ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INNOVACIÓ EDUCATIVA DES D’UN MODEL INCLUSIU D’EDUCACIÓ

BERGUEDÀ. PROJECTE CURS 2006-07

1. Justificació.................................................................................................................2

2. Condicions per a portar a terme el projecte.........................................................3

3. Relació de centres implicats...................................................................................5

4. Objectius....................................................................................................................6

5. Disseny de la proposta............................................................................................6

5.1. Projecte marc.....................................................................................................6

5.1.1. Elaboració del projecte educatiu d'un centre......................................10

5.2. Projecte curricular............................................................................................13

5.2.1. Unitats de programació.................................................................................13

5.2.2. Passos a realitzar en l'aplicació d'unitats de programació.................14

5.2.3. Proposta per al procés de treball de la primera unitat de programació

compartida entre centres..........................................................................................17

5.2.4. Participació...................................................................................................20

5.3. Organització i funcionament..........................................................................21

6. Formació..................................................................................................................23

7. Bibliografia...............................................................................................................24

8. Annex.......................................................................................................................25

Annex 1: Comunicació del projecte educatiu a les famílies i a altres agents

educatius.....................................................................................................................25

1

1. Justificació

Fa dos anys, el curs 2004-2005, vam iniciar un projecte a la comarca, vinculat amb el model inclusiu d’educació, amb l’objectiu d’avançar, com a col·lectiu de centres, cap a una educació de qualitat per a tothom en contextos màximament normalitzats, tenint en compte els escenaris educatius escola, família i comunitat, i la interrelació entre ells. La proposta inclusiva ens oferia un marc que apuntava en aquest sentit.

Per aproximar-nos a aquest model, durant els cursos 2004-05 i 2005-06 hem estat treballant amb un col·lectiu de mestres d'onze escoles d’educació infantil i primària del Berguedà. La proposta ha suposat incloure els mestres d’educació especial en el treball a l’aula; treballar amb tots els alumnes dins la classe; canviar la relació un mestre-una aula per a treballar amb un subequip de docents; programar, portar a terme i avaluar els processos i els resultats de l'alumnat dels grups classe; introduir noves metodologies a l’aula; sistematitzar el treball en grups cooperatius; fomentar la participació de l’alumnat; organitzar el currículum de llengua des d’una entrada funcional, interdisciplinar i vivencial. També s’han modificat alguns aspectes d’organització d’aula i de centre.

Hem enfortit un model d’assessorament psicopedagògic adreçat a col·laborar amb els docents en la tasca d’introduir propostes d’innovació i de millora, aplicar-les i valorar-les. Col·laborar amb els centres en la millora de l’atenció a la diversitat, contemplant-los des d’una perspectiva institucional. Considerar en l’assessorament psicopedagògic, els diferents escenaris i agents educatius. La valoració que hem fet és prou engrescadora, perquè intentem fer un nou pas endavant el curs 2006-07. Aquest document vol ser el marc de referència per al treball previst durant el proper curs.

Pel curs 2006-07, ens proposem construir un projecte marc entre el col·lectiu d’escoles implicades, que fonamenti la direcció cap a on considerem que ha d’anar l’educació. Aquest projecte hauria d’ajudar a orientar les pràctiques educatives dels centres.

Els centres interessats a aprofundir més en el projecte educatiu en el seu propi centre poden apropiar-se de les idees del projecte marc per elaborar-lo, o bé poden iniciar un procés de construcció paral·lelament a l'elaboració del projecte marc. En aquest procés hi poden participar, en les diferents fases, tots els implicats en l’educació del territori: alumnes, famílies, docents, ajuntaments, entitats i altres agents possibles.

La resposta de cap on va l’educació – que ens aportarà el projecte marc esmentat -, pot ser una bona base per a iniciar, properament o en el futur, la revisió de les activitats educatives, dels continguts, fent una selecció d’aquells que ens semblen significatius i descartant aquells insignificants. Això ha de suposar un guany per al benestar de docents, alumnes i altres agents implicats en l’educació, en la mesura que s'aconsegueixi una selecció més ajustada a les possibilitats de treball a cada centre, cicle i aula. En el projecte educatiu entenem que s’ha de poder prioritzar el què és essencial.

2

Paral·lelament tenim previst un avenç en la proposta d’un projecte curricular, a partir de l’experiència que hem portat a la pràctica en els cursos anteriors. En l’àrea de llengua, estem en condicions d’aprofundir en els processos d'ensenyament-aprenentatge dels usos, difusió del llenguatge oral i escrit, i en seu tractament interdisciplinari. Treballarem la llengua en ella mateixa, però alhora, emfàticament, com a vehicle per a interpretar, conèixer, elaborar i difondre, oralment i per escrit, continguts de socials o naturals i altres àrees curriculars.

Com en cursos anteriors, per a portar a terme aquest projecte, es planificarà una adequada formació, que hauria de consistir, entre altres aspectes, en lectures, assistència a les sessions de treball organitzades per les escoles que formen part del projecte i les sessions obertes a tothom.

En l’experiència hi participem els centres implicats i els serveis educatius de la comarca: CdA, CREDA, CRP, EAP, ELIC i inspecció. Continuarem, per tant, el projecte que vam iniciar fa dos cursos amb tots els serveis implicats.

2. Condicions per a portar a terme el projecte

Tal i com queda definit el projecte, no hi ha dubte que aquesta proposta suposa un repte important per a tots els que hi estem implicats. Entenem que els centres han de posar unes condicions suficients per a abordar amb prou garanties l'experiència. Aquestes condicions serien:

Una hora setmanal de coordinació entre el mestre d’educació especial o altres implicats i els tutors o tutores que treballen conjuntament, per a programar com a equip el treball a l’aula. A ser possible dins de l’horari lectiu.

Una altra hora setmanal o quinzenal per a treballar amb l’EAP la programació d’aula, l’avaluació, el seguiment de la feina, l’enfocament metodològic, l’anàlisi de les observacions i altres qüestions que vagin apareixent.

Observacions a l’aula, setmanals o quinzenals, per part de l’EAP.

Disponibilitat de l’equip directiu per a seguir de prop i participar en el projecte.

Disponibilitat de l’equip directiu a participar en la formació de la comarca per actualitzar l’organització i el funcionament de centre, i la seva gestió.

Disponibilitat del claustre a facilitar aquesta línia de treball al centre i a afavorir els avenços del subequip que hi treballa més directament.

Participar en la formació específica que es portarà a terme a la comarca.

3

Disponibilitat dels equips directius implicats en l’experiència per elaborar un projecte marc.

