PROJECTE EDUCATIU - XTEC › ceipsc › wp-content › uploads › ... · Deret 142/2007, de 26 de...

PROJECTE EDUCATIU

ESCOLA ELS TERRAPRIMS

Saus, Camallera i Llampaies

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Els Terraprims C/ Banyoles, 10 17465 Camallera Tel. 972 794087

2

Índex 1.CONTEXT I CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCOLA. 4

2. MARC NORMATIU 5

3. TRETS D’IDENTITAT i CARÀCTER PROPI 6

3.1. Llengua. 7

3.2. Confessionalitat. 7

3.3. Escola plural i participativa. 7

3.4. L'educació com a procés integral. 8

3.5. El pluralisme i els valors democràtics. 8

3.6. Coeducació. 8

3.7. Compromesos amb l’entorn i amb el medi ambient. 8

3.8. Arrelada a l’entorn. 8

3.9. Oberta a les famílies. 9

4. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS 9

4.1. Admetre la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals 9

4.2. Seguir un camí de la renovació pedagògica i tecnològica. 10

4.3. Potenciar la metodologia experimental. 10

4.4. Iniciar un procés de canvi metodològic i de marc horari en l’etapa de Primària, com a continuació de

l’estructura organitzativa i pedagògica de l’etapa d’Infantil . 10

4.5. Facilitar l’'adquisició de coneixements i hàbits per a aconseguir una sensibilitat envers el patrimoni natural,

monumental i artístic. 10

4.6. Potenciar l'adquisició dels aprenentatges a partir de l'entorn proper. 10

4.7. Impulsar activitats que suposin un accés a l'àmbit cultural. 10

4.8. Fomentar el gust per la lectura. 11

4.9. Facilitar l'adquisició de coneixements i hàbits per a aconseguir una bona educació ambiental. 11

4.10. Potenciar l'expressió artística. 11

4.10. Sistematitzar l'avaluació en l'àmbit escolar. 11

4.11. Potenciar l'esforç com a valor que serveix de base a tot procés de superació personal i col·lectiva. 11

4.12. Impulsar l’aprenentatge de les llengües estrangeres. 12

5. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA 12

5. 1. Organigrama de l’escola. 12

5.2. Organització dels alumnes. 12

5.3 Formació d’equips docents i mecanismes de coordinació 12

6. PRINCIPIS ORGANITZATIUS I DE FUNCIONAMENT 13


3

6.1. Estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre 13

Òrgans de govern 13

Òrgans unipersonals de govern: Són la directora, la cap d’estudis i la secretària. 13

Equips docents de cicle 14

Les coordinacions 14

Les comissions 14

6.2. Estructura organitzativa d’àmbit pedagògic 15

6.2.1 Decisions curriculars de centre 15

6.2.2. Documents, projectes, plans i propostes per a la gestió pedagògica del centre 16

6.2.2. Projectes d’escola : 17

6.3. Activitats escolars complementàries. 17

6.4. Activitats extraescolars 18

6.4. Altres 18

6.4.1. Serveis 18

6.4.2. Associacions 18

6.5. Normes d’organització i funcionament del centre (nofc) 19

7. PERFILS DOCENTS 19

7.1 Perfil de la competència digital docent (tic) 19

7.2 Perfil de competència en enfocaments globalitzats (glo) 19

8. L’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT 21

9. ESCOLA INCLUSIVA 22

9.1 Mesures i suports universals. 22

9.2 Mesures i suports addicionals 23

9.3 Mesures i suports intensius per als alumnes amb nese. 23

10. AVALUACIÓ DEL CENTRE 24

11. INDICADORS DE CENTRE. 24

12. COORDINACIÓ ETAPES ACADÈMIQUES 25

12.1 Llar d’infants- Educació infantil 25

12.2 Primària-Secundària 25


4

1. CONTEXT I CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCOLA.

L’escola Els Terraprims es troba situada al poble de Camallera (municipi de Saus-Camallera-

Llampaies). Aquest municipi, de context rural, està format per una població d’uns 800 habitants.

La major part de les famílies de l’escola es dediquen al sector secundari i terciari. Tot i així, el

municipi està envoltat de camps de conreu, així com de zones boscoses que ens permeten un

contacte directe amb el medi natural.

A l’escola hi assisteixen nens i nenes del municipi de Saus-Camallera-Llampaies i de les poblacions

veïnes com Sant Mori, Vilaür, Vilopriu, Valldevià, Gaüses i Pins. El 40% dels alumnes fan ús del

transport escolar. La resta d’alumnes són pròpiament de Camallera, la gran majoria venen a

l’escola amb cotxe, la resta es desplacen a peu o amb bicicleta (25%).

El nostre municipi compta amb un pavelló d’esports, tres locals socials, un camp de futbol i un

cinema-teatre repartits entre les tres poblacions. L'escola disposa d’aquests espais per realitzar

diferents celebracions, sortides…

La llar d’infants està situada a Camallera, just al costat del nostre centre. Els alumnes, quan acaben

l’educació primària, solen continuar la secundària a l’Institut “El Padró” de l’Escala, atès que

l’escola hi està adscrita.

La gran majoria de les famílies de l’escola són nascudes a Catalunya, per tant, utilitzen el català

com a llengua de comunicació a casa. Un nombre reduït de famílies provenen de la resta

d’Espanya i són castellano - parlants. Aproximadament un 13% de pares i mares el seu país

d’origen és estranger, per tant la seva llengua materna no és català (alemany, holandès, àrab,...)

El nucli familiar està format majoritàriament pels dos progenitors i fills. Quasi totes les famílies

disposen de, com a mínim, un sou.

Aproximadament un 50% de les famílies tenen estudis universitaris. D’altres tenen formació

primària o secundària. Les famílies sense estudis són una minoria.

En general les famílies són col·laboradores i s’involucren en el procés d’aprenentatge dels seus fills

assistint a les reunions programades, ajudant-los en les tasques, participant a les activitats

proposades pel centre... i hi ha una bona dinàmica en la relació escola – família.


5

L’escola és d’una línia completa. Comptem amb una plantilla de 14 mestres aproximadament i el

nombre d’alumnes dels últims cursos oscil·la entre els 130 i 140.

