PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE CIÈNCIES ...€¦ · ÍNDEX 0. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CURS 2019-2020

ÍNDEX

0. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL DEPARTAMENT ...................................3

1. ADEQUACIÓ I LA SEQÜENCIACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS DE LES

ÀREES, MATÈRIES O ÀMBITS...........................................................................................5

2. INDICADORS D'ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS PLANTEJATS ........................13

3. LA SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS AL LLARG DE CADA CURS. ...................14

4. MÈTODES PEDAGÒGICS. ...........................................................................................34

5. DISTRIBUCIÓ DE L'ESPAI-TEMPS ............................................................................36

6. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I DE REFORÇ. ............................................................37

7. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ I DE QUALIFICACIÓ .............................................38

7.1 Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació/estàndards d'aprenentatge

avaluables, per cursos............................................................................................................38

7.2 Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge ....................128

7.3 Estratègies i procediments d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge ...129

7.4 Criteris i procediments de recuperació ....................................................................130

8. ELS ELEMENTS TRANSVERSALS TRACTATS. ....................................................132

9. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. .................................................................136

10. PROCEDIMENTS DE SUPORT I DE RECUPERACIÓ ............................................137

11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS ...................................138

12. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES

CLAU...................................................................................................................................139

13. ADAPTACIONS NECESSÀRIES PER ATENDRE L’ALUMNAT NESE .................144

13.1 Plans d’actuació ......................................................................................................144

13.2 Criteris per a l'elaboració de les Adaptacions Curriculars ......................................144

13.3 Mesures individuals de suport en vistes al desenvolupament de les competències i

l’assoliment dels objectius...................................................................................................144

14. SEGUIMENT DE LA PD. INDICADORS D'ASSOLIMENT. ....................................147

15. .LA PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, DE LA VIOLÈNCIA

TERRORISTA I DE QUALSEVOL FORMA DE VIOLÈNCIA, RACISME O

XENOFÒBIA, INCLÒS L’ESTUDI DE QUALSEVOL CRIM CONTRA LA

HUMANITAT......................................................................................................................148

2

0. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL DEPARTAMENT

El departament de Ciències Experimentals impartirà les classes de Biologia i Geologia als grups de

1r d’ESO A, B, C i D; Ciències Naturals als grups de 2n d’ESO A, B i C; Biologia i Geologia, i,

Física i Química al grups de 3r d’ESO A, B i C, i les optatives de Biologia i Geologia, Física i

Química i Ciències Aplicades a l’Activitat Professional (CAAP) de 4t d'ESO; Biologia i Geologia,

Física i Química i Cultura Científica de 1r de Batxillerat, i Biologia, Química i Física de 2n de

Batxillerat. Els grups de 1r, 2n i 3r d’ESO de Biologia i Geologia seran desdoblats.

Composició del departament:

Joana Maria Crespí, Professor d’Educació Secundària (PES) de Biologia i Geologia:

Biologia i Geologia 1r C d’ESO 3 hores

Física i Química 2nA d’ESO 3 hores

CAAP de 4t d’ESO A/B 3 hores

Tutoria de 1r C d’ESO 2 hores

Vicenç Fluxà, PES de Biologia i Geologia:

Cap d’estudis 15 hores

2 desdoblaments a 2nB i C 2 hores

Roberto Justo, PES De Biologia i Geologia:

Cap de Departament 3 hores

Biologia i Geologia 4t d’ESO A 3 hores

Biologia i Geologia 1r de Batxillerat 4 hores

Cultura Científica 1r de Batxillerat 3 hores

Biologia 2n de Batxillerat 4 hores

2 desdoblaments 1r d’ESO C i D 2 hores

Bàrbara Mates, PES de Biologia i Geologia:

Física i Química 2n d’ESO B i C 6 hores

Tutoria de 2n d’ESO C 2 hores

Física i Química 3r d’ESO A, B i C 9 hores

Desdoblaments de 1r d’ESO A i B 2 hores

Pep Oliver, PES de Física i Química:

Física i Química 4t d’ESO A /B 3 hores

Física i Química 1r de Batxillerat 4 hores

Física 2n de Batxillerat 4 hores

Química 2n de Batxillerat 4 hores

3

Desdoblaments de 2n A, 3r A, B i C d’ESO 4 hores

Maria Victoria Riera, PES del departament d’Orientació:

Biologia i Geologia 1r A i B d’ESO 6 hores

Leandre Santonja, PES de Biologia i Geologia:

Coordinador de la Comissió Ambiental 3 hores

Biologia i Geologia 1r D d’ESO 3 hores

Biologia i Geologia 3r d’ESO A, B i C 9 hores

Tutoria de 3r d’ESO C 2 hores

Biologia i Geologia 4t d’ESO A 3 hores

El Departament, dins de l'exercici de les seves competències així com estan recollides al

Reglament Orgànic dels Instituts d'Educació Secundària (R.D. 929/1993 de 18 de juny), realitzarà

de forma preferent les següents tasques:

• Preparació d'experiències de laboratori.

• Preparació i correcció de les proves i exercicis de recuperació d'alumnes amb assignatures

pendents de cursos anteriors.

• Formular propostes a la Comissió de Coordinació Pedagògica per a la revisió i dels projectes

curriculars d'etapa, dins del pla d'actuació anual que defineixi la pròpia Comissió.

• Preparació de material curricular i didàctic auxiliar, programació i seguiment d'adaptacions

curriculars en coordinació amb el Departament d'Orientació del Centre, seguiment de

bibliografia relacionada amb la docència de la Biologia, la Geologia i la Física, la Química i

participació en activitats extraescolars interdepartamentals, d'acord amb la programació del

Departament d'Activitats Extraescolars del Centre.

Cada membre del departament de Ciències Experimentals atendrà les consultes i dubtes dels pares i

alumnes dels cursos que tinguin assignats a l’hora d’atenció a pares que tenen especificada a

l’horari. A més a més, el cap de departament romandrà al despatx del departament de Ciències

Experimentals els dimarts de 08:55h a 09:50h, els dimecres de 14:05h a 15:00h i els divendres de

08:55h a 09:50h, per tal de rebre totes aquelles consultes i dubtes sobre temes acadèmics relacionats

amb les assignatures pròpies del departament, no resolts pels professors/es del departament, i també

per rebre als pares i mares que ho sol·licitin.

4

1. ADEQUACIÓ I LA SEQÜENCIACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS DE LES ÀREES,

MATÈRIES O ÀMBITS.

1.1 – Objectius generals d'ESO

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que

els permetin:

a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets amb respecte cap als

altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se

en el diàleg garantint els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes,

com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràti-

ca.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i feina individual i en equip com a condició

necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolu-

pament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebut-

jar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància

personal o social. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones, així com

qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions

amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments

sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sen-

tit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica i responsable en el camp de les tecno-

logies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines,

així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del co-

neixement i de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en

un mateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre,

planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua cas-

tellana, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seves

literatures.

5

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Conèixer, valorar i respectar la cultura de la qual formen part les Illes Balears, així com la seva

història i el seu patrimoni artístic i cultural.

k) Valorar la diversitat de cultures i societats, i desenvolupar actituds de respecte envers la seva llen-

gua, les seves tradicions, els seus costums i el seu patrimoni artístic i cultural.

l) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, conso-

lidar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afa-

vorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat

en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum,

la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir a conservar-lo i millorar-lo.

m) Valorar, gaudir, interpretar críticament i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges

que emprin codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comuni-

cació i d’expressió.

1.2 – Objectius específics de l'Àrea de Ciències Experimentals a ESO.

1.2.1 Biologia i Geologia de 1r, 2n i 4t d'ESO

1. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per inter-

pretar els fenòmens naturals i per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament científic

i tècnic i les aplicacions d’aquest desenvolupament.

2. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de les ciències, com ara la discussió de

l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució

i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració de les aplicacions i repercussions

de l’estudi realitzat i la recerca de coherència global.

3. Entendre i expressar la informació científica utilitzant correctament el llenguatge oral i l’escrit;

elaborar i interpretar diagrames, gràfics, taules, mapes i altres models de representació, i utilitzar

expressions matemàtiques elementals per poder comunicar-se en l’àmbit de la ciència.

4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diferents fonts, incloses les TIC, i valorar-ne

el contingut per fonamentar i orientar treballs sobre aquests temes.

5. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement de la biologia i la geologia per analit-

zar qüestions científiques individualment o en grup.

6. Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària i facili-

tar estratègies que permetin afrontar els riscs de la societat actual en aspectes relacionats amb l’ali -

mentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de la biologia i la geologia per satisfer

6

les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions sobre problemes locals i glo-

bals.

8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient,

així com la necessitat cercar i aplicar solucions adequades per avançar cap a la sostenibilitat, fent

atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, especialment els que afecten més directa-

ment les Illes Balears.

9. Reconèixer el caràcter provisional i creatiu de la biologia i la geologia, així com les aportacions

que han fet al pensament humà al llarg de la història, i apreciar-ne els grans debats per superar els

dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural.

10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de

conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure’l i, si escau,

participar en iniciatives encaminades a conservar-lo.

11. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi de les Illes Balears i

d’altres àmbits geogràfics d’abast més ampli i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i compor-

taments favorables a la conservació dels recursos i la millora de la qualitat ambiental.

1.2.2 Física i Química de 2n, 3r i 4t d'ESO

1. Concebre el coneixement científic com un saber integrat en distintes disciplines i que forma part

del concepte universal de cultura.

2. Conèixer i comprendre els fenòmens que tenen lloc a la natura, establint relacions entre ells.

3. Aplicar els coneixements i estratègies apresos a l’anàlisi i la resolució de problemes i situacions

reals: observació, recerca d’informació, formulació d’hipòtesis, experimentació i/o anàlisi de dades,

càlcul i anàlisi de resultats i elaboració de conclusions.

4. Dissenyar i dur a terme experiments per explicar fenòmens senzills, utilitzant el material adient i

respectant les normes de seguretat i el tractament de residus.

5. Comprendre i reproduir amb claredat textos senzills de divulgació científica.

6. Adquirir les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la comunicació com

a instrument de feina en la resolució de situacions i problemes.

7. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre propis del

pensament científic.

8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d’informació com a eina de recerca per adquirir nous conei-

xements.

9. Desenvolupar hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica.

10. Reconèixer i valorar la importància de la física i química en la millora dels hàbits de salut, els

7

hàbits de consum, la cura d’essers vius i el medi ambient necessària per fer sostenible el nostre pla-

neta i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim.

1.2.3 Ciències Aplicades a l’Activitat Professional

1. Conèixer les normes bàsiques de seguretat i higiene en el laboratori, així com els procediments de

desinfecció habituals.

2. Tractar amb seguretat per a les persones i respecte per al medi ambient els residus produïts al la-

boratori i contribuir en general a la millora de la reutilització i del reciclatge dins el centre educatiu.

3. Efectuar mesures de manera precisa amb diferents aparells i instruments i interpretar-ne els resul-

tats.

4. Conèixer les principals biomolècules en els aliments.

5.Conèixer els diferents tipus de contaminants i els processos de tractament de residus.

6. Valorar la importància de l’R+D+I en el procés de millora de la productivitat.

7. Desenvolupar les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la comunicació

com a instrument de feina en la selecció, l’anàlisi i la interpretació de textos científics senzills i de

divulgació.

8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d’informació com a eina de recerca per adquirir nous conei-

xements.

9. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre propis del

treball científic.

10. Adquirir hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica.

11. Reconèixer i valorar la importància de la ciència en conjunt en la millora dels hàbits de salut i de

consum i en la cura del medi ambient, necessària per fer sostenible el nostre planeta i contribuir al

desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim.

1.4 – Objectius específics de l'Àrea de Ciències Experimentals a Batxillerat.

1.4.1 Biologia i Geologia

1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic, utilitzant amb autonomia habili-

tats i procediments científics.

2. Analitzar críticament hipòtesis i teories científiques contraposades que permeten desenvolupar el

pensament crític, valorar les aportacions que han fet al progrés de la biologia i la geologia i reconèi-

xer la ciència com un procés canviant i dinàmic.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per inter-

pretar els fenòmens naturals i situacions quotidianes.

8

4. Analitzar i valorar les repercussions i les aplicacions en la societat dels avenços en el camp de la

biologia i geologia.

5. Reconèixer les característiques definitòries dels éssers vius en relació amb la composició, les fun-

cions, la unitat bàsica i els nivells estructurals d’organització que els són propis.

6. Entendre la gran diversitat dels éssers vius com diferents estratègies adaptatives al medi ambient i

comprendre l’explicació que ofereix la teoria de l’evolució a aquesta diversitat.

7. Aproximar-se als diversos models d’organització dels éssers vius i intentar comprendre’n l’es-

tructura i el funcionament com una possible resposta als problemes de supervivència en un entorn

determinat.

8. Analitzar les dades que tenim de l’interior de la Terra i elaborar amb aquestes dades una hipòtesi

que n’expliqui la composició, el procés de formació i la dinàmica i l’evolució al llarg del temps ge-

ològic.

9. Reconèixer la visió coherent i globalitzadora que ofereix la teoria de la tectònica de plaques per

explicar una gran varietat de fenòmens geològics i adquirir una idea bàsica dels processos de dinà-

mica terrestre.

10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de

conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure iniciatives

encaminades conservar-lo.

1.4.2 Física i Química

1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models més im-

portants i generals de la física i de la química. Aplicar-los per explicar situacions reals i de la vida

quotidiana.

2. Tenir una visió global de la física i la química i una formació científica bàsica sòlida i aplicable

en futurs estudis.

3. Emprar el mètode científic per abordar la solució de problemes teòrics o reals qualitatius i quanti-

tatius mitjançant la formulació d’hipòtesis, la recerca d’informació, l’elaboració d’estratègies de re-

solució, el disseny d’experiments, el tractament de dades, l’anàlisi de resultats i l’elaboració dels

corresponents informes.

4. Relacionar els nous continguts de l’assignatura amb els previs i amb els d’altres matèries per

construir un cos coherent de coneixements.

5. Expressar conceptes científics bàsics de la física i de la química i fer-los servir per raonar de for-

ma coherent i adequada al nivell corresponent de coneixements.

6. Utilitzar habitualment i amb destresa les tecnologies de la informació i la comunicació per fer si-

9

mulacions, tractar dades, i extreure i emprar informació de fonts diverses.

7. Dissenyar i dur a terme activitats experimentals, emprant els mitjans disponibles, i parant especial

atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.

8. Analitzar i comparar diferents plantejaments i hipòtesis de forma crítica, valorant la importància

del rigor i del raonament sobre les postures tancades o dogmàtiques.

9. Reconèixer la importància de la ciència en la societat, en la tecnologia i en el medi ambient, el

seu caràcter dinàmic i evolutiu, i la seva aportació al desenvolupament del pensament humà.

1.4.3 Cultura Científica

1. Conèixer el significat d’alguns conceptes, lleis i teories per tenir opinions fonamentades sobre

qüestions de caràcter científic i tecnològic d’actualitat en la vida quotidiana que són objecte de

controvèrsia social i de debat entre els ciutadans.

2. Seleccionar i analitzar informacions de contingut científic obtingudes de diverses fonts i utilitzar-

les de forma crítica per proposar qüestions sobre problemes científics d’actualitat i mirar de trobar-

hi respostes.

3. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics, com el plantejament de problemes,

la recerca d’informació, la formulació i el contrastament d’hipòtesis, el disseny i la realització

d’experiències i la interpretació de resultats per presentar conclusions de forma coherent, clara i

precisa.

4. Fer un ús racional de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la construcció del

coneixement científic i la formació d’un criteri personal sobre fets relacionats amb la ciència i amb

la tecnologia que puguin contribuir a millorar el benestar de les persones.

5. Avaluar i debatre de forma col·lectiva la viabilitat de les aplicacions de la ciència i de la

tecnologia en els àmbits de la salut, l’alimentació, la utilització de recursos, el medi ambient i les

fonts d’energia, amb especial referència a l’àmbit de les Illes Balears, per poder contrastar

críticament la informació apareguda als mitjans de comunicació.

6. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic, com la curiositat intel·lectual,

l’esperit crític, la mentalitat oberta, la cooperació i la feina en equip, el rigor en les anàlisis i en la

fonamentació de les explicacions i l’aplicació i la difusió dels coneixements.

7. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida, reconèixer

les aportacions que han fet i les limitacions que presenten i entendre la ciència com un procés

dinàmic, en contínua evolució i condicionat pel context cultural, social i econòmic de l’entorn en

què es desenvolupa.

8. Reconèixer i exemplificar amb casos concrets la influència recíproca entre el desenvolupament

10

científic i tecnològic i les singularitats de l’entorn en què es produeix el coneixement i les seves

aplicacions.

1.4.3 Biologia

1. Entendre la biologia com una ciència en constant evolució i reconèixer les implicacions que tenen

per a la societat els nous descobriments que s’hi fan.

2. Dissenyar i realitzar projectes en els quals es posi en pràctica la metodologia del treball científic.

3. Reconèixer els diferents tipus de biomolècules orgàniques i inorgàniques que constitueixen els

éssers vius i relacionar-ne la composició química amb l’estructura que presenten i la funció que fan

en els éssers vius.

4. Interpretar l’estructura cel·lular i relacionar-la amb la fisiologia cel·lular i les biomolècules que

componen la cèl·lula.

5. Comprendre el cicle cel·lular i diferenciar els tipus de divisió cel·lular.

6. Contrastar les principals vies metabòliques dels éssers vius: diferenciar els principals tipus de

vies catabòliques i identificar els processos que es produeixen en la fotosíntesi, així com el signifi-

cat biològic dels processos fotosintètics.

7. Comprendre les lleis i els mecanismes de la transmissió dels caràcters hereditaris i valorar les im-

plicacions de les noves tècniques d’enginyeria genètica per a la societat.

8. Reconèixer les evidències del procés evolutiu, relacionar-lo amb les fonts de variabilitat genètica

i diferenciar els principis de les diverses teories evolutives.

9. Identificar les característiques que defineixen els diferents tipus de microorganismes i valorar la

importància dels microorganismes en els ecosistemes, com a agents patògens i en els processos bio-

tecnològics.

10. Identificar el paper de les diferents cèl·lules i molècules implicades en els mecanismes de defen-

sa dels organismes, relacionar les disfuncions del sistema immunitari amb la presència de determi-

nades malalties i entendre el paper d’aquest sistema en les tècniques de trasplantament i en el càn-

cer.

1.4.4 Química

1. Comprendre i usar els conceptes bàsics de la química, aplicant-los tant a situacions teòriques com

de la vida quotidiana, valorant la contribució de la química a la millora de la qualitat de vida i a la

sostenibilitat del medi ambient.

2. Usar la terminologia científica per poder expressar-se amb precisió en l’àmbit científic i interpre-

tar expressions relacionades amb la ciència i la tecnologia en el llenguatge quotidià.

11

3. Interpretar els resultats d’activitats experimentals de laboratori usant els coneixements científics

adquirits i saber manipular l’instrumental bàsic del laboratori de química respectant les normes de

seguretat.

4. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, mitjançant aplicacions informàtiques,

per cercar informació o simular processos.

5. Reconèixer la química com una ciència en contínua evolució i valorar els reptes als quals s’en-

fronta la recerca química de cara al futur.

6. Comprendre la relació de la química amb altres ciències i amb la tecnologia, valorant la seva in-

fluència recíproca i la participació cooperativa de totes elles en el progrés i benestar de la humanitat.

7. Mantenir actituds pròpies del pensament científic, com la curiositat, l’esperit crític, la tolerància,

l’absència de dogmatisme i el rigor.

1.4.4 Física

1. Comprendre els principals conceptes i models de la física i aplicar-los per explicar situacions re-

als i per resoldre problemes físics qualitatius i quantitatius.

2. Utilitzar les eines matemàtiques adients per deduir expressions, resoldre problemes i tractar da-

des.

3. Familiaritzar-se amb el material de laboratori i fer experiments bàsics respectant les normes de

seguretat.

4. Emprar el llenguatge científic de forma clara, precisa i coherent.

5. Comparar arguments que donen suport a diferents hipòtesis de forma crítica, valorant el procés

canviant i evolutiu de la física al llarg del temps, i mantenint la curiositat i un punt de vista tolerant,

sense dogmatismes.

6. Reconèixer els reptes als quals s’enfronta la física actualment i el canvi substancial que ha experi-

mentat a partir del segle XX.

7. Comprendre que la física no és una ciència aïllada, sinó que té una profunda interacció amb altres

àrees científiques i amb la tecnologia, i que el seu desenvolupament és determinant per a la societat.

8. Fer servir de forma crítica diverses fonts per obtenir informació que permeti formar opinions rao-

nades, especialment a partir de les tecnologies de la informació i la comunicació.

12

2. INDICADORS D'ASSOLIMENT DE CADA UN DELS OBJECTIUS PLANTEJATS

Per tal de determinar l'assoliment dels objectius generals d'etapa i específics de les matèries, es

prendran en compte els següents indicadors: indicadors de context, de procés i de progrés.

En general, els indicadors seran els que s'especifiquen a continuació, tot i que podran ser revisats i

modificats durant el curs.

• Superació de les proves d'avaluació i/o recuperació a nivell individual

• Percentatge d'aprovats a les diferents avaluacions

• Grau de desviament d'acord amb les mitjanes:

◦ d'altres grups del centre educatiu

◦ d'altres anys del mateix centre educatiu

◦ d'altres centres de Mallorca

◦ d'altres centres de Balears

• Grau d'assoliment d'objectius d'alumnes amb NESE

• Superació de les proves d'avaluació i/o recuperació dels alumnes repetidors

• Grau d'absentisme i/o abandonament

En qualsevol moment, per acord del Departament, es podran fixar acords més específics al llarg del

curs escolar si així es considera necessari. En general, els indicadors s'observaran i analitzaran pro-

gressivament durant el curs escolar (avaluacions inicial, trimestrals i de seguiment) o a petició

d'equips educatius o d'orientació.

Els indicadors han de servir per corregir tendències, canviar estratègies i prendre mesures adequa-

des durant el curs escolar quan es detectin problemes d'aprenentatge, ja sigui a nivell de grup o a ni -

vell individual. D'altra banda, serviran per establir modificacions o canvis en les planificacions i les

estratègies que s'establiran de cara a futurs cursos.

13

3. LA SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS AL LLARG DE CADA CURS.

3.1 Primer curs d'ESO Biologia i geologia

BLOC 1. LA TERRA A L’UNIVERS

1. Els principals models sobre l’origen de l’Univers.

2. Característiques del sistema solar i dels seus components.

3. El planeta Terra. Característiques. Moviments: conseqüències i moviments.

4. La geosfera. Estructura i composició de l’escorça, el mantell i el nucli.

5. Els minerals i les roques: propietats, característiques i utilitats.

6. Roques i minerals més representatius de les Illes Balears.

7. L’atmosfera. Composició i estructura. Contaminació atmosfèrica. Efecte hivernacle.

Importància de l’atmosfera per als éssers vius.

8. La hidrosfera. L’aigua a la Terra. Aigua dolça i aigua salada: importància per als éssers

vius. Contaminació de l’aigua dolça i de la salada.

9. Problemàtica ambiental en relació amb la gestió de l’aigua a les Balears.

10. La biosfera. Característiques que varen fer de la Terra un planeta habitable.

BLOC 2. LA BIODIVERSITAT AL PLANETA TERRA

11. La cèl·lula. Característiques bàsiques de les cèl·lules procariota i eucariota, animal i

vegetal.

12. Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

13. Sistemes de classificació dels éssers vius. Concepte d’espècie. Nomenclatura binomial.

14. Regnes dels éssers vius: moneres, protoctists, fongs, vegetals i animals.

15. Invertebrats: porífers, celenterats, anèl·lids, mol·luscs, equinoderms i artròpodes.

Característiques anatòmiques i fisiològiques.

16. Vertebrats: peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers. Característiques anatòmiques i

fisiològiques.

17. Vegetals: molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes. Característiques principals,

nutrició, relació i reproducció.

18. Fauna i flora característica de les Illes Balears. Endemismes més destacables.

BLOC 3. ELS ECOSISTEMES

19. Ecosistema: identificació dels components.

20. Factors abiòtics i biòtics als ecosistemes.

14

21. Ecosistemes aquàtics.

22. Ecosistemes terrestres.

23. Factors desencadenants de desequilibris als ecosistemes.

24. Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.

25. El sòl com a ecosistema.

26. Tipus d’ecosistemes més representatius de les Illes Balears.

3.2. Segon curs d'ESO Ciències de la Naturalesa

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

1. El mètode científic: etapes.

2. Mesura de magnituds. Sistema internacional d’unitats. Notació científica.

3. Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

4. El treball al laboratori.

5. Projecte d’investigació.

BLOC 2. LA MATÈRIA

6. Propietats de la matèria.

7. Estats d’agregació. Canvis d’estat. Model cineticomolecular.

8. Substàncies pures i mescles.

9. El Sistema Periòdic dels elements.

10. Unions entre àtoms: molècules i cristalls.

11. Masses atòmiques i moleculars.

12. Formulació i nomenclatura de composts binaris seguint les normes IUPAC.

BLOC 3. ELS CANVIS

13. Canvis físics i canvis químics.

14. La reacció química.

15. La química en la societat i el medi ambient.

BLOC 4. EL MOVIMENT I LES FORCES

16. Les forces. Efectes. Velocitat mitjana, velocitat instantània i acceleració.

17. Màquines simples.

18. Forces de la naturalesa.

BLOC 5. ENERGIA

15

19. Energia. Unitats.

20. Tipus. Transformacions de l’energia i la seva conservació.

21. Energia tèrmica. La calor i la temperatura.

22. Fonts d’energia.

23. Ús racional de l’energia.

24. Aspectes industrials de l’energia.

3.3. Tercer curs d'ESO

3.3.1 Biologia i geologia

BLOC 1. HABILITATS, DESTRESES I ESTRATÈGIES. METODOLOGIA CIENTÍFICA

1. La metodologia científica. Característiques bàsiques.

2. L’experimentació en biologia i geologia: obtenció i selecció d’informació a partir de la se-

lecció i la recollida de mostres del medi natural.

BLOC 2. LES PERSONES I LA SALUT. PROMOCIÓ DE LA SALUT

3. Nivells d’organització de la matèria viva.

4. Organització general del cos humà: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes

5. La salut i la malaltia. Malalties infeccioses i no infeccioses. Higiene i prevenció.

6. Sistema immunitari. Vaccins. Els trasplantaments i la donació de cèl·lules, sang i òrgans.

7. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes associats.

8. Nutrició, alimentació i salut.

9. Els nutrients, els aliments i hàbits alimentaris saludables. Trastorns de la conducta alimentà-

ria.

10. La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i

excretor. Alteracions més freqüents, malalties associades, prevenció d’aquestes i hàbits de

vida saludables.

11. La funció de relació. Sistema nerviós i sistema endocrí. La coordinació.

12. Organització i funció del sistema nerviós. Principals alteracions i prevenció d’aquestes.

13. Òrgans dels sentits: estructura i funció, cura i higiene.

14. El sistema endocrí: glàndules endocrines i funcionament d’aquestes. Les principals alteraci-

ons.

15. L’aparell locomotor. Organització i relacions funcionals entre ossos i músculs. Prevenció de

lesions.

16. La reproducció humana. Anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor. Canvis físics i psí-

quics en l’adolescència.

16

17. El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi dels diferents mètodes anticoncep-

tius. Tècniques de reproducció assistida. Les malalties de transmissió sexual i formes de pre-

venir-les.

18. La resposta sexual humana.

19. Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexuals.

BLOC 3. EL RELLEU TERRESTRE I LA SEVA EVOLUCIÓ

20. Factors que condicionen el relleu terrestre. El modelatge del relleu. Els agents geològics ex-

terns i els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació.

21. Les aigües superficials i el modelatge del relleu. Formes característiques. Les aigües subter-

rànies, la circulació i l’explotació d’aquestes. Acció geològica de la mar, del vent i de les

glaceres. Formes d’erosió i dipòsits que originen.

22. Acció geològica dels éssers vius. L’espècie humana com a agent geològic.

23. Principals agents modeladors del relleu a les Illes Balears: la mar, els torrents i les aigües

subterrànies.

24. Manifestacions de l’energia interna de la Terra. Origen i tipus de magmes. Activitat sísmica i

volcànica. Distribució de volcans i terratrèmols. Els riscs sísmic i volcànic. Importància de

predir-los i prevenir-los.

BLOC 4. PROJECTE DE RECERCA

25. Projecte de recerca en equip.

3.3.2. Física i química


1. El mètode científic: etapes.

2. Mesura de magnituds. Sistema internacional d’unitats. Notació científica.

3. Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

4. El treball al laboratori.


BLOC 2. LA MATÈRIA

6. Propietats de la matèria.

7. Estats d’agregació. Canvis d’estat. Model cineticomolecular.

8. Lleis dels gasos.

9. Substàncies pures i mescles.

10. Mescles d’especial interès: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides.

11. Mètodes de separació de mescles.

17

12. Estructura atòmica. Isòtops. Models atòmics.

13. El Sistema Periòdic dels elements.

14. Unions entre àtoms: molècules i cristalls.

15. Masses atòmiques i moleculars.

16. Elements i composts d’especial interès amb aplicacions industrials, tecnològiques i biomèdi-

ques.

17. Formulació i nomenclatura de composts binaris seguint les normes IUPAC.

BLOC 3. ELS CANVIS

18. Canvis físics i canvis químics.

19. La reacció química.

20. Càlculs estequiomètrics senzills.

21. Llei de conservació de la massa.

22. La química en la societat i el medi ambient.

3.4. Quart curs d'ESO Ciències de la Naturalesa

3.4.1. Biologia i geologia

BLOC 1. L’EVOLUCIÓ DE LA VIDA

1. La cèl·lula.

2. Cicle cel·lular.

3. Els àcids nucleics.

4. ADN i genètica molecular.

5. Procés de replicació de l’ADN.

6. Concepte de gen.

7. Expressió de la informació genètica. Codi genètic.

8. Mutacions. Relacions amb l’evolució.

9. L’herència i la transmissió de caràcters. Introducció i desenvolupament de les lleis de Men-

del.

10. Base cromosòmica de les lleis de Mend

11. Enginyeria genètica: tècniques i aplicacions. Biotecnologia. Bioètica.

12. Origen i evolució dels éssers vius. Hipòtesis sobre l’origen de la vida a la Terra.

13. Teories de l’evolució. El fet i els mecanismes de l’evolució.

14. L’evolució humana: procés d’hominització.

BLOC 2. LA DINÀMICA DE LA TERRA

15. La història de la Terra.

18

16. L’origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre l’edat de la Terra. Principis i

procediments que permeten reconstruir-ne la història. Utilització de l’actualisme com a mè-

tode d’interpretació.

17. Els eons, les eres geològiques i els períodes geològics: ubicació dels esdeveniments geolò-

gics i biològics importants.

18. Estructura i composició de la Terra. Models geodinàmic i geoquímic.

19. La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Evolució històrica: de la deriva continen-

tal a la tectònica de plaques.

BLOC 3. ECOLOGIA I MEDI AMBIENT

20. Estructura dels ecosistemes.

21. Components de l’ecosistema: comunitat i biòtop.

22. Tipus d’ecosistemes més representatius de les Illes Balears.

23. Relacions tròfiques: cadenes i xarxes.

24. Hàbitat i nínxol ecològic.

25. Factors limitants i adaptacions. Límit de tolerància.

26. Autoregulació de l’ecosistema, de la població i de la comunitat.

27. Dinàmica de l’ecosistema.

28. Cicle de matèria i flux d’energia.

29. Piràmides ecològiques.

30. Cicles biogeoquímics i successions ecològiques.

31. Impacte i valoració de les activitats humanes en els ecosistemes.

32. La superpoblació i les seves conseqüències: desforestació, sobreexplotació, incendis, etc.

33. L’activitat humana i el medi ambient.

34. Els recursos naturals i tipus de recursos. Conseqüències ambientals del consum humà

d’energia.

35. Els residus i la gestió d’aquests. Coneixement de tècniques senzilles per saber el grau de

contaminació i depuració del medi ambient.

36. Principals problemes ambientals de les Illes Balears.

BLOC 4. PROJECTE DE RECERCA

37. Projecte de recerca.

3.4.2. Física i química


1. La investigació científica.

19

2. Magnituds escalars i vectorials.

3. Magnituds fonamentals i derivades. Equació de dimensions.

4. Errors en la mesura.

5. Expressió de resultats.

6. Anàlisi de les dades experimentals.

7. Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic.


BLOC 2. LA MATÈRIA

9. Models atòmics.

10. Sistema Periòdic i configuració electrònica.

11. Enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic.

12. Forces intermoleculars.

13. Formulació i nomenclatura de composts inorgànics segons les normes IUPAC.

14. Introducció a la química orgànica.

BLOC 3. ELS CANVIS

15. Reaccions i equacions químiques.

16. Mecanisme, velocitat i energia de les reaccions.

17. Quantitat de substància: el mol.

18. Concentració molar.

19. Càlculs estequiomètrics.

20. Reaccions d’especial interès.

BLOC 4. EL MOVIMENT I LES FORCES

21. El moviment. Moviments rectilini uniforme, rectilini uniformement accelerat i circular.

22. Naturalesa vectorial de les forces.

23. Lleis de Newton.

24. Forces d’especial interès: pes, normal, fricció, centrípeta.

25. Llei de la gravitació universal.

26. Pressió.

27. Principis de la hidrostàtica.

28. Física de l’atmosfera.

BLOC 5. L’ENERGIA

29. Energies cinètica i potencial. Energia mecànica. Principi de conservació.

30. Formes d’intercanvi d’energia: el treball i la calor.

31. Treball i potència.

20

32. Efectes de la calor sobre els cossos.

33. Màquines tèrmiques.

3.4.3. Ciències Aplicades a l’Activitat Professional

BLOC 1. TÈCNIQUES INSTRUMENTALS BÀSIQUES

1. Laboratori: organització, materials i normes de seguretat.

2. Utilització de les TIC per al treball experimental del laboratori.

3. Tècniques d’experimentació en física, química, biologia i geologia.

4. Aplicacions de la ciència en les activitats laborals.

BLOC 2. APLICACIONS DE LA CIÈNCIA EN LA CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

5. Contaminació: concepte i tipus.

6. Contaminació del sòl.

7. Contaminació de l’aigua.

8. Contaminació de l’aire.

9. Contaminació nuclear.

10. Tractament de residus.

11. Nocions bàsiques i experimentals sobre química ambiental.

12. Desenvolupament sostenible.

BLOC 3. RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ (R+D+I)

13. Concepte d’R+D+I.

14. Importància per a la societat. Innovació.

BLOC 4. PROJECTE D’INVESTIGACIÓ


3.5. Primer curs de Batxillerat

3.5.1. Biologia i Geologia

BLOC 1. ELS ÉSSERS VIUS: COMPOSICIÓ I FUNCIÓ

1. Característiques dels éssers vius i nivells d’organització.

2. Bioelements i biomolècules.

3. Relació entre estructura i funcions biològiques de les biomolècules.

BLOC 2. L’ORGANITZACIÓ CEL·LULAR

4. Models d’organització cel·lular: cèl·lules procariotes i eucariotes. Cèl·lula animal i cèl·lula

vegetal.