Per aquelles escoles interessades a elaborar en el seu centre el projecte educatiu, caldrà una disponibilitat del claustre a treballar-hi conjuntament amb alumnes, famílies, ajuntaments i altres entitats del municipi.

4

3. Relació de centres implicats

Els centres que participen en el projecte són:

CENTRE NIVELL ÀREA

CEIP ALFRED MATA ED. PRIMÀRIA LLENGUA

CEIP GIRONELLA ED. INFANTIL I PRIMÀRIA LLENGUA

CEIP OLVAN ED. PRIMÀRIATREBALL EN CLAUSTRE

LLENGUA

CEIP ST. JOAN CICLE INICIAL CICLE MITJÀCICLE SUPERIOR (5è)

LLENGUA

CEIP LA VALLDAN CICLE INICIAL (2n)CICLE MITJÀCICLE SUPERIOR

LLENGUA

CEIP SANTA EULÀLIA CICLE INICIALTREBALL EN CLAUSTRE

LLENGUA

CEIP GIRA-SOL ED. PRIMÀRIA LLENGUA

CEIP GALCERAN DE PINÓS

TREBALL EN CLAUSTRE LLENGUA

CEIP STA. MARIA D’AVIÀ

CICLE INICIALCICLE MITJÀ (3r) LLENGUA

CEIP PRINCESA LÀSCARIS

CICLE INICIAL CICLE MITJÀ LLENGUA

CEIP LILLET A GÜELL CICLE INICIAL (2n)CICLE MITJÀCICLE SUPERIOR

LLENGUA

ESCOLA ESPECIAL LLAR STA. MARIA DE QUERALT

TREBALL EN COMISSIÓ LLENGUA

5

4. Objectius

Elaborar un projecte marc, entre les escoles implicades i els serveis educatius.

Donar resposta a la pregunta de cap on anar en l’educació, com a nucli fonamental en el projecte marc.

Donar a conèixer a la comunitat educativa el projecte marc elaborat.

En els centres interessats, elaborar un projecte educatiu amb la participació de docents, famílies, alumnes, regidors dels ajuntaments i altres entitats dels municipi.

Sistematitzar, en els centres que ho decideixin, la participació de tots els agents implicats en l’educació: alumnes, famílies i comunitat.

En algunes escoles, col·laborar a deixar escrita la programació de llengua en els cursos treballats anteriorment.

Avançar ens els usos del llenguatge oral i escrit, i en el seu tractament interdisciplinari.

Ampliar el treball a altres cicles o centres nous interessats, que puguin posar les condicions adequades per a garantir-ne el bon funcionament.

Aprofundir des d’un punt de vista conceptual en propostes metodològiques afavoridores de l’educació inclusiva: treball per parelles, apadrinament i treball en grups cooperatius. Sistematitzar-ne la pràctica a les aules implicades.

Afavorir un grup de treball format pels equips directius, que permeti l’avenç en la gestió i innovació dels centres des d’un model d’educació inclusiva.

Avançar en l’ús de diversos mitjans de comunicació per: buscar informacions, seleccionar-les, analitzar-les de manera crítica, elaborar-les i difondre-les.

Potenciar recerques en el marc dels treballs que es realitzin.

3. Disseny de la proposta

3.1. Projecte marc

Per projecte marc entenem el desplegament conceptual que ens ha de servir de guia per a orientar les pràctiques dels centres. Hauria de donar resposta a un seguit de preguntes: cap on de l’educació, quins són aquells valors que han de servir de base per a educar, quins sistemes conceptuals, procediments i

6

actituds han d’apropiar-se els educadors, les institucions educatives i els alumnes per a un progrés de l’educació al Berguedà.

El projecte marc ha de ser una construcció que partirà sobretot de les aportacions dels centres i que es concretarà amb un document escrit. Com hem dit, serà una de les tasques d’aquest curs que ens ajudarà en el procés de millora educativa a la comarca. Entès en termes generals, el projecte marc ha de fonamentar la millora de:

Les capacitats en els àmbits de llenguatge i comunicació, social i cultural, científic i artístic dels individus educats.

El desenvolupament personal i social: l’educació per a la participació, la relació amb els altres, la convivència en societats plurals i diverses, l’equitat... que van a afavorir la vida en democràcia.

El respecte a l'entorn: educació per al manteniment de l’entorn en les millors condicions possibles, la sostenibilitat, l’ús racional dels recursos naturals, el reciclatge...

En el segon i en el tercer d’aquests àmbits, es poden tenir en compte en els contextos més propers a l’alumnat i els contextos més allunyats: la pròpia aula o centre, el barri, el país o el món en general.

Pretenem esbossar aquest projecte marc entre tots els equips directius de les dotze escoles implicades en el projecte, i si s'escau, amb alguna participació de cadascun dels claustres. Aquest projecte hauria de servir de referència per al projecte educatiu dels centres.

El document a elaborar pot tenir una estructura propera a:

1. Introducció explicativa del què es pretén, que clarifiqui la voluntat de construir un projecte de comarca, amb una orientació que marqui el cap on es vol avançar en el sentit de promoure una millora educativa.

2. Implicats en el projecte: centres, serveis...

3. Definició del model d’educació que es pretén desenvolupar, desplegat en: valors que fonamenten el model d’educació que es vol, principis bàsics que han d’orientar l’educació: l’educació per a viure en democràcia, la inclusió... L’educació com a responsabilitat de tota la comunitat i l’escola oberta a l’entorn. La idea de ciutadà, el paper de l’alumne i del docent en els processos d’ensenyament-aprenentatge, la participació de l’alumnat, famílies, i altres agents implicats en l’educació, l’autonomia de l’alumnat i l’alumne com a agent principal de la seva educació.

4. Les decisions preses sobre aquest model orientaran les propostes metodològiques, que hauran de concretar, en el projecte curricular, el què, el com i el quan del treball cooperatiu, tutories entre iguals, aprenentatge-

7

servei, treball individual, autonomia de l’alumnat, assemblees, diversificació de materials o participació de persones de fora dels centres: famílies, voluntaris, experts...

5. L’organització i el funcionament de les escoles, la col·laboració entre el professorat, de dins de cada escola i entre escoles, la implicació dels equips directius, la cultura de centre, els itineraris formatius, els espais d’implicació de les famílies, la participació de l’alumnat, l’ètica i l’estètica de l’escola.

6. El funcionament entre institucions educatives de la comarca: afavorir el treball en equip entre centres i amb els serveis educatius de la comarca, augmentar la cohesió en els diversos centres a la comarca, millorar la implicació dels diferents agents implicats en l’educació del territori, millorar l’aprofitament dels mitjans de comunicació de la comarca, millorar la difusió dels processos i consecucions en el treball educatiu.

