Projecte Direcció Ca’s Saboners (J Mora) · Es va construir en dues fases: La primera fase...

Projecte Direcció Ca’s Saboners (J Mora)

1


PROJECTE DE DIRECCIÓ PER AL C EIP CA’S SABONERS DE MAGALLUF

(2011/12-2014/15)

ÍNDEX

1. JUSTIFICACIÓ PRESENTACIÓ CANDIDATURA.............................................3

2. INTRODUCCIÓ..................................................................................................4

2.1.Anàlisi de l'espai físic i de l'entorn social del centre..........................................4

2.2.Anàlisi i valoració del PEC i de l'organització i el funcionament del centre........5

2.3. Análisi i valoració de les dades i els resultats dels darrers anys... ...................8

3. PROJECTE ESTRATÈGIC................................................................................9

3.1. Àmbits d'intervenció o factors crítics d'èxit.......................................................9

3.2.Objectius a assolir, indicadors de qualitat i línies d'actuació.............................10

3.3. Recursos humans, materials i econòmics........................................................13

3.4. Estratègies per aconseguir la participació de la C.E. i la seva implicació.........14

4. SISTEMA D'AVALUACIÓ DEL PROJECTE......................................................16

5. PROPOSTA D'EQUIP DIRECTIU......................................................................16

ANNEXE 1: CONSIDERACIONS FINALS.............................................................17

2


1. JUSTIFICACIÓ I PRESENTACIÓ CANDIDATURA

PRESENTAT PER:

JOAN MORA MIR, Director els darrers onze cursos havent exercit, així mateix de

secretari i de cap d’estudis de la mateixa escola des del curs 93/94. Acreditat per a la

funció directiva,havent realitzat seminaris de formació específics per a la funció

directiva i membre del seminari d’equips directius de Calvià-Andratx, així com haver

exercit de Director i de Cap d’Estudis del CEIP Establiments. Actualment coordinador

des de fa tres cursos del Projecte de Zona "Seminari Equips Directius Calvià-Andratx"

EQUIP PROPOSAT:

CAP D’ESTUDIS: MARILENA SUAU VILA, mestra definitva al nostre centre des de fa

vint cursos que exerceix el càrrec de Cap d'Estudis des de fa dos cursos havent estat

coordinadora del 2n i del 3r cicle durant molts cursos i membre del Consell Escolar

durant molts de períodes de funcionament d'aquest òrgan col.legiat..

SECRETÀRIA : SUSANA MARTÍN LOZANO, mestra definitva al centre i actual

secretària, càrrec que ha exercit durant els darrers 10 cursos acadèmics.

La decisió de presentar un Projecte de Direcció per un nou període de quatre cursos

sorgeix de l'acceptació del repte de seguir avançant amb il.lusió, experiència, formació

específica envers l'objectiu d'aconseguir un centre educatiu modern, en constant

evolució que pugui assolir els objectius proposats que convergeixen en aconseguir un

sistema d'ensenyament-aprenentatge a la nostra escola que permeti als nostres

alumnes encarar les noves etapes de la seva vida amb un bagatge educatiu positiu.

L’equip directiu, del qual form part i coordin, sempre ha tingut molt clar quin és el paper

de l’escola pública dins la societat.

3


Entenem l’escola pública com una Institució que ha d’oferir un servei a la societat a la

qual pretèn servir, per la qual cosa necessita comptar amb els recursos suficients per

poder assolir els seus objectius...

I aquesta és la nostra tasca principal: GESTIONAR I DIRIGIR un centre educatiu

perquè pugui acomplir la seva funció formadora de persones sense entrebancs que

puguin distorsionar aquest objectiu final de l’educació.

Sabem, així mateix, que l’escola ha de ser viva i innovadora. Si no avançam al mateix

ritme que la societat que ens envolta perdem el tren i deixam de ser d’utilitat als

ciutadans i ciutadanes que ens han confiat els seus infants

2. INTRODUCCIÓ

2.1.Anàlisi de l'espai físic i de l'entorn social del centre

El CEIP Ca´s Saboners és un centre públic dÉducació Infantil i Primària que depèn

de la Conselleria dÉducació de les Illes Balears, des de lány 1998.

Està situat fora del nucli urbà de Magalluf,al vessant est dún turó que forma part de

la possessió de Ca´s Saboners. El centre està envoltat de vivendes unifamiliars per

la part de llevant, i per garriga, pel vessant nordest.

Per la situació del centre la seva accessibitat és problemàtica per persones amb

minusvalues físiques, si bé està catalogat com a centre díntegració. En els darrers

anys ens han adaptat un bany a la planta baixa i ens han instal.lat un elevador per

salvar un dels desnivells existents.

Es va construir en dues fases:

La primera fase construïda lány 1987.