21

5. Estructura i funció dels orgànuls cel·lulars.

6. Planificació i realització de pràctiques de laboratori.

BLOC 3. HISTOLOGIA

7. Concepte de teixit, òrgan, aparell i sistema.

8. Principals teixits animals: estructura i funció.

9. Principals teixits vegetals: estructura i funció.

10. Observacions microscòpiques de teixits animals i vegetals.

BLOC 4. LA BIODIVERSITAT

11. La classificació i la nomenclatura dels principals grups d’éssers vius.

12. Les grans zones biogeogràfiques.

13. Factors que influeixen en la distribució dels éssers vius: geològics i biològics.

14. La conservació de la biodiversitat.

15. El factor antròpic en la conservació de la biodiversitat.

16. Biodiversitat de les Illes Balears. Espècies en perill d’extinció i endemismes de les Illes Ba-

lears

BLOC 5. LES PLANTES: FUNCIONS I ADAPTACIONS AL MEDI

17. Funcions de nutrició a les plantes. Procés d’obtenció i transport dels nutrients.

18. Transport de la saba elaborada.

19. La fotosíntesi.

20. Funcions de relació a les plantes. Els tropismes i les nàsties. Les hormones vegetals.

21. Funcions de reproducció als vegetals. Tipus de reproducció. Els cicles biològics més carac-

terístics de les plantes. La llavor i el fruit.

22. Les adaptacions dels vegetals al medi.

23. Aplicacions i experiències pràctiques.

BLOC 6. ELS ANIMALS: FUNCIONS I ADAPTACIONS AL MEDI

24. Funcions de nutrició als animals. Anatomia i fisiologia dels principals tipus d’aparells diges-

tius, respiratoris, circulatoris i excretors.

25. Funcions de relació als animals. Els receptors i els efectors.

26. El sistema nerviós i l’endocrí.

27. L’homeòstasi.

28. La reproducció als animals. Tipus de reproducció. Avantatges i inconvenients. Els cicles bio-

lògics més característics dels animals. La fecundació i el desenvolupament embrionari.

22

29. Les adaptacions dels animals al medi.

30. Aplicacions i experiències pràctiques.

BLOC 7. ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DE LA TERRA

31. Anàlisi i interpretació dels mètodes d’estudi de la Terra.

32. Estructura de l’interior terrestre: capes que s’hi diferencien segons la composició i la mecà-

nica.

33. Dinàmica litosfèrica. Evolució de les teories des de la deriva continental fins a la tectònica

de plaques.

34. Aportacions de les noves tecnologies a la recerca sobre el nostre planeta.

35. Minerals i roques.

36. Classificació genètica de les roques.

37. Minerals i roques més característics de les Illes Balears.

BLOC 8. ELS PROCESSOS GEOLÒGICS I PETROGENÈTICS

38. Magmatisme. Classificació de les roques magmàtiques. Roques magmàtiques d’interès. El

magmatisme en la tectònica de plaques.

39. Metamorfisme: processos metamòrfics. Fisicoquímica del metamorfisme, tipus de metamor-

fisme. Classificació de les roques metamòrfiques. El metamorfisme en la tectònica de pla-

ques.

40. Processos sedimentaris. Les fàcies sedimentàries: identificació i interpretació. Classificació i

gènesi de les principals roques sedimentàries.

41. La deformació relacionada amb la tectònica de plaques. Comportament mecànic de les ro-

ques. Tipus de deformació: plecs i falles.

BLOC 9. LA HISTÒRIA DE LA TERRA

42. Estratigrafia: concepte i objectius. Principis fonamentals. Definició d’estrat.

43. Datacions relatives i absolutes: estudi de talls geològics senzills. Grans divisions geològi-

ques. La taula del temps geològic. Principals esdeveniments en la història geològica de la

Terra. Orogènies.

44. Extincions massives i causes naturals que les han provocades.

3.5.2. Física i Química


1. Estratègies necessàries en l’activitat científica.

23

2. Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic.

3. Projecte d’investigació

BLOC 2. ASPECTES QUANTITATIUS DE LA QUÍMICA

4. Revisió de la teoria atòmica de Dalton.

5. Lleis dels gasos. Equació d’estat dels gasos ideals.

6. Determinació de fórmules empíriques i moleculars.

7. Dissolucions: formes d’expressar la concentració, preparació i propietats col·ligatives.

8. Mètodes actuals per a l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia i espectrometria.

BLOC 3. REACCIONS QUÍMIQUES

9. Estequiometria de les reaccions.

10. Reactiu limitant i rendiment d’una reacció.

11. Química i indústria.

BLOC 4. TRANSFORMACIONS ENERGÈTIQUES I ESPONTANEÏTAT DE LES

REACCIONS QUÍMIQUES

12. Sistemes termodinàmics.

13. Primer principi de la termodinàmica.

14. Energia interna. Entalpia.

15. Equacions termoquímiques. Llei d’Hess.

16. Segon principi de la termodinàmica. Entropia.

17. Factors que intervenen en l’espontaneïtat d’una reacció química.

18. Energia de Gibbs.

19. Conseqüències socials i mediambientals de les reaccions químiques de combustió.

BLOC 5. QUÍMICA DEL CARBONI

20. Enllaços de l’àtom de carboni.

21. Composts de carboni:

22. Hidrocarburs, composts nitrogenats i oxigenats.

23. Aplicacions i propietats.

24. Formulació i nomenclatura IUPAC dels composts del carboni.

25. Isomeria estructural.

26. El petroli i els nous materials.

BLOC 6. CINEMÀTICA

27. Sistemes de referència inercials.

28. Principi de relativitat de Galileu.

29. Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat.

24

30. Moviment circular uniformement accelerat.

31. Descripció del moviment harmònic simple (MHS).

BLOC 7. DINÀMICA

32. La força com a interacció.

33. Forces de contacte. Dinàmica de cossos lligats.

34. Forces elàstiques.

35. Dinàmica del MAS.

36. Sistema de dues partícules.

37. Conservació del moment lineal i impuls mecànic.

38. Dinàmica del moviment circular uniforme.

39. Lleis de Kepler.

40. Forces centrals. Moment d’una força i moment angular. Conservació del moment angular.

41. Llei de gravitació universal. Interacció electrostàtica: llei de Coulomb.

BLOC 8. ENERGIA

42. Energia mecànica i treball.

43. Sistemes conservatius.

44. Teorema de les forces vives.

45. Energies cinètica i potencial del moviment harmònic simple.

46. Diferència de potencial elèctric.

3.5.3. Cultura Científica

BLOC 1. PROCEDIMENTS DE FEIN

1. Fonts d’informació científica.

2. Processament, emmagatzematge i intercanvi de la informació. Comprensió i transmissió de

la informació a la xarxa.

3. Els mètodes de les ciències i el treball científic. Contrast d’hipòtesis.

4. Dependència de la ciència del context social i econòmic.

5. La construcció del coneixement científic. La veritat o la certesa de la ciència.

6. L’aplicació perversa de la ciència i el frau científic.

BLOC 2. LA TERRA I LA VIDA

7. L’estructura de la Terra. Mètodes d’estudi indirectes i origen de les capes terrestres.

8. Les teories de la deriva continental i de la tectònica de plaques. Tipus de marges de plaques

i fenòmens que hi estan associats. L’origen de la vida. Les característiques dels éssers vius.

La teoria de l’endosimbiosi.

25

9. Teories de l’evolució.

10. L’origen de l’ésser humà. Del primat a l’homínid i l’arbre de l’evolució humana.

BLOC 3. AVENÇOS EN BIOMEDICINA

11. La salut, els factors que la determinen i la importància del sistema sanitari.

12. La malaltia i tipus de malaltia.

13. Mètodes actuals de diagnòstic de les malalties.

14. Medicina tradicional i medicines alternatives.

15. Els trasplantaments.

16. La indústria farmacèutica. Condicionants de la recerca mèdica i farmacèutica.

17. L’ús racional dels medicaments i dels sistemes de salut.

BLOC 4. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

18. Concepte de genètica: la transmissió dels caràcters hereditaris. Els nucleòtids, els àcids nu-

cleics, la replicació i l’expressió de la informació genètica. El codi genètic.

19. L’enginyeria genètica. La tecnologia de l’ADN recombinant.

20. Aplicacions de l’enginyeria genètica: farmacologia, transgènics, teràpies gèniques, etc.

21. El Projecte Genoma Humà i les implicacions que té.

22. Noves tècniques de reproducció assistida.

23. La clonació. Cèl·lules mare.

24. La bioètica.ç

BLOC 5. NOVES TECNOLOGIES EN COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ

25. Evolució de la informàtica.

26. Tecnologia digital i tractament digital. Fonaments de telefonia mòbil.

27. El sistema GPS.

28. Tecnologia LED.

29. Internet: repercussions de l’ús que en fa la societat actual. Xarxes socials, delictes informà-

tics, protecció de dades, etc.

30. La societat de la informació i la comunicació: implicacions socials i econòmiques.

3.6. Segon curs de Batxillerat

3.6.1 Biologia

BLOC 1. LA BASE MOLECULAR I FISICOQUÍMICA DE LA VIDA

1. Els components químics de la cèl·lula. Bioelements: tipus, exemples, propietats i funcions.

2. Els enllaços químics: importància que tenen en biologia.

3. Les molècules i els ions inorgànics: aigua i sals minerals.

26

4. Fisicoquímica de les dispersions aquoses. Difusió, osmosi i diàlisi.

5. Les molècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

6. Enzims o catalitzadors biològics: concepte i funció.

7. Vitamines: concepte i classificació.

BLOC 2. LA CÈL·LULA VIVA. MORFOLOGIA, ESTRUCTURA I FISIOLOGIA CEL·LU-

LAR

8. La cèl·lula: unitat d’estructura i funció.

9. La influència del progrés tècnic en els processos de recerca. Del microscopi òptic al mi-

croscopi electrònic.

10. Morfologia cel·lular. Estructura i funció dels orgànuls cel·lulars. Models d’organització en

procariotes i eucariotes. Cèl·lules animals i

11. vegetals.

12. La cèl·lula com un sistema complex integrat: estudi de les funcions cel·lulars i de les es-

tructures en les quals es desenvolupen.

13. El cicle cel·lular.

14. La divisió cel·lular. La mitosi en cèl·lules animals i vegetals. La meiosi. Necessitat biolò-

gica de la meiosi en la reproducció sexual.

15. Importància en l’evolució dels éssers vius.

16. Les membranes i la funció que fan en els intercanvis cel·lulars. Permeabilitat selectiva. Els

processos d’endocitosi i exocitosi.

17. Introducció al metabolisme: catabolisme i anabolisme.

18. Reaccions metabòliques: aspectes energètics i de regulació.

19. La respiració cel·lular: significat biològic. Diferències entre les vies aeròbica i anaeròbica.

Orgànuls cel·lulars implicats en el procés respiratori.

20. Les fermentacions: aplicacions.

21. La fotosíntesi: localització cel·lular en procariotes i eucariotes, etapes del procés fotosintè-

tic, balanç global i importància biològica.

22. La quimiosíntesi.

BLOC 3. GENÈTICA I EVOLUCIÓ

23. La genètica molecular o química de l’herència. Identificació de l’ADN com a portador de

la informació genètica. Concepte de gen.

24. Replicació de l’ADN. Etapes de la replicació. Diferències entre el procés de replicació

d’eucariotes i procariotes.

25. L’ARN: tipus i funcions.

27

26. L’expressió dels gens. Transcripció i traducció genètiques en procariotes i eucariotes. El

codi genètic en la informació genètica.

27. Les mutacions. Tipus. Els agents mutagènics.

28. Mutacions i càncer.

29. Implicacions de les mutacions en l’evolució i aparició de noves espècies.

30. L’enginyeria genètica: principals línies actuals de recerca. Organismes modificats genètica-

ment.

31. El Projecte Genoma Humà. Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació

genètica i de les noves teràpies gèniques.

32. Genètica mendeliana. Teoria cromosòmica de l’herència. Determinisme del sexe i herència

lligada al sexe i influïda pel sexe.

33. Evidències del procés evolutiu.

34. Darwinisme i neodarwinisme: la teoria sintètica de l’evolució.

35. La selecció natural. Principis. Mutació, recombinació i adaptació.

36. Evolució i biodiversitat.

BLOC 4. EL MÓN DELS MICROORGANISMES I LES SEVES APLICACIONS. BIO-

TECNOLOGIA

37. Microbiologia. Concepte de microorganisme. Microorganismes amb organització cel·lular

i sense organització cel·lular. Bacteris. Virus.

38. Altres formes acel·lulars: partícules infectives subvirals. Fongs microscòpics. Protozous.

Algues microscòpiques.

39. Mètodes d’estudi dels microorganismes. Esterilització i pasteurització.

40. Els microorganismes en els cicles geoquímics.

41. Els microorganismes com a agents productors de malalties.

42. La biotecnologia. Utilització dels microorganismes en els processos industrials: productes

elaborats per biotecnologia.

BLOC 5. L’AUTODEFENSA DELS ORGANISMES. LA IMMUNOLOGIA I LES SEVES

APLICACIONS

43. El concepte actual d’immunitat. El sistema immunitari. Les defenses internes inespecífi-

ques.

44. La immunitat específica. Característiques. Tipus: cel·lular i humoral. Cèl·lules responsa-

bles.

45. Mecanisme d’acció de la resposta immunitària. La memòria immunitària.

46. Antígens i anticossos. Estructura dels anticossos. Formes d’acció. Funció que fan en la res-

28

posta immunitària.

47. Immunitat natural i immunitat artificial o adquirida. Sèrums i vaccins. Importància en la

lluita contra les malalties infeccioses.

48. Disfuncions i deficiències del sistema immunitari. Al·lèrgies i immunodeficiències. La sida

i els efectes que té en el sistema immunitari.

49. Sistema immunitari i càncer.

50. Anticossos monoclonals i enginyeria genètica.

51. El trasplantament d’òrgans i els problemes de rebuig. Reflexió ètica sobre la donació d’òr-

gans.

3.6.2 Química


1. Utilització d’estratègies bàsiques de l’activitat científica.

2. Investigació científica: documentació, elaboració d’informes, comunicació i difusió de re-

sultats.

3. Importància de la investigació científica en la indústria i en l’empresa.

BLOC 2. ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS COMPONENTS DE L’UNIVERS ESTRUCTURA

DE LA MATÈRIA. L’ÀTOM, LA TAULA PERIÒDICA I L’ENLLAÇ QUÍMIC

4. Estructura de la matèria. Hipòtesi de Planck. Model atòmic de Bohr.

5. Mecànica quàntica: Hipòtesi de De Broglie, Principi d’Incertesa d’Heisenberg.

6. Orbitals atòmics. Nombres quàntics i la seva interpretació.

7. Partícules subatòmiques: origen de l’Univers.

8. Classificació dels elements segons la seva estructura electrònica: sistema periòdic.

9. Propietats dels elements segons la seva posició en el sistema periòdic: energia d’ionització,

afinitat electrònica, electronegativitat, radi

10. atòmic.

11. Enllaç químic.

12. Enllaç iònic.

13. Propietats de les substàncies amb enllaç iònic.

14. Enllaç covalent. Geometria i polaritat de les molècules.

15. Teoria de l’enllaç de valència (TEV) i hibridació

16. Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència (TRPECV)

17. Propietats de les substàncies amb enllaç covalent.

18. Enllaç metàl·lic.

29

19. Model del gas electrònic i teoria de bandes.

20. Propietats dels metalls. Aplicacions de superconductors i semiconductors.

21. Enllaços presents en substàncies d’interès biològic.

22. Naturalesa de les forces intermoleculars.

BLOC 3. REACCIONS QUÍMIQUES

23. Concepte de velocitat de reacció.

24. Teoria de col·lisions.

25. Factors que influeixen en la velocitat de les reaccions químiques.

26. Utilització de catalitzadors en processos industrials.

27. Equilibri químic. Llei d’acció de masses. La constant d’equilibri: formes d’expressar-la.

28. Factors que afecten l’estat d’equilibri: principi de Le Chatelier.

29. Equilibris amb gasos.

30. Equilibris heterogenis: reaccions de precipitació.

31. Aplicacions i importància de l’equilibri químic en processos industrials i en situacions de

la vida quotidiana.

32. Equilibri àcid-base.

33. Concepte d’àcid-base.

34. Teoria de Brönsted-Lowry.

35. Força relativa dels àcids i de les bases, grau d’ionització.

36. Equilibri iònic de l’aigua.

37. Concepte de pH. Importància del pH a nivell biològic.

38. Volumetries de neutralització àcid-base.

39. Estudi qualitatiu de la hidròlisi de sals.

40. Estudi qualitatiu de les dissolucions reguladores de pH.

41. Àcids i bases rellevants a nivell industrial i de consum. Problemes mediambientals.

42. Equilibri redox.

43. Concepte d’oxidació-reducció. Oxidants i reductors. Nombre d’oxidació.

44. Ajust redox pel mètode de l’ió-electró. Estequiometria de les reaccions redox.

45. Potencial de reducció estàndard.

46. Volumetries redox.

47. Lleis de Faraday de l’electròlisi.

48. Aplicacions i repercussions de les reaccions d’oxidació reducció: bateries elèctriques, piles

de combustible, prevenció de la corrosió de

49. metalls.

30

BLOC 4. SÍNTESI ORGÀNICA I NOUS MATERIALS

50. Estudi de funcions orgàniques.

51. Nomenclatura i formulació orgànica segons les normes de la IUPAC.

52. Funcions orgàniques d’interès: oxigenades i nitrogenades, derivats halogenats, tiols, perà-

cids. Composts orgànics polifuncionals.

53. Tipus d’isomeria.

54. Tipus de reaccions orgàniques.

55. Principals composts orgànics d’interès biològic i industrial: materials polímers i medica-

ments

56. Macromolècules i materials polímers.

57. Polímers d’origen natural i sintètic: propietats.

58. Reaccions de polimerització.

59. Fabricació de materials plàstics i seus transformats: impacte mediambiental.

60. Importància de la Química del Carboni en el desenvolupament de la societat del benestar.

3.6.3 Física


1. Estratègies pròpies de l’activitat científica.

2. Tecnologies de la informació i la comunicació.

BLOC 2. INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

3. Camp gravitatori.

4. Camps de força conservatius.

5. Intensitat del camp gravitatori.

6. Potencial gravitatori.

7. Relació entre energia i moviment orbital.

8. Caos determinista.

BLOC 3. INTERACCIÓ ELECTROMAGNÈTICA

9. Camp elèctric.

10. Intensitat del camp.

11. Potencial elèctric.

12. Flux elèctric i llei de Gauss. Aplicacions.

13. Camp magnètic.

14. Efecte dels camps magnètics sobre càrregues en moviment.

15. El camp magnètic com a camp no conservatiu.

31

16. Camp creat per diferents elements de corrent.

17. Llei d’Ampere.

18. Inducció electromagnètica.

19. Flux magnètic.

20. Lleis de Faraday-Henry i de Lenz. Força electromotriu.

BLOC 4. ONES

21. Classificació i magnituds que caracteritzen les ones.

22. Equació de les ones harmòniques.

23. Energia i intensitat.

24. Ones transversals en una corda.

25. Fenòmens ondulatoris: interferència i difracció, reflexió i refracció.

26. Efecte Doppler.

27. Ones longitudinals. El so.

28. Energia i intensitat de les ones sonores. Contaminació acústica.

29. Aplicacions tecnològiques del so.

30. Ones electromagnètiques.

31. Naturalesa i propietats de les ones electromagnètiques.

32. L’espectre electromagnètic.

33. Dispersió. El color.

34. Transmissió de la comunicació.

BLOC 5 ÒPTICA GEOMÈTRICA

35. Lleis de l’òptica geomètrica.

36. Sistemes òptics: lents i miralls.

37. L’ull humà. Defectes visuals.

38. Aplicacions tecnològiques: els instruments òptics i la fibra òptica.

BLOC 6. FÍSICA DEL SEGLE XX

39. Introducció a la teoria de la relativitat especial.

40. Energia relativista. Energia total i energia en repòs.

41. Física quàntica.

42. Insuficiència de la física clàssica.

43. Orígens de la física quàntica. Problemes precursors.

44. Interpretació probabilística de la física quàntica.

45. Aplicacions de la física quàntica. El làser.

46. Física nuclear.

32

47. La radioactivitat. Tipus.

48. El nucli atòmic. Lleis de la desintegració radioactiva.

49. Fusió i fissió nuclears.

50. Interaccions fonamentals de la naturalesa i partícules fonamentals.

51. Les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa: gravitatòria, electromagnètica, nu-

clear forta i nuclear feble.

52. Partícules fonamentals constitutives de l’àtom: electrons i quarks.

53. Història i composició de l’Univers.

54. Fronteres de la física.

33

4. MÈTODES PEDAGÒGICS.

La metodologia que es farà servir serà la mateixa que s'ha establert al document de Concreció

Curricular de Centre per l'àrea de Ciències Experimentals. Es pretén que l'alumne realitzi un

aprenentatge funcional i significatiu, per la qual cosa tindrà un caire actiu i constructivista. Perquè

els continguts siguin apresos s’han d’adaptar al nivell de comprensió de l’alumnat (partir d’allò que

ja saben) i han de provocar una actitud favorable per aprendre.

S’han de seleccionar els continguts que es considerin imprescindibles per a la formació bàsica o per

aprenentatges posteriors. S’ha de destacar la funcionalitat dels continguts apresos i les repercussions

socials que poden tenir.

En base a les consideracions anteriors, la seqüència d'ensenyament-aprenentatge que se seguirà a

l'hora de treballar els continguts esmentats serà la següent:

1. Activitats de coneixements previs. Contemplen les diferències de partida dels alumnes.

Destaquen:

1.1. Qüestionari d'avaluació inicial.

1.2. Brainstorming (pluja d'idees). Llençar una sèrie de preguntes a l'aire de manera que

els alumnes responguin. Les respostes s'anoten en la pissarra i es van desestimant les que no

siguin correctes.

2. Activitats de presentació-motivació sobre la unitat didàctica a treballar: documentals,

articles de periòdic, visita de pàgines d’internet relacionades…

3. Activitats de desenvolupament de continguts. Exemples: explicació del professor,

exercicis relacionats, treballs en grup…

4. Activitats de consolidació. Reforçar allò que s'ha après per mitjà de resums, realització de

mapes conceptuals, recerques a internet, elaboració d'informes, pràctiques de laboratori…

5. Activitats d'ampliació. Per a tots els alumnes o casos particulars.

6. Activitats de reforç per als que tenen problemes per tal d’aconseguir els objectius

programats en la unitat.

7. Activitats d'avaluació. Permetran avaluar el desenvolupament de l'alumne.

8. Activitats de recuperació per als que no hagin assolit els objectius mínims.

Tenint en compte el caràcter pragmàtic de les assignatures del departament, es duran a terme

orientacions metodològiques específiques, per tal de què els alumnes utilitzin els continguts teòrics

apresos:

• Experiències de laboratori

• Sortides de camp i excursions guiades

• Investigacions a llarg termini

34

A nivell organitzatiu, la metodologia es basarà en els criteris següents:

• Necessitat de treballar de forma cooperativa.

• La distribució espacial de l’alumnat dins l’aula i el laboratori, segons les activitats.

• Necessitat d’atendre la diversitat.

• Necessitat d’avaluar l’aprenentatge i el procés d'ensenyament-aprenentatge.

• En relació amb aquest criteris serà convenient alternar el treball individual amb el treball en

grup.

35

5. DISTRIBUCIÓ DE L'ESPAI-TEMPS.

Les sessions seran totes de 55 minuts. Per a desenvolupar el currículum de les matèries que

imparteix el departament disposarem de les següents hores setmanals (on una d’elles és de

desdoblament i generalment es farà servir per a fer pràctiques):

Matèria Sessions x setmana Sessions aprox. x UD

1r ESO Biologia i Geologia (BG) 3 8

2n ESO Física i Química (FQ) 3 10

3r ESOBiologia i Geologia (BG) 3 9

Física i Química (FQ) 3 10

4t ESOBiologia i Geologia (BG) 3 8


1r Batxillerat

Biologia i Geologia (BG) 4 8


Cultura Científica (CuCi) 3 21

2n Batxillerat

Biologia (BIO) 4 6

Química (QUI) 4 12

Física (FIS) 4 11

La distribució aproximada de les unitats per trimestre és la següent:

Curs i Matèria 1r Trimestre 2n trimestre 3r trimestre

1r ESO CN 8,9,10 1,2,3,4,5 6,7,11,12

2n ESO FQ 1,2,3 4,5,6 7,8,9

3r ESOBG 1,8,2,3,4 4,5,6,7 9,10,11,12

FQ 1,2,3 5,6,7 4,8,9

4t ESO

BG 1,2,3,4 5,6,7,8 9,10,11,12

FQ 1,2,3,4 5,6,7,8 9,10,11,12

CAAP 1,2,3 4,5,6 7,8,9

1r Batx.

BG 0-7 8-12 13-18

FQ 1,2,3,4 5,6,7,8 9,10,11,12

CuCi 1,2 3,4 5

2n Batx.

Biologia 1-7 8-13 14-20

Química 0,1,2,3 4,5,6 7,8,9

Física 1,2,3,4 5,6,7,8 9,10,11,12

36

6. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I DE REFORÇ.

S'estableixen les mateixes que les previstes al document de Concreció Curricular de Centre.

Atesa la diversitat de l'alumnat en quant a motivacions, interessos, ritmes d'aprenentatge,

coneixements previs, ..., etc. les mesures metodològiques per atendre aquesta diversitat consistiran

en treballar a partir del que saben els alumnes i diversificar les activitats, tot fent servir un material

variat, per tal de poder dur a terme activitats de reforç o d'ampliació a nivell individual quan es

consideri que es convenient per a un alumne/a.

Per a alumnes amb necessitats educatives específiques i que rebin suports de les matèries pròpies

del departament de ciències experimentals s’elaborarà, en funció dels informes, les adaptacions

curriculars corresponents en col·laboració amb el departament d’orientació. Bàsicament aquestes

adaptacions consistiran en proporcionar material adaptat en forma d’exercicis o de treballs de textos

i sempre en funció de les necessitats educatives de l’alumne. Els suports es realitzaran dins o fora de

l’aula depenent de les necessitats dels alumnes i del desenvolupament de la programació d’aula.

Per als nivells de 1r, 2n i 3r d'ESO el Departament té a la disposició del professorat els llibres de

text adaptats per alumnes amb necessitats educatives específiques. D'acord amb el departament

d'orientació es decidirà segons cada cas si els alumnes amb dificultats d'aprenentatge seguiran

aquest textos com a llibre de text o just serviran de suport.

37

7. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ I DE QUALIFICACIÓ.

7.1 Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació/estàndards d'aprenentatge avaluables, per

cursos.

Nivell: 1r d’ ESO Àrea: Biologia i geologia

1. Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context precís i adequat al seu nivell.

1.1. Identifica els termes més freqüents del vocabulari científic i s’expressa de forma

correcta tant oralment com per escrit.

2. Cercar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic i utilitzar aquesta

informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre

problemes relacionats amb el medi natural i la salut.

2.1. Cerca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de la

utilització de diverses fonts.

2.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa utilitzant diversos suports.

2.3. Utilitza la informació de caràcter científic per formar-se una opinió pròpia i

argumentar sobre problemes relacionats.

3. Fer un treball experimental amb l’ajuda d’un guió de pràctiques de laboratori o de camp,

descriure’n l’execució i interpretar-ne els resultats.

3.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i té cura dels instruments i

del material emprat.

3.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació del treball experimental, utilitza tant

instruments òptics de reconeixement com material bàsic de laboratori, argumenta el

procés experimental seguit, descriu les seves observacions i interpreta els resultats del

treball.

4. Reconèixer les idees principals sobre l’origen de l’Univers i la formació i l’evolució de les

galàxies.

4.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’Univers.

5. Exposar l’organització del sistema solar, així com algunes de les concepcions sobre aquest

sistema planetari que hi ha hagut al llarg de la història.

5.1. Reconeix els components del sistema solar i en descriu les característiques

generals.

6. Relacionar comparativament la posició d’un planeta al sistema solar amb les seves

característiques.

38

6.1. Indica quines característiques té el planeta Terra que no tenen altres planetes, les

quals permeten que s’hi desenvolupi la vida.

7. Localitzar la posició de la Terra dins el sistema solar.

7.1. Identifica la posició de la Terra dins el sistema solar.

8. Establir els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol i relacionar-los amb l’existència del dia

i la nit, les estacions, les marees i els eclipsis.

8.1. Categoritza els principals fenòmens relacionats amb el moviment i la posició dels

astres i en dedueix la importància per a la vida.

8.2. Interpreta correctament, en gràfics i esquemes, fenòmens com les fases lunars i els

eclipsis i estableix la relació que tenen amb la posició relativa de la Terra, la Lluna i el

Sol.

9. Identificar els materials terrestres segons l’abundància i la distribució a les grans capes de la

Terra.

9.1. Descriu les característiques generals dels materials més freqüents a les zones

externes del planeta i justifica com es distribueixen en capes segons la seva densitat.

9.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestres i

dels materials que els componen i relaciona aquestes característiques amb la seva

ubicació.

10. Reconèixer les propietats i característiques dels minerals i de les roques, indicar els que són

presents a les Illes Balears i destacar-ne les aplicacions més freqüents, la importància econòmica i la

gestió sostenible.

10.1. Identifica minerals i roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-los.

10.2. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals i les roques en

l’àmbit de la vida quotidiana.

10.3. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible dels recursos

minerals.

11. Analitzar les característiques i la composició de l’atmosfera i les propietats de l’aire.

11.1. Reconeix l’estructura i la composició de l’atmosfera.

11.2. Reconeix la composició de l’aire, n’identifica els contaminants principals i els

relaciona amb l’origen que tenen.

11.3. Identifica i justifica, amb argumentacions senzilles, les causes per les quals

l’atmosfera desenvolupa un paper protector per als éssers vius.

12. Investigar els problemes de contaminació ambiental actuals i les repercussions que poden

tenir i desenvolupar actituds que contribueixin a solucionar-los.

39

12.1. Relaciona la contaminació ambiental amb el deteriorament del medi ambient i

proposa accions i hàbits que contribueixen a trobar-hi una solució.

13. Reconèixer la importància del paper protector de l’atmosfera per als éssers vius i considerar

com hi repercuteix l’activitat humana.

13.1. Indica situacions en les quals l’activitat humana interfereix en l’acció protectora de

l’atmosfera.

14. Descriure les propietats de l’aigua i la importància que té per a l’existència de la vida.

14.1. Reconeix les propietats anòmales de l’aigua i les relaciona amb les conseqüències

que tenen per al manteniment de la vida a la Terra.

15. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra, així com el cicle de l’aigua i l’ús que en fa

l’ésser humà.

15.1. Descriu el cicle de l’aigua i el relaciona amb els canvis d’estat d’agregació

d’aquesta.

16. Valorar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals i col·lectives

per potenciar que se’n redueixi el consum i que es reutilitzi. Estudiar la problemàtica específica de

la gestió de l’aigua dolça a les Illes Balears.

16.1. Comprèn el significat de gestió sostenible de l’aigua dolça i enumera mesures

concretes per aconseguir aquesta gestió sostenible.

17. Justificar i argumentar la importància de preservar i no contaminar les aigües dolces i les

salades.

17.1. Reconeix els problemes de contaminació d’aigües dolces i salades i els relaciona

amb les activitats humanes.

18. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta especial per al

desenvolupament de la vida.

18.1. Descriu les característiques que varen fer possible el desenvolupament de la vida a

la Terra.

19. Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les característiques

que els diferencien de la matèria inerta.

19.1. Diferencia la matèria viva de la inerta partint de les característiques particulars

d’ambdues.

19.2. Estableix comparativament les analogies i les diferències entre la cèl·lula

procariota i l’eucariota i entre la cèl·lula animal i la vegetal.

20. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i

40

heteròtrofa.

20.1. Comprèn i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

20.2. Contrasta el procés de nutrició autòtrofa i amb el de nutrició heteròtrofa i dedueix

la relació que hi ha entre aquestes.

21. Reconèixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics.

21.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius i relaciona els animals i les plantes

més comuns amb el seu grup taxonòmic.

22. Categoritzar els criteris que serveixen per classificar els éssers vius i identificar els

principals models taxonòmics als quals pertanyen els animals i les plantes més comuns.

22.1. Identifica i reconeix exemplars característics de cada un d’aquests grups i en

destaca la importància biològica.

23. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar-ne la

importància en el conjunt dels éssers vius.

23.1. Discrimina les característiques generals i les singulars de cada grup taxonòmic.

24. Caracteritzar els principals grups d’invertebrats i de vertebrats.

24.1. Associa invertebrats comuns amb el grup taxonòmic al qual pertanyen.

24.2. Reconeix diferents exemplars de vertebrats i els assigna a la classe a la qual

pertanyen.

25. Determinar, a partir de l’observació, les adaptacions que permeten als animals i a les plantes

sobreviure en determinats ecosistemes.

25.1. Identifica exemplars de plantes i animals propis d’alguns ecosistemes o d’interès

especial pel fet de ser espècies en perill d’extinció o endèmiques.

25.2. Relaciona la presència de determinades estructures en els animals i les plantes més

comuns amb la seva adaptació al medi.

26. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i classificar animals i plantes.

