Projecte social: agricultura social

2
HUMANA | Catalunya | Notícies 8 E lisenda Rañé passeja pel centre de Montblanc i s'atura davant "La botigueta del peix", una peixateria el local de la qual fa tres anys albergava un economat. El pare d'Elisenda hi venia vi i aliments de la Conca de Barberà; ella l'ajudava amb els clients i, quan no n’hi havia, es dedicava a la seva afició: el disseny d'anells, arracades i collarets. "Hi tenia el meu petit taller", assegura sense nostàlgia, "els feia amb filferros d'alumini". El pare es va jubilar, ella no va voler continuar amb el negoci i van baixar la persiana. Des d’aleshores, Elisenda, que té 40 anys i viu en un pis de lloguer amb en Sergi, el seu fill de 18, ha en- llaçat alguns treballs provisionals sense consolidar-ne cap. Des de fa dos anys cobra una ajuda públic de 426 euros i frega l'escala de la seva comunitat a canvi d'una reducció en el lloguer. Malgrat la precarietat econòmica, afronta el dia a dia amb una barreja de resignació i vitalisme. "No tinc diners, el meu fill no està ocupat... però bé sóc aquí, oi ?". I passa de llarg de la peixateria per a seguir amb un passeig ves- pertí que la portarà fins a les muralles medievals del seu municipi. | “Tinc més ganes de sortir de casa, li trobo un sentit a tot” | Aquell matí, com tants matins des de fa un any, s'ha trobat amb el Milord, l’Ismael, el Salah, l’Eli, la Sílvia, el Ferhad, la Carmen, l’Àngel i la Laura, amb tots ells treballa en un terreny junt a l'estació de Renfe del poble. Una dotzena de famílies o particulars hi van diària- ment per a conrear productes ecològics. És un pro- jecte en xarxa en el qual intervenen fins a sis entitats locals, una prova pilot impulsada per l'Associació Xicòria i en la qual els usuaris aprenen les tasques hortícoles, comparteixin la feina comuna i són capa- ços de conrear i recollir el seu propi menjar. | “Apostem per l'autogestió i per la producció del nostre propi menjar”, defensen des de Montblanc | L'experiència d'aquests horts s'emmarca en un pro- grama d'Agricultura Social de la Fundació. En el cas de Montblanc, els usuaris són famílies on els mem- bres estan aturats i en risc d'exclusió. "No és veritat que no es pugui fer res si et quedes sense feina. Al contrari, s’hi pot fer molt! Ells tenen ganes de treballar i se senten molt bé anant a l'hort", assegura Sílvia Lobera, una de les fundadores de Xi- còria. "Apostem per l'autogestió i per la producció del nostre propi menjar. Aquesta iniciativa és un exemple i un aprenentatge de vida, volem que els usuaris es convencin de que si poden proveir-se del seu propi menjar també ho poden aplicar a d’altres àmbits. A més, és un projecte col·laboratiu on comparteixen espai i treball. També es tracta de trobar l'equilibri entre el que dóna la terra i el que li donem cada un de nosaltres". Elisenda es va incorporar a aquesta iniciativa deriva- da per l'àrea municipal de Serveis Socials. "No tenia » Èxit dels projectes que integren el programa d’Agricultura Social « Conreant llavors pel futur L’Elisenda viu a Montblanc. “Al futur no li he de demanar res, m’ho he de treballar jo” “Anar a l’hort, agafar les eines i treballar la terra m’activa”, confessa Elisenda

description

Convocatòria d'ajudes a projectes d'agricultura social que Humana va impulsar durant el 2012 i 2013. Se'n van beneficiar fins a 11 projectes arreu de Catalunya.

Transcript of Projecte social: agricultura social

Page 1: Projecte social: agricultura social

HUMANA | Catalunya | Notícies8

Elisenda Rañé passeja pel centre de Montblanc i s'atura davant "La botigueta del peix", una

peixateria el local de la qual fa tres anys albergava un economat. El pare d'Elisenda hi venia vi i aliments de la Conca de Barberà; ella l'ajudava amb els clients i, quan no n’hi havia, es dedicava a la seva afició: el

disseny d'anells, arracades i collarets. "Hi tenia el meu petit taller", assegura sense nostàlgia, "els feia amb filferros d'alumini". El pare es va jubilar, ella no va voler continuar amb el negoci i van baixar la persiana.

Des d’aleshores, Elisenda, que té 40 anys i viu en un pis de lloguer amb en Sergi, el seu fill de 18, ha en-llaçat alguns treballs provisionals sense consolidar-ne cap. Des de fa dos anys cobra una ajuda públic de 426 euros i frega l'escala de la seva comunitat a canvi d'una reducció en el lloguer. Malgrat la precarietat econòmica, afronta el dia a dia amb una barreja de resignació i vitalisme. "No tinc diners, el meu fill no està ocupat... però bé sóc aquí, oi ?". I passa de llarg de la peixateria per a seguir amb un passeig ves-pertí que la portarà fins a les muralles medievals del seu municipi.

| “Tinc més ganes de sortir de casa, li trobo un sentit a tot” |

Aquell matí, com tants matins des de fa un any, s'ha trobat amb el Milord, l’Ismael, el Salah, l’Eli, la Sílvia, el Ferhad, la Carmen, l’Àngel i la Laura, amb tots ells treballa en un terreny junt a l'estació de Renfe del poble.

