PROJECTE - csetc.cat · Majoritàriament femení, destacant però les compres realitzades per un...
99
PROJECTE PLA D’ACCIÓ I DINAMITZACIÓ INTEGRAL DEL TEIXIT COMERCIAL URBÀ DE CARDEDEU
Transcript of PROJECTE - csetc.cat · Majoritàriament femení, destacant però les compres realitzades per un...
PROJECTE
PLA D’ACCIÓ I DINAMITZACIÓ INTEGRAL DEL
TEIXIT COMERCIAL URBÀ DE CARDEDEU
2
Equip de treball: Crowe Horwath
Direcció: Gemma Ponsa
Col·laboració: Mercè Clavel
ABRIL 2015
3
ÍNDEX 1. Resum executiu .............................................................................................................................................................................................. 5
2. Introducció .................................................................................................................................................................................................... 11
3. Metodologia .................................................................................................................................................................................................. 15
4. Recull de dades secundàries ....................................................................................................................................................................... 18
5. Anàlisi de la demanda .................................................................................................................................................................................. 28
5.1 ELS RESULTATS DE L’ENQUESTA. ...................................................................................................................................................... 32
5.1.1 ANÀLISI DE L’ATRACTIVITAT INTERNA: HÀBITS DE COMPRA DELS RESIDENTS. ............................................................... 33
5.1.2 ANÀLISI DE L’ATRACTIVITAT EXTERNA DEL MUNICIPI DE CARDEDEU ................................................................................ 76
6. Anàlisi de l’oferta .......................................................................................................................................................................................... 81
6.1 ANÀLISI DE L’OFERTA TERCIÀRIA ........................................................................................................................................................ 82
6.2 DINÀMICA DE GRUP. .............................................................................................................................................................................. 88
7. Diagnòstic. Anàlisi DAFO............................................................................................................................................................................. 89
8. Pla d’acció ..................................................................................................................................................................................................... 89
8.1 CONCRECIÓ DEL PLA D’ACCIÓ ............................................................................................................. ¡Error! Marcador no definido.
8.1.1 EIXOS ESTRATÈGICS: ................................................................................................................... ¡Error! Marcador no definido.
8.1.2 OBJECTIUS: .................................................................................................................................... ¡Error! Marcador no definido.
8.1.3 PROGRAMES: ACCIONS TÀCTIQUES ........................................................................................... ¡Error! Marcador no definido.
8.2 RELACIÓ D’INDICADORS PER AL COMERÇ DE PROXIMITAT ............................................................. ¡Error! Marcador no definido.
8.3 IMPLANTACIÓ OPERATIVA I PLA DE SEGUIMENT ............................................................................... ¡Error! Marcador no definido.
9. Annexes ............................................................................................................................................................... ¡Error! Marcador no definido.
ANNEX1: QÜESTIONARI ................................................................................................................................... ¡Error! Marcador no definido.
4
ANNEX 2: DINÀMICA GRUPAL: TALLER .......................................................................................................... ¡Error! Marcador no definido.
5
1. Resum executiu
6
OBJECTIU I METODOLOGIA
Des de la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona se'ns demana endegar un projecte que permeti conèixer la realitat comercial
de Cardedeu i analitzi els comportaments, necessitats i expectatives dels actuals i potencials clients del municipi. L’objectiu d’aquest projecte, és
proporcionar al municipi de Cardedeu un pla d’acció que permeti tornar a dinamitzar comercialment el municipi, focalitzat en satisfer les necessitats
de compra i consum dels seus clients (actuals i potencials), d’acord amb les seves característiques i potencialitats comercials.
Per la realització d’aquest projecte s’ha utilitzat dos tipus d’investigacions de mercat: la recopilació d’informació secundària disponible sobre el municipi
de Cardedeu i la informació primària com a tècnica de base de la investigació comercial (investigació quantitativa).
INVESTIGACIONS DE MERCAT: FONTS D’INFORMACIÓ
Informació primària:
Taller grupal: grup de treball amb comerciants del municipi sota la metodologia CANVAS
Entrevistes personals: per tal de poder elaborar aquest projecte hem comptat amb la implicació dels tècnics i responsables polítics de
l’Ajuntament de Cardedeu, els quals mitjançant entrevistes personalitzades ens han permès conèixer la realitat del territori i facilitat la
informació rellevant del mateix, en relació als elements d’interès per aquest projecte.
Enquesta d’atractivitat: “a destí” als residents i visitants de Cardedeu.
Observació qualitativa: de l’entorn urbanístic i comercial del municipi realitzada per tècnics del nostre equip.
Informació secundaria:
www.diba.cat. Programa Hermes
www.cardedeu.cat
www.vallesoriental.cat
7
QUÈ HEM FET?
Hem estudiat en detall l’atractivitat interna i externa de Cardedeu a partir d’una investigació primària i hem portat a terme un taller grupal amb
comerciants del municipi per tal d’engrescar-los i guiar-los en aquesta nova etapa. Hem analitzat el municipi des de l’òptica de la seva estructura
comercial i urbanística per tal d’efectuar un diagnòstic comercial de la localitat.
SÍNTESI DELS RESULTATS DE L’ESTUDI D’ATRACTIVITAT:
Hem realitzat 171 enquestes, de les quals un 77.8% dels enquestats resideixen habitualment a Cardedeu i el percentatge restant és
correspon amb visitants (22.2%), és a dir, de cada deu persones enquestades, vuit viuen a Cardedeu i dues són foranies.
ATRACTIVITAT INTERNA: Principals característiques dels hàbits i comportament de compra dels residents.
El perfil del potencial comprador resident del municipi és:
Majoritàriament femení, destacant però les compres realitzades per un 28.6% dels homes, de mitjana edat, entorn els 48 anys,
essent per tant una població madura però no envellida.
Que treballa (en un 68.4% dels casos), ja sigui al propi municipi, a la ciutat de Barcelona o als municipis de l’entorn, o està
jubilada (18.8%).
Els hàbits de compra i l’opinió del resident:
Els residents a la localitat de Cardedeu compren els productes alimentaris al seu propi municipi, essent el principal destí
d’aquestes compres el barri del Centre en el cas dels productes frescos, mentre que en el cas dels productes secs o envasats, ho
són el barri dels Estalvis, Poble sec i en tercer lloc el barri del Centre.
8
Destacar els desplaçaments externs per comprar els articles per a la llar i l’equipament personal, essent Granollers i Barcelona les
poblacions receptores d’aquestes compres, el percentatge de compra en els establiments de Cardedeu per aquestes dues
tipologies de producte es situa entorn el 30%. Els articles vinculats amb el lleure i la cultura, s’adquireixen en gairebé la meitat
dels casos en els establiments del Centre de Cardedeu, mentre que la ciutat de Barcelona és receptora en un 24% dels casos.
El sector on es produeixen més compres per mitjà d’internet és el sector vinculat amb els productes culturals i d’oci, un 40% de la
mostra ha declarat haver comprat algun producte d’aquesta categoria durant el darrer any, mentre que el percentatge de compres
de productes d’equipament personal es situa gairebé en el 20% dels casos.
El principal factor inductor dels desplaçaments externs per compres és la cerca de poblacions amb una major varietat d’oferta, ja
sigui en l’amplada i profunditat d’articles com en el format d’establiments.
Entre els residents de Cardedeu la freqüència de visita habitual al centre Comercial La Roca Village, és la de tant en tant, per
temporada, tot i que en la meitat dels casos no hi solen anar mai. En cas d’anar-hi a comprar és per adquirir roba – home, dona-
i/o regals.
En relació als imputs comercials s’ha valorat positivament el tracte que els comerciants donen als seus clients i la restauració del
municipi. Els factors que hem de millorar i treballar d’acord amb les expectatives dels usuaris són: la varietat d’oferta i els horaris
dels comerços, juntament amb l’entorn urbanístic (paviments, voreres,...) i la neteja dels carrers.
ATRACTIVITAT EXTERNA: Principals trets. Investigació qualitativa.
La nostra àrea d’atracció es centra en el municipis de l’entorn, de la nostra pròpia comarca, el Vallès Oriental. El principal factor
inductor dels desplaçaments al nostre municipi és la compra, set de cada deu visitats ho fa per comprar, mentre que un 31.6% dels
casos la mobilitat a Cardedeu és per motius laborals, hem d’esmentar que gairebé en tots els casos en què es treballa al municipi
també s’hi compra. En un 16% dels casos, els visitants han comentat tenir una segona residència a la nostra localitat, essent aquest
el motiu pel qual estan a Cardedeu.
9
A nivell comercial, els factors amb una valoració més positiva per part dels nostres visitants són el tracte que els comerciants
ofereixen als seus clients, la imatge dels comerços del municipi, juntament amb la restauració local i els horaris dels establiments.
SÍNTESI DE L’OBSERVACIÓ QUALITATIVA DE L’ESTRUCTURA COMERCIAL DEL MUNICIPI:
L’oferta comercial de Cardedeu és variada però es detecta una certa focalització de botigues de venda de productes quotidians alimentaris. El
cor comercial per excel·lència del municipi es centra bàsicament entorn la zona per vianants del centre. La continuïtat comercial segueix cap
al carrer Dr. Klein nexe d’unió amb la zona comercial entorn el carrer Av. Verge del Pilar, on podem trobar productes de compra bàsica, però
també articles d’equipament- òptica, sabateria, moda-, i restauració. En el barri de poble sec, l’activitat comercial la trobem entorn la carretera
de Dosrius, amb un comerç de proximitat i servei al barri, destacant el supermercat del Grup Mercadona
Cardedeu compta amb un mercat municipal a la carretera de Cànoves, amb una oferta de productes alimentaris i un mercat setmanal els
dilluns al matí.
DINÀMICA DE GRUP:
Amb empresaris dels comerços i serveis de Cardedeu, formessin part o no de la nova junta de l’actual associació de comerciants, per
motivar, engrescar i implicar als comerciants en la dinamització del seu municipi. Hem reflexionat sobre com reforçar el teixit comercial de
Cardedeu i com establir mesures de transformació del model actual de comerç del nostre municipi. Ha estat un taller participatiu, on s’ha
posat en comú els diferents punts de vista dels assistents, assolint un consens envers el model associatiu què volem pel municipi i quines
accions volem fer.
10
QUÈ PROPOSEM: ANÀLISI I PLANTEJAMENT DE L’ESTRATEGIA DE FUTUR.
ELECCIÓ DEL TARGET. PÚBLIC OBJECTIU:
COM HO HEM DE FER?
Proposem un pla d’acció estructurat en tres eixos estratègics amb uns objectius clars i concrets a assolir amb el desenvolupament
de 6 programes d’actuació on es determinen les accions que conformen cada programa, els agents responsables i els indicadors
per mesurar l’evolució de les accions proposades:
Posar en valor Cardedeu com a destí per poder realitzar el procés de compra diari i puntual quan es necessita encert en la compra,
com agent inductor de la cohesió social del municipi, com a espai de trobada del resident i dels qui ens visitin i on gaudir part del temps de
lleure.
11
PROGRAMES EIXOS ESTRATÈGICS
Eix 1: LIDERAR EL COMERÇ
DE CARDEDEU
Eix 2: PROMOURE
L’ATRACTIU COMERCIAL
Eix 3: AMABILITZAR
L’ENTORN URBÀ
1: FOMENT DE
L’ASSOCIACIONISME
2: COMPETITIVITAT I
EMPRENEDURIA
3: INNOVACIÓ,TIC I
FORMACIÓ
4:SINÈRGIES AMB ALTRES
SECTORS
5:DINAMITZACIÓ I
COMUNICACIÓ
6: ENTORN URBÀ
12
2. Introducció
13
Des de la Gerència de serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona se'ns demana endegar un projecte que permeti conèixer la
realitat comercial de Cardedeu i analitzi els comportaments, necessitats i expectatives dels actuals i potencials clients del
municipi, essent per tant l’objectiu d’aquest projecte:
Proporcionar al municipi de Cardedeu un pla d’acció que permeti tornar a dinamitzar comercialment el municipi,
focalitzat en satisfer les necessitats de compra i consum dels seus clients (actuals i potencials), d’acord amb les
seves característiques i potencialitats comercials.
El nostre repte és valorar l’atractivitat del municipi de Cardedeu per als seus residents i visitants. Conèixer els hàbits i necessitats dels
actuals i potencials clients ens permetrà poder concretar l’estratègia d’actuació més adient per gaudir d’un comerç adaptat a les
necessitats dels seus actuals i potencials compradors. Volem posar a disposició del municipi i dels seus comerciants un estudi de
mercat focalitzat en la demanda, volem proporcionar informació envers els hàbits de compra dels potencials clients del municipi per tal
d’incrementar la seva capacitat competitiva i l’atracció comercial.