El procés que seguirem per a elaborar aquest projecte serà:

1ª sessió: (16/10/2006): (Equips directius i EAP)

Introducció (30 minuts)Recordar el programa, objectius, propostes dels centresExplicació teòrica que justifiqui el projecte marc.

Treball en petits grups (45-50 minuts)(Donant organitzat el contingut del treball en petits grups: els temes a treballar i les idees que es puguin organitzar)

Posta en comú (30 minuts)

Paula (15 minuts)

Comissió: qui en forma part, funcions que assumeix…

La comissió es trobarà dues sessions i recollirà el què s'hagi treballat, per passar-ho als equips directius i al Joaquin Gairín.

Pensar entre tots com ens podria ajudar el Gairín, com es concreta el què fem a la comarca, als centres, el paper dels equips directius, com es gestiona, i s'aplica el projecte i disseny de la formació pertinent.

Pensar com s'informa als centres del treball iniciat.

Bibliografia

2ª sessió (13/11/2006) (Equips directius, Joaquin Gairín, EAP):

Explicació al Gairín de la proposta, per part dels equips directius: la sessió anterior. On s'ha arribat, dubtes, qüestions… (30 minuts).

8

Comentari, per part del Gairín, de l'esbós del projecte marc iniciat.

Possibilitat d'exposició teòrica par part del Gairín, que ajudi en l'elaboració del projecte educatiu i que ajudi a pensar el model d'educació. (90 minuts).

Pausa (30 minuts).

Procés i gestió del projecte. Actuacions a fer: com gestionar el projecte per aconseguir els objectius que pretenem? Quin procés seguir a cada escola… Diàleg entre tots. (90 minuts).

(Planificació a criteri del Gairín).

3ª sessió: (22/01/2007). (Equips directius i EAP):

Projecte marc i participació

Resum de l'elaborat fins ara del projecte marc. (10 minuts)

Treball en petits grups, en base a l'organització disponible del resum esmentat. Cada petit grup desenvoluparà un apartat. (35 minuts).

Posta en comú (30 minuts)

Pausa (15 minuts)

Treball en petits grups: propostes per a portar a la pràctica la participació: participació d'alumnes, famílies, comunitat…: qui, com on, quant… de la participació. (Serà un dels temes que es desprendran del treball anterior) (35 minuts).

Posta en comú (30 minuts).

Conclusions (10 minuts).

La comissió recollirà les aportacions dels grups i elaborarà el text, enviarà el text als equips directius i al Gairín.

4ª sessió: (05/03/2007) (equips directius, Joaquín Gairín, EAP):

Crítica del text elaborat, per part del Gairín.

Concretar el procés d'aplicació del projecte marc:

El paper dels equips directius en el procés d'aplicació del projecte marc.

Pausa (15 minuts)

Reflexió sobre l'itinerari formatiu més adequat

9

La millora en l'organització com a col·lectiu de centres a la comarca.

La comissió farà les esmenes que calguin al document, si cal. Possibilitat de demanar una nova lectura del document.

5ª sessió: (07/05/2007) (Equip directiu i EAP):

Posta en comú de les aplicacions del tema de la participació treballat en sessions anteriors. (55 minuts).

Presentació del document. Organització de la divulgació i de la difusió, dins i fora de l'escola.: discussions breus en grups de 2-3, posta en comú, diàleg entre tots. (penjar-lo a la Web…) (35 minuts).

Pausa (15 minuts).

Concreció d'un pla pel curs següent, temporalitzat i amb objectius:

Treball en petits grups (30 minuts).

Posta en comú (30 minuts).

Tancament (10 minuts).

3.1.1. Elaboració del projecte educatiu d'un centre

Entenem que cada centre ha d'iniciar l'elaboració del seu projecte educatiu en el moment que ho consideri pertinent, moment que és diferent en cadascuna de les escoles. El model inclusiu és un model participatiu. Repensar l'educació de manera global en un centre ha de ser un treball participatiu, en el qual hi intervinguin totes les institucions i els agents relacionats amb l'educació del territori.

La millora de l’educació està relacionada amb la millora de la participació dels qui hi estem implicats. Això suposa un canvi de mentalitat, que ens porta a una major participació de tothom. S'hauria de treballar conjuntament per a respondre la pregunta de "com voldríem que fos la nostra escola", i "com voldríem que fos l’educació de les nostres filles i fills"; "com seria una escola ideal i l’educació que més ens agradaria"; “com hauria de ser l’educació en el nostre temps?”. Aquest canvi implica a famílies, alumnes, claustre, ajuntament, entitats del territori i serveis educatius. Suposa incloure tots aquests agents per a repensar com es voldria que fos el centre, que és un dels escenaris educatius de consideració, sense oblidar els altres. D'aquesta manera, tots els implicats participen en la construcció de la millor escola possible:

Els alumnes, en petits grups o en assemblees, hauran de donar resposta a la pregunta de com entendrien que hauria de ser una escola ideal o la millor escola possible, en què es concretaria una educació excel·lent.

10

Els pares i les mares enviaran per escrit a una comissió encarregada, idees i propostes sobre com entendrien que hauria de ser l'educació i les institucions educatives.

Els ajuntaments i les entitats del territori transmetran també la seva visió ideal de l'educació i dels centres escolars.

Finalment, el claustre i el personal no docent del centre farà una reflexió en els mateixos termes.

Una comissió formada per docents, alumnes, famílies i altres agents del territori faran un buidat de les propostes i les organitzaran. En base a aquesta aportació es planificarà un procés de millora de l'educació i del centre educatiu.

El procés que ens pot fer avançar en aquesta línia comporta diversos moments, que seguint experiències de comunitats d’aprenentatge que ja funcionen, organitzarem de la manera següent:

1. Fase de sensibilització: informar del projecte, aportar bibliografia, dissenyar els primers passos. En aquest primer moment es pot presentar el projecte i treballar-lo en claustre, amb els representants de les famílies, els mateixos alumnes i amb altres entitats del territori, com poden ser els representants de l’ajuntament. S’ha de comprovar que existeix acord i disponibilitat per a iniciar un projecte de transformació d’aquest tipus. Es pot emprar bibliografia sobre el tema. En aquesta fase es treballarà en claustre, es farà una reunió amb l’AMPA i l’ajuntament, s’exposarà el projecte que es pretén fer als alumnes de cada classe, es planificarà la sessió col·lectiva amb totes les famílies i s’elaborarà un document escrit que reflecteixi els passos que ha de fer cadascú. A continuació es datarà una reunió inicial per explicar el projecte de manera més àmplia, a tots els agents de la comunitat - famílies d'alumnes, representants d'entitats esportives, casals d'avis, representants de l'ajuntament i altres -. A tots ells se'ls demanarà la participació que puguin oferir. Aquesta participació es pot concretar en aportacions escrites sobre l’escola ideal i l’educació volguda. Abans de demanar aportacions haurem d'haver donat informació suficient, oral, escrita o telemàtica, a tots els agents de la comunitat.

