17 Entrevista a Jordi Planellas

JULIOL

.

ceras y mieles S/L

Distribuïdor per a Catalunya:

Fanny García Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19

Camarasa (Lleida)Telf. 973 420 184

CONSULTEU ELS NOSTRES PREUS D´ARNES I NUCLIS. TENIM GRANS OFERTES

NOU MODEL DE NUCLI LAYENS.RESISTENT, LLEUGER I MOLT ECONÒMIC

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA)TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714

Repr pifgr rafes

Pasta: contingut alt de fructosa (40/45)Líquid: contingut en fructosa 20/25

JULIOL 2009 NÚMERO 17

3

SUMARI EDITORIAL

ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APÍCOLES

Coordinador:Esteve Massaguer

Han col·laborat en aquest número:Antoni Aresté, Antonio Gómez Pajuelo, Salvador Mallofré, Joaquim Ma. Nubiola, Joana Rull, Jaume Cambra, Àlvar Noguera, Andreu Caralt.

Redactor-periodista: Alec Forssmann

Fotografies:Joaquim Ma. Nubiola, Alec Forssmann, M. Ca-nes, J. Cambra.

Fotografia portada: Alec Forssmann

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comunicació Av. Francesc Cambó, 14 6è A, 08003 Barcelona Tel. 93 268 71 28 Fax 93 268 48 93, e-mail ed.laterra@agronet.org

Impressió:Cevagraf

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral L’Eixam és membre de l’APPEC

Apicultors Gironins

Torres i Bages, 3.

17720 Maçanet de Cabrenys

Tel. 972 544088

a/e: brescador@mixmail.com

Apicultors Lleidatans

Barri Nou, 20.

25613 Camarasa

Tel. 973 420184

a/e: apicolabonet@hotmail.com

Associació d´Apicultors de Barcelona:

Edifici antiga escola de Sant Feliu del RacóCtra. de Castellar, 1508211 SANT FELIU DEL RACÓ - CASTELLAR DEL VALLÈSTel. i FAX 93 714 80 48l a/e: asapibar@suport.org

Associació Catalana d´Apicultors

Carrer Gran núm. 1. 08506 Calldetenes

Tel. 93 886 62 34Apícola Tarragonina S.C.C.L.Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 49 02 18a/e: apicolatarraco@yahoo.es

Unió de Pagesos.

Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 93 268 09 00a/e: apicola@uniopagesos.org

Benvolguts companys. .Desprès d’una primavera tan esperada com aquesta, tant que potser fins i tot

se´ns fa estrany de fer me, no em deixa de sorprendre quan em truquen dels mitjans de comunicació preguntant-me si aquesta collita ha estat una cosa excepcional.Jo els contesto que és normal. Sincerament, les arnes les tenim per fer mel, i fer-les treballar. El que no és normal és no fer-ne.No sé per què es preocupen tant de la pro-ducció, quan el que realment els hauria de preocupar és del que realment es ven a les prestatgeries de les grans superfícies.Amb una població com la nostra, en la qual tothom vol viure de l´Estat, (ser funcionari), em pregunto qui serà les persones que produiran aliments els propers anys. Mai he vist un mitjà de comunicació que pre-guntés si el que es ven a una gran superfície està realment produït aquí o és portat de fora i venut aquí. Amb una producció a Catalunya de 2.000.000 de kg. de mel de mitjana, troben estrany que es pugui produir tanta mel.Doncs jo trobo estrany que es produeixi aquesta mel i en pugui baixar el preu, perquè només a Catalunya som més de 7.000.000 de persones.No trobeu que els números són al nostre fa-vor? O el que realment passa és que nosaltres no sabem arribar al consumidor final?Si més no, aquest ha estat un any com tocava.Us desitjo un bon estiu i una bona tallada de mel.

ALTRES SECCIONS

ENTREVISTAJordi Planellas: "La marca de qualitat de la mel no és una oportunitat, és un deure" / 16L´entrevista de l´Alec Forssmann recull les opinions d´un apicultor gironí, en Jordi Planellas, que reuneix en la seva persona dues facetes engrescadores. És jove i ha assumit la representativitat dels apicultors gironins, feina que compa-tibilitza amb la gestió de la seva explotació apícola.

INFORMEL´apicultura ecològica / 19Pot sobreviure l’apicultura massificada? Com es pot com-petir amb la mel industrial? Aquestes i altres preguntes són les què intenta respondre en Jaume Cambra en el seu article, on defensa l´apicultura ecològica com a forma de diferenciar la mel, en un mercat on el producte està, per interessos industrials, molt uniformitzat.

A FONSSenyalització d'arnes / 6Les diferències entre les normatives catalana i estatal en el tema de la senyalització d´arnes, fa que els apicultors catalans puguin ser multats amb quantitats gens menys-preables per un mateix fet que en altres territoris no té cap conseqüència. Ho analitzem a l´apartat A Fons.

: Apunts a dos temes d’actualitat - E. Mas-saguer . A FONS: Senyalització d´arnes -Redacció (5). / : (8)./ : (23) J.M.Nubiola./ : La llen-gua de bou-J. Cambra (24)./ : Sopa de lletres. J.M.Nubiola / : Pollastre amb mel./

: D´abelles i formigues-À.Noguera (26).

44

OPINIÓ

El s d r e t s g e -n e r e n o b l i -g a c i o n s i

d e u r e s . I vicever-sa. Un deure obliga a qui l’imposa una obligació. Si el nos-tre deure per llei és marcar les arnes, te-nim el dret d’exigir a l’administració que persegueixi qui no

les marqui. No tan sols als qui ens té con-trolats, si no les mar-quem, també als molts que ni tan sols les te-nen legalitzades amb el registre d’explotació apícola. El procediment que duran a terme per assolir-ho i fer complir la llei que han aprovat és quelcom que hem d’exigir i negociar. Si no ho fem així, només als qui tenim les coses legalitzades ens caurà el pes de la llei. Els demés continuen de furtius com sempre. És un debat que està sobre la taula i el conjunt d’associacions haurem de prendre alguna posició.

Del 15 al 19 de setembre se celebra API-MONDIA a un lloc tan proper com Montpe-ller. No sembla que hi hagi voluntat de fer viatges col.lectius des de les associacions. Està clar que els professionals hi arribaran fàcilment amb un cop de cotxe en pla fa-miliar, d’empresa o de quatre amics. Però no s’ha pensat amb la majoria d’apicultors que conformem les associacions. Un viatge que des de Catalunya es pot fer amb un sol dia. Perquè a part dels interessats a assistir a conferències, la majoria el que vol és una visita a l’APIEXPO que val 35euros (i la ma-

teixa entrada la poden fer servir diverses persones per veure nove-tats en material i en invents per la mi l lora de l maneig). A més, per al públic en general, hi ha una expos ic ió sobre el món de l’apicultura. Però

l’oportunitat de veure una Fira de material apícola mundial es perderà per sempre. Això no és el més important, perdem la incentiva-ció a augmentar els apicultors, els dedicats a l’apicultura, a la promoció dels joves...

Apunts a dos temes d’actualitat

Esteve Masseguer

La celebració d´Apimondia a Montpeller és una oportunitat que no podem deixar escapar

CARTES DELS LECTORS

L’objectiu de l’estudi és la defensa dels inte-ressos dels apicultors, per tal d’esbrinar les causes múltiples que poden provocar aquest problema del desabellament a la nostra te-rra, ja que les abelles són un bioindicador de la qualitat del medi. I anant tivant del fil, m´he trobat que aquest problema és d’abast mundial: Sudamèrica, USA, Nova Zelanda i Europa. A Espanya, tinc amics gallecs que m’han passat molta informació, pel sindicat AGA i per particulars. Alguns estan molt afectats per aquest problema, han perdut fins el 80 % dels ruscs, altres estan molt poc afectats o gens. També tinc notícies de Castella i Lleó i de Còrdova.Parlant amb l’Associació d’Apicultors de Barcelona, em van dir que aquest proble-ma també ho estem patint fa temps a casa nostra i tenen molt pocs ajuts per part de la Generalitat.

L’àmbit de l’estudi és local i també estatal. Vull representar l’evolució del descens dels ruscs, si s’han produït, a la nostra terra als últims anys, per començar, i publicar aques-ta informació en un article de la revista El Corriol, de CCOO de Catalunya, però que també serà distribuït per les seus de l’Estat. Vull publicar aquestes dades als webs de Biodiversidadvirtual.com. I també vull distri-buir la informació a l’organització ecologis-ta Les Agulles – Ecologistes en Acció, a la què pertanyo.Com deia, tivant del fil, m’ha sorprès que aquest problema tan important a tot arreu, no se li pari atenció, em trobo que hi ha molt desinterès, per part de tothom. Quina opinió en teniu?Moltes gràcies per la vostra atenció i quedo a l’espera de les vostres notícies.

Lluís Torrente García

Resposta: En primer lloc, gràcies per fer-nos arribar la vostra opinió. Només ens cal dir que a les pàgines de l´Eixam, el tema del desabella-ment ha estat i és tractat abastament com ho indiquen:Eixam núm. 10 (Juliol 2007): A FONS: Mor-

talitat d´abelles; entrevista a Mariano HigesEixam núm. 11 (Novembre 2007): INFOR-

ME: Qüestionada la relació entre la Síndro-me de desabellament dels ruscos i Nose-ma ceranae (Antonio Gómez Pajuelo)

Eixam núm. 12 (Gener 2008): INFORME: On són les abelles? (Esteve Miràngels)

Eixam núm. 16 (Març 2009): INFORME: Síndrome de desabellament dels ruscos (I) (Antonio Gómez Pajuelo)

Eixam núm. 17 (Juliol 2009): INFORME: Sín-drome de desabellament dels ruscos (iII) (Antonio Gómez Pajuelo)

Del 15 al 20 de setembre de 2009, els apicultors tenim una cita amb Apimondia a Montpeller, al sud

de França, per a la 41a. trobada d'aquest famós congrés internacional, amb espais d'animació i demostració dins de l'expo.Apicultors, tècnics, científics, proveïdors, mitjans de comunicació... participaran acti-vament a aquesta trobada que és una oca-sió única per a intercanvis entre els agents relacionats al nostre sector.El lema d'aquest congrés és "l'abella cen-tinella del medi ambient", un tema que s'imposa en un moment en que l'abella s'enfronta a un tipus de mortalitat rècord.Més de 200 científics es trobaran per tal de posar en comú les seves experiències i oferir els resultats de les seves investigacions.

Celebració d'Apimondia a Montpeller

JULIOL 2009 NÚMERO 17

5

CURSOS

SABIES QUE...

