PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC) · L’escola es troba situada als afores de Sant Vicenç de...

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

(PEC)

Projecte Educatiu de Centre (PEC)

2

INTRODUCCIÓ El Projecte Educatiu de Centre (PEC) ha de ser una eina que, com a marc general de referència, deixi explícits els principis i acords que han de servir per guiar i orientar, de manera coherent, les decisions que es prenguin i les pràctiques que les persones i grups desenvolupin dins del centre i que tinguin incidència en les àrees, activitats o en els diferents àmbits de gestió.

Aquests principis i acords tenen en consideració les característiques i les peculiaritats del medi social, cultural i econòmic que envolten l’escola.

El PEC recull els principis pedagògics, els objectius i l’estructura organitzativa del centre. Pretén explicitar la línia pedagògica i educativa.

Ha de ser un instrument assumit pel conjunt de la comunitat educativa, representada oficialment al Consell Escolar (CE), per tal de garantir que pedagògicament es segueixi una línia coherent, coordinada i estructurada.

Marc normatiu:

• Ley General de Educación y Ley de derecho a la educación de 1970. • Constitució Espanyola de 1978 articles 27 i 149.1 • Estatut d’Autonomia de 1979, art. 15 • LODE, Llei orgànica 8/1985, de 3 dej uliol (BOE 4 de juliol de1985) • LOGSE, Llei Orgànica 1/1990 de 3 d’octubre. (BOE 4 d’octubre de 1990) • Decrets 75, 94, 95, 96 i 223 / 1992 d’ordenació general dels diferents tipus

d’Ensenyaments. • Decret 57/1993 de reestructuració del Departament d’Ensenyament. • LOPAGSE, Llei Orgànica 9/1995, de 20 de novembre. (BOE 21 de novembre de 1995). • Llei de Normalització Lingüística. • Llei de qualitat de l’educació, de 24 de novembre de 2002. • LOE, Llei Orgànica d’Educació, 2/2006 de 3 de maig (BOE 4 de maig de 2006). • Decret 142/2007, de 26 de juny. (DOGC 29 de juny de 2007) • LOMQE: Llei orgànica de millora de la qualitat educativa.


3

1. ANÀLISI DEL CONTEXT

L’escola Lloriana és el centre públic d’ensenyament del 2n cicle d’Educació Infantil (EI) i Educació Primària (EP) del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona) que depèn del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (DE).

El municipi de Sant Vicenç de Torelló consta de tres nuclis de població: Sant Vicenç de Torelló i les antigues colònies tèxtils de Borgonyà i Vila-seca.

1.1. Marc escolar

Al setembre del 1988, l’escola Lloriana va iniciar el curs escolar a l’edifici actual; va ser inaugurat el dia 22 de gener de 1989, pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Sr. Jordi Pujol i Soley.

D’acord amb el mapa escolar, l’escola acull l’alumnat del municipi veí d’Orís i es troba adscrita a l’Institut Cirviànum (INS) de Torelló .

L’escola es troba situada als afores de Sant Vicenç de Torelló, en direcció cap a Vila-seca; el seu entorn és privilegiat: envoltada de camps, excepte per l’oest on hi ha la zona esportiva: amb camps de futbol, piscines i una pista poliesportiva d’herba artificial.

L’escola és un edifici de dues plantes amb aules espaioses i clares.

• A la planta baixa : orientades cap l’est hi ha tres aules ordinàries d’EI, dues d’elles amb lavabos dins de l’aula; orientades cap al sud hi ha tres aules ordinàries més: una d’elles és l’aula d’informàtica. També hi ha els despatxos de l’equip directiu, l’arxiu, la sala de maquinari, la cuina, el menjador escolar i una sala multiusos (pati central interior de l’edifici). Hi ha lavabos i un d’ells està adaptat per persones amb discapacitats. El monitoratge de menjador es canvia en un petit vestidor que s’ha habilitat a aquest efecte.

• Al primer pis : orientades cap a l’est i cap al sud, hi ha sis aules ordinàries ocupades per sis grups d’EP; a més, orientades cap a l’oest i cap al nord hi ha dues aules d’espai més reduït que les ordinàries; també hi ha una petita aula de Ciències, dues tutories i l’aula d’Educació Especial (EE).

• Mòduls : el DE ha instal·lat un mòdul provisional, amb lavabos, on hi ha les aules de Música i de Psicomotrocitat. El mòdul va ser instal·lat al juliol de 2008, degut al creixement i desdoblament de diferents grups d’EI i d’EP.

• Patis : l’escola disposa d’un pati per als alumnes d’EI; un pati d’herba i terra, una pista poliesportiva i un camp de futbol de terra annexat a l’escola i que l’ajuntament del municipi cedeix a l’escola com a espai d’esbarjo destinat a l’alumnat de Cicle Superior (CS) i per a dur-hi a terme sessions d’Educació Física.

L’alumnat d’Orís disposa de Transport Escolar Col·lectiu (TEC) gratuït, tant al matí com a la tarda. L’alumnat de Borgonyà i de Vila-seca pot fer-ne ús, però des del setembre de 2013 ha de pagar una quota al Consell Comarcal d’Osona. La gestió del TEC correspon al Consell Comarcal d’Osona (CCd’O).

A partir de 1988, es va produir un increment progressiu de matrícula d’alumnes al centre; poc a poc es van anar perdent espais escolars (biblioteca, aula de plàstica, sala mestres...). Per això, al 2008 es va instal·lar un mòdul al pati. Aquest mateix any, el DE –fent cas del POUM, que preveia la construcció d’unes 400 vivendes- va presentar un projecte d’obres d’ampliació del centre. Però la crisi econòmica, l’atur i l’ampliació de places escolars al municipi de Torelló van portar a reconvertir l’ampliació a unes obres d’adequació (menjador, cuina, gimnàs, local AMPA, biblioteca...). L’any 2011 el projecte es va congelar a causa de la crisi econòmica.

A partir del curs 2010/11, es produeix una tendència a la baixa en la matrícula; aquest fet ve


4

donat, entre altres circumstàncies, pel baix número de naixements al municipi i per la construcció d’una escola/institut de doble línia a Torelló (força propera a l’escola); d’acord amb l’escola, el DE, a través d’Inspecció, va acotar la matrícula de P3 a 20 alumnes, per evitar possibles desdoblaments posteriors i potenciar l’ocupació de les places existents al municipi de Torelló. Al curs 2012/13, aquesta acotació va deixar d’aplicar-se.

En aquests moments l’escola no té espai per destinar-lo a biblioteca, gimnàs, aula de plàstica, aula d’idiomes, sala de professors ni sala de reunions per a l’AMPA, degut als desdoblaments.

Les característiques generals de les famílies són les d’un poble d’uns 2.000 habitants que basa la seva economia sobretot en la indústria, els serveis i la pagesia. La majoria de famílies són de classe treballadora, amb dos fills de mitjana. A diferència del que passa als municipis que envolten Sant Vicenç de Torelló, no hi ha un moviment migratori important: hi ha entre un 6 i un 8 % d’alumnat del centre provinent d’altres nacionalitats (del Marroc, principalment) tot i que la majoria d’aquest alumnat comença l’escolaritat ja des de P3; hi ha una matrícula viva inapreciable, menys de l’1 %.

La llengua dominant en l’àmbit familiar és el català, el segueix a força distància el castellà i només un 2-3 % parla altres llengües.

Les famílies són un reflex de la societat actual pel que fa a la varietat de tipologies: tradicionals, monoparentals, desestructuracions familiars, separacions... Es comença a notar l’aparició de l’atur i, en conseqüència, la impossibilitat d’atendre despeses ordinàries d’escola, d’activitats extraescolars o de menjador escolar...

El percentatge d’alumnes que han fet el 1r cicle d’EI, quan comencen l’escolaritat al centre, és molt alt, superant en molts casos el 80%.

Força alumnat del centre participa en activitats extraescolars en diferents entitats del poble o de Torelló: centres esportius -futbol, tennis, piscina, rítmica, teatre...-, acadèmies: d’anglès, de repàs...

Aquests aspectes i d’altres que depenen totalment del DE, com ara la supressió dels cursos de 7è i 8è d’EGB, la inclusió del P3 al 2n cicle d’EI, la sisena hora, la supressió de la sisena hora, el SEP, els decrets de plantilla, els recursos humans, els recursos tecnològics, els recursos econòmics, els recursos d’infraestructures, els criteris en les beques, la reutilització de llibres de text... provoquen canvis, noves propostes i estratègies que no poden quedar al marge d’aquest nou PEC.

1.2. La comunitat educativa

La comunitat educativa escolar procura i treballa per tal que tots els sectors relacionats amb l’escola facin pinya entorn del projecte escolar: • Mestres, alumnes i pares i mares. • L’ajuntament del municipi -especialment a través de les Regidories d’Educació, de Benes-

tar Social i de Cultura. • Personal d’Administració i Serveis (PAS). • Serveis Educatius d’Osona: Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), Centre de

Recursos Pedagògics (CRP), Centre de Recursos Escolars per a Deficients Auditius (CREDA).

• Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA). • Monitoratge de menjador i d’activitats extraescolars. • Personal de neteja. • ... L’AMPA té una participació important dins de l’escola; la seva Junta està formada pel President, Sotspresident, Secretaria, Tresoreria i pels delegats de cada curs. Es reuneix a l’escola, el primer dilluns de cada mes, a les 9 del vespre, en sessió oberta a tots els associats


5

L’AMPA té delegada la gestió del menjador per part del CE del centre; organitza activitats extraescolars d’escola; participa en diferents comissions: llibres, espais, economia, festes...; està representada al CE per un membre elegit directament per la presidència d’AMPA i amb 5 pares/mares més elegits cada dos i quatre anys. La participació en les eleccions al CE dels últims anys es situa entre el 28 i el 40%.

L’assistència dels pares d’alumnes a les reunions de cicle que es fan a inici de curs supera el 60%.

L’Ajuntament del municipi participa activament a l’escola principalment a través de les Regidories d’Educació i de Benestar Social i de Cultura. • Des del curs escolar 2009/10, col·labora amb un ajut directe per a la compra de llibres de

text i material curricular, que lliura directament a l’AMPA. • Fa els informes preceptius per a sol·licitar els ajuts a les famílies dels alumnes per a les

sortides i colònies escolars previstes anualment. • Col·labora econòmicament en la campanya de la Diputació de Barcelona Anem al teatre. • Participa i col·labora econòmicament en festes com Sant Jordi, Festa de l’arbre i de Fi de

curs, en el transport dels alumnes de 6è a la visita a l’INS Cirviànum de Torelló i subvenciona el 50% del cost del TEC a les famílies de Vila-seca que utilitzen el TEC i no reben ajut per part del CCO i el 100% a les famílies de Borgonyà que utilitzen aquest recurs i tampoc reben cap ajut del CCO.

• Manté l’edifici i el millora de manera consensuada amb l’equip directiu i amb coneixement del CE.

• A la tarda, organitza el servei de permanència extraescolar.

L’escola ofereix les seves infraestructures a l’Ajuntament per dur-hi a terme diferents activitats que varien anualment: cursos d’informàtica, cursos de dibuix, sala multiusos, pista poliesportiva...

Al 2011, es va signar el primer Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i l’Escola Lloriana. En aquest conveni s’hi inclouen els compromisos que pren cada part i com es col·labora. És un conveni renovable cada dos anys.

1.3. Processos culturals i socials

L’escola ja no és l’únic referent educatiu immediat. Cal tenir en compte que l’alumnat i les famílies... • Reben informació per internet, pels mitjans de comunicació. • Les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) han irromput amb força a l’escola i

optem per disposar almenys d’una Pissarra Digital Interactiva a cada cicle i, quan sigui possible, a cada aula.

• Els canvis culturals i de models socials incideixen directament en els comportaments i vivències de l’alumnat i de les famílies.

• Reben la influència de múltiples entitats i institucions relacionades amb el món educatiu de l’entorn que afecta les activitats de l’alumnat d’una manera molt àmplia.

Aquestes circumstàncies, amb altres no explicitades, aporten una nova perspectiva sobre l’alumnat: • Introduint nous valors en els hàbits de comportament, derivats de vivències molt diverses:

xarxes socials, sèries televisives, jocs d’ordinador, telefonia mòbil... • Desvaloritzant, a vegades, el rol social de l’escola. • Introduint nous llenguatges diferents a la cultura escrita de l’escola. • Rebent una quantitat molt elevada d’estímuls que inciten al consum pel consum. • Tendint a sobreprotegir als alumnes i a sobreocupar-los en l’horari extraescolar. • Demanant a l’escola que es responsabilitzi de l’educació en valors i que doni resposta a

molts temes socials i culturals com ara educació vial, formació sobre drogues, sexualitat, educació de medi ambient, reciclatge, salut.


6

1.4. Canvis en el sistema educatiu

S’han produït molts canvis en el sistema educatiu que afecten directament l’educació dels 3 als 12 anys. Alguns són: • Incorporació de l’alumnat de 3 anys a l’escola. • Ensenyament obligatori públic en dos centres: escola de primària i institut. • Canvis en el currículum escolar: competències, ciutadania, procediments, actituds... • Avaluació de l’alumnat: manca de titulació al final de l’etapa escolar de primària, canvis en

els codis d’avaluació, canvis en els models de transmissió d’avaluació a les famílies... • Avaluació del sistema educatiu: avaluació interna i externa. Avaluació de resultats externs. • Canvis en les plantilles de centre: incorporació d’especialistes, redistribució de recursos

personals. • Incorporació i supressió de la sisena hora. • Canvis en els conceptes de la dedicació horària del professorat. Professorat substitut i

interí amb condicions professionals excepcionals pel que fa a horaris i sou. • Formació permanent del professorat: actualment reduïda a cost zero o telemàtica. • Canvis en el model de gestió i participació: alumnes sense representació en el CE,

assemblea de delegats, mecanismes de participació de tots els estaments... • Inclusió escolar: canvis en les directrius, escola compartida, recursos humans...

2. IDENTITAT DEL CENTRE

2.1. Principis rectors: Llei d’Educació de Cataluny a (LEC)

L’escola, d’acord amb el marc dels valors definits per la Constitució i l’Estatut, respecta els drets i deures de tots els membres de la comunitat educativa derivats de la legislació vigent i es regeix pels principis generals següents: • Transmissió i consolidació dels valors d’una societat democràtica: llibertat personal,

responsabilitat, solidaritat, respecte i igualtat. • La inclusió escolar i la cohesió social. • La qualitat de l’educació en un context d’equitat. • El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país i el respecte a

la convivència. • El foment de la pau i el respecte dels drets humans. • La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

2.2. Pluralisme i valors democràtics

L’escola ni discrimina ni exclou ningú (ni alumne ni família) a causa de la seva procedència social, econòmica, salut, raça o cultura, llengua, ni per les idees polítiques, conviccions religioses i/o morals, sempre que aquestes últimes no comportin determinar diferències i desigualtats entre els membres de la comunitat educativa. Es considera la diversitat com un fet enriquidor per a tota la comunitat educativa.

Fomenta actituds de diàleg, respecte i tolerància davant dels altres i de les diferents manifestacions socials; potencia l’actitud crítica i responsable davant de la societat, tot defensant la pau, la igualtat de drets, la solidaritat i les actituds de participació i de cooperació social.

Defuig explícitament les postures d’adoctrinament, sectarisme i proselitisme i manté, en el possible, el principi de neutralitat ideològica en l’aspecte docent.

2.3. Llibertat d’expressió

El centre garanteix la llibertat d’expressió a qualsevol membre de la comunitat educativa, sempre que es respectin el marc democràtic i els canals de comunicació establerts.


7

La llibertat individual es troba estretament relacionada amb la responsabilitat i el respecte envers els altres i a un mateix.