La segona fase es va ampliar lány 1989.

La matrícula mitja anual oscil·la entre uns 350/400 alumnes, amb ràtios de 20-25

alumnes.

Ens trobam a la zona de Magalluf, zona turística amb unes característiques

específiques de treball temporal de les famílies, desarrelament de la població etc...

4


La majoria dels nostres alumnes té la seva residència a Magalluf, Sol de Mallorca,

Cala Vinyes, també tenim alumnes de Son Ferrer i el Toro degut al treball dels

pares, a que tenen germans al centre o simplement que han elegit el nostre centre

com a primera opció de matrícula.

La majoria de famílies són immigrants de la Península encara que els fills ja són

nascuts a Mallorca. El nivell socio-econòmic es mitjà / mitjà-baix , ja que la majoria

de feines són de tipus estacionals.

Una gran part dels pares/mares dels nostres alumnes fan feina al sector de serveis

(hosteleria). Una altra part de les famílies dels nostres alumnes es dediquen a

activitats relacionades amb el comerç. Durant els darrers cursos s’ha notat

l’augment d’alumnat estranger de moltes nacionalitats.

Quant a léntorn físic podem dir que és una zona molt urbanitzada, amb grans

edificis dápartaments amb comunitats de veïns molt nombroses però amb poca

superficie útil per espai habitable.

Als darrers anys, el tipus de contrucció ha millorat bastant, els nous edificis estan

més integrats a lámbient, existeixen vivendes unifamiliars adosades .

Durant aquest darrer anys s’està construint una bateria de vivendes per a famílies

d’alt poder adquisitiu que seran usuaris potencials de l’escola en un futur proper.

2.2.Anàlisi i valoració del PEC i de l'organització i el funcionament del centre

La gestió dels centres ha de desenvolupar el Projecte educatiu, ha de fomentar el

funcionament cooperatiu i la innovació, ha de facilitar la comunicació entre tots els

estaments del centre, ha d’afavorir la resolució integradora de conflictes i ha de

promoure mètodes de control i d’avaluació que fomentin la reflexió sobre la pràctica.

Ha de tenir uns canals de participació que facilitin que les decisions es prenguin el més

a prop possible de l’àmbit on s’han d’aplicar. I, una vegada preses, les decisions s’han

d’acomplir amb procediments democràtics.

5


Els centres han de ser autònoms per fer una gestió més eficaç, per adaptar els models

organitzatius a les característiques del centre, poder respondre ràpidament a les seves

necessitats i apropar les decisions als usuaris i als responsables directes.

Els deures i els drets de cada estament del centre han de ser explícits i estar d’acord

amb el paper i la funció de cadascú. Cal promoure un repartiment de tasques per fer

efectiu el Projecte Educatiu comptant amb la corresponsabilització de tot l’equip de

professorat, amb la delimitació clara i amb l’acceptació mútua de la responsabilitat

acordada.

Estructures d’organització:

El centre està organitzat tal com s'especifica al Reglament Orgànic de Centres

actualment en vigor i en el que es regulen els òrgans unipersonals i els col.legiats:

equip directiu, coordinadors de cicle, altres coordinadors, consell escolar, claustre,

comissió de coordinació pedagògica... conformen la xarxa que vertebra el

funcionament del centre en el seu dia a dia, no obstant això es fa palès remarcar:

Comissió de Coordinació Pedagògica. És fonamental per al bon funcionament d'un

centre educatiu. És l'òrgan col·legiat que recull, discuteix i consensua totes les

propostes del professorat canalitzades mitjançant els cicles i eleva al claustre totes

aquelles qüestions que necessiten la seva aprovació. Els coordinadors/-res de cicle

són els que vertebren la Comissió de Coordinació Pedagògica; són escollits de forma

democràtica pel professorat que forma part de l'equip educatiu del centre.

Pensam que per aconseguir que la dinàmica de funcionament del centre sigui

positiva és important que totes les propostes, queixes, decisions, polèmiques,

modificació de documents etc... surtin a la llum i puguin discutir-se i consensuar-se,

evitant d'aquesta manera les crítiques submergides que al final només serveixen per

crear un ambient de treball no desitjable, sense arribar a solucionar la problemàtica .