2. MARC NORMATIU LEGISLATIU

L’Educació Primària forma part de l’ensenyament bàsic i té caràcter gratuït i obligatori. S’organitza

en sis cursos acadèmics (amb tres cicles de dos anys cadascun) que es cursen, normalment, entre

els 6 i els 12 anys. Té la finalitat d’impartir els ensenyaments respectant els diferents ritmes de

maduració psicopedagògica dels nens i nenes d’aquestes edats i, per a fer-ho, cal partir del marc

legislatiu del nostre sistema educatiu.

Dins el marc estatal, la LOE, (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació), modificada en

l’article 6 per la LOMQE, (Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat

Educativa), defineix el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos

d’ensenyament i aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments i etapes educatives.

Dins el marc autonòmic de Catalunya, l’article 53 de la LEC, (Llei 12/2009, de 10 de juliol,

d’educació), estableix que correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya desplegar el

currículum per a cadascuna de les etapes i ensenyaments del sistema educatiu català, en el marc

dels aspectes que garanteixen l’adquisició de les competències bàsiques, la validesa dels títols i la

formació comuna regulades per les lleis. Aquest currículum es determina en el Decret 119/2015,

de 23 de juny, el qual estableix l’ordenació i els ensenyaments corresponents a l’Educació

Primària. Aquest, és la guia de les activitats educatives escolars, explicita les intencions i

proporciona línies d’acció adequades als mestres i altres professionals com a responsables últims

de la seva concreció. A més a més, planteja un enfocament competencial a l’educació primària per

garantir que tots els professionals del sistema educatiu català les incorporin a la seva pràctica

docent.

Per a dur a terme aquest enfocament competencial a l’educació primària, el nostre sistema

educatiu escolar aporta diferents referències bàsiques i fonamentals que cal tenir presents.

Aquestes són:

● Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. (BOE 4/05/2006).

● Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa. (BOE

10/12/2013).

● Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació. (DOGC 16/07/2009).


6

● Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les

competències, els continguts i els criteris d’avaluació de l’Educació Primària, l’Educació

Secundària Obligatòria i el Batxillerat. (BOE 29/01/2015).

● Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària.

(DOGC 26/06/2015).

● Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. (DOGC 03/08/2010).

● Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un

sistema inclusiu. (DOGC 19/10/2017)

● Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els

documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’Educació Primària. (DOGC

23/06/2016).

● Resolució de 20 de juny de 2018, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i

la gestió dels centres per al curs 2018-2019

El Projecte Educatiu és el document estratègic marc per a la institució escolar, formalitza i

concreta les seves intencions i actuacions, dotant-la d'una identitatdiferenciada i plantejant

aquells valors i principis que assumeix aquesta comunitat.

Així, és l’ instrument clau que orienta la intervenció educativa del centre, el projectede referència

a l’hora de justificar i legitimar qualsevol actuació que de forma individual ocol·lectiu realitzin tant

el professorat com els directius i altres membres de la comunitatescolar.

La normativa vigent bàsica que hem tingut en compte a l’hora d’elaborar, revisar o modificar el

Projecte Educatiu del Centre (PEC) és la següent:

. Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE),

· Llei 12/2009, del 10 de juliol (DOGC del 16), d’educació –LEC. Decret 102/2010, de 3 d’agost,

d’autonomia dels centres educatius. (DOGC05.08.2010).

· Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i

del personal directiu professional docent (DOGC 11.11.2010).

· Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil (DOGC 16.09.2008).

· Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments

de l’educació primària (DOGC 29.06.2007).

· Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els

documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.

(DOGC 18.06.2008)


7

· Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments

d’educació secundària obligatòria (DOGC 29.06.2007).

. Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema

educatiu inclusiu

. Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.

. Ordre ens/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i

requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.


8

3. TRETS D’IDENTITAT i CARÀCTER PROPI

MISSIÓ. La nostra raó de ser…

Som una escola pública catalana, innovadora, acollidora,i vinculada al territori (a l’entorn natural,

social i cultural )que forma persones autònomes, responsables, respectuoses, compromeses i

reflexives envers la societat.

VISIÓ. El que l’escola vol ser en un futur…

Volem ser una escola que acompanyi el creixement dels infants, afavorint les seves capacitats per

fer-los bones persones, crítics-reflexius, constructius, treballadors, autònoms, il·lusionats, creatius,

competents i compromesos amb la societat.

Volem treballar per anar definint la nostra línia metodològica a través d’un procés de reflexió,

implementació i avaluació continuat per tal de fomentar dinàmiques enriquidores pels nostres

alumnes.

VALORS. Els principis que defineixen la forma d’actuar de l’escola...

Foment de l’esperit crític, reflexiu i creatiu.

Responsabilitat i esforç.

Autoestima i confiança en les pròpies capacitats.

Interès i gust per aprendre.

Diàleg i capacitat de comunicació.

Solidaritat, participació, compromís, cooperació i actitud de compartir.

Empatia, acceptació de la diversitat, i respecte als altres a través de l’educació cívica, la

coeducació, la intercuturalitat i la mediació.

Preservació del medi ambient

Gust i cura de l’higiene personal, dels materials i dels espais.


9

Com a escola pública catalana ens definim com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat,

trets definidors del nostre caràcter propi.

Com a centre públic ens basem en l’acord amb els principis de qualitat pedagògica: de direcció

responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de rendiment de comptes,

d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a

les idees i creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.

3.1. Llengua.

L’escola Els Terraprims és una escola compromesa amb el nostre país. El català és la llengua pròpia

de Catalunya i, per tant, és la llengua vehicular de l’escola i de l’aprenentatge en general. Tota la

informació que es doni des de l’escola es transmet en català i, en cas que hi hagi persones que no

entenguin la informació, se’ls donaran facilitats o se’ls explicarà a títol personal en castellà o,

mitjançant l’ajuda de mediadors lingüístics, en una llengua que comprenguin bé.

3.2. Confessionalitat.

Com a escola pública, i en el marc legal que prescriu la igualtat en drets de tots els ciutadans

davant l'Administració, és respectuosa amb les diverses maneres de pensar i oberta a tothom.

Cap família, cap alumne/a, cap treballador és discriminat per raó de la seves creences religioses.