En definitiva, volem ajudar i engrescar als comerciants en la dinamització comercial de la seva localitat, volem que disposin d’un pla
d’acció comercial que s’ajusti a les expectatives i necessitats dels usuaris del municipi i dels seus empresaris. Per tal de poder gaudir
14
d’espais amb concentració d’activitats terciàries que puguin satisfer les necessitats de compra i consum del seu públic objectiu, tenint
molt present el paper que juga el comerç com a element integrador del teixit social del municipi.
El projecte comercial que proposem és l’instrument que ens permet conèixer els hàbits i necessitat de consum dels actuals i potencials
clients del municipi, valorar les mancances comercials de Cardedeu i determinar tot un seguit de propostes o actuacions que al
implementar-les ens ajudin a dinamitzar comercialment el municipi i gaudir d’un comerç d’acord amb les necessitats dels usuaris del
territori.
El projecte elaborat per Crowe Horwath, sota la direcció de la consultora Gemma Ponsa, és recull en un document amb dues parts
diferenciades:
ANÀLISI I DIAGNOSI COMERCIAL
PLA D’ACTUACIÓ
15
3. Metodologia
16
Per la realització d’aquest projecte s’ha utilitzat dos tipus d’investigacions de mercat: la recopilació d’informació secundària disponible sobre
el municipi de Cardedeu i la informació primària com a tècnica de base de la investigació comercial (investigació quantitativa i qualitativa).
INVESTIGACIONS DE MERCAT: FONTS D’INFORMACIÓ
Informació primària:
Taller amb comerciants: sessions de treball amb comerciants del municipi sota la metodologia Canvas
Entrevistes personals: per tal de poder elaborar aquest projecte, hem comptat amb la implicació dels tècnics i
responsables polítics de l’Ajuntament de Cardedeu, els quals mitjançant entrevistes personalitzades ens han
permès conèixer la realitat del territori i facilitat la informació rellevant del mateix, en relació als elements d’interès
17
per aquest projecte.
Enquesta d’atractivitat: “in situ” als residents i visitants de Cardedeu.
Observació qualitativa : de l’entorn urbanístic i comercial del municipi realitzada per tècnics del nostre equip.
Informació secundaria:
www.diba.cat. Programa Hermes
www.cardedeu.cat
www.vallesoriental.cat
18
4.Recull de dades
secundàries sec
19
En aquest apartat es presenta una breu relació de la informació secundària consultada per l’elaboració d’aquest projecte i que ens
permeten visualitzar els principals trets característics de la localitat de Cardedeu:
El municipi de Cardedeu: situació geogràfica i comunicacions.
Dades demogràfiques.
Recursos econòmics i turístics.
Activitats del municipi.
El municipi de Cardedeu: situació geogràfica i comunicacions.
Cardedeu és municipi amb una extensió de 12.1 Km2, situat a la comarca del Vallès Oriental, a uns 7 Km de Granollers i 38 Km de
Barcelona, limita amb les poblacions de Cànoves i Samalús, Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, La
Roca del Vallès i amb Les Franqueses del Vallès. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.
Cardedeu és una vila d’origen medieval, que es va transformar en una vila moderna a finals del segle passat amb la construcció de la
línia de tren (1860) i de la carretera comarcal (1865). Cardedeu va créixer vers aquestes noves vies, amb un creixement singular basat
en les torres modernistes construïdes per estiuejants barcelonins, factor que defineix avui el municipi com a poble residencial. Cardedeu
és actualment una vila atractiva per viure, passant de ser una vila d’estiueig a un municipi amb primeres residències.
20
La riera de Vallforners creua el municipi de nord a sud i al
voltant d’ella s’estructura l’activitat urbana. El nucli urbà de
Cardedeu es troba situat a la part meridional del municipi,
concentrant-se al voltant del nucli antic de la vila. Compta amb
diferents barris que configuren la seva estructura urbanística:
Centre, Estalvis, La Granada, Poble Sec, La Riera, La Penya i
Dominics.
Cardedeu gaudeix de bones vies de comunicació tant en
transport públic com privat.
- Línia fèrria de Barcelona a Portbou, amb parada a la línia 2
de Rodalies,
- L’autopista AP7, la carretera comarcal C-251 i les locals a
Cànoves, Dosrius i la Roca.
- Les línies de: Barcelona (Fabra i Puig) a Vilamajor, de
Granollers a Santa Fe del Montseny i el Bus nocturn N-73 de Barcelona (Ronda de Sant Pere) a Sant Celoni.
- El municipi també compta amb el Bus Urbà de Cardedeu amb parades repartides per tot el municipi.
21
Dades demogràfiques.
Cardedeu, compta segons dades del Padró continu a 2014, amb 17.698
habitants, un 49% dels quals són homes, essent el percentatge restant el
corresponent a les dones. La localitat de Cardedeu va experimentar un
important creixement demogràfic la dècada dels 60, essent el destí escollit per
moltes famílies que buscaven un entorn tranquil on viure, tot afavorit per les
bones comunicacions amb la capital catalana i municipis de l’entorn destins de
treball, mantenint un creixement sostingut des de l’any 2000 fins a l’actualitat tot
i que en menor nombre els darrers anys, tal i com es pot observar en el gràfic
corresponent.
En relació a l’estructura d’edats de la població de Cardedeu observem que els
nens i joves suposen un 23.8% de la població, mentre que la població de més
de 65 anys, el 14.3%. La taxa de joventut, és a dir la proporció de població jove,
entre 16 i 24 anys en relació a la població total del municipi és del 8.5%. Entre
la població adulta destacar les franges d’edat compreses entre els 30 i els 49
anys, essent l’edat mitjana estimada de la població de 39 anys.
-
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
Gràfic núm.1: Evolució de la població
2000-2014.
HABITANTS
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0%
més de 64 anys
de 60-64 anys
de 50-59 anys
de 40-49 anys
de 30-39 anys
de 20-29 anys
De 0 a 19 anys
Gràfic núm. 2: Estructura d'edat de la població de Cardedeu.
22
Recursos econòmics i turístics.
El sector serveis, tal i com queda palès en la següent taula, és el sector econòmic amb més pes en el municipi, seguit del sector
industrial. L’agricultura ha anat perdent pes al llarg dels anys essent actualment un percentatge força baix de l’economia local, tot i que
encara té una forta presencia en el paisatge.
TAULA NÚM.1 : Sectors econòmics de Cardedeu. Any 2014.
Sector Centres de Cotització
AGRICULTURA 5
INDÚSTRIA 78
CONSTRUCCIÓ 58
SERVEIS 353
TOTAL 494
Cardedeu compta amb diferents polígons industrials: El Marital, Sud-Les Aigües, SUD PMU24 i Can Boixaderas. Hi predominen les
petites empreses, de sectors diversos com el metal•lúrgic, de la il•luminació, de productes abrasius, de mobles, de paper i cartró i del
químic.
23
El municipi disposa de diferents recursos turístics d’interès:
L’entorn natural: prop del nucli urbà hi ha una xarxa de camins que travessen camps i boscos, indrets tranquils i planers per passejar o
practicar esport. Situat a la vall, al centre de la depressió prelitoral, està emmarcat per muntanyes. Al nord pel massís del Montseny, on trobem el
turó del Sui, on neix la riera de Vallforners i el castanyer més gran de l'Estat: el Castanyer de Can Cuc. Al sud trobem la serralada del Montnegre
- Corredor amb la vigilant torre del Moro. Així, a menys de mitja hora del poble hi ha els parcs naturals del Montseny, del Montnegre - Corredor i
de la Serralada litoral.
El modernisme: Cardedeu està integrat dintre d'una de les nou rutes de modernisme a prop de Barcelona: la ruta Raspall. El poble es
caracteritza per la important presència de cases de múltiples estils, de l'eclecticisme fins al classicisme passant pel modernisme i el
noucentisme. Cases entre mitgeres remodelades, però també torres de nova construcció envoltades d'imponents jardins. Moltes d'aquestes van
ser dissenyades per Manel Raspall, que des del 1904 als anys trenta va ser arquitecte municipal. Com a tal va ser l'encarregat de dissenyar la
nova eixample del poble, el parc dels Pinetons i el Cementiri Municipal, una petita joia del modernisme.
El Museu Arxiu de Cardedeu Tomàs Balvey és un altre centre important d'activitats: exposicions, cursos, tallers, xerrades, itineraris... El
museu és un punt obligat per conèixer la història i el patrimoni de la vila. Destaca l'antiga farmàcia del 1812, que és la peça central d'un eix de
treball al voltant del món de la farmàcia i la medicina. La recepció del Museu actua com a punt d'informació del poble, acreditat pel segell
d'atenció de qualitat SICTED.
La gastronomia a Cardedeu és variada i té com a referent la cuina tradicional catalana, amb plats elaborats amb els productes típics de la
població, segons la temporada (bolets, espàrrecs, mongeta del ganxet, botifarres,..). Cal destacar Els borregos, uns bescuits elaborats a base
de farina, sucre, mantega, matafaluga i anís, són el símbol i especialitat de la vila.
Actualment Cardedeu disposa de dues fondes amb 70 llits i quatre cases de turisme rural a l'entorn.
Davant de l’actual conjuntura econòmica ens ha semblat rellevant detallar:
24
La renda familiar disponible dels habitants de Cardedeu, que es situa l’any 2014 en 14.716 € per habitant, per sobre de la mitjana
corresponent a la seva comarca, 13.128€.
I la taxa d’atur del municipi, que es situa entorn el 13,15%, el mes de febrer de 2015, dos punts i mig per sota de la taxa d’atur de la
comarca del Vallès Oriental (15.54%).
Activitats del municipi .
Relació de les activitats, esportives, culturals i comercials, que s’han realitzat o es portaran a terme durant aquest any al municipi:
TEMÀTICA
ACTIVITAT
DATA
Esdeveniments Esportius
Els Tres Tombs (Agrupació Cavallista) 18/01/2015
Bici Vila 12/04/2015
Marxa Blanc i Blava 27/09/2015
Parc de Nadal Última setmana de desembre
Fires i Festes Populars
Cavalcada de Reis 05/01/2015
Aplec de Sant Hilari 11/01/2015
Festival de Música 13-14-15 de març de 2015
Febrer Musical 22 de febrer de 2015
Fora estocs 08/03/2015
25
Cultura al Plat 17-18-19 d’abril de 2015
Fira de Sant Isidre 23-26 maig 2015
Fira d’Art 07/06/2015
Festa barri Can Serra 6 i 7 de juny de 2015
Aplec de Sardanes (Agrupació Sardanista) 21/06/2015
Festa del Foc 27/06/2015
Festa del barri Estalvis 3-4-5 de juliol de 2015
Festa del barri Granada 10-11-12 de juliol de 2015
Sant Cristòfol 12/07/2015
Festa del barri Poble Sec 17-18-19 juliol de 2015
Festa Major de Cardedeu 12-13-15-15-16 d’agost de 2015
Festa del barri de La Riera 29/08/2015
Festa Puntaires 29/08/2015
Aplec de Sant Cornelli 05/09/2015
Diada Nacional 11/09/2015
Fora estocs Octubre 2015
Aplec de Tardor (Agrupació Sardanista) 29/11/2015
Fira de Nadal 11-13/2015
Pessebre Monumental Del 19 desembre al 6 de gener
Cardoterror Octubre
Sortides de Natura
Música al Jardí del Museu 03/07/2015
Sopar al jardí del Museu 10/07/2015
Un passeig per Cardedeu 18/10/2015
26
La nit al Museu: magatzems oberts 15/05/2015
Cases de Pagès a Cardedeu II 11/04/2015
Visites Culturals Guiades
Ruta Raspall
01/03/2015
05/04/2015
03/05/2015
07/06/2015
01/11/2015
Escenes d’estiueig, el final de l’estiueig a Cardedeu 26/09/2015
Ruta Raspall teatralitzada 04/10/2015
Visita guiada al museu 14-15-16/08/2015
Cardedeu amb l’Art Vigent. Una trajectòria 06/11/2015
El noucentisme a Cardedeu: el cementiri municipal 08/11/2014
Premi d’honor Tomàs Balvey 17/05/2015
Activitats en família
Elaboració de Licors d’herbes. Licors d’hivern 07/02/2015
Fem Xarop. Taller familiar 21/02/2015
Taller pel tractament i conservació dels teixits 07/03/2015
65 anys de dades meteorològiques 20/03/2015
El Follet Verdet i el progrés. 18/04/2015
Elaboració de la ratafia 24/05/2015
Fem de sastre! Taller familiar. 01/07/2015
27
Refresca’t al jardí del Museu. Taller familiar. 08/07/2015
Sopar al jardí del Museu 10/07/2015
Fem un vitrall! Taller familiar 03/10/2015
Conferència entorn el món de la ciència. Dins la Setmana de la Ciència 2015
20/11/2015
La màgia de la Ciència. Taller familiar 21-22/11/2015
El Follet Verdet i el progrés. 12/12/2015
Cuinem per Nadal! Taller familiar 13/12/2015
Les plantes remeieres 25/04/2015
Els ocells a la nit 05/06/2015
Font: Dinamització CSETC
28
5. Anàlisi de la demanda
29
Un dels objectius principals d’aquest projecte, tal i com ja hem esmentat, és conèixer els hàbits i comportaments de compra dels
residents al municipi de Cardedeu, quin és el grau d’atractivitat que exerceixen els nostres comerços en relació als residents i els que
ens visiten, potencials compradors dels establiments comercials de la localitat.