El treball coordinat i col.laboratiu del professorat és indispensable tant per a l’acció

educativa com pel propi desenvolupament personal i professional.La dinàmica del

6


nostre centre implica la realització de reunions periòdiques, reunions de cicle, d’àrea,

de nivell, intercicles, de seguiment,... per anar planificant i duent a terme totes les

tasques -pedagògiques i d'altre tipus- que conformen el dia a dia de l'escola. De totes

les reunions, el responsable o el coordinador n'aixeca acta per poder conèixer en

qualsevol moment els temes tractats i recordar els acords presos. Aquesta manera de

funcionar implica que qualsevol activitat que s'hagi de dur a terme estigui organitzada,

pensada i planificada, evitant sempre que sigui possible la improvisació, que pot

afectar al desenvolupament de l'activitat i a l'assoliment dels objectius proposats. El

treball en equip és una habilitat que s’adquireix a través de la pràctica per la interacció,

la comunicació, el conflicte i el consens entre el professorat

Agrupaments i desdoblaments: L'experiència d'aquests darrers cursos quant a

agrupaments i desdoblaments de grups ens ha permès crear una dinàmica de

funcionament específica del nostre centre que pensam és la més adequada per les

característiques de la nostra escola.

Formació del professorat: es facilita aquesta formació posant en marxa Seminaris a

Centres, Grups de Treball …, que es reuneixen setmanalment o quinzenalment i que

contribueixen a fer que el professorat del centre estigui assabentat de les innovacions

metodològiques, didàctiques, tecnològiques que es produeixen i que poden contribuir a

millorar la nostra tasca diària en bé dels alumnes, del centre i de nosaltres mateixos

Avaluació: seguint la idea que l’objectiu de l’ensenyament és la formació integral dels

alumnes, l’avaluació que es fa al centre parteix de les seves competències inicials i és

una avaluació contínua, formativa i sumativa.

La informació sobre el progrés dels alumnes es dóna amb uns informes prou

exhaustius on els pares i mares poden trobar reflectit tota l’evolució del coneixement i

les destreses dels seus fills al llarg del curs escolar. A més aquests informes es lliuren

en mà per a facilitar el seguiment que han de fer els pares i mares per estar

assabentats en tot moment del procés evolutiu dels seus fills.

7


Pensam que cal incidir molt especialment en l'avaluació interna del Centre i en la

metaavaluació, tant pel que fa als resultats (resultats acadèmics individuals i

comparatius al llarg dels anys, etc…), com als processos (metodologies, gestió,

organització,,,) Es necessària una contínua autoavaluació del projecte de centre durant

el curs, a la seva fi i al llarg del temps, per poder establir el feed-back necessari .El

més important és mantenir sempre oberts els canals del diàleg, comunicar-se i avaluar

les diferents decisions i experiències, bé per trobar aproximacions o bé, simplement,

per compartir les diferències. Es tracta de trobar el punt d’equilibri entre l’acord i la

divergència i de tenir en compte que la democràcia no consisteix només en deixar

parlar, sinó en saber escoltar, cedir i aproximar posicions quan calgui.

2.3. Análisi i valoració de les dades i els resultats dels darrers anys

L’objectiu de l’avaluació interna és reflexionar d’una manera sistemàtica, rigorosa,

pública i col.legiada sobre el valor educatiu de les pràctiques professionals que es

desenvolupen, amb la finalitat de revisar i adequar les diverses tasques i funcions que

es realitzen en el centre per tal de millorar la qualitat de les actuacions educatives. El

Projecte educatiu és el punt de referència de l’avaluació dels centres.

Han de realitzar l’avaluació, en primer lloc, els diferents membres de la comunitat

escolar, en un procés organitzat d’interacció crítica i valorativa.

L’avaluació ha de ser un procés de comunicació per al canvi i la millora educativa, de

caràcter democràtic, participatiu i orientador, tant per al professorat com per a

l’alumnat. L’avaluació dels centres i de l’equip de professorat ha de ser bàsicament

interna i formativa. El centre ha de disposar d’instruments que facilitin aquesta tasca.

L’avaluació ha d’implicar, si s’escau, mesures compensadores, no sancionadores.

Hi ha moltes reticències a ser avaluat, perquè sovint l’administració ha reduït

l’avaluació a un control burocratitzat i fiscalitzador. Cal promoure l’exercici de

l’autoavaluació i de l’avaluació interna i l’acceptació de la necessitat del control social.

A la zona de Calvià, des de fa ja molt cursos s'han fet proves externes, realitzades per

la Inspecció Educativa i que ens han permès valorar la tasca pedagògica que es du a

8


terme a la nostra escola. Els resultats d'aquestes proves sempre han estat positius per

al nostre centre la qual cosa ens ha permès anar avançant en les nostres línies

d'actuació. Així mateix dels resultats de les proves de de diagnòstic fetes per l'IAQSE

es desprenen unes conclusions que ens permeten afirmar que la nostra escola ha

obtingut els resultats esperats dins unes fites acceptables a totes les competències

bàsiques avaluades.