De la mateixa manera, l’escola és respectuosa amb les diverses concepcions filosòfiques del món i

de la vida i amb les diverses ideologies polítiques que tinguin com a marc la Declaració Universal

dels Drets Humans. En aquest marc de respecte mutu no hi tenen cabuda actituds

d'adoctrinament, de proselitisme i/o de sectarisme.

Cal dir, però, que creient que les festes tradicionals regeixen la vida quotidiana de la societat,

aquestes se celebren com a un valor cultural i sense excloure’n cap contingut fonamental.

3.3. Escola plural i participativa.

La nostra escola potencia els valors basats en la democràcia: llibertat, solidaritat, respecte,

igualtat, responsabilitat, cooperació, actitud de diàleg.


10

El centre s’ha de reconèixer com a un centre participatiu i proper, acollidor i que ofereix la

col·laboració amb l’entorn immediat facilitant l’intercanvi de coneixement i experiències.

3.4. L'educació com a procés integral.

Entenem l'educació com un procés integral que es desenvolupa tot tenint en compte les

dimensions individuals i socials de l'alumne/a, que cerca el seu desenvolupament i

perfeccionament en els àmbits diversos. L’escola té el compromís de garantir un bon nivell

educatiu proporcionant a l’alumnat les condicions adequades per al procés d’ensenyament i

aprenentatge necessàries per desenvolupar les seves capacitats al màxim.

A l'escola es pretén impartir els coneixements i fomentar els hàbits saludables, així com també

prevenir els nocius, a fi d'aconseguir un desenvolupament harmònic del cos i de la ment.

L'ambient escolar facilita el respecte envers el cos i la salut dels altres.

3.5. El pluralisme i els valors democràtics.

El desenvolupament de l'esperit crític, la capacitat de discussió i de decisió i la voluntat col·lectiva

de transformació de la realitat social són valors fonamentals de la nostra escola.

Per poder viure en una societat justa i democràtica fomentem la convivència a través de la

participació, del respecte i dels hàbits i valors democràtics.

3.6. Coeducació.

L’escola treballa per aconseguir l’igual i absolut desenvolupament tant intel·lectual com social per

la qual cosa s’estableix una metodologia que elimini qualsevol discriminació per raó de sexe, raça,

religió, situació econòmica i limitacions físiques o psíquiques.

3.7. Compromesos amb l’entorn i amb el medi ambient.

Som escola verda i portem una trajectòria àmplia tot treballant la sensibilització, coneixement i

intervenció en el nostre entorn. Treballem amb tota la comunitat educativa per aconseguir un

entorn més sostenible i per activar les bones pràctiques ambientals per poder oferir a les noves

generacions un entorn més acollidor i respectuós.


11

3.8. Arrelada a l’entorn.

L’escola participa en la vida social i cultural del poble, així com en activitats proposades des de

l’AMPA i l’entorn més immediat com una font d’enriquiment pel mateix treball escolar, tot

fomentant l’esperit de col·laboració.

Formen part d’aquesta participació i interacció amb l’entorn les activitats amb el Centre de

Serveis de la gent gran i amb laLlar d’infants “Els Petits Terraprims”. Aquestes activitats queden

reflectides cada any a la PGA.

També es recolzen iniciatives de col·laboració amb projectes socials ( SOS Àfrica. Recollida anual

de roba i sabates; Global Humanitària i Glo. Recollida anual de roba i sabates; Banc d’Aliments de

Girona; Recapte d’aliments; Aportacions econòmiques a entitats sense afany de lucre i que fan

tasques humanitàries: RefuGis, AldeasInfantiles,... ).

Des del punt de vista instructiu, també s’aprofita la singularitat del poble i la proximitat d’espais

d’interès natural, econòmic, social, cultural, esportiu, etc per tal que els aprenentatges puguin fer-

se en un marc real, sempre que sigui possible.

3.9. Oberta a les famílies.

La col·laboració i la participació de les famílies dels alumnes és imprescindible per assolir millors

resultats educatius i contribuir a la millor integració escolar i social de l'alumnat. És per això que hi

ha establerts diferents mecanismes de participació en activitats del centre: les reunions d'inici de

curs (i les que calgui durant el mateix), la participació de pares i mares en activitats d’aula

pensades i organitzades pels mestres i que sorgeixen dels projectes que es duen a terme, en la

celebració de festes... També estan establerts diferents canals de comunicació (correu electrònic,

entrevistes, reunions, ...) i se’ls informa regularment del desenvolupament educatiu dels seus fills.

La regulació de la intervenció familiar es fa mitjançant la carta de compromís educatiu per a

establir el vincle de coresponsabilitat en la formació dels alumnes.

4. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS

D’acord amb els objectius definits pel Departament d’educació relatius a la millora de l’èxit escolar

i les necessitats específiques del nostre centre, l’Escola Terraprims treballa per a l’assoliment dels

següents objectius:


12

4.1. Admetre la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals Educació per a tothom, escola per a tots i totes. Tenim en compte els diferents ritmes evolutius i

capacitats intel·lectuals. Juntament amb la diversitat, l’escola garanteix un bon nivell educatiu

proporcionant a l’alumnat els aprenentatges instrumentals necessaris per a desenvolupar les

seves capacitats al màxim.

4.2. Seguir un camí de la renovació pedagògica i tecnològica. A l'escola es pretén aconseguir una actitud de renovació pedagògica per tal d'obtenir una millora

en la qualitat d'ensenyament del centre. El coordinador TAC, juntament amb l’equip directiu, és

qui du a terme aquest objectiu.

4.3. Potenciar la metodologia experimental. L'escola posa els mitjans per facilitat l'aprenentatge a través de l'observació directa, la manipulació

i l'experimentació de la manera més sistemàtica possible.

4.4. Iniciar un procés de canvi metodològic i de marc horari en l’etapa de Primària, com a continuació de l’estructura organitzativa i pedagògica de l’etapa d’Infantil . Es pretén consolidar una metodologia que faciliti la interdisciplinarietat, el treball cooperatiu i el

treball competencial, seguint i adequant la dinàmica iniciada a l’etapa d’Infantil. En aquest sentit,

l’escola està adscrita a la Xarxa de competències bàsiques a través de la plataforma establerta a

les comarques gironines.

