PROJECTE DE DIRECCIÓ - Escola Les Acàcies · Projecte de Direcció Escola Les Acàcies de...

Projecte de Direcció Escola Les Acàcies de Barcelona

Sergio Prieto Rodríguez i Gisela Alcázar Miró i Patricia Fuentes Bayo. 1

PROJECTE DE DIRECCIÓ

2017-2021



ÍNDEX

1. MISSIÓ, VISIÓ I VALORS..................................... 2

COM ENTENEM EL NOSTRE PROJECTE DE DIRECCIÓ (LIDERATGE DISTRIBUTIU)

2. QUI SOM?....................................................... 4

2.1 UNA MICA D’HISTÒRIA.

2.2 SITUACIÓ.

2.3 INDICADORS SOCIOECONÒMICS.

2.4 TRET D’IDENTITAT.

3.FONAMENTACIÓ................................................10

DETECCIÓ DE NECESSITATS.

4. OBJECTIUS DEL PROJECTE...................................12

4.1 GARANTIR L’ÈXIT EDUCATIU DE TOT L’ALUMNAT.

4.2 MILLORAR LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE (COHESIÓ SOCIAL).

4.3 CUIDAR I MILLORAR LA IMATGE QUE LA NOSTRA ESCOLA PROJECTA.

5. COM ENS ORGANITZEM.......................................22

ORGANIGRAMA.

RECURSOS HUMANS I ESPAIS.

6. AVALUACIÓ I RETIMENT DE COMPTES.......................24

7. CONCLUSIÓ....................................................29

8. ANNEX.



“PENSAR. Exprimir una duda, otra duda,

un limón, otro limón, salir a la calle con

gesto resolutivo. Mirar. Mirar alrededor

una vez, y otra vez más, otra, otra, otra

más si cabe y no entender nada1”.

1. MISSIÓ, VISIÓ I VALORS

Si establim un punt de partida per a un document ambiciós i important com aquest,

estem obligats a posar els fonaments, les bases i els PRINCIPIS que regiran el propi

desenvolupament d’aquest Projecte de direcció durant els quatre cursos següents.

Aquests Principis s’han de convertir en el fil conductor de totes les nostres accions i

s’han de separar conceptualment de paraules més habituals del dia a dia en educació,

com a podem ser finalitats i objectius. Si la LEC2 ens atorga el paper de servidors

públics, com a tals, hem de partir dels Principis democràtics que sustenten la pròpia

llei i que defensarem a través de la proposta d’unes finalitats, expressades en forma

d’objectius, fetes per persones, desenvolupades per persones i adreçades a persones.

Els Projectes de Direcció actualment s’han convertit en un nivell de concreció

curricular3 més. El Decret d’autonomia de centres4 ens aporta les directrius per poder

adaptar a les característiques del nostre context, de la nostra comunitat educativa, els

objectius curriculars del sistema. És per aquest motiu que comencem amb la reflexió

diferenciadora entre principis i finalitats, ja que les segones no poden trepitjar els

primers. Si els nostres trets d’identitat sorgeixen dels valors d’una societat

democràtica i justa que creu en una educació pública com a eix vertebrador adreçat a

l’absència de desigualtats; elaborarem un document que sempre tingui en compte

aquests Principis.

1 Las Cicatrices invisibles. Daniel Izquierdo Clavero. Ed. Los libros del gato negro. Zaragoza, 2016.

2 Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Catalunya.

3 Cèsar Coll. “Psicologia i Currículum.

4 DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.



Com a nou projecte, partim també del nostre Projecte Educatiu de Centre, però

pensem que algunes de les noves propostes portaran implícites una necessària revisió

del PEC. Hem de fer partícip a tota la Comunitat Educativa en aquesta revisió així com

hem intentat fer amb els propis continguts d’aquest projecte. Aquesta és una tasca

complexa i només ens podem apropar a aconseguir-la si fem de la flexibilitat i

l’obertura paraules claus per garantir un dia a dia adient, una distribució del lideratge

ben entesa per aconseguir els objectius comuns que tots i totes hem construït i una

línia metodològica ferma.

Esperem que l’organigrama deixi clara la nostra idea de distribució (tant organitzativa

com de funcions), però això no implica que aquest projecte no estigui liderat. Entenem

el lideratge com a una eina impulsora. Una eina que doni resposta a les necessitats

de l’escola i que gestioni, sobretot des del punt de vista pedagògic, les propostes de

tota la comunitat educativa. Les persones que m’acompanyaran a l’equip directiu i que

són “corredactores” d’aquest document són:

Gisela Alcázar Miró (Cap d’estudis)

Patricia Fuentes Bayo (Secretària)

La coordinació entre nosaltres és total, i sempre hem defensat que, si no haguéssim

trobat aquesta empatia i complicitat, no hauríem continuat amb la presentació del

projecte.

El Projecte Educatiu de l’escola fa una bona anàlisi de les característiques de la pròpia

escola, però farem cinc cèntims per situar el marc social on ens trobem, per acabar

després amb una bona diagnosi que fonamenti els objectius plantejats...



2. QUI SOM?

Som una escola que està immersa en un sistema educatiu complex i que marca les

línies d’actuació per a tots els àmbits dins del centre. Tot i això, l’actual sistema deixa

llibertat per adaptar aquest marc legal a la realitat més propera de la pròpia escola i

amb uns trets d’identitat que també desenvoluparem. Realitat que també és

complexa i de la que donarem les nocions necessàries per entendre la proposta de

resposta educativa. Per tant, podem dir que, tant els sistemes pel seu caràcter

canviant, com la societat propera a l’escola són complexos. Fent bones les paraules de

John Dewey5: “Els sistemes educatius són el fidel reflex de la societat a la que

serveixen”.

2.1.Una mica d’història.

L’any 1961 es va construir el Col·legi Públic Lope de Vega a la Plaça Josep Trueta, en

els terrenys que abans havia ocupat el club de futbol Júpiter.

L’edifici escolar va servir durant molts anys per impartir Educació Primària, una doble

línia per a nens i nenes, separats en dos espais diferenciats del complex, i Formació

Professional a l’espai del soterrani. A principis dels anys 80 es van enderrocar les

parets divisòries i el centre va començar a impartir la coeducació, alhora que es va

deixar d’impartir F.P.