3. PROJECTE ESTRATÈGIC

3.1. Àmbits d'intervenció o factors crítics d'èxit:

El present Projecte pretèn donar continuïtat a onze cursos de Direcció desenvolupats

fins hores d'ara i pretèn intervenir en els següents àmbits:

• Àmbit acadèmic i pedagògic

• Àmbit normatiu i organitzatiu

• Àmbit de gestió i participació

• Àmbit de Relacions Institucionals

Aquests àmbits d’actuació queden explicitats a les següents graelles a les quals i

mitjançant els objectius proposats es marquen els indicadors de qualitat i les línies

d’actuació marcades per adesenvolupar els objectius.

9


3.2.Objectius a assolir, indicadors de qualitat i línies d'actuació

OBJECTIUS INDICADORS DE QUALITAT LÍNIES D'ACTUACIÓPotenciar el concepte "global" d'escola Reunions intercicles realitzades

Reunions per consensuar projectes comuns a tot el centreReunions de la CCPReunions de l’equip directiu

Continuar proposant projectes comuns que fomentin l’objectiu de “fer escola”.Supervisar calendari de les reunionsPresència de l’ED a les reunions planificades

Potenciar una línia pedagògica comuna a tot el centre. Reunions interciclesJuntes de seguimentJuntes d’avaluacióReunions de la CCPReunions de l’ED

Presència de l’ED a les reunions planificadesSupervisar calendari de les reunions

Potenciar l'ús de les TIC al centre Inversió econòmica en recursos TICFormacions desenvolupades al centre relacionades en les TICAules adaptades a les TICBlogs d’aulaAportacions a la wiki

Desenvolupament del Pla Xarxipèlag 2.0Potenciar l’ús de les pissarres digitals i dels mini portàtils dels alumnesPossibilitar la formació del professorat en TIC (interna i externa)Mantenir i potenciar la web, la wiki, els blogs d’aula.

Potenciar la realització de la nostra "concreció curricular”, derivada del Curriculum de les Illes Balears.

Comisssions per matèries per a realitzar l’adaptacióGraelles unificades per a les programacions didàctiquesModels unificats de plantillesPlanificació anual del calendari de reunions

Supervisar les reunions de les comissions per matèriesPlanificar i supervisar el calendari de les reunionsUnificar i publicitar el model de plantilla assolit.

Implantar, amb seny i sentit comú, les competències bàsiques a les nostres programacions didàctiques

Activitats formatives per al professorat al llarg del curs escolar

Facilitar la formació del professorat en el propi centre a partir de demandes concretes i necessitats que es detectin

Aplicar el Pla de tractament de llengües actualment en vigor a la nostra escola i que té com a fita l’assoliment de competències operatives en les tres llengües (català, castellà i anglès).

Reunions de supervisió del Projecte Lingüísitic Supervisió i assessorament per part de l’ED de l’aplicació del nostre PL al nostre centre.Supervisar i garantir el tractament de la llengua anglesa a partir del 3 anys.Aplicació, dins les possibilitats horàries del centre de la figura del referent lingüístic.

Aplicar el pla d’acollida del professorat nou i d’altres membres de la Comunitat Educativa per tal de mantenir estable la línia pedagògica del centre.

Reunions amb l’EDRecull de documents Institucionals del Centre

Realitzar reunions amb l’ED del professorat del Centre.

10


Donar suport i proposar projectes/activitats que ajudin a la formació integral dels nostres alumnes

Projectes desenvolupats al llarg del curs escolarAnàlisi i valoració dels projectes desenvolupats

Mantenir el projectes proposats, proposar nous projectes, impulsar noves iniciatives que sorgeixin dels òrgans col.legiats del centre

Fomentar la lectura Projecte MEC biblioteques escolarsInversió econòmica destinada a la bibliotecaActivitats realitzades a la BibliotecaAdquació de les infraestructures

Seguir incrementant el fons bibliogràficPotenciar la realització d’activitats a l’espai BibliotecaIncrementar l’us de la Biblioteca dins l’horari escolarUtilitzar el programa ABIES per gestionar la Biblioteca.

Impulsar accions encaminades a aconseguir el tractament de la diversitat de forma efectiva, per tal de cobrir les necessitats existents entre el nostre alumnat.

Reunions setmanals de l’equip de suportCalendari dels suports dins l’aulaPla de suport per cicles

Presència de l’ED a les reunions de suportPotenciar l’agilització de les actuacions dels professionals de l’EOEPAgilitzar les propostes de derivació dels tutors/es

Realitzar les tasques d'avaluació interna i de metaavaluació que siguin pertinents al llarg del curs, de forma sistemàtica i el més objectiva possible.

Reunions intercicleReuinons de la CCPReunions comissió proves de diagnòsticLa memòria de final de curs

Agarantir l’objectivitat d tot el procés de les proves de diagnòstic externes.Analitzar els resultats acadèmics trimestralment.Informar al CE dels resultats acadèmics

Impulsar plans que millorin específicament l’eficàcia del procés d’ensenyament/aprenentatge

Reunions EDReunions de la CCPReunions del claustre

Coordinació de les metodologies de les diferents àrees (a més de la lectoescriptura), treball de les tècniques de treball intel·lectual

Potenciar la coordinació entres les dues etapes educatives que conviuen al centre.