Aquest plantejament reconsidera l’horari tradicional, dividit per matèries, per tal de crear espais

horaris més amplis ( sense talls al cap d’una hora) i flexibles, que permeten la interacció entre

diferents matèries així com el treball internivells. Aquest canvi metodològic forma part del procés

d’innovació del nostre centre.

4.5. Facilitar l’adquisició de coneixements i hàbits per a aconseguir una sensibilitat envers el patrimoni natural, monumental i artístic. A l'escola es donen a conèixer el patrimoni natural, monumental i artístic del nostre país a la

vegada que es fomenten els hàbits de respecte envers els mateixos.

4.6. Potenciar l'adquisició dels aprenentatges a partir de l'entorn proper. L'escola pren com a punt de partida de l'aprenentatge, sempre que sigui possible, entorns i fets

pròxims a l'alumne tant en l'espai com en el temps.


13

4.7. Impulsar activitats que suposin un accés a l'àmbit cultural. L'escola té cura de planificar activitats, dintre de l'horari lectiu i no lectiu, si cal, que facilitin un

accés plaent i profitós a diversos aspectes de la cultura d'una forma diferent a l'habitual.

4.8. Fomentar el gust per la lectura. A l'escola es pretén que la lectura sigui viscuda com una activitat d'oci gratificant i com una font de

coneixements. En aquest sentit, d’acord amb les indicacions i orientacions donades pel

Departament d’Educació, s’ha organitzat el Pla lector, amb mitja hora diària de lectura per a cada

curs. L’escola també disposa d’una biblioteca oberta dos dies a la setmana a la franja del migdia

per a facilitar el préstec de llibres als alumnes. En aquesta mateix espai, la mestra responsable

organitza activitats i fa propostes per al foment de la lectura.

4.9. Facilitar l'adquisició de coneixements i hàbits per a aconseguir una bona educació ambiental. A l'escola s’ imparteixen els coneixements i fomenten els hàbits encaminats a sensibilitzar els

alumnes envers els problemes ecològics que pateix el medi ambient i les persones que hi vivim.

L'escola té cura de sintonitzar el seu funcionament amb aquest principi a través de les actuacions

derivades en el seu origen del Projecte d’Escoles Verdes.

4.10. Potenciar l'expressió artística i literària. A l'escola es pretén que l'expressió artística esdevingui un activitat encaminada al

desenvolupament de les capacitats artístiques i a la descoberta de noves formes d'expressió

plàstica, musical i corporal.

Tanmateix es dóna especial importància al gaudi i la producció literària, sobretot arran de la

celebració de la diada de Sant Jordi amb la celebració dels Jocs Florals.

4.10. Sistematitzar l'avaluació en l'àmbit escolar. L'escola té cura de fer present el procés d'avaluació continuada de forma sistemàtica en tots els

aspectes relacionats amb l'ensenyament i aprenentatge. Per aquest motiu, a part de les proves

externes que ens proposa el Departament, tenim un teixit de proves i mecanismes d’avaluació per

curs per poder valorar els aprenentatges que han realitzat els nostres alumnes i poder detectar les

dificultats de cada un d’ells i al mateix temps poder comparar el grup amb els dels altres cursos

anteriors, i així aplicar les propostes de millora.


14

4.11. Potenciar l'esforç com a valor que serveix de base a tot procés de superació personal i col·lectiva. L'escola proposa el camí de l'esforç per aconseguir una bona qualitat de treball diari, una bona

base per a posteriors estudis i activitats, una via envers l' autoexigència i una eina eficaç per a

créixer com a persona.

4.12. Impulsar l’aprenentatge de les llengües estrangeres. A l’escola s’impulsa l’aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera a partir de cicle inicial i al

llarg de tota la primària destinant 3 sessions setmanals en aquesta àrea.

5. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA

5. 1. Organigrama de l’escola.

5.2. Organització dels alumnes.

Els alumnes s’agrupen segons els nivells que indica el sistema educatiu, però s’estableixen espais

horaris per tal d’atendre els alumnes en d’altres tipus d’agrupament: internivells, desdoblament

de grups ...


15

5.3 Formació d’equips docents i mecanismes de coordinació

L’estructura organitzativa de l’escola contempla dos aspectes que es consideren molt

importants: la formació permanent dels equips docents i els mecanismes de coordinació entre

els professionals i entitats que incideixen en l’escolarització de l’alumnat.

Es concreten en:

● Reunions de cicle i d’etapa.

● Coordinació respecte a temes d’avaluació i currículum.

● Coordinacions al final de curs entre els mestres tutors d’un curs acadèmic i del següent.

● Comissions de treball.

● Reunions pedagògiques.

● Intercanvis d’experiències educatives entre el professorat del centre i també amb altres

institucions.

● Des del curs 2018-19, atès que formem part de la Xarxa de competències bàsiques, hi ha un

espai de formació pedagògica per tal que les persones que assisteixen a les sessions de la

xarxa puguin fer transferència dels coneixements.

● Reunions de treball i de coordinació amb l’EAP.

● Coordinació llar d’infants-Educació infantil-Educació primària-Educació secundària.

● Activitats de formació interna del professorat.

● Formació i coordinació amb serveis externs (Serveis Socials, centres psicopedagògics…)

● Coordinació amb l’Ajuntament, l’AMPA, extraescolars i menjador.

6. PRINCIPIS ORGANITZATIUS I DE FUNCIONAMENT

Entenem com a tals els criteris generals establerts respecte a l’organització i a la gestió dels

recursos humans, materials i funcionals, així com l’optimització de les instal·lacions i l’equip

escolar, les relacions i col·laboracions amb altres centres i institucions.

6.1. Estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre

Òrgans de govern

Òrgans unipersonals de govern: Direcció, cap d’estudis i secretaria.

Les funcions dels òrgans de govern estan regulades per la normativa vigent. El decret de direcció

i les normes d’organització i funcionament del centre especifiquen les funcions de cada càrrec.


16

Òrgans col·legiats: Són el claustre i el Consell Escolar.

El claustre. Format per tot el personal docent del centre. Es reuneix mensualment de forma

regular i sempre que calgui, de forma extraordinària, per debatre, informar i consensuar temes

pedagògics, organitzatius i de gestió del centre.

El Consell Escolar està compost per quinze membres: l’equip directiu, cinc representants del

sector de mestres, cinc representants del sector de pares, inclòs el representant de l’Ampa, el

regidor de cultura de l’Ajuntament, i un representant del personal no docent del centre.