Reconèixer les espècies més característiques dels diferents ecosistemes de les Illes Balears.

26.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.

27. Conèixer les funcions vitals de les plantes i reconèixer la importància que tenen per a la

vida.

27.1. Detalla el procés de la nutrició autòtrofa i el relaciona amb la importància que té

per al conjunt de tots els éssers vius.

28. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema. Identificar les característiques dels

principals tipus d’ecosistemes de les Illes Balears.

41

28.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema.

29. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies

per restablir-ne l’equilibri.

29.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema.

30. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.

30.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient.

31. Analitzar els components del sòl i esquematitzar les relacions que s’estableixen entre

aquests.

31.1. Reconeix que el sòl és el resultat de les interaccions entre els components biòtics i

els abiòtics i indica alguna interacció.

32. Valorar la importància del sòl i els riscs que comporta sobreexplotar-lo, degradar-lo o

perdre’l.

32.1. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir-lo.

33. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies del treball científic.

33.1. Integra i aplica les destreses pròpies del mètode científic.

34. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i

l’argumentació.

34.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa.

35. Utilitzar fonts d’informació variada, discriminar la informació i prendre decisions sobre

aquesta i els mètodes emprats per obtenir-la.

35.1. Utilitza diferents fonts d’informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar

la seva recerca.

36. Valorar i respectar la feina individual i en equip i participar-hi.

36.1. Valora i respecta la feina individual i en grup i hi participa.

37. Exposar i defensar en públic el projecte de recerca.

37.1. Dissenya petits treballs de recerca sobre animals i/o plantes, els ecosistemes del seu

entorn o l’alimentació i la nutrició humanes per presentar-los i defensar-los a l’aula.

37.2. Expressa les conclusions de la seva recerca amb precisió i coherència, tant

oralment com per escrit.

Nivell: 2n d’ ESO Àrea: Física i Química

1. Reconèixer i identificar les característiques del mètode científic.

1.1. Registra observacions, dades i resultats de manera organitzada i rigorosa, i els

42

comunica de forma oral i escrita utilitzant esquemes, gràfics, taules i expressions

matemàtiques.

2. Valorar la investigació científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament de

la societat.

2.1. Relaciona la investigació científica amb les aplicacions tecnològiques en la vida

quotidiana.

3. Conèixer els procediments científics per determinar magnituds.

3.1. Estableix relacions entre magnituds i unitats emprant, preferentment, el sistema

internacional d’unitats i la notació científica per expressar els resultats.

4. Reconèixer els materials, i instruments bàsics presents al laboratori de física i en el de

química; conèixer i respectar les normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la

protecció del medi ambient.

4.1. Reconeix i identifica els símbols més freqüents usats en l’etiquetatge de productes

químics i instal·lacions, i n’interpreta el significat.

4.2. Identifica material i instruments bàsics de laboratori i sap com s’empren per dur a

terme experiències respectant les normes de seguretat i identificant actituds i mesures

d’actuació preventives.

5. Reconèixer les propietats generals i característiques específiques de la matèria i relacionar-

les amb la seva naturalesa i les seves aplicacions.

5.1. Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria, i

utilitza aquestes darreres per a la caracterització de substàncies.

5.2. Relaciona propietats dels materials del nostre entorn amb l’ús que se’n fa.

5.3. Descriu la determinació experimental del volum i de la massa d’un sòlid i calcula la

seva densitat.

6. Justificar les propietats dels diferents estats d’agregació de la matèria i els seus canvis

d’estat, a través del model cineticomolecular.

6.1. Justifica que una substància pot presentar-se en diferents estats d’agregació

depenent de les condicions de pressió i temperatura en les quals es trobi.

6.2. Explica les propietats dels gasos, líquids i sòlids emprant el model

cineticomolecular.

6.3. Descriu i interpreta els canvis d’estat de la matèria utilitzant el model

cineticomolecular i l’aplica en la interpretació de fenòmens quotidians.

6.4. Dedueix a partir dels gràfics d’escalfament d’una substància els punts de fusió i

43

d’ebullició, i la identifica fent servir les taules de dades necessàries.

7. Identificar sistemes materials com a substàncies pures o mescles i valorar la importància i

les aplicacions de mescles d’especial interès.

7.1. Distingeix i classifica sistemes materials d’ús quotidià en substàncies pures i

mescles, especificant en aquest darrer cas si es tracta de mescles homogènies,

heterogènies o col·loides.

7.2. Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de mescles homogènies

d’especial interès.

7.3. Duu a terme experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el

procediment seguit i el material emprat, determina la concentració i l’expressa en

grams per litre.

8. Proposar mètodes de separació dels components d’una mescla.

8.1. Dissenya mètodes de separació de mescles segons les propietats característiques de

les substàncies que les componen, descrivint el material de laboratori adequat.

9. Reconèixer que els models atòmics són instruments interpretatius de les diferents teories i la

necessitat d’utilitzar-los per interpretar i comprendre l’estructura interna de la matèria.

9.1. Representa l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, emprant el model

planetari.

9.2. Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seva

localització a l’àtom.

9.3. Relaciona la notació amb el nombre atòmic, el nombre màssic determinant el

nombre de cada una dels tipus de partícules subatòmiques bàsiques.

10. Interpretar l’ordenació dels elements a la taula periòdica i reconèixer els més

rellevants a partir dels seus símbols.

10.1. Justifica l’actual ordenació dels elements en grups i períodes a la taula periòdica.

10.2. Relaciona les principals propietats de metalls, no metalls i gasos nobles amb la seva

posició a la taula periòdica i amb la seva tendència a formar ions, prenent com a

referència el gas noble més pròxim.

11.Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i composts en substàncies d’ús

freqüent i conegut.

11.1. Reconeix els àtoms i les molècules que componen substàncies d’ús freqüent,

classificant-les en elements o composts, basant-se en la seva expressió química.

11.2. Presenta, emprant les TIC, les propietats i aplicacions d’algun element i/o compost

químic d’especial interès a partir d’una recerca guiada d’informació bibliogràfica i/o

44

digital.

12. Distingir entre canvis físics i químics mitjançant la realització d’experiències

senzilles que posin de manifest si es formen o no substàncies noves.

12.1. Distingeix entre canvis físics i químics en accions de la vida quotidiana en funció

que hi hagi o no formació de noves substàncies.

12.2. Descriu el procediment de realització d’experiments senzills en els quals es posi de

manifest la formació de noves substàncies i reconeix que es tracta de canvis químics.

13. Caracteritzar les reaccions químiques com a transformacions d’unes substàncies en

d’altres.

13.1. Identifica quins són els reactius i els productes de reaccions químiques senzilles

interpretant la representació esquemàtica d’una reacció química.

14. Deduir la llei de conservació de la massa i reconèixer reactius i productes a través

d’experiències senzilles al laboratori i/o de simulacions per ordinador.

14.1. Reconeix quins són els reactius i els productes a partir de la representació de

reaccions químiques senzilles, i comprova experimentalment que es compleix la llei de

conservació de la massa.

15. Reconèixer la importància de la química en l’obtenció de noves substàncies i la seva

importància en la millora de la qualitat de vida de les persones.

15.1. Classifica alguns productes d’ús quotidià en funció de la seva procedència natural o

sintètica.

16. Valorar la importància de la indústria química en la societat i la seva influència en el

medi ambient.

16.1. Descriu l’impacte mediambiental del diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids

de nitrogen i els CFC i altres gasos d’efecte hivernacle relacionant-lo amb els

problemes mediambientals d’àmbit global.

16.2. Proposa mesures i actituds, a nivell individual i col·lectiu, per mitigar els problemes

mediambientals d’importància global.

16.3. Defensa raonadament la influència que el desenvolupament de la indústria química

ha tingut en el progrés de la societat, a partir de fonts científiques de diferent

procedència.

17. Reconèixer el paper de les forces com a causa dels canvis en l’estat de moviment i de

les deformacions.

17.1. En situacions de la vida quotidiana, identifica les forces que intervenen i les

45

relaciona amb els seus corresponents efectes en la deformació o en l’alteració de l’estat

de moviment d’un cos.

17.2. Estableix la relació entre l’allargament produït en una molla i les forces que han

produït aquest allargament i descriu el material que s’ha d’utilitzar i el procediment que

s’ha de seguir per fer-ho i poder-ho comprovar experimentalment.

17.3. Estableix la relació entre una força i el seu corresponent efecte en la deformació o

l’alteració de l’estat de moviment d’un cos.

17.4. Descriu la utilitat del dinamòmetre per mesurar la força elàstica i registra els

resultats en taules i representacions gràfiques expressant el resultat experimental en

unitats en el sistema internacional.

18. Establir la velocitat d’un cos com la relació entre l’espai recorregut i el temps invertit

a recórrer-lo.

18.1. Determina, experimentalment o a través d’aplicacions informàtiques, la velocitat

mitjana d’un cos interpretant el resultat.

18.2. Fa càlculs per resoldre problemes quotidians emprant el concepte de velocitat.

19. Diferenciar entre velocitat mitjana i instantània a partir de gràfics espai/temps i

velocitat/temps, i deduir el valor de l’acceleració utilitzant aquestes darreres.

19.1. Dedueix la velocitat mitjana i la instantània a partir de les representacions gràfiques

de l’espai i de la velocitat en funció del temps.

19.2. Justifica si un moviment és accelerat o no a partir de les representacions gràfiques

de l’espai i de la velocitat en funció del temps.

20. Valorar la utilitat de les màquines simples en la transformació d’un moviment en un

altre de diferent, i la reducció de la força aplicada necessària.

20.1. Interpreta el funcionament de màquines mecàniques simples considerant la força i la

distància a l’eix de gir i fa càlculs senzills sobre l’efecte multiplicador de la força

produït per aquestes màquines.

21. Comprendre el paper que juga la fricció en la vida quotidiana.

21.1. Analitza els efectes de les forces de fricció i la seva influència en el moviment dels

éssers vius i els vehicles.

22. Considerar la força gravitatòria com la responsable del pes dels cossos, dels

moviments orbitals i dels diferents nivells d’agrupació en l’Univers, i analitzar els factors de

què depèn.

22.1. Relaciona qualitativament la força de gravetat que existeix entre dos cossos amb les

seves masses i la distància que els separa.

46

22.2. Distingeix entre massa i pes calculant el valor de l’acceleració de la gravetat a

partir de la relació entre ambdues magnituds.

22.3. Reconeix que la força de gravetat manté als planetes girant al voltant del Sol, i a la

Lluna al voltant del nostre planeta, justificant el motiu pel qual aquesta atracció no

porta a la col·lisió dels dos cossos.

23. Reconèixer que l’energia és la capacitat de produir transformacions o canvis.

23.1. Argumenta que l’energia es pot transferir, emmagatzemar o dissipar, però no crear

ni destruir, i empra exemples.

23.2. Reconeix i defineix l’energia com una magnitud expressant-la en la unitat

corresponent en el sistema internacional.

24. Identificar els diferents tipus d’energia posats de manifest en fenòmens quotidians i

en experiències senzilles duites a terme al laboratori.

24.1. Relaciona el concepte d’energia amb la capacitat de produir canvis i identifica els

diferents tipus d’energia que es posen de manifest en situacions quotidianes explicant

les transformacions d’unes formes a d’altres.

25. Relacionar els conceptes d’energia, calor i temperatura en termes de la teoria

cineticomolecular i descriure els mecanismes pels quals es transfereix l’energia tèrmica en

diferents situacions quotidianes.

25.1. Explica el concepte de temperatura en termes del model cineticomolecular i

diferencia entre temperatura, energia i calor.

25.2. Coneix l’existència d’una escala absoluta de temperatura i relaciona les escales

Celsius i Kelvin.

25.3. Identifica els mecanismes de transferència d’energia reconeixent-los en diferents

situacions quotidianes i en fenòmens atmosfèrics, justificant la selecció de materials per

a edificis i en el disseny de sistemes d’escalfament.

26. Interpretar els efectes de l’energia tèrmica sobre els cossos en situacions quotidianes

i en experiències de laboratori.

26.1. Explica el fenomen de la dilatació a partir d’alguna de les seves aplicacions com els

termòmetres de líquid, juntes de dilatació en estructures, etc.

26.2. Explica l’escala Celsius establint els punts fixos d’un termòmetre basat en la

dilatació d’un líquid volàtil.

26.3. Interpreta qualitativament fenòmens quotidians i experiències on es posi de manifest

l’equilibri tèrmic associant-lo amb la igualació de temperatures.

27. Valorar el paper de l’energia en les nostres vides, identificar-ne les diferents fonts,

47

comparar el seu impacte mediambiental i reconèixer la importància de l’estalvi energètic per

a un desenvolupament sostenible.

27.1. Reconeix, descriu i compara les fonts renovables i no renovables d’energia,

analitzant amb sentit crític el seu impacte mediambiental.

28. Conèixer i comparar les diferents fonts d’energia emprades en la vida diària en un

context global que impliqui aspectes econòmics i mediambientals.

28.1. Compara les principals fonts d’energia de consum humà, a partir de la distribució

geogràfica dels seus recursos i els efectes mediambientals.

28.2. Analitza la predominança de les fonts d’energia convencionals davant les

alternatives, argumentant els motius pels quals aquestes darreres encara no estan prou

explotades.

29. Valorar la importància de fer un consum responsable de les fonts energètiques.

29.1. Interpreta dades comparatives sobre l’evolució del consum d’energia mundial

proposant mesures que poden contribuir a l’estalvi individual i col·lectiu.

30. Conèixer la forma en la qual es genera l’electricitat en els diferents tipus de centrals

elèctriques, així com el seu transport als llocs de consum.

30.1. Descriu el procés pel qual les diferents fonts d’energia es transformen en energia

elèctrica a les centrals elèctriques, així com els mètodes de transport i

emmagatzemament.

Nivell: 3r d’ ESO Àrea: Biologia i Geologia

1. Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context precís i adequat al seu nivell.

1.1. Identifica els termes més freqüents del vocabulari científic i s’expressa de forma

correcta tant oralment com per escrit.

2. Cercar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic i utilitzar aquesta

informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre

problemes relacionats amb el medi natural i la salut.

2.1. Cerca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de la

utilització de diverses fonts.

2.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa utilitzant diversos suports.

2.3. Utilitza la informació de caràcter científic per formar-se una opinió pròpia i

argumentar sobre problemes relacionats.

3. Fer un treball experimental amb l’ajuda d’un guió de pràctiques de laboratori o de camp,

48

descriure’n l’execució i interpretar-ne els resultats.

3.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i té cura dels instruments i

del material emprat.

3.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació del treball experimental, utilitza tant

instruments òptics de reconeixement com material bàsic de laboratori, argumenta el

procés experimental seguit, descriu les seves observacions i interpreta els resultats del

treball.

4. Catalogar els diferents nivells d’organització de la matèria viva —cèl·lules, teixits, òrgans i

aparells o sistemes— i diferenciar les principals estructures cel·lulars i les funcions que tenen.

4.1. Interpreta els diferents nivells d’organització en l’ésser humà i cerca la relació que

hi ha entre aquests.

4.2. Diferencia els diversos tipus cel·lulars i descriu la funció dels orgànuls més

importants.

5. Diferenciar els teixits més importants de l’ésser humà i la funció que tenen.

5.1. Reconeix els principals teixits que conformen el cos humà i hi associa la funció que

tenen.

6. Descobrir, a partir del coneixement dels conceptes de salut i malaltia, els factors que els

determinen.

6.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut i justifica amb

exemples les tries que fa o pot fer per promoure-la individualment i col·lectivament.

7. Classificar les malalties i valorar la importància dels estils de vida per prevenir-les.

7.1. Reconeix les malalties i les infeccions més comunes i les relaciona amb les causes

que les provoquen.

8. Determinar les malalties infeccioses i les no infeccioses més comunes que afecten la

població, les causes que les provoquen i com es poden prevenir i tractar.

8.1. Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties

infeccioses.

9. Identificar hàbits saludables com a mètode de prevenció de les malalties.

9.1. Coneix i descriu hàbits de vida saludable i els identificant com a mitjà per promoure

la seva salut i la dels altres.

9.2. Proposa mètodes per evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses

més comunes.

10. Determinar el funcionament bàsic del sistema immunològic, així com les contínues

49

aportacions de les ciències biomèdiques.

10.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat i valora el paper dels vaccins com a

mètode de prevenció de les malalties.

11. Reconèixer i transmetre la importància que té la prevenció com a pràctica habitual i

integrada a les seves vides i les conseqüències positives de la donació de cèl·lules, sang i òrgans.

11.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser humà la donació de

cèl·lules, sang i òrgans.

12. Investigar les alteracions produïdes per diferents tipus de substàncies addictives i elaborar

propostes de prevenció i control.

12.1. Detecta les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de

substàncies tòxiques i estimulants com el tabac, l’alcohol, les drogues, etc.; contrasta

els efectes nocius que tenen, i proposa mesures de prevenció i control.

13. Reconèixer les conseqüències de les conductes de risc en l’individu i en la societat.

13.1. Identifica les conseqüències de les conductes de risc amb les drogues per a

l’individu i la societat.

14. Reconèixer la diferència entre alimentació i nutrició i diferenciar els principals nutrients i les

funcions bàsiques d’aquests.

14.1. Discrimina el procés de nutrició del d’alimentació.

14.2. Relaciona cada nutrient amb la funció que exerceix a l’organisme i reconeix hàbits

nutricionals saludables.

15. Relacionar les dietes amb la salut a través d’exemples pràctics.

15.1. Dissenya hàbits nutricionals saludables mitjançant l’elaboració de dietes

equilibrades, utilitzant taules amb diferents grups d’aliments amb els nutrients

principals i el valor calòric que tenen.

16. Argumentar la importància d’una bona alimentació i de l’exercici físic per a la salut.

16.1. Valora una dieta equilibrada per a una vida saludable.

17. Explicar els processos fonamentals de la nutrició utilitzant esquemes gràfics dels diferents

aparells que hi intervenen.

17.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diferents òrgans, aparells i

sistemes implicats en la funció de nutrició i els relaciona amb la seva contribució al

procés.

18. Conèixer quina fase del procés de nutrició duu a terme cada un dels aparells que hi estan

implicats.

18.1. Reconeix la funció de cada un dels aparells i sistemes en la funció de nutrició.

50

19. Indagar sobre les malalties més habituals als aparells relacionats amb la nutrició i quines són

les causes i la manera de prevenir-les.

19.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans, aparells i sistemes implicats en la

nutrició i les associa a les causes que les provoquen.

20. Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor i conèixer-

ne el funcionament.

20.1. Coneix i explica els components i el funcionament dels aparells digestiu, circulatori,

respiratori i excretor.

21. Reconèixer i diferenciar els òrgans dels sentits i les cures de l’oïda i la vista.

21.1. Especifica la funció de cada un dels aparells i sistemes implicats en la funció de

relació.

21.2. Descriu els processos implicats en la funció de relació i identifica l’òrgan o

l’estructura responsable de cada procés.

21.3. Classifica diferents tipus de receptors sensorials i els relaciona amb els òrgans dels

sentits en els quals es troben.

22. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant diferents estímuls i descriure’n el

funcionament.

22.1. Identifica algunes malalties comunes del sistema nerviós i les relaciona amb les

causes que les provoquen, els factors de risc i la forma de prevenir-les.

23. Associar les principals glàndules endocrines amb les hormones que sintetitzen i la funció

que exerceixen.

23.1. Enumera les glàndules endocrines i indica les hormones que segreguen i la funció

que exerceixen.

24. Relacionar funcionalment el sistema neuroendocrí.

24.1. Reconeix algun procés que té lloc en la vida quotidiana en el qual s’evidencia

clarament la integració neuroendocrina.

25. Identificar els principals ossos i músculs de l’aparell locomotor.

25.1. Localitza els principals ossos i músculs del cos humà en esquemes de l’aparell

locomotor.

26. Analitzar les relacions funcionals entre ossos i músculs.

26.1. Distingeix els diferents tipus de músculs segons el tipus de contracció i els relaciona

amb el sistema nerviós que els controla.

27. Detallar quines són i com es prevenen les lesions més freqüents a l’aparell locomotor.

51

27.1. Identifica els factors de risc més freqüents que poden afectar l’aparell locomotor i

els relaciona amb les lesions que produeixen.

28. Indicar els aspectes bàsics de l’aparell reproductor i diferenciar entre sexualitat i

reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de l’aparell reproductor.

28.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i del

femení i n’especifica la funció.

29. Reconèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els esdeveniments

fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part.

29.1. Descriu les principals etapes del cicle menstrual i indica quines glàndules i quines

hormones el regulen.

30. Comparar els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons la seva eficàcia i

reconèixer la importància que tenen alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual.

30.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana.

30.2. Categoritza les principals malalties de transmissió sexual i argumenta sobre com

prevenir-les.

31. Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció assistida i de fecundació in vitro

per argumentar el benefici que va suposar aquest avenç científic per a la societat.

31.1. Identifica les tècniques de reproducció assistida més freqüents.

32. Valorar i considerar la seva pròpia sexualitat i la de les persones que l’envolten i transmetre

la necessitat de reflexionar, debatre, respectar i compartir.

32.1. Exerceix, decideix i defensa responsablement la seva sexualitat i la de les persones

que l’envolten.

33. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d’un lloc a un altre.

33.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les roques que

condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen.

34. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que els activa i diferenciar-los dels

processos interns.

34.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica el paper de la

gravetat en la dinàmica d’aquests.

34.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació i els

efectes que tenen en el relleu.

35. Analitzar i predir l’acció de les aigües superficials i identificar les formes d’erosió i dipòsit

més característiques.

52

35.1. Analitza les activitats d’erosió, transport i sedimentació produïdes per les aigües

superficials i reconeix algun dels efectes que tenen en el relleu.

36. Valorar la importància de les aigües subterrànies i justificar-ne la dinàmica i la relació amb

les aigües superficials.

36.1. Valora la importància de les aigües subterrànies i els riscs de sobreexplotar-les.

37. Analitzar la dinàmica marina i la influència que exerceix en el modelatge litoral.

37.1. Relaciona els moviments de l’aigua de la mar amb l’erosió, el transport i la

sedimentació al litoral i identifica algunes formes resultants característiques.

38. Relacionar l’acció eòlica amb les condicions que la fan possible i identificar algunes

formes que en resulten.

38.1. Associa l’activitat eòlica amb els ambients en els quals aquesta activitat geològica

pot ser rellevant.

39. Analitzar l’acció geològica de les glaceres i justificar les característiques de les formes

d’erosió i dipòsit resultants.

39.1. Analitza la dinàmica glacial i identifica els efectes que té sobre el relleu.

40. Indagar els diversos factors que condicionen el modelatge del paisatge a les Illes Balears.

40.1. Estudia el paisatge del seu entorn més pròxim i identifica alguns dels factors que

n’han condicionat el modelat.

41. Reconèixer l’activitat geològica dels éssers vius i valorar la importància de l’espècie

humana com a agent geològic extern.

41.1. Identifica la intervenció d’éssers vius en processos de meteorització, erosió i

sedimentació.

41.2. Valora la importància d’activitats humanes en la transformació de la superfície

terrestre.

42. Diferenciar els canvis a la superfície de la Terra generats per l’energia de l’interior terrestre

dels que són d’origen extern.

42.1. Diferencia un procés geològic extern d’un d’intern i identifica els efectes que tenen

en el relleu.

43. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seves característiques i els efectes que

generen.

43.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que tenen.

43.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que els origina i els associa a

la seva perillositat.

53

44. Relacionar l’activitat sísmica i la volcànica amb la dinàmica de l’interior terrestre i

justificar-ne la distribució planetària.

44.1. Justifica l’existència de zones en les quals els terratrèmols són més freqüents i de

més magnitud.

45. Valorar la importància de conèixer els riscs sísmic i volcànic i les formes de prevenir-lo.

45.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el volcànic existent a la zona en la qual viu i coneix

les mesures de prevenció que ha d’adoptar.

46. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema. Identificar les característiques dels

principals tipus d’ecosistemes de les Illes Balears.

46.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema.

47. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies

per restablir-ne l’equilibri.

47.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema.

48. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.

48.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient.

49. Analitzar els components del sòl i esquematitzar les relacions que s’estableixen entre

aquests.

49.1. Reconeix que el sòl és el resultat de les interaccions entre els components biòtics i

els abiòtics i indica alguna interacció.

50. Valorar la importància del sòl i els riscs que comporta sobreexplotar-lo, degradar-lo o

perdre’l.

50.1. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir-lo.

51. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies del treball científic.

51.1. Integra i aplica les destreses pròpies del mètode científic.


l’argumentació.


53. Utilitzar fonts d’informació variada, discriminar la informació i prendre decisions sobre

aquesta i els mètodes emprats per obtenir-la.


la seva recerca.

54. Valorar i respectar la feina individual i en equip i participar-hi.


54

55. Exposar i defensar en públic el projecte de recerca.



55.2. Expressa les conclusions de la seva recerca amb precisió i coherència, tant

oralment com per escrit.

Nivell: 3r d’ ESO Àrea: Física i Química

1. Reconèixer i identificar les característiques del mètode científic.

1.1. Formula hipòtesis per explicar fenòmens quotidians emprant teories i models

científics.

1.2. Registra observacions, dades i resultats de manera organitzada i rigorosa, i els

comunica de forma oral i escrita utilitzant esquemes, gràfics, taules i expressions

matemàtiques.

2. Valorar la investigació científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament de

la societat.

2.1. Relaciona la investigació científica amb les aplicacions tecnològiques en la vida

quotidiana.

3. Conèixer els procediments científics per determinar magnituds.

3.1. Estableix relacions entre magnituds i unitats emprant, preferentment, el sistema

internacional d’unitats i la notació científica per expressar els resultats.

4. Reconèixer els materials, i instruments bàsics presents al laboratori de física i en el de

química; conèixer i respectar les normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la protecció del

medi ambient.

4.1. Reconeix i identifica els símbols més freqüents usats en l’etiquetatge de productes

químics i instal·lacions, i n’interpreta el significat.

4.2. Identifica material i instruments bàsics de laboratori i sap com s’empren per dur a

terme experiències respectant les normes de seguretat i identificant actituds i mesures

d’actuació preventives.

5. Interpretar la informació sobre temes científics de caràcter divulgatiu que apareix en

publicacions i mitjans de comunicació.

5.1. Selecciona, comprèn i interpreta informació rellevant en un text de divulgació

científica i transmet les conclusions obtingudes utilitzant el llenguatge oral i escrit amb

propietat.

55

5.2. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i objectivitat del flux

d’informació existent a Internet i altres mitjans digitals.

6. Desenvolupar petits treballs d’investigació en els quals es posi en pràctica l’aplicació del

mètode científic i l’ús de les TIC.

6.1. Elabora petits treballs d’investigació sobre algun tema objecte d’estudi aplicant el

mètode científic, i emprant les TIC per cercar i seleccionar informació i presentar

conclusions.

6.2. Participa, valora, gestiona i respecta la feina individual i en equip.

7. Reconèixer les propietats generals i característiques específiques de la matèria i relacionar-

les amb la seva naturalesa i les seves aplicacions.

7.1. Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria, i

utilitza aquestes darreres per a la caracterització de substàncies.

7.2. Relaciona propietats dels materials del nostre entorn amb l’ús que se’n fa.

7.3. Descriu la determinació experimental del volum i de la massa d’un sòlid i calcula la

seva densitat.

8. Justificar les propietats dels diferents estats d’agregació de la matèria i els seus canvis

d’estat, a través del model cineticomolecular.

8.1. Justifica que una substància pot presentar-se en diferents estats d’agregació

depenent de les condicions de pressió i temperatura en les quals es trobi.

8.2. Explica les propietats dels gasos, líquids i sòlids emprant el model

cineticomolecular.

8.3. Descriu i interpreta els canvis d’estat de la matèria utilitzant el model

cineticomolecular i l’aplica en la interpretació de fenòmens quotidians.

8.4. Dedueix a partir dels gràfics d’escalfament d’una substància els punts de fusió i

d’ebullició, i la identifica fent servir les taules de dades necessàries.

9. Establir les relacions entre les variables de què depèn l’estat d’un gas a partir de

representacions gràfiques i/o taules de resultats obtinguts en experiències de laboratori o

simulacions per ordinador.

9.1. Justifica el comportament dels gasos en situacions quotidianes relacionant-lo amb el

model cineticomolecular.

9.2. Interpreta gràfics, taules de resultats i experiències que relacionen la pressió, el

volum i la temperatura d’un gas emprant el model cineticomolecular i les lleis dels

gasos.

56

10. Identificar sistemes materials com a substàncies pures o mescles i valorar la importància i

les aplicacions de mescles d’especial interès.

10.1. Distingeix i classifica sistemes materials d’ús quotidià en substàncies pures i

mescles, especificant en aquest darrer cas si es tracta de mescles homogènies,

heterogènies o col·loides.

10.2. Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de mescles homogènies

d’especial interès.

10.3. Duu a terme experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el

procediment seguit i el material emprat, determina la concentració i l’expressa en

grams per litre.

11. Reconèixer que els models atòmics són instruments interpretatius de les diferents teories i la

necessitat d’utilitzar-los per interpretar i comprendre l’estructura interna de la matèria.

11.1. Representa l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, emprant el model

planetari.

11.2. Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seva

localització a l’àtom.

11.3. Relaciona la notació amb el nombre atòmic, el nombre màssic determinant el

nombre de cada una dels tipus de partícules subatòmiques bàsiques.

12. Analitzar la utilitat científica i tecnològica dels isòtops radioactius.

12.1. Explica en què consisteix un isòtop i comenta aplicacions dels isòtops radioactius, la

problemàtica dels residus originats i les solucions per gestionar-los.

13. Interpretar l’ordenació dels elements a la taula periòdica i reconèixer els més rellevants a

partir dels seus símbols.

13.1. Justifica l’actual ordenació dels elements en grups i períodes a la taula periòdica.

13.2. Relaciona les principals propietats de metalls, no metalls i gasos nobles amb la seva

posició a la taula periòdica i amb la seva tendència a formar ions, prenent com a

referència el gas noble més pròxim.

14. Conèixer com s’uneixen els àtoms per formar estructures més complexes i explicar les

propietats de les agrupacions resultants.

14.1. Coneix i explica el procés de formació d’un ió a partir de l’àtom corresponent,

utilitzant la notació adequada per a la seva representació.

14.2. Explica com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per formar molècules interpretant

aquest fet en substàncies d’ús freqüent i calcula les seves masses moleculars.

57

15. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i composts en substàncies d’ús freqüent

i conegut.

15.1. Reconeix els àtoms i les molècules que componen substàncies d’ús freqüent,

classificant-les en elements o composts, basant-se en la seva expressió química.

16. Formular i anomenar composts binaris seguint les normes IUPAC.

16.1. Utilitza el llenguatge químic per anomenar i formular composts binaris seguint les

normes IUPAC.

17. Distingir entre canvis físics i químics mitjançant la realització d’experiències senzilles que

posin de manifest si es formen o no substàncies noves.

17.1. Distingeix entre canvis físics i químics en accions de la vida quotidiana en funció

que hi hagi o no formació de noves substàncies.

17.2. Descriu el procediment de realització d’experiments senzills en els quals es posi de

manifest la formació de noves substàncies i reconeix que es tracta de canvis químics.

18. Caracteritzar les reaccions químiques com a transformacions d’unes substàncies en d’altres.

18.1. Identifica quins són els reactius i els productes de reaccions químiques senzilles

interpretant la representació esquemàtica d’una reacció química.

19. Descriure a nivell molecular el procés pel qual els reactius es transformen en productes en

termes de la teoria de col·lisions.

19.1. Representa i interpreta una reacció química a partir de la teoria atòmica i molecular

i la teoria de col·lisions.

20. Deduir la llei de conservació de la massa i reconèixer reactius i productes a través

d’experiències senzilles al laboratori i/o de simulacions per ordinador.

20.1. Reconeix quins són els reactius i els productes a partir de la representació de

reaccions químiques senzilles, i comprova experimentalment que es compleix la llei de

conservació de la massa.

21. Comprovar mitjançant experiències senzilles de laboratori la influència de determinats

factors en la velocitat de les reaccions químiques.

21.1. Proposa el desenvolupament d’un experiment senzill que permeti comprovar

experimentalment l’efecte de la concentració dels reactius en la velocitat de formació

dels productes d’una reacció química, justificant aquest efecte en termes de la teoria de

col·lisions.

21.2. Interpreta situacions quotidianes en les quals la temperatura influeix

significativament en la velocitat de la reacció.

58

22. Reconèixer la importància de la química en l’obtenció de noves substàncies i la seva

importància en la millora de la qualitat de vida de les persones.

22.1. Identifica i associa productes procedents de la indústria química amb la seva

contribució a la millora de la qualitat de vida de les persones.

23. Valorar la importància de la indústria química en la societat i la seva influència en el medi

ambient.

23.1. Descriu l’impacte mediambiental del diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids

de nitrogen i els CFC i altres gasos d’efecte hivernacle relacionant-lo amb els

problemes mediambientals d’àmbit global.

24. Identificar els diferents nivells d’agrupació entre cossos celestes, des dels cúmuls de galàxies

als sistemes planetaris, i analitzar l’ordre de magnitud de les distàncies implicades.

24.1. Relaciona quantitativament la velocitat de la llum amb el temps que tarda a arribar

a la Terra des d’objectes celestes llunyans i amb la distància en la qual es troben els

esmentats objectes, interpretant els valors obtinguts.

25. Conèixer els tipus de càrregues elèctriques, el seu paper a la constitució de la matèria i les

característiques de les forces que es manifesten entre elles.

25.1. Explica la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la

matèria i associa la càrrega elèctrica dels cossos amb un excés o defecte d’electrons.

25.2. Relaciona qualitativament la força elèctrica que existeix entre dos cossos amb la

seva càrrega i la distància que els separa, i estableix analogies i diferències entre les

forces gravitatòria i elèctrica.

26. Interpretar fenòmens elèctrics mitjançant el model de càrrega elèctrica i valorar la

importància de l’electricitat en la vida quotidiana.

26.1. Justifica raonadament situacions quotidianes en les quals es posin de manifest

fenòmens relacionats amb l’electricitat estàtica.

27. Justificar qualitativament fenòmens magnètics i valorar la contribució del magnetisme en el

desenvolupament tecnològic.

