PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE PEC · PEC Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès Pàg. 7 de...

Generalitat de Catalunya

Departament d'Ensenyament

Institut Jaume Huguet

Antiga Escola del Treball

Valls

PEC

Versió: 7

Elaborat: Equip directiu

Data entrada en vigor: 09/10/2018

Arxiu: PEC.pdf

PEC Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

PEC

Revisat: Equip directiu

Data: 09/10/2018

Aprovat per: Director

Data: 09/10/2018





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf

PEC Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès Pàg. 3 de 70

ÍNDEX

1. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE ________________________________________________ 6

2. CONTEXT ___________________________________________________________________ 6

2.1. Referents històrics ________________________________________________________________ 6

2.2. La situació socioeconòmica i cultural de la comarca de l’Alt Camp __________________________ 7

3. IDENTITAT I CARÀCTER PROPI __________________________________________________ 8

3.1. Principis rectors __________________________________________________________________ 8

3.2. Caràcter propi ____________________________________________________________________ 9 3.2.1. Missió _________________________________________________________________________________ 9 3.2.2. Visió __________________________________________________________________________________ 9 3.2.3. Principis i valors _________________________________________________________________________ 9 3.2.4. Política de qualitat ______________________________________________________________________ 12

3.3. La gestió de l’Institut _____________________________________________________________ 13

4. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS _________________________________________________ 17

4.1. Prioritats i objectius educatius _____________________________________________________ 17 4.1.1. Objectius en l’àmbit pedagògic ____________________________________________________________ 17 4.1.2. Objectius en l'àmbit de gestió del centre ___________________________________________________ 18 4.1.3. Objectius en l’àmbit administratiu _________________________________________________________ 19 4.1.4. Objectius en l’àmbit humà i de participació __________________________________________________ 20

4.2. Projecte lingüístic de centre (PLC) ___________________________________________________ 20 4.2.1. Context sociolingüístic ___________________________________________________________________ 20 4.2.2. Les llengües a l’ensenyament _____________________________________________________________ 23

4.2.2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge ____________________________________ 23 4.2.2.2. La llengua castellana ________________________________________________________________ 26 4.2.2.3. Altres llengües _____________________________________________________________________ 28 4.2.2.4. Organització i gestió ________________________________________________________________ 30

5. EL CURRÍCULUM ____________________________________________________________ 34

5.1. Criteris d’organització pedagògica __________________________________________________ 34 5.1.1. Criteris que orienten l’organització pedagògica del centre _____________________________________ 34

5.1.1.1. En l’ensenyament obligatori (ESO)_____________________________________________________ 34 5.1.1.3. Criteris d’organització pedagògica del centre per a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives específiques _____________________________________________________________________________ 36 5.1.1.4. Criteris metodològics generals i estratègies de l’acció educativa _____________________________ 36

5.2. Desenvolupament i concreció del currículum __________________________________________ 38 5.2.1. Objectius generals _____________________________________________________________________ 38

5.2.1.1. De l’Educació Secundària Obligatòria ___________________________________________________ 38 5.2.1.2. Del Batxillerat _____________________________________________________________________ 40 5.2.1.3. De la Formació Professional __________________________________________________________ 41 5.2.1.4. Dels Programes de formació i aprenentatge professional (FIAP) _____________________________ 41

5.3. AVALUACIÓ I PROMOCIÓ D'ALUMNES _______________________________________________ 42 5.3.1.Criteris generals d'avaluació ______________________________________________________________ 42 5.3.2.Aspectes organitzatius de l'avaluació _______________________________________________________ 42

5.3.2.1 La informació que ha de rebre l’alumnat durant tot el seu procés d’aprenentatge _______________ 42 5.3.2.2. L’organització de les sessions d’avaluació _______________________________________________ 44 5.3.2.3. Organismes avaluadors _____________________________________________________________ 45

5.3.3. Activitats i/o proves extraordinàries de recuperació a l’ESO ____________________________________ 47 5.3.4. Criteris generals de promoció d'alumnes ____________________________________________________ 47





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


6. L’ORGANITZACIÓ ___________________________________________________________ 50

6.1. Criteris que defineixen l’estructura organitzativa_______________________________________ 50

6.3. Lideratge i equips de treball________________________________________________________ 50

7. LA INCLUSIÓ _______________________________________________________________ 51

7.1. Principis d’inclusió i coeducació _____________________________________________________ 51

7.2. L’acollida _______________________________________________________________________ 51 7.2.1. EL Pla d’acollida ________________________________________________________________________ 51

7.3. La diversitat ____________________________________________________________________ 51 7.3.1. Criteris que orienten l’atenció a la diversitat _________________________________________________ 51 7.3.2. Pla d’atenció a la diversitat _______________________________________________________________ 51

8. LA CONVIVÈNCIA ___________________________________________________________ 53

8.1. Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència _________________________________ 53

8.2. Pla de convivència _______________________________________________________________ 53

9. L’ORIENTACIÓ I LA TUTORIA __________________________________________________ 54

9.1. Objectius de l’orientació i seguiment de l’alumne ______________________________________ 54 9.1.1. Finalitats de l’acció tutorial _______________________________________________________________ 54 9.1.2. Criteris per l'organització de l'acció tutorial __________________________________________________ 55 9.1.3. L’orientació a 4t d’ESO, a 2n de Batxillerat i al final de cada cicle formatiu _________________________ 55 9.2.4. Responsabilitat de l'acció tutorial __________________________________________________________ 56

9.2. Objectius generals del PAT ________________________________________________________ 56 9.2.1. Objectius específics de l'Acció Tutorial ______________________________________________________ 57

9.2.1.1. Educació Secundaria Obligatòria (ESO) _________________________________________________ 57 9.2.1.2. Batxillerat, cicles formatius, CAM, CPIGS i FIAPS __________________________________________ 58

9.4. Temàtica de l'acció tutorial ________________________________________________________ 60

9.5. Materials de treball ______________________________________________________________ 60

9.6. Activitats complementàries ________________________________________________________ 60

9.7. Activitats específiques programades ________________________________________________ 61

9.8. Pla d’acció tutorial (PAT) __________________________________________________________ 62

9.9. Formació en Centres de Treball ____________________________________________________ 62

9.10. Formació Professional DUAL ______________________________________________________ 64

9.11. Flexibilització de l’oferta en FP ____________________________________________________ 64

10. LA PARTICIPACIÓ __________________________________________________________ 65

11. L’AVALUACIÓ INTERNA. _____________________________________________________ 65

12. LA PROJECCIÓ EXTERNA I L’ATENCIÓ A L’USUARI ________________________________ 66

12.1. Principis de servei i atenció al públic ______________________________________________ 66 12.1.1. La relació amb les famílies ______________________________________________________________ 66

12.2. Relacions amb institucions públiques _______________________________________________ 66

12.3. Relació amb d’altres entitats ____________________________________________________ 66

12.3.1. Servei comunitari _____________________________________________________________ 66

12.4. Relacions amb altres centres escolars _______________________________________________ 67





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


12.4.1. Coordinació primària-secundària _________________________________________________________ 67 12.4.2. Projectes Inter centres _________________________________________________________________ 67

12.4. Relacions amb empreses _________________________________________________________ 67

12.5. Programes internacionals ________________________________________________________ 68

12.6. Premis i concursos ______________________________________________________________ 68

13. APROVACIÓ I REVISIÓ DEL PEC _______________________________________________ 68

14. DIFUSIÓ DEL PEC __________________________________________________________ 69

15. MARC NORMATIU _________________________________________________________ 69

16. CONTROL DE VERSIONS _____________________________________________________ 70

Punt 12 Projecció externa i atenció a l’usuari s’afegeix el punt 12.3 Relació amb d’altres entitats/ 12.3.1. Servei comunitari ____________________________________________________________________ 70





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


1. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

L'Institut Jaume Huguet·Antiga Escola de Treball com a institut públic depèn orgànicament del

Departament d'Ensenyament i es regula, per tant, per la legislació oficial de l'Estat espanyol, tal com és

aplicada a través de les lleis, decrets, ordres i resolucions de la Generalitat de Catalunya.

És un centre que imparteix Educació Secundària Obligatòria i Secundària Postobligatòria, i també

educació ocupacional i permanent.

La característica que el defineix és la llarga tradició en el món de l’ensenyament, durant la qual ha

combinat la formació humanística amb la cientificotecnològica.

El centre ofereix una línia formativa molt diversificada:

- ESO

- Batxillerat

- Cicles Formatius de Grau Mitjà

- Cicles Formatius de Grau Superior

- Curs d’Accés a cicles de Grau Mitjà (CAM)

- Curs de Preparació per a la Incorporació a cicles de Grau Superior (CPIGS)

- Programes de Formació i Inserció (PFI)

L’Institut manté una destacada col·laboració amb la Fundació ANESPRO i hi participa directament; la seu

és a l’Institut mateix, i a través de la Fundació es vehicula el subsistema de la formació contínua i/o

ocupacional.

La diversitat de l’alumnat fa que el centre s’hagi de dotar de mesures organitzatives i curriculars que en

permetin l’atenció. Per això es busquen les màximes garanties que permetin assolir l’èxit en la tasca

educativa i que preparin els alumnes per tal d’integrar-se en la societat, segons els seus interessos,

motivacions i/o capacitats.

El centre, per a cada innovació que vulgui introduir, elaborarà projectes que recullin els objectius

establerts en aquest PEC.

Pel que fa als equipaments generals, són els adequats per poder dur a terme les tasques docents

d’ensenyament/aprenentatge. Pel que fa als equipaments específics de tallers, laboratoris, pistes

esportives i aules d’informàtica, el centre n’està molt ben dotat, especialment d’equipaments

informàtics.

2. CONTEXT

2.1. Referents històrics

L’any 1923 tres joves vallencs, Rafael Morlà, Artemi Plana i Rafael Solé es van plantejar el problema

que suposava la manca d’una formació cultural i professional a la ciutat. D’aquí la idea de crear una

Escola de Treball, semblant a la que ja funcionava a Barcelona. La primavera de l’any següent, tres

il·lustres vallencs −Francesc Ballester, Cèsar Martinell i Josep Sabaté− s’interessen pel projecte i

organitzen una sèrie de conferències de sensibilització. Aquell mateix estiu, es designa el primer

patronat i l’Ajuntament subvenciona el projecte i cedeix l’edifici del Carme per poder posar en

marxa l’Escola. El 6 d’octubre de 1924, a les vuit del vespre, va tenir lloc la inauguració oficial del





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


primer curs de la que ja era coneguda com Escola Professional, amb la presència dels primers cent

cinquanta alumnes.

Malgrat que la col·laboració de la ciutat en el projecte era molt important, les dificultats

econòmiques eren evidents. Aleshores va aparèixer en escena el senyor Ramon Barbat i Miracle,

inspector de Formació Professional, el qual va fer les gestions perquè l'Escola de Valls s’acollís a

l'Estatut de la Formació Professional de l’any 1924. D’aquesta manera, l’any 1928 es transformà en

Escola del Treball.

Des que fou fundat, l'Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball de Valls ha tingut diverses

denominacions oficials, tenint com a fil conductor les etapes de transformació que els estudis

professionals han experimentat a Espanya:

- Escola de Mestratge Industrial (1956)

- Escola de Mestria Industrial J. M. Fábregas (1965)

- Centre Nacional de Formació Professional (1974)

- Institut de Formació Professional (1980)

- Institut Politècnic de Formació Professional (1981)

- Institut d'Ensenyament Secundari (any 1996)

- IES Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball (1998)

- Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball (2009)

Al llarg d’aquesta història, el centre ha tingut diferents seus; la primera va ser l’antic Convent del

Carme; a partir de 1942, ocupa el nou edifici de la plaça del Quarter, i finalment, l’abril de 1981

s’inaugura el nou edifici que és la seu de l’actual Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball.

L’actual centre té 96 professors, 1150 alumnes i un ventall d’estudis considerable: Educació

Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior. L’Institut té

l’oferta formativa més completa i àmplia de tots els centres educatius, tant de l'Alt Camp com de la

Conca de Barberà, de manera que és un centre de referència per als grups d’interès a què dóna

servei.

2.2. La situació socioeconòmica i cultural de la comarca de l’Alt Camp

L’alumnat de l’Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball procedeix tant de la ciutat de Valls

com de la resta de municipis de la comarca, i també alguns alumnes de la Conca de Barberà.

Quant a la situació socioeconòmica i cultural de l’alumnat, s’hi reflecteixen totes les classes socials

representades a la nostra societat, encara que les extremes són minoritàries. Cal dir, doncs, que la

classe mitjana és la predominant, i que, depenent de quin curs escolar, hi ha més alumnes que

procedeixen de la classe mitjana baixa.

Habitualment, totes les activitats que s’organitzen des del centre, tant les escolars com les

extraescolars, tot i que no són totalment gratuïtes, no suposen cap problema especial per a la

participació dels alumnes.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


3. IDENTITAT I CARÀCTER PROPI

3.1. Principis rectors

El centre recull els principis rectors definits en l’ article 2 de la Llei d’Educació de Catalunya de 2009.

El nostre sistema educatiu es regeix pels principis generals següents:

1. El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la resta de legislació

vigent.

2. La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat

personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.

3. La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els

col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

4. El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d’elecció

entre centres públics o altres centres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra

del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.

5. El pluralisme.

6. La inclusió escolar i la cohesió social.

7. La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la

consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat.

8. El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la

convivència.

9. El respecte, la cura i el coneixement del propi cos.

10. El foment de la pau i el respecte dels drets humans.

11. El respecte i la preservació del medi ambient, i el gaudi respectuós i responsable dels recursos

naturals i del paisatge.

12. El foment de l’emprenedoria.

13. La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

14. L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.

15. L’educació al llarg de la vida.

16. El respecte del dret de mares i pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que

vagi d’acord amb les seves conviccions.

17. L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o d’adoctrinament.

L’Institut Jaume Huguet es compromet a complir els principis recollits en la Llei d’Educació de Catalunya: principi de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de retiment de comptes, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a les idees i les creences de l’alumnat i de llurs mares, pares o tutors.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


3.2. Caràcter propi

El caràcter propi del centre queda definit a través de la missió, la visió i els principis i valors.

3.2.1. Missió

L’Institut Jaume Huguet és un centre arrelat al seu entorn i context cultural, centrat en

l’alumnat i obert a la col·lectivitat i amb autonomia de gestió i de funcionament. Està dedicat

a:

En relacio amb l’alumnat

Formar, orientar i acreditar l’alumnat per a l’adquisició de les capacitats establertes en el

disseny curricular dels cicles i de les etapes educatives, i contribuir a la seva integració social.

Com a conseqüència d’això, l’alumnat ha d’assolir els coneixements les habilitats, les

actituds, els valors i les capacitats establertes per a cada cicle o etapa educativa que en

facilitin el desenvolupament integral i la preparació per a incorporar-se a la vida activa o

accedir a estudis posteriors.

En relacio amb la familia

Contribuir a la formació dels nois i noies; orientar i assessorar les famílies sobre l’educació

que estan rebent, i aconseguir-ne la participació i la implicació en el procés educatiu, amb la

finalitat de col·laborar en el procés formatiu de l’alumnat.

En relacio amb la societat, les empreses, les institucions i els proveïdors

Formar persones responsables i competents, d’acord amb les seves necessitats i

requeriments, per tal de contribuir al progrés i al desenvolupament social dintre uns valors

de llibertat, tolerància i solidaritat.

En relacio amb l’equip huma de l’Institut (Professorat, PAS)

Crear un entorn de treball participatiu i motivador, que faciliti la implicació en el projecte i en

el funcionament del centre.

En relació al Consell Escolar

Participar en la presa de decisions en relació amb aquells temes importants per al

funcionament i l'organització del centre.

En relacio amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Completar, aplicar i desenvolupar el disseny curricular establert per les autoritats educatives

i informar el Departament d’Ensenyament sobre les necessitats detectades respecte als

diferents grups d’interès, amb la finalitat de fomentar la millora de la política educativa.

3.2.2. Visió

L’Institut Jaume Huguet té com a propòsit formar persones creatives, autònomes,

responsables, amb actituds positives i adaptades a l’entorn. Per a aconseguir-ho, es

fomenten valors i principis ètics, capacitat de treball, motivació, treball en equip, crítica

constructiva i el respecte vers els altres i vers un mateix.

3.2.3. Principis i valors

Els principis i valors que guien totes les activitats de l’Institut Jaume Huguet són:





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


La confessionalitat

El nostre centre es manifesta aconfessional, i es defineix com a plural, tolerant i respectuós

amb totes les tendències culturals, ideològiques i religioses, amb la finalitat que els alumnes

vagin progressivament formant els seus criteris, aprenguin a analitzar la realitat i puguin

prendre decisions responsables.

D’acord amb aquest pluralisme, el personal de la comunitat educativa evitarà fer propaganda

i proselitisme en el centre.

Els valors

Creiem que l’institut ha de servir d’orientació i ajuda als nois i noies de cara a l’aprenentatge

de la convivència i la solidaritat, sense dogmatismes ni imposicions arbitràries.

El fet que una part significativa del nostre alumnat procedeixi de sistemes culturals amb

valors molt diversos, ens planteja el repte de treballar la interculturalitat, el diàleg cultural i

el respecte vers l’altre.

Les llengües

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho ha de ser també de l’ensenyament. Per

aquest motiu, l’Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball l’utilitzarà com a llengua

vehicular i d’aprenentatge. A més les àrees s’impartiran normalment en llengua catalana,

excepte la de llengua castellana i la de llengües estrangeres. També s’utilitzarà el català en

l’exposició del professorat, els exercicis de l’alumnat i els d’avaluació, els recursos materials i

didàctics del centre.

El centre ha de fer del català el vehicle d’expressió normal en les activitats administratives,

tant les internes com les externes. La llengua catalana serà el vehicle d’expressió normal en

el centre, tant en les activitats internes: consells escolars, claustres, reunions i actes de la

comunitat educativa, com en les de projecció externa. S’utilitzarà el català en les

comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit

lingüístic català, sens perjudici de rebre-les en castellà si ho demanen.

El centre atendrà també la situació sociolingüística de l’alumnat, especialment la dels

nouvinguts, en relació a la normalització lingüística i cultural del català, llengua pròpia de

Catalunya, com a llengua vehicular del seu aprenentatge. Per això, es vetllarà d’una manera

especial pel bon funcionament de l’aula d’acollida i es crearan estratègies i instruments que

impliquin tot el professorat en l’objectiu d’aconseguir les competències lingüístiques

bàsiques.

La línia metodològica

El centre establirà les mesures que corresponguin per tal de donar una resposta educativa

adequada per a la formació curricular de l’alumnat, així com a les necessitats generades per

la societat de la informació i la comunicació i a les necessitats més concretes de la nostra

ciutat i comarca.

L’Institut intentarà desenvolupar l’esperit crític, donar elements per afavorir la presa de

decisions i fomentar l’actitud de participació, tenint en compte la diversitat de ritmes

evolutius i les capacitats intel·lectuals, i considerant que tenen la mateixa importància la

formació humana i l’adquisició de tècniques i continguts bàsics.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Es fomentarà la investigació, l’adquisició de coneixements, l’assoliment de les competències

bàsiques (aprendre a aprendre) i la sistematització científica, de cara a ser usats de forma

pràctica. Caldrà fomentar una actitud oberta vers els canvis que sofreix contínuament la

nostra societat, mitjançant la incorporació del projecte 1x1 per tal de donar als nostres

alumnes la competència digital tan necessària per al desenvolupament de la seva vida en la

societat actual.