L’escola ha sofert diverses reformes en la seva estructura física, degudes principalment

a la necessitat d’adequar l’edifici al moment educatiu de cada època i s’han adaptat

espais en moments de forta demanda. Acabant el curs 2008/2009, la proposta

d’ampliació del centre a doble línia va motivar la realització de noves obres d’ampliació

i millora. L’Escola Lope de Vega va rebre el nom d’Acàcies el 12 de febrer de 2007,

5 “Democràcia i educació”. John Dewey.



fruit d’una campanya dirigida a impulsar el centre dins del barri.

Posteriorment, a l’abril del 2011, va passar a denominar-se Les Acàcies6.

2.2. Situació.

L’escola Les Acàcies està ubicada en el Districte de Sant Martí de Barcelona, al barri del

Poblenou.

Poblenou va ser, a finals del segle XIX, l'àrea amb més concentració industrial de

Catalunya, ha estat sempre un barri de gran tradició industrial i obrera. Amb els Jocs

Olímpics de 1992 es va iniciar la gran transformació del barri, que avui pren un nou

impuls amb el districte tecnològic de Barcelona i el 22@, convivint amb les façanes

d'antigues fàbriques i una vida veïnal que intenta conservar l'esperit familiar i popular

tradicional.

Al barri hi conviu població autòctona i nouvinguts d’arreu del món. Així s’ha creat un

conjunt poblacional cosmopolita que barreja moltes cultures i diferents estils de vida,

tant per les seves tradicions com a per les seves possibilitats econòmiques.

2.3. Indicadors socioeconòmics

L’entorn és d’un nivell socioeconòmic i cultural mitjà, amb un índex d’atur baix.

L’activitat econòmica del barri es basa principalment en el petit comerç, la indústria i

els serveis.

A l’actualitat, a l’escola conviuen alumnes i famílies d’unes 25 nacionalitats diferents,

amb una gran diversitat sòcio-cultural i econòmica. La gran majoria dels nens i les

nenes de l’escola viuen pel barri i són fill/es de famílies amb prou recursos. Malgrat

tot, no hem d’oblidar que continuen existint a l’escola casos de famílies amb situacions

laborals precàries i amb diferències culturals que es reflecteixen en diversos moments

6 Resolució del Consorci d’Educació de 14 d’abril de 2011, DOG núm. 5867 del 28/04/2011.



de la vida escolar dels seus fills/es (dificultat de pagament del material socialitzat

d’aula, dificultat per participar en les sortides escolars, manca de temps per passar

més estones en família ...)

2.4 Trets d’Identitat (PRINCIPIS)

D’acord amb les característiques que acabem de descriure, la nostra escola s’emmarca

dins dels següents trets d’identitat:

1. Promotora de valors: Hem de partir de la dignitat de l’alumnat. Com a institució

escolar hem de transmetre formació i educació, i ho volem fer amb eficàcia: la

inquietud, la constància, l’esforç, dins d’una disciplina ben entesa i un ordre funcional

són exigències mantingudes. A partir d’aquests fonaments volem fomentar i

transmetre els següent valors:

El respecte als valors democràtics i l’afany de participació.

o Fomentant la participació activa de tots en la “construcció” del col·legi.

o Fomentant els càrrecs de l’alumnat, el seu caràcter rotatiu i funcional.

o Rebutjant tota mena de racisme i discriminació.

La lluita per la igualtat de gènere i la defensa de la coeducació.

o Vetllant per la destrucció de la desigualtat en quant al gènere i els rols

establerts històricament com a societat.

o Fugint de l’àmbit conductual que associa la debilitat a la dona i la falta

de sensibilitat als homes.

Aconfessional.

o Evitant la imposició de creences religioses.

o Respectant totes les confessions d’alumnes, pares, mares i mestres.

o Fent que cap alumne, família, mestre o treballador segui discriminat per

les seves creences o per l’absència d’aquestes.

La solidaritat i la cooperació per davant de la competició (AC/CA).

o Fomentant les activitats en grup i creure en la cooperació com a via

d’aprenentatge.

o Donant uns valors positius i lúdics als aspectes competitius.



o Fomentant la companyonia.

o Desenvolupant les habilitats socials i la resiliència

La sensibilitat ecològica i el respecte a la natura.

o Fomentant l’amor a la natura per sobre d’altres accions.

o Creant l’ús del paper ecològic i el principi de les tres erres (Reduir,

Reutilitzar i Reciclar)

o Fomentant campanyes de sensibilització i ecologisme actius.

El sentit de la llibertat lligat al de responsabilitat.

o Fomentant activitats sota la responsabilitat dels alumnes més grans.

o Fomentant un esperit de compliment del deure, sense la necessitat de

vigilància.

o Valorant l’esforç de l’alumne/a com a eina per aconseguir els objectius

que es proposin.

La sensibilitat i el gust estètic.

o Donant-li el valor adequat a la música i a la plàstica.

o Creant equips de disseny per fer els cartells, els murals...

o Fomentant l’assistència al teatre, concerts, museus...

2. Activa i plural: L’alumnat té dret a rebre un ensenyament coordinat i actualitzat. El

treball en equip del professorat, d’infantil i primària, la seva participació en cursos

d’actualització, formació i innovació, el contacte regular amb altres centres en xarxa...

garanteixen aquest dret.

La celebració de les festes populars, jornades temàtiques, sortides culturals... es

concretaran en els Plans Anuals tot fomentant-ne la seva realització. A més a més, el

nostre treball es caracteritzarà per:

o Adoptar sistemes actius d’ensenyament.

o Potenciar una educació integral que abasti tota la persona.

o Admetre la diversitat de ritmes i capacitats individuals.

o Cultivar l’esperit crític, la investigació, la iniciativa.

o Educar en el respecte als altres i en la solidaritat.

o Valorar la relació educativa i humana.

o Basar les relacions en la confiança i la responsabilitat i no en el temor al

càstig.



