Programació Tesela Lengua Valenciana i Literatura...

PROJECTE TESSEL·LA

VALENCIÀ: LLENGUA I

LITERATURA

SEGON CURS DE BATXILLERAT

OXFORD EDUCACIÓ

Valencià: Llengua i Literatura. 2n Batxillerat.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2

2. METODOLOGIA I MATERIALS DIDÀCTICS 4

3. CURRÍCULUM 9Objectius de l'etapa 9Objectius de la matèria 10Continguts 11Criteris d'avaluació 12

4. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS 14Unitat 1. De la paraula a l'oració 14Unitat 2. L'oració composta 16Unitat 3. Les relacions lèxiques 18Unitat 4. Les propietats del text: la coherència 20Unitat 5. Les propietats del text: l'adequació 22Unitat 6. Les propietats del text: la cohesió 24Unitat 7. El discurs acadèmic 26Unitat 8. Els textos periodístics 28Unitat 9. Els textos publicitaris 30Unitat 10. Els textos jurídics i administratius 32Unitat 11. Sociolingüística 34Unitat 12. La reacció contra el modernisme: el noucentisme 36Unitat 13. Carles Riba 38Unitat 14. Els antinoucentistes. Joseph Maria de Sagarra 40Unitat 15. Els antinoucentistes. Joseph Pla 42Unitat 16. Els antinoucentistes. La poesia d'avantguarda 44Unitat 17. La literatura dels anys trenta 46Unitat 18. La poesia de la postguerra 48Unitat 19. La novel·la i el conte de la postguerra 50Unitat 20. La literatura de la postguerra: l'assaig 52

Projecte Tessel·la (Oxford EDUCACIÓ)1


1. INTRODUCCIÓ

El Reial decret 1467/2007 de 2 de novembre, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) i que estableix l’estructura i els ensenyaments mínims de Batxillerat com a conseqüència de la implantació de la Llei orgànica d’educació (LOE), ha estat desenvolupat a la Comunitat Valenciana mitjançant el Decret 102/2008, d’11 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de Batxillerat per a aquesta comunitat. Aquest document es refereix a la programació de la matèria comuna de Valencià: Llengua i Literatura en el segon curs de Batxillerat.

Segons la LOE (article 32), aquesta etapa ha de complir diferents finalitats educatives, que no són sinó proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència, i també per a accedir a l’educació superior (estudis universitaris i de formació professional de grau superior, entre d’altres). D’acord amb aquests objectius, el Batxillerat s’organitza sota els principis d’unitat i de diversitat, és a dir, dota l’alumne d’una formació intel·lectual general i d’una preparació específica en la modalitat que estudia (per mitjà de les matèries comunes —com aquesta—, de modalitat i optatives), i en què la tasca orientadora és fonamental per a assolir aqueixos objectius. En conseqüència, l’educació en coneixements específics d’aquesta matèria ha d’incorporar també l’ensenyament dels valors d’una societat democràtica, lliure, tolerant, plural, etc., una de les finalitats expresses del sistema educatiu, tal com es palesa en els objectius d’aquesta etapa educativa i en els específics d’aquesta matèria (segons l’article 33 de la LOE, "exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola i també pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa"). En aquesta línia, i pel que fa a aquesta matèria, s’ha de valorar i respectar el ric patrimoni que impliquen totes les llengües de l’Estat espanyol (en aquesta comunitat, el castellà i el valencià, ambdós oficials), a més d’evitar situacions discriminatòries envers els que no manifesten el mateix domini del llenguatge. El mateix decret de currículum d’aquesta comunitat incideix en aquests mateixos aspectes (i d’altres) recollits en la legislació bàsica de caràcter estatal, ja que en l’article 5 —el dedicat als objectius del Batxillerat— inclou, lògicament, el coneixement del valencià i de les obres literàries més representatives en aquesta llengua, de manera que se’n fomente el coneixement i l’estima, sense oblidar que la diversitat lingüística i cultural és un dret i un valor dels pobles i de les persones.

La matèria de Valencià: Llengua i Literatura adquireix en aquest context una importància decisiva per a la formació dels alumnes, en el sentit que el fet de consolidar i ampliar la competència comunicativa i literària i la capacitat lingüística de l’estudiant de Batxillerat és una condició imprescindible per a assolir els fins formatius i propedèutics de l’etapa, uns fins en què col·laborarà intensament amb la matèria de Lengua castellana y Literatura, atesa l’existència de continguts comuns (estructures lingüístiques, per exemple), de continguts interrelacionats (literaris, per exemple) i metodològics i terminològics —tant en una matèria com en l’altra, l’alumne ha de millorar les destreses bàsiques associades a l’ús de la llengua: parlar, escoltar, conversar, llegir i escriure—, aspectes que són transferibles d’una matèria a una altra (i entre totes les del currículum) i que permetran l’optimització de temps i de recursos didàctics, a més de millorar substancialment la competència comunicativa i literària de l’alumne en ambdues llengües.

El fet que l’alumne complete en aquest curs una formació molt més específica en una modalitat determinada de Batxillerat (tot i que siga una matèria comuna) implica, entre altres aspectes, que ha de dotar-se d’unes capacitats i d’unes destreses que li



permeten comprendre els discursos que ha de treballar en l’àmbit acadèmic (humanístics, científics, tècnics, artístics, segons la modalitat que estudie). A més, cal no oblidar que l’alumne ha d’atendre també els discursos culturals, literaris i socials, per això s’han de tenir en compte, entre d’altres, els mitjans de comunicació i l’àmbit literari (en aquesta etapa de la seua formació postobligatòria ha de ser capaç de crear i de comprendre qualsevol tipus de discurs procedent de diferents mitjans). En aquest segon curs, l’alumne s’enfrontarà a una gran quantitat d’informació transmesa per molts suports diversos (impresos, audiovisuals, digitals), per això haurà d’acostumar-se’n a la recerca, la selecció, l’anàlisi i la interpretació. En definitiva, l’alumne ha de completar la seua competència comunicativa en aquestes dues llengües (castellà i valencià), ja que conjuntament i de manera interrelacionada contribuiran a la formació integral de l’alumne pel que fa a diversos aspectes intel·lectuals (raonament lògic, anàlisi crítica de la realitat, tractament de la informació...) i culturals (sensibilitat artística).

Cada un d’aquests tipus de discursos proporcionen a l’alumne unes capacitats i unes destreses distintes, però complementàries —els procediments són l’eix del procés d’ensenyament-aprenentatge—, que no són sinó un reflex dels diferents tipus de formació que requereix en la seua vida: en l’àmbit acadèmic, textos que li proporcionen informació i coneixement, amb un caràcter formal ben marcat, en què destaquen el rigor i la precisió (i que serveixen per a sistematitzar distints hàbits de treball intel·lectual); en el dels mitjans de comunicació, textos que li proporcionen informació sobre la realitat del món actual i una formació cultural, i que seran una font permanent de coneixement; i en el literari, textos que li permeten, mitjançant la lectura i el comentari, ampliar la competència comunicativa, d’acord amb la varietat de contextos, continguts, gèneres i registres —la formació lingüística és un continu al llarg de tot el procés educatiu, tant horitzontalment (en totes les matèries) com verticalment (en tots els cursos)—, i aprofundir el coneixement de les convencions de la tradició literària i ampliar-lo quant al context en què s’han escrit (social, cultural, ideològic, lingüístic). Per això, l’objectiu final d’aquesta matèria és que l’alumne adquirisca els coneixements necessaris que li permeten intervenir d’una manera adient (comprender i expressar-se, de manera oral i escrita) en els diferents àmbits del discurs i en la interacció verbal en diferents àmbits socials (amb distints nivells d’ús), i també en l’emissió de juís estètics i crítics de manera raonada quant a la creació literària, és a dir, transferir les habilitats lingüístiques de l’aula a situacions reals de comunicació. En conseqüència, els continguts del currículum s’organitzen en quatre blocs: Estudi del discurs, Estudi de la llengua, Tractament de la informació i El discurs literari.

El llibre de text triat per a desenvolupar el currículum d’aquesta matèria és el de Valencià: Llengua i Literatura 2n Batxillerat (Projecte Tessel·la, d’Oxford EDUCACIÓ, 2009), els autors del qual són Aurora Clari Rubio, Enric Iborra Posadas i Salvador Vendrell Grau. Així mateix, el professor disposa dels Recursos Oxford Educació, en què s’inclou el Llibre del professor i materials fotocopiables d’atenció a la diversitat, i també els Solucionaris i el CD-ROM de recursos multimèdia.



2. METODOLOGIA I MATERIALS DIDÀCTICS

Com hem indicat anteriorment, la finalitat d’aquesta matèria és enriquir la competència comunicativa de l’alumne, una competència que comprén, fonamentalment, sabers lingüístics, sociolingüístics i discursius. I cal assolir-los tots mitjançant el desenvolupament d’uns continguts prescriptius organitzats en distints blocs, uns continguts que, diferenciats entre conceptes, procediments i actituds, tot i que no expressament, recorren transversalment els quatre blocs en què s’han organitzat curricularment. Ara es treballaran d’una manera molt més sistematitzada i profunda, i en situacions comunicatives i textos més complexos.

Pel que fa al primer bloc (Estudi del discurs), els continguts tracten sobre els diferents gèneres de textos, tant orals com escrits, analitzats des de la perspectiva del context en què es creen i emeten, és a dir, de la manera com s’adeqüen a aquest context i de la manera com la situació comunicativa intervé en la mateixa varietat dels discursos.

Quant a l’ensenyament de la llengua (Estudi de la llengua), específicament, es manté un equilibri entre els coneixements lingüístics i l’aplicació concreta de l’idioma, de la mateixa manera que respecte del doble procés analític i creatiu a què l’alumne s’enfronta en aquesta matèria —l’ensenyament ha de fer-se a partir de l’ús en situacions comunicatives diverses, normalment les que proporcionen la literatura, els mitjans de comunicació i el món acadèmic. Si, d’una banda, s’hi insisteix en el tractament dels principis gramaticals bàsics, igual que en el coneixement de les relacions entre llengua i societat (especialment pel que fa al caràcter plurilingüe d’Espanya i d’aquesta comunitat, exemple de la seua riquesa cultural), d’una altra no s’hi descuiden les normes gràfiques, gramaticals i lèxiques de l’ús culte, tot això amb un enfocament pràctic. En suma, l’alumne ha de continuar progressant quant a la comprensió i la creació de textos orals i escrits amb adequació a la situació comunicativa i al gènere discursiu.

En el tercer bloc (Tractament de la informació), els continguts tenen un caràcter procedimental i transversal ben marcat, ja que l’objectiu és l’obtenció, el tractament i l’avaluació crítica de la informació, tant en mitjans impresos com en els mitjans de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb el doble objectiu de comprendre i produir textos, la qual cosa també obligarà l’alumne a un procés constant d’anàlisi crítica de la informació obtinguda.

