PRÒLEG

Aquest projecte pretén ser una aproximació a les curiositats que la nostra classe ha tingut sobre determinats instruments musicals. Partint de la classificació universal dels instruments de l’orquestra (corda, vent i percussió) hem establert un ordre. No s’han treballat ni molt menys tots els instruments majoritaris, simplement hem seleccionat algun instrument de cada família per tal de tenir-ne algun de representatiu.

El so dels instruments de corda, també anomenats cordòfons, es produeix per la vibració de les cordes. Segons com s’origini la vibració, poden classificar-se en cordòfons de corda fregada, de corda polsada i de corda percudida. Els instruments de corda són molt importants ja que, avui dia, ocupen les dues terceres parts de l’orquestra simfònica actual, i són la seva columna vertebral.

Aquest instruments produeixen el so pel fregament de les cordes amb un arquet. Tot i que els instruments de corda fregada també es poden tocar pinçant les cordes amb els dits, amb una tècnica que rep el nom de pizzicato.

http://www.youtube.com/watch?v=-Sz0dsIWgug&feature=quicklist

En aquest tipus d’instruments, el so es genera quan es polsen amb els dits o amb la pua.

En aquest tipus d’instruments, el so s’origina quan les cordes són colpejades per uns martellets. El piano és l’instrument de corda percudida més important. Els pianos de paret tenen la disposició de les cordes en sentit vertical, mentre que el piano de cua, la tenen en

horitzontal.

http://www.youtube.com/watch?v=apsPr9EEogg

El Violi pertany a la família dels instruments de corda fregada .Els seus orígens no es poden definir totalment. Tot i així, trobem instruments de corda fregada als imperis de l´Islam.

L'instrument fa 35,7 cm de caixa, i 60'5 centímetres d'extrem a extrem. El violí té quatre cordes afinades per quintes: sol 3 , re 4 , la 4, mi 5. Originalment les cordes eren de budell, actualment poden ser d’al·lumini, plata, hacer o de fibres sintètiques. Les cordes van muntades sobre un batedor .

http://www.youtube.com/watch?v=EzjkBwZtxp4

Els parents més antics que se li coneixen a la guitarra són uns instruments que ja es tocaven fa 3.500 anys, però aquests van evolucionar per diferents camins i ara no sabem si la guitarra actual ve de les cítares que ens van arribar amb la invasió romana, o bé si és filla d’un instrument anomenat “ut aràbic”, que ens va arribar amb les invasions àrabs.

En tot cas, la guitarra és un dels instruments més presumits que hi ha, perquè al llarg de la història ha anat canviant de forma per millorar el seu so…i la seva silueta. Això sí, sempre s’ha portat molt bé amb tota la seva família. Perquè la guitarra és dels instruments amb més germans, germanes, cosins, cosines i parents llunyans…

La guitarra és un instrument de corda pinçada que disposa de sis cordes: tres de més gruixudes, de so més greu, fetes de seda i recobertes d'un filat metàl·lic, i tres de més primes que abans es feien de tripa i en l'actualitat de niló.L'instrument consta d'una caixa de ressonància i un mànec

És un instrument que permet diferents sonoritats i maneres de tocar-lo: puntejat amb l’ungla, amb el dit, amb un pelleter o pua, raspat, etc.

Vídeo:- com es construeix la guitarra- com sona una guitarra

http://blocs.xtec.cat/barrachinamusica/2007/12/12/la-guitarra/

Guitarra elèctrica es un instrument que junt amb la Guitarra acústica pertanyen al grup dels cordòfons Les guitarres fan un so meravellós hi han molts tipus de guitarres la elèctrica ...

La guitarra elèctrica se va inventar als Estats Units a mitja del segle 20, com conseqüència de la aparició del amplificador en 1920.

La guitarra elèctrica te sis cordes. Les guitarres electrices van endollades a la llum La guitarra eléctrica és un instrument elèctric de cordes de metall i no té caixa de ressonància perquè s’amplifica amb un amplificador. El so de les cordes disposa d'unes pastilles electromagnètiques que converteixen la vibració de les cordes metàl·liques en corrent elèctric, que posteriorment s'envia a un amplificador.

A la guitarra elèctrica hi ha diferents pars com els traster, les cordes, el mástil...