2. Idear la millor escola. En aquesta fase es tracta de pensar, entre tots els agents del territori, com seria l’escola ideal. Per part dels pares i mares haurien de pensar com seria la millor escola possible per als seus fills i filles; per part de l’alumnat, com voldrien que fos la seva escola; i això mateix per part de l’ajuntament, de les entitats del territori, del claustre, dels serveis educatius. Cada família rebrà un full amb l’explicació del projecte, la invitació per participar-hi i la concreció de com fer-ho. L’alumnat participarà a través d’assemblees de classe o de treball en petits grups. Els representants dels delegats dels alumnes faran les seves aportacions a la comissió gestora del projecte.

11

3. Organitzar i prioritzar les aportacions sobre l’escola ideal o l'escola desitjada. Es tracta de treballar, des de la comissió mixta (formada membres del claustre, famílies, alumnes, ajuntament i altres entitats) per recollir totes les aportacions fetes, organitzar-les, prioritzar-les i organitzar un pla per a avançar en les prioritats decidides. Programar les accions de transformació, en base a les idees aportades i organitzades. Algunes comunitats d'aprenentatge organitzen la informació recollida entres grans apartats: a) Què volem? (categorització dels somnis); b) Què tenim? (recursos de l'escola i de l'entorn) i c) Què farem (propostes d'actuació).

4. Consolidació, formació i sostenibilitat. Posteriorment, caldrà tenir cura de posar les condicions perquè es consolidin els aspectes satisfactoris aconseguits, comunicar el més rellevant del què s'hagi fet, dissenyar els ajuts i la formació necessària, i avaluar i fer el seguiment del procés i de les consecucions.

En el primer moment dels tres que hem desplegat, es pot planificar una reunió general, amb pares i mares de tots els cursos de l'escola, i amb la participació d'entitats del territori. Tot seguit concretem una proposta per a la primera reunió amb les famílies, ajuntaments i entitats de la comunitat que comencin aquest projecte.

La trobada pot tenir dues parts:

Primera part: 40 minuts:

Benvinguda, acollida a totes les famílies del centre.

Explicació dels canvis fets els darrers cursos i les intencions d'avenç del centre: obertura de la institució pel què fa a espais i recursos, possible obertura de la biblioteca del centre a tothom, participació de les famílies a les aules, comunicació amb mitjans informàtics entre tots els implicats en l'educació…

Explicació de la proposta de repensar entre tots l'escola que més ens agradaria. Traspàs de la informació escrita pertinent, temporalització dels propers passos a realitzar (veure annex 1).

Segona part: 30 minuts:

Reunions de pares i mares per cicles. Acollida, explicació dels avenços realitzats en els darrers cursos, breu explicació de les informacions necessàries.

Tercera part:

Cloenda. Comiat. Aperitiu.

12

3.2. Projecte curricular

Paral·lelament al projecte marc que farem entre tots els equips directius implicats, i a la concreció del projecte marc als centres que decideixin començar-lo, continuarem treballant el currículum. Ens proposem continuar treballant unitats de programació i, en alguns centres, deixar per escrit el què i el com del què es treballi. Unes d’aquestes unitats de programació es centraran en models textuals i altres estaran a la cruïlla entre l’àrea de llengua i continguts de socials o naturals. Algunes s'aproximaran al treball per projectes.

5.2.1. Unitats de programació

Preveiem una proposta de programació diversa, que s'adeqüi als diferents moments i necessitats de cada centre. En principi tenim previst:

Primer trimestre: elaborar i portar a terme unitats de programació de l'àrea de llengua: text narratiu o altres textos, a criteri de cada centre. O bé, unitats de programació amb un tractament proper al treball per projectes.

Algunes escoles portaran a terme una unitat de programació en col·laboració amb altres centres, al llarg dels diferents passos de la unitat: tria del tema, acord dels continguts a treballar, traspàs d'informacions significatives i difusió dels textos realitzats.

Segon trimestre: unitat de programació sobre el text expositiu. Es dissenyarà una unitat de programació de l'àrea de coneixement del medi natural sobre un dels temes següents, de l'apartat dels "Éssers vius":

Mamífers i aus: tipus d'éssers vius. Estructura del cos i relació amb la manera com realitzen les funcions. Principals etapes del cicle de la vida. (Cicle inicial).

Vertebrats i invertebrats: estudi de les seves característiques a partir de l'anàlisi dels rèptils i dels insectes. (Cicle mitjà).

Animals vertebrats: peixos i amfibis, diferents formes de realitzar les funcions. Criteris de classificació dels vertebrats. (Cicle superior).

Tercer trimestre: unitat de programació a concretar a cada centre. Creiem que deixar aquesta proposta oberta permet adaptar-se millor a les necessitats de cada centre.

En totes les unitats de programació tindrem especialment en compte la interdisciplinarietat, amb la emfasització de la informàtica; la sistematització dels usos i la difusió de les produccions dels alumnes.

En diversos centres acompanyarem el procés de sistematització escrita de les propostes organitzades al llarg d'aquests dos anys.

13

5.2.2. Passos a realitzar en l'aplicació d'unitats de programació La proposta didàctica de les unitats basades en tipologies textuals tindrà una organització aproximadament igual que les que ja hem anat fent durant els darrers dos anys. Podem reforçar les produccions individuals i els seus usos, el treball autònom dels alumnes i l'intercanvi entre centres al llarg del procés de treball de la unitat. L'organització de les unitats que prenguin com a referent el model de treball per projectes poden aproximar-se a la seqüència següent:

1. Tria de continguts a treballar 2. Recerca d’informació3. Selecció de les informacions buscades 4. Anàlisi crítica de les informacions seleccionades 5. Elaboració de textos 6. Difusió dels textos

Despleguem a continuació aquesta seqüència de manera més detallada:

1. Tria de continguts a treballar

Referent a qui decideix els continguts a treballar hi veiem diverses opcions: poden fer-ho els mateixos alumnes, els docents o entre alumnes i docents. En tot cas, és important que el tema interessi a l'alumnat.