Reunions interciclesJuntes de seguiment

Augmentar el nº de reunions intercicles infantil-1r cicle.Supervisar les actuacions que permetin el pas entre les dues etapes educatives.

Potenciar el programa PROA de reforç escolar al 3r cicle de primària

Coordinador del programa PROAReunions ED-PROACalendari PROA

Supervisar el bon funcionament del programa al centre.

Potenciar la coordinació primària-secundària Reunions periòdiques amb l’IES de referènciaReunions bianuals entre el professorat de 1r ESO/6è primària per matèriesQüestionaris als alumnesVisites alumnes de l’IESVisita a l’IESVisita famílies al’IESSeguiment acadèmic dels nostres alumnes a l’IES.

Supervisar i potenciar la coordinació IES/Escola seguint la mateixa línia imnplantada ja fa molts de cursos.

Continuar la revisió i adequació dels documents del Centre

Documents revisatsReunions programades per a la revisió de documents

Impulsar la tasca d’adaptació dels nostres documents institucionals a la LOEPrioritzar la revisió del PEC, ROF adaptat al nou decret de drets i deures

Potenciar i facilitar la formació del professorat. Activitats formatives durant el curs escolar Facilitar la formació del professorat

11


Coordinar i supervisar les activitats complementàries i extraescolars que es realitzin a les instal·lacions del centre fora de la jornada acadèmica

Reunions de coordinació amb AMPA, Ajuntament, Servei de Menjador escolar

Realitzar un seguiment i una supervisió de les activitats que es duen a terme en el centre

Fomentar millores que s’integrin a l’actual pla d’ambientalització de la nostra escola

Reunions de la Comissió de Medi AmbientNoves millores incorporades al Pla d’Ambientalització

Consolidar la participació en el programa d’escoles eco-ambientals.Potenciar l’hort escolar

Implicar les famílies en l’educació dels seus fills i en la dinàmica de l’escola

Reunions per nivells educatiusReunions per cicleEntrega en mà dels informes de qualificacions

Informació contínua, actuacions ràpides en cas d’absentisme o sospita de problemes (descens de rendiment acadèmic, conductes no habituals,...), xerrades, debats, tallers, festes i celebracions,...

Informar les famílies i els altres estaments de la Comunitat Educativa sobre la dinàmica del centre i sobre l’evolució dels seus fills, impulsant la seva participació en el procés educatiu.

Circulars informativesLa web del centreEl tauló d’anuncisQuadernets específics

Mantenir actualitzada setmanalment la web del centrePotenciar l’ús de l’agenda escolarHorari d’atenció a les famílies de l’EDSuport i assessorament a les famílies quant a ajudes, tràmits legals, matrícula etc..

Crear espais i activitats de planificació comuna: Reunions de la Comissió de FestesReunions de la CCP

Presència de l’ED a les reunionsPlanificar les celebracions, festes, exposicions, jornades culturals, de Portes Obertes,...

Explotar tots els recursos disponibles al centre, seguint criteris pedagògics d’utilització i amb la formació necessària per fer-ho de forma efectiva.

Inventaris actualitzatsPlanificació de l’ús dels espais comunsDotació de material

Assessorament i supervisió del material comúSupervisió del material per cicles

Adequar la infraestructura del centre a les necessitats que sorgeixin i fer un seguiment exhaustiu de les necessitats de manteniment

Reunions periòdiques amb les administracions pertinents i competents

Insistència continuada amb el suport de l’AMPA davant les Administracions pertinents pert tal d’aconseguir la millora de les nostres infraestructures.

Intensificar la coordinació amb els serveis socials i altres organismes externs al centre

Reunions mensuals amb l’equip de serveis socials de l’AjuntamentReunions amb el treballador social de l’EOEPReunions centre-psicopedagoga EOEP

Implicació en el seguiment concret d’alumnes amb problemàtiques específiques de distint caireSol.licitar una major agilitat operativa per part dels serveis de l’Administració amb competències sobre menors

Potenciar l'autonomia econòmica del centre, sempre amb una política de racionalització de les despeses i d’inversions consensuades

L’ecoib com a progrma de gestió econòmicaReunions ED específiques sobre temes econòmicsInformes de gestió als òrgans competents.

Dur a terme tota la gestió econòmica del centre, supervisant les despeses i la generació de recursos durant to el curs escolar

Establir canals ràpids de recollida i tramesa de la informació, incloent la de tipus legislatiu, de la qual se'n farà una recopilació que estigui a l’abast de tots els membres del Claustre i del Consell Escolar

Actualització diària de la wikiActualització setmanal de la webFulls d’informació interna

Canalitzar i difondre tota la informació arribada al centre.