27.1. Reconeix fenòmens magnètics identificant l’imant com a font natural del magnetisme

i descriu la seva acció sobre diferents tipus de substàncies magnètiques.

27.2. Construeix, i descriu el procediment seguit, una brúixola elemental per localitzar el

nord utilitzant el camp magnètic terrestre.

28. Comparar els diferents tipus d’imants, analitzar el seu comportament i deduir mitjançant

experiències les característiques de les forces magnètiques posades de manifest, així com la seva

relació amb el corrent elèctric.

59

28.1. Comprova i estableix la relació entre el pas de corrent elèctric i el magnetisme,

construint un electroimant.

28.2. Reprodueix els experiments d’Oersted i de Faraday, al laboratori o mitjançant

simuladors virtuals, deduint que l’electricitat i el magnetisme són dues manifestacions

d’un mateix fenomen.

29. Reconèixer les diferents forces que apareixen en la naturalesa i els diferents fenòmens

associats a elles.

29.1. Fa un informe emprant les TIC a partir d’observacions o recerca guiada

d’informació que relacioni les diferents forces que apareixen en la naturalesa i els

diferents fenòmens associats.

30. Relacionar els conceptes d’energia, calor i temperatura en termes de la teoria

cineticomolecular i descriure els mecanismes pels quals es transfereix l’energia tèrmica en diferents

situacions quotidianes.

30.1. Explica el concepte de temperatura en termes del model cineticomolecular i

diferencia entre temperatura, energia i calor.

30.2. Coneix l’existència d’una escala absoluta de temperatura i relaciona les escales

Celsius i Kelvin.

30.3. Identifica els mecanismes de transferència d’energia reconeixent-los en diferents

situacions quotidianes i en fenòmens atmosfèrics, justificant la selecció de materials per

a edificis i en el disseny de sistemes d’escalfament.

31. Explicar el fenomen físic del corrent elèctric i interpretar el significat de les magnituds

intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència, així com les relacions entre elles.

31.1. Explica el corrent elèctric com a càrregues en moviment a través d’un conductor.

31.2. Comprèn el significat de les magnituds elèctriques intensitat de corrent, diferència

de potencial i resistència, i les relaciona entre si utilitzant la llei d’Ohm.

31.3. Distingeix entre conductors i aïllants reconeixent els principals materials usats com

tals.

32. Comprovar els efectes de l’electricitat i les relacions entre les magnituds elèctriques

mitjançant el disseny i construcció de circuits elèctrics i electrònics senzills, al laboratori o

mitjançant aplicacions virtuals interactives.

32.1. Descriu el fonament d’una màquina elèctrica, en la qual l’electricitat es transforma

en moviment, llum, so, calor, etc., mitjançant exemples de la vida quotidiana,

identificant els seus elements principals.

60

32.2. Construeix circuits elèctrics amb diferents tipus de connexions entre els seus

elements, deduint de forma experimental les conseqüències de la connexió de

generadors i receptors en sèrie o en paral·lel.

32.3. Aplica la llei d’Ohm a circuits senzills per calcular una de les magnituds

involucrades a partir de les dues, expressant el resultat en les unitats del sistema

internacional.

32.4. Fa servir aplicacions virtuals interactives per simular circuits i mesurar les

magnituds elèctriques.

33. Valorar la importància dels circuits elèctrics i electrònics a les instal·lacions elèctriques i

instruments d’ús quotidià, descriure la seva funció bàsica i identificar els seus diferents components.

33.1. Associa els elements principals que formen la instal·lació elèctrica típica d’un

habitatge amb els components bàsics d’un circuit elèctric.

33.2. Comprèn el significat dels símbols i abreviatures que apareixen a les etiquetes de

dispositius elèctrics.

33.3. Identifica i representa els components més habituals en un circuit elèctric:

conductors, generadors, receptors i elements de control descrivint la seva corresponent

funció.

33.4. Reconeix els components electrònics bàsics descrivint les seves aplicacions

pràctiques i la repercussió de la miniaturització del microxip en la mida i preu dels

dispositius.

Nivell: 4t d’ ESO Àrea: Biologia i Geologia

1. Determinar les analogies i les diferències en l’estructura de les cèl·lules procariotes i les eu-

cariotes i interpretar les relacions evolutives entre aquestes cèl·lules.

1.1. Compara la cèl·lula procariota i l’eucariota i l’animal i la vegetal, i reconeix la

funció dels orgànuls cel·lulars i la relació entre morfologia i funció.

2. Identificar el nucli cel·lular i l’organització d’aquest segons les fases del cicle cel·lular a

través de l’observació directa o indirecta.

2.1. Distingeix els diferents components del nucli i la funció que tenen segons les

diferents etapes del cicle cel·lular.

3. Comparar l’estructura dels cromosomes i de la cromatina.

3.1. Reconeix les parts d’un cromosoma i l’utilitza per construir un cariotip.

4. Formular els principals processos que tenen lloc en la mitosi i la meiosi i revisar-ne el

61

significat i la importància biològica.

4.1. Reconeix les fases de la mitosi i la meiosi, diferencia ambdós processos i en

distingeix el significat biològic.

5. Comparar els tipus d’àcids nucleics i la composició d’aquests i relacionar-los amb la funció

que tenen.

5.1. Distingeix els diferents àcids nucleics i n’enumera els components.

6. Relacionar la replicació de l’ADN amb la conservació de la informació genètica.

6.1. Reconeix la funció de l’ADN com a portador de la informació genètica i el

relaciona amb el concepte de gen.

7. Comprendre com s’expressa la informació genètica utilitzant el codi genètic.

7.1. Il·lustra els mecanismes de l’expressió genètica per mitjà del codi genètic.

8. Valorar el paper de les mutacions en la diversitat genètica i comprendre la relació entre

mutació i evolució.

8.1. Reconeix i explica en què consisteixen les mutacions i els tipus existents.

9. Formular els principis bàsics de la genètica mendeliana i aplicar les lleis de l’herència en la

resolució de problemes senzills.

9.1. Reconeix els principis bàsics de la genètica mendeliana i resol problemes pràctics

d’encreuaments amb un o dos caràcters.

10. Diferenciar l’herència del sexe de la lligada al sexe i establir la relació que existeix entre

aquestes.

10.1. Resol problemes pràctics sobre l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe.

11. Conèixer algunes malalties hereditàries, la forma de prevenir-les i l’abast social que tenen.

11.1. Identifica les malalties hereditàries més freqüents i l’abast social que tenen.

12. Identificar les tècniques de l’enginyeria genètica: ADN recombinant i PCR.

12.1. Diferencia tècniques de feina en enginyeria genètica.

13. Comprendre el procés de clonació.

13.1. Descriu les tècniques de clonació animal i distingeix clonació terapèutica i

reproductiva.

14. Reconèixer les aplicacions de l’enginyeria genètica: OMG (organismes modificats

genèticament).

14.1. Analitza les implicacions ètiques, socials i mediambientals de l’enginyeria genètica.

15. Valorar les aplicacions de la tecnologia de l’ADN recombinant a l’agricultura, la ramaderia,

el medi ambient i la salut.

62

15.1. Interpreta críticament les conseqüències dels avenços actuals en el camp de la

biotecnologia.

16. Conèixer les proves de l’evolució. Comparar lamarckisme, darwinisme i neodarwinisme.

16.1. Distingeix les característiques diferenciadores del lamarckisme, el darwinisme i el

neodarwinisme

17. Comprendre els mecanismes de l’evolució i destacar la importància de la mutació i la

selecció. Analitzar el debat entre gradualisme, saltacionisme i neutralisme.

17.1. Estableix la relació entre variabilitat genètica, adaptació i selecció natural.

18. Interpretar arbres filogenètics, incloent-hi l’humà.

18.1. Interpreta arbres filogenètics.

19. Descriure l’hominització.

19.1. Reconeix i descriu les fases de l’hominització.

20. Reconèixer, recopilar i contrastar fets que mostrin la Terra com un planeta canviant.

20.1. Identifica i descriu fets que mostren la Terra com un planeta canviant i els relaciona

amb els fenòmens que succeeixen actualment.

21. Registrar i reconstruir alguns dels canvis més notables de la història de la Terra i associar-

los a la seva situació actual.

21.1. Reconstrueix alguns canvis notables a la Terra mitjançant la utilització de models

temporals a escala i reconeix les unitats temporals en la història geològica.

22. Interpretar talls geològics senzills i perfils topogràfics com a procediment per estudiar una

zona o un terreny.

22.1. Interpreta un mapa topogràfic i fa perfils topogràfics.

22.2. Resol problemes simples de datació relativa aplicant-hi els principis de

superposició d’estrats, superposició de processos i correlació.

23. Categoritzar i integrar els processos geològics més importants de la història de la Terra.

23.1. Discrimina els principals esdeveniments geològics, climàtics i biològics que han

tingut lloc al llarg de la història de la Terra i reconeix alguns animals i plantes

característiques de cada era.

24. Reconèixer i datar els eons, les eres i els períodes geològics utilitzant el coneixement dels

fòssils guia.

24.1. Relaciona algun dels fòssils guia més característics amb la seva era geològica.

25. Comprendre els diferents models que expliquen l’estructura i la composició de la Terra.

25.1. Analitza i compara els diferents models que expliquen l’estructura i la composició

63

de la Terra.

26. Combinar el model dinàmic de l’estructura interna de la Terra amb la teoria de la tectònica

de plaques.

26.1. Relaciona les característiques de l’estructura interna de la Terra i les associa als

fenòmens superficials.

27. Reconèixer les evidències de la deriva continental i de l’expansió del fons oceànic.

27.1. Expressa algunes evidències actuals de la deriva continental i l’expansió del fons

oceànic.

28. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera i relacionar-los

amb la seva ubicació en mapes terrestres. Comprendre els fenòmens naturals produïts en els

contactes de les plaques.

28.1. Coneix i explica raonadament els moviments relatius de les plaques litosfèriques.

28.2. Interpreta les conseqüències que tenen en el relleu els moviments de les plaques.

29. Explicar l’origen de les serralades, els arcs d’illes i els orògens tèrmics.

29.1. Identifica les causes que originen els principals relleus terrestres.

30. Contrastar els tipus de plaques litosfèriques associant els mateixos moviments i

conseqüències.

30.1. Relaciona els moviments de les plaques amb diferents processos tectònics.

31. Reconèixer que l’origen i l’evolució del relleu són el resultat de la interacció entre els

processos geològics interns i els externs.

31.1. Interpreta l’evolució del relleu sota la influència de la dinàmica externa i la interna.

32. Categoritzar els factors ambientals i la influència que exerceixen sobre els éssers vius.

Identificar als ecosistemes de les Illes Balears els factors ambientals característics.

32.1. Reconeix els factors ambientals que condicionen el desenvolupament dels éssers

vius en un ambient determinat i valora la importància que tenen a l’hora de conservar-

lo.

33. Reconèixer els conceptes de factor limitant i límit de tolerància.

33.1. Interpreta les adaptacions dels éssers vius a un ambient determinat i relaciona les

adaptacions amb el factor o els factors ambientals que les desencadenen.

34. Identificar les relacions intraespecífiques i interespecífiques com a factors de regulació dels

ecosistemes.

34.1. Reconeix i descriu diferents relacions i la influència que exerceixen en la regulació

dels ecosistemes.

64

35. Explicar els conceptes de biòtop, població, comunitat, ecotò, cadenes tròfiques i xarxes

tròfiques.

35.1. Analitza les relacions entre biòtop i biocenosi i avalua la importància que tenen per

mantenir l’equilibri de l’ecosistema.

36. Comparar les adaptacions dels éssers vius a diferents medis mitjançant la utilització

d’exemples.

36.1. Reconeix els diferents nivells tròfics i les seves relacions als ecosistemes i valora la

importància que té per a la vida en general el manteniment d’aquestes relacions.

37. Expressar com es produeix la transferència de matèria i energia al llarg d’una cadena o

xarxa tròfica i deduir-ne les conseqüències pràctiques en la gestió sostenible d’alguns recursos per

part de l’ésser humà

37.1. Compara les conseqüències pràctiques de la gestió sostenible d’alguns recursos per

part de l’ésser humà i en valora críticament la importància.

38. Relacionar les pèrdues energètiques produïdes en cada nivell tròfic amb l’aprofitament dels

recursos alimentaris del planeta des d’un punt de vista sostenible.

39. Estableix la relació entre les transferències d’energia dels nivells tròfics i la seva eficiència

energètica.

40. Contrastar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes, valorar-ne la influència

i argumentar les raons de certes actuacions individuals i col·lectives per evitar el deteriorament dels

ecosistemes. Reconèixer els principals problemes ambientals de les Illes Balears.

40.1. Argumenta sobre les actuacions humanes que tenen una influència negativa sobre

els ecosistemes: contaminació, desertització, exhauriment de recursos, etc.

40.2. Defensa possibles actuacions per millorar el medi ambient.

41. Concretar diferents processos de tractament de residus.

41.1. Descriu els processos de tractament de residus i valora críticament la recollida

selectiva d’aquests.

42. Contrastar arguments a favor de la recollida selectiva de residus i la repercussió que té en

l’àmbit familiar i en el social.

42.1. Argumenta els pros i els contres del reciclatge i de la reutilització de recursos

materials.

43. Indicar la importància que té per al desenvolupament sostenible la utilització d’energies

renovables.

43.1. Destaca la importància de les energies renovables per al desenvolupament

65

sostenible del planeta.

44. Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del treball científic.

44.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.


l’argumentació.


46. Discriminar les fonts d’informació i els mètodes emprats per obtenir-la i prendre decisions

sobre aquesta.


la seva recerca.

47. Valorar i respectar la feina individual i en grup i participar-hi


48. Presentar i defensar en públic el projecte de recerca.



48.2. Expressa les conclusions de la seva recerca amb precisió i coherència, tant oral-

ment com per escrit.

Nivell: 4t d’ ESO Àrea: Física i Química

1. Reconèixer que la investigació en ciència és una tasca col·lectiva i interdisciplinària en

constant evolució i influïda pel context econòmic i polític.

1.1. Descriu fets històrics rellevants en els quals ha estat definitiva la col·laboració de

científics i científiques de diferents àrees de coneixement.

1.2. Argumenta amb esperit crític el grau de rigor científic d’un article o una notícia,

analitzant el mètode de treball i identificant les característiques del treball científic.

2. Analitzar el procés que ha de seguir una hipòtesi des que es formula fins que és aprovada

per la comunitat científica.

2.1. Distingeix entre hipòtesis, lleis i teories, i explica els processos que corroboren una

hipòtesi i la doten de valor científic.

3. Comprovar la necessitat d’usar vectors per a la definició de determinades magnituds.

3.1. Identifica una determinada magnitud com a escalar o vectorial i descriu els

elements que defineixen a aquesta darrera.

66

4. Relacionar les magnituds fonamentals amb les derivades a través d’equacions de magnituds.

4.1. Comprova l’homogeneïtat d’una fórmula aplicant l’equació de dimensions als dos

membres.

5. Comprendre que no és possible fer mesures sense cometre errors i distingir entre error

absolut i relatiu.

5.1. Calcula i interpreta l’error absolut i l’error relatiu d’una mesura conegut el valor

real.

6. Expressar el valor d’una mesura usant l’arrodoniment i el nombre de xifres significatives

correctes.

6.1. Calcula i expressa correctament, partint d’un conjunt de valors resultants de la

mesura d’una mateixa magnitud, el valor de la mesura, utilitzant les xifres significatives

adequades.

7. Fer i interpretar representacions gràfiques de processos físics o químics a partir de taules de

dades i de les lleis o principis involucrats.

7.1. Representa gràficament els resultats obtinguts de la mesura de dues magnituds

relacionades inferint, en el seu cas, si es tracta d’una relació lineal, quadràtica o de

proporcionalitat inversa, i deduint la fórmula.

8. Elaborar i defensar un projecte d’investigació, aplicant les TIC.

8.1. Elabora i defensa un projecte d’investigació sobre un tema d’interès científic

emprant les TIC.

9. Reconèixer la necessitat d’usar models per interpretar l’estructura de la matèria utilitzant

aplicacions virtuals interactives per a la seva representació i identificació.

9.1. Compara els diferents models atòmics proposats al llarg de la història per

interpretar la naturalesa íntima de la matèria, interpretant les evidències que van fer

necessària la seva evolució.

10. Relacionar les propietats d’un element amb la seva posició a la taula periòdica i la seva

configuració electrònica.

10.1. Estableix la configuració electrònica dels elements representatius a partir del seu

nombre atòmic per deduir la seva posició a la taula periòdica, els seus electrons de

valència i el seu comportament químic.

10.2. Distingeix entre metalls, no metalls, semimetalls i gasos nobles justificant aquesta

classificació en funció de la seva configuració electrònica.

11. Agrupar per famílies els elements representatius i els elements de transició segons les

67

recomanacions de la IUPAC.

11.1. Escriu el nom i el símbol dels elements químics i els situa a la taula periòdica.

12. Interpretar els diferents tipus d’enllaç químic a partir de la configuració electrònica dels

elements implicats i la seva posició a la taula periòdica.

12.1. Empra la regla de l’octet i diagrames de Lewis per predir l’estructura i la fórmula

dels composts iònics i covalents.

12.2. Interpreta la distinta informació que ofereixen els subíndexs de la fórmula d’un

compost segons es tracti de molècules o xarxes cristal·lines.

13. Justificar les propietats d’una substància a partir de la naturalesa del seu enllaç químic.

13.1. Explica les propietats de substàncies covalents, iòniques i metàl·liques en funció de

les interaccions entre els seus àtoms o molècules.

13.2. Explica la naturalesa de l’enllaç metàl·lic utilitzant la teoria dels electrons lliures i

la relaciona amb les propietats característiques dels metalls.

13.3. Dissenya i fa assajos de laboratori que permetin deduir el tipus d’enllaç present en

una substància desconeguda.

14. Anomenar i formular composts inorgànics ternaris segons les normes IUPAC.

14.1. Anomena i formula composts inorgànics ternaris, seguint les normes de la IUPAC.

15. Reconèixer la influència de les forces intermoleculars en l’estat d’agregació i propietats de

substàncies d’interès.

15.1. Justifica la importància de les forces intermoleculars en substàncies d’interès

biològic.

15.2. Relaciona la intensitat i el tipus de les forces intermoleculars amb l’estat físic i els

punts de fusió i ebullició de les substàncies covalents moleculars, interpretant gràfics o

taules que contenguin les dades necessàries.

16. Establir les raons de la singularitat del carboni i valorar la seva importància en la constitució

d’un elevat nombre de composts naturals i sintètics.

16.1. Explica els motius pels quals el carboni és l’element que forma major nombre de

composts.

16.2. Analitza les diferents formes al·lotròpiques del carboni, relacionant l’estructura

amb les propietats.

17. Identificar i representar hidrocarburs senzills mitjançant les diferents fórmules, relacionar-

les amb models moleculars físics o generats per ordinador, i conèixer algunes aplicacions d’especial

interès.

17.1. Identifica i representa hidrocarburs senzills mitjançant la seva fórmula molecular,

68

semidesenvolupada i desenvolupada.

17.2. Dedueix, a partir de models moleculars, les diferents fórmules usades en la

representació d’hidrocarburs.

17.3. Descriu les aplicacions d’hidrocarburs senzills d’especial interès.

18. Reconèixer els grups funcionals presents en molècules d’especial interès.

18.1. Reconeix el grup funcional i la família orgànica a partir de la fórmula d’alcohols,

aldehids, cetones, àcids carboxílics, esters i amines.

19. Comprendre el mecanisme d’una reacció química i deduir la llei de conservació de la massa

a partir del concepte de la reorganització atòmica que hi té lloc.

19.1. Interpreta reaccions químiques senzilles emprant la teoria de col·lisions i dedueix la

llei de conservació de la massa.

20. Raonar com s’altera la velocitat d’una reacció en modificar algun dels factors que hi

influeixen, utilitzant el model cineticomolecular i la teoria de col·lisions per justificar aquesta

predicció.

20.1. Prediu l’efecte que sobre la velocitat de reacció tenen: la concentració dels reactius,

la temperatura, el grau de divisió dels reactius sòlids i els catalitzadors.

20.2. Analitza l’efecte dels diferents factors que afecten la velocitat d’una reacció química

ja sigui a través d’experiències de laboratori o mitjançant aplicacions virtuals

interactives en les quals la manipulació de les diferents variables permeti extreure

conclusions.

21. Interpretar equacions termoquímiques i distingir entre reaccions endotèrmiques i

exotèrmiques.

21.1. Determina el caràcter endotèrmic o exotèrmic d’una reacció química analitzant el

signe de la calor de reacció associada.

22. Reconèixer la quantitat de substància com a magnitud fonamental i el mol com la seva

unitat en el sistema internacional d’unitats.

22.1. Fa càlculs que relacionin la quantitat de substància, la massa atòmica o molecular i

la constant del nombre d’Avogadro.

23. Dur a terme càlculs estequiomètrics amb reactius purs suposant un rendiment complet de la

reacció, partint de l’ajustament de l’equació química corresponent.

23.1. Interpreta els coeficients d’una equació química en termes de partícules, mols i, en

el cas de reaccions entre gasos, en termes de volums.

23.2. Resol problemes, fent càlculs estequiomètrics, amb reactius purs i suposant un

69

rendiment complet de la reacció, tant si els reactius estan en estat sòlid com en

dissolució.

24. Identificar àcids i bases, conèixer el seu comportament químic i mesurar la seva fortalesa

fent servir indicadors i el pH-metre digital.

24.1. Utilitza la teoria d’Arrhenius per descriure el comportament químic d’àcids i bases.

24.2. Estableix el caràcter àcid, bàsic o neutre d’una dissolució emprant l’escala de pH.

Dur a terme experiències de laboratori en les quals tenguin lloc reaccions de síntesi,

combustió i neutralització, interpretant els fenòmens observats.

24.3. Dissenya i descriu el procediment de realització d’una volumetria de neutralització

entre un àcid fort i una base forts, interpretant els resultats.

24.4. Planifica una experiència, i descriu el procediment a seguir al laboratori, que

demostri que en les reaccions de combustió es produeix diòxid de carboni mitjançant la

detecció d’aquest gas.

25. Valorar la importància de les reaccions de síntesi, combustió i neutralització en processos

biològics, aplicacions quotidianes i en la indústria, així com la seva repercussió mediambiental.

25.1. Descriu les reaccions de síntesi industrial de l’amoníac i de l’àcid sulfúric, així com

els usos d’aquestes substàncies en la indústria química.

25.2. Justifica la importància de les reaccions de combustió en la generació d’electricitat

en centrals tèrmiques, en l’automoció i en la respiració cel·lular.

25.3. Interpreta casos concrets de reaccions de neutralització d’importància biològica i

industrial.

26. Justificar el caràcter relatiu del moviment i la necessitat d’un sistema de referència i de

vectors per descriure’l adequadament, aplicant-ho a la representació de diferents tipus de

desplaçament.

26.1. Representa la trajectòria i els vectors de posició, desplaçament i velocitat en

diferents tipus de moviment emprant un sistema de referència.

27. Distingir els conceptes de velocitat mitjana i velocitat instantània i justificar la seva

necessitat segons el tipus de moviment.

27.1. Classifica diferents tipus de moviments en funció de la seva trajectòria i la seva

velocitat.

27.2. Justifica la insuficiència del valor mitjà de la velocitat en un estudi qualitatiu del

moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA), raonant el concepte de velocitat

instantània.

70

28. Expressar correctament les relacions matemàtiques que existeixen entre les magnituds que

defineixen els moviments rectilinis i circulars.

28.1. Dedueix les expressions matemàtiques que relacionen les diferents variables en els

moviments rectilini uniforme (MRU), rectilini uniformement accelerat (MRUA), i

circular uniforme (MCU), així com les relacions entre les magnituds lineals i angulars.

29. Resoldre problemes de moviments rectilinis i circulars, utilitzant una representació

esquemàtica amb les magnituds vectorials implicades, expressant el resultat en les unitats del

sistema internacional.

29.1. Resol problemes de moviment rectilini uniforme (MRU), de rectilini uniformement

accelerat (MRUA), i circular uniforme (MCU), incloent-hi moviment de masses, tenint

en compte valors positius i negatius de les magnituds, i expressant el resultat en unitats

del sistema internacional.

29.2. Determina temps i distàncies de frenada de vehicles i justifica, a partir dels

resultats, la importància de mantenir la distància de seguretat en carretera.

29.3. Argumenta l’existència del vector acceleració en tot moviment curvilini i calcula el

seu valor en el cas del moviment circular uniforme.

30. Elaborar i interpretar gràfics que relacionin les variables del moviment partint

d’experiències de laboratori o d’aplicacions virtuals interactives i relacionar els resultats obtinguts

amb les equacions matemàtiques que vinculen aquestes variables.

30.1. Determina el valor de la velocitat i l’acceleració a partir de gràfics posició-temps i

velocitat-temps en moviments rectilinis.

30.2. Dissenya i descriu experiències realitzables bé al laboratori o emprant aplicacions

virtuals interactives, per determinar la variació de la posició i la velocitat d’un cos en

funció del temps i representa i interpreta els resultats obtinguts.

31. Reconèixer el paper de les forces com a causa dels canvis en la velocitat dels cossos i

representar-les vectorialment.

31.1. Identifica les forces implicades en fenòmens quotidians en els quals hi ha canvis en

la velocitat d’un cos.

31.2. Representa vectorialment el pes, la força normal, la força de fricció i la força

centrípeta en diferents casos de moviments rectilinis i circulars.

32. Emprar el principi fonamental de la dinàmica en la resolució de problemes en què

intervenen diverses forces.

32.1. Identifica i representa les forces que actuen sobre un cos en moviment tant en un pla

71

horitzontal com inclinat, calculant la força resultant i l’acceleració.

33. Aplicar les lleis de Newton a la interpretació de fenòmens quotidians.

33.1. Interpreta fenòmens quotidians en termes de les lleis de Newton.

33.2. Dedueix la primera llei de Newton com a conseqüència de l’enunciat de la segona

llei.

33.3. Representa i interpreta les forces d’acció i reacció en diferents situacions

d’interacció entre objectes.

34. Valorar la rellevància històrica i científica que la llei de la gravitació universal va suposar

per a la unificació de les mecàniques terrestre i celeste, i interpretar la seva expressió matemàtica.

34.1. Justifica el motiu pel qual les forces d’atracció gravitatòria sols es posen de

manifest per a objectes de massa elevada, comparant els resultats obtinguts d’aplicar la

llei de la gravitació universal al càlcul de forces entre diferents parells d’objectes.

34.2. Obté l’expressió de l’acceleració de la gravetat a partir de la llei de la gravitació

universal, relacionant les expressions matemàtiques del pes d’un cos i la força

d’atracció gravitatòria.

35. Comprendre que la caiguda lliure dels cossos i el moviment orbital són dues manifestacions

de la llei de la gravitació universal.

35.1. Raona el motiu pel qual les forces gravitatòries produeixen en alguns casos

moviments de caiguda lliure i en altres casos moviments orbitals.

36. Identificar les aplicacions pràctiques dels satèl·lits artificials i la problemàtica plantejada per

les escombraries espacials que generen.

36.1. Descriu les aplicacions dels satèl·lits artificials en telecomunicacions, predicció

meteorològica, posicionament global, astronomia i cartografia, així com els riscs

derivats de les escombraries espacials que generen.

37. Reconèixer que l’efecte d’una força no sols depèn de la seva intensitat sinó també de la

superfície sobre la qual actua.

37.1. Interpreta fenòmens i aplicacions pràctiques en les quals es posa de manifest la

relació entre la superfície d’aplicació d’una força i l’efecte resultant.

38. Calcula la pressió exercida pel pes d’un objecte regular en diferents situacions en les quals

varia la superfície en la qual es recolza, comparant els resultats i extraient conclusions.

39. Interpretar fenòmens naturals i aplicacions tecnològiques en relació amb els principis de la

hidrostàtica, i resoldre problemes aplicant-hi les seves expressions matemàtiques.

39.1. Justifica raonadament fenòmens en els quals es posi de manifest la relació entre la

72

pressió i la profunditat al si de la hidrosfera i l’atmosfera.

39.2. Explica l’abastament d’aigua potable, el disseny d’una presa i les aplicacions del

sifó utilitzant el principi fonamental de la hidrostàtica.

39.3. Resol problemes relacionats amb la pressió en l’interior d’un fluid aplicant el

principi fonamental de la hidrostàtica.

39.4. Analitza aplicacions pràctiques basades en el principi de Pascal, com la premsa

hidràulica, elevador, direcció i frens hidràulics, aplicant l’expressió matemàtica

d’aquest principi a la resolució de problemes en contextos pràctics.

39.5. Prediu la flotabilitat d’objectes major o menor emprant l’expressió matemàtica del

principi d’Arquímedes.

40. Dissenyar i presentar experiències o dispositius que il·lustrin el comportament dels fluids i

que posin de manifest els coneixements adquirits així com la iniciativa i la imaginació.

40.1. Comprova experimentalment o fent servir aplicacions virtuals interactives la relació

entre pressió hidrostàtica i profunditat en fenòmens com la paradoxa hidrostàtica, el

barril d’Arquímedes i el principi dels vasos comunicants.

40.2. Interpreta el paper de la pressió atmosfèrica en experiències com l’experiment de

Torricelli, els hemisferis de Magdeburg, recipients invertits on no es vessa el contingut,

etc., inferint el seu elevat valor.

40.3. Descriu el funcionament bàsic de baròmetres i manòmetres justificant la seva utilitat

en diverses aplicacions pràctiques.

41. Aplicar els coneixements sobre la pressió atmosfèrica a la descripció de fenòmens

meteorològics i a la interpretació de mapes del temps, reconeixent termes i símbols específics de la

meteorologia.

41.1. Relaciona els fenòmens atmosfèrics del vent i la formació de fronts amb la diferència

de pressions atmosfèriques entre diferents zones.

41.2. Interpreta els mapes d’isòbares que es mostren en el pronòstic del temps indicant el

significat de la simbologia i les dades que hi apareixen.

42. Analitzar les transformacions entre energia cinètica i energia potencial, aplicant el principi

de conservació de l’energia mecànica quan es menysprea la força de fricció, i el principi general

de conservació de l’energia quan hi ha dissipació d’aquesta deguda a la fricció.

42.1. Resol problemes de transformacions entre energia cinètica i potencial gravitatòria,

aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica.

42.2. Determina l’energia dissipada en forma de calor en situacions on disminueix

73

l’energia mecànica.

43. Reconèixer que la calor i el treball són dues formes de transferència d’energia, identificant

les situacions en les quals es produeixen.

43.1. Identifica la calor i el treball com a formes d’intercanvi d’energia i distingeix les

accepcions col·loquials d’aquests termes del seu significat científic.

43.2. Reconeix en quines condicions un sistema intercanvia energia. en forma de calor o

en forma de treball.

44. Relacionar els conceptes de treball i potència en la resolució de problemes i expressar els

resultats en unitats del sistema internacional així com altres d’ús comú.

44.1. Troba el treball i la potència associats a una força, incloent-hi situacions en les

quals la força forma un angle diferent de zero amb el desplaçament, expressant el

resultat en les unitats del sistema internacional o altres d’ús comú com la caloria, el

kWh i el CV.

45. Relacionar qualitativament i quantitativament la calor amb els efectes que produeix als

cossos: variació de temperatura, canvis d’estat i dilatació.

45.1. Descriu les transformacions que experimenta un cos en guanyar o perdre energia,

determinant la calor necessària perquè es produeixi una variació de temperatura

donada i per a un canvi d’estat, representant gràficament les esmentades

transformacions.

45.2. Calcula l’energia transferida entre cossos a diferent temperatura i el valor de la

temperatura final aplicant el concepte d’equilibri tèrmic.

45.3. Relaciona la variació de la longitud d’un objecte amb la variació de la seva

temperatura utilitzant el coeficient de dilatació lineal corresponent.

45.4. Determina experimentalment calors específiques i calors latents de substàncies

mitjançant un calorímetre, fent els càlculs necessaris a partir de les dades empíriques

obtingudes.

46. Valorar la rellevància històrica de les màquines tèrmiques com a desencadenants de la

revolució industrial, així com la seva importància actual en la indústria i el transport.

46.1. Explica o interpreta, mitjançant o a partir d’il·lustracions, el fonament del

funcionament del motor d’explosió.

46.2. Fa un treball sobre la importància històrica del motor d’explosió i el presenta

emprant les TIC.

47. Comprendre la limitació que el fenomen de la degradació de l’energia suposa per a

74

l’optimització dels processos d’obtenció d’energia útil a les màquines tèrmiques, i el repte

tecnològic que suposa la millora del rendiment d’aquestes per a la investigació, la innovació i

l’empresa.

47.1. Usa el concepte de degradació de l’energia per relacionar l’energia absorbida i el

treball fet per una màquina tèrmica.

47.2. Empra simulacions virtuals interactives per determinar la degradació de l’energia

en diferents màquines i exposa els resultats emprant les TIC.

Nivell: 4t d’ ESO Àrea: Ciències Aplicades a l’Activitat Professional

1. Emprar correctament els materials i els productes del laboratori.

1.1. Determina el tipus d’instrumental de laboratori necessari segons el tipus d’assaig

que faci.

2. Complir i respectar les normes de seguretat i higiene del laboratori.

2.1. Reconeix i compleix les normes de seguretat i higiene que regeixen en les feines de

laboratori.

3. Contrastar algunes hipòtesis basant-se en l’experimentació, la recopilació de dades i

l’anàlisi de resultats.

3.1. Recull i relaciona dades obtingudes per diferents mitjans per transferir informació

de caràcter científic.

4. Aplicar les tècniques i l’instrumental apropiats per mesurar magnituds.

4.1. Determina volums, masses i temperatures fent servir assajos de tipus físic o químic.

5. Preparar dissolucions de diversa índole, utilitzant estratègies pràctiques.

6. Decideix quin tipus d’estratègia pràctica és necessari aplicar per preparar una dissolució

concreta.

7. Separar els components d’una mescla emprant les tècniques instrumentals apropiades.

7.1. Estableix quin tipus de tècniques de separació i purificació de substàncies s’han

d’utilitzar en algun cas concret.

8. Predir quin tipus de biomolècules són presents en diferents tipus d’aliments.

8.1. Discrimina quins tipus d’aliments contenen diferents biomolècules.

75

9. Determinar quines tècniques habituals de desinfecció cal emprar segons l’ús que es faci del

material instrumental.