Per efectuar aquesta anàlisi ens hem basat en una investigació de mercat quantitativa, on la metodologia utilitzada ha estat la
realització d’enquestes presencials a “destí” dirigides als responsables de les compres familiars amb residència habitual a Cardedeu i
als visitants de la localitat.
Les enquestes s’han realitzat en diferents punts del centre del municipi, buscant la màxima representativitat mostral. Els dies escollits
han estat un dilluns, dia de realització del mercat setmanal i un dissabte, dies amb major afluència de gent al carrer. En concret, el
treball de camp s’ha portat a terme el dilluns 1 de desembre i el dissabte 13 de desembre de 2014, en principi estava previst realitzar el
treball de camp el dissabte 29 de novembre però la meteorologia no va ser l’adient optant per modificar la data de realització i assolir
així el major nombre d’enquestes possible.
En total s’han efectuat 171 enquestes, de les quals un 77.8% dels enquestats resideixen habitualment a Cardedeu i el percentatge
restant és correspon amb visitants (22.2%), és a dir, de cada deu persones enquestades, vuit viuen a Cardedeu i dues són foranies.
Aquestes dades ens indiquen que tenim informació sobre 133 famílies que resideixen al municipi de Cardedeu, a banda dels forans
enquestats.
30
Si ens centrem en els resultats d’àmbit intern, tenint en compte que al municipi de Cardedeu hi resideixen 17.698 persones, i basant-
nos en les “Tables for Staticiens d’Arkin and Cotton”, tenim un marge d’error a nivell global de +/- 8,67%. El marge d’error ha estat
calculat per a una probabilitat de no ser superat en un 95% i per al cas més desfavorable, és a dir de màxima indeterminació
(P=Q=50%). Essent per tant una mostra correcte pels objectius d’aquest treball.
Els punts de localització dels enquestadors, consensuats prèviament amb l’equip que configura la comissió de seguiment d’aquest
projecte, es situen en el centre de Cardedeu i al barri dels Estalvis. Els enquestadors no tenien un punt fix d’estada, sinó que es movien
en l’àrea assignada en funció del flux vianant en cada franja horària per tal d’enquestar al major nombre de gent possible tenint en
compte la distribució mostral de la població.
Carretera de Cànoves, Plaça de l’Església, plaça Josep-Anselm Clavé, plaça de Sant Joan, carrer Dr. Klein i carrer Mare de Déu del
Pilar.
L’horari de realització de les enquestes ha estat des de les 10h del matí fins a les 14.30h del migdia, aproximadament.
Observacions:
El dies escollits per realitzar el treball de camp han estat els dilluns i el dissabte al matí, dies de major afluència de gent als carrers del
municipi.
El dilluns a Cardedeu trobem el seu mercat setmanal, situat al centre del municipi.
El treball de camp del dissabte, donat que es va anular el dia 29 de novembre per la pluja, va coincidir amb la celebració de la Fira
de Nadal, situada també als carrers del centre de Cardedeu. En aquest cas però es a va optar per no enquestar aquelles persones
que es trobaven a Cardedeu només per visitar a la Fira i que no solen anar-hi habitualment, no distorsionant així la mostra.
31
TAULA NÚM.2: Dia de realització de l’enquesta.
Residents Visitants GLOBAL
Enquestes Percentatge Enquestes Percentatge Enquestes Percentatge
Dilluns 68 51.1% 22 57.9% 90 53.6%
Dissabte 65 48.9% 16 42.1% 81 46.4%
TOTAL 133 100.0% 38 100.0% 171 100.0%
Com es pot observar el primer dia de realització del treball de camp, dilluns es van realitzar més enquestes que dissabte, detectant-se
força afluència de gent atreta pel mercat setmanal, tot i que, en la majoria de casos amb una mitjana d’edat elevada. Per aquest motiu
durant el segon dia del treball de camp, la mostra escollida s’ha centrat en gent més jove per tal de disposar d’una mostra representativa
del municipi.
Dissabte, tot i que l’afluència de gent al carrer ha estat alta per la celebració de la Fira de Nadal, hem detectat una menor predisposició
de la gent a contestar-la per una banda i per altra, hem de tenir en compte, que la mostra escollida es centrava en col·lectius més joves,
tot i això els resultats han estat satisfactoris.
32
5.1 ELS RESULTATS DE L’ENQUESTA.
A nivell global, com hem comentat s’han efectuat 171 enquestes vàlides, 133 de les quals corresponen a residents del municipi i 38 a
forans, segons els paràmetres de depuració i control definits prèviament. Per obtenir aquests resultats els nostres enquestadors han
parat a més de 500 persones “in situ” en el municipi de Cardedeu, les quals en alguns casos han optat per no voler contestar el
qüestionari, respondre només una part del mateix o en altres només es desplacen a Cardedeu per la Fira de Nadal (8 casos)1, no
formant part de la mostra objecte d’estudi.
En resum podem dir que de cada 10 persones enquestades al municipi 8 són residents i 2 visitants (no s’han tingut en compte els
visitants motivats només per l’activitat firal).
Tot seguit presentem els resultats del treball de camp efectuat en dos grans blocs:
Anàlisi de l’atractivitat interna. Hàbits de compra i consum dels residents de Cardedeu.
Anàlisis de l’atractivitat externa del municipi.
1 Fira de Nadal de Cardedeu: Un dels dies de realització del treball de camp va coincidir amb la celebració de la Fira de Nadal
33
5.1.1 ANÀLISI DE L’ATRACTIVITAT INTERNA: HÀBITS DE COMPRA DELS RESIDENTS.
5.1.1.1 Característiques de la població mostral.
En aquest apartat podrem analitzar el perfil socioeconòmic del resident del municipi a partir de variables com l’edat, el sexe i l’ocupació
de la persona enquestada, característiques amb un incidència directa envers els hàbits de compra familiars. Abans però, d’entrar en
detall en el perfil de la mostra, analitzarem el barri on resideix l’enquestat.
Zona de residència.
En primer lloc observem que el 65% de la mostra enquestada viu als
barris del Centre de la Vila (28%) o dels Estalvis, (37%), barris
limítrofs separats per l’Avinguda Àngel Guimerà. El percentatge
restant resideix al barri del Poble Sec, situat per sota de l’avinguda del
Rei en Jaume, entorn la carretera de Dosrius.
Altres barris esmentats en percentatges inferiors al 5% han estat: La
Creu, Dominics, La Penya, Can Serra, i Bellavista.
34
Per tant podem concloure que disposem d’una correcta representació mostral dels diferents barris del municipi en funció dels habitants
residents a la localitat.
Edat i sexe de la persona enquestada.
Un dels elements a estudiar i que s’ha de tenir en compte, especialment a l’hora de valorar les necessitats i hàbits de compra dels
potencials clients, és l’edat de la persona responsable de la presa de
decisions de les compres familiars.
Un 31.6% de la mostra enquestada té menys de quaranta anys, percentatge
similar al dels potencials clients amb edats compreses entre els 40 i el 49
anys. És a dir, sis de cada deu enquestats tenen menys de 50 anys, mentre
que la població enquestada de més de 59 anys suposa el 22.6%.
Ens trobem davant d’una mostra amb una mitjana d’edat que es situa en els
48 anys, essent per tant un potencial client d’edat madura però no envellida.
Si tenim en compte el SEXE de la persona enquestada s’observa un major percentatge de dones (71.4%), en front del 28.6%
d’homes enquestats. Aquest fet és lògic si tenim present que la responsabilitat de les compres familiars, especialment en la compra
de l’alimentació, recau majoritàriament en les dones, tot i que els homes cada vegada participen més i són responsables d’aquestes
tasques.
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0%
Més de 65 anys
De 60 a 65 anys
De 50 a 59 anys
De 40 a 49 anys
De 30 a 39 anys
De 18 a 29 anys
14,3%
8,3%
15,8%
30,1%
23,3%
8,3%
Gràfic núm. 4: Edat de l'enquestat
35
Ocupació de la persona enquestada.
Un altre element que influeix en l’acte de compra és l’ocupació dels membres de la família, però especialment de les persones que
habitualment realitzen les compres, ja que són qui decideixen el moment, el lloc i la tipologia de la compra segons les seves preferències
i disponibilitat de temps.
El grup més representatiu de la mostra enquestada és el de la població activa (75.2%), destacant el percentatge d’enquestats que
treballen, gairebé set de cada deu entrevistats han declarat està treballant en el moment de respondre el nostre qüestionari. El
percentatge de gent en situació d’atur suposa el 6.8% de la mostra.
TAULA NÚM.3: Ocupació de l’entrevistat.
OCUPACIÓ PERCENTATGE
Tasques de la llar 5.3%
Treballador en actiu 68.4%
Aturat 6.8%
Estudiant 0.7%
Jubilat 18.8%
Global 100.0%
36
El segon grup més nombrós es correspon amb el col·lectiu de persones que estan jubilades, essent el 18.8% de la mostra. Les
persones encarregades de les tasques de la llar no remunerades suposen el 5.3% dels casos, mentre que el nombre d’estudiants
responsables de les compres familiars és gairebé insignificant.
En l’anàlisi bivariable en relació al SEXE de l’entrevistat s’observa que les persones encarregades de les tasques de la llar no
remunerades són dones, mentre que el percentatge de jubilats masculins és lleugerament superior al corresponent a les dones (tres
punts percentuals).
El percentatges de persones que han declarat trobar-se en situació d’atur en el cas dels homes és del 7.9% enfront del 6.3% de les
dones.
MUNICIPI ON TREBALLA.
A partir de la mostra enquestada que ha declarat treballar fora de casa (68.4% dels casos) ens hem interessat en conèixer el municipi on
es desplacen per realitzar la seva activitat laboral, en molts casos el municipi on treballa el responsable de les compres de la llar és el
destí d’una part de les seves compres.
Els resultats han estat que en un 38.9% dels casos es treballa al mateix municipi on es resideix, mentre que el percentatge restant es
desplaça a Barcelona (22.2%), o poblacions veïnes com Granollers, Mataró, Llinars del Vallès, o la Roca del Vallès principalment.
37
Altres poblacions esmentades però en percentatges inferiors al 2% són: Sant Celoni, Hostalric, Santa Eulàlia de Ronçana, Gelida,
Dosrius, Maçanet de la Selva, Montornès del Vallès, Molins de Rei, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Sant Antoni
de Vilamajor o Vilanova del Vallès entre d’altres. En un 2.2% dels casos s’ha comentat ser autònom i no disposar d’un lloc fix de treball.
Base 100 a partir de la mostra enquestada que treballa.
En resum podem dir que el perfil del potencial comprador resident del municipi de Cardedeu és:
Majoritàriament femení, destacant però les compres
realitzades per un 28.6% dels homes,
De mitjana edat, entorn els 48 anys, essent per tant
una població madura però no envellida.
Que treballa (en un 68.4% dels casos), ja sigui al
propi municipi, a la ciutat de Barcelona o als
municipis de l’entorn,o està jubilada (18.8%).
38
5.1.1.2 Hàbits de compra.
Els resultats obtinguts en aquest apartat ens permeten conèixer el comportament de compra del resident al municipi i potencial client
dels establiments comercials de la localitat i disposar així d’informació envers els nostres punts forts i les nostres mancances o factors
crítics a nivell comercial, valorant la nostra capacitat per donar resposta a les necessitats dels residents.
Per això analitzem els resultats obtinguts envers els hàbits i comportament de compra dels residents a Cardedeu en referència a:
Lloc de compra dels productes alimentaris i tipus d’establiments on realitzen habitualment aquestes compres.
Lloc de compra dels articles d’equipament: personal, llar i lleure i cultura
Utilització d’internet per comprar productes d’equipament.
Motius que indueixen a l’evasió de compra del nostre municipi.
El grau d’atracció del centre Comercial La Roca Village: Freqüència i tipologia de compra.
39
Hàbits de compra de l’ALIMENTACIÓ FRESCA
Lloc de compra PRINCIPAL.