2.4. Solidaritat i tolerància

L’educació i la convivència s’han de desenvolupar dins d’un marc de tolerància i respecte a la llibertat individual, a la pròpia personalitat i a les conviccions personals.

Tots els membres de la comunitat educativa tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb la seva actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat de l’escola.

La Carta de compromís educatiu és el referent per al foment de la convivència ja que vincula individualment i col·lectivament els membres de la comunitat educativa.

La mediació és un procediment per a la prevenció i resolució de conflictes que es donen dins del marc educatiu; ha de ser un mitjà a través del qual es doni suport a les parts en conflicte per tal que arribin, per si mateixes, a un acord satisfactori.

A les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC) es determinen les faltes i sancions relacionades amb la convivència.

2.5. Confessionalitat

Com escola pública, dins del marc constitucional, ens definim com a aconfessional, pluralista, tolerant i respectuosa amb la diversitat religiosa.

Considera un dret i una responsabilitat de les famílies la formació religiosa que creguin més oportuna per als seus fills, fora de l’escola.

2.6. Coeducació i educació no sexista

L’escola educa l’alumnat d’una manera integral, sense discriminació per raó de sexe. Vetlla per superar els rols tradicionals d’home i dona, proporcionant imatges diversificades i no convencionals de tots dos sexes i promovent la igualtat de les persones.

2.7. Tractament de la diversitat

L’escola pretén donar resposta, amb els mitjans que estableixi l’administració educativa, a les necessitats educatives de l’alumnat, tot considerant i respectant els seus diferents ritmes d’aprenentatges.

2.8. Relació amb la comunitat educativa

L’escola afavoreix el diàleg mantenint una relació real i efectiva entre tots els membres de la comunitat educativa i es mostra col·laboradora amb les altres entitats municipals.

Es valora la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa. L’escola es mostra oberta a propostes d’accions, activitats, ús de les seves infraestructures sempre que es compleixin els requisits legals.

El professorat i treballadors no docents participen en l’organització i gestió de l’escola a través dels òrgans proposats per l’administració educativa i a través de les comissions que hi ha creades.

2.9. Educació ambiental

L’educació en el respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge són objectius que es proposa l’escola.

L’escola promou coneixements, valors, destreses i experiències per fer-nos valorar el medi ambient, vol fer-nos responsables –individualment i col·lectivament- de la sostenibilitat del medi i també pretén reconèixer els problemes ambientals de present i de futur i intentar donar-hi respostes o solucions.


8

3. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

L’escola es proposa:

3.1. Coeducació i educació no sexista • Comprovar que els materials que s’utilitzen i els continguts que s’hi expliquen respecten

aquesta visió. • Promoure activitats que potenciïn la igualtat de sexes garantint les mateixes oportunitats i

els mateixos drets i deures a tothom. • Admetre que els nens tenen inclinacions naturals i que cal respectar les maneres d’actuar i

les preferències individuals a l’hora de triar activitats lliures.

3.2. Educació ambiental

Som Escola Verda: • Treballar per la sostenibilitat, per la gestió dels recursos, dels residus, per l’estalvi

energètic... • Fer prendre consciència de la nostra responsabilitat vers el medi ambient, a través de

diferents activitats.

3.3. Escola arrelada a l’entorn

L’escola parteix del coneixement de l’entorn físic i humà més proper per arribar a comprendre el món global que habitem.

L’escola vol donar a conèixer a l’alumnat la societat i nacionalitat catalanes i desenvolupar el respecte i l’estima al país des d’un punt de vista humanístic i universal.

Això suposa: • Conèixer l’entorn més pròxim de l’alumne per afavorir el coneixement de la realitat (social,

cultural, històrica, geogràfica..) que configura el nostre país, fins arribar a coneixements i fets que afecten el món en general.

• Promoure i potenciar la participació de l’alumnat en les activitats que s’ofereixen en l’entorn més immediat: teatre, espectacles infantils, biblioteques...

• Programar activitats de relació amb l’entorn a través de sortides locals, comarcals o nacionals i, quan sigui el cas, organitzar colònies escolars, seguint els acords del Claustre de Professors pel que fa a la periodicitat.

3.4. Relació comunitat educativa

Els equips de cicle convoquen una reunió anual amb els pares de l’alumnat corresponent; aquesta reunió sol celebrar-se a principi de curs.

L’equip de mestres de cicle superior, juntament amb l’INS Cirviànum de Torelló, convoca els pares dels alumnes de 6è d’EP a una reunió informativa sobre el pas a l’ESO. A l’escola és preceptiu mantenir com a mínim una reunió entre els pares/tutors de l’alumne i el mestre/a tutor/a al llarg de cada curs. Poden mantenir-se més reunions al llarg del curs a petició de pares/tutors o de la tutoria.

L’Equip directiu participa de manera habitual (almenys un cop al trimestre) en les reunions de l’AMPA i sempre que es sol·liciti des d’una de les parts.

Es fomenta la participació de l’alumnat a través de les assemblees de classe i de les reunions dels representants d’alumnes (delegats i sotsdelegats) per fer arribar propostes i opinions a l’Equip Directiu del Centre (EDC), al Claustre de Professors (CP) i al CE.


9

Tots els pares/tutors formen part de l’AMPA. A través d’aquesta Associació s’organitzen diferents comissions de treball que participen activament en el funcionament i la dinàmica de l’escola: Comissió del Projecte llibres, Comissió de Festes, Comissió de Menjador, Comissió d’activitats extraescolars...

3.5. Confessionalitat:

L’escola es declara laica. Tot i així, seguint les orientacions del DE, possibilita que l’alumnat rebi la matèria d’educació religiosa catòlica. Si s’opta per aquesta opció, s’inicia en l’etapa obligatòria d’EP.

Les famílies que opten per l’ensenyament d’alguna altra religió, en no haver-hi nomenat cap mestre especialista en la matèria ni existir cap conveni amb l’administració competent, reben els continguts socials alternatius, designats pel DE, juntament amb els que opten per no fer cap religió dins de l’horari escolar lectiu.

Entenem que hi ha festes populars, cançons, tradicions... que inclouen elements religiosos; per això l’escola inclourà aquests elements en la seva activitat, atenent la tradició cultural, sense buscar l’adoctrinament.

3.6. Festes

L’escola inclou dins del calendari escolar la celebració de festes diverses: Benvinguda, Nadal, Carnaval, festa de les lletres i fi de curs.

Els objectius que s’hi pretenen, entre d’altres, són els següents: • Vincular l’escola amb l’entorn social, arrelant-la a les tradicions populars. • Afavorir el desenvolupament de la identitat social i cultural dels infants. • Relacionar períodes de la vida quotidiana amb els mesos i estacions de l’any. • Afavorir la interrelació de tota la comunitat educativa en l’àmbit pedagògic i lúdic. • Promoure activitats significatives per tal de canalitzar part del currículum escolar.

Les festes s’organitzen a través del CP, després d’escoltar les propostes dels alumnes. L’AMPA sol participar econòmicament i activa en les festes proposades.

Les festes que es celebren anualment queden recollides en el Pla Anual de Centre (PAC).

3.7. Tractament de la diversitat

Per tal d’atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes i amb l’objectiu d’assolir les competències que els permetin el seu desenvolupament personal i escolar, l’escola proposa diferents organitzacions i accions, en funció dels recursos organitzatius, humans i materials dels quals es disposa. Es treballa des de:

Tutoria: • Contribuint al desenvolupament d’una dinàmica positiva en els grup classe i a la implicació

dels alumnes i de les famílies en la dinàmica del centre. • Realitzant entrevistes amb els pares o tutors legals. • Elaborant adaptacions de la programació i/o metodologies a les necessitats específiques i

característiques dels alumnes, sempre que calgui. • Coordinant-se amb l’especialista d’EE i amb els altres mestres que intervenen en el grup

classe per identificar les necessitats educatives de l’alumnat i poder-hi actuar de la manera més efectiva possible.

• Coordinant-se amb l’especialista d’EE, amb l’EAP i amb els mestres que imparteixen àrees amb objectius susceptibles de ser modificats, per tal d’elaborar el Pla Individualitzat (PI) dels alumnes que el necessitin.


10

• Coordinant-se amb els professionals del centre educatiu que té alumnes en escolaritat

compartida (CPT L’Estel), per tal de garantir la coherència i la complementarietat de les actuacions.

• Traspassant i rebent informació quan es produeix un canvi de cicle o de tutoria: mitjançant reunions de coordinació i omplint la llibreta de curs

Escola: • Preveient activitats addicionals, dins o fora de l’aula, per a grups o alumnes individuals que

en algunes matèries o en aspectes conductuals puguin manifestar dificultats. En aquest apartat l’escola preveu: • Desdoblaments de grups classe. • Suports dins o fora d’aula. • Grups de lectura. • Elaboració de PI, quan és el cas. • Suport Escolar Personalitzat (SEP), des de P5 fins a 6è d’EP.

• Creant la Comissió d’atenció a la diversitat, amb els objectius delimitats en cada Pla General Anual (PGA) o, també anomenat Pla Anual de Centre (PAC).

• Prioritzant l’atenció directa del/la mestre/a especialista d’EE als alumnes amb nee vinculades a la discapacitat intel·lectual, dins o fora de l’aula.

• Mantenint entrevistes periòdiques amb serveis educatius (logopedes, psicòlegs...) externs al centre, per tal de posar en comú els avenços dels alumnes que reben aquest suport.

• Traspassant i rebent informació quan es produeix un canvi d’etapa escolar i/o de centre: traspàs de Llar d’Infants a 2n cicle d’EI i traspàs d’EP a ESO.

• Rebent l’assessorament de l’EAP en aquells objectius explicitats en el PAC. • Preveient la coordinació amb altres serveis implicats en l’atenció als infants: CREDA... • Garantint l’aprenentatge de la llengua, l’accés al currículum comú i als processos de

socialització dels alumnes nouvinguts.

3.8. Educació actitudinal

L’escola fomenta valors i actituds, especialment en els seus alumnes; per aquest motiu, es treballaran hàbits, pautes de comportament i de treball que es determinaran en les NOFC.

3.9. Educació per a la salut

L’escola afavorirà la salut física, psíquica, afectiva i social de les persones. Es procurarà que l’alumnat adquireixi estils de vida saludables.

Des de l’escola, s’aportarà informació, es faran propostes quan calgui i s’estimularan conductes de prevenció i de reeducació davant de riscos per a la salut individual i col·lectiva.

3.10. Projectes d’innovació

En el camí de millora de la qualitat i amb la finalitat d’incrementar els resultats educatius i la cohesió social al centre, optem per la participació en convocatòries d’innovació educativa ofertes per les diferents administracions.

La participació en projectes d’innovació es decideix després de valorar-ho a CP i d’aprovar-ho en CE.

3.11. Obrir l’escola a la participació de la comuni tat

L’escola valora la possibilitat de participar en activitats organitzades per altres entitats de l’entorn dins i/o fora del recinte escolar.

També està oberta a propostes externes que suposin la cessió d’espais de l’edifici escolar, amb el vist i plau de l’Ajuntament.


11

4. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS: PRIORITATS I OBJECTIUS ED UCATIUS

4.1. Àmbit organitzatiu

Desenvolupar al màxim les capacitats de tots els alumnes, en finalitzar l’EP, com a principi fonamentador de l’equitat i garantia de la cohesió socials.

• Garantir la competència comunicativa en les llengües catalana i castellana. • Potenciar la competència comunicativa en llengua anglesa. • Garantir un bon domini de la competència matemàtica. • Desenvolupar la sensibilitat i la creativitat artístiques en l’àmbit musical, escènic, visual i

plàstic. • Millorar la condició física a través del joc i l’esport i gaudir de les activitats físiques

treballades. • Descobrir i conèixer l’entorn físic, social i cultural i interactuar-hi. • Estimular l’autonomia en l’aprenentatge. • Atendre les diferents necessitats educatives de l’alumnat. • Desenvolupar la competència digital i audiovisual a través de les TIC. • Garantir l’assoliment de les competències bàsiques en totes les àrees, per tal d’afavorir la

millora dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

4.1.1 Línia metodològica

L’escola es proposa: • Desenvolupar l’esperit crític i la capacitat de discussió de l’alumnat. • Adequar l’organització d’una atenció metodològica personalitzada de l’alumnat amb

dificultats d’aprenentatge o amb altes capacitats. • Afavorir l’adquisició d’hàbits i tècniques d’aprenentatge per assolir les diferents

competències. • Utilitzar el mètode científic: observació-formulació d’hipòtesis-experimentació-conclusió. • Fomentar l’interès i la iniciativa personal i de grup com a punt de partida per a la

recerca de coneixements. • Treballar per Projectes: de P3 a 4t d’EP. • Sistematitzar el treball de llengua en els apartats següents: consciència fonològica,

gimnàstica ocular, ortografia, expressió oral i escrita, lectura i comprensió lectora. • Sistematitzar el treball de matemàtiques en els apartats de càlcul ràpid i de resolució de

problemes.

4.1.2. Modalitat de gestió

• L’escola promou una gestió participativa, democràtica i efectiva en tots els òrgans que la composen, a través dels representants elegits per a cada òrgan, d’acord amb la legislació vigent.

• L’escola procura treure el màxim profit, distribuir amb criteris equitatius i organitzar els recursos existents; també pretén facilitar l’autonomia dels cicles i el treball individual dels mestres; a l’hora de prendre decisions, la discussió, la reflexió i la participació de tots es tenen presents per adoptar les que semblin més encertades.

• L’escola té diferents canals de comunicació que faciliten la participació activa de tots els membres que intervenen en el desenvolupament de l’escola: mestres, famílies, alumnes, ajuntament, PAS, entitats que col·laboren amb el centre, serveis educatius...

• L’escola, en la seva qualitat de pública i com a ens al servei de la comunitat, no pretén el lucre; tot i això, es mostra oberta a vies alternatives de finançament per a finalitats determinades i aprovades pel CE.


12

• L’escola dóna cada vegada més importància als procediments i vies de comunicació

interna i externa que garanteixen l’ús democràtic de la informació i una participació responsable.

• L’escola té creades diferents comissions en l’àmbit escolar i en el CE, per tal d’afavorir els canals de participació.

4.2. Àmbit de gestió economicoadministrativa

• La gestió econòmica del centre la porta a terme la Secretaria del centre. Els responsables econòmics dels cicles han de retre comptes a Secretaria en els terminis que s’estableixin i com a mínim un cop a mig curs i fer el tancament a finals del mes de juny de cada any.

• La Comissió Econòmica del CE i el mateix CE és qui aprova les despeses, els ingressos i les propostes de pressupost que es presenten tant a CP com al CE.

• La Comissió Econòmica del CE està formada per direcció, secretaria, el representant de l’ajuntament, un representant del sector de pares i un del sector de mestres. Els objectius essencials són optimitzar els recursos econòmics d’escola i vetllar per l’administració correcta del pressupost anual.

• La documentació referida a justificacions econòmiques es faran de la manera que indiquin les disposicions legals vigents i es presentaran a Secretaria de l’escola; és imprescindible el vist i plau de la direcció del centre.

• Des d’un punt de vista administratiu, són responsabilitat de la direcció del centre o, en cas de delegació, en serà secretaria, les tasques anuals següents:

• Gestió econòmica del centre. • Gestió de declaracions d’operacions econòmiques a Hisenda. • Redacció de les actes del CP i del CE i de les seves Comissions • Altes, baixes i actualitzacions de matrícula de l’alumnat. • Sol·licitud i tramesa de documentació acadèmica de l’alumnat a altres centres

educatius. • Gestió d’ajuts i beques • Registre d’entrades i sortides de correspondència • Altes i baixes laborals dels mestres i personal no docent i el seu seguiment. • Registre d’absències del professorat. • Documentació referida al procés de renovació parcial dels membres del CE. • Manteniment i custòdia de documents i d’arxius del centre. • Actualitzar la documentació dels expedients acadèmics de l’alumnat. • Fer còpies de seguretat periòdiques dels fitxers de l’escola. • Validar les dotacions i inventari del centre. • Certificació de dades. • I totes aquelles que es puguin assignar des del DE.