Supervisar el funcionament del menjador escolar Encarregat del menjadorReunions periòdiques centre-empresa menjador

Potenciar la figura de l’encarregat del menjadorSupervisar els menús anuals

12


3.3. Recursos humans, materials i econòmics.

3.3.1. Recursos humans.

L’alumnat del nostre centre oscil.la entre els 360-400 alumnes.

La plantilla de professorat és la d’un centre de dues línies i comptam amb l’habilitació

de ½ PT compartida amb l’escola de Son Ferrer. A l’actualitat comptam amb dues

auxiliars educatives.

Es fa imprescindible la incorporació de la figura de l’administratiu per a la realització de

tasques cada vegada més complexes i que a l’actualitat absorbeixen el 70% del temps

que l’equip directiu té per dedicar-se a tasques de tipus pedagògic-acadèmic.

Reivindicam, així mateix, la incorporació en plantilla de l’orientador/a tal com disposen

els IES ja que la seva tasca esdevé fonamental per a les escoles de primària.

S’hauria de disposar, així mateix, de la figura del diplomat en enfermeria assignat, si

no a un centre en concret, si al manco a uns quants centres per tal de poder atendre i

assessorar les necessitats de les escoles: administració de medicaments, tractaments

crònics etc....

3.3.2. Recursos Materials

El centre disposa dels recursos adients per dur endavant la seva tasca pedagògica.

Aquest material ha d’estar a l’abast de tota la Comunitat Educativa, ben inventariat, en

bon estat d’ús i s’ha d’anar reposant i actualitzant sempre que es consideri pertinent.

S’ha de tenir una partida pressupostària específica dedicada al material didàctic. El

nostre PEC especifica els canals establerts per tal de fer efectiva l’adquisició o

reparació del material didàctic.

3.3.3 Recursos econòmics

Es disposa del pressupost ordinari adjudicat per la Conselleria d’Educació desglossat

en els apartats corresponents.

Disposam, així mateix, d’una partida específica per al programa PROA i per l’escoleta

matinera.

13


Tota aquesta assignació es complementa per les aportacions de l’AMPA i l’aportació

anual de les famílies aprovada pel Consell Escolar i per la Conselleria d’Educació.

L’equip directiu és el responsable de gestionar tots els recursos econòmics del centre i

dels quals dóna compte semestralment al Consell Escolar.

3.4. Estratègies per aconseguir la participació de la C.E. i la seva implicació

L’educació és un procés permanent en la vida dels ciutadans, que comença de forma

genèrica a l’escola. El centre educatiu, per tant, té un paper important ja que inicia

aquest procés i condiciona, en certa manera, la percepció que l’alumnat tindrà en el

futur de l’educació, del saber i de la cultura.

El centre educatiu és, en la nostra societat, la institució encarregada d’educar. És un

espai comú que garanteix a tot l’alumnat un lloc per a conèixer-se i intercanviar a partir

de la pròpia diversitat. Té un paper important en el procés de socialització dels joves;

més enllà del contingut impartit, educa l’estil de vida individual i col.lectiu.

El centre educatiu ha de ser un espai obert a la vida, de trobada amb persones

diferents que es comprometen amb un projecte comú a través del diàleg, de les

responsabilitats i de la voluntat de consens. La tolerància, la cooperació, la solidaritat,

la il.lusió per aprendre, la reflexió i la crítica, la recerca de la felicitat pròpia i de l’altre

són valors que han d’esdevenir els motors de la vida escolar.

El centre és el lloc on es gesta de forma natural la renovació pedagògica com a procés

de canvi i millora educativa.

El centre educatiu ha de coordinar els seus objectius i actuacions amb la resta

d’institucions i de serveis educatius i culturals. La necessitat de coordinació es basa en

la multiplicitat de serveis i agents educatius i es fonamenta en la corresponsabilitat en

la funció educadora.

L’autonomia educativa és un factor bàsic per aconseguir una educació de qualitat

arrelada al context i per desenvolupar els projectes elaborats i assumits per la pròpia

comunitat educativa. L’autonomia és necessària per respondre de manera creativa i

crítica a les necessitats explicitades en el context social i polític.

14


L’autonomia educativa inclou els aspectes pedagògic, organitzatiu i econòmic.

L’aspecte pedagògic és l’objectiu bàsic; l’organitzatiu és la condició essencial;

l’econòmic és el que fa possible que el centre funcioni autònomament d’acord amb les

decisions pedagògiques.