La línia metodològica partirà del constructivisme, un dels fonaments del sistema actual

d’ensenyament. L’alumne no és un llibre en blanc; sap moltes coses. A partir d’aquest marc

de referència cada àrea optarà per les metodologies més adients. S’intentarà que hi hagi una

integració en la metodologia de les diverses matèries, sobretot les afins, i que els acords

presos siguin consultats i aplicats per tot el professorat.

Es valorarà positivament el treball interdisciplinari, i totes les accions educatives que reforcin

l’aprenentatge significatiu.

El tutor ha d’esdevenir una peça clau en el seguiment curricular i personal de l’alumnat. Cada

tutor vetllarà perquè el recorregut curricular i el creixement personal dels alumnes dels quals

és tutor respongui a les pròpies expectatives i possibilitats personals. Serà fonamental la

coordinació entre els diferents tutors al llarg de l’etapa.

Per a desenvolupar la tasca pedagògica, caldrà tenir en compte totes les opcions

metodològiques aprovades en aquest Projecte Educatiu.

El pluralisme i valors democràtics

El centre es declara plural i democràtic.

Plural en el sentit que no exclou ningú per la seva procedència, religió, ideologia o nivell

econòmic, i també perquè ha de capacitar l’alumnat −sense imposicions ni adoctrinament−

per viure en una societat on el pluralisme i el respecte als altres és l’eix bàsic per a la seva

existència.

Democràtic en la mesura que ha de transmetre a l’alumnat els valors bàsics d’una societat

democràtica− respecte als altres i a un mateix, sentit de la llibertat lligat al de la

responsabilitat, solidaritat, gust pel treball ben fet i actitud de diàleg− i convidar-lo a

participar en la millora d’aquesta societat.

La coeducació

En el centre es practicarà una educació per a la igualtat, sense discriminacions per raó del

gènere de les persones.

El professorat evitarà reproduir els rols tradicionals assignats a homes i dones, i utilitzarà una

metodologia didàctica que proporcioni a l’alumnat imatges diversificades i no convencionals

d’ambdós sexes.

La gestió

La participació coordinada i coresponsable de totes les persones que formen la comunitat

educativa del centre −professorat, alumnat, personal no docent, famílies− és fonamental per

tal de garantir l’assoliment dels nostres objectius d’educació integral de l’alumnat i de totes

activitats de recerca, difusió i formació que s’hi relacionin.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


La gestió del centre estarà orientada a facilitar la funció pedagògica del professorat i el

treball en equip, amb l’objectiu de dirigir coherentment el procés d’intervenció educativa en

el nostre centre.

Són responsables de la gestió tots els professors amb responsabilitat de coordinació en

qualsevol nivell de treball. Cada professor tindrà unes funcions específiques assignades, de

les quals haurà d’informar el claustre o bé els òrgans corresponents. El professorat, seguint

les normes fixades en el Reglament de règim interior, estarà assignat a un equip docent i a un

departament.

La gestió ha de ser transparent i totes les decisions han de quedar reflectides en actes de

reunions on constin els acords i les propostes dels diferents estaments.

Les decisions de gestió que afectin la vida econòmica es prendran al Consell Escolar, una

vegada escoltada la comissió econòmica i quan hagin estat fetes les propostes pertinents.

La gestió administrativa vetllarà per tal d'aconseguir una eficàcia en la tramitació de la

documentació de l’alumnat i de les demandes que puguin sorgir dels diferents estaments

educatius.

La gestió administrativa tindrà especial cura en l’atenció de les famílies que no tinguin un

coneixement específic de la realitat de Catalunya i els orientarà en les gestions que hagin de

fer. D’acord amb el coordinador pedagògic i el secretari, es vetllarà per aconseguir tota la

documentació necessària per matricular i tenir actualitzada la documentació de tots els

alumnes.

La gestió administrativa i econòmica vetllarà, juntament amb els coordinadors de cicle i els

tutors, per la socialització del material escolar i per la gestió de les beques de les diferents

administracions.

També és de vital importància la participació de les famílies (Consell Escolar, AMiPA) i dels

alumnes (delegats de classe, Consell Escolar) en la gestió del centre.

3.2.4. Política de qualitat

L’Institut promou com a eina bàsica de millora, la implantació, el manteniment i la millora

continuada; la norma de referència és UNE-EN-ISO9001:2015, per la qual cosa el seu

funcionament ha de ser paral·lel sense descuidar el manteniment o increment dels elements

curriculars tant de l’educació reglada i l’estat físic de les instal·lacions, per tal de respondre

adequadament a les necessitats i expectatives de tots els membres de la comunitat educativa

i de les empreses col·laboradores.

Més enllà de la certificació ISO 9001:2015, l’Institut Jaume Huguet està treballant seguint el

model d’excel·lència educativa e2cat , basat en el model europeu EFQM, que reforça les

polítiques de qualitat endegades i aposta per un present enfocat a la millora dels resultats.

El compromís de la qualitat afecta a tota l’organització del centre i a tota la comunitat

educativa i empreses col·laboradores, que accepta aquest repte i assumeix la responsabilitat

de participar activament en el desenvolupament i millora de la qualitat en el centre. La

direcció del centre vetllarà i proporcionarà els mitjans que estigui al seu abast per assolir els

objectius del Pla Estratègic.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


L’actuació de l’Institut Jaume Huguet, d’acord amb el PEC, té com a propòsit formar persones

creatives, autònomes, responsables, adaptades a l’entorn i amb actituds positives fomentant,

per aconseguir-ho, els valors i principis ètics, el treball en equip, el respecte vers els altres i

vers un mateix, la capacitat de treball, la motivació i la crítica constructiva.

L’Equip directiu vetllarà i proporcionarà els mitjans que estiguin al seu abast per assolir els

objectius de centre i pel compliment de la normativa vigent.

La política de qualitat de l’Institut és revisada cada curs durant la reunió de revisió de la direcció.

3.3. La gestió de l’Institut

L’Institut Jaume Huguet s’ha gestionat mitjançant un Sistema de gestió de la qualitat (SGQ) d’acord amb els requisits de la norma UNE-EN-ISO 9001:2008 “Sistema de la Gestión de la Calidad – Requisitos” en aquest moment en fase de trànsit cap a la certificació en la UNE-ISO/TS9002, Norma ISO 9001:2015, per tant iniciem el canvi a la nova ISO amb l’aprovació d’aquest document, alguns dels detalls del SGQ quedaran reflectits en aquests document i seran complementats en la resta de la documentació del Sistema de Gestió de la qualitat sustentat en l’eina de gestió d’iEducació.

El SGQ de l’Institut Jaume Huguet té el següent abast quant a servei:

Ensenyament/Aprenentatge de l’alumnat en la formació reglada: Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BAT), Cicles Formatius de Formació Professional específica de Grau Mitjà i Superior (CFGM i CFGS)

Programes de Formació i Inserció (PFI),

Curs de Preparació per a la Incorporació als cicles de Grau Superior (CPIGS),

Servei d’Assessorament i Reconeixement.

En l’abast s’exlou el punt 8.3 Disseny i desenvolupament de la NORMA ISO 9001:2015, és el punt 8.2 de la norma ja que no dissenyem el curriculum sinó que ens ve donat per la Generalitat de Catalunya.

Les normatives que han servit com a referència per a la planificació i implantació del sistema de gestió de la qualitat de l’Institut Jaume Huguet són:

- UNE-EN-ISO 9001:2008 “Sistemas de Gestión de la Calidad-Requisitos” en transició a la Norma UNE-ISO/TS9002 Norma ISO 9001:2015

- Legislació Bàsica aplicable als centres educatius de Catalunya, recopilada i disponible a la secretaria del centre.

- Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de preservació de dades de caràcter personal

- Llei 5/2002, 19 d’abril de l’Agència catalana de protecció de dades.

- Ordre Ensenyament 85/2006 de 10 de març de 2006, que concreta i regula el tractament de les dades.

El centre té definits els Manuals de Servei per a cada ensenyament, ubicats al programa Ieducacio Qualitat com a documentació del SGQ.

L’Institut Jaume Huguet estableix que és una organització basada en processos cal que tot el personal conegui què s’entén per procés, de forma que pugui veure la seva pròpia activitat situada com a part de l’arquitectura de processos i pugui identificar clarament qui és el receptor del servei i qui és el prestador.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


L’Institut Jaume Huguet defineix els processos principals relacionats amb la seva activitat i també el desglossament de subprocessos i activitats principals relacionades amb aquests processos. Es gestionen de forma que s’assegura que el servei és conforme amb els requisits o necessitats dels principals grups d’interès. Per tal d’implementar i fer visibles els processos definits, l’Institut Jaume Huguet ha establert i implantat un SGQ, que cobreix els requisits de la norma UNE-EN-ISO 9001:2008 “Sistema de Gestión de la Calidad- Requisitos” en aquest momento en transició cap a la IS0 9001:2015.

Els processos de l’Institut estan recollits en el Manual de Processos de la Qualitat, (MPRQ) (Ieducacio).

Els mapes de processos i el de subprocessos estan definits a continuació:





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf

MAPA DE PROCESSOS

PROCESSOS ESTRATÈGICS

PRE01

ELABORACIÓ I REVISIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ ESTRATÈGICA

PRE02

DESENVOLUPAMENT I MILLORA DEL SISTEMA DE GESTIÓ

PRE03

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ,

PROMOCIO I RELACIONS

PROCESSOS CLAU

AL

UM

NE

S

PRC01

GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ/ CAPTACIÓ I ADMISSIÓ

D’ALUMNES

PRC02

ENSENYAMENT- APRENENTATGE

PRC03

GESTIÓ SATISFACCIÓ ALS

PRINCIPALS GRUPS D’INTERÈS

AL

UM

NE

S S

AT

ISF

ET

S

PRC04 SERVEI D’ASSESSORAMENT I RECONEIXEMENT

PROCESSOS DE SUPORT

PRS01

GESTIÓ

PROCESSOS ESTRATÈGICS PROCESSOS CLAU PROCESSOS DE SUPORT





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf

PROCESSOS ESTRATÈGICS

PRE01 ELABORACIÓ I REVISIÓ

DE LA DOCUMENTACIÓ ESTRATÈGICA Director

PRE02 DESENVOLUPAMENT I MILLORA

DEL SISTEMA DE GESTIÓ Director/a / Coordinador/a de qualitat

PRE03 GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ,

PROMOCIO I RELACIONS Director/a / Equip directiu

PGQ07

ELABORACIÓ

REVISIÓ PCC

PGQ08

REVISIÓ DOCUMENTS

ESTRATÈGICS

PGQ09

ELABORACIÓ

PGA

PGQ26

ELABORACIÓ

PRESSUPOST

PGQ31

SEGUIMENT I CONTROL DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE LA

QUALITAT

PGQ44

GESTIÓ DE RISCOS

PGQ33

GESTIÓ DE LA VEU EQUIP

HUMÀ

PGQ25

GESTIÓ DE LA VEU DE LES EMPRESES I

INSTITUCIONS

PGQ45

GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

Coord. pedagògic/a Cap d’estudis d’FP

Director/a Director/a Administrador/a

Coordinador/a de qualitat

Director Director/a

PROCESSOS CLAU

AL

UM

NE

S

PRC01 GESTIÓ DE LA

INFORMACIÓ/ CAPTACIÓ I ADMISSIÓ D’ALUMNES

Director / Secretària

PRC02 ENSENYAMENT-APRENENTATGE

ESO/BAT/CF/PFI/CPIGS Coordinadora pedagògica / Caps d’estudis

PRC03 GESTIÓ

SATISFACCIÓ ALS

PRINCIPALS GRUPS

D’INTERÈS Director/a


AL

UM

NE

S S

AT

ISF

ET

S

PGQ24

INFORMACIÓ

I CAPTACIÓ

PGQ15

INSCRIPCIÓ

PGQ16

MATRÍCULA

PGQ10

ACOLLIDA

SPC05

ACTIVITATS A L’AULA

SPC06

SEGUIMENT, ORIENTACIÓ I AVALUACIÓ

SPC07

SELECCIÓ

CURRICULUM OPTATIU/

DIVERSIFICAT

SPC08

DESENV.

FCT

SPC09

AVALUACIÓ FINAL CICLE

O ETAPA

SPC10

FP DUAL

PGQ46

MOBILITAT INTERNA-CIONAL

Director/a Secretària Secretària Director/a Caps d’estudis Coord.

pedagògic/a Caps d’estudis

Coord. ESO Cap d’estudis

Coord. d’FP Caps d’estudis Cap

d’estudis d’FP

Coord. Mobilitat


PRC04 SERVEI D’ASSESSORAMENT I RECONEIXEMENT

Coordinador/a del Servei d’Assessorament i Reconeixement

PROCESSOS DE SUPORT

PRS01 GESTIÓ Director/a

SPS01 ECONÒMICA

SPS02 ACADÈMICA I ADMINIS- TRATIVA

SPS03 RECURSOS I MATERIALS

SPS04 SISTEMES

INFORMÀTICS

SPS05 DE LA

QUALITAT

SPS06 EMPRESES

COL·LABORADORES I TRANSICIÓ AL TREBALL

SPS07 RECURSOS

HUMANS

SPS08 SERVEIS DE L’INSTITUT

SPS09 PREVENCIÓ DE

RISCOS LABORALS

SPS10 ASS.PSICO-PEDAGÒGIC

SPS11 GESTIÓ

AMBIENTAL

Administrador/a Secretari/ària Administrador/a Coord.informàtic/a Coordinador/a

de qualitat Coordinador/a d’FP Director/a Director/a

Coord. de prev. de riscos laborals

Coordinador/a pedagògic/a

Coord. Ambiental

PROCESSOS ESTRATÈGICS PROCESSOS CLAU PROCESSOS DE SUPORT





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Als diferents manuals de servei (MS) d’E/A de l’ESO, de Batxillerat (BAT), de Cicles Formatius

(CFGM i CFGS), Curs de Preparació per a la Incorporació als cicles de grau superior (CPIGS) i

dels Programes de Formació Inicial (PFI), s’inclou informació sobre la descripció del procés, les

especificacions i procediments operatius, i també dels controls. Per la pròpia definició del

manual de servei, aquestes són les guies que els diferents processos han de complir per

realitzar les seves activitats i que inclou informació per controlar-ne l’execució i deixar-ne

registre. A la resta de documentació, Manual d’indicadors (MIQ) i a tots els procediments

documentats i en especial en els procediments: PGQ02 Procediment de control de documents,

PGQ03 Procediment de control dels registres, es recull:

• La informació necessària per assegurar el funcionament efectiu i el control de processos.

• Els indicadors de gestió que serveixen per realitzar el seguiment, la mesura i l’anàlisi dels

processos.

L’Institut Jaume Huguet amb l’objecte de desenvolupar, implementar i mantenir el sistema de

gestió de la qualitat, disposa d’una estructura documental en què es descriuen els processos

associats. Aquesta estructura esta formada per:

• La política de qualitat, definida en el punt 3.2.4 d’aquest document.

• Els objectius anuals del pla estratègic que s’inclouen dins la PGA, i consten en les actes del

claustre de professors i a l’acta del Consell Escolar.

• Els procediments documentats, els registres i els indicadors dins l’àmbit del SGQ que es

descriuen i asseguren les activitats requerides per implementar, assegurar i mesurar

l’eficàcia del SGQ.

4. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS

4.1. Prioritats i objectius educatius

L'Institut és un centre educatiu que té com a objectiu prioritari la formació integral de l’alumnat i la

seva integració social. És en aquesta línia que es pretenen assolir els objectius següents:

4.1.1. Objectius en l’àmbit pedagògic

1. Desenvolupar a través de la concreció del desenvolupament i concreció del currículum

dels objectius, continguts, procediments, valors, actituds i normes que han d’assolir els

alumnes en acabar cada nivell i cicle. S’atendran de forma específica les necessitats

educatives especials.

2. Vetllar per l’elaboració de la programació i l’avaluació final de qualsevol activitat

educativa. Aquesta programació s’ha de fer a través de les àrees, equips docents, tutories,

coordinacions, o de qualsevol equip de professorat que posi en funcionament una

iniciativa.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


3. Impulsar la Formació Permanent del Professorat fomentant-ne l’actualització i el

perfeccionament, facilitant-ne la participació en les activitats de formació permanent que

les diferents administracions ofereixin i concretant el Pla de Formació de Centre (PFC)

4. Integrar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el procés

d’ensenyament–aprenentatge per a fer ciutadans integrats plenament en el

desenvolupament de la nostra societat i concretar el Pla de Tecnologies Aprenentatge i

Comunicació (Pla TAC)

5. Desenvolupar la formació integral de tots els alumnes com a persones, independentment

del grup cultural al qual pertanyin. Es fomentarà el respecte entre tots els membres de la

comunitat educativa.

6. Capacitar tot l’alumnat per resoldre positivament els conflictes i facilitar la comunicació

intercultural.

7. Posar els mecanismes necessaris perquè l’alumnat adquireixi les tècniques necessàries,

els hàbits de treball intel·lectual i, sobretot, les noves tecnologies de la informació per

afrontar de manera adequada els seus estudis i/o la seva inserció en el món laboral.

8. Treballar especialment l’actitud de recerca d’informació, el desenvolupament la capacitat

d’aprendre a aprendre, del raonament lògic i crític, el foment de la creativitat, la

participació en els treballs d’equip, el desenvolupament de la responsabilitat i de l’esforç

personal i la transferència dels coneixements adquirits a situacions reals i de defensa de

les seves idees, projectes i conclusions.

9. Vetllar per preservar la salut i facilitar l’adquisició d’hàbits de vida saludables.

10. Fomentar el respecte al medi ambient social, respecte a les instal·lacions i materials del

centre i del seu entorn, i també educar per conservar el medi natural i històric mitjançant

la participació en el Programa d’Escoles Verdes.

11. Estimular el treball dels diferents continguts transversals (educació per la pau,

coeducació, salut, no consumisme, solidaritat) des de totes les àrees i en tots els nivells

educatius.

12. Informar sobre el centre, els seus principis i l’atenció que es dispensa a l’alumnat, durant

el procés d’informació a les famílies de cara a la seva integració en la nostra comunitat

educativa, mitjançant el Pla de promoció del centre.

4.1.2. Objectius en l'àmbit de gestió del centre

A. A nivell intern

1. Fomentar que les reunions de coordinació del professorat, dels pares i mares, i de

l’alumnat, siguin la via d’intercanvi d’opinions per tal de millorar l’acció educativa del

centre.

2. Impulsar el Projecte de Qualitat i de Millora Contínua (PQiMC) com a instrument de

millora i revisió del centre.

3. Aplicar els mecanismes democràtics en les decisions i actuacions del centre.

4. Potenciar i perfeccionar els procediments d’informació entre el professorat com a base

per a generar actituds de confiança i de col·laboració.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


5. Garantir que la programació educativa dels seminaris i àrees, l’acció tutorial i qualsevol

altra activitat que desenvolupi l’Institut, en segueixin els principis d’identitat.

B. A nivell extern

1. Assegurar la coordinació i la col·laboració amb les empreses, entitats cíviques, culturals

i educatives, tant a nivell local com comarcal o autonòmic, per tal de fomentar la

integració de l’alumnat en el seu entorn.

2. Promocionar la participació de l’alumnat i del professorat en activitats organitzades

per institucions de l’entorn.

