projecte direccio CEIP MONTAURA.pdf

1. INTRODUCCIÓ

D’acord amb l’ordre de la Conselleria d’educació i Cultura de 18 de febrer de 2010 per la qual

s’aproven les bases per a la selecció, el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels

centres docents públics no universitaris de les Illes Balears, complint els requisits exigits, presentam

el següent projecte de direcció.

Aquest document no s’ha d’entendre com una iniciativa individual de la persona que el presenta,

sinó com una iniciativa i reflexió conjunta de l’equip proposat, a més de les aportacions dels

membres del claustre i de les famílies. S’ha demanat l’aportació de suggeriments i noves propostes

que poguéssim incorporar al nou projecte de direcció.

Amb aquest projecte intentarem definir la identitat i singularitat del CEIP Montaura. Intentarem que

el projecte sigui realista, profitós, eficient i il·lusionant, d’acord amb la nostra realitat, les

necessitats i els recursos de que disposam. És un projecte que sorgeix amb la intenció de dur

endavant molts de projectes compartits, d’iniciar una nova etapa en un centre que estimam i amb el

qual sentim un lligam especial.

2. ANÀLISI DE L’ESPAI FÍSIC I DE L’ENTORN SOCIAL DEL CENTRE.

Mancor és un municipi de Mallorca septentrional, situat a la zona de contacte entre la serra de

Tramuntana i el raiguer. La part septentrional, a la serra, culmina amb el puig de sa Fita (905 m) i

els termes d'Escorca i Selva. A l'oest i sud, confronta amb els termes d'Alaró i Lloseta. Pertany a la

comarca del Raiguer. El terme municipal de Mancor de la Vall es configura de forma relativament

rectangular, allargassada de N a S, de 6 per 4 km, amb una extensió de 19,82 km2. N'és l'element

central el massís del puig de Suro (644 m), al voltant del qual s'estenen les valls.

1

El bosc cobreix el sector muntanyós, amb el predomini del pi blanc i de l'alzina. Abunden els

conreus de secà i, sobretot, l'olivera. L'única indústria és la del calçat. Amb 1230 habitants té una

densitat de 44,80 h/km2. Està a menys de 5 km d'Inca i té fàcil accés, per carretera i amb tren, fins a

Lloseta, o la mateixa ciutat d'Inca. Per altra banda, és camí, alternatiu al de Selva, per accedir a peu,

a les muntanyes d'Escorca (Lluc), des de la carretera de Palma.

A Mancor de la Vall tenen especial interès arquitectònic: la capella de santa Llúcia, documentada

per primera vegada, l'any 1348; l'església parroquial; la possessió de Massanella i el seu entorn; la

tafona de Son Morro, amb el seu casal; el casal de Can Marquesí que, damunt el portal, enmig de la

façana, té una finestra renaixentista; el casal de Son Lluc, situat al carrer principal; Son Collell, que

va ser durant molts d'anys la casa de la vila, conserva una petita clastra; Son Simó, casal que dóna

nom al carrer on es troba; Son tafona, on va néixer, l'any 1796, el doctor Joan Josep Amengual,

escriptor i filòleg; Cas Vellaco, situada al carrer Major; Turixant, avui convertit en restaurant.

L´actual terme de Mancor de la Vall guarda restes del seu passat prehistòric com són els talaiots del

Clot del Diners i Conia, el lloc fortificat de Son Boscà defensat per una muralla i la cova de

Montaura on enterraven els morts i adoraven un ídol que era un bou. Aquest darrer també ha

proporcionat testimonis romans.

El nostre edifici es troba en la zona sud-oest, en un extrem del poble. És una zona tranquil·la, tot i

que en aquests darrers anys s’han construït molts d’edificis nous al voltant.

El nostre centre compta amb:

• un edifici de dues plantes, on hi ha totes les aules d’infantil i primària, algunes d’elles

dividides (i per accedir-hi s’ha de passar per dins les classes)

• una aula prefabricada al pati.

• el menjador que està fora de l’escola, s’ha de travessar el carrer per anar-hi.

2

• el pavelló que també està fora de l’escola

• l'edifici està envoltat per un pati dividit en diferents espais.

L’activitat econòmica més rellevant del poble: el calçat i la restauració. Encara que cada vegada

més la població en edat productiva ha de sortir del poble per treballar. La seva proximitat amb Inca

ha propiciat el fet que moltes famílies joves s’hi instal·lin i que duguin els seus fills al centre.