Les compres dels productes alimentaris frescos, és a dir, la carn, el
peix, la fruita i la verdura, es realitzen al propi municipi de
residència, Cardedeu. Gairebé la totalitat de la mostra (98.5%), ha
comentat escollir com a lloc de compra principal els establiments
del municipi per aquesta tipologia de compra. Essent el
percentatge de fugues cap a altres poblacions mínim.
Aquests resultats confirmen la tendència de la compra de proximitat en relació als productes alimentaris frescos, així com la utilització
dels diferents establiments alimentaris per donar resposta a les necessitats dels residents.
En la majoria dels casos s’opta per comprar en els establiments del centre o del barri de Els Estalvis, ja sigui en les botigues
tradicionals, supermercats o en el mercat municipal com veurem en el següent apartat.
Si ens fixem en el gràfic en què es detalla el lloc de compra, s’observa com gairebé en set de cada deu casos, s’opta per comprar els
productes frescos en els establiments localitzat en el centre de la vila. I en el 18.8% dels casos en el barri de Els Estalvis, ja sigui en les
seves botigues especialitzades en productes frescos o bé en els seus supermercats.
Com hem esmentat, les fugues externes són gairebé inexistents, centrant-se en municipis veïns com Granollers.
40
Tipus d’ESTABLIMENT principal per la compra de l’alimentació fresca.
L’oferta comercial d’un municipi o zona comercial es configura a partir de la tipologia de productes que podem trobar-hi i del format
d’establiments on podem adquirir aquests productes. Així en funció dels articles que volem comprar escollim en molts casos un tipus
d’establiment comercial o un altre. Gairebé sempre es disposa d’un establiment on s’adquireixen la majoria de productes i realitzem la
major part de la nostra despesa, és el que anomenem establiment principal de compra.
La tipologia d’establiment presenta sis opcions de resposta:
Botiga tradicional o especialista: Són establiments de menys de 800 m2 de superfície amb venda personalitzada, on el venedor atén
individualment a cada comprador en el que es transmeten béns i serveis amb l’objectiu d’obtenir-ne beneficis (en aquest grup s’ha inclòs les
cadenes/franquícies especialitzades en la venda de productes frescos, fruita i verdura, productes càrnics,...)
Supermercats/hipermercats: són establiments dedicats a la venda de productes de consum quotidià, bàsicament d’alimentació i drogueria,
dels quals el client es proveeix directament.
Mercat municipal: aquell establiment comercial col·lectiu de titularitat pública, amb una important presència de petits establiments de venda
d’alimentació perible en règim de venda personalitzada. Generalment es troba ubicat en un edifici independent que disposa de serveis comuns
i requereix una gestió de funcionament també comuna.
Mercat setmanal o mercat de marxants: El conjunt d’instal·lacions comercials desmuntables o transportables, que s’ubiquen en els
perímetres i els llocs degudament autoritzats on es practica la venda no sedentària de manera habitual.
Botiga Virtual: Botiga que té com aparador la seva pàgina web, la qual permet accedir al producte, escollir-lo i comprar-lo a través d’internet.
Altres: altres tipologies comercials no esmentades anteriorment.
41
Entre els residents al municipi de Cardedeu el
format d’establiment escollit per les compres de
productes frescos és en primer lloc, i amb la
meitat dels casos les botigues tradicionals o
especialitzades en aquesta tipologia de
productes. En segon lloc s’opta pels
supermercats del municipi, amb un 24,1% dels
casos, seguit amb un percentatge lleugerament
inferior (19.6%) pel mercat municipal de la
localitat, situat al barri del Centre, a la carretera
de Cànoves .
En el grup altres s’ha inclòs les compres realitzades a les parades del mercat setmanal del dilluns i a les botigues virtuals.
Notorietat de l’establiment principal
Hem considerat interessant, poder conèixer amb més detall l’establiment usat per la compra de productes frescos, la seva notorietat, en
els casos en què s’opta per comprar en supermercats/hipermercats, mercats municipals o mercats setmanals (46.7% de la mostra) . No
s’ha sol·licitat en el cas de compra en botigues tradicionals donada la dificultat per part de l’enquestat de citar només el nom d’un
establiment (la durada del qüestionari no ha permès ampliar el nombre de respostes).
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
Botiga tradicional Supermercat Mercat Municipal Altres
53,4%
24,1%19,6%
3,0%
Gràfic núm. 7: Tipus d'establiment. Alimentació fresca
42
Així doncs, i amb la finalitat de disposar de la major informació possible, hem preguntat als enquestats que citessin el nom de
l’establiment principal en què realitzen les compres de producte fresc (en els casos detallats anteriorment). La informació considerem
que pot esser d’utilitat a nivell qualitatiu.
Així podem dir que el mercat municipal esmentat ha estat el mercat municipal de Cardedeu situat a la carretera de Cànoves, en el
Centre de la Vila. En relació als supermercats, els establiments amb més notorietat (citats en percentatges que oscil·len entre el 7 i el
6% de la mostra global) han estat els supermercat Consum i Mercadona, situats en el barri dels Estalvis i del Poble Sec respectivament,
seguit pel supermercat Sorli situat al carrer Balmes. En menors percentatges s’ha esmentat els supermercats Dia, Spar i Caprabo
localitzats al Centre de la Vila.
Per altre banda com ja hem comentat el mercat setmanal en el que els nostres residents adquireixen productes frescos (bàsicament
fruita i verdura) és el mercat del dilluns del nostre municipi.
Lloc de compra SECUNDARI.
Els compradors, en general, tenim un lloc de compra al que anem habitualment, però en tenim d’altres que tot i no realitzar-hi la major
part de les nostres compres hi anem amb una certa freqüència, és el que anomenem lloc de compra secundari. Essent aquest ítem un
dels elements que més s’ha incrementat motivat pels canvis en els hàbits de compra induïts per la crisis econòmica. El consumidor visita
diferents tipus d’establiment per adquirir la globalitat de la seva cistella de la compra.
43
En relació al nostre projecte, esmentar que la totalitat de la mostra enquestada ha comentat disposar d’un lloc secundari de compra per
l’adquisició dels productes frescos.
48,1%
23,3%
15,0%
0,8%12,8%
Gràfic núm.8 : Lloc de compra secundari. Alimentació fresca
Centre de la Vila
Estalvis
Poble Sec
Altres Cardedeu
Altres municipis
Com es pot observar, en un 12.8% dels casos s’escullen establiments ubicats en altres poblacions com a lloc alternatiu per comprar els
productes frescos. El principal destí d’aquestes fugues és el municipi veí de Granollers (8% dels casos), seguit per les ciutats de Mataró
i Barcelona.
Si ens fixem en les compres al nostre municipi, el barri del centre és el principal receptor d’aquestes compres en gairebé la meitat dels
casos, seguit pel barri dels Estalvis i el de Poble Sec
44
Si comparem el lloc de compra principal i el lloc de compra secundari trobem que el primer factor a destacar és el decrement de les
compres en els establiments del Centre de la vila en benefici dels comerços ubicats en els barris de Poble Sec i dels Estalvis, així com
els transvasaments externs cap a altres poblacions.
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
Centre de laVila
Estalvis Poble Sec AltresCardedeu
Altresmunicipis
69,9%
18,8%
8,3%1,5% 1,5%
48,1%
23,3%15,0%
0,8%
12,8%
Gràfic núm.9 : Lloc de compra principal vs lloc de compra secundari. Alimentació fresca
Lloc principal Lloc secundari
45
Hàbits de compra de l’ALIMENTACIÓ SECA
Lloc de compra PRINCIPAL.
Els hàbits de compra dels productes frescos i dels productes secs o envasats presenten diferències a l’hora d’escollir el tipus
d’establiment on portem a terme les compres.
El primer aspecte a destacar és el baix nombre de fugues cap a altres població, pràcticament la totalitat de la mostra (94.7%) opta per
comprar els productes secs o envasat en la localitat de Cardedeu. Essent els municipis receptors d’aquestes fugues els municipis veïns
de Granollers, Mataró i Sant Celoni.
En la distribució de la compra en el propi municipi, cal
esmentar la utilitat dels establiments dels tres principals barris
destins de compra, Estalvis, Poble Sec i el Centre, en ordre
de notorietat.
Com analitzarem en el proper apartat hi ha una relació directa
envers l’oferta de supermercats de cada barri i el destí
d’aquestes compres.
Centre de la Vila27%
Estalvis33%
Poble Sec32%
Altres Cardedeu3%
Altres municipis5%
Gràfic núm.10 : Lloc de compra principal. Alimentació seca
Centre de la Vila
Estalvis
Poble Sec
Altres Cardedeu
Altres municipis
46
Si tenim en compte el comportament de l’ usuari enquestat envers la compra dels productes alimentaris podem dir que el barri
dels Centre és el principal destí per la compra de productes frescos, però que aquest perd pes en el cas dels productes secs o envasats
en benefici dels barris dels Estalvis i Poble Sec.
Tipus d’establiment principal per la compra de l’alimentació SECA.
Per tal d’entendre el comportament de compra dels potencials usuaris del nostres establiments, hem de conèixer quins són els formats
comercials en els que acostumen a compra el productes sec o envasat (llaunes, pasta, begudes, ...). Aquesta variable ens permet
conèixer si la tipologia comercial del nostre municipi s’adequa a les necessitats dels seus residents.
L’enquesta, com en el cas dels productes frescos, donava sis opcions com a possibles respostes: botiga tradicional o especialitzada,
supermercat/ hipermercat, mercat municipal, mercat setmanal, botigues on-line i altres (especificar).
Els resultats en el cas de les compres de productes secs o envasats són clars, gairebé nou de cada deu residents enquestats (88.7%)
compren aquesta tipologia de productes en supermercats, el percentatge restant adquireix els productes mitjançat botigues tradicionals
o en les parades del mercat municipal.
47
Notorietat de l’establiment principal
Tal i com hem procedit en l’estudi de les compres de productes frescos, hem considerat adient, poder conèixer amb més detall el nom
de l’establiment usat per la compra de productes secs, la seva notorietat, essent aquests resultats orientatius a nivell qualitatiu.
TAULA NÚM.4: Notorietat de l’establiment
TIPOLOGIA ESTABLIMENT
PERCENTATGE
SUPERMERCAT/HIPERMERCAT 88.7%
Mercadona 30.1%
Consum 16.5%
Sorli 16.5%
Supermercat Spar 9.0%
Supermercat Dia 5.3%
Altres 11.3%
48
Els establiments amb major quota de mercat per la compra dels productes secs o envasats són, el supermercat del grup Mercadona,
situat al barri de Poble Sec, el supermercat Consum del barri dels Estalvis, i els establiments Spar i Dia del Centre. En el grup altres
s’han inclòs supermercats d’ensenyes com: Caprabo, Carrefour, Coaliment, Esclat, Aldi o Lidl.
Lloc de compra SECUNDARI.
Tal i com succeeix en les compres de productes frescos, en el cas de la compra d’articles no peribles, els consumidors disposen de més
d’un lloc habitual de compra, en el cas dels nostres enquestats la totalitat de la mostra ha comentat disposar d’un lloc alternatiu de
compra per aquesta tipologia de productes.
Com a lloc de compra secundari els establiments del centre
de la Vila, adquireixen més notorietat, essent els receptors
en el 42.1% dels casos. Per contra, el barri del Poble Sec
només és el destí secundari del 14.3% dels desplaçaments
motivats per aquesta tipologia de compra.
En un 10.5% dels casos els residents opten per desplaçar-
se a municipis com Barberà del Vallès, on trobem un centre
comercial amb un hipermercat del grup Carrefour,
Granollers o Barcelona.
42,1%
31,6%
14,3%
1,5%10,5%
Gràfic núm.11 : Lloc de compra secundari. Alimentació seca
Centre de la Vila
Estalvis
Poble Sec
Altres Cardedeu
Altres municipis
49
En comparació amb el lloc principal de compra s’observa un cert increment de fugues externes (uns 5 punts percentuals), i un major
nombre de compres als establiments del centre de la vila, per contra els desplaçaments al barri del Poble Sec han disminuït. En relació
al barri dels Estalvis , aquest manté gairebé el mateix percentatge com a destí de compra principal i secundari.
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
Centre de la Vila Estalvis Poble Sec Altres Cardedeu Altres municipis
26,5%
33,3% 31,8%
3,0%5,3%
42,1%
31,6%
14,3%
1,5%
10,5%
Gràfic núm.12 : Lloc de compra principal vs lloc de compra secundari. Alimentació seca
Lloc principal Lloc secundari
50
Hàbits de compra de l’EQUIPAMENT PERSONAL.
Després d’analitzar en detall els hàbits de compra dels productes alimentaris, passem ara a estudiar el comportament de compra dels
residents en relació a la compra dels productes per a l’equipament:
Equipament de la persona.
Equipament de la llar,
i els articles vinculats amb l’oci i la cultura.
Per aquestes tipologies d’articles detallarem el lloc principal i el lloc secundari de compra.