L’estudi de la literatura per mitjà dels textos, quart i últim bloc (El discurs literari), acompleix tant una funció d’enriquiment historicocultural (cultura humanística a partir del coneixement del context plural en què s’ha produït la creació literària) com d’estímul envers la creació personal i l’ús excel·lent de l’idioma, a través de l’exemple dels nostres models lingüístics (la literatura és tant un fenomen comunicatiu com estètic). Per la primera, a més, es posa en contacte l’alumne amb les obres més rellevants de la tradició literària valenciana, a banda d’ajudar-lo a valorar la varietat de registres i d’estils en períodes històrics diversos, la qual cosa contribueix a desenvolupar la seua capacitat analiticocrítica i estimula en gran manera la seua maduració personal. En aquest sentit, i també a fi de consolidar l’hàbit lector, s’insisteix especialment en la lectura i l’anàlisi d’obres i textos concrets (fragments o obres completes, segons els casos), als quals se subordinen els continguts pròpiament conceptuals (la consulta i l’ús de fons bibliotecaris és summament important per a aquest conjunt d’objectius).

Com a criteri metodològic bàsic, hem de ressaltar que en Batxillerat s’ha de facilitar i d’impulsar el treball autònom de l’alumne i, simultàniament, estimular les seues capacitats per a treballar en equip, potenciar les tècniques d’investigació i les



aplicacions i transferències d’allò que s’ha aprés en la vida real (d’acord amb el model de competències bàsiques instaurat en etapes educatives prèvies). No hem d’oblidar que aquesta matèria adquireix tot el sentit quan serveix per a dotar l’alumne de més capacitat lingüística que l’ajude a formalitzar el seu propi discurs, per a refermar el seu hàbit lector i per a desenvolupar-ne la capacitat creadora en la composició de textos expositius, argumentatius i periodístics, i en què és molt i molt important la composició de assajos, comentaris crítics o textos d’opinió breus, tal com hem indicat anteriorment. El mateix criteri val també per a les activitats i els textos suggerits en el llibre de text i en la resta de materials curriculars i per a la gran quantitat de material gràfic que s’hi ha emprat, de manera que el missatge és d’una claredat expositiva ben destacada, sense caure en la simplificació, i qualsevol concepte hi és explicat i aclarit, sense considerar que l’alumne no sap res prèviament, independentment que durant l’etapa anterior, i amb les seues característiques pròpies, haja estudiat aquests continguts i aquestes tècniques. Per la vinculació intrínseca de l’assignatura amb la matèria de Lengua castellana y Literatura, la coordinació entre el professorat d’ambdues matèries —i fins i tot amb el de la llengua estrangera— fa l’efecte que és fonamental per a aprofitar més adequadament les activitats lectives i per a garantir la formació de l’alumne (la competència comunicativa a què ens hem referit anteriorment).

Com a criteris metodològics bàsics que han de regir el procés educatiu, se’n destaquen els següents:

L’aprenentatge ha de ser significatiu, és a dir, ha de partir dels coneixements adquirits prèviament per l’alumne, de la seua realitat lingüística quotidiana, dels seus usos reals de la llengua i dels seus coneixements literaris.

En tots els casos en què siga possible cal partir de realitats i d’exemples que conega, de manera que s’implique activament en la construcció del seu propi aprenentatge i reduïsca progressivament les diferències que puga tenir amb altres companys en l’ús del llenguatge (no hem d’oblidar que el llenguatge ens identifica socialment, i més en una comunitat com aquesta, en què coexisteixen dues llengües oficials).

Els aprenentatges han de ser funcionals i instrumentals, és a dir, han de servir a l’alumne per a aplicar-los en situacions reals i per a afavorir els seus aprenentatges en altres matèries curriculars (formació competencial), de manera que transcendisquen el marc de coneixement en què s’inscriuen i es projecten envers uns altres de propedèutics (aprenentatge permanent, promoció i integració social...).

Cal combinar aprenentatges individuals amb aprenentatges basats en el treball en grup.

Cal parar especial atenció a la diversitat, per això els diversos materials de què disposen els alumnes i el professor s’han d’adaptar als ritmes d’aprenentatge i a les necessitats específiques dels alumnes.

Tal com es dedueix del plantejament metodològic exposat, i com a part fonamental d’aquest, després d’explicar i de desenvolupar els distints continguts conceptuals i/o procedimentals de cada un dels blocs indicats cal fer diverses activitats d’aprenentatge. Atés el caràcter instrumental / funcional d’aquesta matèria, les activitats constitueixen l’eix a partir del qual es desenvolupen els continguts, la qual cosa ofereix una idea de l’enfocament eminentment pràctic i actiu amb què se’n planteja l’ensenyament.

En tot cas, l’aprofundiment que pot aconseguir-se en cada una d’aquestes activitats cal fer-lo d’acord amb els coneixements previs que el professor haja detectat en els alumnes mitjançant les activitats / preguntes de diagnòstic inicial, i que parteixen d’aspectes molt generals, però imprescindibles, per a regular l’aprofundiment que ha



de marcar el procés d’aprenentatge de l’alumne i per a establir estratègies d’ensenyament.

A més de les activitats de desenvolupament dels continguts i de comprovació dels coneixements, n’hi ha d’altres de molt importants en aquesta matèria, les de caràcter procedimental, que es treballen tant en el moment en què es desenvolupen els continguts com en apartats específics del llibre de text de l’alumne, sobretot en l’annex anomenat tècniques de treball ("Com es redacta un treball acadèmic"), etc., és a dir, de procediments que l’alumne ha de conéixer en profunditat perquè els farà servir permanentment en molts aspectes diferents de la vida acadèmica, professional i personal, tant en aquesta matèria com en unes altres.

En el llibre de text, els continguts dels quatre blocs esmentats abans s’han organitzat i distribuït entorn dels blocs de Llengua i de Literatura, en què s’integren transversalment. En el de Llengua, les deu unitats (1-11) tenen la mateixa estructura:

Pàgina inicial de presentació de la unitat, en què s’introdueixen els continguts que s’hi han d’estudiar a partir d’un text significatiu seguit d’una sèrie de preguntes que pretenen detectar els coneixements previs de l’alumne relacionats amb els aspectes que s’hi tractaran.

Pàgines de desenvolupament dels continguts, amb una explicació detallada de conceptes i de procediments, a més d’informació complementària que els amplia o els contextualitza, i els epígrafs dels quals acaben amb activitats d’aplicació, a més d’altres de caràcter complementari per als distints continguts (alguns dels epígrafs tenen una icona que en relaciona els continguts amb uns altres que l’alumne pot trobar en el CD-ROM, com ara documents, activitats de reforç i ampliació, Idees clares, etc.).

Pàgines d’anàlisi de textos (a partir de la unitat 4), en què s’analitzen textos semblants quant al format i a l’orientació als de les proves d’accés a la universitat (identificats amb un icona identificativa), i amb moltes activitats.

Pàgina d’activitats (també amb l’orientació comentada d’acostumar l’alumne a les proves d’accés a la universitat), articulades a partir d’un text.

La unitat acaba amb una pàgina d’Avaluació, en què, a partir d’un text i de manera més integrada, es formulen diverses preguntes relacionades amb els distints aspectes tractats en la unitat.

En el bloc de Literatura (unitats 12-20 del llibre de text), les unitats tenen l’estructura següent:

Pàgina inicial de presentació de la unitat, en què s’introdueixen els continguts que s’hi han d’estudiar a partir d’un text amb preguntes per a detectar els coneixements previs de l’alumne, semblant a la Llengua.

Pàgines de desenvolupament dels continguts, amb una explicació detallada de conceptes i procediments, a més d’informació complementària que els amplia o contextualitza i d’activitats (alguns dels epígrafs tenen una icona que en relaciona els continguts amb uns altres que l’alumne pot trobar en el CD-ROM, com ara documents, activitats de reforç i ampliació, Idees clares, etc.).

Pàgines de Lectures, amb activitats noves associades a aquestes, i en què de vegades es presenten el text original i una adaptació actual (també identificades amb una icona que les relaciona amb les proves d’accés a la universitat)

Pàgina de Comentari, amb textos i activitats que familiaritzen l’alumne amb les proves d’accés a la universitat.

Pàgina de Literatura universal, en què es presenten autors i obres de literatura no valenciana, però vinculats amb l’època, el gènere o el moviment literari tractat en la unitat.



La unitat acaba amb una pàgina d’Avaluació, en què, a partir d’un text i de manera integrada, es formulen diverses preguntes relacionades amb els distints continguts de la unitat.

A més, s’inclouen els annexos següents al final del llibre: Tècniques de treball:

- Com es redacta un treball acadèmic.

Figures:- Figures fonètiques.- Figures morfosintàctiques.- Figures lexicosemàntiques.

Qüestions bàsiques de normativa:- Ortografia.- Morfosintaxi.- Lèxic.

Flexió verbal:- Primera conjugació. Cantar.- Segona conjugació. Perdre.- Tercera conjugació. Forma incoativa. Patir.- Tercera conjugació. Forma pura. Sentir.

Signes de puntuació:- La coma.- El punt.- El punt i coma.- Els dos punts.- Els punts suspensius.- El signe d'interrogació.- El signe d'admiració.- Els guions.- Els paréntesis.

Guies de lectura:- Els fruits saborosos. Josep Carner.- La plaça del Diamant. Mercè Rodoreda.- Laura a la ciutat dels sants. Miquel Llor.- Valentina. Carles Soldevila.

Cronologia historicoliterària (Fets històrics, La nostra literatura, Literatura universal, Cultura i societat):

- Segle XX.

En un procés d’ensenyament-aprenentatge basat en la identificació de les necessitats dels alumnes, és fonamental oferir-los els recursos educatius necessaris perquè la seua formació s’ajuste a les seues possibilitats, en uns casos perquè aquestes són superiors a les del grup de classe, en uns altres perquè necessiten reajustar el ritme d’aprenentatge. Per a atendre la diversitat de nivells de coneixement i de possibilitats d’aprenentatge dels alumnes, es proposen en cada unitat noves activitats que figuren en els materials didàctics del professor, i que pel seu caràcter depenen de l’aprenentatge de l’alumne per a decidir quines i en quin moment es desenvoluparan. Per això, els diferents materials didàctics del projecte integren les opcions següents:



En el Llibre de l’alumne: Presentació de qüestions de diagnòstic previ al començament de cada

unitat didàctica, amb què es podrà detectar el grau de coneixements i motivació de l’alumnat i valorar les estratègies metodològiques que s’aplicaran. Conéixer el nivell de què parteixen els alumnes en cada moment permetrà saber no només quins necessiten uns coneixements inicials abans de començar la unitat perquè puguen abordar-la sense dificultats, sinó també quins alumnes han treballat abans certs aspectes del contingut per a emprar adequadament les activitats d’ampliació.

Proposta d’activitats amb diversos graus de dificultat, bé siguen de continguts mínims, o bé de complementaris, de reforç o d’ampliació, amb l’objectiu que el professor seleccione les més adients per a atendre les diferents capacitats i els interessos diversos dels alumnes.

Inclusió de textos de reforç i d’ampliació que constitueixen un complement més en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

En el títol d’uns epígrafs determinats del Llibre de l’alumne hi ha una icona identificativa que indica que en el CD-ROM de l’alumne hi ha una sèrie de continguts/activitats que, a tall d’autoavaluació, els desenvolupen, i també informacions/activitats d’ampliació i/o reforç, proves PAU, etcètera.