Per a la comunitat educativa l’autonomia comporta assumir més responsabilitat i

augmentar la implicació professional. Això requereix la necessitat d’exercir noves

competències, el compromís de reflexionar sobre el què, el com i el quan ensenyar i

que el centre estigui obert a l’avaluació i al control social.

L’autonomia de centre ha de possibilitar no solament la llibertat d’establir un projecte

de centre propi, sinó també el compromís que es pugui portar a terme. Ha de comptar

amb els recursos necessaris.

L’autonomia ha d’anar acompanyada de la informació necessària, de la participació de

les famílies i de l’alumnat i de l’avaluació interna dels processos i dels resultats.

L’autonomia del centre ha de preveure mecanismes d’avaluació constants dels

processos educatius. Hi ha d’haver mecanismes d’avaluació externa amb una

contrastada independència tècnica. L’objectiu de l’avaluació és garantir a l’alumnat una

educació de qualitat en tots els centres. L’autonomia perd el seu valor si no hi ha una

real igualtat d’oportunitats i un equilibri territorial de l’oferta educativa.

Els recursos econòmics no produeixen automàticament un canvi qualitatiu però sí que

són indispensables per a la millora dels centres.

Molt sovint, els problemes educatius es tradueixen en una manca de recursos però, a

vegades, són conseqüència d’una deficient racionalització dels que es tenen. Però

l’Administració no pot traduir aquesta rendabilització en una reducció dels recursos

que s’hi destinen. Els recursos han de ser suficients i, a més, s’han d’establir uns

criteris de compensació per evitar que es produeixi una desigualtat més gran.

15


4. SISTEMA D'AVALUACIÓ DEL PROJECTE.

El mateix disseny d’aquest Projecte du implícit, sobretot a les graelles d’objectius,

indicadors de qualitat i línies d’actuació, un procés d’autoavaluació que facilita una

forma concreta i sistemàtica d’avaluació del projecte. No obstant això es descriuen els

procediments per a l’avaluació del Projecte.

Avaluació inicial:

És una valoració normativa marcada per la convocatòria del BOIB i en el qual la

Comissió de Selecció valora i avalua el Projecte.

Avaluació contínua:

La Programació General Anual és el document que marca les línies d’actuació

proposades per al curs escolar. Les revisions de la PGA i la memòria final de curs

marquen els moments i els espais d’avaluació del Projecte. A final de cada curs

s’elaborarà un informe de la gestió desenvolupada i d’autoavaluació del projecte que

srà presentat al claustre i al Consell Escolar.

Avaluació de final de període:

L’administració educativa té prevista a la seva normativa, i si es té inteció de continuar

en el càrrec, una avaluació de la gestió del Director.

5. PROPOSTA D'EQUIP DIRECTIU

CAP D’ESTUDIS: MARILENA SUAU VILA, mestra definitiva al nostre centre des de fa

vint cursos que exerceix el càrrec de Cap d'Estudis des de fa dos cursos havent estat

coordinadora del 2n i del 3r cicle durant molts cursos i membre del Consell Escolar

durant molts de períodes de funcionament d'aquest òrgan col.legiat..

SECRETÀRIA : SUSANA MARTÍN LOZANO, mestra definitva al centre i actual

secretària, càrrec que ha exercit durant els darrers 10 cursos acadèmics

16


ANNEXE 1: CONSIDERACIONS FINALS

Què proposa, per tant, aquest equip directiu per aquest nou període?

Proposam, en primer lloc, continuïtat en la gestió del centre. Formam part d’un

equip cohesionat, coordinat i amb la suficient experiència com per poder

gestionar l’escola d’una manera efectiva i democràtica.

Un model de centre adaptat a la societat a la qual pretèn servir, una escola

viva, innovadora, oberta a tothom, autònoma i rigorosa amb els objectius fixats.

Unes relacions amb les Institucions fluïdes que ens permetin un funcionament

operatiu, ja que la col·laboració entre la Comunitat Educativa i les Institucions

competents en educació són fonamentals per al funcionament de l’escola

pública.

Proposam potenciar el concepte global de centre amb una coordinació màxima

entre les dues etapes que convivim al centre sense perdre de vista l’etapa 0-3 i

la secundària obligatòria que culmina un procés iniciat a l’escoleta.

Proposam una continuïtat en la gestió econòmica del centre. Una gestió clara i

transparent, així com una tendència envers l’autonomia econòmica que ens

permeti una gestió més adequada a la nostra escola. L’objectiu és l’autonomia

econòmica amb una racionalització de l’ús dels recursos generats pels propi

centre i les aportacions pressupostàries de l’administració educativa.

Proposam potenciar els canals de diàleg amb l’Ajuntament i la Conselleria per

tal de coordinar i mediar en les necessitats estructurals del nostre centre.

17


Concretament ens fixam per aquest període.

• Reposició del reixat perimetral exterior de tot el centre.