● Les abelles van complint diferents tas-ques a mesura que van passant els dies a partir del seu naixement:

-

larves més petites i la reina amb gelea reial.

cera, construeixen els panels i maduren la mel.

i ventilen el rusc, fan vols d'exercici i orientació per apren-dre a volar i a trobar el rusc.

● La cria que hem d´utilitzar per formar els nostres nuclis ha de ser d´abelles nodris-ses que són més dòcils, menys agressives

necessari també usar quadres amb cria oberta i no cria tancada. Explicaré primer el que succeeix si armo

el nucli amb nodrisses, criatura tancada

cria tancada i traiem a les nodrisses, qui alimentarà les cries del rusc mare? En el nucli, en no haver-hi cria per alimentar, les nodrisses si bé es faran més longe-ves, perdran una bona part de la seva capacitat de produir gelea reial. La cria

com a terme mitjà al cap d´una setma-na d'haver confeccionat el nucli, quan encara no hi ha cria nova per alimentar.

es pot esperar el naixement de les pri-meres cries i al cap de deu dies més se suposa que ja hi haurà gran quantitat de cries per a alimentar, moment que les abelles que van néixer de la cria tancada tindran més de 15 dies de nascudes i, per tant, haurà disminuït la capacitat de segregar gelea. Quan la cria nova més necessita les abelles nodridores, ja no les té.Si en lloc de cria tancada utilitzem cria

-

re retirem les cries obertes i també les nodrisses perquè les alimentin, queden

néixer, s'encarregaran de cuidar les noves cries que vagin naixent. Si bé el rusc s'endarrereix, no es produeix tant desequilibri. En el nucli, les nodrisses alimentaran les cries (obertes) que naixe-ran com a terme mitjà al cap de 17 dies. Aquestes nodrisses naixeran juntament amb les primeres cries noves i d'aquesta forma estaran en bones condicions i tindran abundància de gelea reial per alimentar-les. En utilitzar cria oberta fem coincidir els períodes de major reque-riment d'aliments amb els d´una major oferta. És important tenir en compte el fet que les cries obertes inhibeixen el desenvolupament dels ovaris en les obreres, amb igual o més intensitat que les feromones de la reina. Utilitzant cria oberta retardem el desenvolupament dels ovaris i, per tant, disminuïm el risc que el rusc es faci abelloter.

Joaquim Ma. Nubiola

El 18 al 30 de maig, l´Associació d´Apicultors de Barcelona va orga-nitzar un curs d´apicultura, que ha estat impartit per diferents profes-

sors. En Jaume Cambra va fer cinc de les ses-sions i es va centrar en temes de maneig, a més de fer una introducció a l´abella i a l´apicultura ecològica com a opció de futur. Les seves intervencions van versar sobre el temari que us exposem tot seguit.

-logia i anatomia. Biologia de l’eixam i organització social.

L’assentament. Maneig 1. Com obrir i inspeccionar un rusc.

de l'any. Profilaxi.-

ductes del rusc: cera, pròpolis i gelea reial.

-lecció de reines.

Per la seva banda l´A. Sanz va explicar el te-ma de les Aplicacions i mètodes de control

de l’eixamenadaL´Esteve Miràngels es va centrar en les malalties que afecten les abelles. En la pri-mera sessió va parlar de la varroosi i en la segona va parlar de micosi, de la cria podri-da i del Nosema cerenaeL´A.V. González va exposar en dues sessions la flora apícola i els dos principals produc-tes que produeixen les abelles. La primera sessió, la va dedicar a la mel i va fer una anàlisi de la tipologia, les analítiques i del seu valor afegit, i en la segona sessió es va

a les tipologies, a la seva manipulació i al

valor nutricional La vesant empresarial va ser exposada per un apicultor, en Salvador Mallofré, qui va parlar d´extracció i envasat de mel i de com s´organitza una empresa apícola, aspecte que es va complementar amb la visita a una

El curs va tenir també la seva vessant pràc-tica amb dues sortides. La primera pràcti-ca de camp va anar a càrrec d´en Joan Ma Llorens, qui va guiar la visita a un abellar i també va explicar com s´inspeccionen els eixams. Per la seva banda, la Teresa Bru va fer la pràctica adreçada a la cria de reines

Curs d´apicultura de l´ASAB

● Abellar, ben identificat al municipi de Setcases (Ripollès).

6

A FONS

Senyalització d'arnes: una discriminació que penalitza els apicultors catalans

El sector està d´acord a assenyalar on són els ruscos per evitar

problemes, però no ho està en les multes previstes

per la normativa catalana en cas de no tenir-los ben

identificats.

Text: Redacció

Una sanció de 3.000 euros impo-sada a un apicultor per no tenir identificades les abelles ha fet que el sector es mobilitzés per

demanar coherència entre la normativa cata-lana i l´estatal i, per tant, que per un mateix fet, els apicultors catalans no en surtin perju-dicats respecte a la resta.La Llei a Catalunya obliga a tenir identifi-cades les arnes i a advertir els usuaris dels espais naturals, mitjançant cartells, de la presència de ruscos per tal que prenguin les mesures adients per no tenir problemes.L’article 4 del Reial Decret d’ordenació del sector apícola és el que recull tot el que fa referència al codi d’identificació dels ruscos i a l´assignació del codi d’explotació. En con-cret, diu: "Els titulars de les explotacions apícoles han d’identificar cada rusc, en un lloc visible i de forma llegible, amb una marca indeleble, en la qual hi consti el codi d’identificació dels ruscos,que és únic per a cada explota-ció. Així mateix, s’ha d’advertir, en un lloc visible i pròxim a l’abellar, de la presència d’abelles. Aquesta advertència no és obliga-tòria si la finca està encerclada i els ruscos se situen a una distància mínima de 25 me-tres de tanca.

El codi d’identificació dels ruscos ha de ser: màxim 3 dígits (corresponents al número del municipi), sigles de la província, i un màxim de 7 dígits per al número que s’assigni a cada explotació). A més de la identificació dels ruscos, a cada explotació se li assignarà un codi REGA: “ES”: identifica el país, dos dígits identifiquen la província, tres dígits identifiquen el municipi (inst. d’estadística) i set dígits que identifiquen l’explotació dins del municipi de forma única.Tots e l s ruscos que s ’ incorpor in a l’explotació, sigui per substitució, per am-pliació o bé per nova incorporació, s’han d’identificar segons el que descriu aquest RD en el mateix moment en què entrin a formar part de l’explotació.Disposició transitòria segona. Identifica-ció de ruscos.En el termini màxim de 60 mesos de l’entrada en vigor d’aquest RD, tots els ruscos han d’estar identificats segons el que estableix aquest RD (abans del 22 de febrer 2007).Fins aquesta data (22 de febrer 2007) i en tots aquells ruscos identificats amb el nou codi establert en aquest RD, ha de figurar al llibre de registre de l’explotació apícola i transhumància el codi anterior juntament amb el nou."

FOTO: M. CANES

JULIOL 2009 NÚMERO 17

7

A FONS

EixamsAlimentacióGrues ApícolesEquips SanitarisLínies d’ExtraccióMaterial Cria de ReinesBeenuK Nuclis de CartóMaterials d’OcasióInformació ApícolaCera EstampadaCera de MascleCera BiològicaMaduradorsExtractorsLlibres

magatzem darrere C/Bell-lloc s/n Torregrossa (LLEIDA) 25141Tel.: 00 34 973 171 032 fax: 00 34 973 170 590

apijuneda@gmail.com

Pel que fa a les sancions, es regulen per la llei 8/2003 de sanitat animal i en concret res-pecte el tema d’identificació diu:Són infraccions lleus:1. Tenir menys del 10% d´animals, quan

la identificació sigui obligatòria, en relació als animals que es posseeixi o, en el cas d´animals de producció, en relació als pertanyents a l´explotació, la identificació dels quals li manqui alguns dels elements previstos a la normativa específica

Són infraccions greus:1. Quan en una explotació d´animals de

producció, la identificació dels quals sigui obligatòria d´acord amb la norma-tiva aplicable, que aquesta identificació no pugui ser establerta mitjançant cap dels elements previstos a la normati-va específica de identificació, o tenir més del 10% d´ animals, en relació als animals que es posseeixi o, en el cas d´animals de producció, en relació als pertanyents a l´explotació, quan aquesta identificació sigui obligatòria d´acord amb la normativa aplicable i li manqui algun dels elements previstos a l´esmentada normativa específica.

SancionsLes sancions que es poden aplicar pel fet de cometre les infraccions previstes a la Llei són les següents:

una multa de 3.001 a 60.000 euros.

una multa de 600 a 3.000 euros o un advertiment. L´advertiment només

s´imposarà en el cas de no haver-hi dolo (intencionalitat) i si en els últims dos anys el responsable no ha estat sancionat per via administrativa per la comissió de qualsevol altra infracció de les previstes en aquesta llei.

La normativa espanyolaFins aquí el que diu la normativa catala-na, però la normativa estatal ha eliminat l´obligatorietat d´advertiment de la presèn-cia d´abelles amb un cartell, per la dificultat d’assegurar la permanència d’aquests cartells indicatius en els assentaments.Es el Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, el que estableix les normes d’ordenació de les explotacions apí-coles (BOE 62, 13-03-2002). Aquest reial decret s’ha mo-dificat amb l’entrada en vigor del Reial Decret 448/2005, de 22 d’abril, que modifica el Reial De-cret 519/1999, de 26 de març, on es regula el règim d’ajudes a l’apicultura en el marc dels programes nacionals anuals, i el Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen normes d’ordenació de les ex-plotacions apícoles (BOE 109, 7-05-2005) i el Reial Decret 608/2006, de 19 de maig, que estableix i regula un programa nacional de lluita i control de les malalties de les abelles de la mel (BOE 131, 2-06-2006).

Demanda al DARArran de l´expedient sancionador a un api-

cultor que no tenia el cartell identificatiu en un assentament i al qual se li demanen 3.000 euros, es va fer arribar l´expedient sanciona-dor a Joaquim Porcar, de la Direcció Gene-ral de Producció Agrària i Ramadera perquè el DAR ho estudiï i proposi una solució. Així mateix, el 10 de març es va lliurar una carta a Rosa Cubel, directora general del mateix departament, on s´exposaven les raons per las quals no semblen de rebut les sancions imposades. L´argument aportat des del punt de vista de legislació es basa en el fet de tenir en compte que tota la normativa a la que es fa referència té caràcter de normati-va bàsica estatal, caldria, per tant, fer arribar aquesta informació al servei encarregat de

fer les inspeccions en relació al tema que ens ocupa, per evitar que s´incoïn expedients sancio-nadors innecessaris, com és el cas que hem exposat.Per altra banda, tot

i que el més correcte, no solament perquè ho dicta la llei, sinó per raons d´estricte sen-tit comú, és que s´adverteixi de la presència d´abelles, també és cert, que és difícil per a l´apicultor assegurar que, un cop posat el cartell, en pugui garantir la permanència, i això també, per raons òbvies. El tema, doncs, encara és obert. Esperem que el Departament tingui en compte els arguments que li exposa el sector i en pro-peres edicions de l´Eixam puguem anun-ciar-vos alguna nova positiva pel que fa a aquesta qüestió.

Esperem que el Departament tingui en compte els arguments que li exposa el sector

8

El dissabte 2 de maig, es va celebrar a Balaguer la III Jornada Tècnica de la Mel, organitzada

pel departament d'Agricultura, Al imentació i Acció Rural

d'Apicultors Lleidatans Asso-ciats, Fira Balaguer i Prodeca.La presentació de la Jornada a

-là Barril, alcalde de Balaguer, va donar pas a la primera xerrada tècnica, "El desabellament, una malaltia multifactorial", pre-

sentada per Esteve Miràngels Feixas, veterinari d'abelles de les Associacions d'Apicultors de Gi-rona i de Lleida.En primer lloc va descriure els efectes visibles a la colònia d'abelles del síndrome de des-poblament (SDC): disminució del nombre d'abelles per mort prematura, disminució de la posta de la reina, abelles que no poden mantenir les tasques elementals, i augment de malal-ties oportunistes. En relació a les causes del síndrome, va fer

repàs de les hipòtesis de: nose-ma ceranae, del dèficit proteic a la dieta de les abelles per

indiscriminada de pesticides a l'agricultura, l'incidència de va-rroa com a malaltia endèmica, i l'estrès com la combinació de totes les causes anteriors; va presenta la diagnosi, els possi-bles tractaments i la prevenció per a cadascuna de les possi-bles causes abans esmentades.Seguidament, Jaume Cambra i Sánchez, doctor en botànica

de la Universitat de Barcelona, va presentar la xerrada "Apicul-tura ecològica, una alternativa de futur", on va fer un repàs històric de la producció ecològi-ca, la major demanda d'aquests productes, i la percepció d'una majoria social d'aprovació de pràctiques i mesures respectuo-ses amb el medi ambient. Es va fer un repàs de tota la normati-va que exigeixen els organismes reguladors per a la producció ecològica a l'apicultura: un ra-di de tres quilòmetres fora de

Es consoliden amb èxit les Jornades Tècniques de la Mel a Balaguer

● A punt per al tast de mels ● El jurat del concurs de mels

● Guardonats al concurs de mels

JULIOL 2009 NÚMERO 17

9

i Ricard Zamora del restaurant La Solana de Foradada.Simultàniament, el senyor Jo-sep Noguer va fer dues sessions de degustació de mels de diver-ses varietats dirigides al públic assistent a la Fira, a prop de l'estand del DAR on s'oferien tot tipus de mels de qualitat de diversos apicultors artesans de l'Associació d'Apicultors Lleida-tans.També l'artesana Teresa Pallarès va mostrar al públic tot el que es pot fer amb la cera de les abelles al II Taller de Cera de la Mel, amb explicacions didàc-tiques del món de la mel i les abelles.La cloenda de la Jornada va ser a càrrec del senyor Xavier Cas-tella Casas, secretari general del DAR.

Mel Fira de Balaguer "Reina de Mels". Els premiats per catego-ries van ser els següents:Romaní 1er premi: Ramón Vilardosa 2on premi: Antoni ArestéMuntanya 1er premi: Ramon Vilardosa 2on premi: Pere MiñambresMilflors 1er premi: Pere Miñambres 2on premi: Rafel MúriaI la "Reina de Mels", el premi a la millor mel de totes les pre-sentades a concurs, va recaure en Pere Miñambres.Després de l´ entrega de premis es va fer la presentació de "La Noguera i la cuina de la mel" (les nostres receptes), a càrrec de la Sra. Mercè Camins del res-taurant Casa Mercè de Fontde-pou i els senyors Josep Sánchez

maní, alta muntanya, i milflors. El jurat, integrat pels senyors Miquel Alemany, Josep Noguer, i Jordi Homs, va puntuar indivi-dualment totes les mostres pre-sentades.Aquest any s'obria el I Concurs Gastronòmic "La mel i les pos-tres" amb una àmplia participa-ció en aquesta primera edició.Abans del dinar, Miquel Abad Marco, diplomat en naturopa-tia i especialista en apiteràpia, va parlar d'aquesta tècnica i de la seva aplicació a la medicina actual.Cal destacar tant en aquesta xerrada com a les anteriors, que la sala de conferències del Pavelló Firal era ben plena.Després del dinar al restaurant l'Hotel Balaguer, es van lliurar els premis del II Concurs de

cultius no ecològics, fonts de contaminació, carreteres, fà-briques,..., renovació de la ce-ra convencional per una altra d´ecològica, i alternatives de tractaments anti-varroa a base de timol i els àcids. També va fer referència a la dis-minució de la producció, tot i l'augment del nombre d'arnes, l'abús de pesticides a la agricul-tura i el valor afegit del producte ecològic en relació al contingut de residus o valors de HMF en mostres comparades. Finalment, va presentar una hipòtesi sobre l'estrès oxidatiu que limita la vida de les abelles en relació amb el síndrome de despoblament.

recollir les mostres del II Concurs de Mel Fira de Balaguer "Reina de Mels" en les varietats de ro-

● Esteve Miràngels intervenint a les Jornades ● Jaume Cambra s´adreça als assistents a la Jornada

10

Èxit d’una nova edició de la fira de la Mel del Perelló malgrat la crisiANDREU CARALT/EL PERELLÓ

El 5 d’abril passat va tancar portes una nova edició de la Fira de la Mel i l’Oli, Firabril, del Perelló, amb un ba-lanç satisfactori de vendes malgrat la

profunda crisi que viu l’economia catalana. El certamen es plantejà, com ho havia fet els úl-tims anys, la creació d’un gran recinte firal on el sector de la mel i l’oli eren protagonistes i

dissabte, dia 4, s’emportà el protagonisme el món de l’oleïcultura, i l’endemà, dia 5, el món de l’apicultura. Com ja és habitual, els apicultors del Perelló van posar a la venda un any més les diferents gammes de mel, una oportunitat única per a ells, ja que són milers les persones que visiten anualment la fira d’arreu de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, Castelló i la Franja d’Aragó.Enguany, però, en el primera dia de la fi-ra, dissabte, la crisi es va notar. L’afluència, segons van explicar diversos apicultors a l’Eixam, fou considerablement menor que en edicions anteriors. L’impacte de la crisi econòmica entre els clients i la celebració, el mateix cap de setmana, de la Fira Alter-nativa de l’Ametlla de Mar, municipi veí del Perelló, van ser dues de les raons esgrimides pel sector per explicar la menor afluència de visitants. Aquesta sensació agredolça es con-traposava a la satisfacció del sector davant d´un inici de campanya excepcional gràcies a

Diumenge al matí, l’afluència al recinte firal millorà lleugerament, mentre que diumenge a la tarda, l’assistència a la fira fou massiva. Així ho manifestà el president de la Coope-rativa Apícola Tarragonina, Lluís Casanova: “Diumenge a la tarda, vam rebre la visita de molta gent disposada a comprar, a fer fira”. El balanç final s’ha tancat amb unes vendes similars a les de 2008. Segons les mateixes fonts: “Podem estar contents si tenim en compte l’actual context de crisi”, sentencia Casanova.Firabril va rebre enguany la visita destacada del conseller d’Agricultura, Alimentació i Ac-ció Rural, Joaquim Llena, que va recórrer el recinte firal diumenge al matí acompanyat de les autoritats locals. La ràpida visita, però, impedí la possibilitat d’abordar amb els res-ponsables de la Cooperativa Apícola Tarra-gonina la situació del sector.

-ller, el Cinema Auditori Victòria acollí dues interessants conferències al voltant del món

apícola. La primera, a càrrec de Francisco José Orantes, llicenciat en biologia i direc-tor tècnic dels Laboratoris Apinevada Lan-jaron, que abordà les possibles causes del despoblament de les arnes. A continuació, l’informàtic Javier Perpinyan, presentà un programa informàtic de traçabilitat per a l’apicultura. La jornada d’actes dedicats al món de la mel finalitzà el migdia amb la pre-sentació a càrrec de diversos restaurants del Perelló de receptes elaborades amb mel. El popular crític expert en gastronomia, perio-dista i músic, Pere Tàpies, oficià de mestre de cerimònies. L’acte va omplir molts seients del cinema, sobretot de veïns i veïnes que van posar sobre la taula les virtuts culinàries de la mel i les diverses maneres de cuinar-la.Alguns dels plats, on destacava el bacallà amb mel, van ser degustats al tradicional di-nar popular organitzat per la Cooperativa a la seva seu, i on van assistir molts dels 210

apicultors integrats a l’entitat. A la tarda, i després de dinar, es van atorgar els premis del prestigiós concurs de la mel, amb premis per a molts apicultors del Perelló. Els resul-tats van ser els següents: En la categoria de mel de mil flors, el primer premi fou per a Esther Piñol i el segon, per a Lourdes Borrell. En la categoria de mel de taronger, primer premi per a Rafel Muria i segon, per a Vicent Brull. En l’apartat de mel d’alta muntanya, primer premi per a Genoveva Rebull i segon premi per a Joan Castro. En la categoria de mel de romaní, s’emportà altre cop el primer lloc Rafel Muria i Joan Lluís Brull fou el segon classificat. Finalment, i en la categoria Abe-lla d’Or, que premia la mostra que ha rebut més puntuacions de totes les categories, el guardó fou per una mel de romaní de Lluís Casanova, el president de la cooperativa apí-cola. És la quarta vegada que Casanova obté aquest reconeixement.

● Imatge de l'interior del recinte firal de Firabril amb els estands dels apicultors del Perelló

● El crític i periodista, Pere Tàpies, acompanyat de diversos cuiners del Perelló van presentar tot un se-guit de receptes elaborades amb mel.

JULIOL 2009 NÚMERO 17

11

L’Associació Catalana d´Apicultors celebra el 10è aniversari

Fira de Sant Ponç

L’any passat iniciàvem la primera tro-bada d’apicultors de la nostra asso-ciació, i el dia 15 de març d’enguany en vam celebrar la segona que, a

més a més, va coincidir amb el desè aniver-sari de l’Associació Catalana d’Apicultors.Va ser un dia molt intens. Al matí vàrem anar tots a Sant Sadurní d’Anoia, a les Ca-ves Jaume Giró, on vàrem participar a una xerrada molt interessant que feia en Jaume Cambra, professor de botànica de la Uni-versitat de Barcelona i membre de la nostra associació. La xerrada era sobre sostenibili-tat i viabilitat de l’apicultura ecològica, una visió força diferent de l’apicultura tradicio-nal i una molt bona opció de futur.Tot seguit, els socis van fer una degusta-ció de cava i després van poder visitar les

-dors anaven preparant el dinar, una calço-tada amb molta salsa, carn i botifarra per a

tothom. I de postres, mel i mató. Com que estàvem de celebració no podia faltar una mica de música.

Va ser tot un èxit. Moltes gràcies a tots els assistents, sense tots vosaltres no hauria es-tat possible.

● Participants a l´acte de celebració de l´aniversari

● Estand de les associacions a la Fira ● Lliurament de diplomes

1212

INFORME

Síndrome del desabellament dels ruscos(i II) Assaig cec de la influència d´alimentació proteica suplementària i tractament preventiu amb fumagilina contra Nosema ceranae en la supervivència a la hivernada i la viabilitat de les arnes.

Antonio Gómez Pajuelo1, Cristina Torres2 i Fco. José Orantes Bermejo3

1.- A.G. Pajuelo Consultores Apícolas (Castelló) 2.- Laboratoris Apinevada (Lanjarón, Granada) 3.- Consejo

Regulador DOP Miel de Granada (Lanjarón, Granada) Article publicat al núm. 145 de Vida Apícola

Els símptomes més generals han es-tat la desaparició progressiva de les abelles, a voltes de manera ràpida, altres vegades en els transcurs d´uns

mesos i l´afectació és a tota la colònia, tot i que alguns ruscos es puguin salvar.

Criteris de selecció de les arnes Criteris d´inclusió: Es va fixar el vigor mínim de les arnes de l´assaig en 4 quadres poblats d´abelles, que corresponen a unes 10.000 abelles, o el que és el mateix, aproximada-ment un quilo de pes viu. Les arnes incloses a l´estudi havien de tenir també un nivell de

-tir el seu normal desenvolupament durant l´època de l´estudi. En general, les arnes in-closes a l´estudi havien de tenir unes carac-terístiques inicials compatibles amb la seva viabilitat durant l´època de l´estudi.

de quadres amb cria (es van anotar fraccions de 0,5), la quantitat de reserves de mel i de

observacions sobre el seu estat sanitari. Per a l´estimació d´aquests paràmetres hem se-guit, amb modificacions, la metodologia de Burgett i Burikam (1985) i Kostarelou i cols., (1995), i hem adaptat els coeficients a les nostres condicions, (Orantes i cols., 1997).La supervivència de la cria, les reserves de

tres grups. La supervivència de la cria es va

-des; es va anotar com a Alta quan hi havia

-

quadres de cada rusc (1 quadre Layens = 30x35 cm.); es va considerar Alta amb més de 1,5 quadres/rusc; Mitjana entre 1,5 i 0,5 quadres; i Baixa amb menys de 0,5 quadres. Les reserves de mel es van classificar com a Altes quan sumaven més de 3 quadres; Mit-janes entre 3 i 1,5 quadres; i Baixes per sota de 1,5 quadres. Les arnes estaven distribuides en 4 fileres, a la manera tradicional com en els abellars professionals transhumants: quan arriba el camió es van descarregant les més pesades a dreta i esquerra i les que pesen menys formen una altra filera per davant i darrera d´aquestes dues. Malgrat aquesta aparent di-ferència inicial, en el primer control de camp es va veure que les fileres eren homogènies, de manera que per facilitar les feines es va adjudicar a cada fila un color de pinso, que es va transportar en caixes de cartró. Degut al fet que no totes les caixes tenien el ma-teix nombre de bosses de pinso, els grups d´estudi resultants no van tenir el mateix nombre de ruscos.Alhora que es donava la primera alimenta-ció es va marcar cada rusc amb un esprai del color corresponent, a la xapa superior, per evitar errors en els maneigs posteriors. Les 21 arnes que quedaven no van participar a l´estudi, pel fet de ser les més llunyanes de l´entrada. No es van marcar ni alimentar.El resultat d´aquest disseny és un estudi ex-perimental aleatori factorial controlat, amb doble emmascarament, prospectiu, amb quatre grups (branques) d´estudi:

Criteris d´exclusió: es van considerar criteris d´exclusió o de retirada post-inclusió, el des-envolupament, durant el temps d´estudi, de les malalties següents: malalties amb simpto-matologia clara, reines mal fecundades (zan-ganeras), vigor insuficient de la població de la colònia o que l´arna fos en procés de canvi de reines. En general, els criteris d´exclusió són els que fan que les característiques ini-cials siguin incompatibles amb la viabilitat del rusc durant el temps d´estudi. Dels 210 ruscos revisats a l´inici de l´estudi (10 de no–vembre de 2006), en van ser exclosos dos per falta de vigor i poca quantitat d´abelles.

Paràmetres de control Les 189 arnes elegides van ser numerades individualment i revisades a l´inici de l´assaig, quadre per quadre i es van anotar el nombre de quadres coberts per abelles, el nombre

● Feines de supervisió de les arnes

JULIOL 2009 NÚMERO 17

13

INFORME

Als 12 dies de l´inici (era previst abans, però les condicions meteorològiques ho van impe-dir) es va donar la segona alimentació a cada rusc amb el mateix tipus de pinso amb el que es va començar i es va anotar el consum del tractament aportat en la primera bossa. Les dades finals de l´estudi es van recollir en una visita d´avaluació final del mateix (05.03.2007) estudi.

Anàlisi estadística Se ha fet una anàlisi descriptiva de les ca-racterístiques inicials de les arnes incloses en cada una de les branques d´estudi: es pre-senta la mitjana i la desviació estàndard (DE) de les variables quantitatives amb distribució normal i la mitjana i rang interquartílic (RIQ) per a les que no s´ajustin a una distribució normal. Per a les variables qualitatives es pre-senta la seva distribució de freqüències i in-tervals de confiança al 95% (IC95%). La comparabilitat en les característiques ini-cials entre les branques (grups) i les dades de les variables resulta (quadre d´obreres fi-nal, quadres de cria final i supervivència) es realitza mitjançant el test de Chi-cuadrado per a variables categòriques, i l´anàlisi de la

variables contínues. Es va fer una anàlisi multivariant (regressió li-neal o regressió logística) que analitza les va-riables resultat tenint en compte les variables explicatives que poden influir en el resultat final. Aquests models permeten explicar les variables que influeixen en la consecució del resultat. En tots els contrastos de hipòtesi per estimar diferències, es consideren significatives quan el valor de p sigui més petit de 0,05. L´anàlisi estadística es va fer amb el progra-

Anàlisi de Nosema ceranae Una mostra representativa de cadascun dels 4 grups es va enviar a un laboratori de re-ferència per a la diagnosi de Nosema cera-nae. Posteriorment, seguint la metodologia de Klee i cols. (2007) les mostres van ser fe-tes amb els mateixos resultats.

Resultats Els resultats laboratorials de les mostres d´abelles ens revelen que un percentatge alt de les arnes estaven parasitades per Nosema ceranae, més del 80% en tots els grups.

Els resultats de les observacions de camp permeten apreciar que les arnes estaven sa-nes, sense cap símptoma i sense presència de varroa ni de cap altre patogen. Durant l´assaig només una arna de les 210 va ser ex-closa per sanitat deficient, en apreciar-li un brot d´ascosferiosis (Ascosphaera apis) En la Taula núm.1 podem observar un resu-men de les dades obtingudes en l´estudio. Quant a les característiques inicials de les arnes hi va haver una bona homogeneïtat dels grups pel que fa als quadres de cria (F= 0,799; p=0,527), amb un rang de 2,5-2,7 quadres cria/arna en els quatre grups. No així en els quadres d´obreres que van

arna, amb diferències que van resultar esta-dísticament significatives entre ells (F=5,411; p<0,001), i que van donar com a resultat el grup de ruscos “placebo de suplement pro-teic i vitamínic, i placebo de tractament con-tra Nosema” (“Balu”) estadísticament dèbil

inicials eren baixes a tots els grups, sense di-ferències significatives entre ells (Chi-cuadra-do p=0.849), no així en les reserves de mel inicials, on hi havia diferències significatives entre els grups, resultant també el mateix grup “placebo de suplement proteic i vitamí-nic, i placebo de tractament contra Nosema” (“Blau”) estadísticament amb menys reserves (Chi-cuadrado p<0.0001) (Taula núm. 1). L´evolució de les arnes dels quatre grups amb l´alimentació rebuda con las alimenta-cions rebudes ha donat els resultats finals següents(Taula núm.1).Se han observat diferències significatives en els quadres d´obrera inicials, grup “placebo de suplement proteic i vitamínic, i placebo de tractament contra Nosema”, “Blau”, amb menys quadres estadísticament. Les arnes dels quatre grups evolucionen bé i acaben molt homogènies, amb 6,3-6,9 quadres/rusc, sense diferències significatives finals entre els 4 grups estudiats (F= 2,242; p=0,066).Tots els grups milloren durant l´hivern amb un augment de 0,7-2,1 quadres de obreres/arna. Amb diferències significatives entre els grups (Chi-cuadrado p<0.002): el grup “placebo de suplement proteic i vitamínic, i placebo de tractament contra Nosema” (“Blau”), que inicialment tenia un menor nú-mero de quadres, és el que més augmenta, com ja s´ha esmentat. Així mateix, la cria evoluciona bé en tots els

grups, sense que hi hagi diferències significa-tives entre ells (F=0,339; p=0,851), amb un rang de 3,9-4,0 quadres cria/rusc al final de l´estudio en els quatre grups. Tots els grups milloren durant l´hivern amb un augmento de 1,2-1,5 quadres de cria/rusc, sense que hi hagi diferències significatives entre els grups (Chi-cuadrado p=0.661)

milloren en passar de “Baix” a “Mitjà”, sen-se diferències significatives entre ells (Chi-cuadrado p=0.105) al final de l´estudi. Glo-balment entre el 67,3%-81,8% de les arnes dels diferents grups augmenten les seves re-

-

entre els grups (Chi-cuadrado p=0,17) No així en les reserves de mel final, on si hi havia diferències significatives inicials entre els grups i en segueix havent-hi al final de l´estudi (Chi-cuadrado p<0,0001). També s´observen diferències en l´evolució d´aquest paràmetre quan analitzem el percentatge de ruscos que augmenten o disminueixen les se-ves reserves de mel (Chi-cuadrado p<0,0001) (Taula núm.1). És un paràmetre que, lògica-ment, empitjora. El consum de les reserves i de l´aliment afegit durant l´hivernada i l´inici de la primavera repercuteix en la supervivèn-cia de la cria i en l´augment de la població del rusc. El consum de les quatre formulacions de pre-parats alimentaris subministrats va ser total a totes les arnes.

● Quadre amb una supervivència baixa de cria

14

INFORME

Per últim, la supervivència de la cria ha estat molt bona, i s´ha considerat “Alta” en tots

85,7% sense diferències significatives entre els grups (Chi-cuadrado p=0,882). La quantitat final, total, d´arnes excloses en l´abellar durant el temps de l´estudi va ser del 4,3%. (9 ruscos, n=210). Mitjançant la regressió logística multivariant es va analitzar la possibilitat d´obtenir una supervivència alta o no, que inclou les varia-bles següents, independents en el model:

1 Quadres d´obrera inicial. 2 Quadres de cria inicial. 3 Reserves de mel inicial.

5 Consum inicial. 6 Grup d´estudi.

L´anàlisi multivariant de les dades ens revela que: la reserva de mel inicial determina que s´obtengui una supervivència alta: les arnes amb un nivell “Mitjà” de reserves de mel tindrà 6,5 vegades més possibilitats d´una supervivència alta de la cria que les que par-teixen amb un nivell inicial baix (OR=6,5; p<0,001). Quan les reserves són “Altes” les

possibilitats que la supervivència de la cria si-gui “Alta” es multiplica per 10,076 (OR=10; p<0,001). En les condicions de l´estudi, reserves inicials

“Mitjanes”, no poden estudiar-se diferències entre grups per a aquest paràmetre.

Exclusions En el grup de ruscos “amb suplement pro-teic i vitamínic, i placebo de tractament contra Nosema”, “Vermell”, varen ser ex-closos 3 ruscos dels 46 inicials, un per zan-ganera, una altra per patir ascosferiosi a la cria (Ascosphaera apis), i l´altra per error en l´aplicació de l´alimentació. En el grup de arnes “amb suplement proteic i vitamínic + tractament contra Nosema”, “Verd”, en va ser exclosa una arna de les 45 inicials, en quedar sense reina. En el grup d´arnes “amb placebo de suplement proteic i vitamínic, i tractament contra Nosema ”, “Groc”, en varen ser excloses 3 arnes de les 49 inicials, una per zanganera, una altra per-què va canviar de reina i una altra perquè no va consumir res del pinso subministrat.

En el grup de ruscos “amb placebo de su-plement proteic i vitamínic, i placebo de trac-tament contra Nosema ”, “Blau”, no es va excloure cap rusc dels 49 inicials.

Discussió Els resultats laboratorials de les mostres d´abelles ens revelen que un alt percentatge, més del 80%, estaven parasitades per Nose-ma ceranae, en tots els grups, per la qual co-sa era previsible una ràpida i alta mortalitat (Higes i cols, 2007), lògicament en els grups sense tractament. Totes les arnes, tractades i no tractades, van evolucionar bé, creixent i mantenint-se durant l´hivern i les arnes ex-closes en total de l´abellar han estat sols el 4,3%, un valor que es considera baix per a aquesta època en qualsevol explotació apí-cola professional. L´hivern de 2006 va ser suau i l´entrada del 2007 ha sigut bona en l´emplaçament de l´abellar, amb una bona entrada de nèctar i

bruc, Erica lusitanica. La falta de homogeneïtat estadística inicial en els grups (“arnes placebo de tractament per a Nosema, i placebo de suplement pro-teic i vitamínic”, “Blau”, amb menys abelles i reserves de mel) és clarament imputable a la manera tradicional de descarregar les arnes. Les files centrals són més fortes, i la primera i la darrera més febles. Però amb el temps hi ha una deriva de les abelles adultes de les fileres darreres cap a la primera (“de-riva”; o efect “fila”; Gómez Pajuelo i cols, 2005 a), que homogeneïtza les tres primeres en detriment de l´última. La bona floració de la que han disposat els ruscos ha permès un correte desenvolupament de totes, indepen-dentment de les aportacions subministrades, per la qual cosa al final de l´assaig estaven igualades. En aquestes condicions el grup “arnes placebo de tractament per a Nose-ma, i placebo de suplement proteic i vitamí-nic”, “Balu”, que partia d´un vigor inferior, ha augmentat significativament més el seu vigor que la resta. Tal i com podem veure en les dades de l´assaig , no hem obtingut diferències signifi-catives en l´estat final dels grups, fet que ens mena a les consideracions següents: a) Si les condicions meteorològiques són

i nèctar, l´adició de vitamines i proteïnes no són precises. La seva utilització només fa

● Quadre amb una supervivència mitjana de cria

JULIOL 2009 NÚMERO 17

15

INFORME

augmentar les despeses a l´explotació. No-més són necessàries quan les condicions de les arnes i les condicions meteorològiques i fenològiques ho requereixin. b) L´adició de fumagilina, Fumidil B®, com a preventiu, en ruscos on s´ha diagnosticat presència asintomàti-ca de Nosema cera-nae no contribueix a solucionar cap pro-blema en les condi-cions de l´estudi, tot al contrari: Augmen-ta els costos de l´explotació i es corre el risc innecessari que apareguin residus d´aquest antibiòtic, o dels seus metabolits de degra-dació, en els productes apícoles. c) Quan no es produeixen els factors què provoquen immunodepressió de les abelles (meteorologia o nutrició desfavorable, con-trol de varroa i maneig alimentari inadequat) no apareix SDC. d) Nosema ceranae per ella mateixa no ha provocat mortalitat d´arnes. Pensem que podria produir-les només si apareixen fac-tors que provoquin immunodepressió de les abelles, i es poden accelerar els símptomes de l´SDC i la ràpida desaparició de les abe-lles. e) Es fa necessari seguir treballant en aques-tes conclusions amb assaigs amb condicions meteorològiques desfavorables i partint de grups amb nivells inicials estadísticament homogenis. Els nostres resultats concorden amb les da-des de la cabana apícola espanyola. Des de la dècada de 1970, fins a 2003 el número d´arnes ha crescut sens parar a Espanya e (Gómez Pajuelo, 2007). El 2001 es registra-ven oficialment 2.314.494 ruscos i el 2002 un total de 2.397.840. El cens de setembre de 2004, per a 2003, abans que el SDC es generalitzes, l´Estat espanyol registra

El 2004 i 2005, amb una meteorologia molt adversa, una gran sequera, problemes de abellarols (que quan hi ha sequera es con-centra sobre els ruscos per falta d´altres insectes), fins i tot falta absoluta de la flo-ració de tardor en algunes zones (les més castigades per l´SDC) hi ha hagut pèrdues d´arnes, de fins al 50% en moltes zones (seguiments personals dels autors). Apre-ciacions personals avaluen les baixes de la

cabana en unes 500.000 arnes per a aquest període (no hi ha dades oficials). El 2006 la meteorologia va ser molt favora-ble a tota Espanya per al desenvolupament de les arnes, però poc per a la producció de

mel: hi va haver molt poques denúncies de SDC. I el 2007, amb una bona me-teorologia també, a la data d´avui gaire-bé no hi ha denún-cies de SDC. El cens oficial d´arnes està

en franca recuperació: hi ha 2.320.949 re-

per primera vegada des de els anys 70, es trenca la línea de augment anual del nombre d´arnes (Gómez Pajuelo, 2007).

Agraïments A Tinín Navarro i Jose Navarro, propietaris de l´abellar experimental, per la seva dedica-

A Flori Navarro i Castor Fernández (Apicas-fer S.L.), Miguel Angel Arrufat (Ceras Arru-

aportant l´aliment , els suplements i la fa-bricació dels pinsos utilitzats. Part d´aquest assaig ha estat finançat amb el Proyecto Api

Referències bibliogràfiques (1985). Number of adult ho-

ney bees occupying a comb: A standard for estimating colony populations. Journal of Economic Entomology, 78: 1154-1156.

(2005). L’environnement qui tue les abeilles: Etude de l’imidaclorpide et du fi-pronil en Europe. Symposium Internacional “Apicultura en el Mediterráneo”. Granada (2005), pp:47-54. Edita. Asoc. Provincial de Apicultores de Granada.

Action Plan (2007). www.ars.usda.gov/is/br/ccd/ccd_action-plan.pdf

(2006). AGA Ferrol. Comunicació perso-nal. dagaferrol@apiculturagalega.org

(2006). Informe de la presència de pesticides a la conca del riu Xuvia. Convenio Calidad de las Aguas, Eurostat. Concello de Nalón. 7 pp.

(1997). Identification and roles of non-pa-thogenic microflora associated with honey bees. FEMS Microbiology Letters 155 (1), 1–10.

(2001). Una de virus. Vida Apícola, 109, 59.

--

(2005 a) Efecto de una premezcla de vitaminas y aminoácidos, administrada con el alimento, sobre los parámetros productivos de las colmenas. Vida Apícola, núm. 130. 35 – 41.

(2005 b). Desaparición de abejas

Evolución, situación actual ¿y futuro?. Vida Apícola, núm. 143. 26 – 31.

(1997). Identification and roles of non-pa-thogenic microflora associated with honey bees. FEMS Microbiology Letters 155 (1): 1–10.

(2006). Nosema ce-ranae, a new microsporidiam parasite in honeybees in Europe. J. Invertebr. Pathol. 92:93-95

(2007). Experimen-tal infection of Apis mellifera honeybees with Nosema ceranae (Microsporidia) . J. Invertebr. Pathol. 94 (3), pp. 211-217

(2005). Complete rRNA séquense of the Nosema cera-nae from honeybee (Apis mellifera). 38th Annual Mee-ting of the Society of Unvertebrate Oathology. https://gra103.aca.ntu.edu.tw/gdoc/F90632004.pdf

-

(2007). Widespread dispersal of the microsporidian Nosema ceranae, an emergent pathogen of the wes-tern honey bee, Apis mellifera. J. Invertebr. Ecology. 96: 1-10..

(1979). Australasian Beekeeper. Vol. 81, págs. 5-6.

-(1995). Brood and honey bee colonies

requeened at various frequencies. Journal of Apicultura Research, 34: 9-14.

(2004). El sector de la Miel en cifras, 31 pp. ( 2007). Programa nacional de medidas de

ayuda a la apicultura, 72 pp. (1997) Dinámica

-da Apícola 67: 44-60

(2005). Control de calidad en la miel. Tendencias actuales. X Jornadas Técnicas de Apicultura. Lanjarón. Granada.

(2007). El Síndrome del -

(2003). Morphology and function of insect fat body cells: a re-view. Biociencias, Porto Alegre, v. 11. n. 2, págs. 195-205.

(2005). The honey bees as bioindicators of the enviromental contamination. Symposium Inter-nacional “Apicultura en el Mediterráneo”. Granada (2005), pp:23-30. Edita. Asoc. Provincial de Apicultores de Granada.

. http://www.eurbee.org/Files/Newsletter4corrected.pdf

(1807). Antorcha de colmeneros, ó Tratado económico de abejas. Madrid, 183 pp.

(1990). A saga of SAD and BAD bees. Apicultural Information and Issues. Univ. Florida. Vol.8, Núm. 7, págs. 1-4. www.ifas.ufl.edu .

(1987). Survival of Honey Bees, Apis mellifera (Hymenoptera: Apidae), Fed Various Pollen Sources.- Ann. Entomol. Soc. Am. 80: 176-183 (1987).-http://gears.tucson.ars.ag.gov/publ/survival.html

(2001). Nutritional value of bee collec-ted pollens. RIRDC Publication no. 017047. 176 pp.

El 2004 i 2005, hi ha hagut pèrdues d´arnes, de fins al 50% en moltes zones

1616

ENTREVISTA

Jordi Planellasapicultor i president d´Apicultors Gironins Associats

que creua els municipis d’Agullana

que ronda les 15.000 arnes.

El fort ll igam que manté amb l’apicultura prové del seu avi, que en el seu temps fabricava unes caixes molt rudimentàries amb

l’escorça de l’alzina surera que creix en aquest indret. El pare d’en Jordi va conti-nuar aquesta afició per l’apicultura, però va ser el mateix Jordi qui va decidir dedicar-se professionalment a aquesta activitat. “El 1993 vaig començar a dedicar-me profes-sionalment a l’apicultura. Aleshores teníem unes 150 caixes, avui ja són 1.200”, afirma. De l’apicultura, en Jordi n´aprecia, tal com diu: “la llibertat de poder treballar per un mateix”, però reconeix que és una feina sa-crificada. “Nosaltres fem la transhumància, a tota la zona de l’Alt Empordà”, explica. Fa nou anys que és president d’Apicultors Gi-ronins Associats, i sap que aquest moment és el més decisiu per garantir la supervivèn-cia i el progrés de l’apicultura catalana. Tot passa per portar endavant la marca de qua-

litat de la mel catalana. La pròxima reunió amb el conseller Joaquim Llena serà el 8 de setembre. “La conselleria no té una línia concreta per a nosaltres, hem de ser nosal-tres mateixos els garants d’aquesta marca”, puntualitza en aquesta entrevista.

La vostra empresa és familiar?Sí, totalment. Treballo amb el meu pare i amb la meva dona, que s’encarrega, so-bretot, d’envasar i comercialitzar la mel. La nostra marca és Mels Maçanet, i les nostres vendes es basen en un mercat de proximi-tat. Intentem comercialitzar-la directament als establiments, perquè els preus de ven-da al major són baixos. La gent ens coneix i sap que la nostra mel és d’aquesta zona, de Girona o, concretament, de l’Alt Empordà. El problema en el nostre sector és que hi ha força competència amb mels que no són de Catalunya.

Amb quines mels treballeu?A la primavera comencem al Cap de Creus,

● En Jordi Planellas al taller d'envasat de la seva empresa familiar Text i fotos: Alec Forssmann

"La marca de qualitat de la mel no és una oportunitat, és un deure"

JULIOL 2009 NÚMERO 17

1717

ENTREVISTA

on fem el romaní, el timó (cap d´ase) o la mel de mil flors i als voltants de Maçanet recollim la mel de bruc. Després, el mes de maig i juny, fem les d’alta muntanya, que són les de castanyer i alzina i a la plana el gira-sol i alfals. I a la tardor fem la d’arboç, que és força amargant.

Teniu dos climes molt diferenciats, de litoral i muntanyaAixò mateix, des d’altitud zero, arran de costa, fins els 1.000 metres d’altitud a la muntanya. Les nostres mels d’alta muntan-ya provenen del massís de les Salines. Tenim les arnes repartides per tot l’Alt Empordà, des del Cap de Creus fins a les Salines.

Quin és el factor climàtic més impor-tant?L’any passat vam patir la sequera, però el vent de tramuntana és el factor més im-portant. Quan bufa després de la pluja, la planta s´asseca. Els anys que fa molt de vent tenim produccions molt petites, perquè l’abella no pot treballar. Cada dia que perds són molts quilos a les caixes, i la temporada és curta. Aquest any, la producció a Girona ha estat baixíssima, de la mitjana tirant per avall. És molt aviat per dir-ho perquè encara queda tota la campanya de l’estiu, però tinc aquesta intuïció.

Com definiríeu la mel de l’Empordà?A l’Empordà és un dels pocs llocs on tenim la mel de timó (cap d´ase), que és molt ca-racterística. També és típica la de romaní o farigola. Nosaltres preferim treballar amb caixes d’alçes, que tenen dos cossos, i no amb Laiens, que només tenen un cos de cria i es barreja tot. Podem fer unes mels

-mitat, perquè es treu l’alça i ho deixem tot ben net, sense tocar la cria.

I què opineu del desabellament dels ruscos?És un fet que existeix, cada any estem patint produccions més baixes, i és degut al desa-bellament dels ruscos. Està comprovadís-sim, i en aquests últims deu anys s’ha notat d’una manera brutal. Podrien ser molts els motius que el provoquen.

Parli’m de l’associació d’apicultors de Girona.L’anterior president de l’associació portava ja uns quants anys que era al càrrec i volia plegar. S’havia de buscar un nou president, una persona jove. Havia estat uns anys de vicepresident, i tenia ganes d’ocupar

aquest càrrec. Tenia clar que la meva ca-rrera professional estava relacionada amb l’apicultura. Això sí, pensava que entraria per menys anys, i no durant nou, que són els que fa que hi sóc.

A Girona hi ha relleu generacional en l’apicultura?Sí, hi ha força gent jove. És una de les as-sociacions on potser hi ha més gent jove, d’entre 25 i 40 anys. Molts són aficionats i d’altres pleguen, però sí que es manté el relleu generacional.

Han canviat molt els objectius de l’associació d´ençà l´any 2000 quan us hi vàreu associar?És sobretot una associació de serveis. Està integrada per 140 socis i té un volum de caixes que ronda les 15.000, de les quals 10.000 estan a mans d’uns 20 o 30 profes-sionals. La resta és gent aficionada, des de metges fins a banquers.

Quins són els problemes més co-muns dels associats?Ara tenim sobretot el problema del des-poblament dels ruscos, s’estan perdent un 40% de les caixes. I un altre inconve-nient que tenim aquí a Girona és l’entrada

a tota la comarca de l’Empordà i també a tot Girona. No compleixen amb la normati-va, perquè ni registren ni senyalitzen les se-

ves arnes. En canvi, a França sí que ho fan. Tampoc no mantenen les distàncies que es-tableix la llei. Tot això ens perjudica. A partir de l’any vinent, l’Administració posarà mul-tes, però el problema és saber de qui són exactament, ja que les caixes no apareixen registrades.

I les multes als apicultors catalans per no senyalitzar les caixes?La normativa catalana contrasta amb la de la resta d’Espanya, on no es penalitza. Vo-lem que l’administració sigui més equànime amb les multes. Nosaltres ens comprome-tem a senyalitzar les arnes, però no estem d’acord en el fet que se´n posi multes molt fortes, mentre que a la resta de províncies espanyoles no se´ls multa. Ens comprome-tem a posar els cartells, però de vegades són tirotejats pels caçadors o se’ls emporta la gent a casa perquè els fan gràcia. Hi ha apicultors que no són d’aquí i que no posen cartells ni res, per tant, no sabem de qui són les caixes. Ni tan sols sabem com entra aquesta gent aquí, si porten Varroa o no. En canvi, nosaltres complim amb la norma-tiva i ens posen sancions. No és just. Hi ha moltes queixes per part dels apicultors per aquest tema.

Hi ha competència deslleial a l’hora de posar els preus de la mel?

● Jordi Planellas denuncia l´entrda d´apicultors francesos que no compleixen la normativa

18

no compleixen amb els requisits, i poden ser de l’Argentina, de la Xina o de qualse-vol lloc. No es fan controls. Els apicultors volem treure una marca de qualitat de les mels de Catalunya. És una oportunitat que no podem deixar perdre, però no veig que el Departament ofereixi cap garantia ni cap a juda. No vo lem una “Q” de quali-tat, volem un segell que identifiqui la mel produïda a Ca-talunya. Si no ens posem les piles, no ho farà ningú. No és una oportunitat, és un deure; si no, no podrem competir amb aquests preus baixíssims.

Per què triga tant de realitzar-se aquest projecte?Ens hem de posar d’acord les cinc associa-cions, tot i que sí que sabem el que volem: identificar la mel produïda pels apicultors de Catalunya i que sigui de Catalunya. Evi-dentment es marcarien uns paràmetres. En aquests moments, poder diferenciar una mel produïda a Catalunya d’una de produï-da en un altre lloc és un pas de gegant. La nostra competència són les marques blan-ques; ara bé, nosaltres podem oferir mel de romaní, bruc o castanyer que no té ningú.

El consumidor no està educat?No, primer hauríem d’educar-lo. Aquí par-lem de mel en general, però si anem més al nord, el consumidor demana un tipus espe-cífic de mel, ja que no totes tenen el mateix color, sabor o procedència. M’agradaria que arribés el dia en què als grans supermercats,

com passa a França, hi hagués la possibi-litat de comprar les mels que ven direc-tament l’apicultor, i no només les mar-ques blanques com passa aquí. Seria molt interessant po-

der decidir entre una mel de castanyer o de taronger.

Quina és la postura del conseller?Ajudar-nos a aconseguir una marca de mels de Catalunya. Però quan parlem amb els tècnics del departament, les coses es com-pliquen, perquè hi entra en joc la normativa europea i l´estatal.

Hi ha entesa entre les diferents as-sociacions?Em sembla que tenim un bona entesa entre les cinc associacions. Però també tenim cri-teris diferents, pel fet que treballem amb di-ferents tips de caixes, i amb diferent volum de producció. Però sí que hi ha un objec-

tiu comú: que consisteix a valorar les mels catalanes. Al Perelló poden oferir mel de taronger, i nosaltres, a Girona, mel de cas-tanyer o de bruc, que és típica d’aquí. Hem d’arribar a una entesa perquè tenim molta varietat de mels.

Quina és la postura d’Apicultors Gi-ronins Associats?Primer de tot, que s´identifiqui la mel cata-lana. Encara no volem entrar en diferencia-cions del tipus de mel. Evidentment, si un apicultor diu que és mel de romaní haurà de complir amb els paràmetres, però sobre-tot que la mel sigui catalana. No volem en-trar en el tema de calcular els percentatges

perquè tothom hi pugui entrar. Els bascos ja fa temps que tenen una marca de qua-litat i ara estan amb el tema de les propie-tats antioxidants… han anat avançant. No crec que sigui tan difícil diferenciar si la mel és catalana. Més endavant, podrem afinar més.

El futur del sector passa per aquí?El 8 de setembre tenim una reunió amb el conseller Joaquim Llena. Si no tirem totes les associacions cap endavant en aquest te-ma, l’administració no ens ajudarà. Ells no tenen una línia concreta per a nosaltres, hem de ser nosaltres mateixos els garants d’aquesta marca.

ENTREVISTA

Volem un segell que identifiqui la mel produïda a Catalunya, no una “Q” de qualitat,

● Jordi Planellas amb els seus ruscos pels voltants de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

2020

INFORME

Apicultura ecològica: una alternativa de futur

L’apicultura és una activitat

important, que contribueix

al manteniment de la

biodiversitat i la producció

agro-forestal mitjançant

abelles.

TEXT: JAUME CAMBRA SÁNCHEZ

UNIVERSITAT DE BARCELONA

La major part dels apicultors es dedi-quen al negoci de la mel. La indús-tria ha intentat oferir un producte uniforme i fàcil de consumir com

per exemple mel sempre líquida (sovint pas-teuritzada), amb el mateix color i sabor. Però sabem que la mel no és un producte únic i uniforme, si no que, d’un any a un altre varia les seves característiques, com el vi. Això ho saben molt bé els petits productors de mel.En el context actual, com pot sobreviure un sector petit, amb unes produccions baixes a causa de sequeres i malalties? Les subven-cions no han generat un augment de la pro-ducció, inclús es podria considerar que no generen capacitat d’innovació, i han afavorit una massificació de caixes d’abelles per tot el país. Davant d’aquest panorama ens po-dríem preguntar: Pot sobreviure l’apicultura massificada? Com es pot competir amb la mel industrial? El mercat de la mel ecològica creix? La política de la UE i de la Generalitat donaran suport a l’apicultura ecològica? És fàcil la conversió? Podem fer mel ecològica catalana?

Pla d'Acció EuropeuL'increment de les demandes dels consumi-dors en relació amb els productes ecològics

està creant oportunitats a tots sectors de la cadena de subministrament d'alimentació, amb el conseqüent impuls del desenvolupa-ment rural i econòmic en moltes àrees rurals de la UE. Així, el creixement anual del mercat de productes ecològics es xifra entre el 10 i el 15%.

ObjectiusEl Pla d'Acció Europeu per a l'Alimentació i l'Agricultura Europea impulsa 21 iniciatives encaminades a assolir, entre altres, els objec-tius següents:1. Desenvolupament del mercat de

l'alimentació ecològica.2. Millorar la eficàcia, la transparència i la

confiança dels consumidors en relació als productes ecològics.

Objectius que s’adiuen amb el ràpid incre-ment en el nombre de pagesos i ramaders ecològics i el creixement de la demanda de productes ecològics els darrers anys. http://ec.europa.eu/agriculture/organic/home_es

Pla d'acció per a l'alimentació i agri-cultura ecològiques a Catalunya (2008-2012).Catalunya vol impulsar també la producció ecològica, i per això s’ha posat en marxa un Pla per promocionar a tots nivells (des del productor al consumidor) l’alimentació i

● Curs d’Apicultura ecològica impartiti el mes d’abril de l'any passat, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona

JULIOL 2009 NÚMERO 17

2121

INFORME

agricultura biològiques. Entre altres objectius d’aquest pla tenim:

Foment de la informació i el consumFoment dels produccionsFoment del sectorFoment de la qualitatFoment de la innovacióFoment dels polítiques

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Ali-mentacio/AL01_PAE/07_Pla_accio/Fitxers_es-tatics/Llibre_PdA.pdf

La certificació ecològicaEl control i la certificació dels productes agra-ris ecològics a Catalunya l’exerceix el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. La normativa que regula l’agricultura ecolò-gica és el Reglament CEE 2092/91, que esta-bleix les normes de producció, etiquetatge i el sistema de control d’aquests productes.Dins de la UE tots els productes de l’agricultura ecològica estan regulats amb aquesta mateixa normativa.

Principis generals

seus ecotipus locals

unitats apícoles en la mateixa zona, totes han de ser ecològiques

es poden vendre amb les indicacions d’agricultura ecològica sempre que s’hagi complert la normativa per almenys 1 any. Durant aquest període la cera s’ha de substituir per cera ecològica o per cera d’opercles

Situació dels abellarsEls abellars hauran de situar-se en una zona que, en un radi de 3 km, les fonts de nèctar

silvestre o cultius de baix impacte ambien-tal i mantenir-se a una distància suficient de qualsevol font de producció no agrícola que pugui donar lloc a contaminació (centres urbans, autopistes, zones industrials, aboca-dors, plantes d’incineració, etc.).

Alimentació...

suficientment abundants per passar l’hivern.

-pervivència per condicions climàtiques extremes, l’alimentació artificial està au-toritzada amb mel ecològica.

Prevenció i tractament de malaltiesLa prevenció i tractament de les malalties en l´apicultura ecològica s’ha de fonamentar en els principis següents:1. Elecció de poblacions resistents.2. Aplicació de pràctiques destinades a

fomentar la resistència a les malalties: renovació periòdica d’abelles reines, ins-pecció de les arnes de forma sistemàtica per detectar problemes a temps, control dels abellots a les arnes, desinfecció periòdica de materials, etc.

S i malgrat les mesures preven-tives les colònies emmalalteixen o queden infectades, hauran de tractar-se de forma immediata. La utilització de medica-ments veterinaris haurà de complir:Han de ser autoritzats per a ús veterinari apí-cola a l’Estat espanyolEs poden utilitzar: l’àcid fòrmic, l’àcid làctic, l’àcid oxàlic i les següents substàncies: men-tol, timol o eucaliptol en els casos d’infecció per Varroa.

Què fem des de l´UB?D’una banda, l’objectiu que mai s’ha de per-dre de vista és el d’obtenir productes amb una qualitat alimentària màxima. La certifi-cació ecològica ens pot permetre obtenir un

ara la mel i els altres productes del rusc (cera,

garantia que no hi ha cap residu de pestici-des, ni medicaments. Des de la Universitat de Barcelona, creiem que s’ha de donar su-port a desenvolupar l’apicultura ecològica a Catalunya, i per això ens hem fixat tres ob-jectius que poden interessar al sector:1 Formació: Si volem ser veritables profes-

sionals de l’apicultura ecològica necessi-tem un cert grau de formació bàsica. És per això que cada any organitzem el Curs d’Extensió Universitària: Apicultura Ecolò-gica. www.abelles.cat

2 Recerca: En l’actualitat estem desenvolu-

pant una línia d’investigació en el camp de les analítiques de mel en dues línies de recerca:

a.Posar a punt tècniques analítiques que ens permetin tipificar fàcil-ment i de forma fiable les mels catalanes de les que provenen de fora del nostre país.

b.A nivell alimentari, determinar el contingut d’antioxidants i altre valor afegit de les diferents mels que es produeixen a Catalunya.

3 Abellar experimental: A mig termini tenim la intenció de muntar un abellar experimental on hi treballi un equip de

recerca multidisciplinar per a dur a terme estu-dis de comportament, fisiologia, bioindicació de la qualitat de l’aire i investigació en les es-tratègies per combatre les malalties de les abe-lles.

A Catalunya es queda el 43% dels produc-tes ecològics certificats, el 31% va cap a la resta de l’Estat espanyol i el 26% s’exporta. Catalunya es diferencia d’altres comunitats de l’Estat espanyol, per tenir una producció agrària molt diversa i nombroses empreses de transformació alimentària. Aquesta reali-tat unida al fet que els productes ecològics es venen de manera directa als mercats locals, fa creure que l’aposta per satisfer la deman-da interior i la comercialització de proximitat poden ser un motor per al desenvolupament de la producció agroalimentària ecològica catalana (Dossier Tècnic DAAR, 34, 2009).En definitiva, l’apicultura no pot quedar al marge del moviment que s’està produint en tot el sector agroalimentari ecològic a Cata-lunya. Cal fer un pas endavant en el sector apícola i apostar per l’apicultura ecològica, com una opció que ens pot obrir i/o ampliar nous mercats. Un canvi és possible.

Webs d’interès:www.ccpae.catwww.abelles.cathttp://www.apicesteve.cat/www.apecpae.orgwww.ecoebre.orgwww.ae2.catwww.ecoalimenta.com

El creixement anual del mercat de productes ecològics es xifra entre el 10 i el 15%.

22

Consens sobre l´ordre dels ajuts per als danys de l´abellerol

L´ajut de pol·linització no serà de minimis

Aprovada la regulació del sector apícola a la Val d´Aran

El 21 d´abril va sortir publi-cada al DOG la Resolució que permet accedir als

ajuts previstos per compatibi-litzar l´activitat apícola amb la protecció de l´abellarol. Prèvia-ment, a principi d´abril, s´havia modificat l´Ordre 279/2007 del departament de Medi Ambient i Habitatge que n´estableix les bases reguladores.Els principals canvis responen a l´unificació de criteris i a la coherència amb altres normati-ves. Cal esmentar entre les mo-dificacions recollides:

-sàries per assentament, que ha passat de 100 a 80.

documentació relativa a la Seguretat Social agrària.

-sentar per a la justificació

conforme s´és un apicultor a títol principal (ATP).

-veuen en el cas que un apicultor sigui inspeccionat i el nombre d´arnes en el te-rreny sigui inferior a les es-

d´ajut. El redactat és el ma-teix que en el cas del 797 i

dir, si la diferència és infe-rior o igual al 5%, a l´import se li aplicarà una penalit-zació que serà el doble del percentatge de diferència. Si la diferència és superior a l5% i inferior o igual al 15%, la penalització serà el triple del percentatge de diferència. I, finalment, si la diferència és superior al 15% no es comptabilitzaran les arnes en la seva totalitat.

Lha fet ballar molt el cap. L´any passat, pel retard i

perquè finalment es va trami-tar com de mínimis. I enguany, perquè a la darrera reunió amb el DAR, l´abril passat, semblava que la tramitació seria la ma-teixa que el 2008, de mínimis.Els arguments de la directora general d´agricultura i rama-deria, Rosa Cubel, semblaven incontestables. El més impor-tant era el temps necessari per aconseguir l´autorització de la Comissió Europea, que es cal-culava en 18 mesos, una auto-rització sense la qual no es po-dia publicar l´ajut a casa nostra.

Per altra banda, l´altre argument al què s´aferraven els apicultors per demanar l´ajut d´Estat, era el fet que altres comunitats, com l´extremenya i la de Cantà-bria així ho havien tramitat. Segons el DAR, a Extremadura, se´ls hi havia denegat i a Can-

ja l´any 2004, no s´havia pro-rrogat, i l´ordre d´ajuts que es

Per tant, tot semblava que calia tramitar l´ajut com de minimis per a l´actual exercici 2009, i estudiar la possibilitat de fer-ho com a ajut d´Estat per al 2010, perquè moltes comunitats hi estaven interessades.

Principals canvis en l´esborrany de l´ordre. Però, l ´esborrany d’Ordre de

arribar als representants dels apicultors per al 2009, ha in-troduït un canvi substancial. La normativa deixa de ser un ajut de mínimis, per passar a ser un altre tipus d’ajut estatal, no sot-mès a la regulació, i, per tant, a les limitacions que la regulació de mínimis comporta.Un altre canvi important respec-te a l’Ordre de 2008, és que s’ha reduït el pressupost en 54.397 € (un 25,15%). Concretament, ha passat de 216.300 € el 2008 a 161.903 € el 2009. Ara bé, la reducció no es perd per al sector, sinó que passa a engrossir una partida regulada en el que popu-larment es coneix com el 797.El tercer canvi observat és que el termini màxim perquè el DAR dicti resolució i la notifiqui per

2 mesos l’any 2008 (comptats des de que acaba el termini de

2009 que sigui de 3 mesos. Cal dir, però, que el 2008 es va pu-blicar l’Ordre el 10 de setembre, mentre que enguany podria ser publicada abans, per la qual co-sa el temps de resolució podria quedar compensat.Finalment, el text que descriu l’objecte dels ajuts s’ha sim-plificat i deixa d’esmentar el benefici de les abelles per a la conservació i equilibri dels eco-sistemes, i tampoc esmenta el requisit per a ser beneficiari,de tenir les arnes 3 mesos abans i

requisit que se segueix dema-nant, però que figura en un al-tre article de l’Ordre. La resta de condicions, l´import de l’ajut, etc. són iguals que en anteriors ocasiona.

El Butlletí Oficial de la pro-víncia de Lleida del 28 de març recollia l´aprovació

definitiva de l´ordenança re-

d´explotacions apícoles fixes o transhumants en el territori de la Vall d´Aran.És un del temes que el sector té a la llista per parlar amb el DAR, ja que alguns dels punts

d´aquesta ordenança contra-diuen o delimiten la normativa estatal i la catalana. Cal escatir, doncs, si les competències que té el Consell General d´Aran són suficients per establir aquesta regulació de l´activitat apícola. Si així fos, afectaria a alguns apicultors catalans que poden trobar-se amb limitacions d´ús d´aquest territori.

minimis

Estadístiques d'apicultura

Us adjuntem per si és del vostre interès el link que permet accedir al PDF

que recull les dades estadísti-ques del sector apícola i que ha estat elaborat pel DAR, en base al cens de gener de 2008.El butlletí consta de cinc parts: Cens i producció, comparati-

va relativa del sector a escala econòmica i física, comerç exte-rior a Catalunya, qualitat i con-sum.http://www20.gencat.cat/docs/DAR/DE_Departament/DE02_Dades_es-tadistiques/05_Fitxes_sectorials/Sec-tors_Ramaders/Apicultura/Fitxers_es-tatics/FS_APICULTURA.pdf

JULIOL 2009 NÚMERO 17

2323

http://www.todomiel.net

WEB REFRANYER APÍCOLA

●L´adreça que us proposem és d´una pla-taforma amb vocació de globalitat, per la multitud de temes que toca al voltant del món de la mel, i perquè s´orienta a tot el què en podríem dir apicultura de parla his-pànica. Ha estat ideada i gestionada per Fabián Oscar Rodríguez i Christian Adrián Calzada.Pensada com un portal, aixopluga multitud de petites pàgines web d´empreses apícoles de diversos països, que es poden trobar se-

gons l´activitat que desenvolupen, així com dels mateixos apicultors.Un altre apartat és el relatiu a la formació que és feta per la mateixa organització a través del Plan Integral de Capacitación Agrícola Todomiel.L´apartat d´informació és molt important. Hi ha el recull d´informació diària i es fa una selecció de les notícies més importants dels dies anteriors.

Joaquim M. Nubiola

Hem trobat en una llibreria de vell un llibre dedicat a refranys apícoles, i no hem resistit la temptació de fer-vos sa-ber aquestes mostres de saviesa popu-lar.

Català

És un refrany recollit a la Ribera d´Ebre i el Bages

Castellà

Aquesta dita pondera les qualitats terapèutiques de la mel.

GallecAbellas revoltas, trebón as portas

Quan les abelles brunzeixen al voltant del rusc és senyal que hi haurà tempesta

Ben segur, que vosaltres en sabeu algun. Animeu-vos i feu-los arribar a la redacció de l´Eixam. El publicarem i en direm l´origen.

Joaquim M. Nubiola

24

PLANTES MEL·LÍFERES

La llengua de bouEchium vulgare L.

● DescripcióPlanta herbàcia, biennal, reves-tida de pèls rígids i lleugera-ment punxencs (híspida). Tija perpendicular al sòl, general-ment molt ramificada. Fulles basals estretes, disposades en roseta i amb un sol nervi. So-bre les tiges les fulles es troben disposades de forma alterna-da i també són híspides, amb una forma oblongolanceolada, desproveïdes de pecíol (sèssils). Flor amb una simetria bilate-ral, constituïda per cinc pètals soldats de color blavós, tenyits de púrpura, que fan un tub, el qual es va obrint fins formar un petit embut que pot atèn-yer els 25 mm de longitud. Les

branques que porten les flors (inflorescències) es situen al capdamunt d’aquesta planta, constituint una mena de raïm (panícula) que du flors unilate-rals (cima unípara escorpioide).

● HàbitatEchium vulgare és una espècie de la qual se n’han descrit di-verses subespècies i/o varietats. La més estesa a Catalunya és la subespècie argentae (Pau) Font i Quer, que és la que descrivim en aquesta fitxa. S’estén pel te-rritori mediterrani i s’enfila fins a l’estatge montà submedite-rrani, fins als 1.300 m d’altitud, aproximadament. Es fa en llocs

secs, oberts, marges de camí, erms i rocalles.

● Període de floracióFloreix principalment de maig a agost, tot i que en alguns llocs la seva floració pot avançar-se o endarrerir-se dos o tres mesos.

● Interès apícolaLes abelles visiten molt activa-ment les flors de la llengua de bou, ja que produeixen força nèctar, com també ho fa la borratxa (Borago officinalis L.), que és una altra espècie de la mateixa família: Boraginàcies.

Les inflorescències van produint flors durant diverses setmanes, així les abelles poden aprofitar el seu nèctar abundant si les condicions climatològiques són favorables i si hi ha prou exten-sió de les poblacions d’aquesta espècie.La mel de la llengua de bou té un color ambre clar, una aroma floral agradable, poc intens i deixa un regust greixós al pa-ladar, que esdevé un tret molt característic. És una mel que se sol produir quan les primaveres són plujoses i sol estar barrejada amb altres mels, com ara el cap d’ase (Lavandula stoechas L.) i mels multiflorals de prats. Pro-bablement, després de la mel de romer, es pot considerar la segona mel en termes de pro-

Catalunya, tot i que la llengua de bou està força difosa (llevat dels Pirineus), en no constituir poblacions molt extenses, la se-va producció de mel no es pot comparar amb la que s’obté a Espanya (popularment conegu-da com a chupamieles o vibo-rera), i per això no té un interès comercial gaire rellevant.Per tipificar una mel de llengua

d’aquesta espècie en una mel ha d’arribar al 45%.

● EtnobotànicaLes tiges amb flors contenen substàncies diürètiques i depu-ratives. Tot i això, en diversos estudis s’han trobat alcaloides (fonamentalment pirrolizidina)

-titats a la mel. Aquest alcaloide pot ocasionar algun transtorn en el funcionament del fetge.

Jaume Cambra

Apicultor i professor de Botànica

Departament de Biologia Vegetal,

Facultat de Biologia,

Universitat de Barcelona

jcambra@ub.edu

26

CÒMIC

RECEPTESSOPA DE LLETRES

PETITS ANUNCIS

D’abelles i formigues Àlvar Noguera

P I K N I S L È H GS E N E T A L U S OE U N L R E S A I TR I M I Y O S I R BD M A L L E M R A EN Ò R S A B R A P RO N D A N P U T E NL A S T E N I D R AE C A L I S B O A LS O T I M A D R I L

10 capitals de paisos europeus Tingueu en conte que estan escrits en català.

Joaquim Ma. Nubiola.

EIXAMS SELECCIONATS

EIXAMS

RUSCOS LAYENS

MEL DE MIL FLORS I DE TIMÓ

ALCES NOVES

Maite

MATERIAL PER ESTRENAR

NUCLIS LANGSTROTH

CAIXES LAYENS

VENC BIDONS DE MEL

25 RUSCOS LAYENS

Cóctel: Dizzi

Ingredients- Grappa- Brandi- Mel- Glaçons

InstruccionsPoseu els glaçons a la coctele-ra de gel i els ingredients en la proporció següent: 1/3 de gra-ppa, 2/3 de brandi i 1/2 culle-radeta de mel. Sacsegeu enèr-gicament i serveiu. J. M. N.

Sol·lució a la sopa de lletres15Cognoms dels 4 presidents de les Associacions catalanes d’apicultors i de la Cooperativa del Perelló

S A L L U R B M O D E Z U A K O N A P I G O L N N H I L E N S I B E S U A L K A A D T A P N R O I S V X U I E N E F L U U O E L G A T R O E F U L T U C Y E W S C A I O H R U B I A S L A C S O I B N F

Aquesta vegada, en Joaquim Ma Nubiola ens proposa un còctel que diu que és magnífic per calmar el mal de coll i, sobretot, que va molt bé de cara l´estiu

NOVA ADREÇA:

Assessorament tècnic, projectes.

VEixams, pol·len, mel de romaní, de taronger, d’alsina,etc.

Glucosa amb fructosa, proteïnes, etc.

Arnes Layens, Dadant, Langstrhot, nuclis, quadres, etc.

Làmines de cera rígides, flexibles, compra de cero, etc.

Extractors, maduradors, bombes, centrífugues, etc.

Diferents models 1 kg., cel·les, 500 gr., etc.

NO ! BioLetalVarroa

NO ! FRUTTOSWEET 30

-Fosa i neteja de quadros: 0,12€/q. Colar: 0,90€/Kg Laminar 0,90€/Kg

-Disposem de cera models�: Layens, Dandant i Langstroth

PLANTA DERECICLATGE DE CERA:

-Fosa, neteja de quadres i laminació de cera