En el CD-ROM de l’alumne: El material multimèdia presenta una sèrie d’activitats organitzades per blocs

de continguts i dissenyades mitjançant itineraris pedagògics i una tipologia diversa (activitats interactives, documents, proves PAU resoltes de les convocatòries de juny i setembre). En el grup d’activitats, les respostes que l’alumne done a les preguntes que es formulen (arrossegar caixes, interrelacionar amb fletxes, emplenar buits de text, respondre verdader o fals, etc.) les corregeix l’aplicació, de manera que l’alumne pot autoavaluar-se, i quan totes les activitats han sigut fetes correctament es pot passar al nivell següent.

En la Carpeta de recursos del professor: Activitats assignades a cada contingut desenvolupat en el Llibre de

l’alumne, a tall d’activitats de reforç i ampliació, documents d’ampliació, proves d’avaluació amb solucions, guia d’explotació del material multimèdia, etcètera.

En el CD-ROM de recursos multimèdia del professor: Els recursos multimèdia (presentacions, activitats interactives, documents

d’ampliació, fotocopiables, proves PAU, proves d’avaluació, etc.), en què la recerca d’informació i la investigació tenen una gran rellevància i suposen una eina important per a adequar el procés educatiu a les distintes possibilitats individuals d’aprenentatge.



3. CURRÍCULUM

En aquest apartat reproduïm el marc legal del currículum en aquesta comunitat autònoma (Decret 102/2008, d’11 de juliol), tal com l’ha aprovat l’administració educativa i s’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (15 de juliol de 2008).

OBJECTIUS DE L’ETAPA

Segons el decret esmentat que estableix el currículum de Batxillerat, aquesta etapa educativa ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes capacitats que els han de permetre:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars I socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el desenrotllament i millota del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la salut laboral.

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua conservació i millora.



p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el desenrotllat pels jóvens.

OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA

L’ensenyament de Valencià: Llengua i Literatura en el Batxillerat ha de tenir com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació, posar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació.

2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal, l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l’organització racional de l’acció.

3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant una atenció especial a la Comunitat Valenciana, a l’Estat Espanyol, a Europa i als estats americans castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant, especialment, la importància de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els àmbits d’ús.

4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la correcció de les pròpies produccions.

5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos reguladors de la vida social, i valorar la importància de l’acostament a estos discursos per al coneixement de la realitat.

6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d’emprar tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies.

7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà, així com d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.

8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d’enriquiment personal i de trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i interpretació del món.

9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder, evitant estereotips lingüístics que suposen juís de valor o prejuís.



CONTINGUTS

1. Estudi del discurs. Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter

expositiu i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic. Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a

partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes textuals.

Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i publicitaris.

Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.

2. Estudi de la Llengua. Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis,

locucions conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments anafòrics que contribuïxen a la cohesió del text.

Coneixement de les relacions que s’establixen entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals.

Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als contextos acadèmics i socials.

Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.

Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, apreciant-ne el valor social.

Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del discurs d’altres en els propis.

Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua.

3. Tractament de la informació. Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com

digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.

4. El discurs literari. Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de

creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social. Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de

plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures. Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments

representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.

Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i comentats.

Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.

Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i Enric Valor.

La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés i María Beneyto.

Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies. L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.



CRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Analitzar i valorar textos escrits de diferent grau de formalització, tenint en compte la funció social que exercixen, la tradició cultural en què s’inscriuen, l’estructura i els valors que transmeten.Este criteri pretén valorar la capacitat de l’alumnat per a interpretar el sentit d’un text a partir de l’anàlisi de l’estructura semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de les dades rellevants sobre la situació comunicativa. S’ha de tindre en compte, així mateix, la capacitat per a analitzar els valors, implícits o manifestos, del text (en especial els que reflectixen usos discriminatoris) i per a reflexionar-hi d’una manera crítica.

2. Elaborar treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l’àmbit acadèmic.Este criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de manera autònoma a les fonts d’informació, seleccionar-hi les dades pertinents i reutilitzar-les en l’elaboració de textos crítics propis de l’àmbit acadèmic, respectant, per tant, les convencions pròpies d’este tipus de discursos.

3. Compondre textos escrits expositius i argumentatius de caràcter formal, sobre temes literaris, literaris o relacionats amb l’actualitat social i cultural.El criteri atén el desenrotllament de la capacitat de l’alumne per a elaborar textos formals, de caràcter acadèmic, orientadors de l’opinió i de la conducta o reguladors de la vida social, i també per a situar-se com a emissor per a utilitzar procediments que garantisquen la cohesió i per a emprar correctament la varietat estàndard de la llengua.

4. Identificar en intercanvis comunicatius de qualsevol tipus, especialment en textos específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre estes i evitar-les en les produccions pròpies.El criteri pretén comprovar la capacitat per a reconéixer en els usos lingüístics, com a forma del comportament humà, els prejuís i les valoracions pejoratives que revelen les relacions socials entre els membres d’una comunitat de parlants. S’ha de valorar, així mateix, la capacitat per a reflexionar explícitament sobre estos usos i per a evitarlos, de manera autònoma i conscient, en les produccions pròpies.

5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats; utilitzant-hi la terminologia adequada.Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició i revisió de les produccions pròpies. Per a això caldrà ajustar-se al domini dels procediments que inscriuen el text en la situació de comunicació, que en configuren el significat global o que n’articulen els enunciats.



6. Comprendre l’origen i la formació del castellà i del valencià en la seua història i en el moment actual; valorant-ne les varietats.El criteri se centra en la valoració del coneixement dels trets generals dels processos de formació de les llengües, en concret, la consolidació, normalització i substitució de llengües i de la seua aplicació a l’anàlisi crítica de la realitat del nostre entorn. Per a això, caldrà ajustar-se tant als aspectes lingüístics com als condicionants sociopolítics, en èpoques passades i en el món contemporani, implicats en estos processos (per exemple, en la fixació de la norma culta, en la configuració i consolidació de l’estàndard, etc.). Així mateix, s’analitzarà i valorarà la normalització lingüística com a procés oposat al de substitució i necessari per a detindre la pèrdua de vitalitat del valencià.

7. Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, conéixer-ne l’origen i l’evolució, promoure’n l’ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les situacions de bilingüisme.El criteri tracta d’orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l’alumne pel que fa a les llengües del territori espanyol.

8. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d’estil) del castellà (també el d’Amèrica) i del valencià.El criteri se centra en la capacitat per a utilitzar, en l’anàlisi de l’activitat comunicativa, la informació que determinades marques lingüístiques proporcionen sobre l’origen geogràfic dels parlants, sobre la seua pertinença a un grup social i sobre el moment històric en què es produïx el discurs. En tots els casos caldrà ajustar-se a l’anàlisi crítica de les actituds sobre la llengua i els parlants que comporta l’elecció d’una llengua o d’una varietat determinada, així com les implicades en el canvi de llengua.

9. Analitzar l’evolució històrica dels gèneres literaris en castellà (des del segle XVIII fina a l’actualitat) i en valencià (segle XX i XXI), atenent el marc històric i cultural i la seua relació amb les obres i els autors més destacats, coneixent i aplicant tècniques d’anàlisi i de comentari de textos per a interpretar obres literàries breus i fragments significatius d’estes èpoques, utilitzant els coneixements pertinents sobre les formes literàries i els distints períodes, moviments i autors.Es tracta de valorar la capacitat per a comprendre el fenomen literari com a producte cultural situat en un context sociohistòric determinat i per a interpretar obres literàries en relació amb el gènere al qual s’adscriuen convencionalment i amb els procediments retòrics que les singularitzen. Serà necessària la lectura d’obres literàries completes o de fragments extensos a què aplicar els criteris d’anàlisi literària i d’interpretació d’acord amb el context de producció.

10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració de la informació.Este criteri pretén que l’alumnat siga capaç d’utilitzar les tecnologies de la informació i que les incorporen al seu treball acadèmic.



4. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

A continuació es desenvolupa la programació de cada una de les 20 unitats en què s’han organitzat i seqüenciat els continguts d’aquest curs. En cada una s’indicaran els objectius didàctics, els continguts (conceptes, procediments i actituds), els continguts transversals i els criteris d’avaluació corresponents.

OBJECTIUS

1. Saber expressar-se, tant oralment com per escrit, amb coherència, correcció i propietat.

2. Entendre el concepte de categoria lèxica.3. Identificar les classes de categories lèxiques.4. Diferenciar els diferents tipus de categories lèxiques: essencials, accidentals i

de relació.5. Reconéixer el concepte de sintagma.6. Entendre els diferents tipus de sintagmes.7. Identificar les diferents parts de l’oració simple: Sintagma nominal subjecte i

sintagma verbal.8. Identificar els diferents complements del sintagma verbal.9. Entendre la diferència entre els pronoms personals forts i els pronoms

personals febles.10. Substitució de sintagmes per pronoms febles.

CONTINGUTS

Conceptes Les categories lèxiques. Els sintagmes. L’oració simple. Substitució de sintagmes per pronoms.

Procediments Interpretació de les diferents categories lèxiques. Identificació de diferents classes de sintagmes. Diferenciació entre sintagma nominal subjecte i sintagma verbal predicat. Reconeixement de les diferents classes de sintagma verbal: de predicat

nominal i de predicat verbal. Anàlisi de les funcions dels complements del verb.


UNITAT 1

DE LA PARAULA A L'ORACIÓ

LLENGUA


Interpretació dels diferents complements oracionals en una oració simple. Utilització dels pronoms febles en la substitució pronominal.

Actituds Reconeixement de la construcció oracional com a mitjà per a potenciar

l’aprenentatge. Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi oracional com a font d’informació

comunicativa. Respecte per les normes que regeixen la construcció oracional. Valoració de la influència de les avantguardes en l’art actual.

CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació per a la igualtat d’oportunitatsEn la lectura del començament de text es fa una descripció d’una situació en què estan sols en el món dues persones i que es tenen l’un a l’altre. En aquest text es pot treballar la solidaritat i l’educació per a la convivència.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Conéixer el concepte de categoria gramatical.2. Reconéixer els diferents tipus de sintagmes.3. Diferenciar entre els diferents tipus d’oració simple: de predicat nominal i de

predicat verbal.4. Assenyalar les diferents parts d’una oració simple.5. Reconéixer les diferents funcions dels diferents complements en una oració

simple.6. Identificar les classes de complements en una oració.7. Reconéixer els verbs atributius i els verbs predicatius.8. Diferenciar els pronoms forts i els pronoms febles.9. Identificar la funció dels pronoms forts i febles i els complements que pot

substituir cada pronom en cada cas.10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi oracionals.



OBJECTIUS

1. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.2. Entendre el concepte d’oració composta.3. Identificar les classes d’oració composta.4. Diferenciar entre coordinació, juxtaposició i subordinació.5. Reconéixer els diferents tipus d’oracions coordinades i els nexes coordinants.6. Entendre els diferents tipus de subordinades adjectives.7. Identificar els diferents tipus de subordinades substantives.8. Entendre la diferència entre els tipus de proposicions subordinades adverbials.9. Entendre la diferència entre els diferents tipus de proposicions subordinades de

relació lògica.10. Reconéixer les diferents proposicions subordinades en una oració composta i

les funcions que poden fer en la proposició principal.