9.1. Descriu tècniques i determina l’instrumental apropiat per als processos quotidians

de desinfecció.

10. Precisar les fases i els procediments habituals de desinfecció de materials d’ús quotidià als

establiments sanitaris, d’imatge personal, de tractaments de benestar i en les indústries i locals rela-

cionats amb les indústries alimentàries i les seves aplicacions.

10.1. Decideix sobre mesures de desinfecció de materials d’ús quotidià en diferents tipus

d’indústries o de mitjans professionals.

11. Analitzar els procediments instrumentals que s’utilitzen en diverses indústries com

l’alimentària, l’agrària, la farmacèutica, la sanitària, d’imatge personal, etc.

11.1. Relaciona diferents procediments instrumentals amb la seva aplicació en el camp

industrial o en el de serveis.

12. Contrastar les possibles aplicacions científiques en els camps professionals directament

relacionats amb el seu entorn.

12.1. Assenyala diferents aplicacions científiques en camps de l’activitat professional del

seu entorn.

13. Precisar en què consisteix la contaminació i categoritzar-ne els tipus més representatius.

13.1. Empra el concepte de contaminació aplicat a casos concrets.

13.2. Discrimina els diferents tipus de contaminants de l’atmosfera, així com l’origen i els

efectes.

14. Contrastar en què consisteixen els diferents efectes mediambientals com ara la pluja àcida,

l’efecte hivernacle, la destrucció de la capa d’ozó i el canvi climàtic.

14.1. Categoritza els efectes mediambientals coneguts com a pluja àcida, efecte

hivernacle, destrucció de la capa d’ozó i canvi climàtic global i en valora els efectes

negatius per a l’equilibri del planeta.

15. Precisar els efectes contaminants que es deriven de l’activitat industrial i agrícola,

principalment sobre el sòl.

15.1. Relaciona els efectes contaminants de l’activitat industrial i agrícola sobre el sòl.

76

16. Precisar els agents contaminants de l’aigua i informar sobre el tractament de depuració

d’aquesta. Recopilar dades d’observació i experimentació per detectar contaminants en l’aigua.

16.1. Discrimina els agents contaminants de l’aigua, en coneix el tractament i dissenya

algun assaig senzill de laboratori per detectar-los.

17. Precisar en què consisteix la contaminació nuclear, reflexionar sobre la gestió dels residus

nuclears i valorar críticament la utilització de l’energia nuclear.

17.1. Estableix en què consisteix la contaminació nuclear, analitza la gestió dels residus

nuclears i argumenta sobre els factors a favor i en contra de l’ús de l’energia nuclear.

18. Identificar els efectes de la radioactivitat sobre el medi ambient i la seva repercussió sobre

el futur de la humanitat.

18.1. Reconeix i distingeix els efectes de la contaminació radioactiva sobre el medi

ambient i la vida en general.

19. Precisar les fases procedimentals que intervenen en el tractament de residus.

19.1. Determina els processos de tractament de residus i valora críticament la recollida

selectiva d’aquests.

20. Contrastar arguments a favor de la recollida selectiva de residus i la seva repercussió en

l’àmbit familiar i social.

20.1. Argumenta els pros i els contres del reciclatge i de la reutilització de recursos

materials.

21. Fer servir assajos de laboratori relacionats amb la química ambiental, conèixer què és una

mesura de pH i com s’empra per controlar el medi ambient.

21.1. Formula assajos de laboratori per conèixer aspectes desfavorables del medi

ambient.

22. Analitzar i contrastar opinions sobre el concepte de desenvolupament sostenible i les seves

repercussions per a l’equilibri mediambiental.

22.1. Identifica i descriu el concepte de desenvolupament sostenible. Enumera possibles

solucions al problema de la degradació mediambiental.

23. Participar en campanyes de sensibilització, en l’àmbit del centre educatiu, sobre la necessitat

de controlar l’ús dels recursos energètics o d’un altre tipus.

77

23.1. Aplica amb els companys mesures de control d’utilització dels recursos i hi implica

el mateix centre educatiu.

24. Dissenyar estratègies per donar a conèixer als companys i persones properes la necessitat de

mantenir el medi ambient.

24.1. Planteja estratègies de sostenibilitat en l’entorn del centre.

25. Analitzar la incidència de l’R+D+I en la millora de la productivitat i l’augment de la

competitivitat en el marc globalitzador actual.

25.1. Relaciona els conceptes de recerca, desenvolupament i innovació. Contrasta les tres

etapes del cicle R+D+I.

26. Investigar, argumentar i valorar sobre tipus d’innovació, ja sigui en productes o en

processos, valorant críticament totes les aportacions que s’hi fan ja sigui d’organismes estatals o

autonòmics o d’organitzacions de diversa índole.

26.1. Reconeix tipus d’innovació de productes basada en la utilització de nous materials,

noves tecnologies, etc., que sorgeixen per donar resposta a noves necessitats de la

societat.

26.2. Enumera quins organismes i administracions fomenten l’R+D+I en l’àmbit estatal i

autonòmic.

27. Recopilar, analitzar i discriminar informació sobre diferents tipus d’innovació en productes

i processos, a partir d’exemples d’empreses capdavanteres en innovació.

27.1. Precisa com la innovació és o pot ser un factor de recuperació econòmica d’un

país.

27.2. Enumera algunes línies d’R+D+I que hi ha actualment per a les indústries

químiques, farmacèutiques, alimentàries i energètiques.

27.3. Empra adequadament les TIC per cercar, seleccionar i processar la informació en la

investigació o l’estudi que relacioni el coneixement científic aplicat a l’activitat

professional.

27.4. Discrimina sobre la importància que tenen les tecnologies de la informació i la

comunicació en el cicle de recerca i desenvolupament.

28. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies de treball científic.

28.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.

78


l’argumentació.


30. Discriminar i decidir sobre les fonts d’informació i els mètodes usats per obtenir-la.

30.1. Empra diferents fonts d’informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar

les seves investigacions.

31. Participar, valorar i respectar la feina individual i en grup.

31.1. Participa, valora i respecta la feina individual i de grup.

32. Presentar i defensar en públic el projecte d’investigació duit a terme.

32.1. Dissenya petits treballs d’investigació sobre un tema d’interès científic i tecnològic,

animals i/o plantes, els ecosistemes de l’entorn o l’alimentació i la nutrició humana per

presentar-los i defensar-los a l’aula.

32.2. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions

de les seves investigacions.

Nivell: 1r Batxillerat Àrea: Biologia i Geologia

1. Especificar les característiques que defineixen els éssers vius.

1.1. Descriu les característiques que defineixen els éssers vius: funcions de nutrició,

relació i reproducció.

2. Distingir bioelement, oligoelement i biomolècula.

2.1. Identifica i classifica els diferents bioelements i biomolècules presents als éssers

vius.

3. Diferenciar i classificar els diversos tipus de biomolècules que constitueixen la matèria viva i re-

lacionar-los amb les funcions biològiques que exerceixen a la cèl·lula.

3.1. Distingeix les característiques fisicoquímiques i les propietats de les molècules

bàsiques que configuren l’estructura cel·lular i destaca la uniformitat molecular dels

éssers vius.

4. Diferenciar cada un dels monòmers constituents de les macromolècules orgàniques.

4.1. Identifica cada un dels monòmers constituents de les macromolècules orgàniques.

5. Reconèixer algunes macromolècules i relacionar-les amb la funció que exerceixen.

5.1. Associa biomolècules amb la funció biològica que exerceixen d’acord amb la seva

79

estructura tridimensional.

6. Distingir una cèl·lula procariota d’una d’eucariota, i una cèl·lula animal d’una de vegetal.

Analitzar-ne les semblances i les diferències.

6.1. Interpreta la cèl·lula com una unitat estructural, funcional i genètica dels éssers

vius.

6.2. Perfila cèl·lules procariotes i eucariotes i n’anomena les estructures.

7. Identificar els orgànuls cel·lulars i descriure’n l’estructura i la funció.

7.1. Representa esquemàticament els orgànuls cel·lulars i els associa amb la funció o

funcions que exerceixen.

7.2. Reconeix cèl·lules animals i vegetals mitjançant microfotografies o preparacions

microscòpiques i les anomena.

8. Reconèixer les fases de la mitosi i la meiosi i argumentar-ne la importància biològica.

8.1. Descriu els esdeveniments fonamentals en cada una de les fases de la mitosi i la

meiosi.

9. Establir les principals analogies i diferències entre la divisió cel·lular mitòtica i la meiòtica.

9.1. Selecciona les principals analogies i diferències entre la mitosi i la meiosi.

10. Diferenciar els nivells d’organització cel·lular i interpretar com s’arriba al nivell tissular.

10.1. Identifica els diferents nivells d’organització cel·lular i determina quins avantatges

tenen per als éssers pluricel·lulars.

11. Reconèixer l’estructura i la composició dels teixits animals i dels vegetals i relacionar-los

amb les funcions que duen a terme.

11.1. Relaciona teixits animals i/o vegetals amb les cèl·lules que els són característiques i

associa cada cèl·lula amb la funció que fa.

12. Associar imatges microscòpiques amb el teixit al qual pertanyen.

12.1. Relaciona imatges microscòpiques amb el teixit al qual pertanyen.

13. Conèixer els grans grups taxonòmics d’éssers vius.

13.1. Identifica els grans grups taxonòmics dels éssers vius.

13.2. Aprecia el regne vegetal com a desencadenant de la biodiversitat.

14. Interpretar els sistemes de classificació i nomenclatura dels éssers vius.

14.1. Coneix i utilitza claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i classificar

diferents espècies d’animals i plantes.

15. Definir el concepte de biodiversitat i conèixer els principals índexs de càlcul de diversitat

biològica.

15.1. Coneix el concepte de biodiversitat i el relaciona amb la varietat i abundància d’es-

80

pècies.

15.2. Resol problemes de càlcul d’índexs de diversitat.

16. Conèixer les característiques dels tres dominis i els cinc regnes en els quals es classifiquen

els éssers vius.

16.1. Reconeix els tres dominis i els cinc regnes en els quals s’agrupen els éssers vius.

16.2. Enumera les característiques de cada un dels dominis i dels regnes en els quals es

classifiquen els éssers vius.

17. Situar les grans zones biogeogràfiques i els principals biomes.

17.1. Identifica els grans biomes i situa sobre el mapa les principals zones

biogeogràfiques.

17.2. Diferencia els principals biomes i ecosistemes terrestres i marins.

18. Relacionar les zones biogeogràfiques amb les principals variables climàtiques.

18.1. Reconeix i explica la influència del clima en la distribució de biomes, ecosistemes i

espècies.

18.2. Identifica les principals variables climàtiques que influeixen en la distribució dels

grans biomes.

19. Interpretar mapes biogeogràfics i determinar les formacions vegetals corresponents.

19.1. Interpreta mapes biogeogràfics i de vegetació.

19.2. Relaciona les principals formacions vegetals amb els biomes corresponents.

20. Valorar la importància de la latitud, l’altitud i altres factors geogràfics en la distribució de

les espècies.

20.1. Relaciona la latitud, l’altitud, la continentalitat, la insularitat i les barreres

orogèniques i marines amb la distribució de les espècies.

21. Relacionar la biodiversitat amb el procés evolutiu.

21.1. Relaciona la biodiversitat amb el procés de formació d’espècies mitjançant canvis

evolutius.

21.2. Identifica el procés de selecció natural i la variabilitat individual com a factors clau

en l’augment de biodiversitat.

22. Descriure el procés d’especiació i enumerar els factors que el condicionen.

22.1. Enumera les fases de l’especiació.

22.2. Identifica els factors que afavoreixen l’especiació.

23. Reconèixer la importància biogeogràfica de la península Ibèrica en el manteniment de la

biodiversitat.

23.1. Situa la península Ibèrica i reconeix la seva ubicació entre dues àrees

81

biogeogràfiques diferents.

23.2. Reconeix la importància de la península Ibèrica com a mosaic d’ecosistemes.

23.3. Enumera els principals ecosistemes de la península Ibèrica i les espècies més

representatives.

24. Conèixer la importància de les illes com a llocs que contribueixen a la biodiversitat i a

l’evolució de les espècies.

24.1. Enumera els factors que afavoreixen l’especiació a les illes.

24.2. Reconeix la importància de les illes en el manteniment de la biodiversitat.

25. Definir el concepte d’endemisme i conèixer els principals endemismes de la flora i la fauna

espanyoles en general i de les Illes Balears en particular.

25.1. Defineix el concepte d’endemisme o espècie endèmica.

25.2. Identifica els principals endemismes de plantes i animals a Espanya.

26. Conèixer les aplicacions de la biodiversitat en camps com la salut, la medicina, l’alimentació

i la indústria.

26.1. Enumera els avantatges per a l’ésser humà que es deriven del manteniment de la

biodiversitat.

27. Conèixer les principals causes de pèrdua de biodiversitat, així com les amenaces més

importants que poden provocar l’extinció d’espècies.

27.1. Enumera les principals causes de pèrdua de biodiversitat.

27.2. Coneix i explica les principals amenaces que afecten les espècies i que en provoquen

l’extinció.

28. Enumerar les principals causes d’origen antròpic que alteren la biodiversitat.

28.1. Enumera les principals causes de pèrdua de biodiversitat derivades de les activitats

humanes.

28.2. Indica les principals mesures que redueixen la pèrdua de biodiversitat.

29. Comprendre els inconvenients produïts pel tràfic d’espècies exòtiques i per l’alliberament al

medi d’espècies al·lòctones o invasores.

29.1. Coneix i explica els principals efectes derivats de la introducció d’espècies

al·lòctones als ecosistemes.

30. Descriure les principals espècies i valorar la biodiversitat d’un ecosistema de l’entorn proper

als alumnes. Conèixer els ecosistemes més característics de les Illes Balears i les espècies més

representatives.

30.1. Dissenya experiències per estudiar ecosistemes i valorar-ne la biodiversitat.

31. Descriure com es duu a terme l’absorció d’aigua i sals minerals.

82

31.1. Descriu l’absorció de l’aigua i les sals minerals.

32. Conèixer la composició de la saba bruta i els seus mecanismes de transport.

32.1. Coneix i explica la composició de la saba bruta i els seus mecanismes de transport.

33. Explicar els processos de transpiració, intercanvi de gasos i gutació.

33.1. Descriu els processos de transpiració, intercanvi de gasos i gutació.

34. Conèixer la composició de la saba elaborada i els seus mecanismes de transport.

34.1. Explicita la composició de la saba elaborada i els seus mecanismes de transport.

35. Comprendre les fases de la fotosíntesi, els factors que l’afecten i la importància biològica que

té.

35.1. Detalla els principals fets que ocorren durant cada una de les fases de la fotosíntesi

i els associa, a nivell d’orgànul, al punt on es produeixen.

35.2. Argumenta i precisa la importància de la fotosíntesi com a procés de biosíntesi,

imprescindible per al manteniment de la vida a la Terra.

36. Explicar la funció d’excreció dels vegetals i les substàncies produïdes pels teixits secretors.

36.1. Reconeix algun exemple d’excreció als vegetals.

36.2. Relaciona els teixits secretors amb les substàncies que produeixen.

37. Descriure els tropismes i les nàsties i il·lustrar-los amb exemples.

37.1. Coneix i descriu exemples de tropismes i nàsties.

38. Definir el procés de regulació a les plantes mitjançant hormones vegetals.

38.1. Valora el procés de regulació de les hormones vegetals.

39. Conèixer els diferents tipus de fitohormones i les funcions que exerceixen.

39.1. Relaciona les fitohormones amb les funcions que exerceixen.

40. Comprendre els efectes de la temperatura i de la llum en el desenvolupament de les plantes.

40.1. Argumenta els efectes de la temperatura i la llum en el desenvolupament de les

plantes.

41. Entendre els mecanismes de reproducció asexual i de reproducció sexual a les plantes.

41.1. Distingeix els mecanismes de reproducció asexual i de reproducció sexual a les

plantes.

42. Diferenciar els cicles biològics de briòfits, pteridòfits i espermatòfits, i les fases i estructures

característiques.

42.1. Diferencia els cicles biològics de briòfits, pteridòfits i espermatòfits, i les fases i

estructures característiques.

42.2. Interpreta esquemes, dibuixos, gràfics i cicles biològics dels diferents grups de plan-

tes.

83

43. Entendre els processos de pol·linització i de doble fecundació als espermatòfits, així com la

formació de la llavor i el fruit.

43.1. Explica els processos de pol·linització i de fecundació als espermatòfits i diferencia

l’origen i les parts de la llavor i del fruit.

44. Conèixer els mecanismes de disseminació de les llavors i els tipus de germinació.

44.1. Distingeix els mecanismes de disseminació de les llavors i els tipus de germinació.

45. Conèixer les formes de propagació dels fruits.

45.1. Identifica els mecanismes de propagació dels fruits.

46. Reconèixer les adaptacions més característiques dels vegetals als diferents medis en els quals

habiten.

46.1. Relaciona les adaptacions dels vegetals amb el medi en el qual es desenvolupen.

47. Dissenyar i dur a terme experiències que demostrin la influència de determinats factors en el

funcionament dels vegetals.

47.1. Duu a terme experiències que demostren la intervenció de determinats factors en el

funcionament de les plantes.

48. Comprendre els conceptes de nutrició heteròtrofa i d’alimentació.

48.1. Argumenta les diferències més significatives entre els conceptes de nutrició i

d’alimentació.

48.2. Coneix les característiques de la nutrició heteròtrofa i en distingeix els tipus

principals.

49. Distingir els models d’aparells digestius dels invertebrats.

49.1. Reconeix i diferencia els aparells digestius dels invertebrats.

50. Distingir els models d’aparells digestius dels vertebrats.

50.1. Reconeix i diferencia els aparells digestius dels vertebrats.

51. Diferenciar l’estructura i la funció dels òrgans de l’aparell digestiu i les glàndules que

presenten.

51.1. Relaciona cada òrgan de l’aparell digestiu amb la funció o funcions que duu a

terme.

51.2. Descriu l’absorció a l’intestí.

52. Conèixer la importància de pigments respiratoris en el transport d’oxigen.

52.1. Reconeix i explica l’existència de pigments respiratoris als animals.

53. Comprendre els conceptes de circulació oberta i circulació tancada, circulació simple i

circulació doble incompleta o completa.

53.1. Relaciona circulació oberta i tancada amb els animals que en presenten i n’exposa

84

els avantatges i els inconvenients.

53.2. Associa representacions senzilles de l’aparell circulatori amb el tipus de circulació

(simple, doble, incompleta o completa).

54. Conèixer la composició i la funció de la limfa.

54.1. Indica la composició de la limfa i n’identifica les principals funcions.

55. Distingir respiració cel·lular de respiració (ventilació, intercanvi gasós).

55.1. Diferencia respiració cel·lular i respiració i explica el significat biològic de la

respiració cel·lular.

56. Conèixer els diferents tipus d’aparells respiratoris dels invertebrats i dels vertebrats

56.1. Associa els diferents aparells respiratoris amb els grups als quals pertanyen i els

reconeix en representacions esquemàtiques.

57. Definir el concepte d’excreció i relacionar-lo amb els objectius que persegueix.

57.1. Defineix i explica el procés d’excreció.

58. Enumerar els principals productes d’excreció i assenyalar les diferències apreciables en els

diferents grups d’animals en relació amb aquests productes.

58.1. Enumera els principals productes d’excreció i classifica els grups d’animals segons

aquests productes.

59. Descriure els principals tipus d’òrgans i aparells excretors als diferents grups d’animals.

59.1. Descriu els principals aparells excretors dels animals i en reconeix les principals

estructures a partir de representacions esquemàtiques.

60. Estudiar l’estructura dels nefrons i el procés de formació de l’orina.

60.1. Localitza i identifica les diferents regions d’un nefró.

60.2. Explica el procés de formació de l’orina.

61. Conèixer mecanismes específics o singulars d’excreció dels vertebrats.

61.1. Identifica els mecanismes específics o singulars d’excreció dels vertebrats.

62. Comprendre el funcionament integrat dels sistemes nerviós i hormonal als animals.

62.1. Integra la coordinació nerviosa i l’hormonal i relaciona ambdues funcions.

63. Conèixer els principals components del sistema nerviós i com funcionen.

63.1. Defineix estímul, receptor, transmissor i efector.

63.2. Identifica diferents tipus de nervis i receptors sensorials.

64. Explicar el mecanisme de transmissió de l’impuls nerviós.

64.1. Explica la transmissió de l’impuls nerviós a la neurona i entre neurones.

65. Identificar els principals tipus de sistemes nerviosos dels invertebrats.

65.1. Distingeix els principals tipus de sistemes nerviosos dels invertebrats.

85

66. Diferenciar el desenvolupament del sistema nerviós dels vertebrats.

66.1. Identifica els principals sistemes nerviosos de vertebrats.

67. Descriure els components i les funcions del sistema nerviós tant des del punt de vista anatòmic

(SNC i SNP) com des del punt de vista funcional (somàtic i autònom).

67.1. Descriu el sistema nerviós central i el perifèric dels vertebrats i diferencia les

funcions del sistema nerviós somàtic i de l’autònom.

68. Descriure els components del sistema endocrí i com es relacionen amb el sistema nerviós.

68.1. Estableix la relació entre el sistema endocrí i el sistema nerviós.

69. Enumerar les glàndules endocrines dels vertebrats, les hormones que produeixen i les funcions

que exerceixen aquestes.

69.1. Descriu les diferències entre glàndules endocrines i exocrines.

69.2. Discrimina quina funció reguladora exerceixen algunes de les hormones que actuen

al cos humà i a quin lloc s’evidencia l’actuació.

69.3. Relaciona cada glàndula endocrina amb l’hormona o les hormones més importants

que segrega i explica la funció de control que exerceix.

70. Conèixer les hormones i les estructures que les produeixen als principals grups d’invertebrats.

70.1. Relaciona les principals hormones dels invertebrats amb la funció de control que

exerceixen.

71. Definir el concepte de reproducció i diferenciar entre reproducció sexual i reproducció asexual.

Tipus. Avantatges i inconvenients.

71.1. Descriu les diferències entre reproducció asexual i reproducció sexual i argumenta

els avantatges i els inconvenients de cada una.

71.2. Identifica tipus de reproducció asexual a organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

71.3. Distingeix els tipus de reproducció sexual.

72. Descriure els processos de la gametogènesi.

72.1. Distingeix i compara els processos d’espermatogènesi i d’oogènesi.

73. Conèixer els tipus de fecundació dels animals i quines etapes tenen.

73.1. Diferencia els tipus de fecundació dels animals i les etapes que presenten.

74. Descriure les diferents fases del desenvolupament embrionari.

74.1. Identifica les fases del desenvolupament embrionari i els esdeveniments

característics de cada una.

74.2. Relaciona els tipus d’ou amb els processos de segmentació i gastrulació durant el

desenvolupament embrionari.

75. Analitzar els cicles biològics dels animals.

86

75.1. Identifica les fases dels cicles biològics dels animals.

76. Reconèixer les adaptacions més característiques dels animals als diferents medis en els quals

habiten.

76.1. Identifica les adaptacions animals als medis aeris.

76.2. Identifica les adaptacions animals als medis aquàtics.

76.3. Identifica les adaptacions animals als medis terrestres.

77. Dur a terme experiències de fisiologia animal.

77.1. Descriu i duu a terme experiències de fisiologia animal.

78. Interpretar els diferents mètodes d’estudi de la Terra i identificar-ne les aportacions i

limitacions.

78.1. Caracteritza els mètodes d’estudi de la Terra partint dels procediments que utilitza i

de les seves aportacions i limitacions.

79. Identificar les capes que conformen l’interior del planeta d’acord amb la composició que

tenen, diferenciar-les de les que s’estableixen segons la seva mecànica i marcar les discontinuïtats i

les zones de transició.

79.1. Resumeix l’estructura i la composició de l’interior terrestre i distingeix les capes

composicionals i les mecàniques, així com les discontinuïtats i les zones de transició

entre aquestes.

79.2. Ubica en mapes i esquemes les diferents capes de la Terra i identifica les

discontinuïtats que permeten diferenciar-les.

79.3. Analitza el model geoquímic i el geodinàmic de la Terra i contrasta el que aporta cada

un al coneixement de l’estructura de la Terra.

80. Precisar els diferents processos que condicionen la seva estructura actual.

80.1. Detalla i enumera processos que han donat lloc a l’estructura actual del planeta.

81. Comprendre la teoria de la deriva continental de Wegener i la rellevància que té per al

desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques.

81.1. Indica les aportacions més rellevants de la deriva continental per al

desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques.

82. Classificar les vores de plaques litosfèriques i assenyalar els processos que tenen lloc entre

aquestes.

82.1. Identifica els tipus de vores de plaques i explica els fenòmens que hi estan associats.

83. Aplicar els avenços de les noves tecnologies a la recerca geològica.

83.1. Distingeix mètodes desenvolupats gràcies a les noves tecnologies i els associa a la

recerca d’un fenomen natural.

87

84. Seleccionar i identificar els minerals i els tipus de roques més freqüents, especialment els

utilitzats en edificis, monuments i altres aplicacions d’interès social o industrial. Reconèixer els

minerals i les roques més característics de les Illes Balears.

84.1. Identifica les aplicacions d’interès social o industrial de determinats tipus de minerals i

roques.

85. Relacionar el magmatisme i la tectònica de plaques.

85.1. Explica la relació entre el magmatisme i la tectònica de plaques i coneix les

estructures resultants de l’emplaçament dels magmes en profunditat i en superfície.

86. Categoritzar els diferents tipus de magmes segons la composició i distingir els factors que

influeixen en el magmatisme.

86.1. Discrimina els factors que determinen els diferents tipus de magmes i els classifica

tenint en compte la composició.

87. Reconèixer la utilitat de les roques magmàtiques i analitzar-ne les característiques, els tipus

i les utilitats.

87.1. Diferencia els tipus de roques magmàtiques, identifica les més freqüents amb

l’ajuda de claus i relaciona la textura que presenten amb el procés de formació.

88. Establir les diferències d’activitat volcànica i associar-les al tipus de magma.

88.1. Relaciona els tipus d’activitat volcànica amb les característiques del magma i

distingeix els diferents productes emesos en una erupció volcànica.

89. Diferenciar els riscs geològics derivats dels processos interns: vulcanisme i sismicitat.

89.1. Analitza els riscs geològics derivats dels processos interns. Vulcanisme i sismicitat.

90. Detallar el procés de metamorfisme i relacionar els factors que l’afecten i els tipus de

metamorfisme.

90.1. Classifica el metamorfisme segons els diferents factors que el condicionen.

91. Identificar roques metamòrfiques a partir de les característiques i les utilitats.

91.1. Ordena i classifica les roques metamòrfiques més freqüents de l’escorça terrestre i

relaciona la textura que presenten amb el tipus de metamorfisme experimentat.

92. Relacionar estructures sedimentàries i ambients sedimentaris.

92.1. Detalla i discrimina les diferents fases del procés de formació d’una roca

sedimentària.

93. Explicar la diagènesi i les fases que presenta.

93.1. Descriu les fases de la diagènesi.

94. Classificar les roques sedimentàries tenint en compte els diferents orígens com a criteri.

94.1. Ordena i classifica les roques sedimentàries més freqüents de l’escorça terrestre

88

segons l’origen.

95. Analitzar els tipus de deformació que experimenten les roques i relacionar-los amb els

esforços a què estan sotmeses.

95.1. Associa els tipus de deformació tectònica als esforços a què se sotmeten les roques i

a les propietats d’aquestes.

95.2. Relaciona els tipus d’estructures geològiques amb la tectònica de plaques.

96. Representar els elements d’un plec i d’una falla.

96.1. Distingeix els elements d’un plec i els classifica atenent diferents criteris.

96.2. Reconeix i classifica els diferents tipus de falles i identifica els elements que les

constitueixen.

97. Deduir, a partir de mapes topogràfics i talls geològics d’una zona determinada, l’existència

d’estructures geològiques i la relació que mantenen amb el relleu.

97.1. Interpreta i elabora mapes topogràfics i talls geològics senzills.

98. Aplicar criteris cronològics per a la datació relativa de formacions geològiques i

deformacions localitzades en un tall geològic.

98.1. Interpreta talls geològics i determina l’antiguitat dels estrats, les discordances i la

història geològica de la regió.

99. Interpretar el procés de fossilització i els canvis que s’hi produeixen.

99.1. Categoritza els principals fòssils guia i en valora la importància a l’hora d’establir

la història geològica de la Terra.

Nivell: 1r Batxillerat Àrea: Física i Química

1. Reconèixer i emprar les estratègies bàsiques de l’activitat científica com plantejar proble-

mes, formular hipòtesis, proposar models, elaborar estratègies de resolució de problemes, dissenys

experimentals i anàlisi dels resultats.

1.1. Aplica les habilitats necessàries per a la investigació científica: planteja preguntes,

identifica problemes, recull dades, dissenya estratègies de resolució de problemes

utilitzant models i lleis, revisa el procés i obté conclusions.

1.2. Resol exercicis numèrics, expressa el valor de les magnituds emprant la notació

científica, estima els errors absolut i relatiu associats i contextualitza els resultats.

1.3. Efectua l’anàlisi dimensional de les equacions que relacionen les diferents

magnituds en un procés físic o químic.

1.4. Distingeix entre magnituds escalars i vectorials i opera adequadament amb elles.

89

1.5. Elabora i interpreta representacions gràfiques de diferents processos físics i químics

a partir de les dades obtingudes en experiències de laboratori o virtuals i relaciona els

resultats obtinguts amb les equacions que representen les lleis i principis subjacents.

1.6. A partir d’un text científic, extreu i interpreta la informació i argumenta amb rigor i

amb precisió emprant la terminologia adequada.

2. Conèixer, utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en l’estudi dels

fenòmens físics i químics.

2.1. Usa aplicacions virtuals interactives per simular experiments físics de difícil

realització en el laboratori.

2.2. Estableix els elements essencials per al disseny, l’elaboració i la defensa d’un

projecte d’investigació sobre un tema d’actualitat científica vinculat amb la física o la

química, emprant preferentment les TIC.

3. Conèixer la teoria atòmica de Dalton així com les lleis bàsiques associades al seu

establiment.

3.1. Justifica la teoria atòmica de Dalton i la discontinuïtat de la matèria a partir de les

lleis fonamentals de la química exemplificant-ho amb reaccions.

4. Utilitzar l’equació d’estat dels gasos ideals per establir relacions entre la pressió, el volum i

la temperatura.

4.1. Determina les magnituds que defineixen l’estat d’un gas aplicant l’equació d’estat

dels gasos ideals.

4.2. Explica raonadament la utilitat i les limitacions de la hipòtesi del gas ideal.

4.3. Determina les pressions totals i parcials dels gasos d’una mescla relacionant la

pressió total d’un sistema amb la fracció molar i l’equació d’estat dels gasos ideals.

5. Aplicar l’equació dels gasos ideals per calcular masses moleculars i determinar fórmules

moleculars.

5.1. Relaciona la fórmula empírica i la molecular d’un compost amb la seva composició

centesimal aplicant l’equació d’estat dels gasos ideals.

6. Dur a terme els càlculs necessaris per preparar dissolucions d’una concentració donada i

expressar-la en qualsevol de les formes establertes.

6.1. Expressa la concentració d’una dissolució en g/l, mol/l, % en pes i % en volum.

Descriu el procediment de preparació, al laboratori, de dissolucions d’una concentració

determinada. Fa els càlculs necessaris si es parteix de soluts en estat sòlid o d’una altra

dissolució de concentració coneguda.

90

7. Explicar la variació de les propietats col·ligatives entre una dissolució i el dissolvent pur.

7.1. Interpreta la variació de les temperatures de fusió i ebullició d’un líquid al qual

s’afegeix un solut i relaciona-la amb algun procés d’interès en el nostre entorn.

7.2. Empra el concepte de pressió osmòtica per descriure el pas d’ions a través d’una

membrana semipermeable.

8. Utilitzar les dades obtingudes mitjançant tècniques espectromètriques per calcular masses

atòmiques.

8.1. Calcula la massa atòmica d’un element a partir de les dades espectromètriques

obtingudes per als diferents isòtops d’aquest.

9. Reconèixer la importància de les tècniques espectroscòpiques que permeten l’anàlisi de

substàncies i les seves aplicacions per detectar-les en quantitats molt petites de mostres.

9.1. Descriu les aplicacions de l’espectroscòpia en la identificació d’elements i

composts.

10. Formular i anomenar correctament les substàncies que intervenen en una reacció química.

10.1. Escriu i ajusta equacions químiques senzilles de diferents tipus (neutralització,

oxidació, síntesi) i d’interès bioquímic o industrial.

11. Interpretar les reaccions químiques i resoldre problemes de reaccions amb reactius

limitants, amb reactius impurs i amb rendiment incomplet.

11.1. Interpreta una equació química en termes de quantitat de matèria, massa, nombre

de partícules o volum per fer-hi càlculs estequiomètrics.

11.2. Fa els càlculs estequiomètrics aplicant la llei de conservació de la massa a diferents

reaccions.

11.3. Efectua càlculs estequiomètrics en els quals intervenguin composts en estat sòlid,

líquid o gasós, o en dissolució en presència d’un reactiu limitant o d’un reactiu impur.

11.4. Considera el rendiment d’una reacció en la realització de càlculs estequiomètrics.

12. Identificar les reaccions químiques implicades en l’obtenció de diferents composts

inorgànics relacionats amb processos industrials.

12.1. Descriu el procés d’obtenció de productes inorgànics d’alt valor afegit, analitzant el

seu interès industrial.

13. Conèixer els processos bàsics de la siderúrgia i les aplicacions dels productes resultants.

13.1. Explica els processos que tenen lloc en un alt forn escrivint i justificant les

reaccions químiques que s’hi produeixen.

13.2. Argumenta la necessitat de transformar el ferro de fosa en acer, distingint entre

91

ambdós productes segons el percentatge de carboni que contenen.

13.3. Relaciona la composició dels diferents tipus d’acer amb les seves aplicacions.

14. Valorar la importància de la investigació científica en el desenvolupament de nous materials

aplicables en la millora de la qualitat de vida.