Lloc de compra PRINCIPAL.
El primer element a destacar és l’increment de les compres cap a altres poblacions, gairebé 7 de cada 10 famílies es desplacen fora del
municipi de Cardedeu per comprar els articles per a l’equipament personal (roba i calçat). En el cas d’optar per comprar la roba i el
calçat a Cardedeu, el barri del Centre, el seu eix comercial, és el receptor d’aquestes compres.
51
Gairebé 3 de cada 10 residents a Cardedeu es desplaça a la ciutat de Granollers, capital comarcal del Vallès Oriental, per comprar els
productes d’equipament personal. Granollers, ciutat amb una gran tradició comercial i amb un centre comercial a cel obert de referència,
és el principal destí dels Cardedeuencs, gairebé amb un percentatge similar a les compres internes.
En segon lloc trobem la ciutat de Barcelona, ciutat en la que també hi treballen un percentatge important dels nostres residents (22%).
La ciutat de Mataró, situada a poc menys de mitja
hora en cotxe de la nostra ciutat, ha estat
esmentada en un 10% dels casos. El municipi de
la Roca del Vallès, on trobem el centre comercial
de “La Roca Village” és el receptor d’un 4.6% de
les compres habituals dels nostres residents.
Altres municipis esmentats, en percentatges
inferiors a l’u per cent, han estat: Barberà del
Vallès (Centre comercial Baricentro), Terrassa i
Sant Celoni, en aquest grup també s’han inclòs
les compres realitzades en botigues virtuals.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Centre de laVila
Estalvis Granollers Barcelona Mataró La Roca delVallès
Altresmunicipis
30,3%
2,3%
27,3%
22,0%
10,6%
4,6%3,0%
Gràfic núm.13. : Lloc de compra principal. Equipament persona
52
Lloc de compra SECUNDARI.
Gairebé la totalitat de la mostra enquestada (97%) disposa de més d’un lloc on comprar els articles vinculats amb l’equipament personal.
En base aquest col·lectiu sabem que el lloc secundari de compra dels productes d’equipament personal és, en el 76.8% dels casos, fora
de Cardedeu.
Així veiem que Cardedeu és el lloc de compra secundari
en el 23.3% dels casos, mentre que la ciutat de
Barcelona és el principal destí d’aquesta tipologia de
compres, gairebé 3 de cada 10 residents ha comentat
desplaçar-se a Barcelona com a lloc alternatiu de
compra.
La ciutat de Granollers, tot i captar un 20% dels
desplaçaments, perd pes respecte la compra principal,
mentre que la ciutat de Mataró adquireix més rellevància.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Centre de laVila
Estalvis Granollers Barcelona Mataró La Roca delVallès
Altresmunicipis
Gràfic núm.14 : Lloc de compra principal vs lloc de compra secundari. Equipament persona
Lloc principal Lloc secundari
53
Hàbits de compra de l’EQUIPAMENT DE LA LLAR.
Lloc de compra PRINCIPAL.
Com podem observar en el següent gràfic, el percentatge
de fugues externes per la compra dels articles per
equipar la llar gira entorn el 70%, essent Barcelona i
Granollers les ciutats receptores d’aquestes compres. En
els casos en què s’opta per comprar a Cardedeu, les
compres es realitzen majoritàriament al barri del Centre
de la vila.
En els casos en que els residents es desplacen a altres
poblacions per comprar els articles per equipar la seva
llar (roba de la llar, estris de cuina, mobiliari...), es solen
desplaçar a Barcelona o Granollers com hem esmentat,
però també van a Mataró, a Badalona on trobem un parc comercial amb una oferta comercial focalitzada en l’equipament de la llar, i en
menor mesura a “La Roca Village” situat a la Roca del Vallès, al costat del nostre municipi.
En el grup altres s’ha agrupat municipis com Caldes de Montbui, Mollet del Vallès o les compres realitzades per mitjà d’internet (2.3%)
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%28,1%
3,1%
18,8% 19,5%
8,6% 7,8%3,9%
10,2%
Gràfic núm.15 : Lloc de compra principal. Equipament llar.
54
Lloc de compra SECUNDARI.
En relació aquesta tipologia de productes comentar que un 17,2% de la mostra ha comentat no disposar de lloc alternatiu de compra per
adquirir aquests articles, hem de tenir present que amb la situació econòmica actual, aquesta tipologia de productes presenta una
davallada important en la cistella de la compra.
En base al 82.8% de la mostra restant sabem que, un 61.8% de les famílies del municipi opten per marxar cap a altres poblacions, com
Barcelona i Granollers per comprar aquests productes com a lloc alternatiu.
Dins del propi municipi el barri del Centre segueix essent el destí per comprar els articles per equipar la llar, sent aquesta la resposta de
poc més d’un terç de la mostra enquestada (34.6%).
Si analitzem les diferències de comportament de compra entre el lloc principal i el lloc alternatiu per comprar els productes per equipar la
llar, destaca en primer lloc la utilització del propi municipi per aquesta tipologia de compra com a lloc alternatiu, així un 31% de les
compres s’adquireixen a Cardedeu com a lloc principal de compra, essent però aquest percentatge del 38.2% pel que fa a les compres
secundàries, és a dir un increment percentual de l’ordre de 7 punts.
També esmentar la importància de les ciutats de Barcelona i Mataró com a lloc secundari de compra, en detriment sobretot de Badalona
i en menor mesura de Granollers.
55
Base el 82.8% de la mostra que realitza compres secundàries d’equipament de la llar.
Hàbits de compra de l’EQUIPAMENT CULTURAL/OCI.
Aquest darrer bloc fa referència als hàbits de compra dels residents al municipi de Cardedeu en relació als articles vinculats amb l’oci i la
cultura, grup força ampli que comprèn els productes que es compren per gaudir del temps d’oci com poden ser, llibres, joguines, material
esportiu,....
56
Lloc de compra PRINCIPAL.
En aquesta tipologia de productes trobem que el
percentatge de fugues externes es situa entorn el 50%,
fet que ens indica que en la meitat dels casos el municipi
satisfà les necessitats culturals del seus residents, en
especial incidència en el sector llibreter.
Els municipis receptors d’aquestes compres són en primer
lloc la ciutat de Barcelona (24.3%) i la població veïna de
Granollers (11.6%). En menor percentatge trobem la capital
del Maresme, Mataró (7.8%). Destacar el percentatge de
compra on-line per satisfer les necessitats culturals, essent
el mitjà de compra principal per un 5.4% dels enquestats.
Altres poblacions esmentades han estat La Roca del Vallès i Terrassa.
Lloc de compra SECUNDARI.
Un 18% de la mostra ha comentat no tenir lloc alternatiu de compra d’aquesta tipologia de productes, per tant el lloc de compra
secundari fa referència al 82% de la mostra que disposa de més d’un lloc habitual de compra.
57
Com es pot observar en el gràfic, el
percentatge de famílies que compren en el
propi municipi de residència passa del 47.3%
en el cas del lloc de compra principal al 38.5%
per les compres secundàries. Destacant les
ciutats de Barcelona i Granollers, amb
percentatges entorn el 22.5% com a destí
d’aquestes compres secundàries.
En un 8.3% dels casos els residents a
Cardedeu es desplacen fins a Mataró per
adquirir els productes vinculats amb el seu
temps d’oci. Destacar la importància de les
compres on-line, essent el lloc de compra per
un 6.4% de la mostra.
Com es pot observar el Centre de la vila segueix essent el principal receptor d’aquesta tipologia de compres, tot i que en menor
percentatge que en el cas del lloc de compra principal.
58
Compres ON-LINE
Abans d’acabat aquest apartat corresponent als hàbits de compra dels residents al municipi, hem considerat adient realitzar una
pregunta concreta envers les compres en l’entorn on-line. L’aparició d’internet i més recentment les botigues virtuals han donat als
consumidors un nou canal on adquirir els seus productes, el qual cada vegada va adquirint més rellevància.
Tot i que ja hem vist que en alguns productes, aquesta opció ja és l’escollida com lloc de compra principal o secundari, sobretot pel que
fa a les compres d’equipament, hem considerat interessant saber si s’ha comprat algun producte per internet durant el darrer any. Així
disposem d’informació envers el grau d’utilització de l’entorn on-line per compres, encara que sigui de manera puntual.
... Hem preguntat als enquestats si han comprat durant el darrer any algun producte d’equipament per internet i els resultats
han estat els següents:
El sector on es produeixen més compres per mitjà d’internet és el sector
vinculat amb els productes culturals i d’oci, un 40% de la mostra ha declarat
haver comprat algun producte d’aquesta categoria durant el darrer any.
Les compres d’articles per equipar la llar són les que presenten un
percentatge de compra més baix, només un 6% dels enquestats ha declarat
haver comprat algun d’aquests articles per internet, mentre que el
percentatge de compres de productes d’equipament personal es situa
gairebé en el 20% dels casos. Essent entre els usuaris més joves (menors
de 50 anys) on es realitzen aquestes compres.
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Equi. Persona Equi. Llar Lleure/cultura
Gràfic núm.19 : Ha comprat per internet durant aquest any?
SI
NO
NS/NC
59
En resum i a nivell global podem dir que:
Els residents a la localitat de Cardedeu compren els productes alimentaris al seu propi municipi, essent el principal destí
d’aquestes compres el barri del Centre en el cas dels productes frescos, mentre que en el cas dels productes secs o
envasats, ho són el barri dels Estalvis, Poble sec i en tercer lloc el barri del Centre.
L’evasió de despesa en productes d’equipament suposen percentatges iguals o superiors al 50%. Destacar els
desplaçaments externs per comprar els articles per a la llar i l’equipament personal, essent Granollers i Barcelona les
poblacions receptores d’aquestes compres, tot i que en relació a l’equipament de la llar, hi ha una major dispersió de
municipis, el percentatge de compra en els establiments de Cardedeu per aquestes dues tipologies de producte es situa
entorn el 30%. Els articles vinculats amb el lleure i la cultura, s’adquireixen en gairebé la meitat dels casos en els establiments
del Centre de Cardedeu, mentre que la ciutat de Barcelona és receptora en un 24% dels casos.
El sector on es produeixen més compres per mitjà d’internet és el sector vinculat amb els productes culturals i d’oci, un 40%
de la mostra ha declarat haver comprat algun producte d’aquesta categoria durant el darrer any, mentre que el percentatge de
compres de productes d’equipament personal es situa gairebé en el 20% dels casos.
60
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
Centre Estalvis Resta Cardedeu Granollers Barcelona Altres municipis
69,9%
18,8%
9,7%
0,8% 0,8%
26,5%
33,3% 34,9%
3,8%1,5%
30,3%
2,3%
27,3%
22,0%
17,5%28,1%
2,3% 0,8%
18,8% 19,5%
30,5%
47,3%
1,6% 0,8%
11,6%
24,0%
14,7%
Gràfic núm.20 : Resum- Hàbit de compra principal per tipologia de producte
Alimentació fresca Alimentació seca Equip. Persona Equip. Llar Lleure/cultura
61
Motiu de desplaçaments externs.
Com hem observat hi ha casos, en què els residents a Cardedeu opten per desplaçar-se a altres poblacions per realitzar les seves
compres d’equipament, per aquest motiu hem considerat adient preguntar quins són els motius que donen lloc a aquests
desplaçaments externs.
Els nostre objectiu amb aquest apartat és esbrinar els factors inductors de desplaçaments externs ja sigui com a lloc principal de compra
o com a lloc alternatiu per la compra d’articles d’equipament personal, de la llar i productes culturals vinculats amb el lleure
Un 94% dels enquestats han comentat desplaçar-se fora de Cardedeu per adquirir els productes d’equipament, ja sigui com a lloc
principal o secundari de compra. En base a aquest col·lectiu sabem que el principal factor inductor d’aquests desplaçaments és la cerca
de poblacions amb una major varietat d’oferta en aquesta tipologia de productes, ja sigui en l’amplada i profunditat d’articles com en el
format d’establiments.
62
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0%
Altres
Millor horaris
Passejo/compro
Comoditat/costum
Lloc de treball
Preu
Varietat
5,6%
6,4%
9,6%
10,4%
11,2%
50,4%
76,8%
Gràfic núm. 21: Motius de desplaçament extern per comprar
equipament.
*Dades multiresposta, amb una mitjana de 1,7 respostes per persona. Base 94% de la mostra.
En segon lloc, la meitat dels enquestats han comentat el factor preu com a element que porta als residents a buscar altres establiments
de fora de Cardedeu per portar a terme aquestes compres, consideren que en general aquesta tipologia de productes són cars en els
establiments del municipi, busquen ofertes i promocions per adquirir aquests articles.