4.3. Àmbit humà

Respecte a la comunitat educativa: • Potenciar un ambient de respecte i de diàleg entre totes les persones que es relacionen

amb l’escola, tant si hi treballen com si en són usuaris. • Aconseguir el respecte i el compliment de la Carta de compromís educatiu i de les NOFC. • Procurar que la comunitat educativa participi en la dinàmica de l’escola.

Respecte als mestres: • Fomentar la participació i el treball en equip en els àmbits de la vida escolar.


13

• Afavorir les relacions interpersonals entre els mestres i entre aquests i la resta de la

comunitat educativa per fer possible la col·laboració en el treball i la implicació de tots. • Fomentar i afavorir les activitats de formació permanent, actualització de continguts i

metodologies dels professionals, prioritzant l’interès de l’escola. • Vetllar per la salut laboral dels mestres.

Respecte al personal de suport: • Fomentar la participació i el treball en equip i amb els mestres tutors amb qui es té un

contacte de manera més habitual. • Afavorir les relacions interpersonals cordials amb tots els treballadors del centre. • Vetllar per la salut laboral d’aquest personal.

Respecte als alumnes: • Promoure el compliment de les normes escolars per part dels alumnes, tant a nivell

individual com de grup. • Potenciar el diàleg com a via de resolució dels conflictes. • Tenir cura de la salut i de la seguretat de tots els alumnes en totes les activitats del centre. • Afavorir una relació satisfactòria i de respecte mutu entre l’alumnat, el professorat i els

altres membres de la comunitat educativa que intervenen en les diferents activitats externes i internes.

Respecte a les famílies: • Vetllar pel compliment dels acords signats en la Carta de compromís educatiu entre la

família i l’escola. • Mantenir-les informades de la línia pedagògica que segueix l’escola. • Mantenir informats els pares o tutors de l’alumnat de l’evolució acadèmica que segueixen

els seus fills. • Informar-les del funcionament general del centre (acords, gestió, incidències...).

Respecte al PAS: • Determinar les diferents tasques administratives que s’han de dur a terme en coordinació

amb Secretaria, l’ED i l’Ajuntament, si és el cas. • Fomentar la participació i el treball en equip d’una manera especial amb Secretaria, l’equip

directiu i l’Ajuntament, si és el cas. • Afavorir les relacions interpersonals cordials amb tots els treballadors del centre. • Vetllar per la salut laboral d’aquest personal.

Respecte a l’AMPA: • Fomentar la participació de l’AMPA en les activitats de centre. • Establir mecanismes de consulta i de treball en comú per dur a terme alguns projectes de

centre. • Afavorir les condicions per dur a terme les activitats que es desenvolupen des d’AMPA,

donant suport per tal que es puguin realitzar en les millors condicions possibles. • Participar en les reunions mensuals que té previstes l’AMPA. • Participar en la Comissió de menjador, Comissió de llibres i en totes aquelles que es

demani el suport de l’escola. • Col·laborar en tasques concretes de gestió econòmica: ingressos de beques de llibres, de

menjador...

Respecte a l’EAP d’Osona: • Identificar i fer l’avaluació psicopedagògica de l’alumnat amb necessitats educatives

especials. • Fer el seguiment de les actuacions específiques que s’adrecin a l’alumnat amb dificultats

per l’aprenentatge i/o amb nee.


14

• Col·laborar a planificar i a ajustar l’acció educativa amb els alumnes amb nee. • Informar i assessorar les famílies amb fills amb nee. • Realitzar els dictàmens d’escolarització i altres informes propis de l’EAP. • Assessorar el centre sobre sistemes d’organització i funcionament per a atendre la

diversitat. • Col·laborar en el procés de transició de l’alumnat entre les etapes educatives. • Col·laborar amb altres serveis i programes educatius del DE, o bé, externs al centre

(públics i privats).

A l’inici de cada curs escolar, es detallen els objectius d’actuació que s’inclouen al PAC.

4.4. Àmbit de l’entorn

L’escola ha de ser un element actiu dins de la vida del poble i ha d’afavorir en tots els alumnes el sentiment de pertinença a la seva comunitat. Per això es proposa:

• Impulsar l’establiment de relacions amb institucions diverses del poble i, si és el cas, establir convenis entre l’escola i aquestes entitats.

• Participar en activitats culturals i educatives proposades per entitats i/o institucions sempre que siguin coherents amb el PEC i es reflecteixin al PAC.

• Potenciar la participació dels alumnes en la celebració de les festes populars i en manifestacions culturals i esportives del nostre poble i país.

• Potenciar la relació amb l’entorn social i natural a través de visites, sortides, excursions, colònies escolars... d’acord amb el CP aprovades al PAC.

• Potenciar l’actitud de respecte envers l’entorn i afavorir accions mediambientals que pretenguin millorar-lo.

4.5. Àmbit de serveis

Cal assegurar un bon funcionament dels serveis que ofereix l’escola i una connexió permanent entre aquests serveis i les necessitats dels alumnes.

Biblioteca: • La Biblioteca escolar és part integrant del procés educatiu de l’alumnat. Fins i tot quan

l’escola no disposa d’aquest espai, s’intenta substituir-la a través de les biblioteques d’aula per tal de: � Crear i fomentar l’hàbit i el gust per llegir i aprendre a utilitzar/servir-se de les

biblioteques.

� Oferir oportunitats de crear i utilitzar la informació per adquirir i comprendre coneixements, desenvolupar la imaginació, entretenir-se...

L’escola també facilita a tot l’alumnat, amb l’aprovació dels pares o tutors, la possibilitat de disposar del carnet del Bibliobús (dependent de la Diputació de Barcelona) i que dóna la possibilitat de sol·licitar en préstec, llibres i altres materials a totes les biblioteques de la xarxa de la Diputació.

Durant el curs 2011/12, l’escola va establir un conveni amb la Biblioteca Dos Rius per tal de facilitar un fons variable de llibres a l’escola.

Menjador escolar: • El CE té delegada la gestió del servei de menjador escolar a l’AMPA.

• Anualment es signa un conveni a través dels representants de l’escola (direcció) i AMPA (presidència). A partir del curs 2014-15, aquest conveni el signa l’AMPA i el CCd’O.

• Des d’escola s’orienta en l’organització i el funcionament del menjador.


15

• L’AMPA té creada la Comissió de Menjador en la qual l’escola hi té un representant.

Transport Escolar Col·lectiu (TEC): • L’escola disposa de TEC per als alumnes provinents del municipi d’Orís; aquest servei està

gestionat pel CCO. A partir del curs 2013/14, es podrà disposar d’aquest servei als nuclis de Borgonyà i Vila-seca previ copagament al CCO.

• Les famílies han de sol·licitar aquest servei per a cada curs escolar al CCO, a través de l’escola.

• L’escola col·labora en el bon funcionament d’aquest servei.

Servei de neteja: • Aquest servei el porta a terme una empresa de serveis contractada per l’ajuntament del

municipi.

Espais: • Depenent de les demandes i les necessitats que es vegin des del centre, l’AMPA o

l’Ajuntament, es poden cedir espais de l’escola. • Cal determinar i sol·licitar per escrit quins són els espais necessaris i que els sol·licitants

vetllin pel bon desenvolupament de les activitats i pels serveis d’adequació i de neteja. • Són exemple d’aquest apartat: l’espai d’acollida, els espais per activitats diverses (dibuix,

teatre...), espai de permanència, escola d’estiu, cursets per a adults, xerrades... • L’escola, l’ajuntament i els usuaris que sol·licitin l’ús d’espais concrets vetllaran pel bon

estat i per la seguretat de totes les dependències del centre, inclosos els patis.


16

5. EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE (PLC):

El català és la llengua d’ús habitual en un ampli sector social al municipi; a escola és la llengua vehicular, ambiental i d’ensenyament; l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es fa en català. És la llengua que s’utilitza a les classes i és la llengua dels materials escolars utilitzats, excepte els propis de llengua castellana i anglesa.

L’ús de la pròpia llengua és un dret reconegut a tothom; la diversitat lingüística i cultural de la societat catalana fan necessari potenciar des d’escola la llengua pròpia com a element comú i com a factor que facilita la cohesió social de tota la població.

La llengua castellana s’introdueix oralment i en lectures al primer curs de CI i s’inicia l’escriptura al segon curs de CI.

La llengua estrangera (anglès) s’introdueix oralment a l’últim curs d’EI; s’inicia la lectura i l’escriptura a CI.

L’escola atendrà els alumnes nouvinguts que s’incorporin a l’EP, en les seves necessitats lingüístiques, d’acord amb el Pla d’acollida.

El PLC es va redactar i va ser aprovat pel CP el 14 de gener de 2008 i en sessió de CE el 12 de febrer de 2008.


17

6. CURRÍCULUM

El currículum comprèn els objectius, les capacitats, competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació, d’acord amb la legislació vigent.

Tots aquests elements que el conformen, s’ordenen i es determinen a cada etapa, cicle i curs, tenint presents la diversitat i l’autonomia de centre.

6.1. Objectius d’EI

• Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d'un mateix.

• Ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

• Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

• Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

• Observar i experimentar en l'entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

• Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d'altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s'hi estableixin.

• Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

• Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.

• Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

• Aprendre i gaudir de l' aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d'una manera cada vegada més estructurada.

6.2. Objectius d’EP

• Desenvolupar la personalitat, aptituds i capacitats dels alumnes per tal que adquireixin competències i assoleixin els domini dels continguts que es determinin.

• Capacitar els alumnes per a comprendre el seu entorn i relacionar-s’hi d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable.

• Conèixer les característiques socials, culturals, artístiques, ambientals, geogràfiques, històriques i lingüístiques del país i d’altres pobles i comunitats.

• Adquirir unes bones habilitats comunicatives, una bona expressió i comprensió oral, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana i castellana.


18

• Adquirir habilitats comunicatives en llengua anglesa.

• Adquirir habilitats en l’ús de les noves tecnologies.

• Adquirir unes bones habilitats i estratègies matemàtiques que ajudin a interpretar la realitat que ens envolta i a aplicar-les a situacions de la vida quotidiana.

• Assolir un coneixement adequat del propi cos i adquirir habilitats físiques i esportives.

• Desenvolupar la sensibilitat artística en tots els seus vessants i potenciar la creativitat personal.

• Afavorir l’aplicació en situacions diverses i l’actualització permanent dels coneixements adquirits.

• Capacitar per a l’exercici de la ciutadania, amb respecte als drets i llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència democràtica.

• Capacitar els alumnes per al desenvolupament d’estratègies dels aprenentatges i per un aprenentatge autònom.

• Permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels continguts curriculars que faci possible una educació inclusiva.

6.3. Capacitats a segon cicle d’EI

EIX 1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada ve gada més autònoma.

L'infant haurà de ser capaç de: 1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la

coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. 2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una

imatge positiva d'ell mateix i dels altres. 3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per

actuar amb seguretat i eficàcia.

EIX 2. Aprendre a pensar i a comunicar.

L'infant haurà de ser capaç de: 1. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques

bàsiques. 2. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i 3. situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

EIX 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

L'infant haurà de ser capaç de: 1. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de

curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. 2. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els

perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

EIX 4. Aprendre a conviure i habitar el món. L'infant haurà de ser capaç de: 1. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució

pacífica de conflictes. 2. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una

autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.


19

6.4. Competències bàsiques, transversals i específi ques a EP

Les competències bàsiques que han d’adquirir els alumnes a l’etapa d’EP han de contribuir: • Al desenvolupament personal de l’alumnat. • A la pràctica de la ciutadania activa. • A l’arrelament al país. • A la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria. • Al desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Competències transversals:

• Les competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural

• Les competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre.

• Les competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal

Competències específiques centrades en conviure i h abitar el món:

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

6.5. Continguts

Des d’un punt de vista del currículum, es treballa amb la concepció que les etapes d'EI i d’EP es complementin de tal manera que el conjunt de capacitats es comencin a treballar en una etapa determinada i s’asseguri la continuïtat i l’aprofundiment en l’etapa següent.

Els continguts, que vénen determinats per la legislació vigent, s’organitzen per treballar-los per àrees, cicles i cursos, es revisen anualment i es fan arribar a les famílies.

Àrees a l’etapa d’EI • Descoberta de l’entorn • Descoberta d’un mateix i dels altres • Intercomunicació i llenguatges

Àrees a l’etapa d’EP • Llengua catalana i literatura • Llengua castellana i literatura • Llengua anglesa • Coneixement del medi natural, social i cultural • Matemàtiques • Educació artística • Educació física • Religió (optativa) • Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania (només a 6è) • A partir del curs 2014-15, s’incorpora als nivells de 1r, 3r i 5è d’EP, d’acord amb la

LOMQE: Educació en valors socials i cívics. Es preveu que el curs 2015-16 s’apliqui també als cursos de 2n, 4t i 6è i desaparegui Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania.

• Projecte interdisciplinar (almenys un a cada cicle).

Les competències bàsiques es desenvoluparan en les diferents àrees i amb activitats de diferents graus de complexitat que comportin connexions entre continguts intradisciplinars


20

o de la pròpia àrea i interdisciplinars o de les diverses àrees, integrant les diferents experiències i aprenentatges dels alumnes

Aquests projectes interdisciplinaris seguiran els mateixos criteris d’avaluació exposats amb anterioritat per a cada una de les àrees.

6.6. Mètodes pedagògics

Partint de la línia metodològica explicitada en l’apartat IV.1.1 d’aquest document, l’escola dóna especial importància a allò que els alumnes han de saber fer per assolir uns coneixements que li permetin assimilar la informació del món actual i disposar d’eines per a la seva interpretació.

L’escola proporciona a l’alumne instruments d’anàlisi, pautes d’observació i hàbits de treball que fomenten l’argumentació i el pensament crític.

En definitiva, l’escola vol facilitar que l’alumne aprengui a aprendre.

L’itinerari educatiu haurà de tenir present la diversitat i comprendre que el ritme d’aprenentatge d’un alumne pot ser força diferent a una majoria si tenim en compte el seu punt de partida i les circumstàncies personals, familiars, socials i ambientals. Per donar resposta a aquestes necessitats, s’elaboren Plans individualitzats (PI), es fan escolaritzacions compartides... i s’aposta per una escola inclusiva.

Tanmateix, els reforços de mestres a l’aula, els desdoblaments de grup-classe, els tallers de cicle... són formes d’organització que permeten optimitzar els recursos humans d’una banda i millorar l’atenció als grups-classe.

6.7. Coordinació pedagògica

S’estructura de la manera següent: • Reunions setmanals d’equips de cicle • Reunions de coordinadors de cicle (dues per trimestre) • Reunions d’intercicles (quan es creu convenient) • Claustres pedagògics (quan es creu convenient) • Coordinació amb la llar d’infants del municipi (Els Gallarets): per acordar activitats de

cooperació entre ambdós centres i intercanviar informació dels alumnes que han formalitzar la preinscripció a l’escola

• Coordinació amb l’institut adscrit a l’escola (INS Cirviànum): per assegurar la continuïtat de l’itinerari educatiu dels alumnes que es matriculen a ESO i posar en comú aspectes metodològics i organitzatius des de les diferents àrees curriculars.

6.8. Criteris d’avaluació d’EI

1. Saber explorar i reconèixer les parts, possibilitats i característiques del propi cos. Expressar-se amb emocions pròpies i iniciar-se en la seva identificació.