L’arpa pertany a la família dels instruments de corda pinçada. És un dels instruments més antics dels quals es tenen notícies 3000 anys abans de la nostra Era, i la seva forma actual correspon a una evolució d’aquests antics instruments.L’arpa es feia servir a l’antiga GrèciaL’arpa de mecanisme de doble moviment, o de concert de 7 pedals i 43 cordes, es va inventar el 1810. En els primers intents es van ficar doble cordes. A finals del s XVI es va fabricar la primera arpa amb pedals

L’arpa és un instrument que s’utilitza en la música típica de diversos països, entre ells, Chile, México, Paraguay, Colombia, Perú i Venezuela.

L’arpa de Paraguai és l’arpa que més ha evolucionat tant en la seva construcció com en la seva sonoritat.

http://www.youtube.com/watch?v=98-v3vxRmKA

El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, és un cordòfon simple. El músic que toca el piano rep el nom de pianista.El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. El piano és el únic instrument al Món que arriba d’agut a greu amb un sol instrument. El funcionament bàsic del mecanisme d'un piano és el següent: quan una tecla és premuda, la palanca que està situada a l'extrem oposat s'eleva i el martellet associat a ella es posa en moviment en direcció a la corda que és alliberada per l'apagada just abans de la percussió. . La tapa harmònica, que és la base de la caixa de ressonància, amplifica el so produït per les cordes.Per a parar la vibració del so, hi ha uns apagadors de feltre.L’arpa del piano és el que aguanta les cordes tensades del piano. El piano té 223 cordes tensades i l’arpa aguanta més de 10.000 quilos de pressió.

Aquí presentem un vídeo de com funciona el mecanisme d’un piano.http://www.youtube.com/watch?v=Ps4a_wk6w6o

Durant molts anys, el piano va ser el germà petit del clavicèmbal, un instrument que sempre sonava molt fort. El piano, en canvi, tant podia sonar fluix, que en italià es diu “piano”, com fort, que en italià es diu “forte”. Per això el seu primer nom va ser “pianoforte”. Amb el temps va quedar reduït al que coneixem: piano.

Al principi ningú no en feia cas, perquè preferien el seu germà gran, el clavicèmbal. A més a més, els primers pianos que es van fer eren molt pesants i costaven molts diners. Però en l’època de Mozart i Beethoven es van començar a construir els primers pianos de taula i,

poc després, els pianos verticals. Aquests pianos eren més barats i fàcils de transportar.

*Les cordes *L’arpa *La tapa harmònica *La caixa de ressonància *Els martells *Les tecles *Pedals d’expressió

Orgue:

celesta: sintetitzador:Clavicèmal:

Introducció:Els instruments de vent també s’anomenen aeròfons el so d’aquest instrument es produeix quan l’aire vibra dins d’un tub. I es classifiquen segons el material amb que originalment estaven construïts com a vent-fusta i vent-metall.

Vent-fusta:Els instruments de vent-fusta tenen embocadura que pot ser de bisell o bé de llengüeta de fusta o canya. La sortida d’aire o pavelló, és recta i estreta; el so és dolç i suau.Uns quants exemples d’aquests instruments són:

Clarinet baix Corn anglèsFlautí

Vent-Metall:

Com diu el seu nom, els instruments de vent-metall estan fets de metall, i utilitzen com a embocadura una mena de broqueta, que pot ser cilíndric (trompeta, trombó i tuba) o bé tenir forma d’embut (trompa).La sortida d’aire o pavelló, s’eixampla i, per aquest motiu, el

so és potent i molt brillant.

Altres instruments de vent:En aquesta classificació s’hi fiquen tots els instruments que no formen part ni de la classificació dels instruments de vent-fusta ni de la de vent-metall.

Acordió

Orgue

La par de la producció del so humà. Les cordes vocals són la font primària del so, la veu es produeix en tres llocs: pulmons, cordes vocals i articuladors. Els pulmons tenen que produir un fluxe d’aire adequat perquè les cordes vocals vibrin, l’aire és com el combustible de la veu.Les cordes vocals són els vibradors que realitzen un ajust fi del to i el timbre. I articulen i filtren el so, el to de la veu es pot modular per suggerir emocions com sorpresa o felicitat. Els cantants fan servir la veu com un instrument per crear música.