63
La resta de motius esmentats presenten resultats més baixos, així en un 11.2% dels casos es compren els articles d’equipament al
mateix municipi on es treballa, recordem que en forces casos hi ha una mobilitat obligada cap a la ciutat de Barcelona o es pot trobar
una major oferta per aquests articles. Altres enquestats han comentat que els és més còmode anar a altres poblacions ja que els ve de
pas en els seus desplaçaments habituals i els és còmode comprar-hi o bé ja tenen el costum d’anar-hi habitualment i no es plantegen
avui per avui modificar els seus hàbits .
S’han citat factors vinculats amb l’oci, com anar a altres poblacions que disposen d’una zona comercial en la que poden passejar i
comprar tranquil·lament, o bé en establiments amb un horari que s’adapta millor a les seves necessitats de compra.
En el grup altres s’ha inclòs aquelles respostes que fan referència a l’elecció del destí de compra vinculat a una anterior residència o al
fet que la família i viu i per tant van a comprar-hi quan els visiten.
64
Centre comercial La Roca Village.
Per acabar aquest bloc corresponent als hàbits de compra dels nostres residents, i tenint en compte la preocupació que genera un
centre comercial com La Roca Village, situat a uns 10 minuts en cotxe del nostre municipi, obert tots els dies de la setmana i
especialitzat en productes outlet de luxe, hem efectuat dues preguntes dirigides a obtenir informació envers el grau d’atracció que
genera entre els residents del nostre municipi.
En relació a l’ús d’aquest equipament comercial hem recollit informació en relació a dues variables: La freqüència de compra i la
tipologia de productes comprats.
Freqüència de compra.
És interessant analitzar amb quina freqüència els residents de Cardedeu, van a comprar al Centre Comercial de La Roca Village. Per
això hem preguntat als nostres enquestats, amb quina freqüència solen anar-hi a comprar.
La freqüència presentava cinc opcions de resposta, tenint en compte la tipologia de productes que es poden comprar en aquest centre,
bàsicament d’equipament: cada quinze dies o sovint, un cop al mes, de tant en tant (per la temporada) o no hi vaig mai, també es
donava l’opció de respondre altres freqüències a detallar .
65
Si observem el següent gràfic, veiem com la freqüència més
habitual de visita al centre comercial per comprar, és la de tant
en tant, per temporada, essent esmentada en la meitat dels casos.
Per contra poc més d’un terç de la mostra ha comentat no anar mai
aquest centre comercial.
El percentatge de casos amb una freqüència de visita alta és força
baix, només en un 11% dels casos es va aquest centre amb una
freqüència igual o superior a la mensual.
Si tenim en compte l’edat de la persona enquestada sabem que
gairebé el 40% de la mostra amb edats superiors als 49 anys no
solen anar a comprar aquest centre, mentre que gairebé sis de
cada deu residents de menys de 50 anys solen anar-hi de tant en
tant. És a dir, a priori es detecta una major ús d’aquest centre
comercial entre la població més jove.
4,5% 6,8%
53,8%
34,9%
Gràfic núm.22: Freqüència de compra a La Roca Village
Cada quinze dies
Un cop al mes
De tant en tant
No hi vaig mai
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Cada quinze dies
Un cop mes
De tant en tant
Mai
Gràfic núm.23: Freqüència de compra a La Roca Village segons edat del enquestat
Més de 49 anys
Menys de 50 anys
66
Productes comprats.
En base al 65% de la mostra que ha comentat anar a comprar aquest equipament comercial, sabem que la tipologia de productes que
solen comprar-hi és bàsicament roba, recordem que és un centre especialitzat en equipament personal.
TAULA NÚM. 5: Tipologia de producte
Tipologia de producte: Percentatge
ROBA 120%
Roba per la família 22%
Roba home 36%
Roma dona 34%
Roba esport 7%
Roba joves 1%
Roba nens 13%
Roba /passejar 7%
CALÇAT/COMPLEMENTS 16%
REGALS 65%
OCI 13%
ALTRES 3%
*Dades multiresposta, amb una mitjana de 2.15 respostes per persona. Base 65% de la mostra.
67
Com es pot observar, les visites a aquest a centre són per comprar-hi roba per equipar tota la família, comprar roba per home o per
dona. Destacar la importància del centre en el moment en què s’han de comprar regals, aspecte citat en un 65% dels casos, és un espai
on podem trobar aquell producte adient per regalar, trobem una oferta especialitzada i diferenciada.
En un 13% dels casos s’ha comentat que el principal motiu per desplaçar-se és per passar la tarda i alhora si troben algun producte que
els agradi el compren. En el grup altres s’han inclòs bàsicament articles per la llar i joguines.
68
5.1.1.3 Opinió envers el comerç.
Conèixer i valorar l’opinió dels actuals i potencials clients dels establiments de Cardedeu com a espai de compres és un element bàsic
per apropar el comerç a les necessitats reals dels seus potencials clients. Sondejar l’opinió de les persones que resideixen al municipi,
és a dir, als usuaris de la nostra ciutat ens permet identificar els atributs determinats per la seva satisfacció envers l’entorn comercial en
el sentit ampli de la ciutat, de Cardedeu i quins aspectes relacionats amb el comerç estan mal resolts o generen insatisfacció als
ciutadans i en certa mesura propicien les fugues cap a altres poblacions.
Valoració del COMERÇ del Centre
Per això hem formulat una pregunta tancada en què demanem a l’usuari enquestat una valoració de determinats atributs sobre la base
d’una gradació qualitativa (dolent, regular, bona i molt bona). Els atributs a valorar han estat:
Varietat de l’oferta de comerços.
La imatge del comerç.
Els horaris comercials.
El tracte al client per part dels comerciants.
El Centre de Cardedeu com a zona de passeig.
El Mercat municipal de Cardedeu.
El Mercat Setmanal .
69
La restauració del municipi.
Si ens fixem en el següent gràfic, veiem com els ítems que cal millorar, segons la valoració dels enquestats són, la varietat de l’oferta de
productes i establiments, entenent que manquen establiments, productes i marques suficients per poder realitzar totes les compres al
municipi, amb especial incidència en l’equipament. Els horaris comercials, gairebé un terç dels enquestats es mostren descontents amb
els horaris d’obertura actuals dels comerços del municipi. I el mercat municipal, en referència aquest equipament comercial trobem una
valoració negativa per part d’un terç dels enquestats (32%), mentre que en un 57% dels casos ho valoren positivament, un 11% de la
mostra no ha sabut valorar aquest ítem per no ser usuari del mateix.
Per contra les millors valoracions corresponen al
tracte dels comerciants envers els seus clients,
gairebé la totalitat de la mostra presenta una
valoració positiva d’aquest ítem, el mercat
setmanal del dilluns i la restauració del municipi.
En relació al mercat setmanal esmentar però que
un 23%de la mostra no ha valorat aquest atribut
per desconeixement ja que no sol o no pot anar-hi,
essent el percentatge més elevat de no resposta.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
LA RESTAURACIÓ
EL MERCAT SETMANAL
EL MERCAT MUNICIPAL
EL CENTRE COM A ZONA DE PASSEIG
TRACTE AL CLIENT
HORARIS COMERCIALS
IMATGE
VARIETAT
Gràfic núm.24: Valoració del comerç del Centre.
DOLENTA REGULAR BONA MOLT BONA NS/NC
70
En relació a l’oferta de restauració del municipi, és a dir, d’espais per prendre quelcom, ja sigui un cafè, dinar, sopar,..., la valoració ha
estat bona o molt bona en el 82% dels casos.
A l’hora de valorar el Centre del municipi com a espai per passejar i poder comprar de manera amable, trobem com en un 20% dels
casos es mostren crítics, consideren que aquest no és còmode i agradable pel passeig, per contra en un 80% dels casos aquest ítem
rep una valoració positiva.
En relació a la imatge que presenten els establiments comercials de Cardedeu, s’observa com aquest atribut no ha rebut cap va loració
molt negativa, tot i que un 17% dels casos s’ha considerat com a regular, i gairebé un de cada tres enquestats opina que el comerç
presenta una imatge molt bona. Hem de tenir present que en general, tot i que els residents solen valorar positivament aquells factors
que utilitzen, a la vegada, en el nostre cas, és mostra força exigent en determinats atributs com succeeix en la imatge comercial.
Gairebé un 60% de la mostra ha donat la màxima puntuació a un atribut, el tracte al client, essent aquesta valoració del 41% en el cas
de la restauració.
0
1
2
3
4LA RESTAURACIÓ
MERCAT SETMANAL
MERCAT MUNICIPAL
EL CENTRE / ZONA DEPASSEIG
TRACTE AL CLIENT
HORARIS COMERCIALS
IMATGE
VARIETAT
Gràfic núm.25: Valoració mitjana dels atributs comercials
71
Donat que un dels ítems amb menor puntuació ha estat la varietat d’oferta, hem preguntat als enquestats si creuen que falten
botigues al municipi i en cas afirmatiu quines botigues manquen. Els resultats ens indiquen que si falten botigues, en sis de
cada deu casos la resposta ha estat afirmativa. Per contra trobem que un 39% de la mostra considera que per les pròpies
característiques del municipi, no cal obrir noves botigues, amb el nombre actual d’establiments és suficient, això no vol dir però que
la varietat d’oferta sigui adequada.
60,2%
39,1%
0,8%
Gràfic núm.26 Creu que falten botigues al municipi?
SI
NO
NS/NC
Referent a la tipologia de botigues que manquen sabem, a partir del 60% de la mostra que ha respost que manquen botigues a
Cardedeu, que els establiments per l’equipament personal són els més esmentats. En concret en gairebé en un 80% dels
casos s’ha comentat que falten botigues de roba en el municipi, sobretot de determinades marques com poden ser Zara, H&M,
72
Quiksilver,... o roba específica per gent de més edat, roba d’esport, per dona, nens o joves. En un 18% dels casos no s’ha
sabut concretar cap tipus d’establiment indicant que manca varietat d’establiments a nivell global, en altres casos es
comentava que el nombre d’establiments per un municipi com Cardedeu és correcte però que hi ha d’haver més varietat en
l’oferta de productes.
TAULA NÚM. 6: Quin tipus de botiga manca?
ACTIVITAT PERCENTATGE
Roba 79%
Esport 9%
Home 4%
Dona 6%
Per joves 4%
Per nens 3%
Marques 14%
Per gent gran 8%
Varietat d'establiments 18%
Alimentació/productes ecològics 15%
Equipament llar 9%
Productes culturals 14%
Electrònica/tecnologia 5%
Altres 9%
El tercer bloc, el conformen els productes alimentaris, sobretot fent referència a productes ecològics i artesanals, juntament
amb els productes culturals, essent els establiments de música, els comerços més esmentats. En el grup altres, s’han inclòs
botigues com les de complements personals, drogueries o joguines
73
Factors a MILLORAR
Per acabar aquest bloc d’opinió hem plantejat una pregunta oberta de resposta espontània per obtenir informació envers els aspectes
que preferentment cal millorar en el municipi des de l’òptica comercial i urbanística.
TAULA NÚM. 7: Aspectes a millorar.
FACTORS PERCENTATGE
Entorn urbanístic (paviment, voreres,..) 29,3%
Neteja dels carrers 28,6%
Horari comercial 22,6%
Oferta comercial 18,0%
Aparcament i la circulació 15,8%
Més activitats lúdiques 15,0%
Il·luminació dels carrers 13,5%
Promocions comercials i millor servei 5,3%
Altres 9,0%
Ns/nc 3,8%
*Dades multiresposta, amb una mitjana de 1,6 respostes per persona
74
Com es pot observar, hi ha dos aspectes que presenten percentatges molt similars, entorn el 29%, són l’entorn urbanístic i la neteja dels
carrers, essent aquests els dos factors prioritaris a millorar. Cal per una banda millorar l’entorn urbanístic del Centre de la vila, en
especial el paviment dels carrers i les voreres, en segon lloc s’ha comentat la neteja dels carrers, la percepció que té el resident és que
els carrers no estan nets i cuidats.
El tercer aspecte citat ha estat l’horari dels establiments, gairebé un de cada quatre enquestats considera que cal modificar els horaris
dels comerços de la localitat, s’ha comentat que no els agrada el fet que els dimecres molts comerços tanquin o bé que caldria ampliar
l’horari per la tarda.
Com ha succeït en l’apartat anterior, es torna a esmentar la manca d’oferta comercial del municipi en un 18% dels casos, aquest
aspecte dóna lloc en molts casos a fugues externes per comprar els articles d’equipament.
Esmentar la demanda d’activitats d’animació, d’activitats d’oci per gaudir del municipi, per fer ús del seu entorn urbanístic, en definitiva
de poder gaudir de Cardedeu, dels seus espais urbanístics i poder comprar, prendre quelcom mentre escoltem música, els nens
juguen,....