2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l'espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d'unes normes.

3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues.

4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.

5. Identificar característiques i regularitats en l'entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.

6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant


21

les mesures adequades i la seva representació gràfica.

7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho.

8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conver- sa i d'aprenentatge amb l'ús d'un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de res-pecte vers altres cultures i diferents llengües.

9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l'escrit, iniciar-se en l'ús funcional de la lectura i l'escriptura. Crear de manera indi-vidual i col·lectiva petits textos i dibuixos.

10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació a instruments tecnològics (TIC).

6.9. Criteris d’avaluació d’EP

D’acord amb el Decret 142/2007 els criteris d’avaluació per a cada un dels cicles i àrees d’EP són els següents:

Cicle Inicial

Llengua catalana i literatura

• Participar de forma adequada en les situacions comunicatives habituals en el context escolar i social, respectant les normes d’interacció oral i mostrar interès i respecte quan parlen els altres.

• Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en activitats d’aula, situacions d’aprenentatge i vida quotidiana, i també els que provenen de mitjans audiovisuals i informàtics.

• Fer exposicions orals de textos memoritzats o de producció pròpia referits a coneixements, vivències o fets, adaptant el to de veu o el gest a la situació comunicativa, i amb utilització d’imatges o audiovisuals, si la situació ho requereix.

• Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i audiovisuals adequats a l’edat i presentats en diferents suports.

• Aplicar a les lectures individuals algunes estratègies treballades col·lectivament, començant per les més senzilles, com mirar les imatges i llegir el títol per fer hipòtesis.

• Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a diferents situacions (notícies, experiències, descripcions, textos imaginatius, entre altres) a partir de models o de creació pròpia, escrits a mà o amb eines informàtiques.

• Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge poètic per explicar sentiments, emocions, estats d’ànim: sentit figurat, sinònims, comparacions, entre altres.

• Haver mecanitzat que abans d’escriure s’ha de pensar i, un cop escrit, s’ha de revisar. Aplicar-ho a tot tipus de textos.

• Mostrar coneixement de l’ortografia de base i de les normes ortogràfiques més bàsiques en algunes o en la majoria de les produccions.

• Ser capaç d’observar el funcionament de la llengua: canvis d’ordre dels elements, formació de paraules, formes literàries, analogia, entre altres.

• Interès a aplicar els coneixements apresos a la lectura i a l’escriptura i per a la bona presentació dels treballs.

• Mostrar interès per la lectura en general i pels textos tradicionals i de literatura adequats a l’edat.


22

• Escriure textos narratius de caràcter poètic (contes, poemes, endevinalles, refranys, rodolins) basant-se en models observats i analitzats.

• Conèixer el funcionament bàsic de la biblioteca de centre. • Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació per aprendre i apropar-se a

altres cultures, que hi ha diversitat de llengües i mostrar respecte per totes. • Percebre algunes característiques de les semblances entre les llengües que hi ha a l’aula o

a l’entorn més proper. • Tenir una actitud crítica cap a tota mena d’estereotips que reflecteixen prejudicis racistes,

classistes o sexistes.

Llengua castellana i literatura

• Participar adequadament en interaccions a classe amb les nenes i nens i els mestres en diferents situacions comunicatives.

• Respectar les normes d’interacció oral i mostrar interès i respecte quan parlen els altres. • Comprendre i extreure informació rellevant de produccions adequades a l’edat, i de

diferents suports utilitzats a l’aula. • Fer breus exposicions orals sobre coneixements, vivències o fets. • Comprendre informacions rellevants de missatges escrits breus i mostrar comprensió per

mitjà d’explicacions orals o altres representacions que s’hagin treballat a classe: contestar preguntes, completar un text, escollir un dibuix.

• Escriure missatges relacionats amb temes d’aprenentatge i experiències pròpies. Redactar amb claredat i ortografia adequada als seus aprenentatges.

• Mostrar coneixement en la correspondència so-grafia i tenir assolida l’ortografia de base i algunes regles bàsiques d’ortografia en els escrits fets a l’aula.

• Saber aplicar els coneixements apresos a llengua catalana. • Valorar l’actitud i l’atenció quan s’explica o es llegeix un conte, un poema, una cançó. • Mostrar interès i llegir contes adequats a la seva competència lectora. • Ser capaç d’escriure textos curts amb intenció literària. • Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació, per aprendre i apropar-se a


a l’entorn més proper. • Tenir una actitud crítica cap a estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes,


Llengua estrangera

• Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual més treballades a l’aula.

• Captar informació rellevant d’un missatge oral. • Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades. • Reconèixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-les oralment. • Reproduir textos orals tenint en compte el ritme i l’entonació segons el model ofert. • Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat

específica. • Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació, per aprendre i apropar-se a


a l’entorn més proper. • Mostrar interès i valorar la utilització d’una llengua estrangera per a la comunicació dins de

l’aula i en les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es creïn dins de l’aula.


23

• Tenir una actitud crítica cap a estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.

Coneixement del medi natural, social i cultural

• Observar l’entorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importància de respectar i protegir el medi.

• Distingir éssers vius i objectes inerts i relacionar característiques (nutrició, relació, reproducció) d’animals i plantes propers, amb la seva identificació com a éssers vius.

• Reconèixer i classificar amb criteris elementals els éssers vius de l’entorn i identificar algunes relacions que estableixen amb el medi, utilitzant els instruments adequats i mostrant una actitud de respecte per la natura i pel material.

• Reconèixer les principals parts del cos humà i relacionar-les amb la seva funció i amb els canvis físics que es produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i diferències entre les persones i valorar la seva diversitat física.

• Valorar positivament la relació entre la salut i el benestar de la persona i la pràctica de determinats hàbits associats a la higiene, l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el descans.

• Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, especialment aplicats a l’escola, i la necessitat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i ciutadanes.

• Reconèixer, identificar i posar d’exemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les persones a l’entorn, superant els estereotips sexistes.

• Identificar els grups de pertinença dins l’entorn i les seves relacions. Reconèixer algunes manifestacions culturals presents en l’àmbit escolar i local, mostrant empatia, valorar la seva riquesa i respectar la seva diversitat.

• Valorar el paper de les famílies i descriure alguns aspectes de la vida personal i familiar. Ordenar temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets quotidians i elements patrimonials aplicant nocions temporals bàsiques.

• Observar i identificar les propietats d’alguns materials i relacionar-les amb els seus usos, fent-se preguntes que permetin obtenir informacions rellevants.

• Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines, diferenciar-ne els diferents components, manipulant-los amb precaució i descriure algunes característiques del seu funcionament.

• Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.

Educació artística

• Reconèixer i anomenar algunes de les característiques i de les possibilitats d’utilització plàstica, sonora i corporal dels elements presents en l’entorn natural, cultural i artístic.

• Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes el que ens desvetlla una experiència cultural o artística, individual o col·lectiva.

• Fer senzilles composicions visuals (imatges i objectes), sonores i coreogràfiques que representin el món imaginari, afectiu i social i participar en produccions col·lectives.

• Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte.

• Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius.

• Reconèixer elements musicals en audicions i coreografies. • Interpretar de memòria cançons i danses. • Fer patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rítmics i melòdics amb la veu, el cos i

instruments. • Llegir petits patrons melòdics i rítmics amb els elements apresos.


24

Educació Física

• Orientar-se en l’espai amb relació a la pròpia persona utilitzant les nocions topològiques bàsiques.

• Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la relaxació i la respiració.

• Desplaçar-se i saltar de forma diversa, variant les posicions corporals i la direcció i sentit dels desplaçaments.

• Identificar com a accions saludables les normes d’higiene personal associades a la realització d’activitats físiques i prendre consciència del risc d’aquestes.

• Sincronitzar els moviments corporals mitjançant estructures rítmiques senzilles i conegudes.

• Reaccionar davant els estímuls auditius o visuals que arriben de l’entorn, tot utilitzant el moviment els gestos.

• Representar personatges i situacions mitjançant el cos i el moviment amb desinhibició. • Participar i gaudir en els jocs ajustant la pròpia actuació, tant pel que fa a aspectes motrius

com de relació amb els companys i les companyes. • Col·laborar activament en el desenvolupament dels jocs col·lectius, mostrant

responsabilitat i cooperació.

Matemàtiques

• Reconèixer i utilitzar diferents usos dels nombres (cardinals, ordinals, identificadors) en situacions familiars i en altres àrees.

• Cercar semblances i diferències entre objectes i situacions (en particular, els canvis que es produeixen en una seqüència) i classificar i ordenar objectes d’acord amb diferents criteris.

• Comprendre situacions-problema relacionades amb aspectes concrets i vinculats a la pròpia experiència.

• Emprendre la resolució de forma autònoma i expressar la solució i el procés seguit. • Usar l’assaig-error per cercar solucions als problemes i a les exploracions. • Formular preguntes en situacions conegudes. Comunicar oralment coneixements i

processos matemàtics duts a terme (càlcul, mesura, resolució de problemes). • Usar el llenguatge verbal per interpretar gràfics, nombres i signes matemàtics. • Interpretar, representar (amb materials diversos) i utilitzar els nombres naturals (inferiors a

1.000) en contextos de la vida quotidiana. Comparar, ordenar i descompondre els nombres utilitzant diferents models.

• Desenvolupar agilitat en el càlcul mental (descomposició additiva dels 20 primers nombres, dobles, estratègies personals…). Usar els algorismes de suma i resta (sense portar-ne), les TIC i la calculadora per calcular i cercar regularitats dels nombres i operacions.

• Definir la situació d’un objecte a l’espai i d’un desplaçament en relació amb un mateix, tot utilitzant els conceptes: davant-darrere; prop-lluny; dalt-baix; dreta-esquerra.

• Identificar, analitzar i descriure objectes i espais amb formes geomètriques tridimensionals i planes.

• Buscar semblances i diferències entre dues figures. • Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats no convencionals (pams, peus,

passes...) i convencionals (kg, m, l, dia i hora), tot utilitzant instruments propers i adequats a cada situació.

• Interpretar i construir gràfics (pictogrames i diagrames de barres) amb dades sobre fets coneguts relatius a la vida quotidiana i a altres àrees.

Projecte interdisciplinari

Els projectes interdisciplinaris seguiran els mateixos criteris d’avaluació exposats amb anterioritat per a cada una de les àrees.


25

Cicle Mitjà


• Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les funcions bàsiques.

• Comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitjà, distingint entre les idees principals i les secundàries.

• Exposar temes de manera ordenada i comprensible de totes les tipologies a partir d’un guió i utilitzant els recursos adequats (to de veu, gesticulació) i suports audiovisuals sempre que sigui convenient.

• Fer breus intervencions davant una càmera de vídeo. • Comprendre i extreure informació rellevant de textos presentats en qualsevol mitjà,

distingint entre idees principals i secundàries. • Llegir de manera autònoma i comprensiva, mostrant interès a llegir tot tipus de textos. • Aplicar estratègies afavoridores del procés de comprensió abans, durant i després de la

lectura (planificació, anticipació, idea principal, inferències, entre altres). • Conèixer el funcionament d’una biblioteca escolar i iniciar-se en l’ús de les virtuals. • Escriure textos de diferent tipologia a mà i amb ordinador aplicant-hi els coneixements

ortogràfics i textuals treballats. • Revisar el text que s’ha escrit i millorar-ne la coherència i la cohesió, el lèxic i la puntuació. • Valorar els avenços en escriptura i prendre consciència de les mancances. • Mostrar seguretat en l’ortografia de base i coneixement de les normes ortogràfiques que

responen a lleis constants. • Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan s’hi

fan transformacions, la formació de les paraules, la relació entre puntuació i sentit o el llenguatge literari.

• Mostrar autonomia progressiva en l’aprenentatge: reflexió en el procés, organització i planificació del treball, acceptació de l’error, autocorrecció.

• Participar en lectures conjuntes per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratègies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari.

• Escriure poemes i textos narratius fent atenció a l’estructura i al llenguatge. • Produir textos audiovisuals senzills tenint en compte els elements bàsics del llenguatge

audiovisual per expressar idees, emocions, records. • Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa

llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i tenir interès a comprendre-les.

• Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències. • Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics i audiovisuals que reflecteixen

prejudicis racistes, classistes o sexistes.


• Participar de forma adequada en situacions comunicatives diverses, respectant les normes d’interacció oral.

• Comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals adequades a l’edat, provinents de diferents mitjans (explicacions, lectures, missatges audiovisuals), diferenciant entre idees principals i secundàries.

• Realitzar exposicions orals (coneixements, vivències, fets, idees), prèviament preparades, amb ordre i claredat, utilitzant adequadament recursos no lingüístics (gesticulació, suports audiovisuals, recursos (TIC), si escau.

• Identificar informacions rellevants de textos escrits diversos, comprendre-les per mitjà d’explicacions, reescriptures, resposta a preguntes que impliquin raonament i relació del que diu el text i els coneixements dels alumnes.

•


26

• Tenir interès i llegir amb rapidesa suficient per comprendre textos tradicionals i de la

literatura infantil adequats a l’edat. • Buscar informacions a Internet de forma guiada. • Escriure textos descriptius, expositius, narratius i poètics amb coherència, cohesió i

correcció lingüística adequada a l’edat, utilitzant estratègies de planificació i revisió. • Escriure textos a l’ordinador amb una rapidesa adequada, utilitzant els programes de

tractament de textos, edició gràfica i de presentacions. • Conèixer el vocabulari dels temes treballats a l’aula i les seves derivacions, o el seu ús

amb diferents significats (polisèmia). • Mostrar correcció en l’ortografia bàsica i coneixement de les lleis constants en les seves

produccions. • Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge, detectant avenços i errades. • Comprendre les novel·les, contes i poemes llegits i poder parlar del seu argument o del seu

significat. • Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes. • Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo bé. • Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa


• Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències. • Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes,


Llengua estrangera

• Captar el missatge global i específic de les produccions i interaccions orals més habituals que es produeixen a l’aula.

• Captar el sentit global de missatges orals i escrits sobre temes familiars, coneguts i d’interès.

• Emprar la llengua estrangera en situacions pròpies d’aula. • Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciació, ritme, entonació per

explicar fets i conceptes relacionats amb ell mateix, el món que l’envolta o per transmetre informació d’altres àrees curriculars.

• Extreure informació de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat comunicativa concreta.

• Escriure frases i textos curts significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb una finalitat determinada i amb un format establert, tant en suport paper com digital.

• Usar algunes estratègies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments, comunicar amb gestos, utilitzar diccionaris il·lustrats i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor.

• Mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de resoldre les situacions d’aprenentatge. • Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa


• Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació i participar amb interès en les activitats en què s’usa la llengua estrangera.

• Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències. • Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes,



27


• Reconèixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes, mostrant una actitud de respecte pel medi.

• Analitzar i descriure elements naturals i humanitzats del paisatge de l’entorn proper i establir comparacions amb altres tipus de paisatges.

• Utilitzar plànols i mapes, així com mecanismes d’orientació espacial per situar-se en l’entorn, localitzar determinats elements i desplaçar-se.

• Classificar animals i plantes de l’entorn proper i reconèixer les característiques bàsiques dels vertebrats d’acord amb criteris científics.

• Identificar les parts del cos que permeten el moviment, relacionar-les amb altres òrgans i comprendre el funcionament del cos humà des d’un sentit global.

• Relacionar la nutrició amb l’obtenció d’energia i el creixement. • Valorar positivament la pràctica de determinats hàbits associats a la higiene, l’alimentació,

l’exercici físic i el descans com a hàbits saludables que és recomanable mantenir, tot discernint les activitats que perjudiquen la salut.