L’INSTRUMENT MES ANITIC LA VEU HUMANA

La veu és l’instrument més antic i perfecte que l’home posseeix.Amb la veu pot parlar i comunicar-se amb altres persones. Els òrgans que intervenen en l’emissió de la veu són els següents:

Les fosses nasals , els pulmons i el diafragma: l’aire entra per les fosses nasals i arriba fins als pulmons impulsat pel diafragma.

La tràquea , la laringe i les cordes vocals : l’ aire que surt dels pulmons passa per la tràquea i arriba fins a la laringe, on fa que les cordes vocals vibrin .

Els Ressonadors : el so original per la vibració de les cordes vocals s’amplifica mitjançant els òrgans ressonades (nas, boca i gola).

Però la veu no s’utilitza només per parlar. També es pot fer servir per cantar. El cant és una forma d’ expressió musical, i totes les cultures (les actuals i les del passat) l’han utilitzat amb finalitats diverses.

Per cantar bé és important vocalitzar. d’aquesta manera la veu serà més potent i el públic ens entendran més bé . També és fonamental respirar correctament per tal d’ aconseguir una capacitat pulmonar bona i controlar la quantitat d’aire que entra o surt dels pulmons. CLASSIFICACIÓ DE VEUS

Les veus es classifiquen en tres tipologies: les masculines, les

femenines i les infantils.

LA VEU FEMENINA

Les veus femenines solen ser mes agudes que les veus masculines.I això es produeix, com ja em estudiat, perquè les cordes vocals són generalment més curtes. Les veus femenines es classifiquen, de més agudes a més greus, en :soprano, mezzosoparano i contralt.

LA VEU MASCULINA

Com ben segur que recordes, això es produeix perquè les cordes vocals dels homes són una mica més llargues. Les veus masculineses classifiquen de més agudes a més greus, així: tenor, baríton i baix

VEUS INFANTILS

Les veus infantils es classifiquen en agudes i greus

JOC:http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/veu/index.htm

L’acordió és un instrument musical aeròfon de llengüetes lliures, constituït per una manxa, muntada entre dues plaques de fusta o metall, que és accionada amb els braços, mentre que amb els dits de la mà dreta es premen

les tecles, o els botons que produeixen la melodia, i amb la mà esquerra es tecleja sobre els botons dels baixos i dels acords per a l'acompanyament.

Dels botons de la mà esquerra que produeixen acords és d’on ve el nom de l'instrument.

El primer instrument amb el nom d'acordió va ser patentat a Viena per Cyrillus Demian l'any 1829. Va tenir de seguida una gran acollida, i molt aviat es va fabricar a Bèlgica, França i Suïssa.

Acordió es semblant al piano perquè te tecles però

te botons i una manxa per agafar aire.

http://www.youtube.com/watch?v=Y5XLO3fOBVs&feature=related

La flauta és un dels instruments més antics de la història. N’hi ha de tota mena: de llargues, de curtes, de primes, de gruixudes,de tortes, de colors, de fusta, de pasta, de vidre, de plàstic, de porcellana ... La nota que fa una flauta depèn de la llargada de la columna d’aire que vibra dins el tub. Com més llarga sigui, més greu serà la nota, i com més curta sigui la columna, més aguda sonarà. Tapant i destapant forats es varia la llargada de la columna d’aire i es fan notes diferents. Segons la mena d’embocadura, que és per on es bufa, hi ha diferents tipus de flautes: flauta dolça o de bec, flauta travessera, obliqua…Perquè l’aire vibri dins la flauta hi ha d’entrar en un angle determinat. En el cas de la flauta travessera o l’obliqua, aquest angle es fa amb la posició dels llavis. En canvi, en la flauta dolça, l’angle ja el marca el bisell que hi ha a l’embocadura. Les flautes més primitives es feien amb canyes o amb ossos. De fet, els romans tenien unes flautes que es deien “tíbia” perquè es feien amb l’os de la cama que es diu així. L’instrument més agut de l’orquestra és el flautí, també anomenat “piccolo”. El cosí català del flautí és el flabiol. Sense el flabiol no es podrien ballar sardanes, perquè sempre comencen amb el seu so característic.