3. Establir i mantenir relacions amb les institucions universitàries de la zona,

fonamentalment amb aquelles que imparteixen disciplines afins als ensenyaments

postobligatoris que s’imparteixen en el centre.

4. Establir un contacte permanent amb les institucions i empreses dels sectors

professionals relacionats amb l’Institut per tal d’oferir als alumnes serveis que, des del

centre, els aportin valor afegit (FCT, Servei d’Assessorament i Reconeixement (SAR),

etc.)

5. Potenciar la col·laboració amb la Fundació ANESPRO en l’àmbit de l’actualització dels

ensenyaments i els materials didàctics, per tal de promoure les innovacions

tecnològiques i adaptar-se a les demandes laborals.

6. Promocionar els intercanvis, sortides i viatges de l’alumnat.

7. Potenciar l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació per tal d’obrir

noves vies de comunicació amb d’altres centres i institucions que ens permetin un

intercanvi àgil d’informació mitjançant la participació en el Projecte 1x1.

8. Potenciar la imatge del centre mitjançant la projecció externa de les seves activitats

acadèmiques i culturals, tant escolars com extraescolars.

9. Fomentar i facilitar la participació dels professors en activitats de formació permanent,

prioritzant les activitats que reverteixin en benefici de tot el centre.

10. Promoure l’intercanvi d’experiències amb d’altres centres i promoure, si cal,

programes conjunts.

4.1.3. Objectius en l’àmbit administratiu

1. Desenvolupar i utilitzar instruments eficaços per a la comunicació interna i externa.

2. Vetllar per l’actualització constant de tota la documentació administrativa del centre.

3. Executar la gestió econòmica clara i transparent, atorgant al Consell Escolar el paper que li

pertoca.

4. Distribuir els recursos segons les necessitats de departaments, famílies professionals i

seminaris.

5. Vetllar per l’estalvi energètic i tenir cura de l’edifici i del material que conté pel que fa a

l'inventari, neteja, manteniment, reparació i/o noves adquisicions.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


4.1.4. Objectius en l’àmbit humà i de participació

1. Animar a participar en les activitats del centre a tots els sectors de la comunitat educativa.

2. Potenciar les propostes del professorat que sorgeixin dels departaments, dels equips

docents i dels equips de millora.

3. Promoure la participació dels pares en les activitats organitzades per l’Institut amb la

col·laboració de l’AMiPA.

4. Fomentar la participació del Consell de delegats en la proposta d’activitats, i animar la

resta de l’alumnat a participar-hi.

5. Donar suport al personal d’administració i serveis del centre pel que fa al seu paper

d’atenció al públic i relacions personals.

6. Impulsar el coneixement, la implantació i el respecte de les NOFC com a eina que vehicula

la convivència en el centre.

4.2. Projecte lingüístic de centre (PLC)

El Projecte lingüístic de centre (PLC) de l’Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball s’ha

d’entendre com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que, a nivells

diferents, hi ha en el nostre centre. Per a l’elaboració del PLC hem tingut present tant el marc legal

com la diagnosi de la realitat del centre i ha de definir-se en aquests grans temes: el paper de la

llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes d’organització i de gestió

que tenen repercussions lingüístiques. Els principis expressats en el PLC s’han de desenvolupar en la

resta de documents de gestió del centre i s’han de concretar en el pla anual.

4.2.1. Context sociolingüístic

Aquesta enquesta es va fer a una mostra representativa d’alumnat del centre de tots els

ensenyaments: un 55% d’ESO i, la resta, dels altres ensenyaments (BAT, cicles formatius i

CPPA). Un 84% dels alumnes enquestats són nascuts als Països Catalans. D’aquests, un 20%

són fills de pares de fora, però ells ja han nascut aquí. Del 16% d’alumnes que han nascut

fora, cal destacar que la majoria, un 12%, ja fa més de 5 anys que viuen aquí.

Pel que fa al lloc de residència, quasi la meitat, un 49%, són de Valls i un 43%, d’altres pobles

de l’Alt Camp. El nombre d’alumnes d’altres comarques queda, doncs, reduït a un 8%.

Les dades més representatives que determinen el context sociolingüístic del nostre centre

són les següents:





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Amb la família Amb la gent i els amcis

% d

'alu

mn

at

Llengua/llengües que fas servir fora de l'institut:

Català habitualment

Castellà habitualment

Català i castellà

Altres

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Amb el professorat, secretaria iPAS

Amb els/les companys/es

% d

'alu

mn

at

Llengua/llengües que fas servir a l'institut:

Català habitualment

Castellà habitualment

Català i castellà

Altres

46%

34%

14%

5%

En quin grau t'agradaria saber parlar català?

(només els no catalanoparlants)

Molt

Força

Poc

Gens





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


44%

28%

18%

10%

En quin grau fas notes i escrits personals i per als amics en català:

Molt

Força

Poc

Gens

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

En català En castellà

% d

'alu

mn

at

En quin grau mires televisió

Molt

Força

Poc

Gens

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45


% d

'alu

mn

at

En quin grau llegeixes premsa

Molt

Força

Poc

Gens





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


4.2.2. Les llengües a l’ensenyament

4.2.2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge

a) La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

- El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament. Per

aquest motiu, l’Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball l’utilitzarà

normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge. A més, serà el vehicle

d’expressió normal en totes les activitats docents, tant les internes com les

externes.

- Caldrà vetllar d’una manera especial perquè la llengua catalana no quedi

limitada exclusivament a l’aprenentatge i, per tant, s’haurà de dinamitzar l’ús

del català en tots els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana.

- El centre vetllarà per l’ús habitual de la llengua catalana, com a llengua vehicular

i d’aprenentatge, en els recursos materials i didàctics del centre (llibres, jocs,

audiovisuals, programari, etc.). A més, a les àrees o assignatures que

s’imparteixen en llengua catalana s’emprarà aquesta en totes les activitats orals

i escrites: l’exposició del professor, el material didàctic o llibres de text, els

exercicis de l’alumne i els d’avaluació.

- El professorat del centre ha de conèixer, almenys, dues de les llengües oficials a

Catalunya (català i castellà), i ha d'estar en condicions de poder fer-ne ús en la

tasca docent.

- El centre tindrà cura de la qualitat de la llengua vehicular, i el professorat en serà

el transmissor del model d’ús per a l’alumnat perquè aquest en tingui un

referent clar i sòlid.

- Les àrees s’impartiran normalment en llengua catalana excepte la de llengua

castellana i la de llengües estrangeres. Les excepcions i proporció que es

dedicarà a cada llengua es determinaran en el pla plurilingüe del centre.

0

5

10

15

20

25

30

35


% d

'alu

mn

at

En quin grau escoltes ràdio

Molt

Força

Poc

Gens





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Educació Secundària Obligatòria

- L’ensenyament del català ha de tenir garantida una presència adequada en els

plans d’estudi de l’Institut, de manera que l’alumnat, qualsevol que sigui llur

llengua habitual en iniciar l’ensenyament, ha de poder utilitzar normalment i

correctament aquesta llengua al final de l’educació obligatòria.

- El centre vetllarà perquè, en acabar l’ensenyament secundari obligatori,

l’alumnat comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat,

autonomia i creativitat, en llengua catalana, fent-los servir per comunicar-se i

per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats

en l’ús del llenguatge.

- El centre vetllarà perquè l’alumnat en aquesta etapa educativa consolidi el

domini oral i escrit de la llengua catalana i adquireixi la competència suficient en

l’ús social, juntament amb el coneixement d’altres llengües i cultures en un món

on la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada més importància.

- El centre implicarà els alumnes en el respecte per la diversitat lingüística i en la

presa de consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.

Batxillerat

- El centre vetllarà perquè, en acabar les diferents modalitats del Batxillerat,

l’alumnat usi amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en

llengua catalana, i empri els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris,

científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut.

- El centre vetllarà perquè l’alumnat tingui un coneixement aprofundit de les

característiques culturals, històriques, socials i lingüístiques que identifiquen

Catalunya.

Cicles formatius

- En l’ensenyament postobligatori, l’Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del

Treball ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin

perfeccionar el coneixement i l’ús de les dues llengües per tal que tots els joves

adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d’aquests ensenyaments.

- El centre vetllarà perquè l’alumnat assoleixi el nivell de llengua catalana adient a

l’especialització que realitza, tot reforçant el nivell obtingut en l’ensenyament

secundari obligatori.

b) L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

b.1. Llengua oral

El centre fomentarà el treball de la llengua oral en tots els seus registres. Per

al centre, el paper de la llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar,

escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l’expressió és

bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber

expressar de forma raonada i coherent les seves opinions.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


A més, el centre fomentarà totes les varietats de la llengua, sense

menystenir-ne cap, per tal que els alumnes, a més de la variant pròpia del

català de la zona, aprenguin a reconèixer i valorar totes les varietats de

qualsevol llengua.

b.2. Llengua escrita

L’ensenyament de la llengua escrita té com a objectiu aconseguir, al final de

l’ensenyament obligatori, formar lectors i escriptors competents. Per

aconseguir aquest objectiu s’aplicaran les orientacions que dóna el

currículum, i es planificaran activitats de lectura i escriptura que tinguin en

compte les necessitats comunicatives i acadèmiques de l’alumnat en els

diversos nivells.

b.3. Relació llengua oral i llengua escrita

En un plantejament integrat de l’ensenyament de les habilitats lingüístiques,

la relació que s’ha d’establir entre la llengua oral i la llengua escrita ha de ser

recíproca. Hi ha activitats en què aquesta relació és inherent: la lectura

expressiva, el teatre…

b.4. La llengua en les diverses àrees

L’aprenentatge de la llengua és responsabilitat del professorat de totes les

àrees i, per això, el conjunt del claustre n’ha de ser conscient i actuar en

conseqüència. Per tal que l’alumnat assoleixi el nivell d’expressió i

comprensió en català concretats en els criteris del PLC, l’equip docent de

l’Institut Jaume Huguet aplicarà a l'aula metodologies que estimulin

l'expressió oral i escrita, amb suports didàctics en català.

b.5. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:

S’aplicaran estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal

d’aconseguir que l’alumnat nouvingut rebi una acollida adequada al centre i

una atenció lingüística de qualitat, de manera que se li faciliti l’accés a la

llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu de Catalunya en les

millors condicions possibles.

Per aconseguir-ho, sempre que es pugui, els alumnes assistiran a l’aula

d’acollida, durant el temps que la llei ho permeti, i, mentrestant, rebran el

suport necessari a l’aula ordinària per aconseguir el nivell lingüístic que els

permeti un desenvolupament normal en la llengua catalana.

b.6. Atenció de la diversitat

El centre ha d’aconseguir el desenvolupament de la comprensió lectora i

l’expressió oral i escrita en l’etapa d’ESO. Per a aconseguir-ho, caldrà definir

els mecanismes d’atenció a la diversitat necessaris que permetin assolir

aquests objectius: adaptació del currículum, orientacions metodològiques,

etc., sempre amb el suport dels serveis educatius i de l‘equip psicopedagògic

del centre.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


b.7. Activitats d’incentivacio de l’ús de la llengua

El centre organitza la programació curricular i l’avaluació per potenciar l’ús

del català. També s’organitzen activitats que tenen com a finalitat potenciar

aquest ús i el de les altres llengües del currículum.

b.8. Avaluació del coneixement de la llengua

El conjunt d’actuacions previst pel centre en relació amb les diferents fases

de l’avaluació de l’aprenentatge i l’ús de la llengua inclourà la valoració dels

processos d’ensenyament-aprenentatge de les dimensions comunicativa i

literària, la gestió del currículum i els mecanismes de coordinació entre el

professorat.

c) El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

c.1. Informació multimèdia

El centre ha aplicat de manera continuada un criteri de desenvolupament del

programari i dels suports digitals que produeix basat en la priorització de la

llengua vehicular i, en conseqüència, hi ha adaptat plenament les eines

digitals amb què treballa.

c.2. Usos lingüístics

El centre treballarà explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, ja que la

situació sociolingüística de la societat catalana planteja continguts relacionats

amb els usos socials en un context multilingüe com és el nostre.

c.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

Per formar parlants plurilingües i amb respecte per la interculturalitat, cal

l'assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de

Catalunya, i en castellà, com a garantia que l'escola proporciona als alumnes

la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats. A més, la

diversitat lingüística present a les aules del centre, i en tota la comarca de

l’Alt Camp, s’aprofita per fer activitats relacionades amb el currículum.

c.4. Català i llengües d’origen

Es reconeix i es valora la llengua d’origen de l’alumnat. Per això, els diversos

equips docents en tenen informació i tenen present, quan convé, la

interdependència lingüística per a l’assoliment de les competències comunes

que permeten millorar l’aprenentatge.

4.2.2.2. La llengua castellana


L’ensenyament del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els

plans d’estudi de l’Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball, de manera que

tots els alumnes, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament,

han de poder utilitzar normalment i correctament aquesta llengua al final de

l’educació obligatòria.

Batxillerat





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


En acabar el Batxillerat, els alumnes hauran d’usar amb correcció les tècniques de

comunicació oral i escrita en llengua castellana i emprar els recursos bàsics dels

llenguatges tècnics, literaris, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut.

Cicles formatius

En l’ensenyament postobligatori el centre ha de fomentar polítiques de programació

i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l’ús de les dues llengües per

tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d’aquests

ensenyaments.

El centre vetllarà perquè l’alumnat assoleixi el nivell de llengua castellana adient a

l’especialització que realitza, tot reforçant el nivell obtingut en l’ensenyament

secundari obligatori.

a) L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

a.1. Llengua oral

L'aprenentatge i ús de la llengua castellana inclou activitats perquè l'alumnat

adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència

oral. Per això es treballa habitualment la llengua oral en tots els nivells i es

treballen les diverses modalitats de textos orals.

a.2. Llengua escrita

L’ensenyament de la llengua escrita a l’Institut té com a objectiu aconseguir

al final de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents.

Per aconseguir aquest objectiu s’apliquen les orientacions del currículum i es

planifiquen activitats de lectura i escriptura que tenen en compte les

necessitats comunicatives i acadèmiques de l’alumnat. Es farà

coordinadament amb l’assignatura de llengua catalana per tal d’aprofitar-ne

les transferències.

a.3. Activitats d’ús

El centre preveu l'ús de la llengua castellana en la projecció dels resultats del

treball curricular fora de l'aula d'aprenentatge mitjançant suports

comunicatius o contactes amb altres centres d'indrets de parla castellana

amb qui es podria tenir un programa conjunt.

El centre assegura la presència dels recursos TAC i audiovisuals en

l'aprenentatge de la llengua castellana: com a mitjà d'accés a material divers,

per atendre els diferents estils i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat, per la

vàlua afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament d'estratègies

per al tractament de la informació i per a la difusió dels resultats de les

tasques d'aprenentatge.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


a.4. Alumnat nouvingut

El centre posarà els mecanismes necessaris per tal que l’alumnat que

s’incorpora tardanament al sistema educatiu i que no coneix cap de les dues

llengües oficials, en acabar l’ensenyament, les conegui de la mateixa manera.

4.2.2.3. Altres llengües

a) Llengües estrangeres


- L’Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball vetllarà perquè, a

l’ensenyament secundari, l’alumnat comprengui i produeixi missatges orals i

escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en una llengua estrangera, fent-

los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar

sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge.

- L’alumne cursarà en tot l’ensenyament secundari obligatori una llengua

estrangera obligatòriament, i podrà optar per una de segona. El centre garantirà

la continuïtat d’aquesta segona llengua durant tot l’ensenyament.

- El centre ha de mantenir una línia de coherència i continuïtat amb la llengua

estrangera estudiada per l’alumne durant l’educació primària a Catalunya.

Batxillerat

En acabar el Batxillerat, l’alumne ha de comprendre i saber-se expressar amb

fluïdesa i correcció, oralment i per escrit, en el registre estàndard d’una llengua

estrangera, almenys.

Cicles formatius

Els ensenyaments de formació professional tindran per finalitat proporcionar als

alumnes la formació necessària per adquirir, si s’escau, la competència lingüística

professional en la llengua o llengües estrangeres adients a l’àmbit de treball.

a.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa d’ESO

El centre comença l’aprenentatge/ensenyament de la primera llengua

estrangera, l'anglès, des de 1r d'ESO i, si s'escau, poden començar a cursar la

segona llengua estrangera, el francès, a partir de 3r d'ESO.

a.1.1. Desplegament del currículum

El professorat de llengües estrangeres dissenya situacions

d’aprenentatge globals en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies

lingüístiques i comunicatives dóna resposta a les necessitats que té

l’alumnat.

a.1.2. Metodologia

El centre vetlla perquè l'enfocament emprat en l'aprenentatge i l’ús de

les llengües estrangeres inclogui oportunitats perquè l'alumnat

adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la

competència oral en els primers estadis, contribueixi en el





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


desenvolupament cognitiu de l'alumnat i l'ajudi a esdevenir

progressivament autònom per continuar aprenent.

a.1.3. Materials didactics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.

El centre estableix uns criteris de coherència i continuïtat

metodològica per a la tria dels materials didàctics i vetlla per donar

oportunitats a l'alumnat per a l'accés a recursos addicionals variats que

afavoreixin l'atenció a la diversitat.

a.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

El centre assegura la presència dels recursos TAC en l'aprenentatge de

la llengua estrangera com a mitjà d'accés a material divers, per atendre

els diferents estils i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat, per la vàlua

afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament d'estratègies

per al tractament de la informació, per diversificar els models

lingüístics presents a l'aula i per a la difusió dels resultats de les

tasques d'aprenentatge.

A més, l’Institut ha entès que la utilització dels recursos tecnològics

permet atendre la diversitat de l’alumnat i, habitualment, n’explora

noves possibilitats.

a.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula

El centre decideix que l'aula de llengua estrangera sigui un espai d'ús

real i de contacte amb la llengua corresponent. Per tant, el professorat

utilitza aquesta llengua com l'habitual en les interaccions (formals i

informals) amb els alumnes, vetllant sempre per establir un clima

favorable en què l'alumnat se senti segur i estimulat per anar

utilitzant-la progressivament.

El centre preveu l'ús de la llengua estrangera en la projecció dels

resultats del treball curricular fora de l'aula d'aprenentatge mitjançant

activitats artístiques −representacions teatrals, cant coral, exposicions,

etc−, i contactes amb altres centres d'àmbit local o internacional.

a.2. Projectes i programes plurilingües

L’Institut Jaume Huguet compta, des de fa més de 10 anys, amb projectes

plurilingües per assolir l’objectiu que estableix que l’alumnat tingui la

competència plurilingüe i intercultural, cosa que inclou el respecte per la

diversitat lingüística, el desig d’aprendre altres llengües i cultures i

l’assoliment i el domini de les competències comunicatives audiovisuals i

digitals necessàries per a ser competent en la nostra societat

Aquests projectes plurilingües es concreten, per exemple, en la participació

en el Projecte Orator, en viatges d’intercanvi amb alumnes d’altres països

europeus, en la creació del premi de curtmetratges en diverses llengües, en

la creació d’espectacles teatrals i musicals en què es treballen les llengües





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


estrangeres, i en la convocatòria de concursos literaris plurilingües, entre

d’altres.

Així mateix, i amb la voluntat d’aconseguir la competència plurilingüe, el

centre participa en el Grup d'experimentació per al Plurilingüisme (GEP),

projecte que desplega el Departament d’Ensenyament. Una de les estratègies

fonamentals serà la de fomentar progressivament l’ús de l’anglès com a

llengua vehicular en algun bloc temàtic d’algunes matèries que no són

pròpiament les de llengües.