CONTINGUTS

Conceptes L’oració composta. Tipus d’oració composta. Proposicions coordinades. Proposicions juxtaposades. Proposicions subordinades. Proposicions subordinades adjectives. Proposicions subordinades substantives. Proposicions subordinades adverbials. Proposicions subordinades de relació lògica.

Procediments Interpretació de les diferents proposicions d’una oració composta. Identificació de la classe de les proposicions en una oració composta. Diferenciació entre oració simple i composta. Reconeixement de les proposicions d’una oració composta. Anàlisi de les funcions de les proposicions subordinades dins l’oració

principal. Interpretació dels diferents complements oracionals en una oració

composta. Utilització dels pronoms febles en la substitució pronominal.

Actituds Reconeixement de la construcció oracional com a mitjà per a

l’aprenentatge. Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi oracional com a font d’informació

comunicativa. Respecte per les normes que regeixen la construcció oracional.


UNITAT 2

L'ORACIÓ COMPOSTA



Educació per a la igualtat d’oportunitatsEn la lectura del començament de text es fa una descripció d’un camp de concentració. Podem usar el text per a fer una reflexió sobre el tractament que es donava a les persones que tancaven en un camp de concentració i sobre la igualtat de les persones independentment de la seua religió o independentment de la seua ideologia.


1. Conéixer el concepte d’oració composta.2. Reconéixer els diferents tipus d’oració composta.3. Diferenciar entre els diferents tipus d’oració composta.4. Assenyalar les diferents proposicions en una oració composta.5. Reconéixer les diferents funcions de les oracions subordinades dins de la

proposició principal.6. Identificar els pronoms relatius que introdueixen les proposicions subordinades.7. Reconéixer els connectors que introdueixen els diferents tipus d’oracions.8. Diferenciar entre les diferents tipus de proposicions subordinades i les diferents

funcions que fan en l’oració principal.9. Identificar la funció dels pronoms relatius en la proposició subordinada.10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi oracionals.



OBJECTIUS

1. Reconéixer els diferents mecanismes de cohesió lèxica.2. Aprendre a detectar els mots de significat massa genèric i a substituir-los per

uns altres de més precisos.3. Ampliar la riquesa lèxica i la capacitat de precisió lingüística dels alumnes i les

alumnes.4. Repassar els conceptes de lexema, prefix i sufix.5. Recordar i ampliar els coneixements sobre alguns prefixos i el significat que

aporten als mots en què apareixen.6. Assimilar la diferència entre sufix valoratiu i flexiu.7. Aprendre a detectar el canvi de categoria que es produeix en moltes paraules

quan se’ls afig un sufix valoratiu.8. Repassar els conceptes de polisèmia i monosèmia.9. Recordar algunes sigles usuals i els significats corresponents.10. Aprendre a usar sinònims i antònims en els textos.

CONTINGUTS

Conceptes Definició dels conceptes de sinonímia i antonímia. Diferenciació entre les paraules monosèmiques i polisèmiques. Definició dels conceptes d’hiperònim, hipònim i camp semàntic. Definició i exemplificació dels mots jòquer. Explicació dels principals procediments de formació de paraules: la

derivació i la composició.

Procediments Identificació dels camps semàntics. Localització dels hiperònims i dels hipònims en un text. Substitució d’algunes paraules per sinònims. Substitució d’alguns mots jòquer per uns altres de més precisos. Anàlisi de les entrades de diccionaris i les informacions que s’hi inclouen,

segons els diferents tipus.

Actituds Valoració de la conveniència d’usar un llenguatge ric, precís i variat a l’hora

de comunicar-se. Valoració de la gran importància dels mecanismes de cohesió lèxica en la

cohesió textual. Valoració de l’ús del diccionari com a eina bàsica d’enriquiment lèxic, de

correcció lingüística i d’ampliació de coneixements en general.


UNITAT 3

LES RELACIONS LÈXIQUES



Educació per a la convivènciaEl text que es reprodueix en les activitats d’aquesta unitat titulat La cultura del respecte pot servir per a tractar l’estat actual del sistema educatiu i de la família.

Educació per als drets humans i per a la pauEl text Bany de sang al Tibet pot contribuir a l’educació en valors democràtics i en la tolerància.

Educació ambiental i educació per al consum responsableEl text que s’inclou en l’avaluació del tema, Quins efectes va tenir l’accident de Txernòbil, i també el de la primera pàgina tracten temes relacionats amb els problemes de l’energia nuclear i l’esgotament de la pesca de la tonyina, respectivament. Es poden aprofitar per a estudiar aquests temes mediambientals, promoure actituds de respecte envers el medi ambient i insistir en la necessitat de fer un consum més responsable dels recursos naturals de què disposa la humanitat.


1. Identificar camps semàntics, hiperònims i hipònims.2. Reconéixer i saber substituir alguns mots pels sinònims o antònims

corresponents.3. Reconéixer la monosèmia i la polisèmia.4. Identificar els mots jòquer i saber substituir-los per uns altres de més precisos.5. Identificar el lexema, el prefix i el sufix d’un mot.6. Conéixer el significat que aporten els principals prefixos i sufixos.7. Conéixer la diferència entre els sufixos flexius i els valoratius, i saber explicar-la

en mots concrets.8. Distingir els processos de nominalització, d’adjectivació, de verbalització i

d’adverbialització.9. Reconéixer les paraules compostes i distingir entre la composició pròpia i la

sintagmàtica.10. Reconéixer l’estructura de les entrades del diccionari i les abreviatures i

informacions que hi solen figurar.



OBJECTIUS

1. Saber expressar-se, tant oralment com per escrit amb coherència, correcció i propietat.

2. Entendre el concepte de coherència.3. Identificar el tema d’un text.4. Reconéixer les idees d’un text i saber fer un resum.5. Reconéixer l’estructura d’un text.6. Entendre els diferents tipus d’estructures.7. Identificar la isotopia d’un text.8. Entendre què és la selecció de la informació.9. Reconéixer els diferents tipus de progressió temàtica.10. Analitzar la coherència d’un text.

CONTINGUTS

Conceptes La coherència semàntica. Enunciació del tema. Resum. Estructura del tema. La progressió temàtica. La isotopia. La selecció de la informació.

Procediments Interpretació del tema d’un text. Identificació de les idees d’un text i elaboració de resums. Diferenciació de l’estructura d’un text segons la seua tipologia. Reconeixement de la progressió temàtica. Reconeixement de les paraules que conformen la isotopia del text. Interpretació de la selecció de la informació que ha dut a terme l’autor d’un

text determinat. Anàlisi de la coherència de diferents textos.

Actituds Reconeixement del valor de la informació que contenen els diferents tipus

de textos. Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi de textos com a font d’informació

comunicativa. Respecte per les normes que regeixen la construcció de textos de diferents

tipologies.


UNITAT 4

LES PROPIETATS DEL TEXT: LA COHERÈNCIA



En les diferents lectures dels textos d’aquesta unitat es poden treballar diferents temes transversals: com ara parlar amb coherència sense enrotllar-se com una persiana que seria un contingut per a l’educació per a la ciutadania, però també hi ha altres textos que poden treballar altres aspectes com el de l’empobriment del llenguatge de Quim Monzó, o contra la música de Joan Fuster que treballa aspectes d’educació cívica com el respecte al silenci dels altres.


1. Conéixer el concepte de coherència com a propietat textual.2. Reconéixer els diferents tipus d’estructura d’un text.3. Diferenciar entre les diferents parts d’un text.4. Assenyalar les diferents paraules que conformen la isotopia d’un text.5. Reconéixer les idees principals i secundàries d’un text.6. Identificar la selecció de la informació d’un text.7. Saber fer resums.8. Saber analitzar les estructures de textos de diferents tipologies.9. Analitzar la coherència de textos de diferents tipologies.10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi de textos.



OBJECTIUS

1. Expressar-se oralment i per escrit de manera adequada al context comunicatiu.2. Entendre el concepte d’adequació.3. Identificar el canal d’un text.4. Diferenciar els diferents àmbits d’ús en què pot aparéixer un text.5. Reconéixer els diferents tipus de text.6. Entendre els diferents gèneres textuals.7. Identificar la intenció comunicativa i les diferents funcions del llenguatge que

poden aparéixer en un text.8. Entendre la varietat lingüística dels textos.9. Entendre la polifonia dels textos i la dixi.10. Reconéixer la modalitat oracionals i si es tracta de textos impersonals o

modalitzats.

CONTINGUTS

Conceptes L’adequació: el canal i l’àmbit d’ús. Els tipus de textos i els gèneres textuals. La intenció comunicativa. Les funcions del llenguatge. La varietat lingüística. La polifonia i la intertextualitat: les veus del discurs. La dixi. La modalitat oracional. La impersonalització i la modalització.

Procediments Reconeixement del canal i l’àmbit d’us d’un text. Identificació del tipus de text i del gènere textual. Diferenciació entre les intencions comunicatives. Reconeixement de les diferents funcions del llenguatge dels textos. Anàlisi de la varietat lingüística. Interpretació de les diferents veus dels discurs i la intertextualitat. Reconéixer la dixi. Analitzar la modalitat oracional i els elements d’impersonalització i

modalització.

Actituds Valorar l’adequació dels textos al context comunicatiu com a eina

d’aprenentatge. Valorar l’aprenentatge de l’anàlisi de l’adequació textual com a font

d’informació. Respectar les normes de la construcció de textos adequats al context

comunicatiu.


UNITAT 5

LES PROPIETATS DEL TEXT: L'ADEQUACIÓ



Els textos que es treballen en la unitat poden servir per a reflexionar sobre diferents temes transversals. El text introductori pot servir per treballar l’educació per a la ciutadania, perquè els alumnes han de saber quina varietat lingüística han de fer servir en cada context comunicatiu. També podem reflexionar amb el text de La samarreta escrita sobre diferents aspectes de la ciutadania. L’editorial «Més normes per a la seguretat viària» pot servir per a treballar l’educació viària.


1. Conéixer el concepte d’adequació textual.2. Reconéixer el canal d’un text.3. Diferenciar els diferents àmbits d’ús, la tipologia textual i els gèneres textuals.4. Assenyalar la intenció comunicativa dels textos.5. Reconéixer les diferents funcions del llenguatge.6. Identificar les varietats lingüístiques.7. Reconéixer les diferents veus del discurs i la intertextualitat.8. Reconéixer i diferenciar la dixi personal, espacial i temporal.9. Identificar la modalitat oracional dels textos.10. Reconéixer la modalització i la impersonalització en els textos.



OBJECTIUS

1. Ser capaç d’expressar-se, tant oralment com per escrit, amb coherència, adequació i cohesió.

2. Entendre el concepte de cohesió.3. Identificar els elements de referència textual.4. Reconéixer els recursos anafòrics lèxics i sintàctics.5. Reconéixer els connectors textuals.6. Entendre les relacions entre els temps verbals.7. Identificar els procediments més habituals de condensació i d’ampliació de la

informació.8. Entendre el paper dels signes de puntuació en el text.9. Reconéixer els procediments de cohesió tipogràfica.10. Analitzar els elements de cohesió d’un text.

CONTINGUTS

Conceptes La cohesió textual. La referència. L’anàfora. Els connectors. Relacions entre temps verbals. Condensació i ampliació de la informació. Signes de puntuació. Procediments de cohesió tipogràfica.