La flauta de bec es construeix principalment amb fusta. Sona quan

l’instrumentista bufa a través del bec i dirigeix l’aire cap al bisell i cap al tub de l’instrument, on es fan les notes tapant i destapant els forats amb els dits. Existeixen diferents mides de flautes de bec i s’anomenen de la més aguda a la més greu: sopranino, soprano, contralt, tenor i baix.

Flauta travessera: La flauta travessera s’anomena així ja que, per tocar-la cal col.locar-la de través respecte del cos.

El bisell és el forat per on el flautista, amb l’ajut dels llavis, bufa per produir el so. El mecanisme de claus serveix per tapar i destapar els forats. Aquest mecanisme permet tapar més d’un forat alhora.

Antigament la flauta travessera era de fusta.

La flauta travessera és un instrument musical de vent. El músic que toca la flauta és anomenat flautista.

Els materials utilitzats per a les flautes poden ser fusta, alpaca (plata alemanya, el material més comú en alumnes) i combinades o totalment fetes d'or, plata o platí. El material ve determinat pel so, el color, el preu, el gust i altres factors. El so d'una flauta d'or és més càlid que el so brillant de la plata. El fet que antigament fossin exclusivament de fusta fa que les classifiquem en la família de vent fusta.

La flauta travessera actual és de metall

El fagot es de la família de vent-fusta

i el mes greu i te embocadura de llengüeta doble el fagot va néixer al segle XVI. Quan a algú se li va acudir agafar dues bombardes i unir-les per veure què passava. L’operació “dos per un” va funcionar a la perfecció. El so de l’instrument resultant era molt greu i espectacular.

Per fer-lo manejable està partit per la meitat i muntat en dos cossos paral·lels. De fet, el nom de fagot ve de “fagotto”, que en italià vol dir “feix de llenya”. I això, segurament, és perquè els primers músics que tocaven el fagot, en lloc de portar un instrument, semblava que portessin un feix de llenya.

L’embocadura és igual que la de l’oboè però el tudell és més llarg;

* és força més gran que l’oboè; la llargària del tub és de 2 metres i 70 cm. El fet de tenir un tub tan llarg permet obtenir sons molt greus.

http://www.youtube.com/watch?v=iVOqbM0ByXU&feature=player_embedded

El saxofon és un instrument cònic que pertany a la família dels instruments de vent fusta. Normalment està fet de llautó i porta una embocadura d’una sola canya semblant a la del clarinet.A diferència dels que han evolucionat a partir d’instruments antics, el saxo és un instrument completament inventat. El va crear, l’any 1840, un músic belga que es deia Adolphe Sax i li va posar el seu nom: “sax-o-fon”.Va voler crear un instrument que sonés fort com els de metall, però amb un so com els de vent i corda. És com si hagués barrejat un clarinet amb una trompa.

Dels dotze models de saxo que hi ha, els més freqüents són els sopranino i els soprano, que tenen forma recta, i els contralt, tenor, baríton i baix, que tenen la forma corba que caracteritza aquest instrument.Tot i que actualment és un instrument molt relacionat amb la música popular, les Big Band i el Jazz, en els seus orígens és va pensar per a incorporar-lo a l’orquestra i com a instrument per a les bandes militars.

Una de les característiques del saxo és la variavilitat que pot tenir el seu so en funció de l’estil i de l’intèrpret.

http://www.youtube.com/watch?v=_FIpjb3B9q0

La tuba és un instrument de vent-metall. És l’ instrument més gros d’aquesta família. El seu tub medeix uns cinc metres i mig, comença amb l’embocadura de broquet i es va enxamplant fins al gran pavelló. Té entre tres i sis vàlvules giratòries.

L'embocadura de les tubes té forma de copa i dins les dificultats que presenten els instruments de metall en el so. La tuba es va fer servir per primera vegada a Alemanya per un compositor anomenat Richard Wagner. La tuba és sovint conegut com el “boom” perquè toca en la seva majoria les notes més greus en relació amb els altres instruments de metall. La tuba solia ser menys popular en les seves primeres etapes. Poc a poc es va consolidar i fer més popular.

Instruments de percussió: la família de percussió és la família d'instruments musicals més gran que existeix, ja que aquesta té un gran nombre d'instruments amb característiques molt diverses. Aquestes diferències són degudes a molts factors: el so que s'obté, les característiques físiques, la tècnica emprada, etc.