4.2.2.4. Organització i gestió

a) Organització dels usos lingüístics

a.1. Llengua del centre

- La llengua catalana serà el vehicle d’expressió normal en totes les reunions

i actes de la comunitat educativa.

- El centre assegurarà i incrementarà la seva participació en totes les

activitats organitzades per les entitats locals que tinguin com a objectiu

fomentar l’ús de la llengua i la integració a la cultura catalana.

a.2. Documents de centre

Els documents de centre, PEC i NOFC, amb els continguts i referents de la

llengua catalana, s’han de revisar i actualitzar periòdicament, els ha de

conèixer tot el professorat i cal tenir-los en compte en totes les actuacions

per evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions

que se’n deriven. S’han de fer conèixer, encara que sigui en una versió

reduïda, al conjunt de la comunitat educativa.

a.3. Ús no sexista del llenguatge

En tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització

d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. Cal, a més, que es treballi amb

l’alumnat perquè puguin superar tota mena d'estereotips. En aquest sentit, el

claustre de professors ha rebut instruccions adequades per aconseguir-ho.

a.4. Comunicació externa

El centre educatiu empra el català en les seves actuacions internes (actes,

comunicats, informes...) i en la relació amb corporacions públiques de

Catalunya, institucions i amb les empreses que contracta. També utilitza la

llengua catalana en les comunicacions i les notificacions adreçades a

persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens

prejudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho

demanen. En aquest darrer cas, es farà en format bilingüe català/castellà.

a.5. Llengua de relació amb les famílies

Segons l’article 20.2 de la Llei de política lingüística, l’escola ha de fer del

català la seva llengua de treball i de projecció interna i externa. El

desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


quedin excloses de les activitats del centre, però tampoc no ha de comportar

una renúncia a l’ús de la llengua, que és una oportunitat per a la integració

de les famílies de l’alumnat i per a la normalització i extensió de l’ús de la

llengua catalana.

Per això, l’Institut acorda que tots els professionals del centre s’adreçaran

habitualment en català a les famílies de tot l’alumnat.

a.6. Educació no formal

a.6.1. Serveis d’educacio no formal

El centre preveurà de manera efectiva que, en l’organització i la

realització del servei de menjador escolar, els monitors responsables

s’adrecin sempre en català a l’alumnat en qualsevol situació, vetllant

per tal que la comunicació de l’alumnat sigui també en català. Per

aconseguir-ho s’ha de coordinar amb les persones que duen a terme

aquestes activitats.

a.6.2. Activitats extraescolars

El centre educatiu ha de preveure de manera efectiva que en

l’organització i la realització d’activitats extraescolars (tallers d’estudi

assistit, activitats d’educació no formal de l’AMiPA o del Pla educatiu

d’entorn, Pla de l’esport a l’escola, etc.) se segueixin els mateixos

criteris que s’han establert en el projecte lingüístic. Per això, els

responsables d’aquestes activitats s’adreçaran sempre en català a

l’alumnat, tant en les situacions formals com en les més informals,

vetllant per tal que la comunicació de l’alumnat sigui també en català.

Per aconseguir-ho s’ha de coordinar amb les persones que duen a

terme aquestes activitats.

a.6.3. Llengua i entorn

El centre participa en el Pla educatiu d’entorn de Valls, difonent les

activitats que es promouen, per tal de garantir la continuïtat i la

coherència educativa en temes com l’ús de la llengua catalana, la

interculturalitat i la cohesió social.

b) Plurilingüisme al centre educatiu

b.1. Actituds lingüístiques

Segons la Declaració Universal de Drets Lingüístics, “tothom té dret a ésser

reconegut com a membre d’una comunitat lingüística i, si s’estableix en el

territori d’una altra, té el dret i el deure de mantenir-hi una relació

d’integració”. Per aquest motiu, l’Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del

Treball ha de tenir en compte la diversitat lingüística de l’alumnat i aprofitar-

la, tant per afavorir l’autoestima com per enriquir el currículum i les activitats

ordinàries del centre.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


c) Alumnat nouvingut

Amb l’alumnat nouvingut s’utilitzarà sempre el català, tant per part del

professorat com per part del PAS, per fer-ne possible la integració.

d) Organització de la programació curricular

El centre participa en projectes d’innovació pel que fa referència a

l’aprenentatge/ensenyament de les llengües a partir de l'ús de metodologies TAC

dins el currículum.

e) Biblioteca escolar

La biblioteca escolar és un centre de recursos, un espai d’aprenentatge i de suport

al desenvolupament de les àrees curriculars, on es pot trobar tot tipus

d’informació en diferents suports, que ha d’estar a l’abast de l’alumnat, del

professorat i de tota la comunitat educativa.

La composició del fons ha de respondre al nivell educatiu de l’alumnat del centre i

ha de preveure la diversa tipologia de persones usuàries. La llengua dels

documents ha de ser preferentment la catalana, però també el fons ha de tenir en

compte les altres llengües curriculars.

La dinamització de la biblioteca escolar comprèn la planificació i el

desenvolupament de diferents programes, propostes i activitats de foment de la

lectura i el Pla de lectura de centre.

e.1. Pla de lectura de centre

El Pla de lectura de centre es promou des de les diferents àrees

d’aprenentatge (PLEC), i és el conjunt d’objectius i metodologies per

promoure:

- l’aprenentatge de la lectura, entès com una progressió ascendent en

l’adquisició de la comprensió lectora,

- l’aprenentatge a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar,

comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta

- el gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, i

- la formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines, tècniques i

metodologies de les diferents formes d’accés tant a la lectura com a font

d’informació com a la lectura com a font de gaudi.

El centre vetllarà per tal que des de les diferents àrees es treballi la lectura de

manera contextualitzada i lligada als continguts de les àrees.

El centre promou el projecte de bookcrossing per tal de fomentar l’hàbit

lector, facilitant la lliure circulació de llibres en el nostre institut.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


f) Projecció del centre

f.1. Pàgina web del centre

El centre té una pàgina web que permet la comunicació de tota la comunitat

educativa. S’hi pot trobar tota la informació que necessita l’alumnat i les seves

famílies: documentació, informació sobre els estudis que es fan al centre,

característiques, programació de sortides, activitats extraescolars, participació

en projectes... A més, també s'actualitza constantment amb les notícies de

totes les activitats que es generen al centre. La web és en llengua catalana.

f.2. Revista

El centre té una revista anual, reviScola, que permet la comunicació amb tota

la comunitat educativa. Serveix per treballar el llenguatge periodístic amb

l’alumnat i per difondre les activitats i els treballs en què es participa. És una

tasca que es coordina des del Departament de Llengua i Literatura catalana i

que recull també aportacions d’altres departaments del centre.

A més, l’Institut té un butlletí informatiu que es publica dos cops l’any –per

Nadal i a final de curs–, l’Informa, on s’expliquen totes les activitats que es

duen a terme durant el curs amb els alumnes, els premis, les celebracions, etc.

f.3. Exposicions

Esporàdicament, el centre organitza amb la col·laboració d’organismes públics

o d’entitats, exposicions sobre temàtica relacionada amb el món de l’educació.

Es prioritza que siguin en llengua catalana.

g) Intercanvis i mobilitat

L’Institut participa en programes internacionals d’intercanvi i mobilitat d’alumnes

(Orator, intercanvis epistolars, telemàtics, sortides d’estudis a l’estranger...). Tots

aquests projectes creen dinàmiques encaminades a millorar la competència

lingüística de l’alumnat, a viure necessitats de comunicació i interacció reals en el

seu propi context, a generar bones pràctiques, a facilitar la interrelació

sociocultural i a afavorir el coneixement de la riquesa històrica, lingüística i

cultural d’altres indrets.

h) Dimensió internacional del centre educatiu

La dimensió europea i internacional del centre educatiu és garantia de

participació en un món global. La incorporació del desenvolupament de la

dimensió europea i internacional en les finalitats educatives del projecte de

centre permet concretar accions i planificar projectes a curt, mitjà i llarg termini,

promoguts i prioritzats des del projecte lingüístic plurilingüe.

El desenvolupament de la dimensió internacional del centre dóna oportunitats a

l’alumnat i al professorat de conèixer, col·laborar i treballar conjuntament amb

altres centres d’arreu del món per a la millora dels processos educatius vers el

diàleg intercultural i la ciutadania activa.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Cal que la finalitat de millorar la dimensió europea o internacional del centre

s’integri en el projecte lingüístic plurilingüe i els projectes específics estiguin

planificats, reconeguts i acceptats per tota la comunitat educativa.

5. EL CURRÍCULUM

5.1. Criteris d’organització pedagògica

Els criteris d’organització pedagògica estan desenvolupats en les apartats corresponents de les

normes d’organització i funcionament de centre, i es plasmen en les concrecions curriculars dels

ensenyaments que s’imparteixen en el centre.

La diversitat de l’alumnat fa que el centre s’hagi de dotar de mesures organitzatives i curriculars

que l’atenguin tota. Per això es busquen les màximes garanties que permetin assolir l’èxit en la

tasca educativa que tenim encomanada, i que preparin els nostres alumnes per tal d’integrar-se en

la societat, segons els seus interessos, motivacions i/o capacitats.

El centre, per a cada innovació que vulgui introduir, elaborarà projectes que recullin els objectius

establerts en el PEC.

Pel que fa als equipaments generals, són els adequats per poder dur a terme les tasques docents.

Pel que fa als equipaments específics de tallers, laboratoris, pistes esportives i aules d’informàtica,

el centre n’està molt ben dotat, especialment d’equipaments informàtics.

5.1.1. Criteris que orienten l’organització pedagògica del centre

5.1.1.1. En l’ensenyament obligatori (ESO)

1. Els criteris que regeixen l’organització pedagògica dels ensenyaments

obligatoris han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu,

i han de fer possible els següents ítems:

- La integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius en

aplicació del principi d’inclusió.

- El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la

plena integració social i laboral i la incorporació als estudis superiors com

a resultat de l’acció educativa.

- La incentivació de l’esforç individual i col·lectiu, especialment en el treball

quotidià al centre educatiu.

- L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge

individual, mitjançant l’aplicació de pràctiques educatives inclusives –i, si

s’escau, de compensació– i mitjançant l’aplicació de pràctiques d’estímul

per a l’assoliment de l’excel·lència.

- La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.

- L’establiment de regles basades en els principis democràtics, que

afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del

professorat.

- La implicació de les famílies en el procés educatiu.

2. Els criteris pedagògics d’aquest projecte educatiu regeixen i orienten l’exercici

professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, hi

treballa. El centre té mesures i instruments d’acollida o de formació per tal de





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


facilitar als nous docents el coneixement del projecte educatiu i la pertinent

adaptació de llur exercici professional, els quals es recullen en el Pla d’acollida.

3. Els criteris d’organització pedagògica han de contribuir específicament a:

- Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés

educatiu.

- Educar en el deure de l’estudi, de manera que esdevingui un hàbit.

- Adequar la funció del professorat i dels professionals d’atenció educativa,

com a agents del procés educatiu, a les característiques i les necessitats

educatives de cada edat, nivell i context sociocultural del grup i dels

individus que l’integren.

- Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els

resultats i els efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i

d’aprenentatge i els resultats de l’avaluació del progrés assolit

individualment per cada alumne.

- Educar els alumnes en la responsabilitat d’exercir la ciutadania activa per

mitjà de la participació en els afers de la comunitat.

4. Els grups classe s’han de constituir d’acord amb el nivell o el curs de l’etapa

educativa que hagin de cursar els alumnes, les orientacions dels diferents

equips docents, del claustre i les necessitats del centre. El centre garantirà la

coordinació dels integrants de l’equip docent que intervenen en un mateix

grup classe.

5. El grup classe ha de disposar d’un tutor o una tutora, designat entre el

professorat que s’encarrega de la docència. Li correspon garantir l’atenció

educativa general dels alumnes, directament i per mitjà de l’orientació de

l’acció conjunta de l’equip docent, i també li pertoca la comunicació entre el

centre i les famílies a propòsit del progrés personal dels seus fills. El centre

garantirà aquesta comunicació amb les famílies.

5.1.1.2. En els ensenyaments postobligatoris (Batxillerat, CFP’s i FIAP’s)

1. Els criteris que regeixen l’organització pedagògica dels ensenyaments

postobligatoris han de contribuir al compliment dels principis del sistema

educatiu i han d’incidir en els següents ítems:

- Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís dels alumnes en el seu

procés educatiu, sense perjudici de continuar fomentant el paper de les

famílies en l’educació dels fills.

- Educar en la responsabilitat de l’estudi, en la cultura de l’esforç, així com

desenvolupar àmbits d’autoaprenentatge que resultin positius per al

progrés dels alumnes.

- Fer possible l’assoliment de competències, enteses com el conjunt de

capacitats que utilitza una persona en el desenvolupament de qualsevol

tasca per tal d’aconseguir amb èxit uns determinats resultats.

- Adequar la funció del professorat, com a agent del procés educatiu, a les

característiques i a les necessitats educatives de cada etapa i als aspectes

instructius específics de cada ensenyament, sense perjudici del





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


manteniment de la coherència global dels elements educatius de la

formació.

- Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els

resultats i els efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i

d’aprenentatge i els resultats de l’avaluació del progrés assolit

individualment per cada alumne, i evidenciar la correlació entre els

resultats acadèmics dels alumnes i les fites que es proposaven en

incorporar-se a aquestes etapes.

- Potenciar l’exercici de la ciutadania activa per mitjà de la participació en

els afers de la comunitat.

2. Cada grup classe disposarà d’un tutor o una tutora, designat entre el

professorat que s’encarrega de la docència. Li correspon garantir l’atenció

educativa general dels alumnes, directament i per mitjà de l’orientació de

l’acció conjunta de l’equip docent, i també li pertoca la comunicació entre el

centre i les famílies a propòsit del progrés personal dels seus fills i la resta de

tasques que li assignen les NOFC.

5.1.1.3. Criteris d’organitzacio pedagògica del centre per a l’atencio dels alumnes amb

necessitats educatives específiques

1. L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.

2. El centre ha de garantir la participació de tots els alumnes en els entorns

escolars ordinaris, independentment de les seves condicions i capacitats.

3. S’entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:

a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que són els afectats

per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten

trastorns greus de personalitat o de conducta, o els que pateixen malalties

degeneratives greus.

b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la

incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions

socioeconòmiques especialment desfavorides.

c) En relació als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), el centre

es coordinarà amb els Equips d’Assessorament Pedagògic (EAP) per tal que

dugui a terme l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla

personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada.

d) Pel que fa als alumnes d’incorporació tardana amb necessitats educatives

específiques, es tindrà en compte allò que disposi el Pla d’Acollida del

Centre.

e) Quant als alumnes amb altes capacitats, i després de la valoració per mitjà

dels serveis educatius, el centre elaborarà aspectes metodològics i

organitzatius necessaris per atendre’ls, amb programes específics de

formació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa.

5.1.1.4. Criteris metodològics generals i estratègies de l’accio educativa

Les metodologies i estratègies didàctiques no són aspectes estrictament tècnics

del procés d’ensenyament-aprenentatge, sinó veritables opcions curriculars que

incideixen abastament sobre l’alumnat. El professorat del nostre centre és, doncs,





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


conscient que les metodologies no només produeixen aprenentatges conceptuals

i procedimentals, sinó que també produeixen valors i concepcions ideològiques

sobre les relacions interpersonals i socials. És per això que, en atendre les

qüestions d’ordre metodològic, el professorat té en compte les dues dimensions,

tant la tècnica (buscar quina metodologia és la més adient per produir en

l’alumnat aprenentatges significatius) com el compromís de formar els alumnes

en la línia apuntada pels objectius educatius del centre

És responsabilitat del nostre centre formar l’alumnat tenint en compte totes les

dimensions de la personalitat humana. En aquest sentit, el professorat ha de

dissenyar situacions d’aprenentatge orientades a la formació integral (acadèmica,

professional, afectiva, etc.) de l’alumnat. Aquestes seran més o menys adequades

en la mesura que s’ajustin al tipus d’ajut educatiu que necessiten els alumnes per

avançar en el seu aprenentatge, i es tinguin en compte els principis, valors i

actituds que el nostre centre defensa i promou (respecte, tolerància, participació,

solidaritat, autoestima, autonomia, esperit crític, creativitat, planificació i

constància en el treball, disposició a treballar en equip...).

Si l’aprenentatge suposa l’elaboració/reelaboració dels coneixements per part de

l’alumnat, les metodologies i estratègies didàctiques han de tenir en compte:

a) Partir del nivell de coneixements i actuació de l’alumnat, però no per

acomodar-s’hi, sinó per fer-lo avançar cap a nivells superiors. És a dir, els

alumnes hauran d’enfrontar-se a reptes i exigències que estiguin una mica

per sobre de la seva situació de partida (ni per sota, ni excessivament per

sobre).

b) Proporcionar els instruments i estímuls d’ajuda adients que permetin

aconseguir les fites proposades. L’acció educativa ha de permetre, doncs,

establir ponts entre el que és conegut i el que és nou.

c) Avaluar de manera constant les activitats d’aprenentatge i els errors dels

alumnes, per mitjà de diverses formes d’observació sistemàtica, tant a l'inici

del procés d’aprenentatge com al llarg del mateix.

d) Variar el tipus i grau d’ajuda que s’ofereix en funció dels resultats d’aquesta

observació, és a dir, actuar de manera flexible i diversificada atenent les

necessitats, interessos i ritmes d’aprenentatge dels alumnes.

e) Afavorir un clima relacional i afectiu a l’aula capaç de generar en l’alumnat un

autoconcepte favorable i unes expectatives positives en relació amb el seu

aprenentatge.

f) Facilitar a l’alumnat l’atribució de sentit a la seva actuació i, per tant,

possibilitar la seva participació constant. Aquesta implicació en el procés

d’aprenentatge s’aconsegueix si l’alumnat té clar què s’espera d'ell, si se sent

competent per fer-ho i si ho troba interessant.

g) Possibilitar i estimular en els alumnes un traspàs progressiu de la

responsabilitat i el control del propi aprenentatge, aprendre a aprendre, és a





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


dir, promoure la utilització autònoma dels coneixements en situacions noves

i capacitar-los per adquirir nous coneixements de forma autoregulada.

Aquestes exigències es concreten en cada departament a través d’un seguit

d’acords referits als àmbits següents:

1. Avaluació inicial

2. Gestió d’aula (organització de les sessions, treball en grup, treball cooperatiu,

activitats de comunicació d’objectius, activitats de síntesi...).

3. L’estimulació de la capacitat d’aprenentatge autònom.

4. L’orientació del treball a l’aula (i fora de l’aula) en la línia d’analitzar la

informació, qüestionar-la, establir hipòtesis, verificar-les, reflexionar sobre

els mètodes de treball utilitzats, fer generalitzacions, construir síntesis

explicatives, etc.

5. Avaluació contínua (mecanismes de seguiment, autoavaluació, avaluació...).

6. Activitats de reforç i ampliació (tipus d’activitats, mecanismes d’aplicació i

seguiment, etc.).

7. Projectes interdisciplinaris.

8. Atenció a la diversitat (interacció professorat-alumnat, distribució de matèries

optatives, diversitat de materials...).