Procediments Interpretació del procediment anafòric. Identificació dels connectors d’un text. Diferenciació entre temps díctics i temps anafòrics. Reconeixement dels procediments d’ampliació de la informació. Reconeixement dels procediments de condensació de la informació. Interpretació del significats dels signes de puntuació en un text. Anàlisi de la cohesió de diferents textos.

Actituds Reconeixement dels elements de cohesió que hi ha en els textos. Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi de textos com a font d’informació

comunicativa. Respecte per les normes que regeixen la construcció de textos de diferents

tipologies.


UNITAT 6

LES PROPIETATS DEL TEXT: LA COHESIÓ



Educació per a la igualtatPodem fer servir el text «La coexistència de llengües» per a parlar dels drets lingüístics de les diferents comunitats. Cal que l’alumne reflexione sobre els drets dels parlants de les llengües minoritzades.


1. Conéixer el concepte de cohesió com a propietat textual.2. Reconéixer els diferents procediments de referència.3. Diferenciar entre les diferents classes de connectors.4. Assenyalar els temps verbals díctics i anafòrics.5. Reconéixer els procediments de condensació de la informació.6. Reconéixer els procediments d’ampliació de la informació.7. Identificar i distingir les funcions dels signes de puntuació.8. Reconéixer els procediments de cohesió tipogràfica.9. Analitzar la cohesió de textos de diferents tipologies.10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi de textos.



OBJECTIUS

1. Reconéixer la finalitat del discurs acadèmic i l’àmbit d’ús corresponent.2. Distingir entre els textos científics i els humanístics.3. Detectar l’estructura tripartida predominant en l’exposició.4. Analitzar les diferents possibilitats de planificació d’un text acadèmic.5. Examinar els mecanismes d’impersonalitat d’un text.6. Analitzar la jerarquització de les idees en els textos acadèmics.7. Estudiar el lèxic especialitzat d’aquests textos.8. Constatar els processos d’aclariment de les idees i els conceptes que

s’exposen en els textos acadèmics.9. Estudiar com s’organitza i s’ordena la informació.10. Estudiar les fases d’una exposició oral.

CONTINGUTS

Conceptes La definició de l’àmbit d’ús acadèmic. La finalitat informativa. Les tipologies textuals predominants. Les característiques dels textos humanístics. Les característiques dels textos científics. Les característiques generals del discurs acadèmic. L’estructura textual deductiva i inductiva. La planificació textual. L’exposició oral.

Procediments Lectura de textos humanístics. Lectura de textos científics. Anàlisi de l’estructura formal dels textos. Estudi de la planificació dels discursos acadèmics. Anàlisi de la preparació dels textos acadèmics. Anàlisi del procés de preparació i de representació en una exposició oral de

l’àmbit acadèmic.

Actituds Fomentar la capacitat de comprensió i d’anàlisi dels textos acadèmics. Valorar l’estil dels textos acadèmics com a eina d’aprenentatge. Valorar l’adquisició d’informació amb aquest tipus de textos. Fomentar la capacitat de produir textos orals de l’àmbit acadèmic.


Educació per al consumA partir del text Valor i preu de J. M. Terricabras, que apareix reproduït en el llibre de l’alumne, es pot tractar el tema del consumisme actual.


UNITAT 7

EL DISCURS ACADÈMIC


Educació per a la salutAlguns dels textos reproduïts en el llibre de l’alumne, com el que tracta l’alimentació equilibrada i el dedicat als decibels que es poden suportar, es poden utilitzar per a tractar el tema de la salut en els joves. També s’hi pot fer servir el text que apareix en les activitats sobre la manera com es pot potenciar la memòria.

Educació ambientalEls textos del llibre de l’alumne sobre les energies renovables poden ser útils per a sensibilitzar l’alumnat pel que fa als temes ambientals, com ara la conveniència d’usar les fonts d’energia renovables.


1. Distingir entre els textos humanístics i els científics.2. Reconéixer la preparació dels textos acadèmics.3. Identificar els processos de jerarquització de les idees.4. Identificar els processos d’ordenació de les idees.5. Reconéixer els mecanismes d’impersonalització.6. Distingir la introducció, el desenvolupament i la conclusió en els textos

expositius i argumentatius.7. Distingir entre l’estructura deductiva i la inductiva.8. Identificar els processos d’aclariment de la informació.9. Identificar els connectors d’ordenació.10. Analitzar una exposició oral.



OBJECTIUS

1. Reconéixer els diferents textos periodístics.2. Distingir entre els textos d’opinió i els d’informació.3. Analitzar l’estructura formal de la notícia.4. Analitzar com progressa la informació en aquests tipus de textos.5. Aprendre a escriure una valoració personal.6. Redactar correctament un article d’opinió.7. Desenvolupar la capacitat crítica de l’alumnat.8. Saber distingir els diferents gèneres periodístics.9. Estudiar com s’organitza la informació en un diari.10. Estudiar quins són els criteris que fan servir els mitjans de comunicació per a

triar-ne el contingut.

CONTINGUTS

Conceptes Els mitjans de comunicació. Tipus de mitjans. El poder i els mitjans de comunicació. La finalitat informativa i la propagandística en els mitjans de comunicació. Les fonts d’informació. Les seccions d’un diari. Els gèneres periodístics informatius. Els gèneres periodístics d’opinió. Els gèneres periodístics híbrids. L’estil dels gèneres periodístics.

Procediments Lectura de diferents tipus de notícies. Lectura de diferents tipus d’editorials. Anàlisi de l’estructura formal de la notícia. Anàlisi de l’organització de la informació en els textos periodístics. Anàlisi de l’estil dels gèneres periodístics. Anàlisi de diferents articles d’opinió. Redacció de l’opinió personal.

Actituds Fomentar la capacitat crítica en la lectura de la premsa. Valorar l’estil neutre com a model de llengua dels mitjans de comunicació. Valorar la capacitat de l’individu per a triar entre els diferents mitjans de

comunicació a què té accés.


UNITAT 8

ELS TEXTOS PERIODÍSTICS



Educació per al consumAmb els textos que s’analitzen en el llibre de l’alumne es pot tractar el tema del consum i crear una consciència crítica en aquest sentit, especialment amb el text sobre els productes de neteja domèstics.


1. Identificar les diferents seccions d’un diari.2. Reconéixer les diferents fonts d’informació que es fan servir en un diari.3. Identificar les diferents parts de l’estructura formal de la notícia: titulars, entrada

o lead i cos.4. Practicar la localització de les 6 preguntes en les notícies: qui, que, com, on,

quan i per què.5. Reconéixer l’estil neutre i directe en la redacció dels gèneres periodístics.6. Distingir clarament els gèneres periodístics d’opinió i els d’informació.7. Diferenciar entre els diferents tipus d’editorials.8. Identificar els processos d’impersonalitat lingüística i els mecanismes

modalitzadors com a marcadors del posicionament de l’emissor del missatge.9. Analitzar la progressió temàtica en els textos periodístics.10. Redactar l’opinió personal sobre un tema.



OBJECTIUS

1. Ser capaç d’expressar-se tant oralment com per escrit amb coherència, adequació i cohesió.

2. Entendre el concepte de textos publicitaris.3. Identificar els elements del llenguatge publicitari: verbals i no verbals.4. Reconéixer i valorar d’una manera crítica les característiques del llenguatge

publicitari.5. Reconéixer la publicitat com a procés comunicatiu.6. Reconéixer i valorar d’una manera crítica els elements del procés comunicatiu

en la publicitat.7. Identificar la finalitat dels textos publicitaris.8. Entendre el paper de la publicitat en el món en què vivim.9. Reconéixer els procediments d’elaboració dels textos publicitaris.10. Analitzar d’una manera crítica i madura els elements que configuren el

llenguatge publicitari.

CONTINGUTS

Conceptes La llengua i la publicitat. Característiques del llenguatge publicitari. Procés comunicatiu i finalitat en la publicitat.

Procediments Interpretació de textos publicitaris. Identificació dels elements del llenguatge publicitari: elements verbals i

elements no verbals. Reconeixement de les característiques fonamentals del llenguatge propi

dels textos publicitaris. Reconeixement dels elements que constitueixen el procés comunicatiu en

la publicitat. Identificació de la finalitat dels textos publicitaris. Interpretació de textos publicitaris. Anàlisi de textos publicitaris.

Actituds Reconeixement dels elements del llenguatge publicitari. Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi de textos publicitaris com a font

d’informació comunicativa. Respecte per les normes que regeixen la construcció dels diferents tipus de

textos publicitaris.


UNITAT 9

ELS TEXTOS PUBLICITARIS



Educació per la protecció del medi ambientPodem fer servir el textos publicitaris de Xúquer Viu perquè els alumnes prenguen consciència que protegir el seu entorn és fonamental per a garantir un futur digne.


1. Conéixer el concepte de textos publicitaris.2. Reconéixer els diferents elements verbals i no verbals en els textos publicitaris.3. Diferenciar les diferents tipologies textuals que apareixen en els textos

publicitaris.4. Assenyalar els elements del procés comunicatiu en la publicitat.5. Reconéixer els procediments de condensació de la informació.6. Reconéixer la finalitat dels textos publicitaris.7. Identificar i distingir les diferents classes de publicitat.8. Reconéixer els procediments de cohesió tipogràfica en els textos publicitaris.9. Analitzar la coherència dels textos publicitaris.10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi de textos.



OBJECTIUS

1. Reconéixer l’estructura dels diferents textos administratius.2. Distingir entre els textos jurídics, els legislatius i els administratius.3. Interpretar correctament els documents administratius més comuns, com ara

els certificats.4. Analitzar l’estructura de documents administratius, com les instàncies, els

currículums i les actes.5. Aprendre a escriure instàncies a l’administració pública.6. Redactar correctament un curriculum vitae.7. Redactar correctament una acta de reunió.8. Assimilar el vocabulari més característic dels documents dels àmbits juridic i

administratiu.9. Desenvolupar la capacitat de comprendre d’una manera crítica textos de l’àmbit

juridico-administratiu.10. Desenvolupar la capacitat d’escriure d’una manera correcta textos de l’àmbit

juridicoadministratiu.

CONTINGUTS

Conceptes Localització i identificació de l’àmbit juridicoadministratiu. Diferenciació entre el poder legislatiu, el jurídic i l’administració. Caracterització general del llenguatge juridicoadministratiu. Caracterització detallada del lèxic i de l’estil més habitual dels textos de

l’àmbit administratiu. Distinció dels gèneres juridicoadministratius. Estudi aprofundit de la instància, del currículum i de l’acta de reunió.

Procediments Anàlisi crític de diferents tipus de textos de l’àmbit juridicoadministratiu. Interpretació i ús del lèxic característic del documents de l’àmbit

juridicoadministratiu. Identificació de les estructures pròpies dels textos administratius. Interpretació de textos juridicoadministratius. Redacció de textos usuals, com ara instàncies, currículums o actes de

reunió, imitant l’estil de l’administració.

Actituds Valoració crítica de l’ús del valencià en l’àmbit juridicoadministratiu. Valoració de la necessitat de dominar el llenguatge administratiu per a

desenvolupar-se socialment.