Per escollir el tema caldria tenir en compte alguns criteris, entre els quals podem considerar: que sigui màximament significatiu; que afavoreixi el progrés en l'adquisició de coneixements en la ciència, la tècnica i la humanística; que afavoreixi el desenvolupament personal, la cura dels altres i la sostenibilitat del context proper i llunyà on es viu. En la selecció de la temàtica a treballar caldria tenir en compte aquests criteris, que suposen un avenç en el sentit que s'orienta l'educació.

2. Recerca d' informació

Els alumnes han de millorar la capacitat de buscar informació i els educadors han de millorar la capacitat d'ajudar als alumnes a trobar-ne.

Aquest curs ens interessaria posar l'èmfasi en la millora de la capacitat de recerca d'informació a través d'internet. Millorar la capacitat de buscar informació a internet requereix, entre altres: aprendre a treballar amb cercadors, fer una selecció de pàgines web interessants i adequades als alumnes, conèixer l'Edu 365…

En aquest procés els alumnes aprendran a utilitzar millor aquests recursos. Caldrà tenir en compte que alguns alumnes tindran més dificultats que altres en aquesta cerca. Dins aquest apartat hi hauria també la recerca de la informació de textos escrits en format paper, mitjans audiovisuals, a través de persones expertes, visites, etc.

14

3. Seleccionar les informacions buscades

El problema de la informació sol ser, no la recerca, sinó la selecció d'aquella informació ajustada a les conveniències de cadascun. Una de les dificultats importants a anar resolent és la de millorar la capacitat per a seleccionar aquella informació significativa en cada moment. Si més no, veiem dos reptes en la selecció d'informació: el primer passaria per millorar la capacitat de trobar aquells textos més adequats en cada moment; la segona tindria a veure amb la selecció de les idees o parts més importants dels textos prioritzats. Aquesta seria una de les feines que els docents han de fer amb els alumnes.

4. Anàlisi crítica de les informacions seleccionades

En la mesura que els alumnes han d'aprendre a ser, a conviure, a participar i a habitar el món, han d'anar aprenent a opinar i a fer una valoració crítica dels temes que treballen i de les informacions que reben.

Una primera anàlisi es podria centrar en el per què de l'elecció d'un determinat tema: qui l'escull, al servei de què, com es presenta, per què es presenta així. El fet de treballar aquest tema i el tractament que se li doni pot anar a favor o en contra de l'aprendre a viure, a ser, a participar i a habitar el món.

L'alumnat ha d'aprendre a opinar, i més endavant a fer una lectura crítica dels textos amb els què treballa. Qualsevol text permet una aproximació crítica, adreçada al contingut i també als aspectes formals, estructurals o lingüístics. Ens centrarem, especialment, en la crítica del contingut. Per això emprarem referents, des dels quals desplegar-la:

Es pot analitzar críticament un contingut en base als paràmetres de bondat, bellesa o utilitat. Per exemple, un fet o un esdeveniment, pot entendre's des de la perspectiva del bé que suposa per als altres o per a un mateix, de la seva bellesa o de la seva utilitat. Un esdeveniment pot beneficiar-me o perjudicar-me a mi mateix, als altres o al context de vida. Bo, bell i útil es poden referir a un mateix, als altres o al món, proper o llunyà.

Existeixen diverses maneres d'aproximar-se als textos, als fets o als esdeveniments. Una seria la que se centra en allò explícit, allò que es presenta davant la percepció de les persones. Una altra manera posa l'èmfasi en l'hermenèutica: en el perquè es dóna allò donat; aquesta segona suposa fer una anàlisi dels elements implícits. Complementàriament, en l'anàlisi d'un fet en si, es pot posar l'èmfasi en les conseqüències i efectes secundaris que se'n deriven.

En qualsevol informació apareguda sobre un fet, un esdeveniment, ens podem preguntar què diu, per què i conseqüències que té. Però ens podem preguntar, també, qui l'ha generat, d'on prové, a qui li convé i perquè. Perquè es posa un determinat tema com a tema? Perquè és notícia un determinat fet? Quins efectes secundaris té el fet que sigui notícia? Moltes informacions permeten doncs: trobar-les, seleccionar-les, criticar-les, elaborar-les i emprar-les per al propi bé i per al bé comú.

15

L'anàlisi crítica de les informacions ha de ser un moment important en els processos d'ensenyament-aprenentatge.

5. Elaboració de textos

Seria el pas de les informacions seleccionades a l'elaboració, per part dels alumnes, de coneixements organitzats i significatius. Suposa, la major part de les vegades, l'elaboració de textos, orals i escrits, amb una forma determinada, una estructura pròpia del model treballat, un contingut pertinent i uns aspectes lingüístics adequats.

L'alumnat haurà d'avançar en la construcció de textos escrits de tipus divers: textos expositius, notícies, cartes, enquestes, díptics… Igualment haurà d'apropiar-se dels coneixements necessaris per a llegir, recitar, o explicar oralment: conferències, exposicions orals, assemblees, narracions orals de contes, narracions breus, notícies… I alhora, elaboracions audiovisuals. Caldrà realitzar una anàlisi dels textos que es volen treballar i millorar la capacitat de construir-ne, en gran grup, en petits grups i individualment. Els alumnes poden emprar mitjans diversos per escriure els textos: manualment, en Word…

6. Difusió de textos

Caldrà veure quins canals, entre tots els possibles, s'empraran. Podem diferenciar la difusió oral, l'escrita i la transmesa per mitjans audiovisuals i la telemàtica. I s'haurà de tenir en compte a qui s'adreça aquesta informació. Pel que fa als diversos canals podem tenir present:

A través del moodle o de les pàgines web de l'escola o del CRP. Es poden posar les condicions per a sistematitzar un diàleg entre els diferents implicats en l'educació del territori. En aquest sentit, les famílies poden assistir a una reunió a inicis de curs on se'ls expliqui el projecte i se'ls ensenyi com entrar a les pàgines suggerides. Hi trobaran fotografies, imatges o filmacions dels seus fills i filles. Hi trobaran, alhora, treballs que hagin fet. Si no tenen internet a casa, se'ls pot facilitar l'accés des de l'escola.

La ràdio, la televisió local, la premsa comarcal: aniria bé poder contactar amb aquests mitjans de comunicació comarcals, per tal de conèixer quin ús se'n pot fer per afavorir la difusió dels treballs realitzats.

Pel què fa als receptors, tindrem en compte:

Difusió dins l'escola: es pot donar informació de manera oral, escrita o visual entre alumnes de classes o cicles diferents. Per això és possible utilitzar mitjans diversos, com publicacions a la revista de l'escola, exposicions als passadissos… Algunes de les activitats que es poden

16

organitzar són: lectura de contes i llegendes, recital de poesia, conferència i exposició oral de temes treballats.