En altres casos s’ha comentat la manca d’aparcament però amb matisos, no referint-se a la manca d’estacionament sinó
d’estacionament gratuït, hi ha qui diu que cal treure la zona vermella de determinats eixos viaris o no multar l’estacionament del vehicle i
facilitar la circulació rodada i l’accessibilitat .
75
En un 15% dels casos s’ha considerat prioritari millorar la il·luminació dels carrers del municipi, aquests aspectes donen major seguretat
al vianant, sobretot durant els mesos d’hivern.
Altres factors esmentats en percentatges inferiors al 4% han estat potenciar els diferents barris que conformen el municipi, el carril bici, o
millorar els serveis socials o l’ adsl de la zona.
A nivell global podem dir com a resum d’aquest darrer bloc que:
El principal factor inductor dels desplaçaments externs per compres és la cerca de poblacions amb una major varietat d’oferta, ja
sigui en l’amplada i profunditat d’articles com en el format d’establiments. Un 60% de la mostra opina que avui per avui manquen
botigues al municipi de Cardedeu, especialment d’equipament personal
Entre els residents a Cardedeu la freqüència de visita habitual al centre Comercial La Roca Village, és la de tant en tant, per
temporada, tot i que en la meitat dels casos no hi solen anar mai. En cas d’anar-hi a comprar és per adquirir roba – home,dona-
i/o regals.
En relació als imputs comercials s’ha valorat positivament el tracte que els comerciants donen als seus clients i la restauració
del municipi. Essent els factors que hem de millorar i treballar d’acord amb les expectatives dels usuaris: La varietat d’oferta i els
horaris dels comerços
En quan als aspectes urbanístics s’ha comentat la prioritat de millorar l’entorn urbanístic de les zones comercials (paviment,
voreres, neteja, il·luminació,..) el disposar d’espais amabilitzats, còmodes, agradables, il·luminats segurs i nets. Aquest aspecte té
una incidència directa en les compres vinculades a l’equipament, estretament lligades al temps d’oci “comprar, passejar, gaud ir
del temps lliure”.
76
5.1.2 ANÀLISI DE L’ATRACTIVITAT EXTERNA DEL MUNICIPI DE CARDEDEU
Per tal d’esbrinar l’atractivitat que genera el municipi de Cardedeu, hem realitzat, com hem comentat anteriorment, una enquesta a
“destí” a les persones que no resideixen habitualment a Cardedeu però que per diferents motius es troben al nostre municipi en el
moment de realitzar aquest treball de camp.
Com s’ha detallat a l’inici del bloc corresponent a la demanda, de cada deu persones enquestades, vuit viuen a Cardedeu i dues són
foranies. És a partir d’aquest darrer col·lectiu (38 casos) que disposem d’informació de caire qualitatiu en relació a l’atractivitat externa
que genera el nostre municipi.
Població de residència:
La nostra àrea d’atracció es centra en el municipis de l’entorn, de
la nostra pròpia comarca, el Vallès Oriental, bàsicament Sant Pere
de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Cànoves i Llinars de
Vallès.
Altres poblacions de residència dels nostres visitants són
Barcelona, Hospitalet de Llobregat o Mataró, poblacions més
allunyades, essent en aquests casos els motius laborals el factor
inductor d’atractivitat o el fet de disposar de segona residència al
nostre municipi.
0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0%
Altres
Maresme
Valles Oriental
Gràfic núm.27 : Població d'origen
77
Perfil de l’enquestat – Edat, Sexe i ocupació-:
Si tenim en compte el sexe de la mostra enquestada podem observar com en el 60% dels casos les persones entrevistades són
dones, mentre que el percentatge d’homes és situa en el 40%. En quan a l’edat de la mostra, aquesta presenta una mitjana
entorn els 41 anys. El percentatge de visitants enquestats de més de 65 anys es situa entorn el 10%, mentre que els
corresponents a edats inferiors als 50 anys es situa al voltant del 60%.
En set de cada 10 casos han comentat treballar, el percentatge restant està jubilat (15.4%), es troba en situació d’atur o és la
persona responsable de les tasques de la llar sense remuneració. En els casos en que l’enquestat treballa, aquest ho fa en
gairebé en el 40% dels casos en el nostre municipi, Cardedeu.
Motiu de desplaçament a Cardedeu i freqüència de visita:
El principal factor inductor dels desplaçaments al nostre municipi és la compra, set de cada 10 visitants ho fa per comprar,
mentre que un 31.6% dels casos la mobilitat a Cardedeu és per motius laborals, hem d’esmentar que gairebé en tots els casos
en què es treballa al municipi també s’hi compra. En un 16% dels casos, els visitants han comentat tenir una segona residènc ia
a la nostra localitat, essent aquest el motiu pel qual estan a Cardedeu.
78
0% 20% 40% 60% 80%
Altres
Oci/turisme
Comprar
Treball
Tinc una segona residència
8%
11%
74%
31,6%
16%
Gràfic núm.28: Per quin motiu està ara a Cardedeu?
Multiresposta: Mitjana de 1.4respostes per enquestat.
L’oci i el turisme s’ha esmentat en una de cada 10 respostes, mentre que en el grup altres s’ha inclòs aquells casos en què
l’enquestat ha comentat visitar algun amic o familiar. En el cas de comprar a Cardedeu, els visitants ens han comentat, comprar-hi
productes d’alimentació, fruita i verdura o productes càrnics, principalment al mercat municipal o al mercat setmanal.
La freqüència en què es visita la localitat, presentava 5 opcions de resposta: diària, setmanal, quinzenal, mensual i de tant en
tant, essent la setmanal la més habitual, gairebé amb la meitat dels casos, seguit per la diària (24.3%) vinculada a motius
laborals, i la visita esporàdica (13.5%).
79
En els casos en què el factor generador d’atractivitat són les compres, la freqüència més habitual és la setmanal o l’esporàdica,
tot i que aquesta en menor percentatge.
El centre comercial La Roca Village-:
Entre els visitants s’ha optat per realitzar les mateixes preguntes que als residents en relació al Centre Comercial La Roca
Village, els resultats han estat en la meitat dels casos, que es va de tant en tant a aquest equipament, mentre que gairebé quatre
de cada 10 visitants ha comentat no anar-hi mai. El percentatge restant presenta una freqüència de visita més elevada, mensual.
Essent la roba el producte que s’adquireix en aquest equipament, ja sigui roba per vestir a tota la família, roba específica per
home o per dona.
Valoració del comerç i la restauració del centre de Cardedeu:
A partir dels visitants que han comentat comprar al nostre municipi, coneixem la seva valoració en relació als diferents aspectes
amb incidència comercial. Els factors amb una valoració més elevada són el tracte que els comerciants ofereixen als seus
clients, la imatge dels comerços del municipi, juntament amb la restauració local i els horaris dels establiments. Hem de tenir
present que les compres que realitza aquests visitants es focalitzen bàsicament en productes alimentaris.
Per contra la manca de varietat de l’oferta dels comerços del municipi i el mercat municipal són els ítems que segons els
visitants caldria millorar. Citar el nombre de visitants que no han valorat el mercat municipal ni el mercat setmanal.
80
Davant de la qüestió referent a quins aspectes comercials i/o urbanístics cal millorar, els visitants ens han comentat que cal fer
un esforç per incrementar la neteja dels carrers de Cardedeu, i han seguit fent incidència en que manca varietat d’oferta i la
dificultat de poder aparcar el vehicle pel centre del municipi. Tot i la constància que cal incrementar la varietat d’oferta del
municipi, sis de cada 10 visitants han detallat que no cal augmentar el nombre de comerços.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
LA RESTAURACIÓ
EL MERCAT SETMANAL
EL MERCAT MUNICIPAL
CENTRE COM A ZONA DE PASSEIG
TRACTE AL CLIENT
HORARIS COMERCIALS
VARIETAT
IMATGE
Gràfic núm.29 : Valoració del comerç del Centre
DOLENTA REGULAR BONA MOLT BONA NS/NC
81
6. Anàlisi de l’oferta
82
Un dels aspectes clau per dinamitzar comercialment un municipi, és el seu comerç, i els comerciants que hi treballen, per això portem a
terme, per una banda una anàlisi qualitativa amb l’objectiu de poder analitzar l’oferta terciària del municipi des de l’òptica del potencial
client i per altre una dinàmica de grup amb comerciants de la localitat, per disposar d’informació de primera mà en relació a l’activitat
comercial del municipi.
6.1 ANÀLISI DE L’OFERTA TERCIÀRIA
Per analitzar l’oferta terciària existent a Cardedeu, hem portat a terme una observació QUALITATIVA de la zona comercial del municipi
realitzada pels tècnics especialitzats del nostre equip.
Aquesta auditoria ha permès:
Conèixer el territori.
Disposar d’una radiografia visual a nivell qualitatiu de les zones comercials de Cardedeu des de diferents vessants –comercial,
urbanística, social ,...- posant però l’èmfasi en l’anàlisi comercial – zones d’atracció, tipologia comercials, oferta terciària,
comoditat de compra, amabilitat de l’entorn, elements tractors, ...-
83
L’anàlisi qualitativa realitzada pels nostres tècnics es centra en dues temàtiques, el comerç del municipi i el seu entorn urbanístic, factor
directament vinculat amb l’activitat comercial: El treball de camp qualitatiu s’ha realitzat en la zona comercial del municipi, definida
prèviament i de manera conjunta entre els consultors del nostre equip i els responsables del projecte per part de l’administració.
L’àmbit de la zona auditada es centra en l’àrea
delimitada pels carrers Lluis Llibre, Dr. Ferran,
Diagonal Pujades, Àngel Guimerà, Plaça Joan Alsina,
Av. Verge del Pilar, i Av. Rei en Jaume.
En referència a l’àmbit urbanístic i a l’espai urbà:
El municipi disposa de senyalització direccional
e informativa en relació al comerç de Cardedeu
“Cardedeu és comerç”.
L’entorn urbà és tranquil en aquest eix comercial
i agradable.
Si anem a Cardedeu podem aparcar el vehicle
en aparcaments exteriors gratuïts, situats al final
del passeig de la riera amb el carrer Lluis Llibre,
aparcament senyalitzat i en el mateix carrer Lluis
Llibre, on trobem un solar no condicionat i poc
visible pels visitants, i caminar a peu fins a la
zona comercial. Observació del territori: Àrea d’actuació
84
Si optem per aparcar en el mateix carrer Lluis Llibre o per apropar-nos més a
la zona comercial en cotxe haurem d’estacionar en zona vermella, on
disposem d’una hora i mitja màxima d’aparcament, essent aquesta estada
gratuïta (zona vermella de dilluns a dissabte de 9 a 13.30h i de 16.30 a
20.30h). En el mateix Dr. Klein també trobem un solar habilitat com
aparcament.
Cal millorar el paviment d’algunes de les voreres i afavorir així la comoditat
vianant i el passeig. Especialment al carrer Dr. Klein, nexe d’unió entre la zona
comercial del centre i l’avinguda Verge del Pilar. I en els carrers
connectors entre les zones d’aparcament i l’espai comercial.
Actualment el mobiliari urbà no és un element unificador de la zona
comercial del municipi.
En el centre, en el nucli de Cardedeu, trobem carrer vianantitzats i
agradables per passejar i gaudir de l’espai urbà (plaça Marc Viader,
carrer Sant Anton, Teresa Oller, Hospital, Diagonal Fiveller, de Baix,
Pau Gesa, pl. Alselm Clavé i plaça de l’Església
Manca amabilitzar la plaça Sant Joan, actualment el pas dels
vehicles cap al carrer Josep Vilaseca és permès.
85
En relació a l’activitat terciària del municipi:
L’oferta comercial de Cardedeu és variada però es detecta una certa focalització de botigues de venda de productes quotidians
alimentaris. A Cardedeu trobem botigues per satisfer les necessitats de la compra diària: fruiteries, carnisseries, peixateries, pesca
salada, forns i pastisseries amb un producte de qualitat i establiments en format de venda en autoservei com Bon Àrea, Consum, Sorli,
Mercadona.
La zona comercial es centra bàsicament en l’illa per vianants – carrers Hospital, Teresa Oller, Pau Gesa, Sant Antoni, Diagonal Fiveller,
Plaça Marc Viader, carrer de Baix, plaça de l’Església i plaça Anselm Clavé- on trobem alguns comerços renovats i amb una imatge
comercial atractiva –joieries, moda, restauració, electrodomèstics, pastisseries, moda per la llar-.
La continuïtat comercial segueix cap al carrer Dr. Klein fins al carrer Montseny, aquest vial és el nexe d’unió amb la zona comercial entorn
el carrer Av. Verge del Pilar, Carrer Balmes, carrer Ramon Llull i Plaça Joan Alsina, eix comercial on podem trobar productes de compra
bàsica, però també articles d’equipament- òptica, sabateria, moda-, i restauració.