3. Promotora de la cultura: La llengua vehicular de l’escola és el català. Els primers

aprenentatges i l’aprenentatge de la lecto-escriptura es fan en català fent bo el

programa d’immersió lingüística. Tot garantint un coneixement satisfactori del propi

català i del castellà a l’acabament de l’ensenyament primari i el de la llengua anglesa.

Com a promotors de la cultura, difondre la cultura més propera serà el punt de partida

per desenvolupar el coneixement de la cultura universal.

Es tindrà cura especial dels alumnes procedents d’altres indrets dedicant-hi els suports

professionals de què disposem i centrant l’Aula d’Acollida en un assoliment ràpid de la

llengua catalana.

4. Pública, democràtica i de gestió participativa: Som una escola pública, i com a

tal la formació en el respecte als drets i les llibertats i en l’exercici de la tolerància i la

convivència són fites primordials a aconseguir.

Potenciarem la participació de tota la comunitat educativa en la gestió del centre,

fomentant la participació en les eleccions democràtiques dels representants en els

diferents òrgans de govern i fent de la transparència un manament.

5. Promotora de hàbits saludables: Amb un “tamboret de tres potes” diferents i

complementàries:

o Desenvolupament de l’oci actiu.

o Foment d’una alimentació sana i variada.

o Coneixement de primers auxilis i dels efectes nocius d’alguns hàbits

socials.

6. Del Poblenou: No podria ser d’una altra manera. L’escola pertany al barri i està

molt influenciada per ell. Com ja detallarem en el tercer objectiu del projecte, hem

d’obrir-nos al barri i participar activament amb les diferents entitats. Establirem i

mantindrem relacions sistemàtiques i coordinades amb els altres centres de Primària i

Secundària de la zona (AEX, associació d’escoles en xarxa). Vetllant per una bona

coordinació amb les institucions i serveis públics hem de donar sortida als problemes



socials i familiars que incideixin directament sobre els/les alumnes. És a dir, hem

d’establir una relació de retroalimentació positiva entre el barri i la pròpia escola,

gairebé oblidant on comença una i acaba l’altre o a la inversa.

Parlàvem a la introducció d’aquest document, que el Projecte de Direcció provocaria

l’actualització del PEC. Fins i tot, farà que es revisin les NOFC que, encara que de més

recent elaboració, també és un document viu que ha d’anar actualitzant-se en funció

de les propostes i les sinèrgies que van sorgint de la pròpia vida escolar: FLEXIBILITAT

I OBERTURA com a tret important de l’escola i com a principi bàsic que es sustenta

normativament en el Decret d’Autonomia de Centres.

També parlàvem de que els trets d’identitat, forçosament havien de sortir dels valors

propis d’una societat democràtica i que serien la base per establir objectius més

endavant. Aquesta base està formada, però no tindríem prou sense una diagnosi actual

que intenti recollir el parer actual de la comunitat educativa. Tal i com analitzem de

forma resumida en el següent punt.

Som conscients de que les NOFC són les normes tècniques, funcionals, pedagògiques i

administratives per portar a terme el procés educatiu i han de disposar de mecanismes

adequats per a la seva difusió, la seva avaluació i modificació, per ser adaptades a les

necessitats i característiques de cada centre amb el caràcter de millora i actualització

adequats.

Els continguts del document, han d’aplegar el conjunt d’acords i decisions

d’organització que s’hi adoptin (per part de l’equip de mestres) per fer possible, en

el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permeti assolir els objectius proposats

en el PEC, en el PA i en aquest propi projecte.

Podem dir que és un document molt complex que s’ha d’elaborar d’acord a una manera

d’entendre l’escola, ja que marcarà la seva línia de treball; aquesta manera

d’entendre-la és la que marquen els trets d’identitat descrits anteriorment.



3. FONAMENTACIÓ

Per aconseguir que aquest projecte garanteixi la flexibilitat i l’obertura, adaptant-se a

les necessitats de cada moment, hem de partir (a part de l’establiment d’uns principis

inqüestionables), d’una bona diagnosi que el fonamenti.

D’aquesta manera entendrem que serà un document adequat a la realitat de l’escola,

que es concreta en un pla d’actuació seqüenciat durant quatre anys. Està carregat

d’altes dosis d’adaptabilitat que garanteixen la seva viabilitat i es fonamenta en un

marc legal, pedagògic i social que es detalla amb l’ajuda de tota la Comunitat

Educativa.

És important recordar que aquest any l’escola ha consolidat la doble línia i que un

augment constant del nombre d’alumnes modifica i crea necessitats en qualsevol

context educatiu.

La diagnosi amb més detalls es pot consultar a l’annex, però destaquem aquí els punts

de coincidència dels diferents estudis realitzats que intenten recollir el sentir actual i

els dels últims anys a l’escola:

Necessitat de crear una línia d’escola forta i coherent.

Millorar en cohesió entre professionals i trobar espais adients de comunicació.

Fer un impuls de la imatge que l’escola projecta.

Repensar-se l’ús dels espais comuns si és que no haurien de ser-ho tots.

Apropar, tant en comunicació com en participació, els col·lectius família i escola.

Treballar els valors propis de la vida democràtica i en societat amb més

interacció entre la canalla.

Potenciar les possibilitats d’una AMPA tan activa.



Flexibilitzar més els horaris “obrint” portes de les classes i planificant activitats

amb caràcter quinzenal o mensual.

Continguts per crear hàbits i coneixements de vida saludable.

Activació del treball per comissions tant de mestres com del Consell Escolar.

Sempre es pot millorar en transparència.

Millora de l’ús, tant tècnic com pedagògic, dels suports informàtics.

Calen reunions dinàmiques, funcionals, participatives i àgils.

Avaluació contínua dels processos més significatius de l’escola.

Tot això amb una predisposició envejable dels diferents sectors implicats i que ha fet

que aquests objectius que ens proposem a continuació hagin estat treballats durant el

curs actual, servint de nexe entre la finalització de l’anterior projecte i el començament

del nou. A més a més, aquest fet (les sinèrgies entre ambdós projectes), és la

característica més positiva trobada entre tots.