9. Materials i recursos d’aula (llibre de text, dossier, llibres de lectura, material

audiovisual, material informàtic...), tot fomentant les estratègies cognitives

d’interpretació i tractament de les noves dades que se li presenten.

10.Ús dels recursos del centre (aula d’audiovisuals, aules amb recursos TIC,

biblioteca ...).

11.Aprofitament de les activitats complementàries (revistes, teatre, jornades

culturals, sortides...).

5.2. Desenvolupament i concreció del currículum

5.2.1. Objectius generals

5.2.1.1. De l’Educació Secundària Obligatòria

El marc normatiu que afecta l’organització general del currículum de l’ESO està

concretat el decret 143/2007de la Generalitat de Catalunya.

L' etapa aspira a promoure un desenvolupament integral de l'alumnat en tots els

terrenys (intel·lectual, motor, d’equilibri personal i afectiu, i d’actuació i inserció

social). Compleix, doncs, funcions formatives i orientadores molt àmplies, i pretén

que l’alumnat adquireixi tant el domini conceptual i procedimental necessari per

continuar estudis o incorporar-se a una activitat laboral posterior, com les actituds i

la maduresa personal suficients per a prendre part, activament i responsable, en la

societat.

Els Objectius de l'Educació Secundària Obligatòria, estan especificats en l’article 3

del decret 143/2007.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


1. L’etapa d’ESO comprèn quatre anys acadèmics i es cursa normalment entre els

dotze i els setze anys d’edat, amb els continguts organitzats per matèries, que es

poden agrupar en àmbits de coneixement.

2. L’ESO té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educació que els

permeti:

a) Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid en relació a

l’autonomia personal, la interdependència amb altres persones i la gestió de

l’afectivitat.

b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de

formació de pensament i d’expressió d’idees, les habilitats i les competències

culturals, personals i socials relatives a:

- L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió

lectora, les competències matemàtiques i les competències necessàries

per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual.

- La comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científics,

socials, culturals i artístics.

- La sensibilitat artística i la creativitat.

- La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets d’oportunitats de

les persones.

- El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autonomia i capacitat

crítica.

- La resolució de problemes de la vida quotidiana.

3. El currículum de l’ESO s’ha d’orientar envers l’adquisició de les competències

bàsiques i ha de facilitar la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la

vida adulta, i el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.

4. L’ordenació de l’ESO ha d’establir programes de diversificació curricular

orientats a la consecució de la titulació. Aquests programes poden comprendre

activitats regulars fora del centre, en col·laboració, si s’escau, amb les

administracions locals, i s’han de portar a terme amb les mesures de garantia

que es determinin per reglament.

5. L’acció tutorial en l’etapa d’ESO ha d’incorporar elements que permetin la

implicació dels alumnes en el seu procés educatiu.

6. En l’ESO, s’ha de garantir un sistema global d’orientació professional i acadèmica

que permeti als alumnes conèixer les característiques del sistema formatiu i

productiu a fi d’escollir les opcions formatives adequades a llurs aptituds i

preferències.

7. L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes d’ESO ha d’ésser contínua i

diferenciada segons les matèries del currículum. En l’avaluació final, s’ha de

decidir sobre el pas de curs d’acord amb la valoració del progrés global de cada

alumne en relació a l’adquisició de les competències bàsiques i a l’assoliment

dels objectius de l’etapa. Al final de l’etapa, s’ha de decidir sobre l’acreditació





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


tenint en compte el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels

objectius de l’etapa.

5.2.1.2. Del Batxillerat

1. El Batxillerat té per finalitat dotar els alumnes dels coneixements, les capacitats

i les actituds adequats per a desenvolupar el sentit crític i la maduresa

intel·lectual i humana, mitjançant una formació que comporta una necessària

especialització segons els seus interessos. Aquesta formació també té per

finalitat preparar-los perquè puguin incorporar-se a l’educació superior i a la

vida professional i habilitar-los per a l’aprenentatge permanent.

2. El Departament d’Ensenyament determina les vies i les matèries que han de

garantir l’assoliment dels objectius del Batxillerat i l’adquisició de les

competències pròpies de cada modalitat, i pot establir, en definir les vies,

agrupacions de matèries de modalitat i matèries optatives. El centre, en la seva

Programació Anual, estableix les mesures per a adequar la proposta educativa

del Batxillerat a les necessitats dels alumnes.

3. El currículum i les activitats educatives del Batxillerat, per a consolidar les

competències bàsiques adquirides pels alumnes en acabar l’educació bàsica, han

d’afavorir el desenvolupament de la competència comunicativa, l’adquisició

d’habilitats per a l’autoaprenentatge i per al treball en equip i l’adquisició de les

competències necessàries en relació a l’ús de mètodes de recerca i a l’ús de les

tecnologies de la informació i la comunicació, a més de l’adquisició de les

competències pròpies i específiques de la modalitat cursada.

4. El Departament d’Ensenyament pot facilitar itineraris de Batxillerat adaptats als

diferents ritmes d’aprenentatge, amb una organització flexible de l’oferta i dels

horaris i amb la coordinació i la relació entre els diversos estudis postobligatoris,

i ha d’estimular els centres que imparteixen ensenyaments de Batxillerat perquè

defineixin itineraris que orientin i preparin els alumnes per a l’accés als diversos

ensenyaments posteriors. El centre informarà a les famílies i alumnes d’aquelles

altres ofertes formatives que permetin als alumnes conciliar estudis amb

activitat laboral o siguin més idònies a les seves capacitats i intencionalitats.

5. El centre farà les adaptacions pertinents i facilitarà les ajudes tècniques

necessàries perquè els alumnes amb trastorns d’aprenentatge i els alumnes amb

discapacitats puguin cursar el Batxillerat, tot aplicant també mesures

específiques per als alumnes amb altes capacitats. El Departament

d’Ensenyament regula aquestes mesures i n’ha d’impulsar l’aplicació.

6. L’acció tutorial al Batxillerat ha de reforçar l’orientació de caràcter personal,

acadèmic i professional prestada als alumnes; amb aquest objectiu, el

Departament ha d’establir mecanismes de coordinació entre els centres que

imparteixen Batxillerat, els centres que imparteixen formació professional de

grau superior i les universitats.

7. L’avaluació dels alumnes de Batxillerat ha d’ésser contínua i la qualificació ha

d’ésser diferenciada segons les matèries del currículum, entre les quals s’ha

d’incloure una recerca feta per l’alumne. En l’avaluació final, s’ha de valorar el

progrés de cada alumne a partir de les dades d’avaluació de cada període del





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


curs i de les recuperacions, si s’escau, i decidir sobre el pas de curs o sobre

l’acreditació final, segons que correspongui.

5.2.1.3. De la Formació Professional

La formació professional específica té la finalitat de proporcionar a l’alumne/a la

formació necessària per tal de:

1. Adquirir les competències professionals de cada títol.

2. Comprendre l’organització i les característiques del sector corresponent i,

també, els mecanismes d’inserció professional; conèixer la legislació laboral i els

drets i les obligacions que se’n deriven; i, al capdavall, adquirir les habilitats i els

coneixements necessaris per treballar en condicions de seguretat i prevenir els

possibles riscos derivats de les situacions de treball.

3. Adquirir la sensibilitat per desenvolupar les activitats professionals respectant el

medi ambient.

4. Adquirir una identitat i maduresa professional motivadora de futurs

aprenentatges al llarg de la seva vida.

5. Possibilitar la mobilitat laboral dins del camp professional i les adaptacions als

canvis en les qualificacions.

6. Adquirir, si s’escau, la competència lingüística professional en la llengua o

llengües estrangeres adients a l’àmbit de treball

La Formació Professional Específica té com a objectius:

1. En els cicles formatius de grau mitjà, capacitar l’alumnat per a l’exercici d’una

professió determinada en la qual pugui desenvolupar les competències

assignades a la gestió tècnica que correspongui al seu grau d’autonomia.

2. En els cicles formatius de grau superior, capacitar l’alumnat per l’exercici d’una

professió determinada en què puguin desenvolupar amb més autonomia la

gestió tècnica assumint, si s’escau, la gestió organitzativa i la gestió dels recursos

humans.

5.2.1.4. Dels Programes de formació i aprenentatge professional (FIAP)

Els programes de formació i inserció estan adreçats als joves que compleixin com

a mínim 16 anys d'edat i com a màxim 21 en l'any d'inici del programa, que hagin

deixat l'Educació Secundària Obligatòria sense obtenir-ne el títol i que, en el

moment d'iniciar els programes, no segueixin estudis en el sistema educatiu ni

participin en altres accions de formació.

Aquests programes es configuren com a cursos formatius que han de permetre a aquests joves:

1. Introduir-se en el sistema educatiu per prosseguir estudis de formació professional.

2. Facilitar, també, l'aprenentatge imprescindible per accedir al mercat de treball amb millors possibilitats d'obtenir una ocupació qualificada i duradora.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


5.3. AVALUACIÓ I PROMOCIÓ D'ALUMNES

5.3.1.Criteris generals d'avaluació

L’avaluació ha de complir dues funcions bàsiques. En primer lloc, ha de permetre ajustar

progressivament l’ajut pedagògic a les característiques i necessitats de l’alumnat i, en segon

lloc, determinar el grau en què s’han aconseguit les intencions educatives del centre.

L’avaluació ha de ser contínua, global, diversificada, coherent i integradora.

- Contínua: ha de basar-se en una observació sistemàtica del procés d’aprenentatge de

l’alumnat en cadascuna de les àrees i l’anàlisi global del progrés de cada alumne en cada

curs i al llarg de l’etapa. Des d’aquest punt de vista, l’avaluació pretén descriure i

interpretar més que mesurar i classificar.

- Global: ha de verificar l’assoliment d’objectius on siguin presents els tres nuclis de

continguts (fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments, i valors, actituds i

normes).

- Diversificada: ha d’ajustar-se a la diversitat de l’alumnat i ha de realitzar-se en diferents

moments del procés d’ensenyament i aprenentatge.

- Coherent: s’ha de correspondre amb el que s’ha fet en les activitats d’ensenyament-

aprenentatge, tant per la forma com per la importància dels diferents objectius a assolir

amb aquestes activitats.

- Integradora: L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes es durà a terme en

relació amb els objectius terminals de cada àrea i ha de referir-se, en última instancia, als

objectius generals de l’etapa, i a l’assoliment global de les competències bàsiques.

El procés d’avaluació començarà amb activitats d’avaluació inicial. L'objectiu de l’avaluació

inicial es conèixer la situació de partida de l’alumnat. L'avaluació formativa controla el procés

d’aprenentatge de l’alumnat per tal de perfilar l’adequació de les programacions i

metodologies a les seves necessitats. L'avaluació sumativa recull la informació sobre les

capacitats assolides per l'alumnat al final del crèdit, curs o etapa.

5.3.2.Aspectes organitzatius de l'avaluació

Normativa que empara tot el procés d’avaluació a l’ESO:

- EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i

requisits formals del procés d'avaluació a l'Educació Secundària Obligatòria.

- El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de

l'Educació Secundària Obligatòria a Catalunya, determina els principis i les característiques

de l'avaluació i de pas de curs de l'alumnat d'aquesta etapa educativa.

5.3.2.1 La informacio que ha de rebre l’alumnat durant tot el seu procés d’aprenentatge

Durant el seu procés d’aprenentatge l’alumnat ha de rebre informació que

contempli, d’una banda, la seva situació inicial i la seva evolució, i de l’altra, els

objectius assolits a curt i llarg termini. Els pares i mares rebran aquesta informació

mitjançant entrevistes amb la persona tutora i els butlletins trimestrals.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


L'avaluació inicial

En començar el curs, des de la tutoria i des de les diferents matèries, caldrà conèixer

la situació en què es troba l’alumnat pel que fa a la seva maduresa i a les seves

capacitats.

Aquesta informació ha de retornar, d’una banda, a l’alumnat per fer-lo plenament

conscient de tot el seu procés d’aprenentatge i, de l’altra, ha de servir de referència

al professorat per tal d’adequar les activitats docents al nivell detectat en l’alumnat.

Paral·lelament, aquesta informació permetrà diagnosticar els procediments

transversals, hàbits, actituds i tècniques d’estudi que caldrà promoure entre els

alumnes.

L'avaluació formativa

En començar cada matèria, el professorat explicarà els objectius que s’han d’assolir

d’una manera entenedora per a l’alumnat, cosa que podrà ser tractada com una

activitat mes d’aprenentatge. De la mateixa manera, s’exposaran les activitats

d’avaluació que es faran per tal de fer el seguiment de l’aprenentatge. Els objectius i

les activitats d’avaluació hauran quedat establerts pel departament, com una tasca

més de la programació.

Les activitats d’avaluació s’han de referir a continguts tractats prèviament, s’han de

corregir en funció d’uns objectius i s’han de contrastar amb l’alumnat, per tal de fer-

lo conscient de la situació del seu aprenentatge.

La preavaluació

Un cop al primer trimestre i abans de l’avaluació, es farà una sessió de preavaluació,

per tal de veure el nivell dels alumnes quant a seguiment dels objectius i actituds

davant les diferents matèries.

Al butlletí de notes de la preavaluació a ESO, BAT, CAM i CPIGS, es posarà un

comentari qualitatiu i no es posarà nota quantitativa; a CF es posarà una nota

quantitativa orientativa. Els comentaris qualitatius apareixeran en les qualificacions

qualitatives reflectides en unes frases opcionals que reflectiran aspectes relatius a

l’actitud de l’alumnat tant pel que fa al seu comportament, la manera de treballar, de

relacionar-se i, en general, la seva posició davant de l’aprenentatge.

L'avaluació sumativa trimestral

Un cop al trimestre, a la sessió d’avaluació, es concretarà el nivell en què es troba

l’alumnat en relació amb els objectius de les àrees, mòduls, unitats formatives o

matèries cursades. Aquesta informació es reflectirà en una nota global que inclourà

els conceptes, procediments i hàbits.

Els departaments establiran els criteris per confegir aquesta nota global.

Al butlletí de notes apareixeran les qualificacions de totes les àrees, mòduls, unitats

formatives o matèries cursades pels alumnes, així com unes frases opcionals que

reflectiran aspectes relatius a l’actitud de l’alumnat tant pel que fa al seu

comportament, la manera de treballar, de relacionar-se i, en general, la seva posició

davant de l’aprenentatge.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Abans de la sessió d’avaluació, el professorat informarà a cada alumne/a de les

qualificacions de la seva matèria.

L’avaluacio de final de curs

Les avaluacions finals a l’ESO s’han de fer en cadascun dels quatre cursos de l’etapa.

L’avaluació final de cada curs comporta dos tipus de decisions:

- decisions sobre les qualificacions dels alumnes i

- decisions sobre la seva promoció al curs següent.

En la darrera sessió d’avaluació del curs escolar, la junta d’avaluació ha de fer una

anàlisi conjunta i global de les valoracions que es fan de cada alumne/a en cadascuna

de les àrees, i del desenvolupament del treball de síntesi. El professor/a de cada àrea

ha d’atorgar la qualificació a cada alumne/a considerant l’assoliment dels objectius

de l’àrea i les valoracions que s’expressin a la junta d’avaluació.

Les decisions sobre la promoció de l’alumnat les pren de manera col·legiada la junta

d’avaluació, un cop realitzades les proves extraordinàries, d’acord al que estableix la

Normativa d’inici de curs.

L’avaluacio de final d’etapa

En acabar l’etapa, l’alumnat rebrà un butlletí on apareixeran les qualificacions finals

dels crèdits i matèries comunes, variables, optatives i crèdits de síntesi cursats durant

tot el cicle. A més, inclourà les orientacions professionals i acadèmiques

recomanades per la Junta d’avaluació.

Per als alumnes matriculats al centre que temporalment es trobin en situació

d’escolarització singular (escolaritzacions compartides entre centre ordinari i centre

d’educació especial, activitats complementàries en unitats d’escolarització

compartida (UEC), atenció educativa en aules hospitalàries o atenció educativa

domiciliària, o bé internats en centres educatius del Departament de Justícia), l’equip

directiu i els tutors del centre hauran d’establir els procediments necessaris per al

seguiment acadèmic i per al procés d’avaluació.

5.3.2.2. L’organitzacio de les sessions d’avaluacio

- Organització del procés qualificador

Abans de les sessions d’avaluació qualificadores, caldrà fer balanç del trimestre

amb els alumnes i recollir tota la informació acadèmica pertinent.

- Preparacio de les sessions d’avaluacio amb els alumnes

Per tal de donar un caire orientador i informatiu a les sessions d’avaluació, els

alumnes han de preparar les sessions d’avaluació des de cada matèria i a la vegada

globalment des de la tutoria.

- Per matèries:

Abans de la sessió d’avaluació, cada professor farà un balanç amb els seus alumnes

en una de les darreres classes de les tasques realitzades durant aquell trimestre. El

balanç inclourà l’anàlisi global del funcionament del grup-classe i la notificació de





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


les qualificacions individuals de l’alumnat. És important que l’alumnat estigui

informat, abans de la sessió d’avaluació, de les notes obtingudes en cada àrea o

matèria optativa, i en sigui conscient.

- A la tutoria:

El tutor prepararà la sessió d’avaluació amb els alumnes a les darreres classes de

tutoria. La preparació de la sessió d’avaluació ha d’incloure:

- un balanç general del funcionament del grup-classe;

- un repàs de les diferents matèries comunes i l’anàlisi d’alguna matèria optativa

que s’hagi significat durant aquell trimestre;

- l’autoavaluació dels alumnes.

- Recollida de notes

Un cop realitzada la sessió d’avaluació i després d’introduir les modificacions de

notes pertinents, s’elaboraran els butlletins de notes.

Els resultats de la 1a avaluació (ESO/BAT), es donaran en mà a cada família en una

entrevista concertada pel tutor per comentar l’evolució de l’alumnat durant

l’avaluació, i es faran arribar les consideracions de l’equip docent sobre cada

alumne/a.

5.3.2.3. Organismes avaluadors

L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat es realitza, fonamentalment des

de dos àmbits. D’una banda, l’equip docent del grup classe al qual pertany

l’alumnat i, de l’altra, des dels diferents departaments i amb una visió més global

des dels cap d’estudis i la coordinació pedagògica i el Consell escolar.

Els equips docents: organització i continguts de les sessions d' avaluació

La Junta d’avaluació, és a dir, l’equip docent constituït pel tutor i la resta de

professorat del grup, es reuneix al final del trimestre per fer el seguiment dels

aprenentatges dels alumnes. La Junta d’avaluacio és convocada pel cap d’estudis.

El tutor/a de cada grup és el coordinador de la sessió d’avaluació. Per tant,

prepararà la reunió per tal de poder fer la valoració, diagnòstic i recomanacions,

tant del grup-classe com de cada alumne en particular; atorgarà torns de paraula

als diferents membres de la Junta i recollirà els diversos suggeriments que es facin

durant l’avaluació. És tasca del professorat valorar el rendiment del grup en cada

matèria i, alhora, col·laborar en el seguiment integral de cada alumne/a.

Els continguts de la sessió d’avaluació fan referència tant a l’aspecte col·lectiu com

a l'individual.

- Des del punt de vista col·lectiu, la Junta d’avaluació ha de fer una valoració

general de l’evolució del grup-classe, globalment i per matèries, i buscar les

causes de les situacions problemàtiques. També caldrà preveure el futur i

dissenyar les estratègies metodològiques més adequades per a aquell grup.