UNITAT 10

ELS TEXTOS JURÍDICS I ADMINISTRATIUS



Educació per a la igualtat dels drets i deures de les persones i de les llengüesEls continguts d’aquesta unitat poden servir per a tractar l’estat actual de l’ús del valencià en l’àmbit administratiu. També es pot utilitzar el tema de la igualtat de sexes a partir de les normes d’estil per a evitar el sexisme en el llenguatge.


1. Identificar les característiques dels textos jurídics, legislatius i administratius.2. Diferenciar entre l’estil del llenguatge legislatiu i jurídic, d’una banda, i el de

l’administratiu, de l’altra.3. Reconéixer i saber interpretar el vocabulari de l’àmbit juridicoadministratiu.4. Reconéixer i saber interpretar algunes de les fórmules fixes més usuals en el

llenguatge juridicoadministratiu.5. Dominar el vocabulari específic del llenguatge administratiu.6. Identificar els processos d’impersonalitat lingüística i com es poden usar per a

evitar el sexisme en el llenguatge administratiu.7. Utilitzar correctament els processos d’impersonalitat i l’adequació formal en la

producció de textos administratius.8. Reconéixer l’estructura de la instància i ser capaç de redactar-ne una imitant-

ne la forma i l’estil.9. Reconéixer l’estructura del currículum i ser capaç de redactar-ne un imitant-ne

la forma i l’estil.10. Reconéixer l’estructura de l’acta de reunió i ser capaç de redactar-ne una

imitant-ne la forma i l’estil.



OBJECTIUS

1. Distingir entre lingüística i sociolingüística.2. Llegir i comentar textos de temàtica sociolingüística.3. Assimilar i ser capaç d’emprar amb suficiència el vocabulari més habitual de la

sociolingüística.4. Desenvolupar la capacitat crítica davant les situacions de conflicte lingüístic.5. Reconéixer diferents prejudicis lingüístics.6. Reconéixer les diferents actituds lingüístiques.7. Estudiar el bilingüisme com a manifestació d’un conflicte lingüístic i la

normalització lingüística com a eixida a aquest conflicte.8. Distingir entre llengües minoritàries i llengües minoritzades.9. Redactar una opinió personal sobre un tema de sociolingüística.10. Estudiar el marc legal de les polítiques lingüístiques estatals.

CONTINGUTS

Conceptes Lingüística i sociolingüística. Els conceptes de llengua i dialecte. La variació lingüística. El concepte de llengua estàndard. Les actituds i els prejudicis lingüístics. L’autoodi. Bilingüisme i classes de bilingüisme: bilingüisme individual, bilingüisme

territorial i bilingüisme social. El conflicte lingüístic. Llengües en contacte i immigració. La normalització lingüística. La legislació lingüística a l’Estat espanyol.

Procediments Anàlisi de textos de diferents sociolingüistes. Il·lustració amb textos dels conceptes principals de la sociolingüística. Anàlisi de textos legislatius sobre l’ús de les llengües a l’Estat espanyol. Identificació dels principals prejudicis lingüístics.

Actituds Valoració de l’ús del valencià en tots els àmbits d’ús. Valoració especial de la variant estàndard de la llengua catalana. Identificació de les llengües com a fets socials, producte de la voluntat i la

història d’una societat determinada. Foment de la capacitat crítica davant les actituds i els prejudicis lingüístics.


UNITAT 11

SOCIOLINGÜÍSTICA



Educació multicultural Els fenòmens derivats del contacte entre llengües es poden utilitzar per a plantejar el tema del multiculturalisme, sobretot pel que fa a la varietat de llengües que han introduït els últims moviments d’immigració en les societats europees.

Educació per a la convivènciaEls continguts teòrics pretenen controlar hàbits no discriminatoris a partir de l’estudi dels prejudicis lingüístics i la valoració de totes les llengües i cultures del món com a vàlides per als seus parlants.

Educació per EuropaDiversos textos del llibre de l’alumne es poden fer servir per a tractar el tema de la diversitat lingüística i cultural d’Europa i, alhora, la unitat i la comunicació entre els diversos pobles europeus.


1. Diferenciar la sociolingüística de la lingüística.2. Diferenciar les diferents classes de variació lingüística.3. Explicar els conceptes de llengua i dialecte.4. Definir i explicar el concepte de llengua estàndard.5. Dominar el vocabulari específic de la sociolingüística.6. Explicar i diferenciar les diferents classes de bilingüisme.7. Identificar els prejudicis lingüístics i analitzar com es manifesten.8. Explicar en què consisteix un procés de normalització lingüística.9. Definir i explicar diferents actituds lingüístiques com la lleialtat lingüística i

l’autoodi.10. Conéixer el marc legal de la política lingüística a l’Estat espanyol en l’actualitat.



OBJECTIUS

1. Llegir una selecció representativa de textos de la literatura noucentista.2. Comprendre i valorar d’una manera crítica el trencament que representa el

noucentisme respecte del modernisme.3. Conéixer les principals realitzacions culturals que es van dur a terme durant el

noucentisme.4. Comprendre la concepció de la literatura característica del noucentisme.5. Comprendre la relació entre l’ètica i l’estètica del noucentisme.6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per

escrit.7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.8. Aprendre a identificar l’ús de la ironia com a procediment expressiu.9. Valorar críticament la importància de l’obra de Josep Carner en la literatura

catalana del segle XX.10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i

correcció lingüística.

CONTINGUTS

Conceptes El modernisme: un període amb caràcter propi. El noucentisme: la institucionalització d’una cultura. Eugeni d’Ors. La poesia de Guerau de Liost. Josep Carner. La prosa noucentista.

Procediments Lectura en veu alta i comentari a l’aula dels textos reproduïts en l’apartat de

lectures. Comparació de les versions diferents d’un mateix text literari. Comentari de l’actualitat dels temes tractats per Eugeni d’Ors en les seues

glosses. Identificació i comentari de l’ús de la ironia, reivindicada pels noucentistes,

en els textos reproduïts en l’apartat de lectures.


LITERATURA

UNITAT 12

LA REACCIÓ CONTRA EL MODERNISME: EL NOUCENTISME


Actituds Valoració de la reivindicació que l’ètica noucentista va fer de l’esforç. Valoració de la importància i la transcendència social de l’obra de Pompeu

Fabra. Valoració i interés de l’estil literari característic del noucentisme. Interés per les realitzacions culturals noucentistes que han arribat fins als

postres dies.


Educació per a EuropaJosep Pla, en l’Homenot que va dedicar a Eugeni d’Ors, va destacar l’europeisme sistemàtic com una de les característiques principals del noucentisme. El noucentisme pretenia crear una cultura moderna i europea en català; identificaven l’europeisme amb la modernitat, amb el rigor i amb la cultura. Aquesta característica noucentista ens pot servir per a plantejar a l’aula la validesa d’aquesta concepció d’Europa en l’actualitat i el que representa el procés d’unificació europea en els diversos àmbits socials i culturals.

Educació per a la convivènciaEl noucentisme va ser un moviment fortament civilista i va reivindicar la urbanitat, la ironia i el sentit de la responsabilitat com uns valors imprescindibles per a una societat digna d’aquest nom. Els textos d’Eugeni d’Ors reproduïts en el llibre de l’alumne tenen un contingut fortament ètic, que es pot resumir en una reivindicació de l’esforç i de la responsabilitat personals contra el fatalisme i la resignació. En aquest sentit, són textos molt actuals i ens poden servir per a debatre a l’aula quins són els valors que s’han de promoure per a facilitar la convivència.


1. Explicar per què la poesia va ser el gènere predominant durant el noucentisme.2. Explicar els criteris que va seguir Pompeu Fabra en la seua reforma lingüística.3. Explicar per què el noucentisme es configura alhora com a trencament i

continuïtat respecte del modernisme.4. Comentar les característiques de la poesia de Carner més representatives de

l’estètica noucentista.5. Comentar l’evolució de la poesia de Carner.6. Identificar i comentar els temes de les glosses d’Eugeni d’Ors.7. Analitzar els procediments expressius dels poemes comentats.8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.9. Valorar críticament els textos estudiats.10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el

contingut dels textos estudiats.



OBJECTIUS

1. Llegir una selecció representativa de textos de Carles Riba.2. Comprendre i valorar d’una manera crítica quina era la funció de la crítica

literària per a Carles Riba.3. Identificar i comprendre les experiències en què es basa l’obra poètica de

Carles Riba.4. Identificar els referents clàssics de l’obra del poeta.5. Relacionar l’obra de Carles Riba amb l’ètica i l’estètica del moviment cultural

noucentista.6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per

escrit.7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.8. Comprendre i valorar el tipus d’intel·lectual que representa l’obra i la

personalitat de Riba.9. Valorar la importància de l’obra de Carles Riba en el conjunt de la literatura



CONTINGUTS

Conceptes L’obra poètica de Carles Riba: les Elegies de Bierville. La crítica literària. Les traduccions: l’Odissea d’Homer.

Procediments Lectura en veu alta i comentari en grup a l’aula dels textos reproduïts en

l’apartat de lectures. Lectura de comentaris sobre poemes de Riba i comparació amb la

interpretació que d’aquests poemes fan els alumnes. Comentari del valor i del sentit dels ideals humanístics de l’obra de Carles

Riba les Elegies de Bierville. Identificació i comentari crític dels referents clàssics que apareixen en l’obra

de Carles Riba.

Actituds Valoració de la figura de Carles Riba com a intel·lectual. Valoració crítica de la importància i de la transcendència de les traduccions

de Carles Riba. Valoració i interés pel mètode crític de Riba. Interés pels referents clàssics que apareixen en l’obra de Riba.


UNITAT 13

CARLES RIBA



Educació per a EuropaTota l’obra literària de Riba es pot considerar una mena de concreció, d’una gran qualitat, dels ideals humanistes de la cultura europea, una cultura que es reconeix en el doble origen comú simbolitzat per Atenes i Jerusalem. Des d’aquest punt de vista, l’obra del poeta pot ser un motiu de debat sobre la validesa o l’actualitat d’aquests referents.

Educació per als drets humans i la pauAquest tema es pot tractar, sobretot, a partir de la lectura i el comentari de les Elegies de Bierville, obra en què Riba expressa la seua reacció i la seua presa de posició en un moment històric dominat per la guerra i per la perspectiva d’una civilització europea identificada amb la pau i la llibertat. L’elegia IX, sobretot, pot servir per a debatre i comentar el sentit de la dignitat humana, basada en la llibertat i en el caràcter únic de cada persona.


1. Explicar la concepció de l’intel·lectual que va portar a la pràctica Carles Riba.2. Exposar la relació entre obra poètica, crítica i traduccions en l’obra de Riba.3. Explicar el paper que fa la cultura clàssica grecollatina en l’obra de Riba.4. Comentar les característiques de la poesia de Riba.5. Comentar l’evolució de la poesia de Riba.6. Identificar i comentar els temes dels textos de Riba.7. Analitzar els procediments expressius dels poemes comentats.8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.9. Valorar críticament els textos estudiats.10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el




OBJECTIUS

1. Llegir una selecció representativa de textos de Josep Maria de Sagarra.2. Comprendre en què difereix l’obra de Sagarra del noucentisme.3. Valorar d’una manera crítica la riquesa i la varietat de la llengua emprada per

Josep Maria de Sagarra.4. Comprendre la concepció de la literatura de Sagarra.5. Entendre la descripció d’una classe social i d’una època que presenta en l’obra

Vida privada.6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per

escrit.7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda

d’una manera crítica.8. Identificar els recursos estilístics més característics de l’obra Sagarra.9. Valorar la importància de l’obra de Josep Maria de Sagarra en la literatura



CONTINGUTS

Conceptes La poesia de Josep Maria de Sagarra. El teatre de Sagarra. La prosa de Sagarra: els articles periodístics, les novel·les i les memòries. Les traduccions: la Divina Comèdia de Dante i el teatre de Shakespeare. Temes i estil de l’obra de Sagarra.