4. OBJECTIUS DEL PROJECTE Aquests objectius tenen un caràcter global i funcional, així com els

desenvolupaments de les seves estratègies i actuacions i la posterior proposta

d’avaluació.

Diem que tenen un caràcter global perquè encara que es centrin i concretin en

determinats punts a treballar, qualsevol actuació anirà adreçada de forma genèrica al

bon funcionament de l’escola, al seu aprofitament per part de l’alumnat i

l’enriquiment de tots els àmbits de la seva personalitat.

Els objectius són els mateixos que plantejàvem durant el curs 2016/2017. Volíem ja

reflectir a l’actual Pla Anual la nova manera de plantejar el que proposaria aquest

document i així poder treballar-los amb els diferents cicles amb les mestres de l’escola.

El primer es centra en la consecució dels diferents aprenentatges. El segon fa

referència a la planificació d’estratègies per millorar la cohesió social que, a la vegada,

afavoreix la finalitat del primer objectiu. I el tercer afronta la necessitat de millorar la

imatge de l’escola i la importància de la seva projecció al barri i a la pròpia ciutat de

Barcelona.

Objectius al servei dels principis dels que parlàvem a la introducció i que es feien

explícits als trets d’identitat tant del PEC com de l’ampliació dels mateixos que proposa

aquests Projecte.

4.1 Garantir l’èxit educatiu de tot l’alumnat:

Quan ens plantegem el fet de garantir l’èxit educatiu, es tracta de continuar amb les

actuacions iniciades durant el curs 2016-2017 cap a una línia d’escola ferma,

coherent i comú. Fer créixer la interacció ben entesa entre el nostre alumnat com a

eina d’aprenentatge és el gran repte. A més a més, començant per la globalització de

les àrees educatives relacionades amb les llengües, podem trobar el camí per

globalitzar també la resta d’àrees del currículum. En aquest marc d’organització ja



s’afavorirà a mig termini l’atenció a la diversitat, ja que la metodologia emprada

farà guanyar autonomia a les diferents classes i ens permetrà guanyar en temps per

recolzar necessitats de tipus més específics. No obstant això, també establim les

actuacions referents a les necessitats de cada nen i de cada nena i que porta mesures

concretes d’intervenció tant metodològica com organitzativa.

L’ús dels recursos informàtics d’una manera més regular i amb un funcionament

més adient en el dia a dia també suposarà un repte a assolir durant els següents

cursos.



OBJECTIU: 1.Garantir l’èxit educatiu de tot l’alumnat

Responsable: Equip Directiu

ESTRATÈGIES

ACTUACIONS

CURS AGENTS

IMPLICATS

17

-18

18

-19

19

-20

20

-21

1.1 Impulsar i consolidar les

dinàmiques de treball per cicles i

inter-cicles en l’àmbit pedagògic

per crear una línia d’escola.

1.1.1. Globalització de la manera d’afrontar les llengües amb tres àmbits: Oral, escrit i de

comprensió lectora.

x x x x Cicles

Cicles

Claustre

Consell de

direcció

Cicles

1.1.2. Utilització de la metodologia cooperativa com a eina d’aprenentatge continua, unificant

les diferents estructures per cicles i nivell i les maneres de formar grups cohesionats.

x x x x

1.1.3. Creació de noves programacions educatives de les diferents àrees en coherència amb la

línia establerta, la coeducació i amb un format comú per a tota l’escola.

x x

1.1.4. Establiment de criteris pedagògics per a l’assignació de tutories i distribució

d’especialistes.

x

1.1.5. Globalitzar la metodologia de l’àrea de matemàtiques impulsant la formació en un

model concret i cooperatiu.

x x

1.2.Establir mesures i criteris

d’atenció a la diversitat en funció

de les necessitats dels nostre

alumnat.

1.2.1. Revisió de les actuacions, materials i metodologies de l’A.A. amb l’alumnat nouvingut. x Cap d’estudis i

mestra d’AA

EAP, EE i Cap

d’Estudis.

C. de direcció

1.2.2. Estudi de les necessitats del professorat, en relació als alumnes amb NEE per poder

optimitzar els recursos personals del centre per atendre la diversitat.

x x x x

1.2.3. Establiment de criteris pedagògics per a la reorganització de grups homogenis per

afavorir la bona cohesió dels grups.

x



1.2.4 Desdoblaments que potenciïn l’atenció més personalitzada i la interacció amb companys

d’altres classes.

x x x x Cap d’estudis

Equip directiu

1.2.5. Sistematització de les CADs i les Comissions Socials assegurant una per trimestre . x x x x

1.3. Consolidar la implantació de

l’ús de les TIC en la pràctica

docent.

1.4.1. Potenciació de l’ús d’internet a l’aula com a mitjà valuós i motivador d’aprenentatge

amb activitats programades a les unitats didàctiques.

x x x x

Comissió

informàtica i

cicles

1.4.2. Assessorament vers l’ús pedagògic de les PDI i els suports informàtics de l’alumnat. x x x x

1.4.3. Actualització dels blocs i la pàgina web de l’escola amb els alumnes. x x x



4.2 Garantir la convivència en el centre (cohesió social)

D’acord a les característiques de l’escola i de la pròpia societat, pensem que la cohesió social

sempre és un aspecte a tenir molt en compte i per això li donem categoria d’objectiu al

projecte.

Acollida de famílies, acollida de mestres nous, acollida dels propis alumnes, projecte de

convivència, pla d’acció tutorial i establiment de mecanismes de comunicació i planificació en

activitats comunes per a tota l’escola seran els punts de partida per dur a terme aquest segon

objectiu.

Qualsevol persona que arriba nova a l’escola s’ha de sentir segura i amb confiança. Per

aconseguir-ho és necessari que es doni el clima adequat. Han de sentir que formen part d’una

comunitat educativa participant en les diferents activitats que en aquesta s’organitzin. Referent

als mestres, necessitarem d’un bon acompanyament per tal de no sentir-se aïllats i poder

garantir, per part de la direcció del centre, la continuïtat dels acords que es van creant any

rere any per tal de poder consolidar la línia d’escola.