- Pel que fa al seguiment de cada alumne, es durà a terme un procés paral·lel al

del grup. En funció de les valoracions realitzades, la Junta determinarà la

conveniència de concertar entrevistes amb l’alumne, pares, EAP, o altres





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


persones o organismes, per intentar solucionar els problemes que s’hagin

detectat.

En acabar l’etapa, la Junta avaluadora es reunirà per decidir la promoció o no dels

alumnes i elaborar orientacions professionals o acadèmiques per recomanar-los.

Per tal de donar coherència de centre a les decisions particulars que prenguin les

diferents juntes avaluadores, aquestes actuaran segons uns criteris generals

recollits en aquest àmbit curricular.

Les reunions de seminari, departament i famílies professionals

Les reunions de seminari i departament permeten fer un seguiment global del

procés d’aprenentatge de cada grup classe en comparació a la resta per tal de

cercar més coherència i l’harmonització curricular. D'aquesta manera, l’equip

d’especialistes de l’àrea adequa l’ajut pedagògic a les necessitats de l’alumnat.

L’equip directiu. Caps d’estudis i coordinacio pedagògica

Els caps d’estudis i la Coordinació pedagògica encarregada de la coordinació de les

programacions de les diferents àrees, també són els encarregats de coordinar els

objectius i criteris d’avaluació.

El Claustre i el Consell Escolar

Un cop al trimestre, després de les sessions qualificadores, el Claustre i el Consell

Escolar analitzaran i valoraran els resultats globals obtinguts pels diferents grups

La informacio sobre l’alumnat que es genera, es recull i s’arxiva durant la seva

estada al centre

Tota la informació acadèmica i personal referida a l’estada de l’alumnat al centre es

recull en tres àmbits diferents: Cap d’estudis, tutoria i secretaria. Aquesta

informació és absolutament confidencial i el centre és responsable de fer-ne un bon

ús.

Caps d’estudis

Centralitzen tota la informació acadèmica que generen les sessions d’avaluació

qualificadora. Faciliten i informen del suport informàtic per recollir i arxivar les

notes, supervisen el recull de totes les notes tant pel que fa a les matèries comunes

com variables i recullen les actes d’avaluació trimestral. En acabar cada curs

acadèmic, recullen la informació anual i la trameten a la secretaria del centre.

Tutoria

Per tal de fer el seguiment de l’alumnat al llarg de tot el cicle, els tutors seran els

responsables de seguir el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Recolliran la

informació de l’avaluació inicial, del seguiment i tota la que es desprengui de les

sessions de tutoria, de les juntes d'avaluació i de les entrevistes amb l’alumnat, els

pares, l’EAP, els serveis socials, etc. En acabar l’etapa, lliuraran tota la

documentació esmentada al tutor del curs següent, a més del butlletí de final de

cicle.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Secretaria

En acabar cada curs, la Secretaria es farà dipositària de les actes d'avaluació del

període corresponent. A l'expedient de l'alumnat, l’historial acadèmic, s'hi arxivarà

l'últim butlletí amb totes les avaluacions d’aquell curs.

Pel que fa a les faltes de comportament que es comuniquin a les famílies,

s'inclouran per escrit en l' expedient de cada alumne/a.

5.3.3. Activitats i/o proves extraordinàries de recuperació a l’ESO

Es preveuen les activitats i/o proves extraordinàries de recuperació a l’ESO, establertes a

l’article 19.3 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria, proves extraordinàries o activitats de

recuperació a ESO, 1r de Batxillerat i CPIGS/CAM.

Les activitats i/o proves extraordinàries de recuperació les elaboraran i corregiran el

departament didàctic corresponent i es duran a terme en el període que determinin les

instruccions de principi de curs.

5.3.4. Criteris generals de promoció d'alumnes

La normativa que regula el procés de promoció i avaluació dels alumnes és:

- El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de

l'Educació Secundària Obligatòria a Catalunya, determina els principis i les característiques

de l'avaluació i del pas de curs de l'alumnat d'aquesta etapa educativa.

- La regulació de l’avaluació i la promoció dels alumnes de l’ESO és a l’Ordre EDU/295/2008,

de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals

del procés d’avaluació a l’Educació Secundària Obligatòria (DOGC núm. 5155, de

18.6.2008).

En finalitzar cadascun dels cursos de l'etapa, i com a conseqüència del procés d'avaluació,

l'equip docent, en la sessió d'avaluació final de curs, ha d'adoptar les decisions corresponents

sobre el pas de curs de cada alumne/a, tenint en compte la seva evolució general en relació

amb les competències bàsiques i l'assoliment dels objectius en les diferents matèries.

L'alumne/a passa al curs següent quan ha superat els objectius de les matèries cursades o té

qualificació negativa en dues matèries com a màxim. Ha de repetir curs si té avaluació

negativa en tres matèries o més. Excepcionalment, l'equip docent pot decidir el pas al curs

següent d'un alumne/a amb tres matèries suspeses si es considera que això no li ha d'impedir

seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que aquest

pas de curs beneficiarà la seva evolució personal i acadèmica. Aquesta decisió requereix el

vot favorable de la majoria dels membres de l'equip docent presents en la sessió. En cas

d'empat, el vot del tutor o tutora serà diriment.

Si s’escau, es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en

diferents cursos.

Per fer efectives les decisions sobre el pas de curs de l'alumnat, excepcionalment, de manera

raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l'equip docent pot acordar la

superació d'alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de

l'alumne/a, l'anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de recuperació i de





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


progrés en els cursos posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d'un mínim

de dos terços dels membres de l'equip docent presents en la sessió. La qualificació

d'aquestes matèries serà de suficient i s'indicarà a l'acta d'avaluació amb un asterisc.

L'alumne/a que en finalitzar el curs escolar no compleixi els requisits per passar de curs ha de

romandre un any més en el mateix curs. Es pot repetir el mateix curs un sol cop, i dos cops

com a màxim dins l'etapa. Excepcionalment es pot repetir dos cops el quart curs si no se n'ha

repetit cap en cursos anteriors de l'etapa.

L'alumnat té dret a cursar l'Educació Secundària Obligatòria en els centres ordinaris fins als

divuit anys complerts en l'any natural en què finalitza el curs.

L'equip docent ha d'establir mesures de reforç i suport en la programació del curs següent

per a l'alumnat que passi de curs sense haver superat totes les matèries. Aquestes mesures

no poden consistir simplement en la superació d'una prova.

Els alumnes que no passin de curs han de romandre un any més en el mateix curs. Aquesta

mesura haurà d'anar acompanyada d'un pla específic personalitzat, orientat a superar les

dificultats detectades en el curs anterior.

Si l'equip docent hagués decidit que algun alumne/a amb necessitats educatives específiques

seguís un pla individualitzat, serà escolaritzat en el curs i grup que, atenent la proposta

educativa que se li formuli, s'hagués determinat en el pla corresponent.

Dels cursos en què l'alumne/a segueixi un pla individualitzat, cal deixar-ne constància en

l'historial acadèmic de l'alumne/a.

En el quart curs, en la sessió d'avaluació final, l'equip docent ha de decidir sobre l'acreditació

de l'etapa.

L'alumnat que, en finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria, hagi assolit les competències

bàsiques i els objectius de l'etapa obté el títol de graduat/graduada en Educació Secundària

Obligatòria.

L'alumnat que hagi superat totes les matèries de l'etapa obté el títol de graduat/graduada en

Educació Secundària Obligatòria. L'equip docent, considerant la maduresa de l'alumne/a i el

seu grau d'assoliment de les competències bàsiques, així com les seves possibilitats de

progrés, pot decidir que un alumne o alumna que té una o dues i, excepcionalment, tres

matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola

matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal

el vot favorable de la majoria dels membres de l'equip docent presents. En qualsevol cas, per

obtenir el títol de graduat/graduada en Educació Secundària Obligatòria cal haver assolit la

capacitat d'utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials a Catalunya.

Per fer efectives les decisions sobre la superació de l'etapa de l'alumnat, excepcionalment, de

manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l'equip docent pot acordar la

superació d'alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de

l'alumne/a, l'anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis

posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d'un mínim de dos terços dels

membres de l'equip docent presents en la sessió. La qualificació d'aquestes matèries serà de

suficient i s'indicarà a l'acta d'avaluació amb un asterisc.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Per a l'obtenció del títol, l'avaluació de l'alumnat que cursi un programa de diversificació

curricular ha de tenir com a referent l'assoliment de les competències bàsiques i els objectius

de l'etapa, i també els criteris d'avaluació específics del programa.

A l'alumnat que no obtingui el títol de graduat/graduada en Educació Secundària Obligatòria

se li ha d'expedir un certificat d'escolaritat, on han de constar els anys d'escolarització, les

matèries cursades i les qualificacions obtingudes.

Els centres docents han d'organitzar anualment proves per superar les matèries pendents

d'avaluació positiva per a aquells alumnes que no hagin obtingut el títol de graduat en

Educació Secundària Obligatòria i hagin superat l'edat màxima de permanència a l'etapa. S'hi

poden presentar, en els dos anys següents a la finalització dels estudis, alumnes amb un

màxim de cinc matèries pendents d'avaluació positiva.

El referent per analitzar l’assoliment dels objectius generals de l’etapa per part de cada

alumne seran els criteris bàsics següents, que resumeixen aquests objectius, d’acord amb les

finalitats de l’etapa:

– Haver assolit el grau de comprensió i d’expressió, oral i escrita, en català i en castellà

necessari per a la incorporació a la vida social i professional.

– Saber utilitzar les eines matemàtiques.

– L’obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria requereix la superació

de totes les àrees.

– Disposar dels elements bàsics de comprensió del món en els seus aspectes científic, social,

tècnic i artístic.

– Haver aconseguit el creixement personal necessari per viure d’una manera autònoma en

les dimensions: individual i social.

Excepcionalment, la junta d’avaluació, considerant la maduresa en relació amb els objectius

de l’etapa i les possibilitats de progrés, pot decidir l’obtenció del títol de Graduat en Educació

Secundària Obligatòria per part de l’alumnat que tingui una o dues àrees no superades.

En qualsevol cas, per obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, és

necessari haver assolit la capacitat d’utilitzar normalment i correctament les dues llengües

oficials a Catalunya.

Per prendre la decisió caldrà el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de la

junta d’avaluació.

També en aquest cas, el vot favorable de dos terços s’ha de comptabilitzar sobre el total de

membres de la junta presents en la sessió. Cada professor/a pot emetre un únic vot, amb

independència del nombre d’àrees que imparteixi a l’alumne/a. Els vots en blanc i les

abstencions tenen en aquest càlcul els mateixos efectes que el vot negatiu.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


6. L’ORGANITZACIÓ

6.1. Criteris que defineixen l’estructura organitzativa

Aquests criteris estan desenvolupats en els apartats corresponents de les normes

d’organització i funcionament de centre.

La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència

amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i ha

d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els

professionals d’atenció educativa i del treball en equip.

L’organigrama del centre està basat en els criteris que defineixen l’estructura organitzativa

del centre; està definit a les NOFC.

6.3. Lideratge i equips de treball

L’equip directiu exerceix les seves funcions, gestiona i lidera el centre a través del Projecte de

Direcció, l’acord de coresponsabilitat i el sistema de gestió basat en processos.

La direcció delega funcions i preses de decisió a tots els càrrecs de responsabilitat del centre

(caps de departament, caps de seminari, coordinadors, responsables del pla estratègic,

responsables d’equips de millora i de programes d’innovació, etc.) perquè l’esforç comú

faciliti el trànsit cap a la consecució de la visió establerta. Fomenta la iniciativa i la

participació dels coordinadors i responsables en els seus àmbits de treball, i en recull el

retorn necessari per ajustar la planificació de cada curs.

El centre potencia l’autonomia dels departaments i també d’altres coordinacions,

especialment en els àmbits pedagògic i d'innovació, sempre alineats amb la missió i la visió

del centre.

La direcció facilita tota l'autonomia que sigui possible dins el marc legal vigent als

departaments i a les coordinacions i dóna tot el reconeixement i suport que està en les seves

mans.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


7. LA INCLUSIÓ

7.1. Principis d’inclusió i coeducació

Els principis i valors educatius es basen en el que ja s’ha exposat prèviament en aquest

document en l’apartat de missió, visió i valors del centre.

7.2. L’acollida

L’acollida en el centre es refereix a tos els membres de la comunitat educativa (pares,

alumnes, professorat i PAS.

7.2.1. EL Pla d’acollida

El Pla d’acollida està organitzat i desenvolupat a través del procés clau PRC02 Ensenyament/Aprenentatge ESO/BAT/CF/PFI-FIAP/CPIGS, recollit en la documentació de gestió de centre i, més en concret, en el procediment PGQ10 Procediment d’acollida de l’alumnat i de les famílies.

L’acollida del professorat i el PAS queda recollit en la documentació de gestió de centre a

través del procés de suport PRS01 Gestió, i recollit en la documentació de gestió de centre

i, més en concret, en el procediment PGQ23 Procediment d’Acollida de l’equip humà.

7.3. La diversitat

L’ampliació de l’ensenyament comprensiu no pot ignorar les diferències d’interessos,

capacitats i ritmes d’aprenentatge que presenten els alumnes. Les diferents necessitats i la

diferent forma de progressar requereixen diferents formes per atendre la diversitat. Les

mesures d’atenció, doncs, poden i han de ser variades i s’ha de justificar la planificació en la

resposta educativa que requereixen les diferents necessitats que presenten els alumnes.

El centre ha elaborat una proposta integradora de diverses opcions i modalitats per tal

d’oferir una resposta educativa a la tasca, no gens fàcil, d’atendre la diversitat del nostre

alumnat. El centre ha de donar resposta a la diversitat i ha de gestionar les mesures

adequades adreçades a aquesta finalitat.

Aquesta tasca recau en el professorat del centre, en els departaments i les àrees, i en un bon

seguiment i coordinació per part de l’equip directiu i la comissió d'atenció a la diversitat.

7.3.1. Criteris que orienten l’atenció a la diversitat

Aquests criteris es troben recollits en les programacions didàctiques de cada una de les

matèries, crèdits i/o mòduls. Entre d’altres recullen les estratègies metodològiques,

els criteris d’avaluació i els recursos per atendre l’alumnat.

7.3.2. Pla d’atenció a la diversitat

En el nostre centre l’atenció a la diversitat es fa, bàsicament, amb l’alumnat amb

necessitats educatives especials que arriba amb un dictamen d’escolarització i amb

aquells altres que es detecten en el centre.

El professional de l’EAP recull la informació i dóna les orientacions i els recursos

necessaris a la coordinació pedagògica i a la cap del departament d’orientació per tal





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


que els transmeti als tutors, els quals posteriorment ho comunicaran a la resta de

l’equip docent.

La Comissió d’atenció a la diversitat (CAD) és l’encarregada de vetllar, coordinar,

aportar els elements de diagnòstic, plantejar les accions que s’han de dur a terme i

com s’han de desplegar, i de tota mena de suports que facilitin i orientin la tasca del

professorat del centre a les aules.

Les funcions de la CAD estan descrites en les NOFC, en el títol IV. Organització

pedagògica del centre, concretament en el capítol 1. Organització del professorat,

Secció 4.

Durant el curs es fan intervencions puntuals, en cas que sigui necessari, amb aquells

alumnes que presentin algun tipus de dificultat en el seguiment de les matèries,

crèdits i/o mòduls de l’ensenyament que estiguin cursant i se’ls adapten les accions en

funció de les necessitats que presentin, per tal d’ajudar-los i facilitar-los les tasques

que els siguin necessàries.

Aquestes intervencions es duran a terme amb el membre de l’EAP, el tutor i amb els

pares de l’alumne, en cas que sigui necessari. Posteriorment, el tutor transmetrà la

informació a la resta de l’equip docent.

Les modalitats organitzatives per atendre la diversitat estan concretades en el capítol

4 Organització de l'alumnat i atenció a la diversitat, de les NOFC, i fan referència a:

- Àrees que s’impartiran d’acord amb l’assignació horària estipulada pel

Departament d’Ensenyament

- Previsió de plans individualitzats si convé

- Atenció als alumnes nouvinguts

- Fer un grup de reforç per nivell sempre que sigui possible.

- Atencions individuals

Les mesures curriculars i didàctiques estan concretades en el capítol 4 Organització de

l'alumnat i atenció a la diversitat, de les NOFC.

- Adaptació i flexibilitat del currículum propi

- Els plans individualitzats

Altres recursos per atendre la diversitat dels alumnes:

- Les Unitats d’Escolaritzacio Compartida (UEC):

Per tal de garantir l’atenció educativa necessària a l’alumnat amb necessitats

educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar en els centres

que imparteixen Educació Secundària Obligatòria, de manera excepcional,

alguns d’aquests alumnes podran seguir part dels ensenyaments corresponents

a aquesta etapa en unitats d’escolarització compartida (UEC), on se’ls oferiran

activitats específiques adaptades a les seves necessitats.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Les instruccions de la DGOIE, de 30 de juny de 2001, estableixen el procediment

d’escolarització compartida (UEC) i el traspàs d’informació sobre l’avaluació de

l’alumnat d’ESO, entre els INS i les UEC.

El Departament d’Ensenyament ha arribat a acords amb dues entitats locals per

poder oferir aquestes activitats complementàries, des de les unitats

d’escolarització compartida: La fundació Vallsgenera i la CREU ROJA.

A més, a l’Alt Camp, hi ha la UEC El Guaret que depèn dels Centres residencials

d’educació intensiva (CREI). Els alumnes que hi van no es proposen des de

l’Institut, sinó que els proposa el Guaret aquest demana la matrícula aquí per tal

de poder atendre el moviment i flux d’alumnes que hi arriben a través de

Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Es fan reunions

de coordinació periòdica, les quals van a càrrec de la psicopedagoga del centre o

algun membre del Departament d’Orientació.

L’escolarització en aquestes unitats suposa una escolarització compartida amb el

centre docent en què l’alumne estigui matriculat, del qual en continuarà

depenent als efectes acadèmics i administratius.

- La Comissió social, com a espai per a tractar les demandes detectades a l’escola

o en altres serveis, tracta sobre problemàtiques socials que s’hi manifesten. S’hi

fa una anàlisi i reflexió per tal de consensuar el diagnòstic, delimitar la

intervenció i establir un procés de seguiment.

Les funcions de la Comissió social estan descrites en les NOFC, en el Títol IV.

Organització pedagògica del centre, capítol 1. Organització del professorat,

Secció 4.

8. LA CONVIVÈNCIA

8.1. Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència

Els principis i valors educatius es basen en el que ja s’ha exposat a la missió, visió i valors d’aquest projecte educatiu.

8.2. Pla de convivència

Es troba desenvolupat a les NOFC en el títol V Les normes de convivència del centre, que desenvolupa els següents capítols:

- Capítol 1. Drets i deures de l’alumnat

- Capítol 2. Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals

- Capítol 3. Règim disciplinari de l’alumnat

- Capítol 4. Conductes contràries a les normes de convivència del centre

- Capítol 5. Conductes greument perjudicials per a la convivència del centre

- Capítol 6. Valoració de les conductes contràries a les normes de convivència i les

faltes greument perjudicials.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


9. L’ORIENTACIÓ I LA TUTORIA

9.1. Objectius de l’orientació i seguiment de l’alumne

La finalitat de l’educació és promoure les diferents capacitats de la persona, aconseguir que

faci seva la cultura del grup social al qual pertany i que, a la vegada, es converteixi en agent

de creació cultural. Les activitats educatives en el nostre centre atenen, fonamentalment,

dues dimensions formatives:

1. Una dimensió instructiva, per la qual l’alumne aprèn els continguts (conceptuals,

procedimentals, actitudinals) que la societat determina.