Procediments Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de

lectures. Identificació dels procediments d’organització de la informació en la prosa

de Josep Maria de Sagarra. Comentari de l’actualitat de Vida privada. Identificació i comentari dels procediments estilístics.

Actituds Valoració de la voluntat de Sagarra de fer una literatura de qualitat i que,

alhora, arribara a un públic ampli. Valoració de la importància de la seua obra en la formació de la prosa

catalana moderna. Valoració i interés per la riquesa lingüística de la llengua de Sagarra. Valoració de l’actualitat de la seua obra.


UNITAT 14

ELS ANTINOUCENTISTES. JOSEP MARIA DE SAGARRA



Educació ambientalLes descripcions de la natura que abunden tant en l’obra de Sagarra poden servir per a plantejar a l’aula diverses qüestions relacionades amb l’educació ambiental.

Educació multiculturalAquest tema es pot tractar a partir de la lectura i el comentari de La ruta blava. En aquest llibre de viatges Sagarra no es limita únicament a descriure uns paisatges i unes cultures diferents de les europees, sinó que els compara contínuament amb la seua cultura i la seua terra.


1. Explicar per què l’obra de Sagarra s’ha de situar al marge del noucentisme o contra el noucentisme.

2. Comentar les característiques principals de la seua poesia.3. Identificar les característiques principals de l’estil dels articles periodístics de

Sagarra.4. Explicar els aspectes descrits per Sagarra en Vida privada.5. Comentar i explicar la influència de Proust en Vida privada.6. Identificar i comentar els temes de diversos textos de Sagarra.7. Analitzar els procediments expressius dels poemes comentats.8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.9. Valorar críticament els textos estudiats.10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el




OBJECTIUS

1. Llegir una selecció representativa de textos de l’obra de Josep Pla.2. Comprendre el trencament que representa l’obra de Josep Pla respecte del

modernisme.3. Conéixer la varietat temàtica de la seua obra.4. Comprendre la concepció de la literatura característica de Pla.5. Comprendre la relació entre el seu estil i la seua visió del món.6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per


d’una manera crítica.8. Aprendre a identificar els procediments estilístics principals de la prosa de Pla.9. Valorar la importància de l’obra de Josep Pla en la literatura catalana del segle

XX.10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i


CONTINGUTS

Conceptes Biografia. Classificació de la seua obra: narració, assaig, llibres de viatges i

reportatges, biografies i retrats, llibres de memòries i diaris. El quadern gris: crònica de la formació humana i literària de Pla, i concreció

d’una manera de fer literatura a mig camí entre el dietari, l’autobiografia i les memòries.

L’obra de Pla com unes memòries personals i col·lectives. Estil i visió del món.


lectures. Anàlisi dels procediments que utilitza Pla en la seua prosa per a obtenir la

claredat i l’amenitat. Comentari dels retrats i de les interpretacions de personalitats claus de la

cultura catalana. Identificació i comentari de les característiques principals de l’obra de Josep

Pla.

Actituds Valoració de l’estil literari de Pla. Valoració i interés per la varietat temàtica de la seua obra. Interés per la sèrie de personalitats del món de la cultura que apareixen

retratades en els Homenots. Interés per les descripcions de la natura característiques de l’obra de Pla.


UNITAT 15

ELS ANTINOUCENTISTES. JOSEP PLA



Educació per a EuropaUna part ben important de l’obra Josep Pla està formada per llibres de viatges, en què presenta una visió personal i suggestiva dels principals països europeus. Es pot aprofitar aquesta part de la seua obra per a comentar-ne a l’aula la validesa i l’actualitat, i també per a parlar sobre la diversitat dels països europeus i el procés d’unificació europea.

Educació multiculturalLes descripcions de la natura i de paisatges que apareixen en l’obra de Pla són un dels aspectes més atractius de la seua obra. Es poden fer servir per a plantejar a l’aula diverses qüestions relacionades amb l’educació ambiental i per a cultivar la sensibilitat i la receptivitat dels alumnes davant dels nostres paisatges.


1. Explicar en quins aspectes l’obra de Pla s’oposa al noucentisme.2. Comentar i explicar la varietat temàtica i formal de la seua obra.3. Explicar per què El quadern gris es pot considerar una síntesi de la gran

varietat de temes i procediments que caracteritzen els escrits de Pla.4. Caracteritzar el seu estil.5. Explicar la relació entre el seu estil i la seua visió del món.6. Comentar la concepció de la literatura de Pla.7. Analitzar els procediments expressius dels textos comentats.8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.9. Valorar críticament els textos estudiats.10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el




OBJECTIUS

1. Llegir i analitzar una selecció ben representativa de textos avantguardistes de la literatura catalana.

2. Reconéixer les característiques principals dels moviments d’avantguarda.3. Comprendre el trencament que representen les avantguardes respecte de la

tradició artística.4. Conéixer els artistes avantguardistes europeus més importants.5. Aprendre a comentar textos de l’obra literària de Joan Salvat-Papasseit,

Salvador Dalí i J. V. Foix.6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per


d’una manera crítica.8. Conéixer les novetats aportades per les avantguardes que han quedat

incorporades als diferents hàbits d’expressió de l’art actual.9. Comprendre el concepte de «superrealitat» introduït pels surrealistes.10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat

d’idees i correcció lingüística.

CONTINGUTS

Conceptes Els moviments d’avantguarda: el cubisme, el futurisme, el dadaisme i el

surrealisme. La primera avantguarda catalana (1915-1924). Joan Salvat-Papasseit. La continuació de l’avantguardisme. Influència del dadaisme i del

surrealisme. El grup del Manifest groc. Salvador Dalí. J. V. Foix.


lectures. Audició d’alguna obra musical d’avantguarda. Comparació amb una altra de

la tradició anterior al segle XIX. Vissionament d’Un chien andolou de Buñuel-Dalí. Comentari comparat amb

els textos de Dalí que es reprodueixen en el llibre de l’alumne. Recerca d’informació bibliogràfica sobre els moviments d’avantguarda.

Actituds Valoració i interés per les novetats introduïdes per les avantguardes. Interés per les diferents manifestacions artístiques de les avantguardes. Valoració de la voluntat de renovació i de crítica moral de les avantguardes. Valoració de la influència de les avantguardes en l’art actual.


UNITAT 16

ELS ANTINOUCENTISTES. LA POESIA D'AVANTGUARDA



Educació per a EuropaUna de les característiques més rellevants de les avantguardes és el seu caràcter internacional. De fet, van ser un fenomen característic del clima moral i cultural que es vivia a Europa abans de la Primera Guerra Mundial i després. Parlar de les avantguardes, per tant, és una oportunitat excel·lent per a debatre el significat que hauria de tenir una cultura actual i europea.

Educació per als drets humans i la pauEn el sorgiment de les avantguardes hi ha una reacció contra l’ambient moral i cultural que havia conduït al desastre de la Primera Guerra Mundial. Molts artistes avantguardistes es van negar a participar en el conflicte i van buscar refugi en ciutats neutrals, com Barcelona. L’estudi de les avantguardes pot servir, per tant, per a plantejar i debatre a l’aula la influència que poden tenir els models culturals de les societats durant les guerres.


1. Identificar les característiques principals de les avantguardes i esmentar-ne exemples representatius.

2. Explicar les novetats que van introduir les avantguardes respecte de la tradició artística anterior.

3. Explicar i comentar les característiques temàtiques i estilístiques de la poesia de Joan Salvat-Papasseit.

4. Identificar i comentar alguns dels temes i de les imatges característics de la poesia de J. V. Foix.

5. Explicar la incidència de les avantguardes en la literatura catalana.6. Analitzar la influència de les avantguardes en els textos comentats a classe.7. Conéixer la cronologia i l’evolució de les avantguardes europees.8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.9. Valorar críticament els textos estudiats.10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el




OBJECTIUS

1. Llegir una selecció representativa de textos de la literatura catalana dels anys trenta.

2. Comprendre l’intent de modernització de la cultura en català que es du a terme al País Valencià durant aquest període.

3. Comprendre els factors que van influir en la represa de la novel·la en català.4. Comentar les característiques i les temàtiques de la novel·la psicològica.5. Aprendre a identificar l’estructura i la línia argumentativa dels articles d’opinió

de Carles Soldevila.6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i saber-la exposar per escrit.7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.8. Conéixer els factors que van fer possible que la cultura catalana assolira una

normalitat social durant els anys trenta.9. Comprendre per què durant aquest període s’arriba a un punt culminant en el

procés de construcció d’una literatura nacional moderna en català.10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i

correcció.

CONTINGUTS

Conceptes La literatura dels anys trenta: la culminació del procés de construcció d’una

literatura nacional i moderna en català. La literatura catalana durant els anys trenta al País Valencià: el grup de

Taula de Lletres Valencianes. Carles Salvador. Miquel Duran de València. Francesc Almela i Vives. Bernat Artola.

La poesia: Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La represa de la novel·la. Joan Puig i Ferreter. Vida privada de Sagarra. La

novel·la psicològica: Miquel Llor i Carles Soldevila. La novel·la d’avantguarda: Vals de Francesc Trabal.

El periodisme literari: Carles Soldevila.


lectures. Discussió de l’actualitat dels temes característics de la novel·la dels anys

trenta. Audició de poemes de Rosselló-Pòrcel musicats i cantats per Maria del Mar

Bonet. Recerca d’informació bibliogràfica sobre la literatura dels anys trenta.

Actituds Valoració i interés pel procés de renovació cultural dels anys trenta. Interés pel procés de modernització de la cultura catalana al País Valencià

durant aquest període.


UNITAT 17

LA LITERATURA DELS ANYS TRENTA


Valoració i interés pels temes de les novel·les de Miquel Llor i de Carles Soldevila.

Valoració del model estilístic i argumentatiu característic dels articles d’opinió publicats pels escriptors en la premsa periòdica.


Educació a la convivènciaAquest tema transversal es pot tractar directament a partir del comentari de Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor, novel·la centrada en la impossibilitat del personatge principal d’establir una relació mínimament humana a Comarquinal. Llor descriu en la seua novel·la una societat basada en la hipocresia, la intransigència i la murmuració, on les dones són els éssers més indefensos i tiranitzats. La solitud i la incomunicació, que afecten tots els personatges, són les conseqüències més directes d’uns mecanismes socials basats en els diners i la repressió de la llibertat individual.