Amb l’objectiu de millorar la convivència a les aules, al centre i a l’entorn; es prioritza

l’elaboració d’un projecte de convivència en que es defineixin activitats per a la creació

d’aquest. En tant que aconseguim un bon clima i la percepció de les famílies sigui aquesta,

influirà directament en la participació i la implicació de les famílies en la vida diària del centre.

Contribuint també a la bona imatge de la escola com es planteja el tercer objectiu. Enllaçant

també amb això, potenciarem la revisió del pla d’acció tutorial que permeti fer el seguiment

i que orienti als alumnes i a les famílies amb el seu procés d’evolució emocional. L’objectiu del

Pla d’Acció Tutorial també serà la programació d’activitats i estratègies que vetllin per la

cohesió social dels grups d’alumnes, mitjançant l’educació emocional i el treball de les

habilitats socials, així com la cohesió entre la tutoria i les famílies.

Hauríem de fer un nou plantejament dels espais propis de l’escola. A part de buscar la

funcionalitat dels mateixos des del punt de vista grup/classe. També hem de fomentar que els

espais afavoreixin la convivència entre l’alumnat, sobretot a les hores d’esbarjo i pati. Així

com vetllar per la igualtat d’oportunitats pal·liant els possibles problemes econòmics

d’algunes famílies.



OBJECTIU: 2. Garantir la convivència en el centre (cohesió social)


ESTRATÈGIES

ACTUACIONS

CURS

AGENTS IMPLICAT

17

-18

1

8-1

9

1

9-2

0

2

0-2

1

2.1.Reelaborar i aplicar el Pla d’Acollida del professorat, dels alumnes i de les famílies.

2.1.1. Definició de pautes d’actuació, organització i planificació d’activitats conjunta en el procés d’acollida de mestres, alumnes i famílies (primera entrevista, famílies acollidores de les nouvingudes, elaboració de dossiers informatius, visites guiades)

x Equip directiu

Consell de direcció

claustre

comissions

2.1.2 Elaboració d’un nou protocol de portes obertes. x x

2.1.3. Organització de les reunions d’inici de curs. x

2.2.Reelaborar i aplicar el Pla d’Acció Tutorial 2.2.1. Definició de línies d’actuació conjunta entre nivells d’un mateix cicle. x

Cicles

Claustre

2.2.2. Programació d’activitats tutorials per treballar les emocions i les habilitats socials. x

2.2.3 Dissenyar estratègies d’acollida per a alumnes nouvinguts a l’aula.

x

2.3.Elaboració i aplicació del Projecte de Convivència.

2.3.1. Definició de línies d’actuació conjunta pel que fa a les normes de convivència del centre (revisió de les NOFC)

x x

Cicles

Claustre

Equip directiu

Comissions involucrades

2.3.2. Programació d’activitats per a alumnes, famílies i mestres, que promoguin la convivència dins del centre.

x

2.3.4. Afavoriment de la creació d’activitat on s’interactuï amb alumnes d’altres nivells i altres

cicles (exemple padrins de lectura, celebració de festes, hort...)

x x x x

2.3.5. Trobades i l’assessorament familiar que promogui la seva participació i una bona convivència.

x x x x

2.3.6. Adequació dels espais i les activitats d’esbarjo i pati. x



2.4 Fer un projecte interdisciplinari a tots els cursos.

2.4.1 Participació democràtica en l’elecció del tema. x x x x

Claustre

Comissió projecte interdisciplinari

2.4.2. Relacionar la celebració de les festes amb el tema. x x x x

2.4.3. Ambientar l’escola amb la temàtica triada per l’alumnat. x x x x

2.5. Vetllar perquè tots els alumnes del centre tinguin les mateixes oportunitats.

2.5.1 Ajustar i fraccionar els pagaments de les famílies. x x x x

Equip directiu

Comissió Social

2.5.2. Buscar ajuts i prendre mesures perquè cap nen es quedi sense activitats o material per motius econòmics.

x x x x

2.5.3. Coordinació amb l’empresa de menjador i els seus treballadors. x x x x

2.6. Utilitzar estructures cooperatives sistemàticament a cada Unitat Didàctica.

2.6.1. Desenvolupament d’habilitats socials durant l’aprenentatge. x x x x Cicles

Comissió AC/CA



4.3 Projectar una imatge positiva de l’escola.

Sent conscients de la quantitat de coses que es fan a l’escola i la quantitat de coses

que estan per venir, hem de ser curosos a l’hora de saber fer veure a tota la comunitat

educativa les possibilitats que dóna la nostra escola. Vivim en un món global i hem de

prendre mesures que tinguin un caràcter global. Per això continuarem fent esforços

per obrir l’escola al nostre entorn, tant proper com a llunyà (ja sigui amb la cooperació

amb l’AEX o el projecte Global Scholars, per exemple).

La manera d’organitzar el nostre treball també és important i per això aquest objectiu

proposa la revisió del treball per comissions. Amb la continuïtat i la creació de

noves, però també revisant la seva manera d’actuar, obrint-les a la participació d’altres

sectors de la comunitat educativa. Les comissions seran les següents:

- Comissió digital/informàtica.

- Comissió de festes.

- Comissió d’escoles més sostenibles/hort.

- Comissió de salut.

- Comissió de convivència.

- Comissió d’Aprendre a Cooperar/Cooperar per aprendre.

- Comissió del projecte interdisciplinari.

A més a més d’això, també crearem un grup impulsor de l’AEX per intentar

incrementar la cooperació amb les escoles del barri tant en quantitat com en qualitat.

Si al llarg dels propers quatre cursos aconseguim també cooperació i col·laboració amb

les diferents comissions de l’AMPA el potencial humà de l’escola tindrà moltes més

possibilitat d’aportar les seves idees i d’una manera menys aïllada.

L’objectiu 1 ja recull l’impuls de la consolidació de les noves tecnologies. La pàgina web

i el blog han de ser una eina molt viva per donar una bona imatge de l’escola i

projectar tot el que es realitza en ella.