• Conèixer i valorar el funcionament bàsic de les institucions municipals i comarcals i els mecanismes democràtics de participació, utilitzant-los per participar activament al centre escolar.

• Descriure alguns trets demogràfics i econòmics de l’entorn, identificar algunes manifestacions culturals, valorar la seva diversitat i riquesa i localitzar elements del patrimoni comarcal natural i cultural.

• Analitzar les situacions que poden comportar risc en l’àmbit viari i proposar mesures de prevenció.

• Aplicar nocions de canvi i continuïtat a alguns aspectes de la vida quotidiana de les societats humanes i situar alguns fets històrics rellevants, d’acord amb els criteris de successió i duració temporals.

• Utilitzar fonts documentals i patrimonials per justificar aquests canvis i continuïtats. • Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les

conseqüències que se’n deriven. Analitzar l’impacte d’algunes activitats humanes sobre els recursos i en particular sobre l’aigua.

• Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes màquines senzilles, analitzant el seu funcionament, posant atenció especial a l’energia que utilitzen i valorant la importància de fer un ús responsable de les fonts d’energia.

• Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de l’observació sistemàtica directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment, gràficament i per escrit.

• Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d’un treball d’investigació sobre un tema rellevant de l’entorn, utilitzant els recursos TIC de forma eficient.


• Utilitzar les nocions topològiques per orientar-se a l’espai en relació amb la posició de persones i d’objectes.

• Participar en les activitats físiques ajustant la pròpia actuació a les possibilitats i limitacions corporals i de moviment.

• Desplaçar-se i saltar mitjançant un moviment corporal coordinat. • Saltar i llençar objectes coordinadament. • Incorporar conductes actives d’acord amb el valor de l’exercici físic per a la salut, mostrant

interès per la cura del propi cos. • Proposar estructures rítmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments.


28

• Utilitzar els recursos expressius del cos i promoure el treball en grup per representar i escenificar històries reals o imaginàries.

• Participar i gaudir dels jocs i les activitats físiques amb coneixement i respecte de les normes i mostrant una actitud d’acceptació vers els companys.

Matemàtiques

• Reconèixer i utilitzar els conceptes associats a la multiplicació (mesura, repetició de la unitat) i divisió (partició, agrupament, aproximació) en situacions de vida quotidiana i en altres àrees.

• Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència, descriure-les i continuar la seqüència. Classificar i establir criteris de classificació.

• Comprendre situacions-problema de l’entorn proper. Cercar i utilitzar gràfics senzills (fletxes, taules...), xifres i signes adients per representar situacions-problema. Cercar i seleccionar les dades necessàries i estimar una resposta. Desenvolupar estratègies de solució. Expressar el procés de solució i la resposta.

• Formular preguntes en situacions conegudes i poc conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma clara, coneixements i processos matemàtics duts a terme (càlcul, mesura, construccions geomètriques, resolució de problemes). Reconèixer la validesa de diferents processos de solució d’una situació-problema.

• Interpretar el valor posicional del sistema de numeració decimal. Interpretar i utilitzar de forma adequada els nombres naturals (fins a sis xifres) i els fraccionaris i decimals com expressió concreta de l’aproximació de la mesura

• Comprendre i utilitzar el significat de les operacions (suma, resta, multiplicació i divisió) amb els nombres naturals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: càlcul mental (descomposició additiva i factorial dels nombres, producte i divisió per la unitat seguida de zeros); ús dels algorismes de càlcul escrit, de les TIC i de la calculadora per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.

• Interpretar i fer representacions espacials (croquis d’un itinerari, plànol d’una pista...) utilitzant referents concrets de l’entorn proper.

• Identificar, reconèixer i descriure figures planes (polígons) i cossos geomètrics de l’entorn. Classificar les formes i cossos d’acord amb característiques geomètriques (costats, angles). Utilitzar les TIC i els instruments de dibuix per representar models geomètrics.

• Seleccionar de forma adequada, a cada situació, la unitat i l’instrument de mesura adient de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps. En contextos quotidians i en altres àrees, fer l’estimació prèvia, efectuar la mesura, comprovar-la i expressar-ne el resultat amb precisió. Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud.

• Recollir dades sobre fets coneguts tot utilitzant tècniques de recompte senzilles, ordenar-les i expressar-les mitjançant gràfics (taules de dades, gràfics de barres, pictogrames), usant les TIC, si escau.

• Interpretar la informació relativa a fets quotidians o present en altres àrees, expressada en forma gràfica.




29

Cicle Superior


• Valorar la participació activa en les converses de classe i l’ús d’un llenguatge comprensible per a les funcions bàsiques, com relacionar-se, aprendre, expressar experiències viscudes, imaginar. Així mateix, ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula.

• Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions), provinents de diferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les idees principals que s’hi han exposat.

• Exposar temes de producció pròpia oralment (exposicions, processos, comentaris d’actualitat, entre altres), amb preparació prèvia, i adaptant l’entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa.

• Utilització de material gràfic. • Aplicar tot tipus d’estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de

textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d’esquema o mapa conceptual.

• Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre d’altres) i audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que s’han llegit o mirat.

• Conèixer el funcionament d’una biblioteca –també de les virtuals– per localitzar llibres de coneixement i lectures literàries.

• Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext. • Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents –a mà i fent ús de les

TIC– ben construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar.

• Conèixer i aplicar l’estructura que determina la tipologia dels textos. • Expressar idees a través d’esquemes. • Utilitzar programari per comunicar-se amb l’exterior: correu electrònic i entorns virtuals de

comunicació. • Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lèxic i estructura que s’adiguin al tipus

de text, a les intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos d’un mateix o dels altres.

• Conèixer la terminologia gramatical bàsica i la funció de cada element en un enunciat. • Mostrar seguretat en l’ortografia de base i bon coneixement de les normes ortogràfiques

que responen a lleis constants i haver après algunes normes d’excepció i algunes excepcions; haver memoritzat les paraules d’ús freqüent.

• Aplicar l’accentuació gràfica en la majoria de casos en els textos de producció pròpia. • Conèixer els mecanismes de la llengua per crear significat, com derivació, composició,

sentit figurat i tots els treballats durant el curs. Aplicació en els textos de producció pròpia. • Mostrar progressiva autonomia en l’aprenentatge: reflexió sobre el procés, organització i

planificació del treball, acceptació dels errors, autocorrecció i autoavaluació de tot el procés.

• Mostrar comprensió dels llibres de literatura que llegeixen: saber explicar com són els protagonistes, la trama, els escenaris. Valorar-ne el llenguatge i la il·lustració. Saber-ne fer una valoració global.

• Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies. • Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, d’Espanya i del món, amb

actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès a comprendre-les.

• Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món.


30

• Tenir interès a solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos multilingües sabent adaptar els missatges.

• Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.


• Participar de forma adequada en les situacions comunicatives, respectant les normes d’interacció oral.

• Realitzar exposicions orals amb ordre, coherència i claredat (coneixements, vivències, fets, idees, opinions), utilitzant adequadament recursos no lingüístics (gesticulació, suports visuals).

• Comprendre i extreure la informació rellevant de textos i produccions adequades a l’edat, provinents de diferents mitjans (explicacions, lectures, audiovisuals), diferenciant idees principals i secundàries, identificant idees, opinions i valors no explícits.

• Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre d’altres) i audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que s’han llegit o mirat.

• Exposar textos orals preparats prèviament de manera ordenada i clara (descripció de situacions, de processos, exposicions). Utilització de recursos adequats a l’audiència: to de veu, gesticulació, suports visuals.

• Extreure i contrastar informacions de textos escrits diversos i mostrar la comprensió per mitjà de la lectura en veu alta.

• Aplicar a les lectures estratègies treballades a llengua catalana. • Escriure textos funcionals i textos narratius i poètics. Elaborar textos audiovisuals amb

coherència i cohesió i correcció lingüística, utilitzant procediments adequats (selecció, ordenació, revisió).

• Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge, detectant errors i avenços. • Observació i aplicació de l’organització dels textos llegits i escrits a l’aula: descripcions,

exposicions, instruccions, diàlegs, notícies, entre altres. • Observació dels connectors per precisar el significat dels textos. • Aplicar la puntuació apresa a llengua catalana. • Aplicar la terminologia gramatical apresa a llengua catalana. • Coneixement de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social. • Gaudir amb la lectura de textos tradicionals i de la literatura infantil adequats al cicle. • Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, d’Espanya i del món, amb

actitud de respecte cap aquells nens que parlen altres llengües i interès a comprendre-les. • Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i

canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món. • Tenir interès a solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen

en contextos multilingües i saber adaptar-hi els missatges. • Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els

prejudicis racistes, sexistes i classistes.

Llengua estrangera

• Captar el missatge global i específic de produccions i interaccions orals variades procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn més proper.

• Expressar-se amb certa fluïdesa davant les produccions i interaccions orals més habituals en l’àmbit escolar i personal.

• Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar aclariments o disculpes, donar les gràcies) i mostrar interès en les produccions orals pròpies i respecte per les produccions orals dels altres.


31

• Emprar la llengua estrangera amb correcció tenint en compte l’entonació, el ritme i les

estructures pròpies per transmetre informacions diverses d’acord amb una finalitat comunicativa i emprant els recursos disponibles.

• Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents àrees del coneixement.

• Comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents suports i formats.

• Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte el destinatari/ària, el tipus de text i la finalitat comunicativa.

• Tenir cura i interès per les produccions escrites així com pels elements que en són propis (correcció, planificació, contextualització, revisió).

• Valorar i reconèixer les diferents estratègies que ajuden a prendre consciència del propi aprenentatge i mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de resoldre situacions d’aprenentatge.

• Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès a comprendre-les.

• Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i actuals en llengua estrangera.

• Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món.

• Tenir interès a solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos multilingües, sabent adaptar els missatges.

• Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.


• Analitzar els elements físics i humanitzats dels paisatges i els principals factors de canvi produïts per processos naturals i per l’activitat humana al llarg del temps. Reconèixer la diversitat de paisatges de Catalunya i Espanya i la necessitat de preservar la riquesa paisatgística i patrimonial.

• Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts d’energia, així com algunes conseqüències dels usos inadequats. Valorar, entre d’altres recursos, l’aigua com un bé escàs i conèixer maneres diferents de prevenir o reduir l’impacte de les activitats humanes sobre el medi.

• Utilitzar plànols i mapes a diferents escales, interpretant els diferents signes convencionals, així com fotografies aèries. Elaborar croquis i plànols senzills com a mitjà per analitzar elements del territori i comunicar els resultats de les observacions i interpretacions.

• Reconèixer i explicar la presència ubiqua dels microorganismes en el medi. • Relacionar l’estructura d’un ésser viu amb les funcions que realitza. Identificar els principals

òrgans del cos humà i les funcions que fan tot relacionant l’adequat funcionament del cos amb determinats hàbits de salut. Conèixer les repercussions dels hàbits incorrectes sobre la salut.

• Conèixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participació de les societats democràtiques, aplicats als òrgans de govern de diferents institucions, assumint responsabilitats en el si del marc escolar.

• Reconèixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de l’entorn, de Catalunya i d’Espanya.

• Identificar les normes de convivència dels grups i respectar els drets i deures fonamentals de les persones.

• Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformació social, cultural, econòmic i tecnològic en l’entorn, en especial, els canvis provocats per la globalització, identificant i valorant algunes de les causes de les desigualtats en el món actual.


32

• Usar diferents informacions procedents dels mitjans de comunicació per interpretar problemes socials rellevants. Valorar la relació de proximitat que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació amb altres llocs del planeta.

• Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) per obtenir informació sobre els trets significatius de la societat d’èpoques passades, situant els fets en línies de temps.

• Planificar i portar a terme experiències senzilles sobre alguns fenòmens físics i químics de la matèria, plantejant-se hipòtesis prèvies, seleccionant el material necessari, i registrar els resultats i comunicar les conclusions, oralment i per escrit, per mitjans convencionals i amb l’ús de les TIC.


• Identificar i reconèixer en les diverses formes d’expressió artística i cultural alguns trets socials, culturals, formals, estructurals, ideològics, psicològics, semiòtics i de gènere.

• Formular opinions i argumentacions al voltant de les manifestacions artístiques i culturals, de la utilització dels mitjans de comunicació i d’Internet, atenent el seu paper social i cultural i la manera que comprenem l’entorn.

• Cercar, elaborar i valorar concepcions al voltant de les manifestacions artístiques i culturals i dels contextos de producció artística.

• Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, pensament, emocions i experiències, tot aplicant i combinant les possibilitats de comunicació que suggereixen el cos, els sons, les músiques, les imatges, els objectes, les figures geomètriques, els mitjans audiovisuals i les TIC.

• Elaborar produccions artístiques que promoguin la valoració crítica del nostre entorn. • Planificar els processos de producció pel que fa a previsió de recursos, materials, moments

de revisió i assumpció de responsabilitats en el treball cooperatiu. • Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i argumentar i

resoldre les discrepàncies a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius. • Interpretar cançons i danses apreses utilitzant les tècniques bàsiques de la veu i del

moviment. • Improvisar i crear cançons i participar en creacions individuals i col·lectives emprant

degudament la terminologia i grafia corresponents. • Llegir petites partitures amb els elements musicals apresos.

Educació Física

• Ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions d’una activitat utilitzant les nocions topològiques bàsiques.

• Opinar de forma crítica en relació amb situacions sorgides en la pràctica de l’activitat física. • Desenvolupar conductes actives per incrementar la condició física, ajustant la pròpia

actuació a les pròpies possibilitats i limitacions corporals. • Identificar algunes de les relacions que s’estableixen entre la correcta i habitual pràctica

d’exercici físic i millora de la salut. • Construir composicions col·lectives en interacció amb els companys i companyes utilitzant

els recursos expressius del cos i partint d’estímuls musicals, plàstics o verbals. • Utilitzar els recursos expressius del cos per comunicar idees i sentiments i representar

personatges històries reals o imaginàries. • Identificar com a valors fonamentals dels jocs i les pràctiques d’activitat física, l’esforç

personal i les relacions que s’estableixen amb el grup i actuar d’acord amb aquests.

Educació per al desenvolupament personal i la ciuta dania

• Mostrar un adequat nivell de coneixement personal, d’autoestima i de gestió emocional en les activitats quotidianes, així com motivació per a la millora personal i en la relació amb els


33

altres. • Reconèixer, acceptar i respectar les característiques pròpies i les dels companys i

companyes i el dret a la pròpia identitat, valorant les diferències. Practicar hàbits de salut i seguretat personal.

• Argumentar i defensar les pròpies opinions desenvolupant habilitats de comunicació assertiva.

• Escoltar i respectar les opinions dels altres, actuar amb autonomia valorant i responsabilitzant-se de les conseqüències de les pròpies accions.

• Entendre, acceptar i practicar les normes de convivència i els hàbits cívics en les seves relacions personals entre iguals o amb adults. Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup, utilitzant el diàleg i la mediació per arribar a acords, i ser-ne conseqüent, amb l’assumpció de les pròpies obligacions. Assumir i practicar hàbits cívics i actes adreçats al benestar dels altres.

• Reconèixer els drets humans fonamentals recollits en les declaracions universals, l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola, i els principis de convivència que s’hi recullen, per identificar els deures més importants que se’n deriven i les situacions en què es vulneren aquests drets.

• Identificar els serveis públics prestats per diferents àmbits administratius als quals pertany com a ciutadà/ana i conèixer algunes de les seves competències i responsabilitats socials i el paper que compleixen aquests serveis públics en la vida de la ciutadania, conjuntament amb la importància de la participació i implicació ciutadanes en el seu manteniment.

• Descriure els mecanismes bàsics del funcionament democràtic, aplicats als òrgans de govern de diferents institucions (municipals, autonòmiques, estatals, europees), tot identificant els valors cívics de la societat democràtica i establint un paral·lelisme amb els mecanismes de participació a l’aula i a l’escola.