14.1. Analitza la importància i la necessitat de la investigació científica aplicada al

desenvolupament de nous materials i la seva repercussió en la qualitat de vida a partir

de fonts d’informació científica.

15. Interpretar el primer principi de la termodinàmica com el principi de conservació de

l’energia en sistemes en els quals es produeixen intercanvis de calor i treball.

15.1. Relaciona la variació de l’energia interna en un procés termodinàmic amb la calor

que s’hi absorbeix o s’hi desprèn i el treball fet en el procés.

16. Reconèixer la unitat de la calor en el sistema internacional i el seu equivalent mecànic.

16.1. Explica raonadament el procediment per determinar l’equivalent mecànic de la

calor a partir d’aplicacions virtuals interactives associades a l’experiment de Joule.

17. Interpretar equacions termoquímiques i distingir entre reaccions endotèrmiques i

exotèrmiques.

17.1. Expressa les reaccions mitjançant equacions termoquímiques dibuixant i

interpretant els diagrames entàlpics associats.

18. Conèixer les possibles formes de calcular l’entalpia d’una reacció química.

18.1. Calcula la variació d’entalpia d’una reacció aplicant la llei d’Hess, coneixent les

entalpies de formació o les energies d’enllaç associades a una transformació química

donada i interpreta el seu signe.

19. Donar resposta a qüestions conceptuals senzilles sobre el segon principi de la

termodinàmica en relació amb els processos espontanis.

19.1. Prediu la variació d’entropia en una reacció química depenent de la molecularitat i

de l’estat dels composts que hi intervenen.

20. Predir, de forma qualitativa i quantitativa, l’espontaneïtat d’un procés químic en

determinades condicions a partir de l’energia de Gibbs.

20.1. Identifica l’energia de Gibbs com la magnitud que informa sobre l’espontaneïtat

d’una reacció química.

20.2. Justifica l’espontaneïtat d’una reacció química en funció de l’entalpia, de l’entropia

i de la temperatura.

21. Distingir els processos reversibles dels irreversibles, i la relació de la reversibilitat amb

92

l’entropia i el segon principi de la termodinàmica.

21.1. Planteja situacions reals o figurades on es posa de manifest el segon principi de la

termodinàmica, associant el concepte d’entropia amb la irreversibilitat d’un procés.

22. Relaciona el concepte d’entropia amb l’espontaneïtat dels processos irreversibles.

23. Analitzar la influència de les reaccions de combustió en l’àmbit social, industrial i

mediambiental i les seves aplicacions.

23.1. A partir de diferents fonts d’informació, analitza les conseqüències de l’ús de

combustibles fòssils, relacionant les emissions de CO2, amb el seu efecte en la qualitat

de vida, l’efecte hivernacle, l’escalfament global, la reducció dels recursos naturals, i

d’altres i proposa actituds sostenibles per minorar aquests efectes.

24. Reconèixer els hidrocarburs saturats, els insaturats i els aromàtics, i conèixer la seva

relació amb composts d’interès biològic i industrial.

24.1. Formula i anomena segons les normes de la IUPAC: hidrocarburs de cadena oberta

i tancada i derivats aromàtics.

25. Identificar composts orgànics que contenguin funcions oxigenades i nitrogenades.

25.1. Formula i anomena segons les normes de la IUPAC: composts orgànics senzills

amb una funció oxigenada o nitrogenada.

26. Representar els diferents tipus d’isomeria.

26.1. Representa els diferents isòmers d’un compost orgànic.

27. Explicar els fonaments químics relacionats amb la indústria del petroli i del gas natural.

27.1. Descriu el procés d’obtenció del gas natural i dels diferents derivats del petroli en

l’àmbit industrial i la seva repercussió mediambiental.

27.2. Explica la utilitat de les diferents fraccions del petroli.

28. Diferenciar les diferents estructures que presenta el carboni en el grafit, el diamant, el grafè,

el fullerè i els nanotubs i relacionar-les amb les seves aplicacions.

28.1. Identifica les formes al·lotròpiques del carboni relacionant-les amb les propietats

fisicoquímiques i les seves possibles aplicacions.

29. Valorar el paper de la química del carboni en les nostres vides i reconèixer la necessitat

d’adoptar actituds i mesures mediambientalment sostenibles.

29.1. A partir d’una font d’informació, elabora un informe en què s’analitzi i es justifiqui

la importància de la química del carboni i la seva incidència en la qualitat de vida.

29.2. Relaciona les reaccions de condensació i combustió amb processos biològics.

93

30. Distingir entre sistemes de referència inercial i no inercial.

30.1. Analitza el moviment d’un cos en situacions quotidianes raonant si el sistema de

referència triat és inercial o no inercial.

30.2. Justifica la viabilitat d’un experiment que distingeixi si un sistema de referència es

troba en repòs o es mou amb velocitat constant.

31. Representar gràficament les magnituds vectorials que descriuen el moviment en un sistema

de referència adequat.

31.1. Descriu el moviment d’un cos a partir dels seus vectors de posició, de velocitat i

d’acceleració en un sistema de referència donat.

32. Reconèixer les equacions dels moviments rectilini i circular i aplicar-les a situacions

concretes.

32.1. Obté les equacions que descriuen la velocitat i l’acceleració d’un cos a partir de

l’expressió del vector de posició en funció del temps.

32.2. Resol exercicis pràctics de cinemàtica en dues dimensions (moviment d’un cos en un

pla) per aplicació de les equacions dels moviments rectilini uniforme (MRU) i moviment

rectilini uniformement accelerat (MRUA).

33. Interpretar representacions gràfiques dels moviments rectilini i circular.

33.1. Interpreta els gràfics que relacionen les variables implicades en els moviments

MRU, MRUA i circular uniforme (MCU) aplicant les equacions adequades per obtenir

els valors de l’espai recorregut, la velocitat i l’acceleració.

34. Determinar velocitats i acceleracions instantànies a partir de l’expressió del vector de

posició en funció del temps.

34.1. Plantejat un supòsit, identifica el tipus de moviment implicat i aplica les equacions

de la cinemàtica per fer prediccions sobre la posició i la velocitat del mòbil.

35. Descriure el moviment circular uniformement accelerat i expressar l’acceleració en funció

dels seus components intrínsecs.

35.1. Identifica els components intrínsecs de l’acceleració en diferents casos pràctics i

aplica les equacions que permeten determinar el seu valor.

36. Relacionar en un moviment circular les magnituds angulars amb les lineals.

36.1. Relaciona les magnituds lineals i angulars per a un mòbil que descriu una

trajectòria circular, i estableix les equacions corresponents.

37. Identificar el moviment no circular d’un mòbil en un pla com la composició de dos

moviments unidimensionals rectilini uniforme (MRU) i/o rectilini uniformement accelerat (MRUA).

94

37.1. Reconeix moviments composts, estableix les equacions que els descriuen, calcula

l’abast i l’altura màxima, i els valors instantanis de la posició, de la velocitat i de

l’acceleració.

37.2. Resol problemes relatius a la composició de moviments per descomposició en dos

moviments rectilinis.

37.3. Utilitza simulacions virtuals interactives per resoldre supòsits pràctics reals,

determinant les condicions inicials, les trajectòries i els punts de trobada dels cossos

implicats.

38. Conèixer el significat físic dels paràmetres que descriuen el moviment harmònic simple

(MHS) i associar-ho al moviment d’un cos que oscil·la.

38.1. Dissenya i descriu experiències que posin de manifest el moviment harmònic simple

(MHS) i determina les magnituds involucrades.

38.2. Interpreta el significat físic dels paràmetres que apareixen en l’equació del

moviment harmònic simple.

38.3. Prediu la posició d’un oscil·lador harmònic simple coneixent l’amplitud, la

freqüència, el període i la fase inicial.

38.4. Obté la posició, velocitat i acceleració en un moviment harmònic simple aplicant les

equacions que el descriuen.

38.5. Analitza el comportament de la velocitat i de l’acceleració d’un moviment harmònic

simple en funció de l’elongació.

38.6. Representa gràficament la posició, la velocitat i l’acceleració del moviment

harmònic simple (MAS) en funció del temps comprovant la seva periodicitat.

39. Identificar totes les forces que actuen sobre un cos.

39.1. Representa totes les forces que actuen sobre un cos, obté el resultant, i extreu

conseqüències sobre el seu estat de moviment.

39.2. Dibuixa el diagrama de forces d’un cos situat en l’interior d’un ascensor en

diferents situacions de moviment, i calcula la seva acceleració a partir de les lleis de la

dinàmica.

40. Resoldre situacions des d’un punt de vista dinàmic que involucren plans inclinats i/o

politges.

40.1. Calcula el mòdul del moment d’una força en casos pràctics senzills.

40.2. Resol supòsits en què apareguin forces de fricció en plans horitzontals o inclinats,

aplicant-hi les lleis de Newton.

95

40.3. Relaciona el moviment de diversos cossos units mitjançant cordes tenses i politges

amb les forces actuants sobre cada un dels cossos.

41. Reconèixer les forces elàstiques en situacions quotidianes i descriure els seus efectes.

41.1. Determina experimentalment la constant elàstica d’un ressort aplicant la llei

d’Hooke i calcula la freqüència amb què oscil·la una massa coneguda unida a un

extrem de l’esmentat ressort.

41.2. Demostra que l’acceleració d’un moviment harmònic simple (MHS) és proporcional

al desplaçament emprant l’equació fonamental de la Dinàmica.

41.3. Estima el valor de l’acceleració de la gravetat fent un estudi del moviment del

pèndol simple.

42. Aplicar el principi de conservació del moment lineal a sistemes de dos cossos i predir-ne el

moviment a partir de les condicions inicials.

42.1. Estableix la relació entre impuls mecànic i moment lineal aplicant la segona llei de

Newton.

42.2. Explica el moviment de dos cossos en casos pràctics com col·lisions i sistemes de

propulsió mitjançant el principi de conservació del moment lineal.

43. Justificar la necessitat de l’existència de forces perquè es produeixi un moviment circular.

43.1. Aplica el concepte de força centrípeta per resoldre i interpretar casos de mòbils en

corbes i en trajectòries circulars.

44. Contextualitzar les lleis de Kepler en l’estudi del moviment planetari.

44.1. Comprova les lleis de Kepler a partir de taules de dades astronòmiques

corresponents al moviment d’alguns planetes.

44.2. Descriu el moviment orbital dels planetes del sistema solar aplicant-hi les lleis de

Kepler i n’extreu conclusions sobre el seu període orbital.

45. Associar el moviment orbital amb l’actuació de forces centrals i la conservació del moment

angular.

45.1. Aplica la llei de conservació del moment angular al moviment el·líptic dels planetes,

relacionant els valors del radi orbital i de la velocitat en diferents punts de l’òrbita.

45.2. Utilitza la llei fonamental de la dinàmica per explicar el moviment orbital de

diferents cossos com els satèl·lits, els planetes i les galàxies, relacionant el radi i la

velocitat orbital amb la massa del cos central.

46. Determinar i aplicar la llei de gravitació universal a l’estimació del pes dels cossos i a la

interacció entre cossos celestes tenint-ne en compte el caràcter vectorial.

47. Expressa la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos qualssevol, conegudes

96

les variables de què depèn. Estableix la modificació de la força gravitatòria amb els canvis en

aquestes variables.

48. Compara el valor de l’atracció gravitatòria de la Terra sobre un cos en la seva

superfície amb l’acció de cossos llunyans sobre el mateix cos.

49. Conèixer la llei de Coulomb i caracteritzar la interacció entre dues càrregues elèctriques

puntuals.

50. Compara la llei de Newton de la gravitació universal amb la de Coulomb, establint les

diferències i les semblances entre elles.

50.1. Troba la força neta que un conjunt de càrregues exerceix sobre una altra càrrega

problema fent servir la llei de Coulomb.

51. Valorar les diferències i semblances entre les interaccions elèctrica i gravitatòria.

51.1. Determina les forces d’interacció electrostàtica i gravitatòria entre dues partícules

de càrrega i de massa conegudes, compara els valors obtinguts, i extrapola les

conclusions al cas dels electrons i el nucli d’un àtom.

52. Establir la llei de conservació de l’energia mecànica i aplicar-la a la resolució de casos

pràctics.

52.1. Aplica el principi de conservació de l’energia per resoldre problemes mecànics,

determina valors de velocitat, de posició i d’energies cinètica i potencial.

52.2. Relaciona el treball que fa una força sobre un cos amb la variació de l’energia

cinètica i determina alguna de les magnituds implicades.

53. Reconèixer sistemes conservatius com aquells en què és possible associar una energia

potencial. Representar-hi la relació entre treball i energia.

53.1. Classifica en conservatives i en no conservatives les forces que intervenen en un

supòsit teòric, justifica les transformacions energètiques que s’hi produeixen i la seva

relació amb el treball.

54. Conèixer les transformacions energètiques que tenen lloc en un oscil·lador harmònic.

54.1. Estima l’energia emmagatzemada en un ressort en funció de l’elongació, coneguda

la constant elàstica.

54.2. Calcula les energies cinètica, potencial i mecànica d’un oscil·lador harmònic

aplicant el principi de conservació de l’energia i fa la representació gràfica

corresponent.

55. Vincular la diferència de potencial elèctric amb el treball necessari per transportar una

càrrega entre dos punts d’un camp elèctric i conèixer la seva unitat en el sistema internacional.

97

55.1. Associa el treball necessari per traslladar una càrrega entre dos punts d’un camp

elèctric amb la diferència de potencial entre ells i determina l’energia implicada en el

procés.

Nivell: 1r Batxillerat Àrea: Cultura Científica

1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions relacionades amb la ciència i la tecnologia a

partir de diferents fonts d’informació.

1.1. Analitza un text científic o una font cientificogràfica i en valora de forma crítica tant

el rigor i la fiabilitat com el contingut.

1.2. Cerca, analitza, selecciona, contrasta, redacta i presenta informació sobre un tema

relacionat amb la ciència i la tecnologia utilitzant tant els suports tradicionals com

Internet.

2. Valorar la importància que tenen la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’activitat

quotidiana.

2.1. Analitza el paper de la recerca científica com a motor de la nostra societat i la

importància que ha tingut al llarg de la història.

3. Comunicar conclusions i idees en suports públics diversos, utilitzant eficaçment les tecnologies

de la informació i la comunicació per transmetre opinions pròpies argumentades.

3.1. Comenta de forma analítica articles divulgatius relacionats amb la ciència i la

tecnologia, valora críticament l’impacte en la societat dels textos i/o les fonts

cientificogràfiques analitzades i defensa en públic les conclusions que n’extreu.

4. Justificar la teoria de la deriva continental tenint en compte les evidències experimentals que la

fonamenten.

4.1. Justifica la teoria de la deriva continental a partir de les proves geogràfiques,

paleontològiques, geològiques i paleoclimàtiques.

5. Explicar la tectònica de plaques i els fenòmens que provoca.

5.1. Utilitza la tectònica de plaques per explicar l’expansió del fons oceànic i l’activitat

sísmica i volcànica a les vores de les plaques.

6. Determinar les conseqüències de l’estudi de la propagació de les ones sísmiques P i S respecte

de les capes internes de la Terra.

6.1. Relaciona l’existència de diferents capes terrestres amb la propagació de les ones

sísmiques a través d’aquestes.

7. Enunciar les diferents teories científiques que expliquen l’origen de la vida a la Terra.

98

7.1. Coneix i explica les diferents teories sobre l’origen de la vida a la Terra.

8. Establir les proves que fonamenten la teoria de la selecció natural de Darwin i utilitzar aquesta

teoria per explicar l’evolució dels éssers vius a la Terra.

8.1. Descriu les proves biològiques, paleontològiques i moleculars que justifiquen la

teoria de l’evolució de les espècies.

8.2. Enfronta les teories de Darwin i Lamarck per explicar la selecció natural.

9. Reconèixer l’evolució des dels primers homínids fins a l’home actual i establir les adaptacions

que ens han fet evolucionar.

9.1. Estableix les diferents etapes evolutives dels homínids fins a arribar a l’Homo

sapiens i en destaca les característiques fonamentals, com ara la capacitat cranial i

l’alçada.

10. Conèixer els darrers avenços científics en l’estudi de la vida a la Terra.

10.1. Valora de forma crítica les informacions associades a l’Univers, a la Terra i a

l’origen de les espècies i distingeix la informació científica real de l’opinió i la

ideologia.

10.2. Descriu les darreres investigacions científiques sobre l’origen i el desenvolupament

de la vida a la Terra.

11. Analitzar l’evolució històrica en la consideració i el tractament de les malalties.

11.1. Coneix l’evolució històrica dels mètodes de diagnòstic i tractament de les malalties.

12. Distingir què és medicina i què no ho és.

12.1. Coneix l’existència d’alternatives a la medicina tradicional i en valora el fonament

científic i els riscs que comporten.

13. Valorar els avantatges que suposa un trasplantament i les conseqüències que pot tenir.

13.1. Proposa els trasplantaments com a alternativa en el tractament de certes malalties i

en valora els avantatges i els inconvenients.

14. Prendre consciència de la importància de la recerca medicofarmacèutica.

14.1. Descriu el procés que segueix la indústria farmacèutica per descobrir, desenvolupar,

assajar i comercialitzar els fàrmacs.

15. Fer un ús responsable del sistema sanitari i dels medicaments.

15.1. Justifica la necessitat de fer un ús racional de la sanitat i dels medicaments.

16. Diferenciar la informació procedent de fonts científiques de la que prové de pseudociències o

persegueix objectius merament comercials.

16.1. Discrimina la informació rebuda sobre tractaments mèdics i medicaments segons la

font consultada.

99

17. Reconèixer els fets històrics més rellevants per a l’estudi de la genètica.

17.1. Coneix i explica el desenvolupament històric dels estudis fets dins el camp de la

genètica.

18. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre l’ADN, el codi genètic, l’enginyeria genètica i

les seves aplicacions mèdiques.

18.1. Sap ubicar la informació genètica que posseeix qualsevol ésser viu i estableix la

relació jeràrquica entre les diferents estructures, des dels nucleòtids fins als gens

responsables de l’herència.

19. Conèixer els projectes que es desenvolupen actualment com a conseqüència d’haver desxifrat el

genoma humà, com ara HapMap i ENCODE.

19.1. Coneix i explica la forma en què es codifica la informació genètica a l’ADN i

justifica la necessitat d’obtenir el genoma complet d’un individu i desxifrar-ne el

significat.

20. Avaluar les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’obtenció de fàrmacs, transgènics i teràpies

gèniques.

20.1. Analitza les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’obtenció de fàrmacs,

transgènics i teràpies gèniques.

21. Valorar les repercussions socials de la reproducció assistida i la selecció i conservació

d’embrions.

21.1. Estableix les repercussions socials i econòmiques de la reproducció assistida i la

selecció i conservació d’embrions.

22. Analitzar els possibles usos de la clonació.

22.1. Descriu i analitza les possibilitats que ofereix la clonació en diferents camps.

23. Establir el mètode per obtenir diferents tipus de cèl·lules mare, així com la potencialitat

d’aquestes per generar teixits, òrgans i fins i tot organismes complets.

23.1. Reconeix els diferents tipus de cèl·lules mare segons la procedència i la capacitat

generativa i en destaca en cada cas les aplicacions principals.

24. Identificar alguns problemes socials i dilemes morals deguts a l’aplicació de la genètica:

obtenció de transgènics, reproducció assistida i clonació.

24.1. Valora, de forma crítica, els avenços científics relacionats amb la genètica, els usos

que pot tenir i les conseqüències mèdiques i socials.

24.2. Explica els avantatges i els inconvenients dels aliments transgènics i raona la

conveniència de consumir-ne o no.

25. Conèixer l’evolució que ha experimentat la informàtica, des dels primers prototips fins als

100

models més actuals, i ser conscient de l’avenç aconseguit en paràmetres com la mida, la capacitat de

processament, l’emmagatzematge, la connectivitat, la portabilitat, etc.

25.1. Reconeix l’evolució històrica de l’ordinador en termes de mida i capacitat de

processament.

25.2. Explica com s’emmagatzema la informació en diferents formats físics, com discs

durs, discs òptics i memòries, i valora els avantatges i els inconvenients de cada un.

25.3. Utilitza amb propietat conceptes específicament associats a l’ús d’Internet.

26. Determinar el fonament d’alguns dels avenços més significatius de la tecnologia actual.

26.1. Compara les prestacions de dos dispositius del mateix tipus, un de basat en la

tecnologia analògica i l’altre, en la digital.

26.2. Explica com s’estableix la posició sobre la superfície terrestre amb la informació

rebuda dels sistemes de satèl·lits GPS o GLONASS.

26.3. Descriu la infraestructura bàsica que requereix l’ús de la telefonia mòbil.

26.4. Explica el fonament físic de la tecnologia LED i els avantatges que suposa aplicar-la

en pantalles planes i il·luminació.

26.5. Coneix i descriu les especificacions dels darrers dispositius i valora les possibilitats

que poden oferir a l’usuari.

27. Prendre consciència dels beneficis i els problemes que pot originar el constant avenç tecnològic.

27.1. Valora de forma crítica la constant evolució tecnològica i el consumisme que genera

en la societat.

28. Valorar, de forma crítica i fonamentada, els canvis que Internet està provocant en lasocietat.

28.1. Justifica l’ús de les xarxes socials i assenyala els avantatges que ofereixen i els riscs

que suposen.

28.2. Determina els problemes a què s’enfronta Internet i les solucions que es proposen.

29. Fer valoracions crítiques, mitjançant exposicions i debats, sobre qüestions relacionades amb els

delictes informàtics, l’accés a dades personals i els problemes de socialització o d’excessiva

dependència que pot causar l’ús de les noves tecnologies.

29.1. Descriu en què consisteixen els delictes informàtics més habituals.

29.2. Posa de manifest la necessitat de protegir les dades mitjançant encriptació,

contrasenyes, etc.

30. Demostrar, mitjançant la participació en debats i l’elaboració de redaccions o comentaris de

text, que s’és conscient de la importància que tenen les noves tecnologies en la societat actual.

30.1. Assenyala les implicacions socials del desenvolupament tecnològic.

101

Nivell: 2n Batxillerat Àrea: Biologia

1. Determinar les característiques fisicoquímiques dels bioelements que els fan indispensables

per a la vida.

1.1. Descriu tècniques instrumentals i mètodes físics i químics que permeten l’aïllament

de les diferents molècules, així com la contribució d’aquests procediments al gran avenç

de l’experimentació biològica.

1.2. Classifica els tipus de bioelements i els relaciona amb la proporció que presenten i

la funció biològica que fan.

1.3. Discrimina els enllaços químics que permeten la formació de molècules

inorgàniques i orgàniques presents en els éssers vius.

2. Argumentar les raons per les quals l’aigua i les sals minerals són fonamentals en els

processos biològics.

2.1. Relaciona l’estructura química de l’aigua amb les funcions biològiques que fa.

2.2. Distingeix els tipus de sals minerals i relaciona la composició de cada tipus amb la

funció que fa.

2.3. Contrasta els processos de difusió, osmosi i diàlisi i interpreta la relació d’aquests

processos amb la concentració salina de les cèl·lules.

3. Reconèixer els diferents tipus de macromolècules que constitueixen la matèria viva i

relacionar-les amb les respectives funcions biològiques en la cèl·lula.

3.1. Reconeix i classifica els diferents tipus de biomolècules orgàniques i en relaciona la

composició química amb l’estructura que presenten i la funció que fan.

3.2. Dissenya i duu a terme experiències amb les quals identifica la presència de diferents

molècules orgàniques en mostres biològiques.

3.3. Contrasta els processos de diàlisi, centrifugació i electroforesi i interpreta la relació

d’aquests processos amb les biomolècules orgàniques.

4. Identificar els tipus de monòmers que formen les macromolècules biològiques i els enllaços

que els uneixen.

4.1. Identifica els monòmers i distingeix els enllaços químics que permeten la síntesi de

les macromolècules: enllaços O-glicosídic, èster, peptídic, N-glicosídic.

5. Determinar la composició química de les principals biomolècules orgàniques, descriure’n la

102

funció, localitzar-les i proporcionar-ne exemples.

5.1. Descriu la composició i la funció de les principals biomolècules orgàniques.

6. Comprendre la funció dels enzims com a biocatalitzadors i valorar-ne la importància

biològica.

6.1. Contrasta el paper fonamental dels enzims com a biocatalitzadors i en relaciona les

propietats amb la funció catalítica que fan.

7. Assenyalar la importància de les vitamines per al manteniment de la vida.

7.1. Identifica els tipus de vitamines i associa la funció imprescindible que fan amb les

malalties que prevenen.

8. Establir les diferències estructurals i de composició entre cèl·lules procariotes i eucariotes.

8.1. Compara una cèl·lula procariota amb una d’eucariota i identifica els orgànuls

citoplasmàtics que presenten.

9. Interpretar l’estructura d’una cèl·lula eucariota animal i una de vegetal, identificar i

representar-ne els orgànuls i descriure la funció que exerceixen.

9.1. Esquematitza els diferents orgànuls citoplasmàtics i en reconeix les estructures.

9.2. Analitza la relació existent entre la composició química, l’estructura i la

ultraestructura dels orgànuls cel·lulars i la funció que fan.

10. Analitzar el cicle cel·lular i diferenciar-ne les fases.

10.1. Identifica les fases del cicle cel·lular i explicita els principals processos que es

produeixen en cada una.

11. Distingir els tipus de divisió cel·lular i desenvolupar els esdeveniments que es produeixen

en cada fase.

11.1. Reconeix en diferents microfotografies i esquemes les diverses fases de la mitosi i de

la meiosi i indica els esdeveniments bàsics que es produeixen en cada una.

11.2. Estableix les analogies i diferències més significatives entre mitosi i meiosi.

12. Argumentar la relació de la meiosi amb la variabilitat genètica de les espècies.

12.1. Resumeix la relació de la meiosi amb la reproducció sexual, l’augment de la

variabilitat genètica i la possibilitat d’evolució de les espècies.

103

13. Examinar i comprendre la importància de les membranes en la regulació dels intercanvis

cel·lulars per al manteniment de la vida.

13.1. Compara i distingeix els tipus i subtipus de transport a través de les membranes i

explica detalladament les característiques de cada un.

14. Comprendre els processos de catabolisme i anabolisme i establir la relació entre ambdós.

14.1. Defineix i interpreta els processos catabòlics i els anabòlics, així com els

intercanvis energètics que hi estan associats.

15. Descriure les fases de la respiració cel·lular i identificar-ne les rutes, així com els productes

inicials i finals.

15.1. Situa, a nivell cel·lular i a nivell d’orgànul, el lloc on es produeixen cada un

d’aquests processos i diferencia en cada cas les rutes principals de degradació i de síntesi i

els enzims i les molècules més importants responsables dels processos.

16. Diferenciar la via aeròbica de l’anaeròbica.

16.1. Contrasta les vies aeròbiques i anaeròbiques i les relaciona amb el diferent

rendiment energètic que presenten.

16.2. Valora la importància de les fermentacions en nombrosos processos industrials i en

reconeix les aplicacions.

17. Detallar els diferents processos que tenen lloc en cada fase de la fotosíntesi.

17.1. Identifica els diferents tipus d’organismes fotosintètics i els classifica.

17.2. Localitza a nivell subcel·lular on es duen a terme cada una de les fases de la

fotosíntesi i destaca els processos que hi tenen lloc.

18. Justificar la importància biològica de la fotosíntesi com a procés de biosíntesi, individual per

als organismes, però també global en el manteniment de la vida a la Terra.

18.1. Contrasta la importància biològica de la fotosíntesi per al manteniment de la vida a

la Terra.

19. Argumentar la importància de la quimiosíntesi.

19.1. Valora el paper biològic dels organismes quimiosintètics.

20. Analitzar el paper de l’ADN com a portador de la informació genètica.

104

20.1. Descriu l’estructura i composició química de l’ADN i en reconeix la importància

biològica com a molècula responsable de l’emmagatzemament, la conservació i la

transmissió de la informació genètica.

21. Distingir les etapes de la replicació i diferenciar els enzims que hi estan implicats.

21.1. Diferencia les etapes de la replicació i identifica els enzims que hi ha implicats.

22. Establir la relació de l’ADN amb la síntesi de proteïnes.

22.1. Estableix la relació de l’ADN amb el procés de síntesi de proteïnes.

23. Determinar les característiques i funcions dels ARN.

23.1. Diferencia els tipus d’ARN, així com la funció de cada un en els processos de

transcripció i traducció.

23.2. Reconeix les característiques fonamentals del codi genètic i aplica aquest

coneixement a la resolució de problemes de genètica molecular.

24. Elaborar i interpretar esquemes dels processos de replicació, transcripció i traducció.

24.1. Interpreta i explica esquemes dels processos de replicació, transcripció i traducció.

24.2. Resol exercicis pràctics de replicació, transcripció i traducció i d’aplicació del codi

genètic.

24.3. Identifica i distingeix els enzims principals relacionats amb els processos de

transcripció i traducció.

25. Definir el concepte de mutació i distingir els tipus principals de mutació i els agents

mutagènics.

25.1. Descriu el concepte de mutació i estableix la relació que té amb les errades en la

transmissió de la informació genètica.

25.2. Classifica les mutacions i identifica els agents mutagènics més freqüents.

26. Contrastar la relació entre mutació i càncer.

26.1. Associa la relació entre la mutació i el càncer i determina els riscs que impliquen

alguns agents mutagènics.

27. Desenvolupar els avenços més recents en l’àmbit de l’enginyeria genètica i les aplicacions

que se’n deriven.

105

27.1. Resumeix i duu a terme recerques sobre les tècniques desenvolupades en els

processos de manipulació genètica per obtenir organismes transgènics.

28. Analitzar els progressos en el coneixement del genoma humà i la influència que tenen en els

nous tractaments.

28.1. Reconeix els descobriments més recents sobre el genoma humà i les aplicacions que

tenen en enginyeria genètica, i en valora les implicacions ètiques i socials.

29. Formular els principis de la genètica mendeliana, aplicar les lleis de l’herència a la resolució

de problemes i establir la relació entre les proporcions de la descendència i la informació genètica.

29.1. Analitza i prediu, aplicant els principis de la genètica mendeliana, els resultats

d’exercicis de transmissió de caràcters autosòmics, caràcters lligats al sexe i influïts pel

sexe.

30. Diferenciar diverses evidències del procés evolutiu.

30.1. Argumenta diferents evidències que demostren el fet evolutiu.

31. Reconèixer i distingir els principis de les teories darwinista i neodarwinista.

31.1. Identifica els principis de les teories darwinista i neodarwinista i en compara les

diferències.

32. Relacionar genotip i freqüències gèniques amb la genètica de poblacions i com influeixen en

l’evolució.

32.1. Distingeix els factors que influeixen en les freqüències gèniques.

32.2. Comprèn i aplica models d’estudi de les freqüències gèniques en la recerca privada i

en models teòrics.

33. Reconèixer la importància de la mutació i la recombinació.

33.1. Il·lustra la relació entre mutació i recombinació, l’augment de la diversitat i la

influència que tenen en l’evolució dels éssers vius.

34. Analitzar els factors que incrementen la biodiversitat i com influeixen en el procés

d’especiació.

34.1. Distingeix diversos tipus d’especiació i identifica els factors que possibiliten la

segregació d’una espècie original en dues espècies diferents.

35. Distingir els tipus de microorganismes segons l’organització cel·lular que presenten.

106

35.1. Classifica els microorganismes en els grups taxonòmics als quals pertanyen.

36. Descriure les característiques estructurals i funcionals dels diferents grups de

microorganismes.

36.1. Analitza l’estructura i la composició dels diferents microorganismes i les relaciona

amb la funció que fan.

37. Identificar els mètodes d’aïllament, cultiu i esterilització dels microorganismes.

37.1. Descriu tècniques instrumentals que permeten aïllar els microorganismes, cultivar-

los i estudiar-los per a l’experimentació biològica.

38. Valorar la importància dels microorganismes en els cicles geoquímics.

38.1. Reconeix i explica el paper fonamental dels microorganismes en els cicles

geoquímics.

39. Reconèixer les malalties més freqüents transmeses pels microorganismes i utilitzar el

vocabulari adequat relacionat amb aquestes malalties.

39.1. Relaciona els microorganismes patògens més freqüents amb les malalties que

originen.

40. Avaluar les aplicacions de la biotecnologia i la microbiologia en la indústria alimentària i

farmacèutica i en la millora del medi ambient.

40.1. Analitza la intervenció dels microorganismes en nombrosos processos naturals i

industrials i les nombroses aplicacions que tenen.

41. Reconeix i identifica els diferents tipus de microorganismes implicats en processos

fermentatius d’interès industrial.

41.1. Valora les aplicacions de la biotecnologia i l’enginyeria genètica en l’obtenció de

productes farmacèutics, en medicina i en bioremediació per al manteniment i la millora

del medi ambient.

42. Desenvolupar el concepte actual d’immunitat.

42.1. Analitza els mecanismes d’autodefensa dels éssers vius i identifica els tipus de

resposta immunitària.

43. Distingir entre immunitat inespecífica i específica i diferenciar-ne les cèl·lules respectives.

43.1. Descriu les característiques i els mètodes d’acció de les diferents cèl·lules

107

implicades en la resposta immunitària.

44. Discriminar entre resposta immunitària primària i secundària.

44.1. Compara les diferents característiques de la resposta immunitària primària i

secundària.

45. Identificar l’estructura dels anticossos.

45.1. Defineix els conceptes d’antigen i d’anticòs i reconeix l’estructura i la composició

química dels anticossos.

46. Diferenciar els tipus de reacció antigen-anticòs.

47. Classifica els tipus de reacció antigen-anticòs i resumeix les característiques de cada un.

48. Descriure els principals mètodes per aconseguir o potenciar la immunitat.

48.1. Destaca la importància de la memòria immunitària en el mecanisme d’acció de la

resposta immunitària i l’associa amb la síntesi de vaccins i sèrums.

49. Investigar la relació existent entre les disfuncions del sistema immunitari i algunes

patologies freqüents.

49.1. Resumeix les principals alteracions i disfuncions del sistema immunitari i analitza

les diferències entre al·lèrgies i immunodeficiències.

49.2. Descriu el cicle de desenvolupament del VIH.

49.3. Classifica i cita exemples de les malalties autoimmunes més freqüents, així com els

efectes que tenen sobre la salut.

50. Argumentar i valorar els avenços de la immunologia en la millora de la salut de les

persones.