OBJECTIU: 3.Projectar una imatge positiva de l’escola


ESTRATÈGIES

ACTUACIONS

CURS

AGENTS IMPLICATS

17

-18

18

-19

19

-20

20

-21

3.1.Obrir l’escola a l’entorn 3.1.1.Organització d’activitats obertes al barri. x x x x

Cicles

Claustre

Equip directiu

Comissió informàtica

Grup impulsor AEX

3.1.2.Participació i col·laboració en les activitats organitzades per diferents entitats del barri.

x x x x

3.1.3.Potenciació de l’ús de la pàgina web per part de tota la comunitat educativa fent publicacions periòdiques als blocs de cada cicle.

x x x x

3.1.4. Increment de la cooperació amb altres escoles i instituts de l’Associació d’Escoles en Xarxa de Poblenou.

x

3.1.5. Continuació del projecte Global Scholars x x x x

3.2. Reorganitzar i impulsar el funcionament

de les comissions de treball.

3.2.1 Consolidació de les comissions de: festes, digital/informàtica, Escola

més sostenible/hort. x

Claustre. 3.2.2. Creació de noves comissions de treball: Convivència, Salut, de l’AC/CA i del Projecte interdisciplinari.

x

3.2.3. Grup impulsor de les Escoles en Xarxa. x x x x

3.3.Adequar i ambientar els espais del centre 3.3.1.Definició d’espais destinats a la decoració del centre (menjador, vestíbul, passadissos, pati...)

x Cicles

Claustre

3.3.2. Programació d’activitats per la cura estètica dels espais. x x x

3.4. Crear un projecte de salut a l’escola

3.4.1. Foment de hàbits de vida activa, esportiva i a la natura. x

Claustre Comissió de salut

3.4.2 Alimentació adient, variada i lliure de tòxics (programa cinc al dia) x

3.4.3. Primers auxilis, mesures sanitàries bàsiques i campanes de donació. x



3.5. Mantenir i ampliar el projecte d’Escoles Sostenibles.

3.5.1. Pràctica de la regla de les 3 R: Reduir, reutilitzar, reciclar x x x x

Comissió Escoles Sostenibles Claustre

3.5.2. L’hort com a treball de sostenibilitat i natural actiu. x x x x

3.5.3. Inclusió de les activitats de l’hort a les programacions de Medi Natural. x

3.5.4. Campanyes d’informació i sensibilització ambiental. x x x x

3.5.5. Visites d’espais natural. x x x x



5. ORGANIGRAMA

SECRETARI CAP D’ESTUDIS CONSELL DE

DIRECCIÓ

CONSERVACIÓ I

MANTENIMENT

DE LES

INSTAL·LACIONS

RECURSOS

MATERIALES

GESTIÓ

ECONÒMICA

ETAPES CLAUSTRE ATENCIÓ A LA

DIVERSITAT

EE AA COMISSIONS

DIGITAL/

INFORMÀTICA

FESTES

CONVIVÈNCIA

SALUT

P. INTERDISCIPLINARI

ESCOLA

SOSTENIBLE/HORT

CICLES:

coordinadors,

tutors,

especialistes,

EE

PRIMÀRIA

coordinadors, tutors,

especialistes, EE i TEI

INFANTIL

ÒRGANS UNIPERSONALS

DE COORDINACIÓ

LINGÜISTICS

RISCOS LABORALS

INFORMÀTICS

R

CONSELL

ESCOLAR

PAS

ADMINISTRACIÓ

CONSERGERIA

NETEJA

MENJADOR

AMPA COMISSIONS

GRUP IMPULSOR DE L’AEX

ACTIVITATS AMB ALTRES CENTRES

E. DIRECTIU C. DE CLCILE REPRESENTACIÓ DE

ESPECIALISTES

DIRECTOR

AC/CA



RECUSOS HUMANS I ESPAIS

Per desenvolupar aquest projecte educatiu la plantilla és la següent:

EDUCACIÓ INFANTIL EDUCACIÓ PRIMÀRIA PERSONAL DE P.A.S.

7 mestres tutores.

1 mestra d’anglès.

½ ciència 3-6.

3 Equip Directiu.

12 mestres tutors.

1 mestre de Música.

1 mestres d’EE.

3 mestres d’Anglès.

½ mestre d’Aula d’Acollida.

½ mestre de Religió.

1 Conserges.

1 Administratiu(compartit)

2 vetlladors (40 hores)

1 TEI.

* El recompte està fet en funció d’aquest curs. Hem de tenir en compte, per exemple, que els 2 mestres d’EF són tutors o que l’equip

directiu fa classes d’EE, música i EF.

La nostra escola disposa dels següents espais:

EDIFICI INFANTIL

EDIFICI PRIMÀRIA

Planta baixa: sala de psicomotricitat, aula

d’anglès i aula d’EE., magatzem, lavabos.

Planta primera: 7 aules amb lavabos

compartits, petit magatzem per a guardar el

material, lavabo de mestres. Pati/terrassa

amb terra de goma.

Ascensor.

Soterrani: Gimnàs, despatx AMPA,

magatzem AMPA, magatzem escola, sala de

psicomotricitat, ludoteca

Planta baixa: Consergeria, sala de mestres,

lavabo mestres i lavabo adaptat, menjador,

direcció.

Primera planta: 4 aules (cicle inicial) ,3 aules

de suport ( polivalent, aula d’acollida,

educació especial), 1 aula de ciències, 1 de

aula de plàstica. 2 tutories petites. Lavabos

(alumnes i mestres).

Segona planta: 4 aules (cicle mitjà),1 aula

de música, lavabos (mestres i alumnes).

Despatx EAP i tutoria petita.

Tercera planta: 4 aules (cicle superior), aula

d’anglès. Lavabos (mestres i alumnes). 2

tutories petites.

Ascensor.



6. AVALUACIÓ7 I RETIMENT DE COMPTES

“L’avaluació és un element fonamental i inseparable de la

pràctica educativa, que permet recollir, en qualsevol moment, la informació necessària per poder realitzar els judicis

de valor oportuns que facilitin prendre decisions respecte al procés d’ensenyament-aprenentatge”8.

Partim d’aquesta cita de la Ma. Antonia Casanovas fent-la nostra pel seu esperit. Evidentment

fa referència al procés d’avaluació per als alumnes, però deixa clara la filosofia que ha de tenir

qualsevol procediment d’avaluació orientat a la formació i a la millora dels propis processos

organitzatius, pedagògics i de funcionament d’una escola.