El procediment de constitució i funcions estan regulades per normativa. Es reuneix un mínim de

tres vegades al llarg del curs. El president vetllarà sempre per a que el seu funcionament sigui

democràtic i participatiu.

Equips docents de cicle

Hi participen tots els membres del claustre. A cada cicle hi ha adscrits els mestres tutors dels

respectius cursos i altres mestres especialistes.

A les reunions periòdiques es prenen acords sobre aspectes específics del cicle i contribueixen a

compartir i mantenir una coherència pedagògica. Els acords es comparteixen amb tot el claustre

enviant les actes per correu electrònic.

Les coordinacions

Els òrgans unipersonals de coordinació depenen del nombre de grups i de mestres que té l’escola i

venen determinats pel Departament. En aquests moments són:

● Coordinació d’educació infantil

● Coordinació d’educació primària

● Coordinació TAC

● Coordinació de riscos laborals

● Coordinació de biblioteca

Les comissions

Les comissions són estructures de treball que depenen de l’escola i tot i que són força estables en

el temps, en funció de les necessitats d’organització poden canviar d’un any a l’altre. Aquests

darrers cursos les comissions són:

● Comissió d’ambientació d’escola

● Comissió de valors, convivència i educació ambiental

● Comissió de festes


17

6.2. Estructura organitzativa d’àmbit pedagògic

6.2.1 Decisions curriculars de centre

6.2.1.1. Organització dels grups

L’escola està organitzada en dues etapes educatives, l’etapa d’educació infantil, que comprèn els

cursos de P3, P4 i P5 i l’etapa d’educació primària, que s’estructura en tres cicles de dos cursos

cadascun: Cicle Inicial (1r i 2n), Cicle Mitjà (3r i 4t) i Cicle Superior (5è i 6è).

A l’etapa d’Educació Infantil l’infant ha d’anar desenvolupant un seguit de capacitats que han de

fer possible:

● Viure relacions afectives segures amb si mateixos i amb els altres.

● Conèixer i interpretar l’entorn.

● Adquirir instruments d’aprenentatge i un grau d’autonomia que els permetrà formar part

d’una societat multiculturalment organitzada i interculturalment viscuda.

L’etapa de Primària prepara els alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant

i en evolució constant. Els nens i nenes han d’aprendre a pensar i a actuar de manera integrada,

considerant les interconnexions i interrelacions entre els aprenentatges.

Els alumnes de l’escola s’agrupen bàsicament pels nivells que indica el sistema educatiu, cadascú

al curs que li pertoca, però s’estableixen espais horaris per tal d’atendre els alumnes en altres

tipus d’agrupaments: intercicles, internivells i apadrinaments entre alumnes de diferents edats en

determinades activitats...

6.2.1.2. Organització curricular competencial

L’horari de l’alumnat s’organitza a partir de propostes educatives d’enfocament globalitzat i

interdisciplinari que no contemplen en tots els casos el treball per àrees de manera aïllada, sense

excloure en cap cas també aquesta opció. També s’han flexibilitzat els horaris i s’ha optat per

franges d’una 1h i 30 minuts, com a mínim, dos matins i 4 tardes a la setmana tots els grups de

primària.

Racons a Educació infantil: espais temàtics d’aprenentatge en petit grup dins l’aula on els infants

poden realitzar simultàniament diferents activitats de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic.

Aquestes activitats es duen a terme de manera autònoma i en algunes ocasions guiades per

l’adult.

Tallers educació infantil: franges d’horari on els infants dels diferents nivells d’infantil es barregen

en tres grups heterogenis (un a cada aula), per realitzar propostes d’activitats variades basades

amb la manipulació i experimentació, programades per les mestres. Els nens i nenes van passant


18

per tots els tallers i un cop acabada la roda les mestres canvien les propostes d’activitats. Aquest

sistema d’agrupaments flexibles afavoreix la interrelació dels infants del mateix cicle fomentant el

respecte, el saber ajudar els altres, el compartir i el cooperar.

Projectes: Xarxa de competències. Treball en petits grups internivells on els infants a partir d’un

repte, d’una descoberta, una inquietud,...investiguen i fan recerca sobre un tema concret de

manera interdisciplinar.

àrees: algunes àrees o continguts molt específics es treballen de manera exclusiva, en hores

destinades només a aquest treball. A vegades es fa amb tot el grup classe, altres mig grup i altres

amb suport dins l’aula, com per exemple: anglès, música, educació física i plàstica.

Treball sistemàtic de les àrees instrumentals: el treball de les àrees instrumentals s’intenta fer en petits grups o amb un suport a l’aula. Aquestes hores es destinen a treballar habilitats comunicatives, estructures comunes de les llengües, l’expressió escrita, el càlcul i la resolució de problemes. També a la lectura s’hi destina mitja hora diària tal i com ho marca el departament. Tallers matemàtics Primària: en les franges dels projectes, entre la finalització d’un i abans de

l’inici d’un altre, es dedica una setmana a treballar aspectes matemàtics (geometria, mesura,

estadística i atzar,... ) de manera manipulativa.

Propostes: Són tasques engrescadores a realitzar a casa amb col·laboració o no de la família. Hi ha

un ventall ampli de propostes de les diferents àrees, els alumnes cada setmana n’escullen com a

mínim una i tenen la responsabilitat de fer-la bé i entregar-la la propera setmana.

Material propi: L’escola des de fa molts anys va fer l’opció de deixar d’utilitzar llibres de text. Cada

mestra i equip de mestres elabora i escull els material que li serviran per treballar els continguts

que pertoquen a cada cicle i curs procurant que siguin atractius, motivadors i que facilitin, en la

mesura que es pugui, l’aprenentatge significatiu i competencial. L’àrea d’anglès és la única que

utilitza llibre de treball per a l’alumne i que manté el llibre de text socialitzat.

6.2.2. Documents per a la gestió pedagògica del centre

6.2.2.1. PGA. Programació general anual de centre.

És l’instrument de gestió que a partir dels objectius del Departament d’Educació, recull les

activitats i les actuacions que duem a terme durant el curs escolar. Al mateix temps es proposen

els indicadors de progrés i de procés per millorar les competències dels alumnes.