En aquests darrers anys l’increment de la població ha estat molt significativa, fet que afecta

directament l’augment constant de la població escolar. Aquesta circumstància ha derivat en la

necessitat de la construcció d’una nova escola. Durant aquest curs, s’han mantingut reunions amb

Conselleria (Conseller Sr. Bosch, Ibisec) per tractar aquest tema. L'ajuntament té uns solars per

comprar i estam esperant la resposta per part de l’Ibisec de si és viable o no, la construcció d'un nou

centre.

L’increment de població ha provocat un canvi substancial en les característiques del CEIP Montaura

que ha passat de ser un centre que comptava amb 40 alumnes a tenir 120 alumnes en menys de 10

anys. El centre sols comptava amb 4 unitats i va passar a tenir-ne 9, tot i que aquest curs sols

compta amb 8 unitats però d’aquí a dos cursos tornarem a ser un centre d’una línea.

El nivell sòcio-econòmic de les famílies es pot considerar dins la mitjana , tot i que aquest curs

s’han pogut detectar alguns casos de famílies amb vertaders problemes econòmics que han requerit

la intervenció dels serveis socials.

El nivell d’implicació de les famílies en el centre és molt alt, normalment es troba una resposta

positiva quan el centre sol·licita la participació de les famílies en determinades ocasions (reunions,

projectes comuns, col·laboracions amb les tasques dels seus fills...) les relacions amb l’Apima són

excel·lents, demostren molt d’interés per tots els projectes iniciats al centre.

3

Les relacions del centre i el seu entorn podem considerar-les normals. Les relacions que

s’estableixen son: l’Ajuntament, el centre de salut, els equips psicopedagògics, els serveis socials,

l’entitat bancària i els establiments comercials.

Les relacions amb l’Ajuntament són bones i mostren bona predisposició en les peticions que se’ls

fa, sempre dins les seves possibilitats.

La biblioteca municipal ens fa arribar totes les activitats que proposa.

De la mateixa manera estam oberts a la participació en diferents propostes de moltes altres

associacions i entitats del poble.

3. ANÀLISI I VALORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU I DE L’ORGANITZACIÓ I

FUNCIONAMENT DEL CENTRE.

La nostra escola ha estat d'una línea els dos darrers cursos. Enguany és incompleta (tercer cicle

junts), encara que hi ha una tendència a convertir-se en un centre d’una línea. De les dades de

matrícula es desprén que hem augmentat de 45 alumnes a 119 en deu anys per la qual cosa hi ha un

dèficit d'espais.

En el present curs presenta tres tutories a infantil i cinc a primària.

El PEC ha estat actualitzat aquest curs 12-13, si bé els documents que el despleguen s´han anat

revisant i alguns estan encara pendents d'actualització.

En aquests darrers dos anys hi ha hagut una reducció d'un 30% de les despeses de funcionament del

centre motivat per la crisi econòmica. Per tant, es fa necessària una organització que optimitzi els

recursos existents. Als dos darrers cursos el professorat i l'equip directiu han anat avançant amb la

4

concreció del currículum i les competències bàsiques. Ara bé la nostra intenció és seguir cada any

amb el seu control i actualització.

Respecte a l'actual plantilla cal esmentar que la majoria del professorat és fix la qual cosa fa que es

pugui dur a terme una línia metodològica coherent i un major grau de coordinació i cohesió.

3.1 Plantilla curs 2012-13

2012/13 EI EP EF MU ANG PT AL

Plantilla 4 4 1 1 1 1 1*

Habilitades 1

*Quatre dies a la setmana

La mestra de religió ve tres dies al centre i comparteix amb el CEIP Ses Roques de Caimari i CEIP

Nadal Campaner Arrom de Costitx.

Valoram positivament la plantilla actual que esperam es consolidi d’aquí a dos cursos amb el fet de

que quedem com a centre d’una línea.

3.2 Personal no docent

Aquest curs comptam amb una ATE, dos dies a la setmana, els dies que ve al nostre centre un

alumne amb discapacitat motòrica al qual se li fa atenció directa.

També comptam amb la col·laboració de NOUSIS i JOAN XXIII.

5

3.3 Alumnat

El nombre total d’alumnes a Infantil és de 35 i a primària: 37 al primer cicle, 30 al segon cicle i 17

al tercer cicle, fent un total de 84 alumnes. Total d’alumnes a l’escola 119. Aquest curs hi

matriculats un total de 9 alumnes estrangers (6,9%) En el centre hi ha 15 alumnes NESE.