50.1. Reconeix i valora les aplicacions de la immunologia i l’enginyeria genètica per

produir anticossos monoclonals.

50.2. Descriu els problemes associats al trasplantament d’òrgans i identifica les cèl·lules

que hi actuen.

50.3. Classifica els tipus de trasplantaments i relaciona els avenços en aquest àmbit amb

l’impacte futur en la donació d’òrgans.

Nivell: 2n Batxillerat Àrea: Química

108

1. Fer interpretacions, prediccions i representacions de fenòmens químics a partir de les dades

d’una investigació científica i obtenir-ne conclusions.

1.1. Aplica habilitats necessàries per a la investigació científica: treballa individualment

o en grup, planteja preguntes, identifica problemes, recull dades mitjançant l’observació

o l’experimentació, analitza i comunica els resultats i desenvolupa explicacions

mitjançant l’elaboració d’un informe final.

2. Aplicar la prevenció de riscs al laboratori de química i conèixer la importància dels

fenòmens químics i les seves aplicacions als individus i a la societat.

2.1. Fa servir el material i els instruments de laboratori respectant les normes de

seguretat adequades per fer diverses experiències químiques.

3. Emprar adequadament les TIC per a la recerca d’informació, l’ús d’aplicacions de simulació

de proves de laboratori, l’obtenció de dades i l’elaboració d’informes.

3.1. Elabora informació i relaciona els coneixements químics apresos amb fenòmens de

la naturalesa i les possibles aplicacions i les conseqüències en la societat actual.

3.2. Localitza i utilitza aplicacions i programes de simulació de pràctiques de

laboratori.

3.3. Elabora i defensa un treball d’investigació emprant les TIC.

4. Dissenyar, elaborar, comunicar i defensar informes de caràcter científic fent una

investigació basada en la pràctica experimental.

4.1. Analitza la informació obtinguda sobretot a través d’Internet identificant les

principals característiques lligades a la fiabilitat i l’objectivitat del flux d’informació

científica.

4.2. Selecciona, comprèn i interpreta la informació rellevant en una font d’informació de

divulgació científica i transmet les conclusions obtingudes emprant els llenguatges oral

i escrit amb propietat.

5. Analitzar cronològicament els models atòmics fins al model actual discutint-ne les

limitacions i la necessitat d’un nou model.

5.1. Explica les limitacions dels diferents models atòmics i les relaciona amb els

diferents fets experimentals associats.

5.2. Calcula l’energia corresponent a una transició electrònica entre dos nivells i la

relaciona amb la interpretació dels espectres atòmics.

6. Reconèixer la importància de la mecànica quàntica per al coneixement de l’àtom.

6.1. Diferencia el significat dels nombres quàntics segons Bohr i segons el model atòmic

109

actual de la mecànica quàntica, i els relaciona amb els conceptes d’òrbita i orbital.

7. Explicar els conceptes bàsics de la mecànica quàntica: la dualitat ona-corpuscle i la

incertesa.

7.1. Determina longituds d’ona associades a partícules en moviment per justificar el

comportament ondulatori dels electrons.

8. Justifica el caràcter probabilístic de l’estudi de partícules atòmiques a partir del principi

d’incertesa d’Heisenberg.

9. Descriure les característiques fonamentals de les partícules subatòmiques diferenciant-ne els

diferents tipus.

9.1. Coneix les partícules subatòmiques i els tipus de quarks presents en la naturalesa

íntima de la matèria i en l’origen primigeni de l’Univers, explicant-ne les

característiques i la classificació.

10. Establir la configuració electrònica d’un àtom relacionant-la amb la seva posició a la taula

periòdica.

10.1. Determina la configuració electrònica d’un àtom, coneguda la seva posició a la

taula periòdica i els nombres quàntics possibles de l’electró diferenciador.

11. Identificar els nombres quàntics per a un electró segons l’orbital on es troba.

11.1. Justifica la reactivitat d’un element a partir de l’estructura electrònica o de la seva

posició a la taula periòdica.

12. Conèixer l’estructura bàsica del sistema periòdic actual, definir les propietats periòdiques

estudiades i descriure la seva variació al llarg d’un grup o període.

12.1. Argumenta la variació del radi atòmic, el potencial d’ionització, l’afinitat

electrònica i l’electronegativitat en grups i períodes, i compara aquestes propietats per a

elements diferents.

13. Utilitzar el model d’enllaç corresponent per explicar la formació de molècules, de cristalls i

d’estructures macroscòpiques i deduir-ne les propietats.

13.1. Justifica l’estabilitat de les molècules o cristalls formats emprant la regla de l’octet

o basant-se en les interaccions dels electrons de la capa de valència per a la formació dels

enllaços.

14. Construir cicles energètics del tipus Born-Haber per calcular l’energia de xarxa, i analitzar

de forma qualitativa la variació d’energia de xarxa en diferents composts.

14.1. Aplica el cicle de Born-Haber per al càlcul de l’energia reticular de cristalls iònics.

14.2. Compara la fortalesa de l’enllaç en diferents composts iònics en funció dels factors

110

de què depèn l’energia reticular, aplicant la fórmula de Born-Landé.

15. Descriure les característiques bàsiques de l’enllaç covalent emprant diagrames de Lewis i

emprar la TEV per a la seva descripció més complexa.

15.1. Determina la polaritat d’una molècula utilitzant el model o teoria més adequat per

explicar la seva geometria.

15.2. Representa la geometria molecular de diferents substàncies covalents aplicant la

TEV i la TRPECV.

16. Emprar la teoria de la hibridació per explicar l’enllaç covalent i la geometria de diferents

molècules.

16.1. Dóna sentit als paràmetres moleculars en composts covalents utilitzant la teoria

d’hibridació per a composts inorgànics i orgànics.

17. Conèixer les propietats dels metalls emprant les diferents teories estudiades per a la

formació de l’enllaç metàl·lic.

17.1. Explica les conductivitats elèctrica i tèrmica mitjançant el model del gas electrònic

aplicant-ho també a substàncies semiconductores i superconductores.

18. Explicar la possible conductivitat elèctrica d’un metall emprant la teoria de bandes.

18.1. Descriu el comportament d’un element com a aïllant, conductor o semiconductor

elèctric emprant la teoria de bandes.

18.2. Coneix i explica algunes aplicacions dels semiconductors i superconductors

analitzant la seva repercussió en l’avenç tecnològic de la societat.

19. Reconèixer els diferents tipus de forces intermoleculars i explicar com afecten les propietats

de determinats composts en casos concrets.

19.1. Justifica la influència de les forces intermoleculars per explicar com varien les

propietats específiques de diverses substàncies en funció de les esmentades interaccions.

20. Diferenciar les forces intramoleculars de les intermoleculars en composts iònics o covalents.

20.1. Compara l’energia dels enllaços intramoleculars en relació amb l’energia

corresponent a les forces intermoleculars justificant el comportament fisicoquímic de les

molècules.

21. Definir velocitat d’una reacció i aplicar les teories de les col·lisions i de l’estat de transició

fent servir el concepte d’energia d’activació.

21.1. Obté equacions cinètiques reflectint les unitats de les magnituds que hi intervenen.

22. Justificar com la naturalesa i la concentració dels reactius, la temperatura i la presència de

catalitzadors modifiquen la velocitat de reacció.

111

22.1. Prediu la influència dels factors que modifiquen la velocitat d’una reacció.

22.2. Explica el funcionament dels catalitzadors i el relaciona amb processos industrials i

amb la catàlisi enzimàtica, analitzant-ne la repercussió en el medi ambient i en la salut.

23. Conèixer que la velocitat d’una reacció química depèn de l’etapa limitant segons el seu

mecanisme de reacció establert.

23.1. Dedueix el procés de control de la velocitat d’una reacció química identificant

l’etapa limitant corresponent al seu mecanisme de reacció.

24. Aplicar el concepte d’equilibri químic per predir l’evolució d’un sistema.

24.1. Interpreta el valor del quocient de reacció i el compara amb la constant d’equilibri

per preveure l’evolució d’una reacció fins a assolir l’equilibri.

24.2. Comprova i interpreta experiències de laboratori on es posen de manifest els factors

que influeixen en el desplaçament de l’equilibri químic, tant en equilibris homogenis com

en heterogenis.

25. Expressar matemàticament la constant d’equilibri d’un procés, en què intervenen gasos, en

funció de la concentració i de les pressions parcials.

25.1. Troba el valor de les constants d’equilibri, Kc i Kp, per a un equilibri en diferents

situacions de pressió, volum o concentració.

25.2. Calcula les concentracions o pressions parcials de les substàncies presents en un

equilibri químic emprant la llei d’acció de masses i l’evolució de l’equilibri al variar la

quantitat de producte o de reactiu.

26. Relacionar Kc i Kp en equilibris amb gasos, interpretant el seu significat.

26.1. Utilitza el grau de dissociació aplicant-ho al càlcul de concentracions i constants

d’equilibri Kc i Kp.

27. Resoldre problemes d’equilibris homogenis, en particular en reaccions en fase gas, i

d’equilibris heterogenis, amb especial atenció als de dissolució-precipitació.

27.1. Relaciona la solubilitat i el producte de solubilitat aplicant la llei de Guldberg i

Waage en equilibris heterogenis sòlid-líquid i l’aplica com a mètode de separació i

d’identificació de mescles de sals dissoltes.

28. Aplicar el principi de Le Chatelier a diferents tipus de reaccions tenint en compte l’efecte de

la temperatura, la pressió, el volum i la concentració de les substàncies presents, predient

l’evolució del sistema.

28.1. Aplica el principi de Le Chatelier per predir l’evolució d’un sistema en equilibri en

modificar la temperatura, pressió, volum o concentració que el defineixen, emprant com a

112

exemple l’obtenció industrial de l’amoníac.

29. Valorar la importància del principi Le Chatelier en diversos processos industrials.

29.1. Analitza els factors cinètics i termodinàmics que influeixen en les velocitats de

reacció i en l’evolució dels equilibris per optimitzar l’obtenció de composts d’interès

industrial, com l’amoníac.

30. Explicar la variació de la solubilitat d’una sal per l’efecte d’un ió comú.

30.1. Calcula la solubilitat d’una sal interpretant la seva modificació en afegir un ió

comú.

31. Aplicar la teoria de Brönsted per reconèixer el possible comportament àcid o bàsic d’una

substància.

31.1. Justifica el comportament àcid o bàsic d’un compost aplicant la teoria de Brönsted-

Lowry dels parells d’àcid-base conjugats.

32. Determinar el valor del pH de dissolucions de diferents tipus d’àcids i de bases.

32.1. Identifica el caràcter àcid, bàsic o neutre i la fortalesa àcid-base de diferents

dissolucions segons el tipus de compost dissolt en elles determinant-ne el valor de pH.

33. Explicar les reaccions àcid-base, la importància d’alguna d’elles i les seves aplicacions

pràctiques.

33.1. Descriu el procediment per fer una volumetria àcid-base d’una dissolució de

concentració desconeguda, fent els càlculs necessaris.

34. Justificar el pH resultant en la hidròlisi d’una sal.

34.1. Prediu el comportament àcid-base d’una sal dissolta en aigua aplicant el concepte

d’hidròlisi, escrivint els processos intermedis i els equilibris que hi tenen lloc.

35. Utilitzar els càlculs estequiomètrics necessaris per dur a terme una reacció de neutralització

o volumetria àcid-base.

35.1. Determina la concentració d’un àcid o base valorant-la amb una altra de

concentració coneguda establint el punt d’equivalència de la neutralització mitjançant l’ús

d’indicadors àcid-base.

36. Conèixer diferents aplicacions dels àcids i les bases en la vida quotidiana: com a productes

de neteja, de cosmètica, etc.

36.1. Reconeix l’acció d’alguns productes d’ús quotidià com a conseqüència del seu

comportament químic àcid-base.

37. Determinar el nombre d’oxidació d’un element químic identificant si s’oxida o es redueix en

una reacció química.

37.1. Defineix oxidació i reducció i les relaciona amb la variació del nombre d’oxidació

113

d’un àtom en substàncies oxidants i reductores.

38. Ajustar reaccions d’oxidació-reducció utilitzant el mètode de l’ió-electró i fer els càlculs

estequiomètrics corresponents.

38.1. Identifica reaccions d’oxidació-reducció emprant el mètode de l’ió-electró per

ajustar-les.

39. Comprendre el significat de potencial estàndard de reducció d’un parell redoxi emprar-ho

per predir l’espontaneïtat d’un procés entre dos parells redox.

39.1. Relaciona l’espontaneïtat d’un procés redox amb la variació d’energia de Gibbs

considerant el valor de la força electromotriu obtinguda.

39.2. Dissenya una pila a partir dels potencials estàndard de reducció, els utilitza per

calcular el potencial generat i formula les semireaccions redox corresponents.

39.3. Analitza un procés d’oxidació-reducció amb la generació de corrent elèctric

representant una cel·la galvànica.

40. Fer els càlculs estequiomètrics necessaris per aplicar a les volumetries redox.

40.1. Descriu el procediment per fer una volumetria redox fent els càlculs estequiomètrics

corresponents.

41. Determinar la quantitat de substància dipositada als elèctrodes d’una cuba electrolítica

emprant les lleis de Faraday.

41.1. Aplica les lleis de Faraday a un procés electrolític determinant la quantitat de

matèria dipositada en un elèctrode o el temps que tarda a fer-ho.

42. Conèixer algunes de les aplicacions de l’electròlisi, com la prevenció de la corrosió, la

fabricació de piles de diferents tipus (galvàniques, alcalines, de combustible) i l’obtenció

d’elements purs.

42.1. Representa els processos que tenen lloc en una pila de combustible, escrivint les

semireaccions redox, i indicant els avantatges i els inconvenients de l’ús d’aquestes piles

davant les convencionals.

42.2. Justifica els avantatges de l’anodització i la galvanoplàstia en la protecció

d’objectes metàl·lics.

43. Reconèixer els composts orgànics, segons la funció que els caracteritza.

43.1. Relaciona la hibridació de l’àtom de carboni amb el tipus d’enllaç en diferents

composts i representa gràficament molècules orgàniques senzilles.

44. Formular composts orgànics senzills amb diverses funcions.

44.1. Diferencia hidrocarburs i composts orgànics que tenen diversos grups funcionals,

114

els anomena i els formula.

45. Representar isòmers corresponents a determinada fórmula molecular.

45.1. Distingeix els diferents tipus d’isomeria, representa, formula i anomena els

possibles isòmers d’una fórmula molecular.

46. Identificar els principals tipus de reaccions orgàniques: substitució, addició, eliminació,

condensació i redox.

46.1. Identifica i explica els principals tipus de reaccions orgàniques: substitució,

addició, eliminació, condensació i redox, predient els productes, si és necessari.

47. Escriure i ajustar reaccions d’obtenció o transformació de composts orgànics en funció del

grup funcional present.

47.1. Desenvolupa la seqüència de reaccions necessàries per obtenir un compost orgànic

determinat a partir d’un altre amb diferent grup funcional aplicant les regles de Markonikov

o de Saytzeff per a la formació de diferents isòmers.

48. Valorar la importància de la química orgànica vinculada a altres àrees de coneixement i

interès social.

48.1. Relaciona els principals grups funcionals i estructures amb composts senzills

d’interès biològic.

49. Determinar les característiques més importants de les macromolècules.

49.1. Reconeix macromolècules d’origen natural i sintètic.

50. Representar la fórmula d’un polímer a partir dels seus monòmers i viceversa.

50.1. A partir d’un monòmer dissenya el polímer corresponent i explica el procés que ha

tingut lloc.

51. Descriure els mecanismes més senzills de polimerització i les propietats d’alguns dels

principals polímers d’interès industrial.

51.1. Empra les reaccions de polimerització per obtenir composts d’interès industrial

com el polietilè, el PVC, el poliestirè, el cautxú, les poliamides, els polièsters, els

poliuretans o la baquelita.

52. Conèixer les propietats i l’obtenció d’alguns composts d’interès en biomedicina i en general

en les diferents branques de la indústria.

53. Identifica substàncies i derivats orgànics que s’utilitzen com a principis actius de

medicaments, de cosmètics i de biomaterials, valorant-ne la repercussió en la qualitat de

vida.

54. Distingir les principals aplicacions dels materials polímers segons el seu ús en diferents

115

àmbits.

54.1. Descriu les principals aplicacions dels materials polímers d’alt interès tecnològic i

biològic (adhesius i revestiments, resines, teixits, pintures, pròtesi, lents, etc.) relacionant-les

amb els avantatges i desavantatges del seu ús segons les propietats que els caracteritzen.

55. Valorar la utilització de les substàncies orgàniques en el desenvolupament de la societat

actual i els problemes mediambientals que se’n poden derivar.

55.1. Reconeix les diferents utilitats que els composts orgànics tenen en diferents sectors

com l’alimentació, l’agricultura, la biomedicina, o l’enginyeria de materials, davant els

possibles desavantatges que comporta el seu desenvolupament.

Nivell: 2n Batxillerat Àrea: Física

1. Reconèixer i emprar les estratègies bàsiques de l’activitat científica.

1.1. Aplica les habilitats necessàries per a la investigació científica, plantejant

preguntes, identificant i analitzant problemes, emetent hipòtesis fonamentades, recollint

dades, analitzant tendències a partir de models, dissenyant i proposant estratègies

d’actuació.

1.2. Efectua l’anàlisi dimensional de les equacions que relacionen les diferents

magnituds en un procés físic.

1.3. Resol exercicis en els quals la informació s’ha de deduir a partir de les dades

proporcionades i de les equacions que regeixen el fenomen, i contextualitza els resultats.

1.4. Elabora i interpreta representacions gràfiques de dues i tres variables a partir de

dades experimentals i les relaciona amb les equacions matemàtiques que representen les

lleis i els principis físics subjacents.

2. Conèixer, utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en l’estudi dels

fenòmens físics.

2.1. Utilitza aplicacions virtuals interactives per simular experiments físics de difícil im-

plantació al laboratori.

2.2. Analitza la validesa dels resultats obtinguts, elabora un informe final fent ús de les

TIC i comunica el procés i les conclusions obtingudes.

2.3. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i l’objectivitat del

flux d’informació científica existent a Internet i a altres mitjans digitals.

116

2.4. Selecciona, comprèn i interpreta la informació rellevant en un text de divulgació

científica i transmet les conclusions obtingudes utilitzant amb propietat els llenguatges

oral i escrit.

3. Associar el camp gravitatori a l’existència de massa i caracteritzar-lo per la intensitat del

camp i el potencial.

3.1. Diferencia entre els conceptes de força i camp, i estableix una relació entre la

intensitat del camp gravitatori i l’acceleració de la gravetat.

3.2. Representa el camp gravitatori mitjançant les línies de camp i les superfícies

equipotencials.

4. Reconèixer el caràcter conservatiu del camp gravitatori per la seva relació amb una força

central i associar-hi en conseqüència un potencial gravitatori.

4.1. Explica el caràcter conservatiu del camp gravitatori i determina el treball fet pel

camp a partir de les variacions d’energia potencial.

5. Interpretar les variacions d’energia potencial i el seu signe en funció de l’origen de

coordenades energètiques triat.

5.1. Calcula la velocitat d’escapament d’un cos aplicant el principi de conservació de

l’energia mecànica.

6. Justificar les variacions energètiques d’un cos en moviment dins camps gravitatoris.

6.1. Aplica la llei de conservació de l’energia al moviment orbital de diferents cossos

com els satèl·lits, els planetes i les galàxies.

7. Relacionar el moviment orbital d’un cos amb el radi de l’òrbita i la massa generadora del

camp.

7.1. Dedueix a partir de la llei fonamental de la dinàmica la velocitat orbital d’un cos, i

la relaciona amb el radi de l’òrbita i la massa del cos.

7.2. Identifica la hipòtesi de l’existència de matèria fosca a partir de les dades de

rotació de galàxies i la massa del forat negre central.

8. Conèixer la importància dels satèl·lits artificials de comunicacions, GPS i meteorològics i

les característiques de les seves òrbites.

8.1. Utilitza aplicacions virtuals interactives per estudiar satèl·lits d’òrbita mitjana

(MEO), d’òrbita baixa (LEO) i d’òrbita geostacionària (GEO) i n’extreu conclusions.

117

9. Interpretar el caos determinista en el context de la interacció gravitatòria.

9.1. Descriu la dificultat de resoldre el moviment de tres cossos sotmesos a la interacció

gravitatòria mútua emprant el concepte de caos.

10. Associar el camp elèctric a l’existència de càrrega i caracteritzar-lo per la intensitat de

camp i el potencial.

10.1. Relaciona els conceptes de força i camp, i estableix la relació entre la intensitat del

camp elèctric i la càrrega elèctrica.

10.2. Empra el principi de superposició per calcular els camps i els potencials elèctrics

creats per una distribució de càrregues puntuals.

11. Reconèixer el caràcter conservatiu del camp elèctric per la seva relació amb una força

central i associar-hi en conseqüència un potencial elèctric.

11.1. Representa gràficament el camp creat per una càrrega puntual, incloent-hi les línies

de camp i les superfícies equipotencials.

11.2. Compara els camps elèctric i gravitatori i hi estableix analogies i diferències.

12. Caracteritzar el potencial elèctric en diferents punts d’un camp generat per una distribució

de càrregues puntuals i descriure el moviment d’una càrrega lliure dins el camp.

12.1. Analitza qualitativament la trajectòria d’una càrrega situada dins un camp generat

per una distribució de càrregues, a partir de la força neta que s’hi exerceix.

13. Interpretar les variacions d’energia potencial d’una càrrega en moviment dins camps

electrostàtics en funció de l’origen de coordenades energètiques triat.

13.1. Calcula el treball necessari per transportar una càrrega entre dos punts d’un camp

elèctric creat per una o més càrregues puntuals a partir de la diferència de potencial.

13.2. Prediu el treball que s’ha de fer sobre una càrrega que es mou en una superfície

equipotencial i ho discuteix en el context de camps conservatius.

14. Associar les línies de camp elèctric amb el flux a través d’una superfície tancada i establir la

llei de Gauss per determinar la intensitat del camp elèctric creat per una esfera carregada.

14.1. Calcula el flux del camp elèctric a partir de la càrrega que el crea i la superfície

que travessen les línies del camp.

15. Valorar la llei de Gauss com a mètode de càlcul de camps electrostàtics.

118

15.1. Determina el camp elèctric creat per una esfera carregada aplicant la llei de Gauss.

16. Aplicar el principi d’equilibri electrostàtic per explicar l’absència de camp elèctric en

l’interior dels conductors i associar-ho a casos concrets de la vida quotidiana.

16.1. Explica l’efecte gàbia de Faraday fent servir el principi d’equilibri electrostàtic i el

reconeix en situacions quotidianes com el mal funcionament dels mòbils a certs edificis

o l’efecte dels llamps elèctrics als avions.

17. Conèixer el moviment d’una partícula carregada al si d’un camp magnètic.

17.1. Descriu el moviment que fa una càrrega quan penetra en una regió on hi ha un

camp magnètic i analitza casos pràctics concrets com els espectròmetres de masses i els

acceleradors de partícules.

18. Comprendre i comprovar que els corrents elèctrics generen camps magnètics.

18.1. Relaciona les càrregues en moviment amb la creació de camps magnètics i descriu

les línies del camp magnètic que crea un corrent elèctric rectilini.

19. Reconèixer la força de Lorentz com la força que s’exerceix sobre una partícula carregada

que es mou en una regió de l’espai on actuen un camp elèctric i un camp magnètic.

19.1. Calcula el radi de l’òrbita que descriu una partícula carregada quan penetra amb

una velocitat determinada en un camp magnètic conegut aplicant la força de Lorentz.

19.2. Utilitza aplicacions virtuals interactives per comprendre el funcionament d’un

ciclotró i calcula la freqüència pròpia de la càrrega quan es mou a l’interior.

19.3. Estableix la relació entre el camp magnètic i el camp elèctric quan una partícula

carregada es mou amb moviment rectilini uniforme, aplicant la llei fonamental de la

dinàmica i la llei de Lorentz.

20. Interpretar el camp magnètic com a camp no conservatiu i la impossibilitat d’associar-hi

una energia potencial.

20.1. Analitza el camp elèctric i el camp magnètic des del punt de vista energètic tenint en

compte els conceptes de força central i camp conservatiu.

21. Descriure el camp magnètic originat per un corrent rectilini, per una espira de corrent o per

un solenoide en un punt determinat.

21.1. Estableix, en un punt donat de l’espai, el camp magnètic resultant creat per dos o

més conductors rectilinis pels quals circulen corrents elèctrics.

119

21.2. Caracteritza el camp magnètic creat per una espira i per un conjunt d’espires.

22. Identificar i justificar la força d’interacció entre dos conductors rectilinis i paral·lels.

22.1. Analitza i calcula la força d’interacció entre dos conductors paral·lels, segons el

sentit del corrent que porten, i elabora el diagrama corresponent.

23. Conèixer que l’ampere és una unitat fonamental del sistema internacional.

23.1. Justifica la definició d’ampere a partir de la força que s’estableix entre dos

conductors rectilinis i paral·lels.

24. Valorar la llei d’Ampère com a mètode de càlcul de camps magnètics.

24.1. Determina el camp que crea un corrent rectilini aplicant la llei d’Ampère i

l’expressa en unitats del sistema internacional.

25. Relacionar les variacions del flux magnètic amb la creació de corrents elèctrics i determinar-

ne el sentit.

25.1. Estableix el flux magnètic que travessa una espira que es troba dins un camp

magnètic i l’expressa en unitats del sistema internacional.

25.2. Calcula la força electromotriu induïda en un circuit i estima el sentit del corrent

elèctric induït aplicant les lleis de Faraday i de Lenz.

26. Conèixer les experiències de Faraday i de Henry que van dur a establir les lleis de Faraday i

de Lenz.

26.1. Empra aplicacions virtuals interactives per reproduir les experiències de Faraday i

de Henry i dedueix experimentalment les lleis de Faraday i de Lenz.

27. Identificar els elements fonamentals de què consta un generador de corrent altern i la seva

funció.

27.1. Demostra el caràcter periòdic del corrent altern en un alternador a partir de la

representació gràfica de la força electromotriu induïda en funció del temps.

27.2. Infereix la producció de corrent altern en un alternador tenint en compte les lleis de

la inducció.

28. Associar el moviment ondulatori amb el moviment harmònic simple.

28.1. Determina la velocitat de propagació d’una ona i la de vibració de les partícules

que la formen, i interpreta els resultats.

120

29. Identificar en experiències quotidianes o conegudes els principals tipus d’ones i les seves

característiques.

29.1. Explica les diferències entre ones longitudinals i ones transversals a partir de

l’orientació relativa de l’oscil·lació i de la propagació.

29.2. Reconeix exemples d’ones mecàniques en la vida quotidiana.

30. Expressar l’equació d’una ona en una corda i indicar el significat físic dels paràmetres

característics.

30.1. Obté les magnituds característiques d’una ona a partir de l’expressió matemàtica.

30.2. Escriu i interpreta l’expressió matemàtica d’una ona harmònica transversal a partir

de les magnituds característiques.

31. Interpretar la doble periodicitat d’una ona a partir de la freqüència i el nombre d’ona.

31.1. Donada l’expressió matemàtica d’una ona, justifica la doble periodicitat respecte a

la posició i el temps.

32. Valorar les ones com un mitjà de transport d’energia però no de massa.

32.1. Relaciona l’energia mecànica d’una ona amb la seva amplitud.

32.2. Calcula la intensitat d’una ona a certa distància del focus emissor mitjançant

l’equació que relaciona ambdues magnituds.

33. Utilitzar el principi de Huygens per comprendre i per interpretar la propagació de les ones i

els fenòmens ondulatoris.

33.1. Explica la propagació de les ones utilitzant el principi de Huygens.

34. Reconèixer la difracció i les interferències com a fenòmens propis del moviment ondulatori.

34.1. Interpreta els fenòmens d’interferència i de difracció a partir del principi de

Huygens.

35. Emprar les lleis de Snell per explicar els fenòmens de reflexió i refracció.

35.1. Experimenta i justifica, aplicant la llei de Snell, el comportament de la llum en

canviar de medi, coneixent els índexs de refracció.

36. Relacionar els índexs de refracció de dos materials amb el cas concret de la reflexió total.

36.1. Obté el coeficient de refracció d’un medi a partir de l’angle format per l’ona

121

reflectida i la refractada.

36.2. Considera el fenomen de reflexió total com el principi físic subjacent a la

propagació de la llum en les fibres òptiques i la seva rellevància en les

telecomunicacions.

37. Explicar i reconèixer l’efecte Doppler en els sons.

37.1. Reconeix situacions quotidianes en les quals es produeix l’efecte Doppler i les

justifica de forma qualitativa.

38. Conèixer l’escala de mesurament de la intensitat sonora i la seva unitat.

38.1. Identifica la relació logarítmica entre el nivell d’intensitat sonora en decibels i la

intensitat del so, i l’aplica a casos senzills.

39. Identificar els efectes de la ressonància en la vida quotidiana: soroll, vibracions, etc.

39.1. Relaciona la velocitat de propagació del so amb les característiques del medi on es

propaga.

39.2. Analitza la intensitat de les fonts de so de la vida quotidiana i les classifica com a

contaminants i no contaminants.

40. Reconèixer determinades aplicacions tecnològiques del so com les ecografies, els radars, el

sonar, etc.

40.1. Coneix i explica algunes aplicacions tecnològiques de les ones sonores, com les

ecografies, els radars, els sonars, etc.

41. Establir les propietats de la radiació electromagnètica com a conseqüència de la unificació

de l’electricitat, el magnetisme i l’òptica en una única teoria.

41.1. Representa esquemàticament la propagació d’una ona electromagnètica incloent-hi

els vectors del camp elèctric i magnètic.

41.2. Interpreta una representació gràfica de la propagació d’una ona electromagnètica

en termes dels camps elèctric i magnètic i de la seva polarització.

42. Comprendre les característiques i les propietats de les ones electromagnètiques, com la

longitud d’ona, la polarització o l’energia, en fenòmens de la vida quotidiana.

42.1. Determina experimentalment la polarització de les ones electromagnètiques a partir

d’experiències senzilles fent servir objectes emprats en la vida quotidiana.

122

42.2. Classifica casos concrets d’ones electromagnètiques presents en la vida quotidiana

en funció de la longitud d’ona i l’energia.

43. Identificar el color dels cossos com la interacció de la llum amb aquests.

43.1. Justifica el color d’un objecte en funció de la llum absorbida i reflectida.

44. Reconèixer els fenòmens ondulatoris estudiats en fenòmens relacionats amb la llum.

44.1. Analitza els efectes de la refracció, la difracció i les interferències en casos pràctics

senzills.

45. Determinar les principals característiques de la radiació a partir de la seva situació en

l’espectre electromagnètic.

45.1. Estableix la naturalesa i les característiques d’una ona electromagnètica a partir de

la seva situació en l’espectre.

46. Relaciona l’energia d’una ona electromagnètica amb la freqüència, la longitud d’ona i la

velocitat de la llum en el buit.

47. Conèixer les aplicacions de les ones electromagnètiques de l’espectre no visible.

47.1. Reconeix aplicacions tecnològiques de diferents tipus de radiacions, principalment

la infraroja, la ultraviolada i les microones.

47.2. Analitza l’efecte dels diferents tipus de radiació sobre la biosfera en general i sobre

la vida humana en particular.

47.3. Dissenya un circuit elèctric senzill capaç de generar ones electromagnètiques,

format per un generador, una bobina i un condensador, i en descriu el funcionament.

48. Reconèixer que la informació es transmet mitjançant ones, a través de diferents suports.

48.1. Explica esquemàticament el funcionament de dispositius d’emmagatzematge i

transmissió de la informació.

49. Formular i interpretar les lleis de l’òptica geomètrica.

49.1. Explica processos quotidians mitjançant les lleis de l’òptica geomètrica.

50. Valorar els diagrames de rajos lluminosos i les equacions associades com a mitjà que permet

predir les característiques de les imatges formades en sistemes òptics.

50.1. Demostra experimentalment i gràficament la propagació rectilínia de la llum

mitjançant un joc de prismes que condueixen un feix de llum des de l’emissor fins a una

123

pantalla.

50.2. Obté la mida, la posició i la naturalesa de la imatge d’un objecte produïda per un

mirall pla i una lent prima, fa el traçat de rajos i aplica les equacions corresponents.

51. Conèixer el funcionament òptic de l’ull humà i els seus defectes, i comprendre l’efecte de

les lents en la correcció d’aquests defectes.

51.1. Justifica els principals defectes òptics de l’ull humà: la miopia, la hipermetropia, la

presbícia i l’astigmatisme, emprant un diagrama de rajos.

52. Aplicar les lleis de les lents primes i miralls plans a l’estudi dels instruments òptics.

52.1. Estableix el tipus i la disposició dels elements emprats en els principals instruments

òptics, com ara la lupa, el microscopi, el telescopi i la càmera fotogràfica, i fa el

corresponent traçat de rajos.

52.2. Analitza les aplicacions de la lupa, el microscopi, el telescopi i la càmera

fotogràfica, i considera les variacions que experimenta la imatge respecte a l’objecte.

53. Valorar la motivació de Michelson i Morley per dur a terme el seu experiment i discutir les

implicacions que se’n van derivar.

53.1. Explica el paper de l’èter en el desenvolupament de la teoria de la relativitat

especial.

53.2. Reprodueix esquemàticament l’experiment de Michelson-Morley i els càlculs

associats sobre la velocitat de la llum, i analitza les conseqüències que se’n derivaren.

54. Aplicar les transformacions de Lorentz al càlcul de la dilatació temporal i al de la contracció

espacial que sofreix un sistema quan es desplaça a velocitats properes a les de la llum respecte a un

altre.

54.1. Calcula la dilatació del temps que experimenta un observador quan es desplaça a

velocitats properes a la de la llum respecte a un sistema de referència determinat

aplicant les transformacions de Lorentz.

54.2. Determina la contracció que experimenta un objecte quan es troba dins un sistema

que es desplaça a velocitats properes a la de la llum respecte a un sistema de referència

determinat aplicant les transformacions de Lorentz.

55. Conèixer i explicar els postulats i les aparents paradoxes de la física relativista.

55.1. Discuteix els postulats i les aparents paradoxes associades a la teoria de la

124

relativitat especial i la seva evidència experimental.