6.2.2.2. Memòria

La memòria del centre/aula és un document de gestió que avalua i valora els diferents aspectes

que figuren en el pla anual de centre.

6.2. 2.3. Projecte de direcció

Aquest document planteja objectius d’escola al llarg de quatre anys. Està liderat per una persona

concreta que l’exposa i es compromet a dur-lo a terme.


19

6.2.3. Projectes per a la gestió pedagògica del centre

6.2.3.1. El Projecte lingüístic.

El Projecte Lingüístic (PL) forma part del projecte educatiu de centre i concreta com es fa

l’ensenyament de les diferents llengües al centre i com s’utilitzen. Té en compte les

característiques lingüístiques dels alumnes. El PL concreta l’ús del català com a llengua vehicular,

d’ensenyament i aprenentatge, així com l’aprenentatge del castellà i de la llengua estrangera.

6.2.3.2. Pla Tac ( Pla de tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement)

És el document que explicita d’una manera clara i entenedora la proposta d’integració de les

noves tecnologies en el procés d’ensenyament –aprenentatge.

6.2.3.3 Normes d’organització i funcionament del centre (nofc)

Les normes d’organització i funcionament del centre estan explicitades en un document específic. 6.2.4. Plans i propostes per a la gestió pedagògica del centre 6.2.3.3. Pla de consum de fruita Es tracta de distribuir gratuïtament fruita i verdura fresca als escolars de segon cicle d’educació

infantil i de primària (infants de 3 a 12 anys). És una iniciativa de la Unió Europea amb l'acció

conjunta dels departaments d’Agricultura, Salut i Educació. Es pretén amb això afavorir la salut

dels infants i promoure el consum de la fruita i la verdura com a hàbit saludable.

6.2.2.5. Projecte de salut bucodental.

A través de l’Agència de Salut Pública i el Departament d’Ensenyament, també es participa en el

projecte d’aprenentatge i millora dels hàbits de salut bucodental i alimentaris des de 1r fins a 6è,

amb revisions bucals a 1r i 6è.

6.2.5. Projectes d’escola :

6.2.5.1 Escola Verda.

Eduquem per a la sostenibilitat. Amb un programa de llarg recorregut a l’escola ens plantegem

contínuament nous reptes i els adeqüem al moment actual . El Pla d’acció anual emmarca les

actuacions que treballem dins diversos contexts: el del currículum, gestió, entorn i participació.


20

6.2.5.2 PCEE.

El Pla català d’esport a l’escola pretén posar a l'abast de tots els alumnes de primària i secundària

la pràctica d'activitats físiques i esportives, i aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per

contribuir a la formació personal i cívica delsnostres infants i joves.

6.2.5.3. Cant coral

És la disciplina que ens ajuda a cantar fent servir correctament la veu, el primer instrument

musical que tenim a l’abast des de que som petits i al que tots els nens i nenes hi tenen accés.

El portem a terme des de primer fins a sisè de primària i s’hi destina una sessió setmanal per a

cada grup-classe, a part de la sessió setmanal de música.

Es participa a la Trobada de Corals i al projecte Cantània.

6.3. Activitats escolars complementàries.

A l’escola es realitzen un seguit d’activitats que complementen i enriqueixen el treball que es porta a terme a l’aula. Aquestes activitats acostumen a ser diferents per a cada curs i any escolar i, tot i que es programen a inici de curs, poden estar sotmeses a canvis per motius diversos. S’intenta participar en activitats culturals variades perquè tots els alumnes al llarg de la seva escolarització realitzin el màxim de propostes i de temàtiques i àmbits ben diferents: teatre, museus, activitats esportives (rodajoc), activitats musicals (Trobada de corals i Cantània), la Sardana a l’escola... Així com també visites a espais d’interès natural i social, per aprofundir en l’estudi dels continguts de medi dels diferents nivells i/o cicles: Aiguamolls de l’Empordà, Deixalleria, Fageda d’en Jordà,... Cada dos anys tots els cursos de l’escola realitzen una estada en una casa de colònies, excepte els infants de P-3 que no hi van. Els alumnes de P4 i P-5 fan una estada de 2 dies (una nit) i els alumnes de primària de 3 dies (dues nits). S’intenta buscar una casa que ofereixi activitats que connectin amb els continguts de les àrees o projectes que pertoqui a cada nivell. Però el valor més important de les colònies és el de la convivència, l’autonomia, la cohesió de grup i les dinàmiques que es generen. També s’organitzen festes i activitats de caire lúdic i cultural lligades a les tradicions i a dies assenyalats: Castanyada, Nadal, DENIP, dijous gras, Sant Jordi, Festa fi de curs. La majoria d’aquestes activitats son obertes a les famílies.

6.4. Activitats extraescolars Les activitats extraescolars de l’escola les gestiona i proposa l’AMPA a excepció del Pla Català de l’Esport (PCCE) que el coordina la mestra d’educació física. Sempre que sigui possible, a proposta del claustre de mestres, es realitzen a partir de les 4’30. El migdia, en la mesura que es pugui, s’ha de mantenir com a temps d’esbarjo. L’activitat del PCCE es


21

realitza el migdia perquè així assegurem que hi participen el màxim d’infants (gairebé la totalitat dels alumnes als que s’adreça) i com que és molt lúdica no suposa un cansament intel·lectual. Les activitats extraescolars de l’escola estan pensades principalment per fomentar aficions, despertar interessos i reforçar destreses diverses.

6.4. Altres 6.4.1. Serveis

6.4.1.1.Menjador escolar

El servei de menjador és gestionat per l’AMPA i l’empresa CAPGIR. Hi treballa la cuinera amb una

ajudant de cuina, i els monitors corresponents a les ràtios establertes. L’horari d’aquest servei és

de 12:30 a 15h.

6.4.1.2.Transport escolar

El servei de transport escolar el gestiona el Consell Comarcal de l’Alt d’Empordà. L’horari i les

parades les facilita el mateix Consell Comarcal. Existeix, també, una normativa de bon ús del servei

que es transmet als seus usuaris.

Els alumnes d’infantil, usuaris de transport, son recollits a la porta de l’escola per una mestra

encarregada que els acompanya fins a les files pertinents. A la sortida hi ha una mestra

encarregada de recollir tots els alumnes que han d’agafar el bus i els acompanya fins al portal on

es fa el relleu amb la monitora de transport.