L’avaluació feta al final de cada curs servirà de diagnosi per anar recollint un historial de dades

de les que ja existeixen i d’aquells paràmetres que ens proposem avaluar amb els objectius

que ens hem plantejat. Això ens permetrà tenir una línia base per concretar futures finalitats i

anar adaptant la nostra feina a la realitat de cada moment i a les necessitats detectades de

forma contínua.

Ens hem d’assegurar de que el Projecte de Direcció sigui un document dinàmic, col·lectiu i

participatiu que caldrà revisar i reajustar en funció de les necessitats detectades, dels canvis

en l’organització i de les propostes de millora que realitzi la comunitat educativa, garantint la

seva funció orientadora i reguladora.

Els resultats s’incorporaran a la Memòria Anual i seran el punt de partida per elaborar els

objectius de la PGA del següent curs amb coherència amb aquest projecte.

A continuació s’exposa la graella on queden reflectits els indicadors de progrés a partir de les

dades de l’Evolutiu d’Indicadors de Centre dels últims quatre anys. Fem la mitjana en el primer

objectiu dels resultats de la prova de Competències Bàsiques per a cada àrea avaluada i

marcant l’inici d’una línia base que ens permeti anar avaluant el progrés de la resta d’objectius

marcats.

7 Decret 56/2007, Annex, Apartat J. d) Exposició del procés d’avaluació del desenvolupament del projecte de direcció i

dels mecanismes previstos per informar els òrgans de govern i de coordinació. 8 Casanova. M. A. (1998), “La evaluación educativa”



OBJECTIU INDICADORS DE PROGRÉS

MITJANA

DELS

DARRERS

4 ANYS

MILLORA

GARANTIR L’ÈXIT

EDUCATIU DE TOT

L’ALUMNAT

-Competència lingüística: llengua catalana 82, 43 % 4%

-Competència lingüística: llengua castellana 86,90% 3%

- Competència lingüística: llengua anglesa 87,17% 3%

-Competència matemàtica 89,95% 2%

GARANTIR LA

CONVIVÈNCIA EN EL

CENTRE (Cohesió Social)

- Percentatge de famílies que participa en les

activitat que organitza el centre. Sense dades 50%

- Percentatge de mestres que recomanarien a

altres mestres l’entrada en el centre.

-

Sense dades 85%

-Nombre d’estructures cooperatives per curs. Sense dades 18

PROJECTAR UNA IMATGE

POSITIVA DE L’ESCOLA

- % de matrícules a P3 en aquesta escola com a primera opció, en relació al cens de la població en edat d’escolaritzar a P3

16/17: 46 15/16: 36

50

- Grau de satisfacció de les famílies amb l’escola.

Sense dades 75%

- Valoració de les comissions de treball de o a 10.

Sense dades 8

A part d’això hem de dir que a l’hora de portar un control sobre els resultats acadèmics del

nostre alumnat, hem de veure la coherència entre la manera d’avaluar a l’escola i les

diferents proves diagnòstiques externes. Com a processos avaluadors totes han de tenir la

seva importància i ens han de servir de mecanismes per a la millora constant. Si que hauríem

de ser curosos si existeixen moltes diferències entre unes i altres. Per exemple (es pot

consultar a l’annex a l’apartat d’Indicadors de Centre), podem observar que en els últims dos

anys hi ha molta diferència entre els resultats de final de cicle inicial i la prova diagnòstica de

tercer. Com a mecanismes de millora que són, aquests resultats ens han de servir per trobar

les causes i analitzar, des de tots els punts de vista, les mancances detectades per posar remei

durant els tres cursos que encara li queden a aquests alumnes a la nostre escola. Si fem el

mateix exercici amb les proves de Competències Bàsiques de sisè dels últims dos cursos els

resultats són molt més similars i coherents.

A continuació les tres graelles amb els indicadors d’avaluació de les estratègies:



1.- Grau d’aplicació o execució: és el grau d’implantació o desplegament sistemàtic d’una activitat.

2.- Qualitat de l’execució: es mesura com s’ha fet l’activitat, tenint en compte diversos criteris (termini d’execució, utilització dels recursos previstos, adequació metodològica i nivell de compliment de les persones

implicades).

3.- Grau d’impacte: es mesura la utilitat de l’activitat per aconseguir l’objectiu.

ESTRATÈGIES INDICADORS D’AVALUACIÓ DE LES ESTRATÈGIES

Grau d’aplicació Qualitat d’execució Grau d’impacte

1.G

AR

AN

TIR

L’È

XIT

ED

UA

CT

IU

DE

TO

T

L’A

LU

MN

AT

1.1 Impulsar i consolidar les dinàmiques

de treball per cicles i inter-cicles en

l’àmbit pedagògic per crear una línia

d’escola.

- Elaboració consensuada per cicle de les diferents línies metodològiques (globalització de les llengües i metodologia cooperativa)

- Respecte de les activitats programades - Valoració del professorat en quant a la

millora de les estructures d’aprenentatge

- Rendiment acadèmic.

- Elaboració de les programacions a les reunions de cicle

- Recollida de les propostes del cicle pel Consell de Direcció.

- Valoració consensuada de la proposta final.

1.2.Establir mesures i criteris d’atenció a

la diversitat en funció de les necessitats

dels nostre alumnat.

- Recull de les necessitats dels diferents cursos.

- Distribució del recursos personals i elaboració de materials.

-Assessorament d’especialistes.

- Valoració de la distribució de recursos en funció de les necessitats.

- Aplicació dels desdoblaments - Nombre de desdoblaments fets. - Valoració consensuada de la proposta final.

- Nombre de reunions de CADs i Comissions Socials.

-Seguiment dels acords presos. - Millora de l’atenció a l’alumnat amb NEE.

1.3. Consolidar la implantació de l’ús de

les TIC en la pràctica docent. - Incorporació d’activitats TIC a cada UD. - Seguiment de les activitats programades.

- Nivell de competència digital , tant del professorat com de l’alumnat.