Difusió fora de l'escola: la difusió pot tenir com a receptor les famílies, altres centres educatius o la comunitat en general: residència d'avis, ajuntament, centres esportius, i altres agents i entitats.

Aquesta proposta suposa aprofundir en el currículum de llengua, sistematitzant-ne l’ús de les produccions. Afavoreix l’articulació del currículum de llengua amb altres àrees curriculars. I suposa també consolidar la part del currículum treballada en anys anteriors.

Alguns dels criteris generals que presideixen l’orientació del currículum són:

El tractament de les llengües des d’un enfocament comunicatiu. La qual cosa comporta emprar els canals de comunicació disponibles per vehicular el tractament de cadascun dels usos de la llengua.

Sistematitzar, en el possible, la interdisciplinarietat en les diferents àrees treballades.

Consolidar l’ús de metodologies que potenciïn el treball en gran grup, en petit grup, en parelles i individualment.

Potenciar el treball individual que afavoreixi l'autonomia i la responsabilitat de l'alumnat.

5.2.3. Proposta per al procés de treball de la primera unitat de programació compartida entre centres

Per portar a terme aquesta unitat caldria organitzar el treball integrat amb col·laboració dels tutors i els especialistes d'informàtica. Es podria optar per una organització horària que contemplés, per exemple, un temps setmanal d'informàtica lligada a les àrees curriculars i una altra que no fos dins d'aquest espai.

En una part dels centres portarem a terme, com hem dit, una unitat de programació compartida entre grups de dues o tres escoles. Serà una unitat compartida al llarg del procés i en els resultats. Inicialment caldrà partir d’uns acords previs: en una sessió de treball inicial acordarem, entre els dos o tres centres implicats, com començar l’experiència conjunta, quins continguts treballarem, qui els escull, quins recursos informàtics emprarem… El procés es pot aproximar a la seqüència següent:

17

1. Elecció del contingut

Els docents de cada escola proposaran als alumnes de treballar un determinat tema. També poden optar per proposar-los que el triïn ells. En aquest cas els docents avançaran que caldrà arribar a un acord amb l’altre centre, per treballar el mateix tema. El procediment podria ser: cada aula escull dos temes i entre els què surtin a les escoles se n’escull finalment un, els mateixos alumnes, els docents o entre tots.

2. Elaboració d’una carta per l’altre centre

Per correu electrònic, els alumnes de les dues o tres aules elaboraran i enviaran una carta, explicant els temes que més els interessaria treballar. Si la tria del tema la fan els mateixos alumnes, si el primer tema s’escull d’un centre, el proper es tendirà a escollir d’un altre. Aquest equilibri serà també objecte d’un treball educatiu.

3. Què se’n vol saber?

El desplegament dels coneixements que hauran d’apropiar-se els alumnes pot ser un treball compartit i objecte d’ús dels mitjans informàtics: es pot elaborar un índex del què es pretén saber sobre el tema; hi ha la possibilitat de repartir-se el contingut: un centre pot fer-ne una part i l’altre la resta. O bé els dos centres fer el mateix, però ajudant-se al llarg del procés. D’una o altra manera s’enriquiran mútuament passant-se informacions sobre el tema, aprenent a ajudar-se i a treballar en col·laboració.

4. Cerca d’informació

En una i altra classe l’alumnat treballarà la recerca d’informació: aprendran a buscar-ne millor a través de tots els mitjans disponibles. Emfasitzaran la cerca per internet, i esmerçaran el temps suficient per enriquir la seva capacitat de buscar-ne. Però tindran en compte les diferents fonts possibles: llibres, materials, persones informades, observació directa…

5. Selecció de la informació buscada

Abans de compartir la informació entre centres caldrà fer-ne una bona tria. Per tant, serà necessari aprendre a seleccionar-la. Per escollir la informació podem tenir present un seguit de criteris:

L’adequada dificultat de cadascuna. Pot haver-hi informació que no serveixi per ser massa elemental, i altra que no serveixi per ser massa difícil pel nivell de l’alumnat. L’adequada quantitat. Massa informació dificulta més que ajuda. Poca informació suposa insuficiència dels recursos que es necessiten. Caldrà afinar la quantitat més adequada de la informació que es requereix. L’interès de la informació. A més de clara i entenedora, la informació ha de ser interessant.

18

Aportada per diferents registres. Es tindrà en compte la informació escrita, visual, a través d’imatges o gràfics, i també la informació oral.

6. Traspàs de la informació seleccionada

Quan cada classe tingui la informació seleccionada, pot decidir quina, des del seu criteri, pot ser útil per a l’altra escola. Alhora haurà de decidir a través de quins canals enviarà aquesta informació, i enviar-la.

La informació seleccionada es pot intercanviar dins de cada centre i entre els diversos centres educatius que participin en el projecte. Cada escola decidirà, en el seu moment, quins canals utilitzar:

Moodle Correu electrònic Telèfon Fax Cartes Web …

7. Crítica

Cada centre farà una valoració crítica de la informació recollida, en base a uns criteris que s’hauran treballat. Criteris de bellesa, adequació, utilitat… per a cadascú, per al bé comú i per a la sostenibilitat de l'entorn. La valoració crítica pot centrar-se, també, en el tema que es treballa o en alguns dels subapartats de l’índex elaborat. En les conseqüències i efectes secundaris…

8. Elaboració de la informació

Cada centre convertirà les informacions recollides en coneixements organitzats: textos escrits, visuals… tindrà present la forma adequada, el contingut pertinent, l’estructura pròpia i el llenguatge més adequat en cada producció.

9. Difusió

Les diferents elaboracions de la temàtica abordada tindran una utilitat. Es tindrà especialment present la difusió. En primer lloc entre els centres implicats. La difusió es pot adreçar a alumnes de la mateixa escola i d’altres escoles. Algunes produccions elaborades poden interessar a les famílies. Altres és possible que tinguin un interès per altres entitats del territori o que tinguin un interès més general.

Caldrà valorar quins canals seran més adequats en cada cas. Per això tindrem em compte la varietat de possibilitats que tenim, emprant la informàtica, les revistes disponibles, ràdio i televisions locals, exposicions orals en format de conferències...

19

La difusió que s’adreci a les famílies es pot preparar amb antelació per garantir-ne una bona recepció i una òptima resposta. En tot cas, cal posar les condicions perquè les famílies s’habituïn a participar de les produccions de l’alumnat, des dels diferents canals que s'utilitzen.