6.4.2. Associacions

6.4.2.1.AMPA.

L’associació de mares i pares d’alumnes es regeix pels seus propis estatuts.

L’equip directiu conjuntament amb els membres de la junta estableixen el procediment de relació

per tal que la col·laboració esdevingui un fet positiu per a l’escola.

L’AMPA gestiona el menjador, les activitats extraescolars i col·labora estretament amb l’escola

sempre que des de l’equip de mestres es fa una proposta. També organitza la Festa de la Mainada

el mes de maig i els beneficis es destinen a la millora de recursos, equipaments i activitats de

l’escola.

7. PERFILS DOCENTS

7.1 Perfil de la competència digital docent (tic)


22

D’acord amb l’objectiu 4.2 d’aquest projecte educatiu, amb el nivell actual de desenvolupament

tecnològic i els avenços que es donen constantment en aquesta àrea i les possibilitats

pedagògiques que això implica, un membre de l’equip docent lidera la renovació i actualització

tecnològica i didàctica constant que l’escola necessita.

Aquest docent ha de ser capaç de:

● Desenvolupar el Pla TAC del centre.

● Afavorir i millorar els aprenentatges dels nostres alumnes.

● Fer servir les tecnologies i fer-ne un ús eficient.

● Assegurar la competència digital del nostres alumnes.

● Integrar les tecnologies en el currículum.

● Assegurar l’ús inclusiu de les tecnologies.

● Promoure la millora de la competència digital del professorat.

● Avançar en la innovació metodològica.

● Promoure eines de l’àmbit comunicatiu i col·laboratiu.

7.2 Perfil de competència en enfocaments globalitzats (glo)

D’acord amb l’objectiu 4.4. i en coherència amb l’apartat 6.2.1 d’aquest projecte educatiu, el

centre està implementant aquest model organitzatiu a Primària. La missió del perfil d’enfocament

globalitzat a educació primària és, precisament, aplicar metodologies de treball per projectes o

metodologies amb enfocaments globalitzats, d’acord amb el projecte educatiu del centre, per

afavorir unes condicions d’aprenentatge que desenvolupin i impulsin l’aprenentatge competencial

en tots els nivells i, per aquest motiu, és convenient que una persona de l’equip docent tingui

aquest perfil.

Les funcions docents específiques del lloc de treball són:

● Impartir docència amb metodologies de treball per projectes o metodologies amb

enfocaments globalitzats.

● Col·laborar en el disseny, revisió i avaluació dels treballs per projectes d’educació primària.

● Participar en la definició de criteris per concretar les competències, els continguts curriculars i

dels criteris d’avaluació establerts en els treballs per projectes de cada curs escolar.


23


24

8. L’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

La finalitat de l’avaluació és permetre identificar els continguts i les competències assolides pels

alumnes tenint en compte els ritmes i capacitats individuals. L’avaluació ens ajuda a analitzar i

aporta informació sobre l’assoliment dels objectius educatius i les competències bàsiques,

identificant les dificultats en el procés d’aprenentatge per a prendre les mesures oportunes per

garantir que tots els alumnes assoleixin les competències i millorar la qualitat, l’eficiència i

l’equitat del sistema educatiu.

En l’avaluació individual de l’assoliment dels objectius curriculars es tenen en compte els resultats

del treball a l’aula, l’estudi, la constància i l’esforç.

Cada curs, s’informa tres vegades als pares sobre l’evolució de l’alumnat a Primària i dues a

Educació Infantil. Com a mínim, es fa una entrevista amb els pares dels alumnes cada curs.

Al final de cada un dels sis cursos de l’etapa de primària s’avalua el procés d’assoliment de les

competències bàsiques dels alumnes. Els resultats d’aquesta avaluació s’expressen en els termes

següents: Assoliment excel·lent (AE), Assoliment notable (AN), Assoliment satisfactori (AS) o No-

assoliment (NA). Hi ha unes àrees transversals que s’avaluen només al final de cada cicle (2n, 4t i

6è). Aquestes són:

Àmbit digital

Àmbit d’aprendre a aprendre

Àmbit d'autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

A finals de trimestre, cada tutor/a de primària realitza una entrevista individual amb tots els

alumnes del seu grup classe per comentar l’informe, valorar-lo, ressaltar els punts positius i posar

en comú aspectes de millora arribant a uns acords que són revisats al llarg de curs.

Al segon trimestre, tots els alumnes realitzen una autoavaluació, que és comentada amb la tutora i

se n’extreu un propòsit que s’intentarà complir al llarg del curs.

En finalitzar el curs escolar, els alumnes promocionen al curs següent. L’equip docent, en la sessió

d’avaluació, juntament amb les orientacions de l’EAP i la conformitat de la família, pot decidir que

un alumne romangui en un mateix curs si els aprenentatges adquirits o el grau de maduresa no li

permeten seguir amb profit els aprenentatges del curs superior.


25

Cada curs té establerts mecanismes d’avaluació interna de centre per valorar l’assoliment dels

objectius i competències plantejats.

Al final de sisè curs d’educació primària es fa una prova d’avaluació externa de caràcter formatiu i

orientador. La prova permet que cada centre educatiu disposi d’informació complementària per

identificar el grau d’assoliment de les competències bàsiques de cada alumne en un moment

concret de la seva escolaritat.

Tenint en compte els resultats acadèmics en les diferents proves (internes i externes de tots els

cursos) es confeccionen els indicadors de progrés i millora, i queden reflectits en la PGA i en el

Projecte de direcció.

9. ESCOLA INCLUSIVA

D’acord amb el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc

d’un sistema educatiu inclusiu (DOG num 7477,de 19.10.2017), l’escola pretén l’escolarització

inclusiva de tot l’alumnat atenent, des d’un plantejament global de centre, les necessitats

educatives de l’alumnat i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació

en els entorns escolars ordinaris. Dediquem esforços per poder compartir amb tots els alumnes de

l’escola les activitats pedagògiques que proposem independentment del sexe, ètnia o estrat social.