3.4 Horari

Des del curs 2008-09 el centre imparteix jornada continuada en horari lectiu de 9 a 14 hores.

L’escola matinera en horari de 7.30 a 9 a càrrec de l’APIMA, menjador escolar de 14 a 16 hores i

activitats APIMA de 16 a 17 hores.

Les hores de permanència del professorat estan distribuïdes de la següent manera de 8 a 9 hores:

dilluns tutoria pares, dimarts CCP i Claustre, dimecres programació, dijous cicle i divendres

preparació classes. Durant les activitats extraescolars resta professorat de guàrdia al centre.

3.5 Programes i serveis

TIC: El centre disposa 5 pissarres digitals del programa Escola 2.0 i aquest curs s'instal·larà una

pissarra digital per al cicle d'infantil pagada amb l'aportació dels pares.

Menjador: Gestionat per l’APIMA. Servit actualment per l'empresa EUREST.

Publicacions escolars: La revista escolar “Montaura en acció”, posada en marxa aquest curs, és

un número monogràfic en format digital on es publiquen treballs de tota la comunitat educativa.

Pàgina web: El centre disposa d'un bloc central, perquè es pugui consultar tota la informació,

activitats i organització de l'escola. Cada cicle té el seu propi bloc al qual es pot accedir a través del

blog central. La nostra intenció és tenir en funcionament una pàgina web “joomla”, pel proper curs.

6

Escola matinera: És un servei de l'APIMA per atendre les necessitats de les famílies, de

conciliació laboral i familiar. Està oberta de 7,30 a 9 h.del matí.

Activitats extraescolars: Organitzades per l'AMIPA i que atenen les demandes de més interès dels

usuaris i que siguin viables econòmicament.

Centre de pràctiques: Som centre de formació en pràctiques que atén a alumnes del Grau de

mestres de la UIB.

Escola mallorquina: Participam a totes les seves Trobades.

Centre ecoambiental: Fa 5 anys que consecutivament participam activament del programa i estem

en vies de ser un centre consolidat.

Programa de reutilització de llibres: Hi participen 83 alumnes. Un 100 % de primària. Aquest

curs ni el passat no s´ha rebut l'assignació de la conselleria i perilla la seva continuïtat.

Projecte pati: l'equip de suport amb la intenció de millorar la integració d'alumnes en perill

d'exclusió social, varen elaborar aquest projecte amb el suport del claustre.

Projecte temàtica interdisciplinar anual: cada any es tria a nivell de claustre una temàtica que es

pot treballar a tots els nivells i a totes les àrees.

Projecte Comenius: enguany acabam el primer projecte multilateral al qual hem participat amb

molt d'èxit, i estam pendents de l'aprovació d'un projecte nou.

4. ANÀLISI I VALORACIÓ DE LES DADES I DELS RESULTATS ACADÈMICS.

De l'anàlisi dels resultats acadèmics i de les proves de diagnòstic de l'IAQSE es pot afirmar que

els resultats globals per competències ens situen a un nivell bastant satisfactori.

7

COMPETÈNCIES COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA CATALÀ

COMPETÈNCIALINGÜÍSTICA CASTELLÀ

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA ANGLÈS

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

COMPETÈNCIA CONEIXEMENT DEL MEDI

Total centre puntuació mitjana

74.7% 66.9% 81.4% 67.1% 52.5%

Total I. Balears 63,80% 64,10% 68,60% 54,30% 51,50%

Mallorca 64,00% 64,40% 68,20% 54,70% 51,80%

C. Públics 64,80% 63,60% 67,50% 53,10% 50,90%

Dades resultats IES: Respecte als resultats obtinguts a l’IES Pau Casesnoves i IES Berenguer

d'Anoia, pels alumnes de primer ESO els podem considerar satisfactoris comparant amb la mitjana

d'aprovats de tot l'IES, si bé no disposem de dades del nivell general assolit. Generalment, l'IES

comunica la seva satisfacció vers els nostres alumnes fent la comparativa amb l'alumnat d'altres

col·legis de la zona

5. PROJECTE ESTRATÈGIC: OBJECTIUS A ASSOLIR, LÍNIES D’ACTUACIÓ

5.1.Àmbits d'intervenció.

• àmbit acadèmic i pedagògic

• àmbit organitzatiu i normatiu

• àmbit de gestió i participació

• àmbit de relacions institucionals

Aquests àmbits d'actuació queden explicitats a les següents graelles on mitjançant els objectius

proposats es marquen els indicadors d'avaluació i les línies d'actuació marcades per desenvolupar

els objectius.