• Identificar les relacions que es donen entre les pròpies vides i els propis actes i les vides de persones d’altres parts del món, tenint en compte la representació que en fan els mitjans de comunicació, entenent les relacions entre pobles des de la igualtat, el respecte i la cooperació. Identificar els mecanismes de participació en accions col·lectives més enllà del marc escolar i adaptar-se al treball en equip en la recerca d’alternatives.

• Identificar i rebutjar les causes que provoquen situacions de marginació, discriminació, injustícia social i violació dels drets humans. Mostrar empatia i valorar i respectar la diversitat social, cultural i de gènere, identificant situacions de desigualtat d’oportunitats.

• Identificar les bones pràctiques amb relació al medi i de consum responsable, assumint el compromís personal per transformar les actituds i estils de vida propis en pro de la sostenibilitat. Identificar algunes iniciatives de participació ciutadana que promouen aquestes pràctiques i mostrar-se sensible pels problemes mediambientals.

Matemàtiques

• Valorar la quantificació en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparació, l’ordenació i la classificació.

• Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una col·lecció o una seqüència; fer conjectures i comprovar-les; establir generalitzacions, i establir criteris consistents de classificació i comprovar-los.

• Reconèixer i comprendre les situacions-problema; cercar i utilitzar taules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames d’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacions-problema; cercar, seleccionar i organitzar les dades necessàries; estimar una resposta raonable; desenvolupar estratègies de resolució (analogia, particularització, identificació d’operacions...); expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara; comprovar la validesa de les respostes, i reconèixer la validesa de diferents processos de resolució d’una situació-problema.


34

• Formular problemes a partir de situacions conegudes i comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures, construccions geomètriques, resolució de problemes).

• Interpretar el sistema de numeració decimal; interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centèsims) i nombres negatius, d’acord amb contextos de la vida quotidiana, i reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.

• Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context; desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat: fer les operacions bàsiques mentalment, mitjançant els algorismes de càlcul escrit i usar les TIC i la calculadora per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions, i seleccionar i justificar el càlcul adient a cada situació: mental, escrit i amb mitjans tècnics.

• Interpretar i fer, amb els instruments de dibuix i els recursos TIC adients, representacions espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià i d’altres àrees.

• Identificar, reconèixer i descriure amb precisió figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com perpendicular, paral·lel, simètric...; classificar les figures i els cossos, d’acord amb característiques geomètriques (vèrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...), i expressar-ne els criteris i els resultats.

• Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat, l’instrument i l’estratègia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres àrees; fer-ne l’estimació prèvia, la mesura, expressant el resultat amb precisió, i comprovar-la, i utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions on tingui sentit.

• Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i fer, amb els instruments de dibuix i els recursos TIC adients, els gràfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees; interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context.

• Fer estimacions basades en l’experiència sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs d’atzar i comprovar-ne els resultats.



6.10. Avaluació i promoció de l’alumnat

a) Avaluació

• Avaluació continuada : L’avaluació de l’alumnat es fa de forma continuada al llarg del curs, tenint en compte que els objectius a assolir són objectius de cicle i/o etapa. A l’EI es fan dues sessions d’avaluació al llarg de cada curs escolar: P3 pel gener i pel juny i P4 i P5 pel desembre i pel juny. A l’EP es fan tres sessions d’avaluació al llarg de cada curs escolar: pel desembre, pel març i pel juny. En aquestes sessions hi participen tots els mestres que intervenen en el grup i el Cap d’estudis que presideix les sessions. Cada sessió d’avaluació es tradueix en un informe que es tramet a les famílies.

• Avaluació interna : l’escola té establertes unes proves anuals internes que li serveixen per proposar actuacions específiques en els grups i permeten valorar l’evolució d’aquests i de cada alumne al llarg del curs escolar. Són el que anomenem Proves Inicials i Finals, que es passen per l’octubre i a principis de juny (vegeu el capítol XII Proves d’avaluació interna)


35

• Avaluació externa : a l’escola s’apliquen les proves que determina el D.E: Avaluació diagnòstica, a 5è d’EP i les Proves d’Avaluació de Primària, a 6è d’EP. S’informa de tots els resultats globals a la Memòria del centre i, en el cas de les proves de Competències bàsiques de 6è a cada una de les famílies (vegeu el capítol XIII Proves d’avaluació externa)

• Calendari d’avaluacions : a principi de curs, Cap d’estudis proposa el calendari d’avaluacions del curs als coordinadors de cicle. Es consensua i s’aprova dins del PAC.

b) Promoció de l’alumnat:

Qualsevol alumne que superi totes les àrees promociona de curs, cicle o etapa.

Seguint la normativa del DE, un alumne pot repetir curs una sola vegada al llarg de l’EP i, excepcionalment, dues vegades.

En el cas d’alumnat d’altes capacitats, s’actua d’acord amb la normativa del DE.

Si a un alumne li queda alguna àrea pendent:

a) Promociona de curs, cicle o etapa si així s’acorda a la reunió d’avaluació del curs. Caldrà preveure quin tipus de reforç, adaptació, suport... serà necessari organitzar per tal que pugui superar les àrees pendents en el menor temps possible.

b) Repeteix de curs sempre que en la sessió d’avaluació així s’acordi, un cop valorades les raons de la proposta exposades per la tutoria, per l’equip directiu (o el seu representant), per l’especialista d’EE o per l’EAP i després d’haver-ho acordat també amb la família de l’alumne.


36

7. ORGANITZACIÓ

7.1. Estructura organitzativa

L’estructura organitzativa de l’escola és la següent:

a) L’equip directiu (ED): format per direcció, cap d’estudis i secretaria.

b) El Consell Escolar (CE) del centre: format per un total de 17 membres: • 5 representants del sector pares i mares. • 1 representant d’AMPA, designat per la presidència d’AMPA. • 6 representants del sector mestres. • 1 representant del sector d’Administració i Serveis. • 1 representant de l’ajuntament, designat per l’alcaldia. • 3 membres de l’equip directiu.

Dins del Consell Escolar hi ha formades les Comissions següents: b.1) Comissió Permanent: formada per un total de 4 membres b.2) Comissió Econòmica: formada per un total de 4 membres. b.3) Comissió de convivència: formada per un total de 4 membres.

c) Claustre de Professors: està format per tot el personal docent del centre dependent del DE (mestres tutors i mestres especialistes).

d) Equip de coordinadors de cicle: està format per cap d’estudis, que presideix l’equip, i pels coordinadors de cicles elegits a proposta de cada un dels equips de cicle.

Els coordinadors de cicle determinats per la normativa vigent són un per EI i un per EP. Tot i això, l’escola opta per tenir un coordinador per a cada un dels cicles d’EP: CI, CM i CS. Tots ells formen l’Equip de Coordinadors de cicles.

e) Altres càrrecs de coordinació:

e.1) Coordinador/a TAC: coordina tot els temes relacionats amb Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i dels ordinadors d’escola.

e.2) Coordinador/a de riscos laborals: coordina tots els temes de salut i de riscos laborals de l’escola. Dintre les seves tasques inclou l’adaptació anual del Pla d’Emergència (evacuació) de l’escola i l’informe conseqüent.

e.3) Coordinador/a LIC: és el coordinador lingüístic i de cohesió social.

e.4) Coordinador/a d’Escoles Verdes: coordina les activitats programades en el Pla d’Actuació i Millora que s’aprova cada quatre anys.

f) Tutories: cada grup classe d’alumnes té assignat un/a mestre/a tutor/a de referència per als propis alumnes i per a les famílies.

g) Assemblea de delegats: cada curs, a partir de P5 i fins a 6è d’EP escullen un delegat i un subdelegat que participen periòdicament en reunions que presideix Cap d’estudis. El delegat s’escull per tot el curs, mentre que el subdelegat pot canviar trimestralment. Al llarg de l’etapa d’EP, el delegat no pot repetir càrrec més d’un curs, però sí que pot ser elegit subdelegat.

h) Comissió d’atenció a la diversitat (CAD): formada per cap d’estudis, mestre/a d’EE, coordinador/a LIC (si s’escau), EAP, coordinadors de cicle i els professors que es consideri convenient. Concreta criteris i mesures per a l’atenció a la diversitat, organitza els recursos, fa el seguiment de l’evolució dels alumnes i proposa els plans individualitzats.

i) Altres comissions de treball: tindran un funcionament temporal i es constituiran a proposta de Direcció, del CP o del CE per tal de dur a terme una activitat concreta. S’especificarà al PAC qui forma cada Comissió i quines són les seves funcions.


37

j) Personal no docent: està format pel personal dependent de diferents administracions que tenen la seva adscripció al centre: bidell, PAS, vetllador/a...

k) AMPA: constituïda per totes les mares, pares i tutors legals dels alumnes del centre que compleixin les condicions d’associats.

l) Ajuntament: hi ha diferents regidories que mantenen interacció amb l’escola en àmbits de treball divers: la regidoria d’Educació, la regidoria de Benestar Social, la d’Esports, la de Medi Ambient, la d’Obres...

7.2. Organigrama


38

8. PLA D’ACOLLIDA:

8.1. Objectius del Pla d’acollida

L’escola es proposa garantir la integració escolar i social de tot l’alumnat, amb independència de la seva llengua materna, cultura, condició social, origen o creences religioses.

Tot i que a l’escola hi ha un percentatge d’alumnat nouvingut molt baix, s’ha establert un protocol específic recollit al Pla d’acollida.

El Pla d’acollida preveu un conjunt d’actuacions que s’activen per tal de facilitar l’adaptació de l’alumnat que s’incorpora al centre i que prové d’altres països o autonomies i amb qui cal dur a terme un procés d’adaptació escolar i d’aprenentatge de la llengua catalana, que és la llengua vehicular de l’escola.

El Pla d’acollida proposa: • Aconseguir que l’alumne nouvingut comprengui el funcionament de l’escola, la manera de

fer i s’integri el més aviat possible • Facilitar l’adquisició dels nous coneixements propis del sistema educatiu del país: llengua,

geografia, història, festes... • Informar la família i facilitar la comunicació i la burocràcia entre el centre i la família.

8.2. Actuacions previstes al Pla d’acollida

a) Proporcionar a les famílies la informació sobre: • el sistema escolar que seguirà el seu fill/a a partir del moment d’escolarització • el tractament i ús de les llengües amb els recursos de què disposa l’escola • la possibilitat de sol·licitud d’ajuts • el procés que es seguirà amb l’alumne/a per tal d’integrar-lo escolarment i social • l’assoliment dels aprenentatges i el sistema d’avaluació

b) Entrevistar-se amb la família per tal de garantir la comunicació eficient i copsar les neces-sitats de l’alumne/a (físiques, afectives, emocionals, cognitives, socials...) utilitzant, si cal el servei de traducció.

c) Fer una avaluació inicial de l’alumne utilitzant la seva llengua d’escolarització, si és possible.

d) Elaborar un PI que reculli la informació obtinguda en l’avaluació inicial i on s’hi explicitin les prioritats educatives, la proposta curricular, els suports necessaris i els criteris que s’utilitzaran per fer el seguiment i l’avaluació dels aprenentatges.

e) Vetllar, en funció de les proves i dels condicionants que s’observin, una correcta adscripció de curs, preferentment al nivell d’edat cronològica o a un curs inferior com a màxim.

f) Garantir el traspàs d’informació al tutor i a l’equip docent.

g) Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals que s’observin en l’alumnat i reforçar la tutoria en les tasques de suport que se’n deriven.


39

9. DIVERSITAT

9.1. Criteris que orienten l’atenció a la diversita t i recursos dels quals es disposa

Cada alumne, com a individu diferenciat, requereix una atenció el més adaptada possible a les seves característiques personals. Cada un d’ells planteja un repte diferent pel que fa als interessos, necessitats i ritme evolutiu.

L’escola ha de donar resposta a aquestes diferències en la mesura de les seves possibilitats.

Recursos organitzatius:

Els recursos educatius que dediquem a l’atenció a la diversitat vénen determinats de manera clara per la plantilla docent i es poden classificar d’aquesta manera:

• Tutoria i/o especialistes: atenció individualitzada, grups reduïts i desdoblaments . • Tutoria i/o especialistes: atenció a través del Suport Escolar Personalitzat (SEP), dins i fora

de l’horari lectiu. • Mestre/a de reforç a EI: atenció a tot el grup, grup reduït o individual. • Mestre EE: atenció individualitzada a l’alumnat amb necessitats educatives especials

(nee). • Especialista d’EAP: atenció especialitzada per part d’un/a psicopedagog/a de l’EAP

d’Osona. • Vetllador: atenció individualitzada a l’alumnat amb nee. • Tècnic Educació Infantil (TEI): suport a l’alumnat de P3. • Atenció especialitzada a alumnes amb deficiències físiques i/o mentals per part d’entitats

de caràcter social i/o educatiu : CREDA, Joan Amades, fisioterapeuta de l’EAP... • Mestres jubilats: sempre que es pugui disposar d’aquest suport, en horari lectiu acordat i

aprovat pel ST a la Catalunya Central, i amb les mateixes funcions que els mestres de reforç.

9.2. Modalitats d’adaptacions per a atendre la div ersitat

• Adaptació del currículum: consisteix en adaptar els continguts de les àrees, o bé, reorganitzar-los de manera diferent de la que assenyala el currículum. Determinar quins objectius i continguts es pretenen assolir. El PI és un exemple d’aquest tipus d’adaptació.

• Adaptació de metodologies: consisteix en determinar mètodes de treball en funció de les competències que es pretenen assolir d’acord amb el tipus d’ajuda que es necessita dins o fora de l’aula.

• Adaptació de tipus organitzatiu: l’escola, el cicle o l’aula es poden organitzar per tal que les agrupacions aportin unes maneres de fer i de compartir que poden beneficiar l’alumnat. Els Tallers que s’organitzen a diferents cicles, són un exemple d’aquest tipus d’organització.

• Adaptació de materials i/o activitats: consisteix en utilitzar altres materials didàctics, i/o adaptar activitats per adequar-los als objectius i competències dels alumnes que ho necessitin.


40

10. CONVIVÈNCIA

Saber conviure és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, de compartir, cooperar, respectar, autoregular-se i saber comunicar-se de manera positiva amb l’entorn. Educar per a la convivència vol dir educar per conèixer-se i per conèixer, per interaccionar positivament amb els altres i amb l’entorn. En realitat, es tracta d’un doble aprenentatge: en primer lloc, la convivència s’aprèn, i per altra banda, la convivència ensenya, ja que gràcies a ella s’aprenen disposicions enfront de la vida i el món.

El model de convivència escolar es construeix a partir dels valors i creences de les persones que formem la comunitat educativa, aspectes que determinen els principis i les normes del centre. La institució educativa, encara que no sigui el seu propòsit, no es limita a ensenyar coneixements, habilitats i mètodes. Va més enllà. L’escola contribueix a generar els valors bàsics de la societat en què està inserida. Els valors de l’escola influeixen sobre els alumnes.

10.1. Com s’ensenya a conviure

• Interaccionar: intercanviar accions amb els altres. • Interelacionar-se: establir vincles que impliquin reciprocitat. • Dialogar: saber escoltar i parlar amb els altres. • Participar: interactuar amb els altres. • Comprometre’s: assumir responsabilitats dins del grup. • Compartir propostes i discutir: intercanviar idees i opinions diferents amb els altres. • Dissentir: acceptar que les meves idees o les dels altres poden ser diferents. • Reflexionar: analitzar detingudament situacions i circumstàncies que afecten el grup. • Acordar: trobar el consens en les discussions de grup.