A la carretera de Cànoves, trobem el mercat municipal, amb una oferta de productes alimentaris.
En el carrer Àngel Guimerà es detecten establiments comercials amb una imatge poc atractiva i forces locals tancats, especialment en el
tram més proper a l’avinguda Rei Jaume, important via de comunicació que travessa el municipi i que avui per avui presenta una oferta
comercial amb una imatge força millorable i un elevat nombre de locals tancats.
En el barri de Poble Sec, l’activitat comercial la trobem entorn la carretera de Dosrius, amb un comerç de proximitat i servei al barri,
destacant el supermercat del Grup Mercadona.
86
87
Cada dilluns al matí, entorn l’illa de vianants trobem el mercat setmanal amb un oferta bàsicament focalitzada en productes
d’equipament i fruita i verdura darrera el mercat municipal.
88
6.2 DINÀMICA DE GRUP. Donat que l'èxit d’aquest projecte passa per la implementació del mateix, i que a Cardedeu s’està endegant de nou la seva associació
de comerciants, hem optat per implicar als principals actors d’aquest projecte, els comerciants, i així donar un nou impuls a
l’associacionisme.
Donada la situació actual de l’associació de comerciants del municipi, érem conscients que calia motivar i engrescar als comerciants de
Cardedeu, per això hem realitzat dues sessions de treball específiques mitjançant la metodologia CANVAS, eina que ajuda a generar
nous models de negoci partint dels propis interessats, i alhora motivar als protagonistes implicats en el projecte.
Per això vam convocar a empresaris dels comerços i serveis de Cardedeu formessin part o no de la nova junta de l’actual associació de
comerciants. Els contactes dels comerciants els han realitzat els membres del CSETC –centres de suport empresarial i tecnològic de
Cardedeu- i les sessions de treball s’han realitzat en el mateix CSETC.
Objectius del Taller:
Reflexionar :
“Com reforçar el teixit comercial de Cardedeu i establir mesures de transformació del model actual de comerç del nostre
municipi”.
AQUEST TALLER ENS HA PERMÈS:
1. Utilitzar una metodologia innovadora i que ajuda a la reflexió i creativitat per analitzar el nostre model de comerç.
89
2. Networking i intercanvi d’idees i d’experiències entre els assistents.
3. Motivar i engrescar als comerciants per portar a terme la dinamització comercial de Cardedeu
4. Establir mesures per aprendre com treballar plegats (entre nosaltres i per nosaltres).
5. En definitiva, un model de reflexió per a “caminar junts”
És la primera acció d’aquest projecte: ajudar, motivar i engrescar als comerciants per tirar endavant aquesta nova etapa
de dinamització comercial.
90
DEFINIR EL MAPA DEL PROTAGONISTA: EL CLIENT , fruit dels resultats de l’estudi de la demanda
91
TREBALL EN EQUIP: Metodologia CANVAS: Reflexions i posada en comú: Formant equips hem donat resposta a les següents
qüestions:
En què es bo el nostre comerç?
Qui és i què té?
A qui es dirigeix
Quina ha de ser la nostra proposta de valor?
Com se’l coneix i com es dóna a conèixer?
Com et relaciones amb el teu client?
Què rep a canvi el nostre comerç?
Què suposa estar al capdavant del comerç de
Cardedeu?
92
Fruit de les sessió de treball s’ha definit : EL MODEL ASSOCIATIU I LA SEVA IMATGE GRÀFICA
En l’annex 2 s’adjunta els resultats de les dues sessions de treball, document que també s’ha lliurat als assistents al taller.
Comentar que ha estat un taller participatiu, on s’ha posat en comú els diferents punts de vista dels assistents, assolint un consens
envers el model associatiu que volem pel municipi i quines accions volem fer.
93
7. Diagnòstic. Anàlisi DAFO
94
La metodologia emprada per a determinar la Diagnosi de la situació actual del municipi de Cardedeu des de l’òptica comercial, és el
mètode DAFO, a banda de ser una eina altament utilitzada, ens ajuda a reflexionar sobre la situació actual del municipi i projectar les
possibles actuacions de futur. Es tracta d’avaluar i de diagnosticar el municipi com si fos una empresa sota el prisma del màrqueting.
La metodologia DAFO consisteix en l’anàlisi dels punts forts, oportunitats i/o fortaleses, i anàlisi dels punts febles, amenaces i/o debilitats
del producte i/o servei motiu d’estudi.
Considerant els comentaris recollits i l’observació i anàlisi portada a terme per l’equip consultor, fem un diagnòstic de la situació actual
del municipi.
els punts forts (els seus avantatges) i els punts febles (els seus desavantatges), les seves oportunitats i principals amenaces amb
incidència comercial per poder desenvolupar aquest projecte,
per arribar a establir el diagnòstic de la situació actual de la localitat de Cardedeu.
Aquestes directrius han de servir com a pauta de treball al consistori i als seus tècnics, a l’hora de planificar les accions comercials, a
l’associació de comerciants del municipi, així com als diferents agents implicats en aquest projecte.
95
Fortaleses (F)
TERRITORI 1. Bones vies de comunicacions tant en transport públic com privat.
2. Proper a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
3. Situat en un entorn privilegiat i tranquil en contacte amb la natura, que permet gaudir d’una bona qualitat de vida.
4. Una demanda interna formada, amb una renda familiar disponible superior a la mitjana catalana i una taxa d’atur
inferior a la mitjana comarcal.
ACTIUS DEL MUNICIPI
1. Disposem d’un teixit productiu focalitzat en els serveis, seguit pel sector industrial - comptem amb quatre polígons
industrials-.
2. Gaudim de diferents atractius turístics:
L’entorn natural: indrets tranquils i planers per passejar o practicar esport –Parc dels Pinetons, Sereta, Font dels Oms,
proper als parcs naturals de Montseny i Montnegre-Corredor.
Els seus elements patrimonials: El Museu Arxiu Tomàs Balvey, el cementiri municipal petita joia modernista, la Ruta del
Raspall –itinerari de descoberta de l’arquitectura d’estiueig de l’arquitecta Manuel Joaquim Raspall-.
3. Organitzem esdeveniments esportius, fires , festes i activitats culturals i lúdiques que atrauen a residents i visitants.
TEIXIT TERCIARI (comerç i serveis)
1. Una oferta comercial focalitzada en la compra bàsica diària i puntualment per la compra d’equipament, amb
establiments comercials alimentaris d’utilitat per la compra, destacant els comerços del centre, on trobem el seu
D A F O
F
96
mercat municipal i els supermercats ubicats en els barris dels Estalvis, Poble Sec i Centre.
2. Bona valoració de la restauració per part del resident i visitant, basada en la cuina catalana i els productes de
temporada. Destacant els borregos, producte artesà de qualitat i exclusiu de la localitat elaborat en les pastisseries i
fleques del municipi.
3. Un eix comercial, còmode i vianantitzat en l’entorn de les places Anselm Clavé, Marc Viader, plaça de l’Església,
amb una oferta comercial variada, amb alguns comerços renovats i atractius, complementat amb oferta de
restauració. Essent l’espai de compra i oci per excel·lència del municipi.
4. Un espai comercial per la compra de proximitat entorn l’avinguda Verge del Pilar, plaça Joan Alsina.
5. Una alta valoració del tracte que reben els clients per part dels comerciants de la localitat.
6. Els aparcaments propers a la zona comercial, gratuïts i de rotació.
7. La reactivació de l’associació de comerciants amb una nova junta per liderar el comerç de Cardedeu.
8. La implicació de l’ajuntament de Cardedeu en el desenvolupament i dinamització del sector comercial.
Debilitats (D)
PASSIUS DEL TERRITORI I DEL TEIXIT COMERCIAL
1. Ubicació geogràfica propera i ben comunicada amb poblacions que disposen d’una millor dotació comercial i d’oci que
afavoreix l’evasió de despesa en productes d’equipament.
2. L’actual oferta comercial en articles per la llar i equipament personal no dóna resposta a les necessitats dels residents,
que busquen una major varietat d’oferta, tant en amplada i profunditat d’articles com en format d’establiments
comercials.
D A F O
D
97
3. La proximitat del centre comercial la Roca Village, on els residents si desplacen de tant en tant per la compra de roba i
quan han de fer algun regal.
4. Tot i disposar d’una zona amable per al vianant al centre de la localitat, cal fer un esforç per millorar la comoditat de
l’espai comercial -voreres, neteja i il·luminació-.
5. La imatge de determinats establiments comercials, els quals presenten una estructura de venda antiquada, el nostre
resident és exigent i ens demanda uns comerços atractius que ens incitin a la compra. Es percep certes dificultats per
adaptar el model de negoci dels comerços a la demanda actual, innovant i apostat pel comerç, on el client passa a ser
el centre del negoci.
6. El mercat setmanal, estructura de venda complementària, és utilitzada per la gent de major edat del municipi i pobles
de l’entorn, no essent útil pel resident més jove i que treballa, motivat per l’horari, pels serveis, per l’oferta, ...).
7. Tot i els esforços en millorar el mercat municipal, aquest no és prou atractiu per una part dels nostres residents.
8. Determinats factors que resten competitivitat als comerços de Cardedeu: La percepció que els productes que venen als
comerços de Cardedeu són cars i que els horaris comercials no s’adapten a les necessitats dels seus potencials
clients.
9. La dificultat per comercialitzar els locals comercials de determinats eixos viaris fora del cor comercial del municipi, on
trobem un elevat nombre de locals tancats -Avinguda Jaume I i carrer Àngel Guimerà- .
10. Manca de continuïtat comercial entre la zona comercial del Centre i l’avinguda Verge del Pilar, el carrer Dr. Klein, nexe
d’unió entre ambdues zones presenta una estructura urbanística avui per avui no amable per als vianants, voreres
estretes amb paviment irregular que no afavoreix el passeig entre els dues zones.
11. Les dificultats per tornar a engegar una associació de comerciants que treballi pel conjunt del comerç del municipi,
promocionant-lo i vetllant pels seus interessos.
98
Tot seguit detallem les oportunitats detectades però no com a factors externs sinó com EL QUE PODEM FER, LES
POSSIBILITATS QUE TENIM:
OPORTUNITATS (O)
1. La motivació i el compromís per part d’alguns empresaris del comerç en reactivar de nou l’associació de comerciants,
per a incrementar la notorietat comercial del municipi i la competitivitat dels seus comerços, i fer-los més atractius
mitjançant la dinamització conjunta.
2. La dinamització comercial del municipi com a espai de compres i passeig que doni servei als residents i visitants
puntuals, tot establint sinèrgies amb els recursos del municipi (comercials, naturals, patrimonials, gastronòmics, ...)
compartint experiències, serveis, ...
3. El treball conjunt de tots els agents implicats -comerciants, consistori, entitats,...-, sumant esforços i col·laborant per
assolir els objectius marcats.
4. L’interès i la implicació del Consistori per donar suport a l’activitat comercial com a motor econòmic del municipi i
liderant conjuntament el projecte de dinamització.
Entenen les amenaces com les DIFICULTATS detectades per tirar endavant
D A F O
O
99
AMENACES (A)
1. Actitud empresarial poc oberta. El no ser capaços d’adaptar els nostres establiments comercials i serveis a les
necessites i demandes dels usuaris (residents i/o visitants) del municipi, amb una actitud empresarial oberta, amb
capacitat d’adaptar-se als canvis, i posant al client com a centre dels seus negocis.
2. Manca d’entesa entre propietaris, nous llogaters i altres protagonistes per donar facilitats al nou emprenedor. Les
dificultats per comercialitzar els locals tancats, per trobar emprenedors/empresaris que vulguin apostar per obrir
negocis al municipi, d’acord amb les necessitats i desitjos dels potencials usuaris.
3. Empresaris no afavoridors d’una eina de treball grupal que posen entrebancs pel seu èxit. El no veure l’associació de
comerciants com una eina que ens permet incrementar la nostra competitivitat comercial: el no saber treballar plegats
tots els comerciants, frenant l’individualisme d’anar cadascú per ell, mirant cap endavant per un objectiu comú el
comerç de Cardedeu. Hi ha empresaris de tota la vida que ja els està bé com està
4. L’oferta amplia que hi ha prop de Cardedeu ara i en un futur, que provoca l’evasió de compra per part dels residents.
D A F O
A
![MDR - CRUCETAS - CRUCETAS.pdf · Página 4 de 69 MUJ-8007 Articulación, cruceta [28.6 X 94] Peso (kg): 0,61 Embalaje (H x L x A): 3.7 x 10.30 x 10.30 Diámetro de montaje (mm): 28.6](https://static.fdocumento.com/doc/165x107/5e94bf904f4d9b54fd0295d2/mdr-crucetaspdf-pgina-4-de-69-muj-8007-articulacin-cruceta-286-x-94.jpg)