8

5.2 OBJECTIUS A ASSOLIR, ACTUACIONS, RECURSOS I INDICADORS PER MESURAR L'ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS.1.Objectiu general: Fomentar una organització de centre més eficient i coherent amb la nostra realitat.

Objectiu Actuacions Indicadors avaluació

Potenciar la feina del tutor /a com a coordinador/a de l'equip docent que intervé en el seu grup-classe

• Establir reunions periòdiques entre els mestres-tutors i l’equip docent, per abordar temes que afecten el cicle, com ara suports, seguiment d’alumnes, programacions,...

• Anàlisi de les actes de reunions de coordinació entre tutors i equips docents.

• Anàlisi de les actes d'avaluació.• Informe de valoració realitzat per l'equip docent.

Crear d'un banc de recursos curriculars per facilitar el treball.

• Elaboració de material divers per suplantar els llibres de text.

• Major ús de recursos digitals a totes les àrees.

• Elaboració de materials elaborats per l’equip de suport.

• Creació d'una carpeta per alumne amb tota la gramàtica de català i castellà que els acompanyarà durant tota la primària.

• Revisió i control del material elaborat i actualització continuada dels recursos digitals.

Optimitzar recursos materials i espais. • Manteniment i control de l’inventari.

• Utilitzar les aules de forma polivalent.

• Utilització de les pissarres digitals a tots els nivells, elaborant un horari d’ús per cada grup.

• Revisió periòdica de l’inventari.

• Anàlisi de les necessitats d’espai.

• Anàlisi i valoració de l’ús de les aules amb PDI a nivell de claustre.

Projecte de direcció 9

Mantenir l'estructura organitzativa del centre en comissions.

• Manteniment del nomenament de coordinador /a durant dos cursos per donar estabilitat a la seva feina.

• Actes de reunions.

2. Objectiu general: Mantenir i millorar la utilització i dotació de les TIC

Objectius Actuacions Indicadors avaluació

Ampliar dels recursos TIC del centre. • El Coordinador TIC s’encarregarà de gestionar els nous equipaments que s’estimen necessaris perquè tots els cicles tenguin accés a les tic

• Revisió de l'inventari.

• Informe de valoració del seu ús realitzat per cicles.

Promoure la formació del professorat sobre l'ús de les noves tecnologies.

• Promocionar els cursos de noves tecnològies a tots els nivells.

• Valoració per part dels mestres

Emprar la pàgina web per comunicar i difondre tot el que feim a l'escola. • Manteniment del bloc actualitzat

• Creació d’una nova pàgina web per millorar la difussió d’informació a tota la comunitat educativa.

• Valoració de l’ús real que es fa de la web.


3. Objectiu general: Millorar l'èxit escolar.


Planificar les actuacions de l'equip de suport per cicles segons les necessitats.

• Aplicació del Pla d’Atenció a la Diversitat. • Revisió del PAD anual

• Valoració dels resultats acadèmics

Coordinar el pas d'una etapa educativa a la següent • Reunions de seguiment amb l'IES i coordinació amb les escoletes de 0-3 anys.

• Seguiment de les reunions de coordinació

Afavorir el sistema d'atenció a la diversitat. • Aplicació del protocol de demanda d'intervenció de l'equip de suport.

• Reunions de l'equip de suport.• Reunions entre l'equip de suport i equip

directiu

• Valoració de l’equip de suport i de tot el claustre.

Utilitzar les proves diagnòstiques com a eina de reflexió en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

• Anàlisis dels resultats de les proves diagnòstiques per prendre les mesures adients.

• Informe resultant de l'anàlisi de les proves realitzades.


4. Objectiu general: Potenciar l’ús de llengua anglesa amb activitats i projectes.


Oferir l’anglès a partir del 1r curs d’infantil. • Oferta de llengua anglesa a tots els cursos a partir del primer curs d'educació infantil.

• Diverses activitats orals d'aprenentage.

Augmentar el nivell de llengua parlada a tots els cursos. • Sessions setmanals de llengua oral aprofitant que disposam d'una mestra nadiva.

• Controls periòdics dels avanços dels alumnes.

Seguir participant en el Projecte Comenius. *Estam pendents de rebre notificació de participació del nostre segon projecte multilateral.

• A final del projecte es fa una avaluació global entre tots els participants.