• Actuació pendent a la zona del túnel com a resultat de les “cates” fetes al mur i que

aconsellen una actuació a fons per assegurar-lo.

• Adequació dels banys d’educació infantil.

• Adequació dels banys del pati cobert.

• Col·locació de més jocs a les zones d’ombra del pati d’educació infantil

• Pintura exterior i interior de tot el centre

• Reposició de les lames (perisanes) de totes les dependències del centre.

• Reestructuració definitva del sistema de calefacció del centre.

• Augment de l’alçada dels reixats laterals dels patis d’infantil i de primària amb l’objectiu

de no perdre material d’educació física.

Gestionar amb celeritat tot aquell manteniment quotidià que permet tenir el

centre en bon estat d’ús.

Proposam una gestió pedagògica del Centre consensuada. La Comissió

pedagògica del centre i el claustre de professors com a òrgans col·legiats

encarregats de supervisar,gestionar i administrar la planificació pedagògica del

centre. L’optimització dels recursos humans i la potenciació dels suports són

prioritaris, per la qual cosa necessitam una plantilla estable i suficient, tal com

la que s’ha aconseguit aquests darrers anys.

Tenim prevista la finalització del procés de dotació de pissarres digitals-

projectors a totes les aules (infantil-primària).

Una gestió administrativa àgil i operativa. Els recursos informàtics han de servir

per a facilitar aquesta gestió. L’assignació de personal administratiu esdevé

imprescindible per a la gestió administrativa del centre.

Mantenir les competències del Consell Escolar com a màxim òrgan de

representació de la Comunitat Educativa. El centre ha de ser co-gestionat per

18


la comunitat educativa. El funcionament de les comissions del consell escolar

s’ha de potenciar perquè creim que és la manera més àgil, ràpida i efectiva de

fer que el dia a dia de l’escola no es ralentitzi per qüestions alienes a la pròpia

escola.

Proposam continuar la coordinació primària-secundària que ja dóna molt bons

resultats des de fa una sèrie d’anys, i potenciar el procés de coordinació

escoleta-escola que permet un traspàs d’informació necessari i fonamental per

a l’iniciació de l’etapa 3-12.

Tenim clar que la informació és fonamental. Una família ben informada és una

família potencialment col·laboradora amb l’escola. Per tant proposam la

continuació de tenir sempre canals de comunicació amb les famílies. Circulars,

programacions, revistes, informes d’avaluació en mà, reunions periòdiques,

l’agenda escolar, la web del centre (sempre actualitzada), els blogs d’aula etc...

És fonamental, per aquest equip, l’aplicació del pla de tractament de llengües

consensuat per tots els membres de la Comunitat Educativa. És la nostra

obligació vetllar perquè els nostres alumnes acabin la seva etapa primària amb

un nivell de competència lingüística en les tres llengües (català, castellà i

anglès) apropada als objectius que es fixaran a la nostra concreció curricular.

Fomentarem, així mateix, la lectura i per tant potenciarem la nostra biblioteca

perquè consideram imprescindible l’assoliment d’aquest hàbit per al procés

educatiu dels nostres infants.

19


Per acabar aquest projecte explicitarem unes reflexions personals sobre les

necessitats de millora de la nostra escola a partir de la gestió de la Direcció durant

aquests onze anys:

Es fa palesa la necessitat d’adequació dels Documents Institucionals

del Centre per adaptar-los al moment actual i que realment siguin útils

per al desenvolupament de la vida del centre.

S’ha de tenir una major supervisió i insistència en qüestions de

manteniment i reposició d’infraestructures del centre.

S’han d’estimular les relacions personals satisfactòries entre tots els

que treballam en el centre per aconseguir mantenir un clima de treball

adequat en el centre.

S’han de potenciar els procediemnts de coordinació eficaços per al

funcionament dels equips docents i el desenvolupament de l’activitat

educativa.

L’obtenció d’una millora significativa dels resultats acadèmics dels

nostres alumnes ha de ser una referència fonamental per al

desenvolupament del Projecte Educatiu del Centre.

Volem i aspiram a tenir una escola de qualitat contrastada i moderna. Tenim molt clar

que l’escola i l’educació és l’única eina capaç de rompre les desigualtats existents a la

nostra societat.

Tothom té dret a una educació digne i de qualitat la qual cosa permet la incorporació a

la societat de ciutadans i ciutadanes amb una formació científica i en valors adequada.

Joan Mora Mir, candidat a Director del CEIP Ca’s Saboners de Magalluf./març 2011

20

Projecte Direcció Ca’s Saboners (J Mora) · Es va construir en dues fases: La primera fase...

Documents

Transcript of Projecte Direcció Ca’s Saboners (J Mora) · Es va construir en dues fases: La primera fase...