10. Celebració

Les escoles hauran de tenir present el bon tancament de les unitats de programació que realitzin entre diversos centres. El tancament pot ser un moment per aprendre a reconèixer els aspectes reeixits dels altres, per a augmentar la cohesió entre els participants, per aprendre a sentir-se bé i a fer sentir bé als altres, i per a posar-se nous reptes futurs.

Entenem que aquesta seqüència permet l’intercanvi sistemàtic d’informació entre diversos centres implicats i pels diversos canals disponibles (moodle, pàgina web, internet, correu electrònic, telèfon, fax, revistes, intercanvis directes…). Ens proposem experimentar les possibilitats d'aquests intercanvis. Per això començarem aquesta sistemàtica interacció entre parelles de centres en els diferents moments del procés citat i per canals diversos. En el moment que hàgim comprovat l’encert de la proposta valorarem la conveniència de complexificar l'estructura d'interacció.

Compartir els processos d'ensenyament-aprenentatge entre diverses escoles suposa un nou repte, que ha de garantir una dinàmica constructiva entre tots els implicats: una dinàmica que se centri a compartir materials i valorar les aportacions que pot fer cadascú, que siguin útils als altres centres.

L'avenç cap a un projecte compartit entre un col·lectiu de centres, tal com el plantegem, suposa un repte excepcional. La posta en pràctica de l'intercanvi entre centres al llarg de les unitats de programació suposa una experiència, si més no, infreqüent.

Aquest avenç ha d'estar fonamentat en la definició de les relacions entre centres en termes de col·laboració. Això comporta, per a cadascun, definir-se com a possibilitador d'aportacions als altres centres, i com a necessitat dels seus ajuts per a progressar millor. Suposa, alhora, instal·lar l'hàbit de valorar els aspectes aprofitables dels altres centres, tot reconeixent-los la vàlua i respectant els aspectes dèbils de cadascun.

5.2.4. Participació

El curs passat vam desglossar aquest apartat en tres àmbits: alumnes, famílies i comunitat.

Pel què fa a la participació de l'alumnat, aquest curs proposaríem generalitzar el treball en assemblees a diversos nivells que fins ara no s'ha treballat. Alguns centres tenen previst crear un consell de delegats, format pels delegats

20

d'assemblees de cada classe i l'equip directiu del centre, amb la finalitat d'afavorir la participació dels alumnes en el funcionament de l’escola.

Afavorirem la participació de les famílies en el centre, des de l'AMPA, a través de la informació general que els arriba, des de la participació a les aules o a través de contractes tutor-alumne-família.

Afavorirem, en la mesura possible, la participació de la comunitat a l'escola i l'aproximació de l'escola a la comunitat.

En els centres que concretem el projecte educatiu, com ja hem explanat, afavorirem la participació entre tots els agents implicats de la comunitat: famílies, ajuntament, entitats del territori i claustre de mestres.

5.3. Organització i funcionament

Dins l'organització i funcionament de centre, incloem el treball de dos o més mestres a l’aula, treballant en equip en la programació, l’aplicació i l'avaluació de la proposta educativa. L'avenç en aquest apartat suposaria generalitzar-ho com ja s'ha començat a fer, a altres cicles, a altres àrees i altres continguts, amb un tractament interdisciplinar. En un inici vam proposar un treball compartit mestres tutors o tutores i mestres d'educació especial. Es pot fer un nou pas amb la incorporació d'altres professionals: dos mestres a l'aula, tutor o tutora - mestra aula d'acollida, tutor o tutora - especialista d'informàtica… Puntualment, és possible incorporar altres professionals a les aules, com les logopedes, especialistes en un tema treballat… Tendir a fer un treball per cicles, agrupar alumnes dels dos cursos del cicle en una aula i realitzar una programació de cicle. Aquesta modalitat de treball s'ha iniciat, en alguns centres, en alguns cicles, en l'àrea de llengua. En la mesura possible, cada centre ho generalitzarà a altres àrees del currículum.

Afavorir metodologies que fomentin la cooperació, la participació de l'alumnat i el desenvolupament de l'autonomia. Durant els dos darrers cursos hem afavorit el treball cooperatiu: apadrinament, tutoria entre iguals i treball en petit grup. Interessa consolidar el treball en aquesta línia. Intentarem avançar en propostes que afavoreixin l’autonomia de l’alumnat mitjançant el treball individual i el treball que suposi un servei a la comunitat, en concret l'aprenentatge - servei.

En alguns centres s'han introduït les assemblees de classe com a modalitat participativa de l'alumnat. Interessaria poder generalitzar aquestes propostes i avançar en la implicació dels equips directius en els consells de delegats.

Pel que fa a les famílies, poden intervenir més a les classes al llarg de les unitats de programació, rebent més informació del treball que es fa a les aules; poden aportar informació i rebre produccions acabades per diferents canals. Els serà possible intervenir, en les escoles que ho treballin, en les decisions del projecte educatiu del centre, col·laborant en la reflexió del projecte educatiu que sustenta el currículum.

21

Els equips directius, hem dit, elaboraran el projecte marc comú per totes les escoles implicades, que doni resposta al "cap a on" de l'educació. Alhora, s'implicaran en les trobades amb els delegats de classe i afavoriran les assemblees a l'escola.

Durant els dos primers anys de treball d'aquest projecte hem sistematitzat l'intercanvi entre centres en la proposta de programació d'unitats didàctiques i en l'intercanvi quan cada centre les ha acabat de treballar. Ens proposem avançar en la major col·laboració entre les escoles implicades: intercanvi d'experiències reeixides, valoració positiva de les aportacions de cadascuna, compartir materials útils… Interessaria avançar en la cohesió de tots els implicats, per a fer un projecte més compartit: conèixer el que treballa cadascú, intercanviar-se propostes i materials i donar-se suport mutu.

22

4. Formació Pel curs 2006-07 tenim prevista una proposta formativa que permeti aprofundir en alguns dels temes centrals que ens proposem treballar. Per aquest motiu preveiem portar a terme el pla següent:

Data Formador Títol Participants

26 de setembre (15:30 - 18:00) EAP Proposta de treball curs

2006 – 07

Mestres d’EE Tutors de l’àreaAlgú de l’equip directiu

16 d'octubre(9:00 – 12:00) EAP Gestió de centres

Projecte marc Equips directius

7 de novembre(18:00)

Maria del Mar Galceran

Conferència: con treballar la participació a l'escola

Oberta a tothom

13 de novembre(9:00 – 13:00)

Joaquín Gairín

Gestió de centres Projecte marc Equips directius

16 de gener (15:30 - 18:00) EAP Intercanvi

d’experiències

Mestres d’EETutors de l’àreaAlgú de l’equip directiu

22 de gener(9:00 – 12:00) EAP

Gestió de centresProjecte marc Participació

Equips Directius

23 de gener(18:00)(A confirmar)

Sessió de treball sobre la participació: comunitats d'aprenentatge

Oberta a tothom

5 de març(9:00 – 13:00)

Joaquín Gairín

Gestió de centresProjecte marc Participació

Equips Directius

6 de març(18:00)

Meritxell Bonàs

CEIP El Martinet(Ripollet)

Sessió de treball sobre la participació: de qui és l'escola?