5. Objectiu general: Implantar una GESTIÓ DE QUALITAT dels processos del centre.


Elaborar uns manuals de procediment o de funcionament consensuats de totes les activitats del centre.

• Millora de tot el funcionament administratiu aconseguint així processos més àgils i funcionals.

• Actualització de tots els documents de centre.

• Documents actualitzats.


6. Objectiu general: Elaborar un pla estratègic global per la lectura.


Muntar la biblioteca del centre, dotar-la dels recursos necessaris, organitzar-la i planificar el seu ús.

• Elaboració d'un pla de biblioteca que permetrà un millor ús i aprofitament dels recursos de lectura i audiovisuals.

• Qüestionari de seguiment i avaluació.

Posar en marxa el projecte padrins lectors • Convidam els padrins /es que puguin a transmetre la cultura oral i la lectura.

• Seguiment a nivell de centre de la participació i acceptació del projecte.

Participar de totes les activitats que ens fa arribar la biblioteca municipal.

• Col·laboració amb la biblioteca per informar les famílies de les activitats que es duran a terme.

• Seguiment per part de la biblioteca.

Elaborar un projecte biblioteca-escola amb la biblioteca municipal.

• Posada en marxa d'activitats en conjunt que fomenten la lectura.

• Seguiment per part de l'escola i la biblioteca.

7. Objectiu general: Gestionar l’economia del centre d’una manera eficaç, ajustada a les necessitats i possibilitats del centre.


Continuar ajustant el pressupost del centre des de la secretaria i donant resposta a les necessitats.

• Priorització de la dotació informàtica i posada en marxa de la biblioteca del centre.

• Seguiment i valoració de l'adequació del pressupost.


Fer partícep la comunitat educativa de la gestió econòmica del centre mitjançant l’elaboració participativa del pressupost anual.

• Elaboració i aprovació a del pressupost

Fomentar sempre que sigui possible l’ús del comerç local.

• Compra de productes per tallers de cuina, elements de plàstica...

• Seguiment de les despeses amb el programa ECOIB.

8. Objectiu general: Seguir amb el projecte d’escola ecoambiental


Continuar amb un funcionament del centre més ecològic i sostenible possible.

• Reciclatge, compostatge i adopció de criteris de funcionament ecològics.

• Implicació dels alumnes en el major grau possible, en les actuacions del projecte.

• Consolidació i iniciatives a través de la comissió ambiental.

• Actes de la comissió.• Fulls de seguiment dels alumnes.

Conscienciar en la necessitat d'arribar a peu o amb bicicleta a l'escola.

• Explicació als alumnes de l'impacte ambiental ocasionat per l'excés de cotxes.

• Seguiment dins les comissions

Continuar amb l'hortet i amb els tallers de cuina. • Sembra, cura i recollida de productes de l'hort, posterior ús als tallers de cuina.

• Seguiment dins les comissions.

Fomentar els berenars saludables. • Continuació amb un dia setmanal de fruita i revisió per part dels mateixos alumnes.

• Graella de seguiment a nivell de grup-classe.


9. Objectiu general: Vetllar per la millora de les infraestructures del centre i seguir amb la demanda d’un nou centre escolar.


Millorar les instal·lacions de l'edifici. • Peticions a l'ajuntament: canvi de la porta d'entrada, arreglar canals, posar suró a les aules...

• Actes del consell escolar amb el llistat de feines fetes i pendents.

Continuar amb la demanda d'un nou centre escolar. • Comunicació continuada amb la Conselleria, ajuntament i Apima.

• Seguiment per part del Consell Escolar.

10. Objectiu general: Propiciar un bon clima de convivència en el centre i augmentar el sentiment de pertinença al centre de tots els membres de la comunidad.


Millorar la convivència en el centre • Continuar amb un sistema de missatgeria interna. S'informarà al claustre de reunions, notícies... mitjançant el correu electrònic.

• Elaborar un programa d'acollida del professorat nouvingut.

• Comprovació que els missatges s'han rebut de manera satisfactòria.

• Avaluació per part del professorat.

Actualitzar el projecte de convivència. • Planificació d'estratègies per millorar la convivència a tota la comunitat educativa.

• Posada en funcionament d'un servei de mediació per part dels alumnes.

• Actes de comissió de convivència.


Fomentar la implicació i participació de les famílies en el centre.

• Actualitzar els blocs per cicle per mantenir un contacte continu amb les famílies.

• Full informatiu als pares i la revista del centre (penjar-ho tot al bloc).