Una dotzena de famílies o particulars hi van diària-ment per a conrear productes ecològics. És un pro-jecte en xarxa en el qual intervenen fins a sis entitats locals, una prova pilot impulsada per l'Associació

Xicòria i en la qual els usuaris aprenen les tasques hortícoles, comparteixin la feina comuna i són capa-ços de conrear i recollir el seu propi menjar.

| “Apostem per l'autogestió i per la producció del nostre propi menjar”, defensen des de Montblanc |

L'experiència d'aquests horts s'emmarca en un pro-grama d'Agricultura Social de la Fundació. En el cas de Montblanc, els usuaris són famílies on els mem-bres estan aturats i en risc d'exclusió. "No és veritat que no es pugui fer res si et quedes sense feina. Al contrari, s’hi pot fer molt! Ells tenen ganes de treballar i se senten molt bé anant a l'hort", assegura Sílvia Lobera, una de les fundadores de Xi-còria. "Apostem per l'autogestió i per la producció del nostre propi menjar. Aquesta iniciativa és un exemple i un aprenentatge de vida, volem que els usuaris es convencin de que si poden proveir-se del seu propi menjar també ho poden aplicar a d’altres àmbits. A més, és un projecte col·laboratiu on comparteixen espai i treball. També es tracta de trobar l'equilibri entre el que dóna la terra i el que li donem cada un de nosaltres".

Elisenda es va incorporar a aquesta iniciativa deriva-da per l'àrea municipal de Serveis Socials. "No tenia

» Èxit dels projectes que integren el programa d’Agricultura Social «

Conreant llavors pel futurL’Elisenda viu a Montblanc. “Al futur no li he de demanar res, m’ho he de treballar jo”

“Anar a l’hort, agafar les eines i treballar la terra m’activa”, confessa Elisenda

Page 2: Projecte social: agricultura social

HUMANA | Catalunya | Notícies 9

Les iniciatives del sector primari tenen un impacte en el territori i també en les persones. A la imatge, usuaris dels horts socials de Montblanc

experiència prèvia, però no va fer falta", explica, "vaig començar netejant la meva parcel·la, traient herbes... i des de Xicòria ens van tute-lar cada dia. Vaig plantar-hi de tot: cols, pastanagues, enciam, tomàquets, bledes,

naps, remolatxa... Com que no m'ho puc menjar tot, o bé en faig conserves o bé en regalo al meu pare o als meus amics".

Des que treballa a l'hort algu-na cosa ha canviat a la seva

vida: "A casa meva gairebé no hi toca el sol... i mira que m’agrada estar a l'aire lliu-re! Ara tinc un lloc on anar cada matí, d'una altra ma-nera hi hauria dies en què no sortiria de casa. Anar a l'hort, agafar les eines i treballar la terra m’activa. I, a més, estalvio diners per-què no gasto en verdures". Va més enllà en enumerar els beneficis: "Tinc més ganes de sortir de casa, li trobo un sentit a tot. Abans estava desanimada i ara sento que tinc més ganes de tirar en-davant". Aquest entusiasme l'anima a continuar amb la seva afició del disseny de bijuteria: "Al futur no li he de demanar res, m'ho he de treballar jo. M'agradaria tornar a tenir un petit taller i guanyar alguns diners amb les vendes".

La de Montblanc és una de les 11 iniciatives d'Agricultu-ra Social impulsades a Cata-lunya per Humana. Fruit de la seva experiència en projectes agrícoles a tot el món, i amb la voluntat de revertir part dels seus recursos en el terri-tori més proper, des de 2012 la Fundació dóna suport a aquests projectes que inclouen horts socials, horticultura tera-pèutica, agricultura ecològica i horts escolars.

La iniciativa d'Humana agrupa projectes viables i sostenibles, com els horts socials de MontblancL’agricultura social aposta per la producció ecològica d’aliments

El projecte de Valls es basa en una oferta formativa per a què els usuaris hi trobin feina al camp

“Conreem el clima i la comunitat (3C)”Humana impulsa a Lliçà d'Amunt un programa propi d’agricultura urbana anomenat “Con-reem el clima i la comunitat (3C)”. Està dirigit a qualsevol ciutadà que tingui inquietuds mediambientals, desitgi aprofitar els recursos que dóna el territori més proper i valori els productes de proximitat. Aposta per l’ús de processos d’agricultura ecològica com a eina per a impulsar el desenvolupament sostenible i treballar per a la formació de la comunitat. Els participants o activistes formen part d’un programa de formació i de cultiu d’horts urbans per a la producció d’hortalisses; alhora, aquests horts esdevenen espais per a l’intercanvi de coneixements i experiències, per a potenciar-hi el sentiment de comunitat i establir-hi llaços socials. El programa té una durada inicial de dos anys.

Més informació: [email protected]