Oberta a tothom

17 d’abril (15:30 - 18:00) EAP Intercanvi

d’experiències

Mestres d’EE Tutors de l’àrea Algú de l’equip directiu

7 de Maig(9:00 – 13:00)

Joaquín Gairín

Gestió de centres Projecte marcParticipació

Equips Directius

23

7. Bibliografia

Anaut, L. (2004): Sobre el Sistema Amara Berri. Gobierno Vasco. Vitoria.

Booth, T; Ainscow, M.(2002) Índex per a la inclusió. Guia per a l’avaluació i millora de l’educació inclusiva. Traduït i adaptat al català pel Grup de treball sobre escola inclusiva de l’ICE de la UB. (Format CD)

Cassany, D. (2006): Rere les línies. Barcelona. Empúries.

Delors, J. (1996): Informe Delors. La educación encierra un tesoro. Madrid. Unesco. Santillana.

Departament d'Educació. (2005): Pacte Nacional per a l'Educació debat Curricular. Reflexions i propostes. Barcelona.

Dewey, J. (1971): Democracia y Educación. Buenos Aires. Losada.

Elboj, E; Puigdellívol, I; Soler, M; Valls, R. (2004): Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. Barcelona. Graó.

Idol, L.: Qüestions clau relacionades amb la construcció d'escoles col·laboradores i inclusives. Suports, vol. 2, núm. 2, p. 42-56. Tardor de 1998.

Le Gal, J. (2005): Els drets de l'infant a l'escola. Una educació per a la ciutadania. Barcelona. Graó.

Morin, E. (2001): Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. Barcelona. Paidós.

Puig, J.M; Palos, J.: Rasgos pedagógicos del aprendizaje-servicio. Cuadernos de Pedagogía, núm. 357. Mayo 2006.

Pàgina web

http://www.xtec.cat/crp-bergueda/escolainclusiva/index.htm

24

8. Annex

Annex 1: Comunicació del projecte educatiu a les famílies i a altres agents educatius

Benvolguts/es:

Amb aquest escrit voldríem informar-vos del projecte de millora que volem portar a terme a la nostra escola, i demanar-vos la vostra col·laboració.

Fa alguns cursos que estem treballant, junt amb altres escoles de la comarca, en un projecte per millorar l’educació: estem canviant les maneres d’ensenyar, revisant el què s’ensenya i estem treballant per millorar la participació de tots els implicats en l’educació de les vostres filles i fills.

Estem satisfets de les millores que hem aconseguit fins ara. Justament per això ens proposem fer un nou pas endavant, per al qual ens cal el vostre ajut.

Una de les preguntes que ens fem és la de com voldríem que fossin les nostres escoles en el segle XXI, què seria per a nosaltres una escola excel·lent, quines millores s’hi haurien de fer. Com si els somnis es poguessin fer realitat, podem imaginar com seria l’escola ideal per als nostres fills o per als nostres alumnes.

Pensem que l’educació ha d'afavorir la millora de la societat. Entenem que la millora social ha d’anar íntimament lligada a la construcció d’un món més just, equitatiu i més dialogant, on les persones i les cultures es puguin entendre parlant i puguin arribar a acords prou acceptables per a totes les parts.

Pensem que la millora de l’educació per a les noves generacions passa per a capacitar-les per a la ciència i la tècnica, i per a millorar les relacions interpersonals i la interacció amb el context que els ha tocat viure. Passa per aconseguir un sistema educatiu que millori autènticament la capacitat de tenir cura d'un mateix, i en igual mesura, dels altres –propers i llunyans- i de l’entorn, animal, vegetal i mineral, que sustenta la vida.

Estem convençuts que l’educació ha d’ajudar a millorar els col·lectius socials, les persones que s’hi eduquen i els contextos, “la casa comuna” on vivim. L’educació ha de fer que els alumnes siguin més competents per afrontar les seves conveniències i per a col·laborar per al bé comú.

Hauríem d'afavorir que les noves generacions siguin més sàvies, entenent la saviesa, no pas com a acumulació d’informacions o apropiació de coneixements insignificants, sinó com a construcció de coneixements significatius - bons, bells i útils - per a cadascú, per als altres i per a la cura del món.

Dit des d’un altre punt de vista, pensem que l’educació del segle XXI hauria de fer més competents els alumnes per a:

25

Accedir a les informacions que els convinguin, saber-les prioritzar adequadament, analitzar-les de manera crítica, organitzar-les en coneixements significatius - científico-tècnics i humanístics -, i saber-los transmetre de manera oral, escrita, audiovisual o telemàtica.

Ser més competents amb el maneig de les emocions. Tenir més coneixements i saber gestionar millor els impulsos (egoisme, hostilitat…) per articular adequadament el benestar personal amb el dels altres i amb la sostenibilitat dels recursos del context.

Augmentar la cohesió social per a una millor cooperació i entesa amb els altres.

Millorar l’expressió i la comprensió dels diferents llenguatges: català, castellà, anglès, telemàtic, artístic…

Per nosaltres, una escola que tingui en compte tot això s’acostaria a l’escola que voldríem per als nostres fills i filles o per als nostres alumnes. Però entenem que aquesta millora s'ha de pensar entre tots, amb les idees que ens podeu aportar des de cada família, que disposeu d'altres punts de vista de l’educació de les vostres filles i fills. I també s’ha de complementar amb el punt de vista dels alumnes, els més interessats, de fet, amb la seva educació; i amb el punt de vista dels ajuntaments, de les entitats de cada territori i de tota la comunitat.

Us demanaríem, doncs, en la mesura que pugueu, que ens feu arribar idees sobre com voldríeu que fos l’escola dels vostres fills, l'educació desitjada, les diverses necessitats en l'educació; què hauria de millorar, com creieu que podríem fer-la millor entre tots, i quin podria ser el vostre paper en aquest projecte.

Atentament,

26

Us demanaríem que ens aporteu idees sobre:Com seria una escola ideal per a les vostres filles i fills? Des del vostre criteri, quins canvis afavoririen la millora de l'educació?

27