova Rússia”, Orquestra Filharmònica de Tbilisi, Orquestra Filharmònica de Belgrad, Orquestra Filharmònica de Porto, Or-questra Simfònica de Romania i l’Or-questra Filharmònica del Marroc. Ha treballat amb directors com Vladimir Ziva, Ievgueni Buixkov, Jean-Bernard Pommier, Stuart Stradford, Ovidiu Balan i Bojan Sudjich.

Daniil Tsvetkov, piano

El fet d’haver estat guanyadora dels primers premis en concursos com Joventuts Musicals d’Espanya, Pedro Bot, Intercentros i El Primer Palau, li ha donat l’oportunitat de tocar en grans sales de concerts espanyoles i europees, com el Palau de la Música Catalana i l’Auditori de Barcelona, au-ditoris Conde Duque, CaixaForum, Na-cional de Madrid i Palau de les Arts de València, amb orquestres com la Sim-fònica de Castella i Lleó, Simfònica del Vallès o Simphonieorchester Ba-sel a l’Stadtcasino de Basilea (Suïssa).

Neix a Valladolid l’any 1987, on rea-litza els primers estudis de violoncel i piano amb Chola de Santiago i Ju-lia Rocha. Continua al Conservatori Superior de Música de Salamanca amb Aldo Mata i, un any més tard, a Musikene, Sant Sebastià, amb Asier Polo. Posteriorment es trasllada a la Hochschule für Musik der Stadt, a Basilea, on accedeix a la classe d’Ivan Monighetti i realitza el màster Konzertdiplom. Actualment ha estat becada per la Fundación Caja Madrid per començar els estudis de postgrau a la Universitat Mozarteum de Salz-burg, Àustria, amb el professor Cle-mens Hagen.

Toca un violoncel Lorenzo Storioni (Cremona, 1790).

www.beatrizblanco.net

Beatriz Blanco, violoncel

Fem comunitat. Compartim emocions

L’any 2009 vam aprovar el Pla Estratègic de l’OSV per als propers tres anys. Entre els valors que el confi gu-raven i que continuen vigents vam incloure l’AMOR. Una orquestra, el cor de la qual està fet de les emocions que la música crea i transforma, ha de ser permeable a l’amor i ha de vehicular aquest sentiment en totes les direccions. Així ho hem cregut per tal d’iniciar, a més de millorar tots els aspectes de la realitat artística de l’orquestra, una intensa activitat d’àmbit social. Des d’aleshores vertebrem al voltant de la música un ventall d’interrelacions amb entitats molt diverses: escoles, casals de gent gran, escoles bressol, conserva-toris, escoles de música, presons, hospitals... La música que emociona internament es converteix així en la música que mou externament.

En aquesta comunitat hi ha moltes altres iniciatives que treballen en la mateixa direcció. Des d’aquí volem aprofi tar per oferir-los un espai, tot i que més petit que no pas es mereixen, per presentar-se, per dir on són i què fan... La resta està, també, a les vostres mans.

Som la Simfònica del Vallès

Compromesos amb les persones ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials) treballa per a la promoció del benestar de la gent gran, de la seva qualitat assistencial i qualitat de vida a través de l’atenció que presten les entitats de recursos assistencials (residències assistides, centres de dia, llars residencials, pisos tutelats, teleassistència, atenció domiciliària i centres sociosanitaris) per a gent gran de tot Catalunya. • 900 serveis assistencials associats• 30.000 places d’atenció a la dependència• 20.000 professionals dedicats a les persones Més informació: 93 414 75 52 / www.acra.es / acra@acra.es

Propers concerts al Palau de la Música Catalana

Cicle Coral Orfeó Català. CONCERT 5

EL TESTAMENT MUSICAL DE MOZART

Cor Jove de l’Orfeó CatalàOrquestra de Cambra Terrassa 48Quim Térmens, concertinoAna Puche, sopranoElisenda Arquimbau, contralt

H. Berlioz: La fugida a EgipteW.A. Mozart: Requiem

Cicle Concerts Simfònics al Palau · CONCERT 9

LA DAN7A DE BEETHOVEN

Christian Lindberg, trombóRubén Gimeno, director

Johann Sebastian Bach: Coral amb els metalls de l’OrquestraLeopold Mozart: Concert per a trombó i orquestraChristian Lindberg: Mandrake in the corner (per a trombó i orquestra)Concurs de fanfares: tres obres finalistesLudwig van Beethoven: Simfonia núm. 7 en La menor, op. 92

Cicle Concerts Simfònics al Palau · CONCERT 10

AIXÒ ÉS BROADWAY

Gladys Rossi, sopranoStefano Palatchi, baixDavid Giménez Carreras, director

Leonard Bernstein: obertura i “Glitter and be gay” de Candide Richard Rodgers & Oscar Hammerstein: “Oh, what a beautiful morning” d’Oklahoma Victor Herbert: “Art is calling for me”, de The Enchantress George Gershwin: selecció de Porgy and Bess, An American in Paris Mitch Leigh: The Man of La Mancha, The Impossible Dream Frederick Loewe: “I could have danced all night”, de My Fair Lady Andrew Lloyd Webber: “All I ask of you”, de The Phantom of the Opera

10 ABRIL 1220.30 h

26 MAIG 1219.00 h

2 JUNY 1219.00 h

David Alegret, tenorPau Bordas, baixEsteve Nabona, director