56. Establir l’equivalència entre la massa i l’energia, i les conseqüències que té en l’energia

nuclear.

56.1. Expressa la relació entre la massa en repòs d’un cos i la seva velocitat amb la seva

energia a partir de la massa relativista.

57. Analitzar les fronteres de la física a final del segle XIX i principi del segle XX i posar de

manifest la incapacitat de la física clàssica per explicar determinats processos.

57.1. Explica les limitacions de la física clàssica davant determinats fets físics, com la

radiació del cos negre, l’efecte fotoelèctric o els espectres atòmics.

58. Conèixer la hipòtesi de Planck i relacionar l’energia d’un fotó amb la seva freqüència o amb

la seva longitud d’ona.

58.1. Relaciona la longitud d’ona o freqüència de la radiació absorbida o emesa per un

àtom amb l’energia dels nivells atòmics involucrats.

59. Valorar la hipòtesi de Planck en el marc de l’efecte fotoelèctric.

59.1. Compara la predicció clàssica de l’efecte fotoelèctric amb l’explicació quàntica

postulada per Einstein i fa càlculs relacionats amb l’energia d’extracció i l’energia

cinètica dels fotoelectrons.

60. Aplicar el model quàntic a l’estudi dels espectres atòmics i inferir la necessitat del model

atòmic de Bohr.

60.1. Interpreta espectres senzills i els relaciona amb la composició de la matèria.

61. Presentar la dualitat ona-corpuscle com una de les grans paradoxes de la física quàntica.

61.1. Determina les longituds d’ona associades a partícules en moviment a diferents

escales i n’extreu conclusions sobre els efectes quàntics a escales macroscòpiques.

62. Reconèixer el caràcter probabilístic de la mecànica quàntica en contraposició amb el

caràcter determinista de la mecànica clàssica.

62.1. Formula de manera senzilla el principi d’incertesa de Heisenberg i l’aplica a casos

concrets com els orbitals atòmics.

63. Descriure les característiques fonamentals de la radiació làser, els principals tipus de làsers

existents, el seu funcionament bàsic i les seves principals aplicacions.

125

63.1. Descriu les principals característiques de la radiació làser i la compara amb la

radiació tèrmica.

63.2. Associa el làser amb la naturalesa quàntica de la matèria i de la llum, en justifica el

funcionament de manera senzilla i reconeix el seu paper en la societat actual.

64. Distingir els diferents tipus de radiacions i el seu efecte sobre els éssers vius.

64.1. Descriu els principals tipus de radioactivitat incidint en els seus efectes sobre l’ésser

humà, així com les seves aplicacions mèdiques.

65. Establir la relació entre la composició nuclear i la massa nuclear amb els processos nuclears

de desintegració.

65.1. Obté l’activitat d’una mostra radioactiva aplicant la llei de desintegració i valora la

utilitat de les dades obtingudes per datar restes arqueològiques.

65.2. Fa càlculs senzills relacionats amb les magnituds que intervenen en les

desintegracions radioactives.

66. Valorar les aplicacions de l’energia nuclear en la producció d’energia elèctrica, la

radioteràpia, la datació en arqueologia i la fabricació d’armes nuclears.

66.1. Explica la seqüència de processos d’una reacció en cadena i extreu conclusions

sobre l’energia alliberada.

66.2. Coneix aplicacions de l’energia nuclear com la datació en arqueologia i la

utilització d’isòtops en medicina.

67. Justificar els avantatges, els desavantatges i les limitacions de la fissió i la fusió nuclears.

67.1. Analitza els avantatges i els inconvenients de la fissió i la fusió nuclears i justifica la

conveniència d’emprar-les.

68. Distingir les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa i els principals processos en

què intervenen.

68.1. Compara les principals característiques de les quatre interaccions fonamentals de la

naturalesa a partir dels processos en què aquestes es manifesten.

69. Reconèixer la necessitat de trobar un formalisme únic per descriure tots els processos de la

natura.

69.1. Estableix una comparació quantitativa entre les quatre interaccions fonamentals de

126

la naturalesa en funció de les energies involucrades.

70. Conèixer les teories més rellevants sobre la unificació de les interaccions fonamentals de la

naturalesa.

70.1. Compara les principals teories d’unificació i n’estableix les limitacions i l’estat en

què es troben actualment.

70.2. Justifica la necessitat de l’existència de noves partícules elementals en el marc de la

unificació de les interaccions.

71. Utilitzar el vocabulari bàsic de la física de partícules i conèixer les partícules elementals que

constitueixen la matèria.

71.1. Descriu l’estructura atòmica i nuclear a partir de la seva composició en quarks i

electrons, emprant el vocabulari específic de la física de quarks.

71.2. Caracteritza algunes partícules fonamentals d’especial interès, com els neutrins i el

bosó de Higgs, a partir dels processos en els quals es presenten.

72. Descriure la composició de l’Univers al llarg de la història en termes de les partícules que el

constitueixen i establir-ne una cronologia a partir del Big Bang.

72.1. Relaciona les propietats de la matèria i l’antimatèria amb la teoria del Big Bang.

72.2. Explica la teoria del Big Bang i discuteix les evidències experimentals en què

es basa, com són la radiació de fons i l’efecte Doppler relativista.

72.3. Presenta una cronologia de l’Univers en funció de la temperatura i de les

partícules que el formaven en cada període, i discuteix l’asimetria entre matèria i

antimatèria.

73. Analitzar els interrogants a què s’enfronten els físics avui en dia.

73.1. Elabora i defensa un estudi sobre les fronteres de la física del segle XXI.

127

7.2 Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge.

7.2.1 Mètodes i instruments d’avaluació:

Per a recollir informació i efectuar l'avaluació s'utilitzaran diversos instruments d'avaluació:

• Observació directa de situacions determinades. Es tindrà en compte: participació i interès de

l'alumne en les sessions lectives i el seu comportament.

• Quadern de treball de l'alumne . Ens fixarem en l’ordre i la neteja, en els apunts presos a

classe així com tot tipus d'activitats realitzades: anotacions, exercicis i problemes.

• Elaboració de produccions per part de l'alumnat . Treballs escrits (resums, treballs d'aplicació

i síntesi, textos escrits, etc.) o d'un altre tipus (produccions audiovisuals, produccions orals,

entrevista, participació en debats o fòrums, assemblees, exposicions orals o de murals, etc.),

activitats.

• Realització de proves específiques . En forma d'exàmens escrits o proves orals.

7.2.2 Criteris de qualificació:

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r Batx. 2n Batx.

Actitud

30% 30% 20% 20% 10% 10%Quadern

Produccions

Proves

específiques70% 70% 80% 80% 90% 90%

La puntuació obtinguda per cada alumne/a a partir de cada procediment que utilitzarem per avaluar

representarà el percentatge indicat de la qualificació final a cada avaluació. Els percentatges de les

proves específiques tenen un major pes a cursos superiors, ja que es dóna més importància a

continguts de caire conceptual que als de tipus procedimental o actitudinal.

• Criteris a complir per aprovar una avaluació ordinària:

1. Els alumnes hauran d’obtenir una qualificació igual o superior a 5.

2. No es farà la mitjana dels ítems d’avaluació (actitud/ quadern/ produccions, proves específi-

ques) si en algun d’ells s’obté una nota inferior 3. La nota que es posarà al butlletí serà com

a màxim d’un 4.

3. De les distintes proves específiques realitzades es calcularà una mitjana que no es podran

dur a terme sempre i quan alguna nota sigui inferior a 4. La nota que es posarà al butlletí se -

128

rà com a màxim d’un 4.

4. Excepcionalment, en qualsevol dels tres casos anteriors, el professor que ho cregui oportú i

amb la justificació pertinent, podrà fer la mitjana corresponent.

• Criteris a complir per aprovar a l’avaluació ordinària de juny:

1. Obtenir una qualificació igual o superior a 5 a les tres avaluacions. Excepcionalment i a de-

cisió del professor, en algun cas concret i atès a algunes circumstàncies particulars, es podrà

aprovar algun alumne amb una avaluació suspesa amb un 4 com a mínim, sempre i quant la

mitjana de les tres avaluacions sigui igual o superior a 5.

2. Haver assolit els objectius d’àrea i els continguts mínims establerts pel departament.

3. En cas d’haver comptabilitzat alguna notificació per falta lleu o d’haver-li obert un expedi-

ent per falta greu degut a una acció duta a terme dins l’hora de les activitats de les matèries

que són responsabilitat del departament, l’alumne, ha d’haver demostrat fefaentment, mit-

jançant la seva actitud i el seu treball a la matèria, la seva voluntat de modificar el seu com-

portament.

• Criteris a complir per aprovar a l’avaluació extraordinària de setembre:

1. Als cursos d’ESO, obtenir una qualificació igual o superior a 5 tenint en compte:

- Una prova específica, que comptarà un 75% de la qualificació final.

- El quadern d’activitats d’estiu, que comptarà un 20% de la qualificació final.

- La qualificació obtinguda a l’avaluació ordinària, comptarà un 5% addicional de la qualifi-

cació final.

Els alumnes hauran d’obtenir una qualificació igual o superior a 5 de la mitjana ponderada.

2. Als cursos de batxillerat, realitzar una prova específica i obtenir una qualificació igual o su-

perior a 5.

7.3 Estratègies i procediments d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Els criteris que tindrem en compte a l’hora d’avaluar a l’alumnat en general, a tots els nivells, són

els següents:

• Dur el quadern de classe al dia

• Participació en el treball d’equip

• Dur fets els deures de casa

• Compliment de les normes de presentació de treballs

129

• Puntualitat en la presentació de treballs, informes, etc.

• Utilització correcta, cura i neteja del material del laboratori

• Compliment de les normes de laboratori

• Grau d’assoliment dels objectius d’àrea

• Grau de coneixement dels continguts conceptuals de l’assignatura

• Grau d’utilització dels procediments treballats

• Grau d’assimilació i posada en pràctica dels continguts actitudinals

7.4 Criteris i procediments de recuperació.

a) Recuperacions d'avaluacions suspeses.

Després de cada avaluació o abans de final de curs, es realitzaran recuperacions per als alumnes

amb avaluacions suspeses. Les recuperacions constaran d’una prova escrita sobre els continguts de

les respectives avaluacions que no han assolit. En cap cas es podrà recuperar la part corresponent a

actitud, quadern i produccions. L’alumne aprovarà l’avaluació si la mitjana dels ítems de

qualificació (produccions, quadern, actitud i la nota de l’examen de recuperació de les proves

específiques) és igual o superior a 5.

b) Avaluació extraordinària.

Els alumnes que no hagin superat una matèria o vàries a l’avaluació ordinària realitzaran a setembre

una prova escrita per cada matèria no superada i que es basarà en els criteris d’avaluació mínims.

Els alumnes d’ESO hauran de lliurar un quadern d’activitats a realitzar durant l’estiu i presentar-lo

just abans de realitzar la prova escrita. El quadern d’activitats no serà una condició sine qua non per

aprovar i en cap cas serà retornat a l’alumne. A més es tindrà en compte la qualificació de l’alumne

en l’avaluació ordinària.

La qualificació final es calcularà tal i com especifica el punt 7.2.2 d’aquesta programació.

c) Pendents de cursos anteriors.

Els alumnes amb Ciències Naturals de 1r, 2n o 3r (BG i FQ) d’ESO, hauran de realitzar les següents

activitats d’anivellament i recuperació de la matèria:

• Realització d’un quadern d’activitats relacionades amb els continguts de la matèria pendent,

que seran proporcionats pel departament. Aquest serà imprescindible per decidir sobre la

recuperació o no de la matèria dels alumnes que no hagin tret una nota igual o superior a 5 a

la prova escrita. Hi haurà un seguiment de les activitats realitzades durant el curs. A la

segona avaluació s'haurà de lliurar la primera meitat del quadern d'activitats i al

començament de la tercera avaluació la resta de les activitats.

• Realització d’una prova escrita, amb data posterior al lliurament del quadern d'activitats,

130

sobre els continguts bàsics de la matèria, d’acord amb els criteris d’avaluació que

s’estableixen en aquesta programació. Una qualificació superior a 5 en aquesta prova

produeix la recuperació de l’assignatura.

• Els alumnes de batxillerat amb assignatures pendents hauran de realitzar una prova escrita

sobre continguts de la matèria pendent. Una qualificació superior a 5 en aquesta prova

produeix la recuperació de l’assignatura.

131

8. ELS ELEMENTS TRANSVERSALS TRACTATS. EDUCACIÓ EN VALORS.

A tots els nivells i assignatures impartides pel Departament de Biologia i Geologia es tractaran al

llar del curs i de manera transversal els següents temes:

• Comprensió lectora: mitjançant la lectura i comentaris de textos, articles i publicacions

científiques que permetin la comprensió de conceptes, la síntesi de conclusions i la distinció

entres les qüestions fonamentals i secundàries. El tractament de la lectura serà tractat en un

apartat posterior en aquest mateix punt.

• Expressió oral i escrita: mitjançant l'elaboració d'informes, redaccions i comentaris escrits

sobre temes científics a través de presentacions orals o intervencions a debats oberts que

estimulin l'expressió, argumentació i defensa de temes relacionats amb l'assignatura.

• Comunicació audiovisual: mitjançant l'ús per part del professorat de material audiovisual

que reforçarà el tractament dels continguts programats i mitjançant l'elaboració pròpia per

part de l'alumnat de material per a presentacions a l'aula.

• Tecnologies de la informació i la comunicació: mitjançant l'ús de les TIC a la mateixa aula

i a través de recerca per aprendre a discriminar continguts valuosos del que no ho són.

Aquest punt serà ampliat a posteriori en aquest mateix apartat.

8.1 Tractament de la lectura

Durant el procés d’ensenyament/aprenentatge la competència lingüística és bàsica, ja que facilita

l’obtenció de la resta de competències pel fet de què els alumnes han d’entendre els missatges que

els arriben i han de saber elaborar a partir d’ells una resposta adequada. És per això que cada

departament educatiu ha de promoure activitats per a estimular l’interès i l’hàbit de lectura, la

competència lectora i a millorar l’expressió oral i escrita i el desenvolupament de la capacitat per

dialogar i expressar-se en públic. Per assolir aquest objectius, el Departament de Ciències

Experimentals posarà en marxa les següents activitats:

• Elaboració i exposició pública de treballs monogràfics sobre coneixements transversals de

cada matèria o unitat didàctica.

• Proposta d’exercicis que impliquin una lectura comprensiva d’un text i l’elaboració de

respostes a partir d’aquest.

• Elaboració d’un tauló de ciències a l’institut, on es recolliran notícies i els articles de

divulgació científica, que seran aportats pels alumnes del centre.

• Incorporació progressiva (per cursos) de lectures obligatòries en algunes de les assignatures

atorgades al departament, amb els qüestionaris corresponents.

132

• Revisió de quaderns, fent èmfasi al primer cicle d’ESO. Els ítems a valorar són l’orde i

neteja, la cal·ligrafia, l’ortografia, l’elaboració dels exercicis i la conservació de les

fotocòpies facilitades pel professor.

8.2 Tecnologies de la informació i la comunicació

L’augment del potencial tecnològic i la progressiva incorporació dels ordinadors a tots els

àmbits de la vida ciutadana constitueixen dos fenòmens que reflecteixen els canvis que està

experimentant la nostra societat. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC),

constitueixen avui un pilar fonamental en la societat actual. Les TIC es materialitzen en nombrosos

dispositius i programes que van dels ordinadors personals als telèfons mòbils passant per l’Internet.

Molts dels nostres alumnes estan molt sensibilitzats en aquests tipus de tecnologia i es per això que

aquest nou escenari ha de tenir importants conseqüències en el disseny del marc curricular, ja que se

n’ha de treure fruit de la millor manera possible.

Qualsevol alumne durant l'escolarització obligatòria ha d’assolir el nivell bàsic habilitats i

els recursos tecnològics, juntament amb les estratègies i procediments d’informació vinculats a les

TIC. En acabar l’ESO, l'alumnat ha d'ésser un usuari informat de les possibilitats de les TIC i ha

d'estar capacitat per aplicar-ne selectivament els instruments TIC apropiats en diferents àmbits

(personal, laboral, social...), com a suport bàsic per a l'aprenentatge continuat al llarg de tota la seva

vida.

A partir dels objectius generals sobre els quals s'articula la competència bàsica TIC, cal:

• Conèixer i aplicar les eines TIC.

• Disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació.

• Transformar la informació en coneixement.

Per arribar a assolir aquests objectius s’ha arribat a un acord entre tots els departaments educatius a

les reunions de CCP, i que es reflecteix en el document de Concreció Curricular de Centre. Així

doncs, s’estableix al Departament de Tecnologia com a centre coordinador i efector de les necessi-

tats TIC dels altres departaments, ja que és una de les àrees que contribueix de forma més significa-

tives a l’obtenció de la competència digital.

8.3 Educació en valors

L’educació en valors són blocs de continguts que no van en paral·lel a les àrees i matèries del

currículum i no s’aborden de forma individualitzada, apareixen en cadascuna de les àrees de manera

que es produeix un procés d’ensenyament integral. Aquest continguts es poden resumir en els

133

següents blocs:

Educació sexual

• Acceptació del propi cos.

• Orientació de l’alumnat sobre aspectes biològics.

• Coneixement de la transcendència i les conseqüències de la reproducció.

Educació per al respecte i la igualtat de drets i deures

• Coneixement i acceptació de drets i deures d’alumnes i professors.

• Respecte pels companys com a deure de tot membre del centre.

• Coneixement i acceptació de drets i deures de les persones però també dels deures del propi

medi ambient.

Educació moral i cívica

• Respecte pels companys i normes establertes pels professors.

• Actitud solidària davant persones amb malalties hereditàries.

• Diferència entre competitivitat intrapersonal (superació personal) i entre companys amb

implicacions més negatives.

• Acceptació d’opinions contràries en quant a l’ús de transgènics.

• Actitud crítica davant accions humanes que interfereixen l’efecte natural dels agents

geològics.

• Utilització d’agrupaments per treballar millor la cooperació i la solidaritat.

• Respecte i acceptació del pluralisme.

Educació per a la igualtat d’oportunitats

• Ús d’un llenguatge no sexista i no discriminatori.

• Agrupaments mixtes en quant a sexes, procedència, religió, etc.

• Models de referència que redueixin la càrrega d’estereotips.

• Reflexió constant de les conductes discriminatòries que sorgeixen.

Educació del consumidor

• Treball de l’esperit crític de l’alumnat enfront dels productes de consum.

• Desenvolupament d’una mirada crítica vers una societat de consum,

• Reflexió sobre el consum d’aliments modificats genèticament.

• Valorar actituds positives vers el reciclatge.

Educació ambiental

• Promoció del coneixement i respecte pel medi urbà i natural.

• Respecte cap a l’aula, el laboratori i espais on es portin a terme les activitats.

• Consciència de l’impacte d’algunes activitats humanes en el medi natural.

134

• Utilització de materials reciclats sempre que sigui possible.

• Consciència de les implicacions ambientals de la manipulació genètica.

Educació intercultural.

• Cercar que els alumnes puguin gaudir i aprendre junts, independentment del sexe, ètnia, lloc

d’origen o nacionalitat.

• Acceptació de les diferències individuals.

• Utilització de les qüestions vivencials dels llocs d’origen per enriquir el procés didàctic.

• Respecte envers les particularitats genètiques de les diferents races humanes.

Educació per la salut

• Treball sobretot amb els continguts d’higiene i cura personal.

• Coneixement d’algunes malalties hereditàries.

• Acceptació de la manera de seure com un hàbit saludable.

• Coneixement del significat del grau alcohòlic de les begudes.

135

9. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

Curs Llibres de text

1r ESOBiologia i Geologia 1. Illes Balears.Editorial Anaya

2n ESOFísica i Química 2. Illes Balears.Editorial Anaya

3r ESOBiologia i Geologia

Biologia i Geologia 3. Illes Balears.Editorial Anaya

Física i QuímicaFísica i Química 3. Illes Balears.Editorial Anaya

4t ESOBiologia i Geologia

Biologia i Geologia 4. Illes Balears.Editorial Anaya

Física i QuímicaFísica i Química 4. Illes Balears.Editorial Talaiots

1r Batx.Física i Química

FísicaEditorial TalaiotsQuímica.Editorial Talaiots

Biologia i GeologiaBiologia i Geologia.Editorial Santillana

2n Batx.

BiologiaBiologia.Editorial Santillana

QuímicaQuímica. Editorial Santillana

FísicaFísicaEditorial Talaiots

Altres materials:

- Material de laboratori (material fungible, reactius, instruments, etc.).

- Material audiovisual (DVDs, BluRay, vídeos digitalitzats).

- Material informàtic (pissarres digitals, ordinadors portàtils, dispositius mòbils)

- Làmines i atles anatòmics, guies de classificació d’organismes.

- Model anatòmic i esquelet de plàstic.

- Models tridimensionals d’estructures geològiques i d’organismes animals i vegetals.

- Col·leccions de roques, minerals i fòssils.

- Articles de premsa, revistes i llibres del departament i de la Biblioteca.

- Programes de TV enregistrats digitalment o a portals d'Internet.

136

10. PROCEDIMENTS DE SUPORT I DE RECUPERACIÓ.

Els procediments de suport per atendre a la diversitat s'estableixen les mateixes que les previstes al

document de Concreció Curricular de Centre. Atesa la diversitat de l'alumnat en quant a

motivacions, interessos, ritmes d'aprenentatge, coneixements previs, ..., etc. les mesures

metodològiques per atendre aquesta diversitat consistiran en treballar a partir del que saben els

alumnes i diversificar les activitats, tot fent servir un material variat, per tal de poder dur a terme

activitats de reforç o d'ampliació a nivell individual quan es consideri que es convenient per a un

alumne/a.


del departament de Ciències Experimentals s’elaborarà, en funció dels informes, les adaptacions

curriculars corresponents en col·laboració amb el Departament d’Orientació. Bàsicament aquestes




Per als nivells de 1r, 2n i 3r d'ESO el Departament té a la disposició del professorat els llibres de

text adaptats per alumnes amb necessitats educatives específiques. D'acord amb el departament

d'orientació es decidirà segons cada cas si els alumnes amb dificultats d'aprenentatge seguiran

aquest textos com a llibre de taxt o just serviran de suport.

Els procediments de recuperació ja s'han especificat en el punt 7.5 d'aquesta programació docent.

137

11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.

1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE

1r ESOObservació d'aus a

l'Albufera de Muro*Visita al Palma Aquàrium

2n ESORepoblació d'arbres a

l'Albufera de Muro*

3r ESO Ciència per a tothom FQ

4t ESO

Optatives

Cerca de microplàstics BG i CAAP

1r Batx.

Optatives

2n Batx.

Optatives

* Coordinada amb el departament d’Educació Física i/o la Comissió Ambiental del Centre.

Aquest calendari d’activitats és orientatiu, ja que és susceptible de sofrir modificacions durant el

decurs de l’any acadèmic, i és possible que alguna activitat no es pugui dur a terme.

138

12. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES

CLAU.

Les competències que mostrem a continuació són les pròpies de les assignatures que imparteix el

Departament, que han de ser adquirides per l’alumnat d’ESO i desenvolupades i ampliades per

l’alumnat de Batxillerat:

La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es

realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure

fets i fenòmens.

La competència matemàtica i la de coneixement i interacció amb el món físic està íntimament

associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten

sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen aplicar

els coneixements apresos i posar en joc estratègies associades en aquestes competències i la

utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context.

La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir

de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la

selecció, el processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt

diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.

La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en

primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica

per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions.

Encara que de forma menys exhaustiva, la ciència pot aportar també a la competència cultural i

artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint

d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc., pròpies de l’art i

de les diverses formes en què es manifesta.

El coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència

per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la

naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions provinents unes vegades de la mateixa

experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d’aquesta informació en

l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els

conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els

procediments i destreses que són habituals en el treball científic, totes pròpies de la competència de

coneixement i interacció amb al món físic.

La contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de la

formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i evitar prejudicis, propi del treball

139

científic.

12.1 Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències bàsiques.

12.1.1 Biologia i Geologia a ESO i Batxillerat, i Cultura científica a 1r de Batxillerat.

Comunicació lingüística. La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu

a terme fomentant:

• L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i

fenòmens del món natural.

• La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees

essencials de les secundàries.

• L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a

l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir

conceptes, etc.

• El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos

relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. La contribució de la

biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:

• L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes

relacionats amb la biologia i la geologia.

• La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.

• L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.

• La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el

reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la

història.

• La resolució de problemes relacionats amb el món natural.

• La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el

contrast hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.

• La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.

• La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.

• La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi

ambient.

• La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars,

balances de precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.

• L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del cos

humà.

140

Competència digital. La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a

terme fomentant:

• L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.

• La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar

informació relacionada amb la biologia i la geologia.

• La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes entre

si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).

• El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica

considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.

Aprendre a aprendre. La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a

terme fomentant:

• L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i per

gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.

• La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha

d’aprendre.

• La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les oportunitats

disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit.

• L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i avaluar-

la.

• L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.

• La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.

Competències socials i cíviques. La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència

es duu a terme fomentant:

• El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels

debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin

l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per

participar en les decisions que afecten la societat.

• La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els sistemes

terrestres i l’Univers.

• L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que

comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament

sostenible i el manteniment de la salut.

• L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per

poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

141

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. La contribució de la biologia i la geologia a aquesta

competència es duu a terme fomentant:

• El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat,

planificant-los adequadament i aprenent dels errors.

• La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i

gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius.

Consciència i expressions culturals. La contribució de la biologia i la geologia a aquesta

competència es duu a terme fomentant:

• El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les

diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.

• L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.

• L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.

• La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del pensament

científic com a part de la cultura.

12.1.2. Física i Química d'ESO i Batxillerat

Comunicació lingüística: la lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions proporciona als

alumnes un vocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. El

desenvolupament de les respostes a qüestions teòric i/o pràctiques incideix sobre l’expressió escrita,

mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l’expressió oral.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia: la resolució

d’exercicis numèrics que requereix l’ús de la calculadora, el treball amb equacions, la notació

científica, els canvis d’unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de càlcul contribueixen a

desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats de problemes o

d’experiències, el treball experimental i la recerca d’arguments també fomenten la competència en

ciència i tecnologia.

Competència digital: les tecnologies de la informació i la comunicació permeten emprar

aplicacions informàtiques per tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer

simulacions o visualitzar determinats processos, i Internet per obtenir informació.

Aprendre a aprendre: el disseny d’estratègies per plantejar un petit treball, sigui de laboratori de

recerca, i la resolució de qüestions teòric i/o pràctiques o de problemes obliguen als alumnes a

desenvolupar la creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts.

La lectura de textos científics i la discussió de les idees, d’altra banda, fomenten l’esperit crític i

l’autonomia en l’aprenentatge.

142

Competències socials i cíviques: l’interès pels problemes mediambientals, la consciència del

compromís de la ciència amb el benestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i

l’intercanvi d’idees antagòniques contribueixen al desenvolupament d’aquest tipus de

competències.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor: les petites recerques i experiments de laboratori i la

comunicació dels resultats fan que els alumnes hagin d’actuar de forma creativa i imaginativa en el

disseny del treball, avaluar els resultats i comunicar-los de forma adequada.

143

13. ADAPTACIONS NECESSÀRIES PER ATENDRE L’ALUMNAT AMB NESE

13.1 Plans d’actuació.


del departament de Ciències Experimentals s’elaborarà, en funció dels informes, les adaptacions

curriculars corresponents en col·laboració amb el Departament d’Orientació. Bàsicament aquestes




13.2 Criteris per a l'elaboració de les Adaptacions Curriculars.

D'acord amb les possibilitats d'atenció personalitzada (horari, nombre d'alumnes a l'aula per

professor i recursos educatius, etc.) el docent responsable del grup donarà el suport necessari per

facilitar el desenvolupament del procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat amb NESE.

Aquest suport es desenvoluparà prioritàriament dins l'aula ordinària, amb diferents tipus

d'actuacions i recursos. El suport fora de l'aula es valorarà conjuntament amb del Departament

d'Orientació i s'assignarà quan estigui justificat.

Quan les adaptacions curriculars no siguin no siguin significatives, el professorat podrà modificar

les tècniques i els instruments d'avaluació, però ha de mantenir l'avaluació referida a les capacitats

expressades en els objectius generals de l'etapa i els criteris d'avaluació de les diferents àrees i al

mateix temps regir-se per la normativa d'aplicació general.

Quan les adaptacions curriculars siguin significatives es modificaran els elements curriculars, els

criteris d'avaluació i/o el grau de consecució de les capacitats del cicle corresponent. Tot això es farà

en coordinació amb el Departament d'Orientació, s'indicarà per escrit l'Adaptació i es revisarà

periòdicament.

13.3 Mesures individuals de suport en vistes al desenvolupament de les competències i l’assoliment dels objectius

Les mesures que aportam són un ventall de possibilitats que podem emprar amb l'alumne, i que

s'especificaran en l'informe de seguiment dels alumnes NESE que queda enregistrat en el

Departament d'Orientació.

En la metodologia:

- Donar explicacions individualitzades

- Evitar la còpia dels enunciats i texts de material imprès i/o de la pissarra

144

- No forçar la lectura en veu alta (si suposa fer el ridícul o demostrar mancances...)

- Si s’ha de llegir en veu alta a classe, dir-li el text que ha de llegir amb antelació

- Assegurar una bona comprensió dels enunciats abans de començar les feines o exàmens

- Verbalitzar accions i autoinstruccions (per organitzar el pupitre, recordatori material, etc)

- Reduir la matèria d’examen senyalant els objectius mínims

- Adaptar el contingut del text, simplificant el vocabulari i/o estructura sintàctica

- Utilitzar la metodologia multisensorial (visual, auditiva, kinestèsica,...)

- Pràctica en el laboratori:

• Emparellaments en el laboratori

• Adaptació del protocol de la pràctica

• Suprimir la realització de la pràctica

• Adaptació de l'informe de la pràctica

En l'espai i en el temps:

- Donar el temps necessari per acabar les tasques

- Col·locar l’alumne dins l’aula (davant, parella competent, lluny de distraccions...)

En les activitats i els exàmens:

- Reduir el nombre de preguntes i/o d’activitats

- Seqüenciar les tasques i exercicis: breus i de dificultat creixent

- Permetre l’ús del diccionari en determinades activitats

- Fer recordatoris del que han après

- Combinar tasques en què es necessita més atenció amb d’altres on no se'n necessita tanta

- Facilitar el material per escrit o permetre la resposta en el llibre

- Facilitar fitxes de reforç per poder assolir els mínims establerts

- Poder triar entre diferents tasques

- Diversificar el tipus de preguntes: nombre de preguntes, destacar paraules claus, combinar

diferents tipus de preguntes com V/ F, completar, desenvolupament, deixar espais pautats per

contestar, relacionar, etc. (ressaltau els que heu utilitzat)

- Practicar amb un possible model d’examen/ preparar-lo prèviament amb el professor de suport

- Tenir a la vista un esquema- guió de les passes a seguir per realitzar determinades tasques.

- Presentar els treballs fets amb l'ordinador

- Supervisar el que ha respost a l’examen per evitar oblits

- Adaptar els llibres de lectura al nivell lector de l’alumnat

- Reduir la quantitat de llibres de lectura o bé fraccionar i avaluar la lectura per capítols

145

- Permetre l'ús d'una guia de tots aquells aprenentatges més sistemàtics i mecànics (operacions i

fórmules matemàtiques, regles gramaticals i ortogràfiques, lectures de mapes,...)

En els materials:

- Permetre l’ús de la calculadora, taules de multiplicar,...

- Permetre la utilització de gravadora a l’aula com a eina complementària

- Facilitar als alumnes esquemes, guions materials adaptats (esquemes o resums ajudats d’imatges,

mapes conceptuals...) i recordatoris per realitzar les tasques

- Utilitzar diferents materials: auditius, visuals, manipulatius, audiovisuals...

- Variar l’interlineat entre les frases (1 i ½ - 2)

- Variar el tipus de lletra (Arial, tamany 12-14)

- Permetre l’ús de correctors ortogràfics així com l’ordinador per a la realització de treballs

Adaptacions en el procés d'avaluació:

- Avaluar els exàmens i les feines en funció del contingut (sense penalitzar per faltes)

- Evitar la correcció sistemàtica de totes les faltes ortogràfiques de la seva escriptura

- Considerar la tasca diària, a casa i a l’escola, com a element avaluador molt important

- Valorar el procediment de l’activitat i no només el resultat

- Realitzar proves i exàmens orals

En hàbits, actituds i comportaments:

- Assegurar-nos que apunta els deures a l’agenda

- Utilitzar el reforç positiu, la pèrdua de privilegis, el reforç social, etc.

146

14. SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA. INDICADORS D'ASSOLIMENT.

Les reunions de departament es dedicaran en part a l’avaluació de la programació en base als

següents criteris:

• Si els objectius i continguts programats s’adeqüen als nostres alumnes.

• Si segueix la temporalització establerta.

• Si es pot dur a terme la metodologia programada, quins problemes o inconvenients van

sorgint, si s’han de fer alguns canvis, etc.

• Si els criteris i procediments d’avaluació i qualificació són els adequats, i si els resultats

obtinguts es corresponen amb les nostres expectatives.

• Si els materials i recursos didàctics són suficients, si s’han de fer noves adquisicions, etc.

• Si les activitats complementàries s’han desenvolupat de manera satisfactòria.

• Si les mesures d’atenció a la diversitat són adients i efectives.

147

15. LA PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, DE LA VIOLÈNCIA

TERRORISTA I DE QUALSEVOL FORMA DE VIOLÈNCIA, RACISME O XENOFÒBIA,

INCLÒS L’ESTUDI DE QUALSEVOL CRIM CONTRA LA HUMANITAT.

Les matèries impartides pel departament contribuiran activament a l'adquisició de valors i la

prevenció de conductes de risc, no solament directament lligats amb els àmbits de la Biologia i la

Geologia, també els considerats en l'àmbit més general i de manera més transversal.

L'abordatge dels temes transversals ha estat especificat en el punt 8.3 de la present programació.

148

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE CIÈNCIES ...€¦ · ÍNDEX 0. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE CIÈNCIES ...€¦ · ÍNDEX 0. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT...