PSICOLOGIATema 2

LA DIMENSIÓ PSICOLÒGICA DE L’ ÉSSER HUMÀJesús GómezOctubre 11

Índex

1. La Psicologia 2.Què és el comportament? 3.Les capacitats mentals 4.Les causes de la conducta i l’

afectivitat.

1. La Psicologia Ciència que

estudia el comportament.

La paraula “Psicologia” vol dir “estudi de l’ ànima”

El seu símbol és la lletra grega psi

Alguns dels psicòlegs més importants

Wilhelm Wundt

Pavlov

Sigmund Freud

Jean Piaget

Skinner

Köhler

Maslow

2.Què és el comportament? Relació amb el

medi. Recerca de la

supervivència El comportament

pot ser més o menys elemental, més o menys variable o automatitzat.

Tant l’ au com el nen es relacionen amb el medi, aquesta relació és el comportament. Aquest és estudiat per la Psicologia.

La capacitat de variació de la conducta depèn , per exemple, del nivell de cerebració.

=Nivell de complexitat del cervell.

A major complexitat més capacitat per tenir conductes intel.ligents.

Els animals del dibuix tenen cervell, però no tots els animals en tenen.

Humans: comportament molt complex o variable.

A més variació, més adaptació

A més adaptació, més intel·ligència

Aquest ximpanzé aprèn una nova conducta : direm que la seva conducta varia i s’ adapta. És senyal d’ intel.ligència

Les formigues no varien la seva conducta, tenen una conducta automatitzada : no podem parlar d’ intel·ligència.

Aquí veiem una conducta intel-ligent. El ximpanzé pujat a a les caixes està improvisant una conducta per a resoldre un problema, el d’ agafar el plàtan lligat a una corda.

Què permet poder variar la conducta i trobar solucions als problemes ?

Les capacitats mentals.

3.Les capacitats mentals

Són les següents :

La percepció La imaginació La memòria La intel.ligència

3.1     La percepció a) La primera i base

de les altres

b) Definició:

La percepció té la funció de captar informació del món.

Ho fa mitjançant els sentits o receptors

Aquesta informació arriba al cervell a través del sistema nerviós.

El cervell interpreta aquesta informació.

Els sentits o òrgans sensorials i el sistema nerviós

Un soEm

concentro en

els sons musical

s

Reconec la

música

Decideixo escoltar-la

El cervell rep les dades sensorials, les interpreta i reacciona.

c) La percepció selecciona: Patim un bombardeig d’ estímuls (els sons, les llums, els olors...)

Però el cervell no pot donar abast a tot.

Ha de fer una selecció.

Les dades que ens arriben d’ aquesta pintura són tantes que ens concentrem en allò que ens sembla important.

d) L’ atenció i la percepció:

L’ atenció ens fa estar receptius o no.

És, doncs, la porta d’ entrada o no de la informació

Sense atenció...

e) La atenció depèn de :  

e1 ) Factors personals i e2) Factors no personals o externs

E1) Factors personals

Poden ser psicològics o fisiològics

1) Psicològics: Interès, motivació, expectatives, pressió social,

suggestió.

Motivació

Pressió

Interès

Espectatives

2) L’ atenció també depèn de factors pesonals fisiològics: les capacitats sensorials.

No posarem atenció si un soroll ens passa desapercebut.

O si estem cansats.

e2 ) Factors no personals o externs.

ÉS la manera com es presenten els estímuls:

intensitat i mida de l’ estímul; contrast; la novetat, la raresa.

Qui no se sent atret per aquest cartell?

f) Les lleis de la percepció.

Captem les dades “ordenadament” Quina és la raó? Les lleis de la percepció o “lleis de

la forma”

Les lleis de la percepció són:

1) Llei general del fons i la figura

Sempre percebem una figura que es destaca sobre un fons que queda en segon pla.

2) Llei de la simplicitat

. .

. .

:

Organitzem els estímuls de manera que la figura resultant sigui senzilla . Així, en quatre punts equidistants veiem un quadrat en comptes de qualsevol altre figura.

3) Llei de la pregnància :

Completem la figura que surt incompleta. Ens porta , per exemple, a finalitzar una paraula incompleta o un dibuix que suposem no acabat.

4)Llei de la proximitat:

Tendim a integrar en la mateixa figura els objectes pròxims entre ells.

Per exemple, les verticals pròximes les veiem com a barres separades per espais en blanc

5) Llei de la semblança:

Solem integrar en una figura objectes similars.

Percebem files d’ estrelles i files de cercles negres en comptes de veure columnes compostes per figures diferents.

Per efecte de la llei de la semblança agrupem per una banda els cercles i per l’ altra els quadrats.

Per efecte de la llei de la semblança agrupem …

4) Llei del contrast: 6) Llei del contrat

Per la llei del contrast

Tendim a destacar un element d’ una figura d’ acord amb la relació que guarda amb els altres elements del conjunt.

La diagonal del rectangle de la dreta és idèntica a la de l’ esquerra, però sembla més gran.

Lleis de la Gestalt o de la Forma 3’50

Veure documental Tema 3 Psicologia i Sociologia Recursos

g) Les il.lusions de la percepció

El fenomen de les il.lusions perceptives confirma que la nostra percepció no és ...

objectiva . És a dir que ... No percebem les coses tal

com són Sinó d’ una manera ... Subjectiva . És a dir que ... No veiem el món tal com és

sinó d’ una manera personal.

3.2 La memòria i la imaginació

La memòria i la imaginación són capacitats cerebrals

Emmagatzemen i reprodueixen gran part de l’ informació ...

sensorial. Aquestes dades sensorials són

transformades en … = imatges.

Imatges = fotografies mentals Són entitats mentals = eines

cerebrals = representacions

Les imatges ens permenten la distància mental respecte …

al món físic. Gràcies a les imatges ja no ens cal

tenir al davant .. les coses Ara les tenim al cap gràcies.. a les imatges

Importància de les imatges

1) alliberament respecte a les coses

Nova York.Les imatges ens permeten representar-nos NY. No cal estar allí no cal tampoc haver estat mai.

2) font informativa : - Completen la informació : Per

exemple si veiem una part d’ un objecte amb les imatges podem imaginar-nos la resta

- Ens permeten tenir les tres dimensions temporals .

- Inventem noves realitats.

3) Sense les imatges el pensament no és possible .

Quan pensem utilitzem les imatges com a instrument.

Quan pensem en la justícia ens ajuda fer-ho represent-la amb una imatge com la de la dona amb els ulls tancats i una balança a

les mans.

Gràcies a la memòria: -Tenim consciència del passat: -Tenim consciència de la nostra

identitat personal = sabem qui som Sense la memòria no hi ha … Món La memòria és selectiva

 

Però és la memòria objectiva o... subjectiva? És subjectiva perquè ... “selecciona” els ... records

.L’ Alzheimer és una malaltia degenerativa que afecta al cervell i provoca la pèrdua de la memòria. Convé que la gent més gran faci exercicis de memòria per a reduir aquest problema

La pèrdua greu de

memòria ens converteix en

éssers desvalguts i

sense identitat.

La reproducció de la informació pot ser:

a) Voluntària o espontània b) Immediata (memòria a curt

termini) o al cap del temps de l’ adquisició ( memòria a llarg termini)

c) De forma mecànica o amb sentit.

L’imaginació

Conserva Reprodueix “creativament “ = transforma les imatges Crear “realitats” noves Ens permet maginar el futur.

Classes d’ imaginació:

a) Fantasia onírica

-És el tipus d’ imaginació que es dóna

en els somnis -Es caracteritza perquè no hi ha

lògica -Freud va ser qui amb més

profunditat la va estudiar

Freud és l’autor que

més ha estudiat el món dels somnis.

Els somnis són font de l’ art. Per exemple Dalí (que admirava a Freud) va voler representar el món oníric o del somnis.

En el món dels somnis no hi ha lògica

B) Fantasia lúdica

És la fantasia del

joc. Molt

important a l’ infantesa.

Imprescindible per al desenvolupament de la personalitat.

Els jocs són un mitjà d’ aprenentatge : de valors, rols, actituds…

J. S. Mill va ser un nen sense jocs.

Aquesta experiència va

tenir conseqüències

dramàtiques per a ell, que va poder

superar.

c) Fantasia diürna o somiar despert La funció és la evasió.

D) Fantasia creadora

Transformació realitat : ciència, tecnologia, música, art, poesia, filosofia.

Un dels projectes de Leonardo. Sense la capacitat creadora d’aquest autor no parlaríem d’ ell ara.

Redes. Bebés : La imaginación al poder.

http://www.youtube.com/watch?v=rsFnvU-KFNU

3.3 L’ INTEL.LIGÈNCIA

3.3.1 Introducció

Capacitat psicològica Permet ... variar I per tant ... Aprendre i per tant ... Resoldre problemes

És exclusiva dels humans? ... No perquè ... Molts animals... L’ intel·ligència és inseparable

de ... de la percepció, la memòria i la

imaginació

3.3.2 La intel.ligència i les conductes invariables i variables

L’ intel·ligència és ... la capacitat per a variar la conducta, Dues classes de conductes les invariables i les variables.

Les conductes invariables

Són les conductes ... innates / biològiques Són mecanismes... automàtics Són conductes

compartides per ... Tots els individus de

la ... espècie

Inprescindibles per a poder ... Sobreviure Hi ha quatre tipus : Tropismes , taxis, reflexes i ... instints.

a) TropismesMoviments propis de les plantes.Per exemple :HidrotaxiFototaxi

b)TàxiesMoviments propis d’ animals molt elementalsExemples :Fototaxihidrotaxi

c) ReflexesSón respostes hereditàries de conducta comuns a tots els individus de l’ espècie.Exemples en els humans:prensiósucció

d)InstintsConducta hereditàriacomú a tots els individus de l’ espècie. Molt complexe : format por un conjunt de pasos.Exemple : moviment migratoria aus.

El moviment migratori d’ aquests animals és instintiu,

no intel.ligent

.

Les conductes variables flexibles Conductes apreses. Poder aprendre = Tenir

intel.ligència  Com s’ aprén ?

 3.3.4 Com s’ aprén ?

Vàries maneres : Assaig i error Imitació Aprenentatge per “intuïció” Aprenentatge mitjançant el

pensament. La intel.ligència abstracta.

1) Assaig i error

Mètode present entre els animals i també en els humans

Davant una dificultat / intents / solució / solució memoritzada i generalitzada

2) Imitació

Observació. Diferència

animals no humans i humans

L’ animal no humà aprenentatge individual

Llenguatge

3) Aprenentatge per “intuïció”

Sense haver de recórrer a l’ assaig i error i sense imitació.

Com si l’ animal pensés “De cop”

4) Aprenentatge mitjançant el pensament. Pensament = raonament Humans No es descarta que alguns

animals “pensin”

Els tres moments del pensament: A) Conceptualitzar B) Construir judicis C) Raonar

A) Conceptualitzar:

1 ) = Entendre els conceptes i ser capaç d’ utlitzar-los

2) Concepte = representació mental de la essència d’ un objecte.

Tenim el concepte de “figura geomètrica” si som

capaços d’ entendre què és el

que fa que aquestes figures siguin figures

geomètriques.

Tenim el concepte de triangle si

hem ...

3) Tenim el concepte quan podem definir l’ objecte.

4) El concepte implica abstracció i universalitat.

Abstracció : captem el més importat (per exemple que l’ aigua és aigua estigui neta, ....

bruta, líquida, gelada, sigui potable o no, etc.)

Universalitat ( quan hem entès què és l’ aigua la identificarem ...

sempre; quan hem entés què és un triangle ,

sempre ... L’ identificarem)

Tenim el concepte d’ animal...

Mireu atentament aquest acudit

Té Tuska el

concepte d’

infinit?

Tuska no té el concept d’ infinit, no ha entès què vol dir infinit perquè si l’

hagués entès no diria “Aquella de allá hace el número infinito” (El infinito és infinito, por tanto no se puede contar)

B) Construcció de judicis.

Exemple de judici: A l’ hivern fa fred Judici = Combinació de

conceptes

C) Raonament.

= Relació entre judicis Passem d’ uns judicis

coneguts a uns altres Raonem o

deductivament o inductivament

C 1 ) Raonament deductiu Exemple Tots els humans podem patir la

grip A així doncs cadascú de nosaltres ha de ser precabut.

Punt de partida : idea general Conclusió : realitat concreta.

C 2) Raonament inductiu

Exemple : S’ ha fet una enquesta a 100

alumnes de l’ Institut Els resultats permeten dir que “Els

alumnes de l’ Insitut...” Punt de partida : casos concrets Conclusió : generalització.

Exemple: s’ han comprovat milers de casos individuals de persones que han tingut problemes amb la seva pell per haver pres massa el sol. Podrem concloure que totes les persones que prenguin excessivament el sol tindran (molt possiblement) problemes de salut relacionats amb la seva pell.

3.3.4 Intell.ligència pràctica i intel.ligència abstracta

3.3.4.1 I. Pràctica

Molts animals la tenen i tots els humans

Animals : els permet resoldre problemes però amb limitacions perquè no raonen.

Molt inferior a la intel humana.