Educació per als drets humans i la pauLa dècada dels anys trenta és marcada per l’ascensió del feixisme i l’esclat de la Guerra Civil a Espanya, preludi de la Segona Guerra Mundial. Alguns dels textos reproduïts en el llibre es fan ressò d’aquest ambient social i polític, com els articles de Carles Soldevila, la poesia política de Miquel Duran de València i la descripció del drama de l’exili que va escriure Rovira i Virgili. Concretament, el poema de Miquel Duran reproduït en el llibre és una denúncia dels bombardejos sobre la població civil i l’article de Soldevila que apareix en l’apartat de l’avaluació és una denúncia punyent de les maniobres polítiques d’uns sectors determinats per a afavorir el colp d’estat que al final es va produir. Els dos textos són d’una gran actualitat i es poden utilitzar com a punt de partida per a tractar el tema transversal dels drets humans i la pau.


1. Explicar el principi de normalitat social assolida per la literatura catalana durant els anys trenta.

2. Explicar la renovació cultural que es du a terme al País Valencià durant aquest període.

3. Explicar i comentar les característiques temàtiques i estilístiques de les novel·les de Miquel Llor i de Carles Soldevila.

4. Identificar i comentar alguns dels temes i de les imatges característics de la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

5. Analitzar els articles d’opinió del periodisme literari dels anys trenta.6. Comentar les característiques de les novel·les principals que es publiquen

durant aquesta època.7. Caracteritzar la literatura catalana dels anys trenta respecte dels períodes

immediatament anteriors.8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.9. Valorar críticament els textos estudiats.10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el




OBJECTIUS

1. Llegir una selecció ben representativa de textos de la poesia catalana de la postguerra.

2. Conéixer les circumstàncies polítiques i socials que van caracteritzar l’Espanya de la postguerra.

3. Comprendre en què consisteix l’anomenat realisme social.4. Conéixer la represa cultural dels seixanta, especialment al País Valencià.5. Comprendre la novetat que va representar la poesia de Gabriel Ferrater en la

poesia dels seixanta.6. Entendre el trencament que du a terme l’obra de Joan Brossa respecte de les

formes poètiques tradicionals.7. Aprendre a identificar i a interpretar les figures literàries. Comprendre la funció

de la rima i del ritme en la poesia.8. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per


d’una manera crítica.10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i


CONTINGUTS

Conceptes La literatura de la postguerra. La represa dels seixanta. La poesia: Salvador Espriu. Pere Quart. Vicent Andrés Estellés. Gabriel

Ferrater. Joan Brossa.

Procediments Lectura en veu alta i comentari en grup a l’aula dels poemes reproduïts en

l’apartat de lectures. Recerca d’informació sobre la València de la postguerra a partir del

comentari del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés. Audició de poemes cantats o recitats. Recerca d’informació bibliogràfica sobre els poetes estudiats.

Actituds Interés per la situació social i política que es va viure a Espanya durant els

anys de la postguerra. Valoració i interés per la lectura de poesia. Valoració i interés pels poemes visuals de Joan Brossa. Valoració de l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés.


UNITAT 18

LA POESIA DE LA POSTGUERRA



Educació per a la convivènciaUna bona part de la poesia catalana publicada al principi dels seixanta té un caràcter decididament cívic. És el cas, sobretot, de la poesia de Salvador Espriu i de Pere Quart. La pell de brau d’Espriu planteja una reflexió sobre la diversitat lingüística i social dels pobles d’Espanya i la necessitat de fixar les bases d’una convivència basada en la tolerància i el respecte.

Educació per als drets humans i la pauEls poemes del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés, alguns dels quals apareixen reproduïts en el llibre de l’alumne, constitueixen una crònica molt clara i directa de la vida a la València de la postguerra, marcada per la fam, la por i la repressió ideològica i política. Aquest llibre d’Estellés, per tant, pot servir per a plantejar una reflexió sobre els efectes de la guerra i de la falta de llibertat.


1. Explicar les característiques del context històric de la poesia de la postguerra.2. Explicar en què consisteix l’anomenat realisme social.3. Comentar les característiques temàtiques i estilístiques de la poesia de Vicent

Andrés Estellés.4. Comentar la novetat que representa la poesia de Gabriel Ferrater en la poesia

dels seixanta.5. Explicar quin canvi es va produir en l’ambient cultural del País Valencià a partir

de la dècada dels seixanta.6. Comentar el trencament que comporta l’obra de Joan Brossa respecte de les

formes poètiques tradicionals.7. Identificar les figures literàries i relacionar-les amb la interpretació del poema.8. Redactar amb correcció comentaris dels poemes llegits en aquesta unitat.9. Valorar críticament els poemes llegits.10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el

contingut d’aquests poemes.



OBJECTIUS

1. Llegir una selecció representativa del conte i la novel·la de la literatura catalana de la postguerra.

2. Aprendre a analitzar l’ús del punt de vista del narrador i els procediments de caracterització dels personatges.

3. Reconéixer els temes que es plantegen en les novel·les estudiades.4. Identificar-hi i comentar l’actualitat d’aquests temes.5. Reconéixer-hi el tractament del temps.6. Analitzar-hi el tractament de l’espai.7. Aprendre a deduir informacions a partir de les que proporcionen els diferents

narradors.8. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per


d’una manera crítica.10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i


CONTINGUTS

Conceptes La novel·la i el conte des del 1939 fins a la represa dels seixanta. Llorenç Villallonga: Mort de dama i Bearn o la sala de les nines. Mercè Rodoreda. Joan Sales. Manuel de Pedrolo. Pere Calders. Enric Valor. Baltasar Porcel. Joan F. Mira.


lectures. Anàlisi del punt de vista del narrador i de la caracterització dels

personatges. Anàlisi i comentari crític comparats de les lectures novel·lístiques

reproduïdes en la unitat. Recerca d’informació bibliogràfica sobre els autors estudiats en la unitat.

Actitudes Valoració i interés per l’obra dels diferents autors estudiats. Valoració crítica de la capacitat que té la novel·la de debatre i plantejar

temes de l’actualitat. Valoració de la ironia com a procediment expressiu.


UNITAT 19

LA NOVEL·LA I EL CONTE DE LA POSTGUERRA



Educació per a la convivènciaEn el llibre de l’alumne apareix reproduït el primer capítol de Mort de dama, de Llorenç Villalonga, en què es presenta un retrat irònic del barri antic on viu —on vivia— l’aristocràcia mallorquina. La característica fonamental d’aquest estrat social, com descriu Villalonga en aquest capítol, era l’immobilisme, la ignorància voluntària de tot el que poguera posar en qüestió el seu estatus i la seua manera de viure. Es pot fer servir aquest text per a debatre qüestions que afecten directament la convivència en una societat: el tancament, la tolerància, la indiferència, etc.

Educació per als drets humans i la pauEl conte Fet d’armes de Pere Calders, reproduït en l’apartat d’avaluació d’aquesta unitat, és una denúncia en clau irònica i humorística de la guerra, de qualsevol guerra. Pot ser un bon punt de partida per a debatre a l’aula moltes de les veritats «oficials» sobre el que s’anomena, eufemísticament, «conflictes bèl·lics».

Educació multiculturalEn aquest apartat també tenim un altre conte de Pere Calders, El problema de l’Índia, reproduït en el llibre de l’alumne, que té com a temàtica central el xoc entre realitats culturals i socials molt diferents, i la reacció europea característica. Els contes de Calders, tant per la seua brevetat i senzillesa, com pel to irònic i humorístic en què estan escrits, són un punt de partida excel·lent per a plantejar temes molt variats.


1. Explicar i comentar les característiques temàtiques i estilístiques de les novel·les estudiades.

2. Explicar i comentar l’actualitat i l’interés dels temes d’aquestes novel·les.3. Comentar l’ús del punt de vista del narrador.4. Identificar l’ús de la ironia en els contes de Pere Calders.5. Analitzar els procediments de caracterització dels personatges.6. Resumir les característiques principals de l’obra de Llorenç Villalonga i de

Mercè Rodoreda.7. Analitzar el tractament del temps en els fragments novel·lístics comentats.8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.9. Valorar críticament aquests textos.10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el




OBJECTIUS

1. Llegir una selecció representativa de textos assagístics de la literatura catalana de la postguerra.

2. Comprendre les característiques de l’assaig com a gènere literari.3. Identificar i comentar les diferents formes de l’assaig.4. Identificar i analitzar d’una manera crítica els procediments d’argumentació

característics de l’assaig.5. Conéixer els assagistes principals de la literatura catalana de la postguerra.6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i saber-la exposar per escrit.7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.8. Conéixer la varietat temàtica i formal de l’obra assagística de Joan Fuster.9. Comprendre la importància de l’obra de Fuster en el procés de normalització

cultural del País Valencià.10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i


CONTINGUTS

Conceptes L’assaig com a gènere literari. L’assaig en català des del 1939 fins a la represa dels seixanta. La

generació d’assagistes de la postguerra: Joan Fuster, Josep Maria Espinàs, Joan Ferraté i Gabriel Ferrater, Joan Triadú, Joaquim Molas o Josep Maria Castellet. Generació dels seixanta: Josep Vicent Marqués, Joan F. Mira, Lluís V. Aracil.

Gaziel. Joan Fuster. Varietat temàtica i formal de la seua obra. Una literatura

d’idees: l’assaig com a indagació i com a examen de consciència. Característiques estilístiques. Nosaltres, els valencians: una interrogació sobre la identitat dels valencians i una proposta per al futur.


lectures. Comparació dels diferents assagistes estudiats en aquesta unitat. Redacció d’articles d’opinió a partir dels models llegits a l’aula. Identificació i comentari crític dels procediments d’argumentació

característics de l’assaig.

Actituds Interés per la varietat temàtica que presenta l’assaig. Valoració de la importància i de la transcendència social de l’obra de Joan

Fuster. Valoració i interés de l’assaig com a gènere literari. Interés per la influència de Nosaltres, els valencians en la societat

valenciana.


UNITAT 20

LA LITERATURA DE LA POSTGUERRA: L'ASSAIG



Educació per a la convivènciaL’assaig és el gènere literari més directament lligat a l’exposició i a l’argumentació. Aquesta característica es pot aprofitar perquè els alumnes reflexionen d’una manera més aprofundida, mitjançant la redacció d’assaigs breus, sobre tota una sèrie de temes relacionats amb la convivència social. És important insistir als alumnes que cal cercar informació i documentació sobre el tema que es vol tractar.

Educació per als drets humans i la pauL’assaig com a gènere literari té els orígens en els canvis socials i ideològics que es produeixen a Europa durant el Renaixement i ha estat molt relacionat des dels inicis amb la crítica del dogmatisme i de la intolerància. Aquesta característica constitutiva de l’assaig es pot aprofitar per a tractar diverses qüestions al voltant dels drets humans i la pau.


1. Explicar les característiques de l’assaig com a gènere literari.2. Comentar la varietat formal i temàtica de l’obra assagística de Fuster.3. Explicar la transcendència de Nosaltres, els valencians en el procés de

normalització lingüística i cultural del País Valencià.4. Comentar com planteja Fuster un assaig.5. Conéixer els assagistes principals de la literatura catalana.6. Identificar i comentar els procediments d’argumentació característics de

l’assaig.7. Analitzar els procediments expressius dels assaigs comentats.8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.9. Valorar críticament els textos estudiats.10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el



Programació Tesela Lengua Valenciana i Literatura...

Documents

Transcript of Programació Tesela Lengua Valenciana i Literatura...