PROJECTE JOC

QUE ES L’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL?

És un mètode de intervenció amb accions practiques en el àmbit social i cultural que utilitza com a mètodes l´animació, diversió , el joc, la dinamització , la motivació, comunicació, valors, cultura , educació entre altres coses … L’animació sociocultural treballa el temps de lleure .Treballa valors a partir de dinàmiques de grup i diàlegs , canvis socials , el respecte al medi ambient ,cohesió de grup, entre altres.Uns del grans espais de l’asc ha segut el de la cultura a traves de activitats culturals i creatives ,moralitat , creences , valors ,costums , tradicions i maneres de viure i entendre el món.

RELACIÓ AMB EL LLEURE I JOC?

El lleure i la asc tenen un mateix principi i també la mateixa funció: el d’animar mediant el joc .

QUE ES EL LLEURE?

El lleure es el temps dedicat al l’oci i al joc .El lleure es temps lliure que se practiquen activitats com:

- L’esport - Fer musica lliurement- Participacions en l’educació no reglada - Dinàmiques que ja existien i noves etc…

Segons el àmbit educatiu el lleures es un 3d :

-Diversió -Descans-Desenvolupament personal

QUE ES EL JOC?

El joc es la forma com passar el temps de lleure divertint-se. El joc es composa de regles i formes. Es pot participa amb varies persones o simplement amb una. El joc es necessari per a la vida de las persones perquè adquireixes valors de grup i socials.

Tipus de jocs:

- Competitius: el de les cadires

- Educatius: L’escac

- Psicomotrius: fer l’acció de un animal per exemple de la serp per el terra

- tradicionals: la xarranca

- lúdics: fet i amagar

- Tranquils: ticuti-ticutá

- Simbòlics: jugar a cuinetes , botiquetes....

- Dinamics: cavall fort

COM JUGAVEN ELS NOSTRES AVIS??

Hi ha de tot: uns del meus avis diu que ells no van tindre temps de jugar que quan li va arriba l’hora de jugar , es va tindre que anar a treballar al camp amb tots el seus germans a segar a recollir fruita, a pasturar, a varar olives.....

Els altres avis que eren mes de ciutat no se si es el motiu per la diferencies de vida que portaven , jugaven amb segells o a la xarranca o amb un os de albercoc i feien un xiulet , o al xinesos o amb els escuradents a escollir un escuradents i el que agafi al mes llarg guanyaven i el escuradents estaven tallats de diferents maneres , espantaven a les veïnes; uns jocs i quasi tots al jocs que jugaven abans es feien als carrers cosa que avui en dia aquestes coses s’han perdut.

L’entorn que li envoltava els meus avis era mes tranquil que el que ni ha ara , no n’havien tants cotxes ni havien tantes carreteres eren mes espais oberts amb terra no ni havia asfalt quasi i als meus un dels meus avis vivien en barraques fetes per ells al costat del riu besos i al altre vivia prop del tren on també es guanyaven la vida o rebien propines dels ajuden a les persones que baixaven o pujaven al tren ...

Caçons de abans:

Al pasar por el cuartel se me cayó un botóny vino el coronel a pegarme un bofetón.Del bofetón que dio el cacho de animal,estuve cinco días sin poderme levantar.Las niñas bonitas no van al cuartelporque los soldados les pisan el pie.Soldado valiente no me pise ustedque soy pequeñita y me puedo caer.Si eres pequeñita y te puedes caercómprate un vestido de color café.Cortito por delante y cortito por atrás,estrecho de cintura y que guapa estás.

Exemple de jocs que jugaven els nostres avis:

Arranca la ceba:

Típica joguina catalana : les bitlles catalanes

Yo-io

LA MEVA INFANTESAAAAAAAAAA.....

La meva infantesa va ser molt bona .. Jugaven al carrer pero ja es va introduir una miqueta el mon de tecnologia .El carrer eren espais amples amb terra la majoria, ni havien moltes plantes i arbres per enfilar-se , jugaven a jocs també relacionats amb el terra.