La majoria d’instruments de percussió són d’atac ràpid. Això vol dir que el so comença de cop. En canvi, amb altres instruments, com els de vent, podem treure el so a poc a poc.

Amb els instruments de percussió passa el mateix que amb la resta: els més curts i petits fan notes més agudes i els més llargs i grossos fan notes més greus.

El so depèn de la forma i del material amb què s’ha fet l’instrument. També depèn de la caixa de ressonància si en té.

L’avantatge d’aquests instruments és que són molt variats i populars. Alguns són molt rudimentaris i es fan amb materials l’abast de tothom : carabasses, terrissa, fusta, etc.

Aquest són alguns dels instruments de Percussió.

Es poden classificar segons les característiques, com idiòfons i

membranòfons, o bé segons el seu resultat sonor, és a dir de so determinat

(que poden donar notes concretes i afinades) o so indeterminat.

CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

IDIÒFONS MEMBRANÒFONS

Gong

Claves

Plats

Carraca

Triangle

Tambor

Pandereta

Pandero

Bombo

Congas

Sistema Xinès de classificació:

Fusta: Caixa xinesa,

Metall: Campana tubular, plats, gong, etc.

Pedra: Pedres tibetanes, etc.

Bambú: Anklung, birimbao,

etc.

Terra: Tambors de fang, etc.

Pell: Tambor, bombo, etc.

Carabassa: Güiro, etc

Seda: Salteri, arcs musicals, etc.

Classificació tradicional segons el so que produeix la superfície al ser percudida: So definit: Generen un so definit que es pot identificar amb una nota determinada. Per exemple: vibràfon, marimba, xilòfon, glockenspiel, timbales, etc.

So definit o determinat: Generen un so definit que es pot identificar amb una nota determinada. Per exemple: vibràfon, marimba, xilòfon, glockenspiel, timbales, etc.

So indefinit o indeterminat: Creen un so indefinit al qual no se li atribueix cap nota determinada, encara que sovint es disposa d'instruments que posseeixen molts harmònics, com per exemple: plats, caixa, bongós, Triangle, etc.

Els instruments de percussió no són sol instruments fets per les persones ,també pots fer percussió amb el teu cos.

Aquest són uns dels instruments: picaments de mans, espetecs, picaments de mans als genolls, picaments de peus.

Això es un ball

on i fan servir

els instruments

de percussió

corporals.

Quants instruments té la bateria? La bateria té 5 tambors i 4 platerets, normalment, tot i que en pot tenir més.

Com es diuen? Caixa, Xarles, Plats, Timbals i Bombo.

Com es pot fer una bateria? Pas 1: agafar un tamboret per a seure’s pas 2: Agafar 5 tambors i 4 platerets. Pas 3: Muntar-la.

Com es toca? Es toca amb baquetes.

Això es una

bateria de veritat!

(1) Bombo | (2) Tom base o Goliat | (3) Caixa| (4) Tom-toms| (5) Hi-hat| (6) Crash | (7) Ride

ELS ELEMENTS DE LA BATERIA

La bateria està formada per un conjunt d’instruments de percussió de membranes i metalls. Tot i que els instruments són originals de diferents cultures, van ser músics de Jazz dels Estats Units a principis de segle XX qui els van agrupar en un sol instruments, per això molts dels elements conserven el seu nom en anglès.

Aquest multi-instrument pot tocar-lo una sola personaGracies a enginyosos mecanisme que permeten utilitzar els peus.

Aquí hi ha un enllaç on es pot veure un nen que toca aquest instrument.http://www.youtube.com/watch?v=I8cvKImVadE&feature=related

parlem de bateria, nosaltres ens referim a una bateria musical. Un instrument musical, però la paraula bateria pot tenir més d’un significat. Fixeu-vos: En artilleria, una bateria és un conjunt de peces (canons)

disposades a operar conjuntament. En la cuina ,una bateria de cuina són estris d’ús exclusiu per a la

preparació d’aliments. En electricitat, una batería es un generador de corrent elèctrica. En música, una batería es un instrument musical y está compost

per diferents instrument de percussió,tant membranòfonos como idiòfonos. També pot referir-se al músic que toca aquet instrument (en algun llocs baterista).

http://www.youtube.com/watch?v=uErzpYWnisg