10.2. Les normes de convivència

El centre educatiu és una organització on les relacions i la convivència han d’estar guiades per un seguit de normes que garanteixin el respecte dels drets i el compliment dels deures dels diferents grups socials que l’integren. Els principis d’aquestes normes i els drets i deures de les persones que formen part del centre educatiu han d’estar recollits en les NOFC.

No hem d’oblidar que amb les normes establertes en totes les organitzacions, hi conviuen un altre tipus de normes, valors i actituds que no estan recollides enlloc però que pertanyen a la cultura del centre i que es manifesten en el moment de relacionar-se, de dur a terme un projecte, d’arribar a uns acords... tot això ha de quedar recollit en el Pla de Convivència de Centre (PdC).

No s’ha de confondre el PdC amb les NOFC. Les NOFC són un recull de normes, drets i deures, mentre que el PdC és una planificació educativa de la convivència per tal de prevenir possibles situacions discriminatòries, de violència o d’abús.

10.3. El PdC de Centre

El PdC ens ha de permetre revisar la coresponsabilitat, el reconeixement i la confiança entre els membres de la comunitat educativa. El PdC implica reflexionar principalment entorn de:

• Les creences i els valors dels diferents sectors de la comunitat educativa. • El clima i l’organització del centre. • L’estil docent. • Les metodologies i les estratègies de treball.


41

• El currículum competencial. • Els aprenentatges socials i emocionals. • La normativa.

El PdC ha de servir per reflexionar sobre la relació que hi ha entre els conflictes de convivència i les dificultats dels alumnes per sentir-se integrats, i també ha de servir per tal que els alumnes evolucionin de manera positiva en els seus aprenentatges. Així, el PdC s’ha d’atenir als punts següents:

• Educar per a la pau i per al respecte als drets humans. • Prevenir la violència. • Propiciar la integració de tot l’alumnat. • Afavorir els aprenentatges.

10.3.1. Objectius del PdC

• El PdC té per objecte promoure, desenvolupar i aplicar mesures i recursos per a fomentar la convivència escolar al centre.

• Assegurar i potenciar activitats que afavoreixin l'ordre, la disciplina i el respecte mutus per tal d’aconseguir els objectius educatius previstos.

• Conscienciar a la comunitat educativa de la necessitat de conèixer i respectar els drets i deures dels alumnes, dels professors, del personal d'administració i serveis i dels pares.

• Proporcionar un clima de responsabilitat, de treball i d'esforç, que permeti que tots els alumnes obtinguin els millors resultats del procés educatiu possibles i actituds positives per a l'estudi.

• Afavorir les situacions en què l'alumne pugui participar en l'organització, desenvolupament i avaluació dels diferents aspectes de la vida acadèmica del centre.

• Propiciar la col·laboració entre família i escola que permeti unir esforços per aconseguir uns fins comuns i incorporar noves vies de comunicació

10.4. Comissió de convivència

La comissió de convivència del centre estarà formada per: • Direcció o persona delegada. • Cap d’estudis. • 1 representant dels professors. • 1 representant dels pares/mares elegits entre els membres d’aquest sector del CE.

Funcions: • Formular la proposta de PdC. • Efectuar el seguiment i la coordinació de l’aplicació PdC durant el curs. • Coordinar les iniciatives dels sectors de la comunitat educativa envers el foment de la

convivència, per donar-los coherència i sentit global. • Elaborar un Informe anual sobre el PdC que s’incorporarà a la Memòria que aprova el CE

Funcionament:

• La comissió de convivència es reunirà almenys una vegada per trimestre. • Direcció, o la persona a qui es delegui aquesta funció, serà l’encarregada de comunicar a

les persones afectades les decisions i acords presos per la Comissió de convivència.


42

11. TUTORIA

La funció tutorial facilita, com a acció educativa, el procés d'aprenentatge de l'alumnat. No és només una tasca individual; correspon a tots els professors que tenen contacte amb els alumnes realitzar aquestes funcions.

L’acció tutorial és el conjunt d'activitats que és duen a terme al centre. Són les següents: • Dur a terme el Pla d'Acció Tutorial (PAT). • Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del centre. • Potenciar l'esforç individual i el treball en equip. • Contribuir a la personalització del procés educatiu. • Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per a detectar dificultats i

necessitats especials i buscar els suports i/o activitats adequades. • Realitzar el seguiment dels alumnes amb nee. • Coordinar el procés d'avaluació assessorant sobre la promoció de cicle. • Fomentar en el grup d'alumnes el desenvolupament d'actituds participatives. • Coordinar l'ajust de les programacions al grup d'alumnes. • Coordinar el procés avaluador dels diferents professors del grup-classe, així com qualsevol

informació d'importància per al mateix. • Implicar els pares en activitats de suport a l'aprenentatge dels seus fills. • Facilitar el desenvolupament d'hàbits de treball i d'estudi. • Informar els pares de tot el que afecta l'educació dels seus fills. • Atendre els alumnes en els períodes de pati i en altres activitats no lectives organitzades

pel CP i aprovades pel CE.

11.1 Objectius

11.1.1. Amb els alumnes

• Conèixer la situació de cada alumne en el grup, en el centre i en el seu ambient sociofamiliar i intervenir per afavorir la integració en els casos en què sigui necessari.

• Conèixer la dinàmica interna del grup i intervenir, si fos necessari per a recompondre la dinàmica del grup.

• Demanar informació sobre els antecedents escolars i la situació personal o familiar de cada alumne, a través d'informes anteriors, expedient personal, tutors de cursos anteriors, qüestionaris d'inici de curs, entrevistes...

• Afavorir en l'alumne el coneixement i acceptació de si mateix. • Analitzar amb els altres professors les dificultats escolars dels alumnes degudes a

deficiències instrumentals, problemes d'integració i altres, per a buscar, si és necessari, els assessoraments i suports adequats.

• Promoure i coordinar activitats que fomenten la convivència, la integració i la participació dels alumnes en la vida del centre i de l'entorn.

• Portar al dia els documents de l'alumnat de la tutoria. • Elaborar, signar, trametre i deixar còpia a l’arxiu del centre dels informes d’avaluació

dirigits a les famílies. • Realitzar les activitats programades amb el seu grup. • Realitzar l'avaluació del seu grup. • Parlar a principi de curs amb els alumnes dels seus drets, deures i de les normes de

convivència del centre.

11.1.2. Amb les famílies

• Reunir els pares a començament de curs abans de mitjans d'octubre per informar-los sobre l’atenció tutorial i l’organització general del curs.


43

• Demanar la col·laboració dels pares en relació amb el treball personal dels seus fills: organització del temps d'estudi a casa i també del temps lliure i de descans...

• Mantenir com a mínim una entrevista individual al llarg del curs amb els pares per informar-los del desenvolupament acadèmic dels seus fills o per a qualsevol aspecte relacionat amb la seva formació.

11.1.3. Amb l’equip docent

• Programar i coordinar les activitats escolars, complementàries i sortides. • Transmetre als mestres totes aquelles informacions sobre els alumnes que els puguin ser

útils en el desenvolupament de les seves tasques docents. • Col·laborar amb els altres tutors, sobretot, amb els del mateix cicle, a l'hora de marcar i

revisar objectius, preparar materials i coordinar l'ús dels mitjans disponibles.

11.1.4. Amb els professors de suport i equips de su port externs

• Coordinar l'elaboració dels PI i/o les adaptacions metodològiques en col·laboració amb la resta de l'equip docent.

• Diagnosticar i, si és el cas, atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials (nee). • Rebre assessorament de l'equip de suport extern en temes relacionats amb l'atenció a

alumnes amb nee, estratègies d'aprenentatge, dinàmica de grups, materials, metodo-logies…

11.2. Metodologia

La realització de les activitats amb els alumnes s’intentarà que sigui dinàmica i activa, facilitant la participació en les activitats programades. L’autoconeixement, la integració grupal, la integració social i familiar, els valors socials, l’autonomia... són exemples dels valors a potenciar en l’alumnat.

11.3. Proposta de programació d’activitats de tutor ia per EI

Acollida i integració dels alumnes • Presentacions dels alumnes. Coneixement mutu. • Exercicis per a afavorir la relació i integració grupal. • Activitats per a anticipar-se als problemes d'adaptació a una nova etapa educativa. • Coneixement del centre. • La nostra aula i pati.

Organització i funcionament del grup classe • Informació sobre els alumnes : conèixer la situació de cada alumne en el grup, en el centre

i en el seu entorn familiar i social. • Organització i funcionament de l'aula: normes de classe, de convivència, de participació en

les assemblees d’alumnes (P5), amb actituds democràtiques... • Agrupaments per grups flexibles. • Afavoriment de la integració escolar i social. • Previsió dels suports pedagògics necessaris.

Adquisició i millora d’hàbits • Hàbits bàsics: d'alimentació i higiene, de salut, de relació i convivència social, de treball i

d'autonomia personal. • Destreses instrumentals: observació, manipulació i experimentació. • Tècniques motivacionals: el joc i activitats de motivació prèvies a qualsevol activitat o

projectes a desenvolupar.


44

Desenvolupament personal i adaptació escolar

• Activitats per a desenvolupar actituds participatives, capacitats socials, autoestima positiva, autocontrol…

• Coneixement de la situació de cada alumne en el grup: dinàmica interna, actituds, dificultats, relació amb els altres...

• Activitats per a afavorir l'acceptació de les diferències individuals facilitant la integració d’alumnat amb condicionants importants sempre que sigui possible.

Relació tutoria-família

• Prèviament a la matriculació, reunir-se amb les famílies de nova incorporació per informar sobre aspectes organitzatius d’etapa.

• Reunir-se amb les famílies dels alumnes de nova incorporació per informar sobre l'adaptació.

• Reunir-se amb les famílies del cicle pel setembre, per presentar els mestres del cicle, horaris, control d'assistència, sortides i activitats i totes aquelles informacions que el cicle considera rellevants. Aquesta informació resumida es lliura per escrit a totes les famílies.

• Entrevistes individuals. Mantenir almenys una reunió al llarg de l'any, a petició de la tutoria. • Col·laboració en activitats i projectes, quan es cregui convenient.

Procés d'avaluació • Avaluació inicial i final (veure Capítol XIII). • Instruments d'observació i registre. • Informes a les famílies: es lliuren dos informes per curs.

11.4. Proposta de programació d’activitats de tuto ria a EP

Acollida i integració dels alumnes • Presentacions dels alumnes de nova incorporació.Coneixement mutu. • Acollida i integració dels alumnes. • Exercicis per a afavorir la integració i les relacions dins el grup. • Coneixement del centre i de l’estructura organitzativa. • L’aula i el cicle.

Adquisició i millora d’hàbits: • Hàbits bàsics: d'alimentació i higiene, de salut, d’autonomia personal i de relació i

convivència social. • Hàbits de treball: individual, en equip. • Destreses instrumentals en cadascuna de les àrees curriculars. • Tècniques motivacionals: activitats de motivació prèvies a qualsevol tema o projecte a

desenvolupar, planificació i responsabilitat en les tasques, participació dels alumnes...

Organització i funcionament del grup classe • Informació sobre els alumnes: conèixer la situació de cada alumne en el grup, en el centre i

en el seu entorn familiar i social, evolució del rendiment escolar (informes d’avaluació de cursos o cicles anteriors, reunions de traspàs...), dificultats d'aprenentatge o nee...

• Organització i funcionament de l'aula: normes de classe, normes de convivència, participació en les assemblees de classe i de delegats tot fomentant actituds democràtiques...

• Agrupaments per grups flexibles a l’aula i al cicle. • Afavoriment de la integració escolar i social. • Previsió dels suports pedagògics necessaris.

Desenvolupament personal i adaptació escolar

• Actuacions per ajudar a l’adaptació de l’alumnat nouvingut.


45

• Desenvolupament d’actituds participatives, capacitats socials, autoestima, autocontrol… • Activitats per a afavorir l'acceptació de les diferències individuals facilitant la integració

d’alumnat amb condicionants importants sempre que sigui possible.

Relació tutoria-família • Reunir-se amb les famílies dels alumnes de nova incorporació per informar sobre

l'adaptació. • Reunir-se amb les famílies del cicle pel setembre, per presentar els mestres del cicle,

horaris, control d'assistència, sortides i activitats i totes aquelles informacions que el cicle considera rellevants. Aquesta informació resumida es lliura per escrit a totes les famílies.

• Entrevistes individuals. Mantenir almenys una reunió al llarg de l'any, a petició de la tutoria. • Col·laboració en activitats i projectes, quan es cregui convenient.

Procés d'avaluació • Avaluació inicial i final (veure Capítol XIII). • Avaluació inicial, continuada i final. • Instruments d'observació i registre. • Instruments i mètodes d'informació sobre els resultats de l'avaluació als propis alumnes i a

les famílies. • Informes a les famílies: es lliuren tres informes per curs. • Lliurament als pares dels alumnes de 6è dels resultats obtinguts en les proves del DE.

11.5. Temporització

Cada tutor tindrà una sessió setmanal dins del seu horari per atendre els pares; es dotarà també d’una sessió d’horari d’exclusiva destinada a coordinar-se els equips de cicle i una altra sessió d’exclusiva per organitzar l’aula, omplir documents i informes.

A més es preveu organitzar una sessió de coordinadors mensualment, per proposar, discutir, plantejar, acordar... aspectes que poden influir en el funcionament de tot el centre.


46

12. PROVES D’AVALUACIÓ INTERNA

12.1. Proves d’avaluació interna

Les proves d’avaluació interna del centre es plantegen com una acció de revisió continuada de la tasca pedagògica, tant des d’un punt de vista organitzatiu com pedagògic.

L’escola té establertes unes proves anuals que serveixen als mestres tutors, als cicles o al mateix CP, per proposar actuacions específiques en els grups i també permeten valorar l’evolució del grup i de cada alumne, al llarg de cada curs escolar.

Les anomenem Proves Inicials i Finals. S’apliquen a partir de P5 fins a 6è d’EP. Amb els resultats d’aquestes proves s’elaboren unes gràfiques comparatives de cada grup-classe i dels aspectes avaluats. Aquestes gràfiques es presenten, s‘analitzen i es valoren dins la Comissió de Coordinadors. També serveixen per avaluar l’evolució de cada un dels alumnes i per proposar mesures de millora, individualment i de grup, si s’escau.

Les gràfiques es poden consultar a la carpeta P (als arxius digitals d’escola).

• Les proves d’avaluació interna a l’EI , que es passen durant la darrera setmana de maig i la primera quinzena de juny, són:

Educació Infantil PV-5

L. Catalana Comprensió Maig-juny

Lectura Maig-juny Matemàtiques

Numeració Maig-juny Geometria Maig-juny

Lògica Maig-juny Situació espacial Maig-juny

Mesura Maig-juny Problemes Quinzet Maig-juny

Anualment, també es passen dues proves més a tot l’alumnat d’EI:

• Prova de fonètica: que avalua la capacitat d’articulació dels sons, a final de cada curs d’EI, • Prova d’escriptura (A. Tebarosky): a P3, al tercer trimestre; a P4, pel gener i a final de curs;

a P5, trimestralment.