2. Una dimensió orientadora, per la qual l’alumne arriba a un millor

autoconeixement i grau de maduració en una etapa (l’adolescència) de profunds

canvis biològics i psicosocials. Aquests canvis incideixen tant en el seu

desenvolupament intel·lectual com en la seva evolució social i de relació, tot

generant aprenentatges que li seran de gran utilitat en les seves futures relacions

com a adult.

9.1.1. Finalitats de l’acció tutorial

Les finalitats de l’acció tutorial fan referència a l’orientació personal, acadèmica i

professional de l’alumnat i s’han de treballar, tant a nivell grupal com individual, en

cadascun dels àmbits implicats en l’acció educativa del centre (alumnes, pares i equips

de professorat).

- L'orientació personal pretén contribuir a la formació integral de l’alumnat,

facilitant-li l'autoconeixement en l’àmbit de les aptituds, personalitat i interessos, i

col·laborant en el desenvolupament de criteris propis.

- L'orientació escolar i acadèmica pretén facilitar a l’alumnat un aprenentatge millor i

possibilitar la coordinació i integració dels diferents aspectes que incideixen en el

seu procés d'aprenentatge.

- L'orientació professional aspira a ajudar l’alumnat a fer una elecció equilibrada del

currículum per a estudis futurs, i orientar-lo per ser una persona activa i conscient

en deixar la institució escolar. Posa especial atenció en tot allò que afecta l’elecció

de professió, la recerca i obtenció de treball, el temps lliure i la formació

permanent.

La dinamització del grup-classe pretén afavorir les relacions comunicatives i

d’intercanvi entre l'alumnat del mateix grup i el seu professorat, i entre les persones

dels diferents grups que integren l'institut.

La implicació de l'alumnat com a col·lectiu en la vida de relació i participació del centre

i la canalització de les seves aspiracions com a grup també son objectius de l’acció

tutorial.

La coordinació de l’activitat educativa entre el professorat pretén aconseguir el màxim

de coherència i organització entre el professorat que intervé en un mateix grup.

Facilitar la trobada de l’equip de professorat del grup-classe, potenciar l'intercanvi

d’informació i establir plans d’actuació conjunta són objectius d'aquesta coordinació.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


La coordinació de l'activitat educativa amb els pares, mares i responsables de l'alumnat

pretén afavorir un contacte regular i constructiu amb les famílies de cara a millorar el

procés educatiu dels alumnes.

Les funcions i finalitats esmentades es desenvolupen i assoleixen per mitjà d'un Pla

d'Acció Tutorial.

9.1.2. Criteris per l'organització de l'acció tutorial

L’acció tutorial, l’exerceix de forma compartida tot el professorat, atès que l’activitat

docent implica, a més de la impartició dels ensenyaments propis de l’àrea, el

seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge dels alumnes i l’adaptació dels

ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenten.

Dins l'organització de centre, tot i que l’acció tutorial és una tasca del conjunt del

professorat, el tutor és el dinamitzador de l'acció tutorial. L’equip directiu designarà

com a tutor d’un grup d’alumnes un professor que imparteixi docència en el grup. A

l'ESO s'ha d'impartir una matèria de tutoria en cadascun dels cursos. Aquesta matèria

es distribuirà a raó d'una hora setmanal amb el grup classe. Els tutors d'ESO i

Batxillerat disposaran de l’hora de tutoria de classe, una hora de reunió setmanal per a

tots els tutors de cada nivell, una hora per a les atencions individualitzades a l'alumnat

i una hora per a l’atenció a pares.

Als cicles formatius de Grau Mitjà es farà una hora de tutoria assignada dins l’horari de

grup de cada cicle formatiu i una hora d’atenció a pares o de reunió de tutors.

La coordinació dels tutors va a càrrec de la coordinació pedagògica del centre i dels

coordinadors de nivell i té com a finalitat garantir la coherència del desenvolupament

de la tutoria i fer el seguiment i l’avaluació de les activitats que es desenvolupen.

L’equip de nivell és el dinamitzador de l’activitat pedagògica i el nucli del seguiment

personal i curricular dels alumnes. És, per tant, el pont entre els alumnes i els

departaments o seminaris i contempla tant la vessant personal com curricular de

l’alumnat.

9.1.3. L’orientació a 4t d’ESO, a 2n de Batxillerat i al final de cada cicle formatiu

El centre ha d’elaborar, concretar i aplicar les propostes que desenvolupin l’orientació

acadèmica i professional en l’acabament de l’etapa, o nivell d’ensenyament o cicle

formatiu.

El programa d’orientació acadèmica i professional recull un ventall diversificat de

propostes :

- Realitzar activitats d'orientació amb alumnes, professors, tutors i pares.

- Cercar informació relacionada amb les possibles sortides laborals i/o acadèmiques

(Batxillerat, mòduls professionals, món laboral).

- Fer xerrades informatives adreçades als alumnes.

- Preparar un recull individualitzat d’aptituds acadèmiques.

- Fer un qüestionari d’interessos professionals.

- Desenvolupar entrevistes individuals afavorint els processos de decisió i maduresa

personal.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


- Coordinar i comunicar tots els resultats als tutors.

- Programar xerrades informatives adreçades alss pares.

- Participar en l’elaboració del consell orientador que s’ha d’efectuar en finalitzar

l’ESO, referit al futur acadèmic i professional de l’alumnat.

- Incloure l’accés a les vies posteriors de formació i ocupació.

- Informar les famílies i acompanyar l'alumnat que no supera l'ESO cap als FIAPS.

- Elaborar materials d’informació i suport per a l’orientació en cada ensenyament

Educar és ajudar l'individu a créixer en una societat que l'accepta i li facilita els mitjans

per desenvolupar-se adequadament.

L’Institut pretén ajudar els alumnes a desenvolupar i potenciar les seves capacitats,

habilitats i possibilitats, tractant acuradament les diferents individualitats.

9.2.4. Responsabilitat de l'acció tutorial

El Pla d’Acció Tutorial (PAT) implica els tutors i tutores d'ESO, Batxillerat i cicles

formatius, i també tot el professorat i l'equip tècnic de l'Institut: equip directiu,

departaments, coordinador de serveis i activitats escolars, Departament d’orientació i

l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic de l'Alt Camp.

9.2. Objectius generals del PAT

Els objectius generals de tot el Pla d'Acció Tutorial són:

1. Conèixer la situació de cada alumne.

2. Proporcionar als estudiants una orientació personal, escolar i professional adequades, tenint en compte les seves característiques personals, les aptituds, les necessitats i els interessos que manifestin.

3. Fer les corresponents adequacions curriculars .

4. Dinamitzar la vida social i afectiva del grup-classe.

5. Orientar el grup.

6. Proporcionar suport al professorat en la dimensió de dinamitzador de l'acció tutorial en el centre.

7. Proporcionar al professorat formació i informació adequades per a les funcions que han d'assumir com a responsables de les tutories.

8. Coordinar l'acció educativa de tot l'equip docent que intervé en cada grup classe, per tal de facilitar l'acció comuna amb la resta de tutors del cicle en el marc del Projecte Curricular de Centre.

9. Promoure la participació i la col·laboració de les famílies en la funció educativa del nostre institut.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


9.2.1. Objectius específics de l'Acció Tutorial

Concretem els objectius específics de les diferents etapes que hi ha al nostre institut:

9.2.1.1. Educació Secundaria Obligatòria (ESO)

Per a l'alumnat

- Coneixement de l'alumne.

- Integració en el grup-classe.

- Integració en el centre.

- Integració en el barri /població (ja que molts alumnes vénen de fora vila) i

en la societat.

- Orientació curricular.

- Optimització del temps i autoorganització.

- Afavoriment de l'autoconcepte positiu.

- Atenció als alumnes “especials".

Per al professorat

- Facilitar el coneixement de l'alumne a tots els professionals que intervenen

en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

- Detectar amb rapidesa tots els problemes de l'alumnat en les diferents

assignatures: absentisme, disciplina, rendiment...

- Prendre les decisions oportunes per resoldre'ls.

- Coordinar i afavorir les reunions.

- Contribuir a fer que el procés d'ensenyament-aprenentatge atengui la

diversitat de les necessitats, motivacions, interessos i capacitats de tot

l'alumnat, així com controlar la seva evolució individual .

- Orientar en l'elecció dels crèdits que han de cursar els alumnes.

- Orientar en l'elecció que han de fer en acabar l'ensenyament obligatori:

diferents tipus de Batxillerat, cicles formatius, accés al món del treball o als

programes de garantia social, tot atenent a les seves capacitats i interessos.

Per a les famílies

- Afavorir la participació dels pares en els processos de presa de decisions de

l'alumne en relació amb el seu currículum.

- Donar les informacions necessàries respecte de l'evolució educativa dels

fills a fi d'establir les actuacions comunes família/centre quan es

requereixin. Informar de l'itinerari curricular de l'alumne per afavorir una

millor decisió en l'elecció.

- Ajudar a assumir les decisions que hagin pres.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


9.2.1.2. Batxillerat, cicles formatius, CAM, CPIGS i FIAPS

Per tal de donar resposta a les necessitats d'orientació que tenen els alumnes

d'aquestes etapes, ens proposem els següents objectius.

Per a l'alumnat

- Implicar-se en el seu propi procés d'aprenentatge.

- Respondre habitualment als estímuls d'estudi i avaluació.

- Interessar-se pel món del treball, preparació, sortides, currículum

professional...

- Interessar-se pel món acadèmic, carreres universitàries, cicles formatius...

- Conèixer les característiques de la seva personalitat per tal de fer front a les

múltiples possibilitats que ofereix el món acadèmic i laboral.

Per al professorat

- Afavorir la reflexió sobre els factors personals i les exigències socials que condicionen els desitjos i les decisions del seu futur laboral.

- Orientar els alumnes dins de les opcions de l'etapa.

- Constatar si l'elecció feta pels alumnes s'ajusta a les capacitats que requereix la seva opció.

- Aprofitar les sessions i temps d'avaluació per orientar l'evolució dels alumnes en la consecució dels objectius i en la formació de la seva personalitat.

Per a les famílies

- Oferir la possibilitat de comunicació en qualsevol cas, tant si és sol·licitada per les famílies com si el tutor ho creu convenient.

- Realitzar les reunions informatives de pares.

- Comentar els resultats de les sessions d'orientació.

Les funcions de la tutoria es poden concretar en tres àmbits d'acció:

- La tutoria de grup

Es refereix a l'actuació del tutor en un grup d'alumnes, el grup-classe. Es porta a terme un cop per setmana, el dia i l'hora que estableix el seu horari . En relació a la tutoria de grup, correspon al tutor:

- Estimular la idea de grup, conèixer-ne la dinàmica i propiciar oportunitats

perquè el grup es cohesioni, afavorint un clima de cooperació i participació.

- Afavorir el clima de confiança.

- Tenir en compte les actituds positives en tot tipus de conflicte.

- Vetllar pel bon funcionament del grup.

- Programar les actuacions tutorials conjuntes amb tot el grup.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


- Estudiar el rendiment acadèmic general i de cada avaluació.

- Vetllar pel control de l'assistència dels alumnes del grup.

- Mantenir l'aula de tutoria en bon estat i neta.

- Netejar les taules amb el material que es facilitarà a consergeria.

- Dedicar el temps necessari a la neteja de patis i zones comunes de tot

l'alumnat, el dia que sigui assignat a cada grup.

- Comunicar a l'administrador qualsevol desperfecte que s'observi a l'aula de

tutoria.

- Coordinar i presidir les reunions dels professors del grup.

- Coordinar la realització de les activitats del grup fora de l'aula.

- Presidir les sessions de la junta d'avaluació del grup i tenir cura de la

documentació corresponent.

- Fer constar en acta els acords presos en les sessions de la junta d'avaluació del

grup.

- Impulsar i, si convé, convocar per delegació del director les reunions de

professors i pares del grup, i assegurar que aquests estan prou informats pel

que fa al funcionament del centre i al grup en concret.

- La tutoria individual

Es fa mitjançant entrevistes o converses que tutor/a i alumne/a mantenen tantes

vegades com convé al llarg del curs, tant a requeriment del tutor/a com de

l'alumne/a, durant l'hora que es contempla per a aquesta activitat en l'horari del

professorat tutor.

En relació a la tutoria individual, correspon al tutor de cada alumne:

- Conèixer l'historial acadèmic dels alumnes i portar al dia el seu expedient

personal: resultats acadèmics, crèdits cursats, incidències (disciplina,

rendiment...)

- Conèixer els trets de la seva personalitat, actituds, aptituds, interessos, i

possibles dificultats psicofísiques.

- Conèixer l'adaptació i integració social de l'alumne en el grup escolar i social i

afavorir la superació de les dificultats que se li presentin en aquest sentit.

- Ajudar l'alumne a prendre consciència de les necessitats personals, afectives,

de seguretat i d'independència.

- Orientar-lo en l'elecció del seu propi currículum.

- Ajudar a trobar solucions positives quan es donin situacions de conflicte.

- Mantenir les entrevistes personals i les observacions indirectes convenients

per obtenir tota aquesta informació.

- Rebre els alumnes d'acord amb l'horari que hi ha establert

- La tutoria de les famílies

Té una vessant col·lectiva: les reunions que sistemàticament es fan a principis de

curs i a finals del primer trimestre. I una altra d'individual: les entrevistes que es





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


mantenen amb les famílies (una com a mínim al llarg del curs i sempre que la

família o el tutor ho creguin convenient).

En relació a la tutoria de les famílies cal:

- Donar-los informació de la situació personal social i escolar dels seus fills.

- Recollir la informació familiar que pugui tenir interès per a un millor

coneixement de l'alumnat.

- Deixar constància escrita, a l'expedient de l'alumne/a, de les relacions

mantingudes amb la família, i també de les decisions preses.

- Realitzar les reunions col·lectives o individuals (entrevistes) per tal de fer

aquest intercanvi d'informacions.

9.4. Temàtica de l'acció tutorial

Des de la perspectiva educativa actual, els aspectes diferencials de les tutories en totes les

etapes educatives contemplen:

- El desenvolupament personal i social (orientació personal), que té com a finalitat

proporcionar a l'alumne una formació integral, facilitant-li el seu autoconeixement, la

seva adaptació i una meditada presa de decisions

- L'ensenyament-aprenentatge (orientació escolar), per tal d'ajudar l'alumne a superar les

dificultats relacionades amb els seus hàbits i mètodes de treball i amb la seva integració

en el grup.

- La maduresa vocacional (orientació professional), pretén que l'alumnat faci una elecció

professional i acadèmica d'acord amb la seva personalitat, aptitud i interessos.

9.5. Materials de treball

El Departament d’Orientació ha elaborat uns materials de suport per al treball de l’Acció

tutorial a l’ESO, el programa d’orientació d’ESO està concretat a les NOFC en el Títol IV.

Organització pedagògica del centre en el capítol 7, Orientació acadèmica i professional.

Amb el programa d’orientació de Batxillerat, cicles formatius, FIAP, CPIGS i CAM, s’ha fet un

disseny per acompanyar als alumnes al llarg de l’ensenyament, desenvolupant activitats per

tal de donar suport de cara a la presa de decisions respecte al seu futur personal, escolar i

professional.

9.6. Activitats complementàries

Per complementar el treball de les activitats de tutoria, es dissenyen tot un seguit d’activitats

amb el suport de professionals externs al centre i que, per la temàtica que tenen, es

consideren importants per tal de completar la formació personal dels nostres alumnes:

- Xerrades de diversos temes a càrrec de professionals.

- Tallers d'activitats per reforçar algun aspecte del programa.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


En la graella de planificació de curs del PAT es poden consultar les activitats complementàries

que s'elaboren amb les propostes de l'equip de tutors dels diferents ensenyaments i que

s’actualitzen a començament de curs i es programen segons el calendari escolar.

9.7. Activitats específiques programades

La previsió d'activitats complementàries es fa d’acord amb les necessitats de cada nivell

educatiu i l'oferta que ens arriba, tant del Consell Comarcal com de l'Ajuntament de Valls o

d'altres col·lectius o entitats.

1r d'ESO:

- Educació per a la salut: tabaquisme.

- Internet segura.

- Fauna i flora de l’Alt Camp.

2n d'ESO:

- Educació per a la salut: l'alimentació.

- Taller sobre xarxes socials.

3r d'ESO:

- Educació viària.

- Violència de gènere.

- Per què petes? (drogues).

- Educació per a la salut: la sexualitat.

4t d'ESO:

- Prevenció de situacions de risc (drogues, prevenció d’accidents, ús inadequat de les xarxes socials...).

- Taller VIH (SIDA).

- Espai de l’estudiant.

Batxillerat

- La Marató de TV3.

- L’alcohol.

- Convivència i participació: Habilitats socials i resolució de conflictes.

- Educació per a la diversitat: visita d'una ONG.

- Educació per a la salut: primers auxilis.

- Educació per a la salut: control postural.

- Educació per a la salut: la SIDA.

- Orientació acadèmica i professional.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Cicles Formatius

Els alumnes de CFGM tenen una hora dins l’horari setmanal per tal de poder desenvolupar les activitats de tutoria.

Els alumnes de CFGS encara que no tenen una hora específica dins l’horari per a tractar temes pròpiament de tutoria, els alumnes de cicles formatius sí que participen en les xerrades i d’altres activitats que s’organitzen per als alumnes d’una edat semblant (1r i 2n de BAT):

- La Marató de TV3.

- Convivència i participació: habilitats socials i resolució de conflictes.

- Orientació acadèmica i professional.

9.8. Pla d’acció tutorial (PAT)

El PAT i els eixos bàsics de treball per a cada ensenyament es troben definits en el títol IV

Organització pedagògica del centre, capítol 6. Acció i coordinació tutorial i en el capítol 7.

Orientació acadèmica i professional de les NOFC.

9.9. Formació en Centres de Treball

En els ensenyaments de formació professional específica i en els FIAPS, la Formació en

Centres de Treball (FCT) és un pilar bàsic en la formació de l’alumnat.

L’organització i el desenvolupament de l’FCT està descrita en tota la documentació de

gestió de centre associada al procés clau ensenyament-aprenentatge.

La direcció de l’Institut vetlla per donar una FCT de qualitat a l’alumnat cosa que facilita la

seva inserció laboral; ho fa amb el suport de la fundació ANESPRO.

Les empreses i institucions més rellevants vinculades al centre són les que estan situades

principalment a la comarca de l’Alt Camp, les quals estan relacionades amb les famílies i

perfils professionals que s’imparteixen a l’institut.

Objectius generals de les pràctiques:

Orientar l’alumne perquè pugui tenir un coneixement més clar de les pròpies capacitats i

interessos.

Facilitar la inserció i la qualificació professional dins del món del treball.

Objectius específics de les pràctiques.

a) Aspectes de qualificació:

- Fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i de les tecnologies actuals en

un ambient real de treball, d’empresa o institució.

- Adquisició de nous coneixements professionals.

- Desenvolupar, en el context laboral, els coneixements curriculars apresos.

b) Aspectes d’inserció:

- Comprensió i participació en el procés productiu i/o tasques de serveis.

- Adquisició d’hàbits de relacions humanes a l’empresa.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


Previsió de calendari:

La Formació (pràctica) en Centres de Treball es farà durant el segon curs. En cap cas, es

podrà fer abans del tercer trimestre del primer curs, llevat dels cicles a extingir d’un any

acadèmic.