També sortia amb els pares, que els meus pares jugaven a la petanca i amb això teníem sortides segures per tot Catalunya, el parc Güell, el parc de la Ciutadella. Mentre els meus pares jugaven, nosaltres amb 9 i 14 anys ens anaven amb un grup de 10 nens a visitar el museus que ni han per la zona com el museu de la zoologia, que me’n recordo que m’agradava moltísim el de la geologia i biologia etc.. Teníem mes confiança en els nens el pares i l’entorn...

També a l’associació de sords , feien sortides de caminades a Montserrat, feien la castanyada, el carnaval , festa de la cultura , la festa de la infantesa , sortides a la muntanya a fer barbacoes , obres de teatre....

Els jocs que solia jugar eren:

- Amb la corda : la comba , a estira la corda amb dos equips un estirant cada qual pal seu costat.

- A les gomes salten i desprès posant-te unes gomes a les mans i amb el altre company a de posar-se les mateixes gomes amb les seves mans...

- A fet a amagar, a jugar amb la pilota varis jocs com al pot, a matar jaja a futbol o voleibol o basquet...

- A les nines , les cuinetes, a policies , a bomber varies professions ...

- A les consoles mastersistem 2 , i l’ordinador..... tot el tema de la tecnologia .

- A les baletes es feian moure amb els dits empenyan fins que arribaran al forat i posar-les dintre .

Cançons que cantava jo quan era petita :

Les nenes maques al dematís’alcen i reguen, s’alcen i reguen.

Les nenes maques al dematí,s’alcen i reguen el seu jardí.Jo també rego el meu hortet,faves i pèsols, faves i pèsols.Jo també rego el meu hortet,faves i pèsols i julivert.

LA FORMA DE JUGAR QUE TE LA MEVA FILLA I LA DEL SEU ENTORN

Jo penso que la forma de jugar que te la meva filla que té 3 anys , és diferent per que estem amb un altre entorn i estem en un temps de desconfiança. Per tot aixo a la mateixa vegada fa que inconscientment canviem la forma de jugar dels nens de d´ara.

L´experiencia meva es el temps de lleure que passo amb la meva filla a la montanya , o, mes sovint, per la ciutat o per parcs infantil al carrer. Anem al cinema que abans no se estilava , a la platja anem sovint , la piscina,...

Exemples de jocs d´ara :

El trenet: tots fent cua y un darrera del altra que cantant la canço del tren petitó

Un tren petitó que camina que camina, Un tren petitó que camina sense por ¿qui vol pujar al tren?Que s´afanyi que s´afani ¿qui vol pujar el tren? que s’afanyi que se’n va....

A les construccions: L’utilitzen molt ... en les escoles en els espais , en casa es molt comú i en grups.

A les carreres : a ver qui arriba primer, es competitiu pero li agradan molt.

La xarranca

El joc de les èpoques

L’activitat es desenvolupa en la muntanya ,es una gimcana per nens de 7 a 10 anys . L’objectiu és que aprenguin , que coneguin , i que juguen a jocs dels seus avis passant pels seus pares i acabant amb els de la seva època.

Farien un petita explicació de l’activitat a la muntanya i en zones rurals de les diferents èpoques de les tres fases familiars com per exemple: els avis, pares i fills .

Son tres fases :

1 . Arriben a la època del seus avis : tenen disfresses antigues i joguines. Amb la seva imaginació tenen que transmetre amb teatre lo que feien quan jugaven.

2. L’època dels seus pares: també mes de lo mateix: disfresses i actuar com jugaven amb teatre els seus pares i també com actuaven mes o menys els pares donaven les normes als fills ...

3. Arriben a la seva : desenvolupar el joc que mes agradi al grup i jugar.

I quan acaben explicar quina època li s’agraden mes i que canviarien de la seva època per posar-se a la seva .

Aquesta activitat, seria mes orientada per a persones amb problemes auditius . El teatre i la imaginació , el ser espontani , d’interpretació són eines molt lucratives en el mon del sords.