• Coordinació amb l'Apima amb reunions trimestrals i sempre que sigui necessari.

• Visites rebudes al bloc.

• Suggerències.

• Memòries anuals.

• Actes de les reunions.

Establir dues sessions setmanals d'equip directiu. • Designació d'horari per dur a terme aquestes reunions.

• Posada en comú de tasques, distribució de feines i valoració de la setmana per transmetre al claustre.

• Actes de les sessions.


6. ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACIÓ DE LA

COMUNITAT EDUCATIVA I LA SEVA IMPLICACIÓ EN EL

PROJECTE DE DIRECCIÓ.

En aquest apartat, desglossarem els diferents sectors de la comunitat educativa,

explicant les estratègies proposades per a cada un d’ells. La participació de la comunitat

educativa és un eix fonamental en el nostre projecte i per tant ja ha quedat reflectida en

els objectius i actuacions desenvolupats anteriorment. Totes les estratègies especificades

defineixen la nostra concepció de lideratge. Consideram que hem de partir de principis

tals com empatia, consideració positiva, assertivitat, coherència… aspectes que trobam

essencials per a la creació d’un clima escolar que afavoreixi al màxim la qualitat del

procés d’ensenyament-aprenentatge del nostre centre.

FAMÍLIES

-Demanar-los aportacions pel projecte de direcció en elaboració

-Donar a conèixer l’organització i els projectes de centre a les famílies per tal

d’engrescar-los a fer-se partíceps de la dinàmica del centre:

• Jornada de portes obertes per als nouvinguts

• Reunió inicial d'infantil abans del començament de cada curs

• Reunió inicial de primària, després d'haver passat les proves inicials

• Activitats de participació


CLAUSTRE

• Ser receptius a les aportacions a noves propostes, suggerències de millora, idees,

projectes...

• Acceptar les crítiques rebudes i reflexionar-hi per reconvertir-les en millores.

ALUMNAT

• Fomentar la programació de tasques/projectes de centre interdisciplinars en els

quals els infants tenguin un paper protagonista i hi participin de manera activa.

TÈCNICA EDUCATIVA: inclusió dins el grup de mestres, concretament dins l'equip

de suport i coordinació amb els tutors/es amb els quals treballa.

MANTENIMENT I NETEJA: contactes per al seguiment de les tasques, relació

fluïda i cordial.

MONITORS/ES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS: seguiment i participació activa

mitjançant la mostra d’activitats extraescolars.

MONITORES MENJADOR I MATINETA: comunicació fluïda i seguiment

d’incidències

7. SISTEMA D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Aquest document esdevindrà el Pla estratègic del CEIP Montaura i s’incorporarà a la

primera Programació General Anual i serà valorat amb les successives memòries dels

propers quatre cursos.

La primera valoració inicial partirà de les conclusions a les quals pugui arribar la

comissió de selecció.


INSTRUMENTS DE CONTROL

QUI AVALUA? QUAN?

Programació General Anual: prioritzant els objectius pel curs.

Equip directiu, claustre i consell escolar.

Cada curs.

Qüestionari per al professorat: grau d’assoliment dels objectius de la PGA i grau de satisfacció de l’organització i gestió del centre.

Tot el claustre Cada curs

Autoavaluació de l’equip directiu valorant el grau d’assoliment dels objectius marcats al present Pla.

Equip directiu Cada curs a la memòria anual i proposant les millores adients a la propera PGA.

Memòria de final de curs, avaluar els objectius estratègics proposats.

Equip directiu, claustre, consell escolar.

final de curs.

Avaluació de la fase de pràctiques de la candidata.

Claustre, consell escolar i inspecció.

En acabar el període de pràctiques.

Avaluació final en acabar els 4 anys de projecte de direcció.

Equip directiu, claustre, consell escolar i inspecció.

El darrer curs de direcció.

8. PROPOSTA D’EQUIP DIRECTIU

Secretària: Angela Marlene Silmon Ibor mestra en comissió de serveis al nostre centre,

especialista en llengua anglesa i propera coordinadora projecte Comenius. Aquest curs

ja ha estat la secretària del nostre centre.

Directora: Mercè Gelabert Morro, mestra definitiva en el centre especialista en

educació infantil. Actualment és la directora anomenada amb caràcter extraordinari per

un any i durant 6 anys secretària al centre.


projecte direccio CEIP MONTAURA.pdf

Documents

Transcript of projecte direccio CEIP MONTAURA.pdf