Prova de síntesis final

Salvador Galup

Héctor Garcia

Posidònia III

113 milles nàutiques separa Barcelona del Port de la Ciutadella. Hem utilitzat

dos paràmetres que són els més importants

o Velocitat mínima:

Hem d’anar a una velocitat mínima superior als 4,7 nusos per hora si volem

arribar abans de 1 dia natural.

El rumb, està indicat al mapa amb el vent. Tot i no anar a vela es de ser

prudent tenir el vent a l’esquena i no de cara ja que pot desviar el rumb. Per

anar a Menorca es recomana un rumb de -35º respecte els paral·lel seguir

recte.

Al aproximar-se al destí hi ha un canvi de rumb: 39 º59’ 44,9’’N 3º 46’ 41.0’’

E. Aquest canvi és d’uns 30 º dirigint-se a Ciutadella.

Al analitzar el pronòstic de la AEMet pronòstic hem vist que els vents serien

ràfegues intenses i hi hauria ones de fins a quatre metres mar endins, de

manera que hem decidit d’aplaçar la sortida fins al dimarts dia 3.

o Velocitat màxima del vaixell:

Hi ha una formula física que determina la màxima velocitat que pot assolir un

vaixell segons la seva eslora, i va estretament relacionada amb la resistència

que ofereix l’onada de proa. A partir d’aquesta velocitat, el vaixell només

accelerarà si li apliquem una força suficient com per aixecar la proa de l’aigua i

evitar l’onada de proa. Això només és possible amb una estructura de proa

determinada de la que el nostre vaixell no disposa.

La fórmula és, concretament, l’arrel quadrada de l’eslora del vaixell multiplicada

per 2,5. A la nostra embarcació, amb una eslora de 12.71 metres, li correspon

una velocitat màxima de quasi 9 nusos per hora.

Estudi del punt marcat a la imatge que correspon a 20 milles de distància

o Coordenades: 40°09'05.0"N 3°29'43.1"E

o Batimetria: Els mapes batimètrics ens parlen d’uns 1000-1200 metres de

fondària en aquesta zona. Hem fet un càlcul estimat i la profunditat mitja

del trajecte és d’uns 1200m de profunditat.

o Disc de Secchi: 4,6 metres de profunditat.

o Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua. La salinitat mitja de l’aigua es

troba prop del 38%.

o La temperatura de l’aigua a 0m es triba entre 13/14°C.

o La productivitat de la mediterrània es molt baixa degut a que te una

salinitat molt alta i la comunicació amb altres mars o oceans és molt

reduïda.

o Meteorologia: Bufa un vent terra (Xaloc) - aigua a velocitats elevades.

Rumb de través fins a port i

amb vent molt fort, S’han de

possar risos per agunatar la

vela.

Rumb de empopada ja que el vent

entra per la popa del vaixell 11 nusos

Rumb de llarg uns 8-9

nusos condicions

meteorògiques bones.

Punt d’on s’ha

realitzat l’estudi

de batimetria,

Sechi, salinitat,

fauna i flora...

Imatge del Posidònia III amb les parts corresponents.

L’Oceanis 411 Clipper té 12,71 metres de eslora, té un calat de 1,7 metres i

3,95 metres de mànega. 8.55 nusos de velocitat màxima.

Fauna i flora:

Hi ha molta fauna i en aquest punt ja que es troba en un enclavament

proper a Menorca propensa a gram biodiversitat.

Els més importants trobats són: el sard (Diplodus sardus), el rap (Lophius

piscatorius), el mero (Etinephelus marginatus), el peix espasa (Xiphias

gladius), la daurada (Sparus aurata), pops, però no són massa abundants,

etc.

En aquest punt no hi ha flora ja que els la llum solar no arriba al fons del

mar hi trobem organismes que semblen plantes però no ho són (com coralls

i esponges). En aquest punt hi ha sobretot organismes pelàgics, tot i que

encara n’hi ha de litorals.

Recursos pesquers i biomassa:

Nosaltres després de una amplia recerca i havent amb altres grups hem arribat a la conclusió que la única pesca sostenible al 100% seria la tradicional. En la pesca tradicional s'utilitzen artilugis com els tremalls Arts de parada, arts de tir des d'un vaixell, esquer, trampes i llampuguera plataformes. Des de fa uns anys s'ha iniciat una campanya per legislar l'àmbit pesquer de les Illes Balears. Moltes d'aquestes reformes impliquen tenir diferents llicències depenent de la pesca que s’executarà.

o Aquí va una breu explicació: A les Illes Balears tenen 4 tipus de llicències per pescar, segons el decret 61/2002, de 19 d'abril, pel Decret 69/1999, de 4 de juny, es modifica el següent: Llicència de pesca Marina recreativa col·lectiva. Llicència de pesca d'altura sota l'aigua. Llicència de pesca recreativa marins. Llicència de pesca marítima. Marítima de pesca per a l'oci a les aigües interiors està regulat pel Decret 69/1999, de 4 de juny, modificat del decret 61/2002, de 19 d'abril, pel que en el seu article 6 diu que el volum de captures diàries per llicència de peix no inclosos en annex III és una peça de més de 5kg. Pel que fa als cefalòpodes s'estableix un màxim de dues peces per llicència i dia. en qualsevol cas el volum de captures totals, incloent-hi altres espècies, no pot excedir de 5 kg més una peça. De pesca del raor (Xyrichthis novacula), estableix un nombre que al final de 50 exemplars per llicència i dia. En qualsevol cas el volum total de les captures, no excedirà més una peça de 5 kg.

Segons la temporada de cada espècie,les espècies més presents en la biomassa total son: Déntol,sípia,cap roig,rajades,escórpora,xanguet,peix llimona,moll de roca,llampuga,llagosta, peguera gerreti. El jonquillo es una espècie molt important tant en l'àmbit econòmic com en biomassa. (8,5% de les captures i un 13% dels ingresso bruta totals de la pesca artesanal de Mallorca) La pesca a Mallorca actualment produeix unes captures 590 tones i uns ingressos bruts de primera venda de 5,9 milions d'euros. Pel que fa l'activitat pesquera extractiva total,això significa el 18% de les captures i el 28% dels ingressos bruts de primera venda. Així doncs,590 tones per any en la nostre opinió són un model de pesca sostenible degut a que és aquell que s'utilitzava antigament abans que les grans multinacionals pesqueres prenguessin el control dels mars

Quadre

Títol: "Marina" Autor: Miguel Ibarz Tècnica pictòrica: Acrílic/ Llenç Data: Quadre de l'any 1976.

Podem dir que la geografia costanera de Menorca es divideix en dues zones clares. La nord és molt abrupte i desigual, però la sud (en la qual es troba la cala que apareix en el quadre) és molt més planera. Els penya-segats en aquesta zona són molt més suaus i abunden les cales com la representada. Majoritàriament el sol és format per roca calcària. En quant a la diversitat biològica podem detectar organismes representatius com ara la Daurada(Sparus aurata), que habita les zones fangoses; el Bonítol o bonito en castellà (Sarda sarda), que viu fins els 200 mts de profunditat; l'anfós o mero en castellà (Epinephelus marginatus), que viu fins als 200 mts de profunditat en fons rocosos, o el Llobarro (Dicentrarchus labrax) el qual és molt cobdiciat per els pescadors. En el quadre també podem identificar les diferents zones litorals (supralitoral, mesolitoral i infralitoral).