L’atenció a la diversitat i l’assoliment de les competències que permetin el desenvolupament

personal i escolar de tots els alumnes és un principi comú en totes les etapes de l’escolarització

obligatòria. Per a garantir-ne aquest assoliment i aquest desenvolupament personal amb el màxim

d’autonomia, es preveuen mesures i suports educatius a tres nivells: universals, addicionals i

intensius.

9.1 Mesures i suports universals.

En aquest apartat consten les mesures i suports que s’adrecen a tots els alumnes:

● Metodologia de treball a l’aula

● Acció tutorial

● Pla d’acollida

● Comissió d’atenció a la diversitat- CAD

● Projecte de convivència

Les programacions generals de les àrees i les estratègies metodològiques de treball a l’aula

asseguren la participació amb aprofitament del nombre més alt possible d’alumnes. Dins aquestes

metodologies i estratègies per a l’atenció de tots els alumnes podem incloure-hi: treball


26

cooperatiu, treball per projectes, resolució participada de conflictes, suports a l’aula, treball en

petit grup a l’aula, aprenentatge multinivell, entre d’altres.

En el cas dels grups més nombrosos, sempre que sigui possible i necessari, s’afavoreix el

desdoblament per poder treballar en petits grups.

L’acció tutorialcontribueix al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe i

comporta un seguiment individual i col·lectiu dels alumnes amb la finalitat de facilitar el seu

desenvolupament integral: personal, social i acadèmic.

El Pla d’acollida recull les actuacions que l’escola organitza per tal d’acollir i facilitar al màxim

l’adaptació i integració a l’escola d'alumnes, mestres i famílies de nova incorporació al centre, així

com persones responsables d’actuacions puntuals i de serveis.

9.2 Mesures i suports addicionals

L’escola atén les dificultats d’aprenentatge i els diferents ritmes dins de l’aula i es prenen les

mesures oportunes per fer un reforç adequat. En la Comissió d’Atenció a la Diversitat(CAD) es

concreta la intervenció de l’especialista d’Educació Especial, les intervencions de l’EAP i els

reforços que calgui i que siguin possibles per a cada cas i moment. Aquesta comissió està formada

per la Cap d’estudis (que la presideix), la directora, la mestra d’educació especial i l’EAP i es

reuneix com a mínim un cop cada trimestre, per planificar, organitzar i valorar les intervencions a

l’aula i als alumnes.

A Educació Primària, a més, fem el Suport Escolar Personalitzat (SEP) en horari lectiu i postlectiu (

sempre que no canviïn les prioritats del Departament ). És un reforç flexible, temporal i preventiu

per atendre els diversos ritmes d’aprenentatge dels alumnes.

Els alumnes que han de rebre el suport escolar personalitzat són els alumnes que:

A) Presenten endarreriments o retards d’aprenentatge en:

L’adquisició del procés de la lectura i escriptura.

L’assoliment d’habilitats matemàtiques.

L’adquisició d’hàbits de treball, d’organització i d’estudi.

B) Alumnes d’altes capacitats que necessiten atenció personalitzada.

Els criteris per assignar alumnes a aquests suport els estableixen la mestra tutora juntament amb

l’especialista EE.


27

9.3 Mesures i suports intensius per als alumnes amb NESE.

Aquestes mesures i suports són específics i adaptats a la singularitat dels alumnes amb necessitats

educatives especials i permeten ajustar la resposta educativa de forma extensa, amb una

freqüència regular i sense límit temporal. Sempre que s’apliquin mesures i suports intensius cal

s’elabora un pla individualitzat (PI).

10. AVALUACIÓ DEL CENTRE

L’avaluació és una eina de reflexió per al coneixement i millora constant del servei educatiu que

ofereix el centre.

El conjunt d'actuacions avaluadores proporciona un coneixement aprofundit i interrelacionat de la

realitat, útil per la presa de decisions que contribueixin a la millora de la gestió del centre, la gestió

del currículum i els resultats d’aprenentatge de l’alumnat.

La revisió de l’avaluació es concretarà en la Memòria del curs on es revisen, a partir dels

indicadors de procés i de progrés, els objectius que tenim marcats.

11. COORDINACIÓ ETAPES ACADÈMIQUES

11.1 Llar d’infants- Educació infantil

Es preté una coordinació abans d’iniciar les classes entre la tutora de P3 i la llar d’infants de

Camallera, Els Petits Terraprims, per tal de fer un traspàs d’informació dels alumnes que

s’incorporaran a l’escola.

11.2 Primària-Secundària

Es potenciarà la coordinació entre el professorat de primària i secundària per afavorir la

coherència del procés educatiu i la millora dels aprenentatges dels alumnes.

Continuant amb el treball dels darrers cursos la coordinació es concretarà en els següents

aspectes:

● Continuïtat del procés educatiu.

● Informació de l’adaptació dels alumnes de 1r. d’ESO.


28

● Traspàs d’informació dels alumnes de 6è amb NESE i posteriorment de tot el grup.

11. INDICADORS DE CENTRE.

És important que aquest Projecte Educatiu d’escola es revisi periòdicament per tal de reajustar-lo

a la realitat del moment. El seguiment i aplicació del Projecte Educatiu es fa anualment a través

del sistema d’indicadors de centre i són recollits a la Memòria anual de centre.

Es tenen en compte indicadors de context (absentisme), indicadors de resultats (resultats

acadèmics de proves internes i externes, i resultats de satisfacció en les enquestes a famílies,

alumnes i mestres), indicadors de processos ( fem allò acordat, de la forma acordada i s’han donat

els canvis previstos) i indicadors de recursos (utilització i optimització dels recursos, equipaments,

espais; ràtio alumnes/mestres; quantificació de les despeses de funcionament)

Els indicadors de resultats es formulen a partir dels objectius generals del Departament i són:

● Millora dels resultats acadèmics.

● Millora de la cohesió social.

La Memòria Anual de centre es presenta al Claustre i al Consell Escolar, òrgans de control i

participació del centre, establint així els mecanismes de rendiment de comptes i fent efectiva la

transparència de la gestió.

PROJECTE EDUCATIU - XTEC › ceipsc › wp-content › uploads › ... · Deret 142/2007, de 26 de...

Documents

Transcript of PROJECTE EDUCATIU - XTEC › ceipsc › wp-content › uploads › ... · Deret 142/2007, de 26 de...