- Incorporació d’activitats amb suport informàtic a cada UD

- Seguiment de les activitats programades.

- Nivell de competència digital , tant del professorat com de l’alumnat.



ESTRATÈGIES INDICADORS D’AVALUACIÓ DE LES ESTRATÈGIES


2.

GA

RA

NT

IR

LA

CO

NV

IV

ÈN

CIA

EN

EL C

EN

TR

E (

CO

HE

SIÓ

SO

CIA

L)

2.1.Reelaborar i aplicar el Pla d’Acollida del professorat, dels alumnes i de les famílies.

- Elaboració d’un protocol d’actuacions d’acollida per iniciar l’elaboració d’un Pla d’Acollida.

- Documentació elaborada a final de curs.

- Valoració per part de l’equip docent, de les activitats d’acollida realitzades amb les famílies i els alumnes de nova matrícula a la memòria de final de curs.

2.2.Reelaborar i aplicar el Pla d’Acció Tutorial -Elaboració d’un protocol d’actuacions tutorials per iniciar l’elaboració d’un Pla d’Acció Tutorial.

- Documentació elaborada a final de curs. - Valoració per part dels tutors d’aula de les activitats tutorials realitzades.

2.3.Elaboració i aplicació del Projecte de Convivència.

- Reunions de la Comissió de convivència.

- Proposta al claustre dels acords presos per la Comissió de Convivència.

- Acceptació consensuada per part del claustre.

- Revisió dels apartats de les NOFCs que fan referència a la convivència.

- Nombre de reunions i coordinacions establertes per la revisió.

- Adaptació del document.

- Identificació d’espais. - Adequació dels espais.

- Ús d’aquest espai de trobada.

2.4 Fer un projecte interdisciplinari a tots els cursos.

- Selecció del projecte amb la Comunitat Educativa.

- Nombre d’activitat a cada àrea. - Valoració dels desenvolupament del projecte.

2.5. Vetllar perquè tots els alumnes del centre tinguin les mateixes oportunitats. - Detecció de necessitats de l’alumnat.

- Mesures preses per afavorir la participació.

- Cap alumne ha de quedar exclòs de les activitats que proposi l’escola.

2.6. Utilitzar estructures cooperatives sistemàticament a cada Unitat Didàctica.

- Disseny d’estructures dins de les programacions.

- Execució de les estructures. - Grau de millorar en cohesió dels grups.



ESTRATÈGIES INDICADORS D’AVALUACIÓ DE LES ESTRETÈGIES


3.

PR

OJEC

TA

R U

NA

IM

AT

GE

PO

SITIV

A D

E

L’E

SC

OLA

.

3.1.Obrir l’escola a l’entorn

- Elaboració de propostes d’activitats AEX - Nombre d’activitats de participació i col·laboració entre escoles i instituts del barri.

- Valoració de les diferents activitats realitzades, recollides en la Memòria anual.

- Actualització dels blocs dels diferents cicles.

-Nombre d’activitats de cicle que es pengen al bloc. -Nombre de documents informatius de centre que es publiquen a la web escolar.

- Nombre de visites que es fan al bloc.

- Participació al Global Scholars - Programació d’activitats.

- Valoració per part de les famílies i els alumnes. - Nombre de connexions fetes amb altres escoles del món.

3.2. Reorganitzar i impulsar el

funcionament de les comissions de

treball.

- Creació de les Comissions i definició de les seves funcions.

-Nivell de compliment de les responsabilitats de cada Comissió.

- Valoració del funcionament.

- Elaboració de propostes d’activitats AEX - Nombre d’activitats de participació i col·laboració entre escoles i instituts del barri.

- Valoració de les diferents activitats realitzades, recollides en la Memòria anual.

3.3.Adequar i ambientar els espais del centre - Nombre d’espais dedicats a la decoració del centre. - Recull de propostes per part dels diferents cicles.

- Execució de les propostes . -Grau de participació de tots els grups en la decoració dels espais.

3.4. Crear un projecte de salut a l’escola - Creació del projecte i les seves actuacions.

- Execució de les actuacions. -Valoració de les activitats fetes.

3.5. Mantenir i ampliar el projecte d’Escoles Sostenibles.

- Definició d’actuacions. - Execució de les actuacions. -Valoració de les activitats fetes.



7. CONCLUSIÓ

Ens agradaria acabar aquest projecte agraint la participació de totes les persones que han

cooperat amb nosaltres per a la seva elaboració. Dèiem que sense una bona diagnosi no

podríem oferir bones propostes pel futur. Així van començar, diagnosticant, concloent a la

fonamentació i posant els PRINCIPIS d’aquest projecte al servei del desenvolupament de les

potencialitats del nostre alumnat i dels valors propis d’una societat democràtica i complexa on,

sovint, la pròpia democràcia és de dubtosa qualitat.

Per aconseguir aquests principis ens hem marcat tres objectius globals i a la vegada detallats

en estratègies i actuacions.

L’organigrama ens mostra com ens organitzarem per aconseguir els nostres propòsits

atorgant gran valor al treball per comissions i al Consell de Direcció com a òrgans claus per

distribuir el lideratge i cohesionar el grup de docents al voltant dels objectius comuns i

compartits.

La proposta d’avaluació i els seus indicadors també han estat i seran una part fonamental per

garantir la viabilitat i la flexibilitat d’aquest document. Diferenciem entre els indicador de

progrés a la primera graella i els de procés a les tres següents.

Com a mestres enamorats de l’escola pública, acabem amb un fragment d’entrevista a

l’escriptor José Saramago a propòsit de la publicació d’una nova novel·la:

Pregunta: Entonces, según usted, alguien encarnará a ese necesario “hombre nuevo” que nos ha de liberar a todos.

Respuesta: Lo importante no es el “hombre

nuevo”, sino quién va a educar a ese hombre nuevo.

PROJECTE DE DIRECCIÓ - Escola Les Acàcies · Projecte de Direcció Escola Les Acàcies de...

Documents

Transcript of PROJECTE DE DIRECCIÓ - Escola Les Acàcies · Projecte de Direcció Escola Les Acàcies de...