3.3.4.2 Int Abstracta = Humana = Simbòlica =

Conceptual ES diu “abstracta” perquè no cal

tenir davant les coses Operem mentalment amb les idees

de les coses =els seus conceptes Ens permet pensar

4. Les causes de la conducta i l’ afectivitat

4.1 Introducció 4.2 Teories de la motivació 4.3 Els motius 4.4 Teories de la motivació 4.5 Teoria de Maslow

4.1 Introducció

Conducta = ... comportament Tota conducta té un ... motiu o causa Motiu = motor Per a entendre els motius o raons

de la conductA s’ han creat les Teories de la motivació.

4.2 Teories de la motivació

S’ agrupen en : T. unilaterals T. bilaterals T. multilaterals

4.2.1 Teories unilaterals

Tots els motius de les accions humanes es poden reduir a un :

A) La recerca de la...

felicitat Defensat per :

Aristòtil, Epicur, religions...

Aristòtil és el primer gran filòsof que

afirma que allò que busquem per sobre de

tot és ser feliços

Epicur ens fa afirmacions semblants a Aristòtil però

dóna una interpretació més pràctica.

Molta gent en el món creu en

alguna religió : busquen la

tranquil·litat, el consol, una ajuda. Molta gent creu

que potser ara no són feliços però

que Déu algun dia els donarà la

felicitat i premiarà el seu esforç moral.

B) L’ egoisme : sempre busquem...

el nostre benefici personal.

Defensat per : Thomas Hobbes

Thomas Hobbes

Autor britànic del segle XVII.

Autor de “Leviathan”

C) La sexualitat és el motiu central de la vida humana

Defensat per Sigmund Freud

4.2.2 Teories bilaterals

Tot el que fem ho fem per dos raons principals que segons l’ autor seran :

A) Sobreviure i reproduir-nos

B) Evitar el dolor i aconseguir el benestar.

Epicur

C) Egoisme i compassió

Rousseau

4.2.3 Teories multilaterals

Pluralitat de motius Actualitat Moltes teories Coincidència: la diferència entre

motius primaris i motius secundaris

Taula dels motius humans

Motius primaris Motius secundaris

Realització Coneixement

MenjarBeguda

Aixopluc: vestit i allotjamentCompanyia

sexualAgressivitat?

SeguretatÈxit

PrestigiEconomiaPertinença a un grup

Autorrealització

Informació

Comprensió

Autoconeixe-ment

Característiques

Motius Primaris Motius Secundaris

Biològics Culturals

Comuns No comuns

Innats No innats

Homeostàtics No homeostàtics

Generalment inevitables

Més fàcilment evitables

Motivació animal i motivació humanaAnimals Humans

Motius primaris Primaris i secundaris

Primaris satisfacció inevitable

Tot motiu pot deixar de ser satisfet

Tant sols dimensió homeostàtica.

Dimensió homeost i cultural en els mot prim

M. sec poden arribar a ser tant importants o més que

els primaris.

Antibilògics o transbiològics (valors prioritaris a la vida).

Exemple de motiu antibiològic :

Renunciar a la salut o la vida per fumar...

Exemple de motiu transbiològic :

Arriscar la salut o la vida per un ideal : esportiu, religiós, moral...

4.5 La teoria de Maslow

Abraham Maslow Nova York 1908- Califòrnia 1970 Obra principal: “Una teoria de la

motivació humana” = Teoria de la jerarquia de les

necessitats La conducta respon sempre a

necessitats Aquestes poder organitzar-se en

una estructura piramidal.

Estructura piramidal de les necessitats

A) Necessitats Fisiològiques Són la base Prioritàries 1ª prioritat: supervivència. Homeostàsis, alimentació,

beure, sexualitat.

B)Necesssitat de seguretat:

Estabilitat Ordre Protecció Responen al

desig de no perdre el control de la nostra vida.

Les necessitats fisiològiques i de seguretat són les prioritàries. Quan s’ han cobert podran aparèixer les altres:

C) Afiliació o Socials:

Companyia , afectivitat, participació social, amistat, grup.

D) De reconeixement o autoestima :

Sentir-se apreciat, prestigi

E) Autorrealització o autosuperació :

Desig de perfeccionar-se, de desenvolupar les nostres qualitats personals al màxim.

Universalitat Les necessitats tenen

dimensió universal Tots ens movem per

les mateixes Tots ho fem seguint l’

estructura piramidal Tensió constant : a

mesura que anem cobrint necessitats ens plantegem altres de noves.