Les Proves d’avaluació interna inicials i finals a l’EP que s’ha acordat passar a l’escola són les següents:

Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior 1r 2n 3r 4t 5è 6è

L. Catalana Velocitat lectora

Octubre/ maig-juny

Octubre/ Maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Gimnàstica ocular

Octubre/ maig-juny

Octubre/ Maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/maig-juny

Octubre/ maig-juny

Ortografia natural

1ª quin.feb/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny -

Ortografia arbitrària - - 1ª quin.feb/

maig-juny. Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Avaluació de la comprensió

lectora (ACL) - Octubre/

maig-juny Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny


47

L. Castellana Velocitat lectora

-

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Ortografia natural

- 1ª quin.feb/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

-

Ortografia arbitrària

- - 1ª quin.feb/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Matemàtiques

Numeració Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny - -

Operacions Maig-juny Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Càlcul ràpid: sumes

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Càlcul ràpid: restes

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Càlcul ràpid: multiplicacions - - Octubre/


Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Càlcul ràpid: divisions - - - Octubre/


Octubre/ maig-juny

Problemes El Quinzet

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

Octubre/ maig-juny

• Les Proves inicials es passaran durant la primera quinzena d’octubre (excepte les de Llengua Catalana: Dictat d’ortografia natural de 1r nivell i Dictat d’ortografia arbitrària de 3r nivell; i les de Llengua Castellana: Dictat d’ortografia natural de 2n nivell i Dictat d’ortografia arbitrària de 3r nivell, que es passaran durant la 1ª quinzena de febrer).

• Les Proves finals es passaran durant la darrera setmana de maig i la primera quinzena de juny.

• Les proves d’operacions de matemàtiques estan encadenades: La prova final de 1r nivell és la mateixa que la prova inicial de 2n nivell, la prova final de 2n nivell és la mateixa que la prova inicial de 3r nivell…

• Les proves de numeració de matemàtiques estan encadenades: La prova final de P5 és la mateixa que la prova inicial de 1er nivell, la prova final de 1er nivell és la mateixa que la prova inicial de 2n nivell, la prova final de 2n nivell és diferent a la prova inicial.

• Als alumnes amb PI se'ls passaran les proves inicials i finals dels nivells de referència a partir dels quals s'ha elaborat el PI. Els resultats d'aquestes proves no es comptabilitzaran en les mitjanes del curs on estan inscrits aquests alumnes.

12.2. Avaluacions i informes

A l’EI: al llarg de cada curs escolar, es fan dues avaluacions a l’alumnat d’EI i es lliuren dos informes a les famílies dels alumnes; quan es lliura el primer informe, es manté una entrevista amb totes i cadascuna de les famílies; amb el segon informe, es convoca una entrevista sempre que per part de la família i/o de l’escola es consideri convenient.

A l’EP: al llarg de cada curs escolar, es fan tres avaluacions i se’n lliura informe de cada una a les famílies dels alumnes; quan es lliura el primer informe, es manté una entrevista amb totes i cadascuna de les famílies; amb el segon i tercer informes, es convoca una entrevista sempre que per part de la família i/o de l’escola es consideri convenient.

12.3. Avaluacions finals

Els resultats globals de les avaluacions de final de cada cicle d’EP (alumnes que han acabat 2n, 4t i 6è d’EP) es fan constar a la Memòria Anual.


48

A les sessions d’avaluació de final de curs es fan propostes de millora, tant a nivell individual com de grup, per aplicar-les durant el curs següent.

A les famílies dels alumnes que acaben 6è d’EP se’ls lliura la documentació oficial de final d’etapa tal com dicta la normativa del DE. Les famílies signen el lliurament d’aquesta documentació. L’escola també lliura als centres d’Educació Secundària una còpia de l’historial acadèmic i de l’Informe individual de final d’etapa dels alumnes.

A les famílies dels alumnes que finalitzen 2n i 4t d’EP, se’ls lliura el Butlletí de final de cicle.


49

13. PROVES AVALUACIÓ EXTERNA

Són les proves obligatòries que estableix el DE. S’elaboren des del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i s’apliquen a la totalitat de les escoles del país.

Actualment s’administren les següents:

• Les Proves diagnòstiques a 5è d’EP; a mitjans d’octubre. És una avaluació de caràcter orientador i formatiu per als centres. No determina, per tant, l’expedient acadèmic individual de l’alumnat. Ha de permetre avaluar l’assoliment de la competència comunicativa lingüística i de la competència matemàtica al final del cicle mitjà d’educació primària. La correcció la fan mestres del propi centre i els resultats es trameten al DE. telemàticament. A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts, que retorna el propi DE a l’escola, el CP pot prendre acords sobre les actuacions més adients per millorar els resultats.

• Les Proves de competències bàsiques a 6è d’EP; a principi de maig. És una avaluació que permetrà al DE i a cada centre d’educació primària tenir informació acurada sobre la marxa de tot l’alumnat quan acaba l’etapa d’EP, mitjançant un instrument de mesura homogeni. La prova ha de servir també perquè l’escola pugui corregir els punts febles i potenciar els punts forts a partir de la major autonomia que permet la LEC. Pretenen donar informació a les famílies de cada un dels alumnes sobre el grau d’assoliment de les competències bàsiques en acabar l’etapa d’EP, en llengua catalana, castellana, anglesa i matemàtiques. L’aplicació de la prova i la correcció la fan mestres externs a l’escola i es retornen corregides al centre. A finals de juny, el DE ens tramet els resultats obtinguts per cada alumne, els resultats globals del centre comparant-los amb escoles de tipologia socioeconòmica semblants a la nostra i un resum sobre totes les escoles (públiques, concertades i privades) de Catalunya. L’escola lliura l’informe de cada alumne a les famílies i a l’institut on cadascun d’ells iniciarà l’ESO.

Dels resultats globals de totes dues proves, se n’informa a la Memòria Anual de centre que es lliura a tots els membres del CE i a la Inspecció d’Ensenyament.

D’acord amb la LOMQE, des del curs 2014-15 les Proves diagnòstiques que fins al curs 2013-14 es passaven a 5è d’EP, es passaran a 3r d’EP.


50

14. RELACIONS EXTERNES

14.1. Relació amb les famílies

L’escola té establertes les següents vies de comunicació amb les famílies dels alumnes:

a) Comunicació escrita: la més comuna; els comunicats (sortides, circulars, activitats...) es fan arribar a través de l’alumnat del centre. Es preveu fer-los arribar a les famílies –a excepció dels que han de retornar signats- a través de correu electrònic quan així ho autoritzin.

b) Comunicació oral: a través del telèfon o presencialment entre pares/mares/tutories quan així es consideri (comunicació de malalties, retards, quedar-se a dinar...).

c) Agendes: a cada alumne d’EP se li lliura una agenda a principi de curs, per tal d’anotar-hi els deures; l’agenda també té la finalitat de fer arribar comunicacions puntuals a les famílies i/o les famílies a la tutoria o a l’escola.

d) Reunions de pares de cicle i cursos: se’n fa una a principi de curs amb tots els pares dels alumnes del cicle; s’hi parla de: l’organització del curs, metodologies, continguts i qüestions relatives a cada curs i per presentar els/les mestres tutors/es i especialistes.

e) Entrevistes personals: el centre té estipulada obligatòriament almenys una entrevista entre el mestre tutor i la família de l’alumne després que la família hagi rebut els resultats de la primera avaluació. Tot i això, qualsevol de les parts, tant la família com la tutoria, pot concertar entrevista en el moment que sembli oportú i s’atendrà en el termini màxim de quinze dies.

f) Pàgina web de l’escola: és un espai on les famílies poden trobar informació relacionada amb el centre: activitats, festes, sortides, comunicats, documents diversos...

14.2. Relacions de coordinació amb la llar d’infant s Els Gallarets

L’escola manté una coordinació amb la llar d’infants del municipi “Els Gallarets”.

• Visita organitzada a l’escola dels alumnes de Llar d’Infants 2 anys, que al curs següent poden venir al centre.

• Un cop feta la matriculació del curs, la mestra coordinadora d’EI i Cap d’estudis organitzen una reunió conjunta amb la mestra tutora dels alumnes i intercanvien informacions d’interès per l’escola.

• Participació en activitats d’interès acordades entre l’escola i la llar d’infants: visita per Sant Jordi...

• Activitats d’interrelació acordades entre l’escola i la llar d’infants: lectura de contes...

14.3. Relacions de coordinació amb l’Ins Cirviànum

L’escola està adscrita a l’Ins Cirviànum de Torelló. Per aquest motiu hi ha un seguit d’interrela-cions entre l’escola i l’institut:

• L’escola participa a través de Cap d’Estudis, en el Seminari de coordinació de Primària i Secundària de la Vall del Ges i del Bisaura.

• L’Ins Cirviànum informa els pares dels alumnes de 6è d’EP de les característiques i del funcionament de l’Institut en una reunió que convoquen els equips directius dels dos centres, a l’escola, just en el moment de les preinscripcions.

• Els alumnes de 6è d’EP visiten l’institut, entre els mesos de maig i juny, per tal de conèixer-ne el funcionament i els espais.

• L’escola organitza una reunió entre EAP, el/la professor/a de Pedagogia terapèutica de l’Institut, el/la mestre/a tutor/a de 6è d’EP, el/la mestre/a d’EE i Cap d’estudis per tal de traspassar informació sobre nivell dels alumnes, aspectes acadèmics, familiars, d’atenció personal...


51

• L’escola lliura a l’Institut la documentació acadèmica preceptiva dels alumnes de 6è que s’hi matriculen i també els lliura còpia dels resultats obtinguts per cada alumne en les proves d’Avaluació d’Educació Primària.

• L’escola lliura els deures d’estiu assignats als alumnes de 6è que no han superat alguna de les àrees de les proves d’Avaluació d’Educació Primària; els alumnes els han de presentar a l’institut a inicis de setembre.

• A inicis de setembre, el mestre tutor dels alumnes que cursaran 1r d’ESO a l’institut, manté una reunió informativa amb el/la coordinador/a de 1r cicle d’ESO.

14.4. Relacions amb l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló

• Tal com ja hem explicat anteriorment, l’Ajuntament està relacionat amb l’escola a través de diferents regidories.

• L’any 2011, es va signar el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i l’escola Lloriana; s’hi recullen els acords de col·laboració entre ambdues parts. El conveni el signen l’alcalde del municipi i la direcció del centre. El conveni es renova cada dos anys. S’adjunta còpia de l’últim conveni signat, en un Annex del PEC.

14.5. Relacions amb l’AMPA

• L’AMPA de l’escola reuneix com a associats tots els pares, mares i tutors/-res que vulguin formar-ne part, previ pagament de la quota acordada.

• La Junta d’AMPA s’elegeix democràticament entre els socis d’AMPA, en assemblea general. Els pares i mares de cada grup d’EI i d’EP elegeixen, cada dos anys, el seu representant a la Junta d’AMPA.

• La Junta d’AMPA es reuneix un cop al mes (habitualment, el primer dilluns de cada mes). Les reunions estan obertes a qualsevol associat/-ada.

• A través de l’AMPA es promouen diferents activitats de col·laboració amb l’escola, organitzades a través de diferents comissions: la de menjador, la de Projecte de reutilització de llibres, la d’activitats extraescolars, la de festes, la de comunicació...

• La Junta d’AMPA elegeix un representant directe al consell escolar de l’escola.

• La Junta d’AMPA i l’equip directiu mantenen reunions de coordinació i d’intercanvi d’informacions de manera regular durant el curs. L’equip directiu participa en les reunions mensuals de la Junta d’AMPA i en l’Assemblea general de curs. L’AMPA, a través d’un representant, participa en les reunions de pares i mares que es fan a cada cicle a l’inici de curs.

• La secretaria d’escola i la tresoreria d’AMPA mantenen reunions de coordinació per tal de gestionar les ajudes que arriben a l’escola i que s’han de transferir a les famílies o a l’AMPA.

14.6. Relacions amb altres institucions i serveis

• L’escola manté relacions amb un seguit d’institucions i serveis que infereixen en l’àmbit escolar: EAP, CRP, CCd’O, Biblioteca Dosrius, Bibliobús Les Guilleries, Universitats...

• Amb cadascuna d’aquestes institucions i serveis s’estableixen acords de col·laboració, d’interrelació i/o activitats conjuntes.


52

15. APLICACIÓ I REVISIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE

El seguiment del procés de reflexió sobre la pròpia institució escolar, la incorporació d’aspectes generals que es deriven de lleis o de les instruccions de curs, els canvis obligats derivats de normatives legals... fan necessària una revisió periòdica que reculli canvis, propostes, millores, supressions, noves concrecions en el PEC.

La proposta d’una adequació anual del PEC és recomanable i possiblement seria convenient fer-ne una revisió cada quatre o cinc anys. Seria convenient que en la proposta directiva per a un període determinat (els anys que determini la normativa), es proposés una adaptació del PEC.

Un cop el CE aprovi el PEC, aquest document és el que determina el marc general de reflexió i d’elaboració d’altres propostes de documents i és també el marc de les actuacions de tota la comunitat educativa del centre.


53

ABREVIATURES

AC Avaluació de la Comprensió Lectora AMPA Associació de Mares i Pares d’Alumnes. CCO Consell Comarcal d’Osona.

CI Cicle Inicial (1r i 2n d’EP). CM Cicle Mitjà (3r i 4t d’EP). CP Claustre de Professors.

CPT Centre Pedagogia Terapèutica CREDA Centre de Recursos Escolars per a Deficients Auditius

CRP Centre de Recursos Pedagògics d’Osona. CS Cicle Superior (5è i 6è d’EP). DE Departament d’Ensenyament

EAIA Equip Atenció a la Infància i a l’ Adolescència. EAP Equip d’Assessorament Psicopedagògic d’Osona. EDC Equip directiu de Centre. EE Educació Especial. EI Educació Infantil (P3, P4 i P5). EP Educació Primària (De 1r a 6è d’EP).

ESO Educació Secundària Obligatòria. INS Institut. LEC Llei d’Educació de Catalunya. LIC Lingüístic i Cohesió social. Nee necessitats educatives específiques

NOFC Normes d’Organització i de Funcionament del Centre. P3, P4 i P5 Pàrvuls 3 anys, pàrvuls 4 anys i Pàrvuls 5 anys.

PAC Pla Anual de Centre. PAS Personal d’Administració i Serveis. PAT Pla d’Acció Tutorial PdC Pla de convivència. PI Pla individual

PLC Projecte Lingüístic de Centre POUM Pla d’Ordenació Urbanística Municipal SEP Suport Escolar Personalitzat TEC Transport Escolar Col·lectiu (Autobús). TEI Tècnic d’Educació Infantil TIC Tecnologies de la Informació i Comunicació.


54

ÍNDEX

Pàg.

Introducció 1 1. Anàlisi del context 2

1.1 Marc escolar 2 1.2 La comunitat educativa 3 1.3 Processos culturals i socials 4 1.4 Canvis en el sistema educatiu 5

2. Identitat del centre 6 3. Característiques del centre 8 4. Plantejaments educatius: prioritats i objectius educatius 11

4.1 Àmbit organitzatiu 11 4.2 Àmbit de gestió economicoadministrativa 12 4.3 Àmbit humà 12 4.4 Àmbit de l’entorn 14 4.5 Àmbit de serveis 14

5. El Projecte Lingüístic de Centre 16 6. Currículum 17

6.1 Objectius d’EI 17 6.2 Objectius d’EP 17 6.3 Capacitats a segon cicle d’EI 18 6.4 Competències bàsiques, transversals i específiques a EP 19 6.5 Continguts 19 6.6 Mètodes pedagògics 20 6.7 Coordinació pedagògica 20 6.8 Criteris d’avaluació d’EI 20 6.9 Criteris d’avaluació d’EP 21

Cicle Inicial 21 Cicle Mitjà 25 Cicle Superior 29

6.10 Avaluació i promoció de l’alumnat 34 7. Organització 36 8. Pla d’acollida 38 9. Diversitat 39 10. Convivència 40 11. Tutoria 42 12. Proves d’avaluació interna 46 13. Proves d’avaluació externa 49 14. Relacions externes 50 15. Aplicació i revisió del PEC 52 Abreviatures 53 Índex 54

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC) · L’escola es troba situada als afores de Sant Vicenç de...

Documents

Transcript of PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC) · L’escola es troba situada als afores de Sant Vicenç de...