L’FCT es durà a terme de dilluns a divendres i es podrà fer en dues modalitats:

Les pràctiques es faran dins el marc horari de les 8 fins a les 22 hores.

Ordinària: fins a 4 hores diàries, de manera simultània amb les hores lectives del cicle,

sense ultrapassar les vint hores setmanals.

- Intensiva: fins a 8 hores diàries, si no concorren amb les hores lectives del cicle, sense

ultrapassar les trenta-cinc hores setmanals.

Pràctiques a l’estiu

Els alumnes que vulguin fer pràctiques durant el mes de juliol, ho hauran de sol·licitar abans

del 30 de maig.

Durant el mes d’agost només podran fer pràctiques aquells alumnes que es trobin en

situació d’acabar-les en aquest període.

Tutors de pràctiques

A cada alumne se li assignarà un tutor de pràctiques, que farà el seguiment, l’avaluació i el

control de les pràctiques i es posarà en contacte amb les empreses.

L’alumne es compromet a seguir l’horari pactat amb l’empresa. Qualsevol problema que hi

pugui haver (de tasques, d’horaris, etc.) l’ha de comunicar al tutor de pràctiques assignat.

L’alumne ha d’omplir el quadern d’FCT a través de l’aplicació q-Bid, sota la supervisió del

tutor de pràctiques assignat.

Empreses o institucions col·laboradores.

La Formació pràctica en Centres de Treball es desenvoluparà en l'entorn professional de les

activitats adequades al perfil del cicle cursat.

Exempcions: Total, Parcial i Singular. Documentació acreditativa

L'exempció de l’FCT, que pot ser total, Parcial o Singular, es podrà establir per a l'alumnat

que acrediti experiència laboral i/o experiència formativa. Caldrà presentar:

- Certificat de l’empresa on constin les hores i les funcions realitzades.

- Contractes laborals.

- Informe de la vida laboral de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Empreses vinculades al centre

Els contactes amb les empreses vinculades al centre per a la realització de les pràctiques dels cicles es vehiculen a través de la Fundació Anespro.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


9.10. Formació Professional DUAL

Amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats del mercat laboral, l’Institut Jaume

Huguet desplega la formació professional dual, apostant per augmentar la col·laboració

entre l’Institut i les empreses, coresponsabilitzant-les del procés formatiu dels alumnes.

D’aquesta manera l'alumne rep part de la formació a l’Institut. L'altra part l'obté mitjançant

les activitats formatives i productives en l'empresa. La flexibilitat organitzativa de la

formació professional permet acordar, mitjançant un conveni entre el centre i l’empresa,

aquesta distribució de la formació. Paral·lelament, centre i empresa designen els tutors que

fan el seguiment dels alumnes aprenents, i que coordinen i avaluen les activitats que

realitzen en cadascun dels dos àmbits.

L'estada a l'empresa es divideix en dues fases. En la primera, l'alumne s'hi incorpora per fer

pràctiques i adaptar-se al funcionament de l'empresa. En finalitzar aquest període, s'inicia

l'estada remunerada en modalitat de contracte o de beca, atenent als criteris d'accés

prèviament acordats entre l'empresa i l’Institut.

Per a cada alumne s'acorden les activitats formatives a desenvolupar en l'empresa per

completar la seva qualificació, així com l'horari i el calendari.

La col·laboració entre el centre i l'empresa es formalitza mitjançant un conveni de

col·laboració.

9.11. Flexibilització de l’oferta en FP

A fi de donar resposta a la diversitat de necessitats de les persones i de les empreses,

l’Institut Jaume Huguet promou mesures flexibilitzadores de l’oferta dels ensenyaments de

formació professional d’acord amb el Decret 284/2011. Les mesures s’apliquen per

iniciativa del centre i són les següents:

1. Impartició parcial de cicles. Consisteix en l’oferta d’algunes unitats formatives, mòduls

professionals o crèdits que componen un cicle amb la finalitat de facilitar l’accés a la

formació de les persones interessades a cursar parcialment el cicle. (És aplicable a tots

els cicles de l’Institut)

2. Distribucions temporals extraordinàries. Consisteix en la distribució temporal del cicle

formatiu de manera diferent a l’establerta amb caràcter ordinari, amb la finalitat de

facilitar l’accés a la formació de les persones, les disponibilitats horàries de les quals no

s’ajusten a la distribució ordinària dels cicles formatius.

3. Distribucions conjuntes. Consisteixen en la combinació de dos cicles formatius afins, bé

sigui de tots o d’una part dels seus mòduls, cosa que permet que l’alumne obtingui dues

titulacions o una formació complementària amb estalvi de temps. L’Institut Jaume

Huguet ofereix aquesta modalitat 3x2 en les famílies de Fabricació mecànica i

Informàtica i comunicacions.

4. Matriculació parcial. La finalitat d’aquesta modalitat de matrícula és permetre fer

itineraris formatius a un ritme diferent del que segueixen els alumnes que cursen

l’oferta ordinària dels cicles. Cal distingir entre matriculació parcial per oferta de places





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


vacants i matriculació parcial amb oferta específica, la qual consisteix en l’oferta

específica d’alguns mòduls professionals, unitats formatives o crèdits d’un o més cicles

formatius, per tal de respondre a una necessitat de formació, identificada prèviament,

d’un col·lectiu específic de persones, que pot derivar, entre altres, de la necessitat de

qualificació, requalificació o readaptació professionals derivada del diagnòstic del SAR

(Servei d’Assessorament i Reconeixement) del propi Institut.

5. Matrícula semipresencial. Aquesta modalitat combina les activitats presencials amb les

activitats que, si bé no impliquen la presència dels alumnes en el centre, són dirigides

pel professorat. Facilita el seguiment dels estudis als alumnes que, per raons de treball,

pel fet de tenir cura d'altres persones o bé per qualsevol altra circumstància

excepcional, tenen dificultat per assistir a la totalitat de les hores lectives dels crèdits o

unitats formatives. L’Institut ha seguit el procediment descrit a la Resolució

EDU/2901/2007, de 25 de setembre (DOGC núm. 4980, de 3.10.2007), i té autoritzada la

semipresencialitat per a tots els cicles formatius de grau superior.

10. LA PARTICIPACIÓ

Els mecanismes, àmbits i òrgans de participació estan desenvolupats en els apartats

corresponents de les Normes d’organització i funcionament de centre (NOFC).

11. L’AVALUACIÓ INTERNA.

L’avaluació dels processos del centre constitueix una peça angular que s’aborda des de les perspectives quantitativa i qualitativa a través de procediments interns d’anàlisi i mesura, inclosos en el sistema de gestió integral del centre, i mitjançant avaluacions externes independents.

L’objectiu final és l’aplicació de la millora contínua basada en el coneixement i l ’ anàlisi dels resultats obtinguts, cosa que permetrà la millora (lògica REDAR) i l’assoliment de noves fites

Per a poder portar a terme aquesta avaluació integral és necessari quantificar les millores produïdes en diferents àmbits (resultats educatius, impacte social, satisfacció de l’alumnat, famílies, professorat, empreses col·laboradores i altres grups d’interès, comparació amb altres centres...) per poder planificar estratègies encaminades a la millora en el futur.

Els principals elements de valoració interna són els indicadors que juntament amb la sistemàtica que s’aplica per a la recollida i anàlisi, queden reflectits en diferents documents estratègics del centre (MIQ, Revisió per la direcció, Memòria anual, Retiment de comptes acord de coresponsabilitat...) que possibiliten l’avaluació contínua ja que la gran majoria són recollits de manera semestral, fet que permet l’establiment d’accions de millora dintre d’un mateix curs escolar.

L’Institut, seguint aquesta clara voluntat de millora contínua, dóna un pas endavant i externalitza l’avaluació del sistema de gestió integral, portant a terme auditories externes (norma ISO) i visites de contrast (models EFQM), independents al centre i desenvolupades per experts educatius en models de gestió de qualitat i d’excel·lència.

Aquests processos han portat a terme l’assoliment de certificacions en qualitat i de

reconeixements en excel·lència educativa.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


12. LA PROJECCIÓ EXTERNA I L’ATENCIÓ A L’USUARI

12.1. Principis de servei i atenció al públic

L’atenció al públic (alumnes, exalumnes, famílies, empreses, persones interessades en la

formació i en els serveis que presta el centre) és una de les principals activitats que

desenvolupa l’Institut, especialment en l’àmbit de la consergeria, secretaria i direcció.

Cal destacar el dret de qualsevol persona que s’adreça a l’Institut a ser tractada amb

respecte per part del personal d’administració i serveis i per part de l’equip directiu. Així

també cal destacar, respectar i assegurar el dret a la informació. Per fer les tasques

relacionades amb l’atenció al públic són fonamentals la fluïdesa en el llenguatge, per

transmetre informacions de manera clara, concisa i correcta i també les habilitats i

destreses que permetin oferir un servei amb amabilitat i eficàcia. El personal ha d’actuar

amb la diligència que exigiria en el cas que fos ell mateix la persona qui rebés el servei.

L’Institut té una bústia de queixes i suggeriments oberta a tota la comunitat educativa i a

tots els usuaris del centre.

12.1.1. La relació amb les famílies

La relació amb les famílies queda detallada en els apartats corresponents de les normes d’organització i funcionament de centre.

12.2. Relacions amb institucions públiques

L’Institut vetlla per mantenir unes relacions de col·laboració estreta amb les institucions

públiques com l’Ajuntament de Valls, el Consell Comarcal de l’Alt Camp, Vallsgenera, la

Cambra de Comerç, les universitats i d’altres institucions i serveis que depenen del

Departament d’Ensenyament. Aquestes relacions s’entenen com un servei públic, atesa la

nostra condició de centre educatiu públic, però també com una oportunitat de col·laboració

estreta que comporta beneficis diversos per a l’alumnat.

12.3. Relació amb d’altres entitats

12.3.1. Servei comunitari

El Departament d’Ensenyament d’acord amb l’article 79.1 e) de la Llei d’educació,

vol impulsar el servei comunitari per a l’alumnat de l’ESO amb la finalitat de

garantir que els estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i

protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la

ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la

comunitat.

L’Institut ha contactat amb el menjador social “La Taulada” de Valls, per tal

d’endegar el projecte de servei comunitari.

El menjador social la Taulada pretén atendre amb dignitat i amb hospitalitat sense

cap contraprestació, les persones que es troben en situació d’indigència, la gent

sense sostre i aquells individus que, per la seva penúria econòmica, temporal o

crònica estan privats dels mínims indispensables.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


A l’Institut ha endegat l’experiència de servei comunitari en els àmbits de Suport a

les necessitats bàsiques, Projectes de solidaritat i cooperació, intercanvi

generacional i participació ciutadana per tal que els nostres alumnes aprenguin en

l’exercici actiu de la ciutadania i posin els seus coneixements i capacitats al servei

d’entitats per tal d’afavorir l’intercanvi i la solidaritat entre generacions.

Les concrecions del servei comunitari s’explicitaran a la Programació General Anual

(PGA).

12.4. Relacions amb altres centres escolars

El centre es relaciona amb altres centres escolars de la demarcació (principalment instituts

d’ensenyament secundari) a través de diferents fòrums com la junta territorial i de zona de

directors de centres de secundària de Tarragona i el Consell Escolar Municipal de Valls. Es

té especial cura en la col·laboració amb altres centres en l’orientació acadèmica de

l’alumnat. Així mateix s’estableixen acords de col·laboració, tant amb centres de secundària

com de primària del nostre entorn, per a la realització d’FCT i d’altres projectes comuns. Per

altra banda, el centre forma part de diferents xarxes que agrupen centres de diverses

característiques d’arreu de Catalunya, la qual cosa permet compartir experiències i

aprendre dels millors.

12.4.1. Coordinació primària-secundària

La coordinació primària secundària del nostre centre està desenvolupada en el capítol 5. Actuació educativa globalitzada sobre l'alumnat de les NOFC.

12.4.2. Projectes Inter centres

L’Institut té la voluntat i vocació de compartir experiències amb altres centres

educatius d’Europa sempre que hi hagi l’oportunitat a través de projectes i

programes convocats pel Departament d’Ensenyament, el Ministerio de Educación o

la Comunitat Econòmica Europea.

12.4. Relacions amb empreses

Més enllà dels convenis amb les empreses per a la realització del mòdul de Formació en

centres de treball (FCT), l’Institut promou les relacions amb empreses dels sectors

professionals relacionats amb els seus estudis per tal de promoure la innovació (projecte

Innova FP), la formació contínua i la inserció laboral.

Alhora, les empreses disposen de serveis facilitats pel centre com ara l’assessorament i el

reconeixement de l’experiència professional dels treballadors, el reconeixement de la

formació impartida en l’empresa i l’oferta de grups singulars. Aquestes col·laboracions es

formalitzen a través de convenis i acords signats entre les empreses i el Departament

d’Ensenyament i l’Institut. Les col·laboracions poden formalitzar-se amb empreses

individuals o amb associacions, gremis i cambres de comerç. Per altra banda les relacions

amb les empreses i amb cada un dels sectors professionals ens faciliten el contacte amb

professionals en actiu que col·laboren amb l’institut com a professorat especialista de

determinats crèdits o mòduls.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


També s’impulsa la Formació professional dual, prioritàriament en els cicles de grau

superior, i es concreten els vincles amb les empreses mitjançant convenis formals.

L’Institut organitza la realització de pràctiques en empreses o institucions Per altra banda,

l’Institut participa en projectes com el Pla d’Emprenedoria, i en xarxes internacionals amb

centres i institucions, amb l’objectiu de tirar endavant propostes d'interès comú i obrir nous

camins de desenvolupament professional i humà al nostre alumnat.

12.5. Programes internacionals

L’Institut organitza la realització de pràctiques en empreses o institucions d'altres països

amb l'objectiu de facilitar als alumnes el coneixement d’aquesta realitat i facilitar-los la

inserció laboral. Amb aquests projectes, els alumnes de cicles formatius poden cursar tota o

una part del mòdul de Formació en Centres de Treball en una empresa d’un país europeu

(Programa de mobilitat Internacional).

12.6. Premis i concursos

- Concurs literari de Sant Jordi, impulsat pels departaments de Llengua catalana i Llengua

castellana de l’institut. S’atorguen tres premis per a la modalitat de poesia i 3 per a la de

narrativa. Els premis consisteixen en uns xecs regal que s’han de fer efectius en una

llibreria assignada de la ciutat de Valls.

- Premi experimental de curtmetratges, destinat a promoure les habilitats en

comunicació audiovisual.

- Concurs de fotografia mediambiental. S’impulsa des de la comissió d’Escoles verdes.

- Beques ANESPRO. Des dels seus inicis, l’Institut i la Fundació Anespro van instaurar el

lliurament de dues beques per premiar el millor estudiant de cada promoció de

Batxillerat que cursi un cicle formatiu de grau superior a l’institut, i el millor estudiant de

cada promoció tots els cicles de formació professional de grau superior que accedeixi a

la universitat.

A més el centre incentiva i motiva l’alumnat a concórrer en altres certàmens i concursos

que puguin reconèixer el seu esforç, les seves qualitats i els coneixements adquirits, com

ara els premis Baldiri i Reixach; els CatSkills i SpainSkills; les olimpíades de Geologia, de

Biologia, de Geografia, etc.; els de l’Institut d’Estudis Vallencs; les proves Cangur i Fem

matemàtiques, etc.

13. APROVACIÓ I REVISIÓ DEL PEC

El director del centre formula la proposta inicial del Projecte educatiu de centre, i les

modificacions i adaptacions corresponents.

El Claustre formula (intervé en l’elaboració) del PEC a partir de la proposta inicial del director, i

compta amb la participació dels professionals d’atenció educativa.

El Claustre fixa i aprova la concreció dels currículums que conté el PEC.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


El Consell Escolar té la competència decisòria d'aprovar el PEC a partir de la proposta del

Claustre, per a la qual cosa es requereix una majoria de 3/5 parts dels membres.

El PEC serà vigent mentre no s’aprovi una nova revisió per l’òrgan competent. Tanmateix

podrà ser modificat o revisat a iniciativa del director del centre o per petició del Claustre o del

Consell Escolar.

14. DIFUSIÓ DEL PEC

La comunitat educativa de l’Institut i cadascun dels sectors en particular, ha de tenir coneixement del PEC. L’adopció i observació ha de guiar les actuacions del personal, alumnes i famílies, els quals han de respectar i mantenir el caràcter i línia pròpia de la institució.

Així, el PEC ha d’estar a disposició de tots els membres de la comunitat educativa, i en concret:

L’alumnat ha de respectar el projecte educatiu.

Les mares, pares o tutors tenen dret a rebre informació sobre el projecte educatiu i, a més, tenen el deure de respectar-lo.

El professorat exerceix les seves funcions dins els límits que determina la legislació i el marc del projecte educatiu, i gaudeix dels drets i té els deures fixats per la normativa d’acord amb els principis, valors, objectius i continguts del PEC.

Els criteris pedagògics del PEC orienten l’exercici professional de tot el personal que hi treballa

La difusió del PEC es farà a través de la pàgina web de l’Institut, i en el procés d’acollida de l’alumnat i del professorat nouvingut.

15. MARC NORMATIU

1. Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa - LOMCE.

2. Llei 12/2009, del 10 de juliol (DOGC del 16), d’Educació - LEC.

3. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. (DOGC 05.08.2010).

4. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del

personal directiu professional docent (DOGC 11.11.2010).

5. Decret 284/2011, d’1 de març, d’ordenació general de la formació professional inicial.

(DOGC 3.3.2011).

6. Resolució de 21 de juny de 2013 per la qual s'aproven els documents per a l'organització i la

gestió dels centres per al curs 2013-2014.





Valls

PEC

Versió: 7



Arxiu: PEC.pdf


16. CONTROL DE VERSIONS

Versió Revisió Data Descripció de la modificació Aprovació Data

1 Director 11/10/2005 Creació del document Consell Escolar 13/10/2005

2 Director 27/01/2015 Adequació del PEC a la nova normativa Consell Escolar 25/03/2015

3 Equip directiu 18/10/2016

Punt 12 Projecció externa i atenció a l’usuari

s’afegeix el punt 12.3 Relació amb d’altres entitats/

12.3.1. Servei comunitari

Director 25/10/2016

4 Equip directiu 27/06/2017

Ampliació dels grups d’interès del centre Adequació del document a la Norma ISO

9001:2015 (Incloure: Política de qualitat, Sistema de Gestió de la Qualitat, Abast, Exclusions, Normatives de referència per a la implementació del SGQ, Gestió basada en processos, Mapa de processos i Mapa de subprocessos subprocessos (PRE02/PGQ45 Procediment de Gestió dels Riscos i de PREO3/PGQ44 Gestió del coneixement..)...

Director 28/06/2017

5 Equip directiu 21/11/2017 Canvi de l’Abast, eliminem CAM. Canvi de CAS per

CPIGS. Errada mapa de processos PGQ44 gestió de riscos

Director 27/11/2017

6 Equip directiu 24/04/2018 Canvi de nom al PRC03. Director 24/04/2018

7 Equip directiu 09/10/2018 Canvis en el mapa de processos, degut a la

incorporació del PGQ46 mobilitat internacional. Director 09/10/2018

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE PEC · PEC Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès Pàg. 7 de...

Documents

Transcript of PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE PEC · PEC Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès Pàg. 7 de...