Què hi ha de nou?
22
Què hi ha de nou? novetats de teatre i arts escèniques Biblioteca Josep Janés
Transcript of Què hi ha de nou?
Què hi ha de nou?
novetats de teatre i arts escèniques
Biblioteca Josep Janés
2
Què hi ha de nou? 53
OBRES TEATRALS
ANGLAS, Pere. Robinson Crusoe: adaptació
teatral de la novel·la de Daniel Defoe.
Robin és un jove apassionat pel mar que,
desoint els consells del seu pare, es fa mariner.
El seu vaixell naufraga i va a parar a una illa
deserta.
BOVELL, Andrew. Cuando deje de llover.
Història d’una nissaga familiar que abasta
quatre generacions d’una mateixa família que
es mou entre Europa i Austràlia entre 1959 i
2039.
CLEMENTE, Cristina. Consell familiar.
Els pares han volgut que la seva unitat familiar
sigui una autèntica democràcia. En aquesta
família s’escull un president, se segueixen
estrictes normes electorals i es disposa d’un
sistema econòmic regular amb hisenda pròpia.
DESPEYROUX, Denise. Ternura negra.
Un autor teatral, obsessionat amb la figura de
Maria Estuart, s’ha instal·lat en una tenda de
campanya al costat del castell de Tutbury on la
reina va passar gran part del seu captiveri. La
seva intenció és comunicar-se amb el
fantasma de la tràgica reina d’Escòcia.
3
Què hi ha de nou? 53
ECHEGARAY, José. Teatro selecto.
Selecció de les millors obres del polític i
dramaturg espanyol del segle XIX. Constructor
–era enginyer de formació- de grans intrigues,
en la seva obra és recurrent la proclamació de
l’individu i de les seves llibertats, així com una
forta idea del deure com a eix d’actuació dels
personatges.
GARCIA BARBA, Ignasi. El bosc que creix.
Inspirada en Three women de Sylvia Plath, on
tres dones exposen la seva particular visió
davant la seva imminent maternitat. Aquesta
obra ens mostra la visió de tres homes davant
la paternitat d’un d’ells.
GARCIA BARBA, Ignasi. El delegat.
En un centre educatiu es convoquen eleccions
per ser delegat de la classe. Una colla de
perdonavides que ha aconseguit fer-se amb el
poder de l’escola es presenta a les eleccions i
d’altra banda també es presenta una
candidata que no els té por i ja els ha parat els
peus més d’una vegada.
GIRONÈS, Joan Ramon. La nit ens atrapa.
Catalunya, principis del segle xx. El Doctor
Muntaner, psiquiatre especialitzat en la
degeneració sexual, rep l’encàrrec de guarir
en Roger Masvidal, l’hereu homosexual d’una
rància família aristocràtica.
4
Què hi ha de nou? 53
GÓGOL. Nikolái. El inspector.
Una de les més brillants comèdies de la
dramatúrgia universal. Una sàtira del
funcionament de la burocràcia, de la
corrupció i de l’ascens de trepes i corruptes.
Un retrat social de la corrupció que ha
esdevingut intemporal.
Llibràlegs. [Diversos autors]
Aquest llibre és la culminació d’un projecte
creat especialment per a biblioteques, que
volia potencia l’escolta en l’espectador. Els
autors van definir “llibràleg” com aquell diàleg
teatral entre dos personatges on els llibres
formen part essencial de la conversa.
LLULL, Ramon. Llibre de les bèsties.
Un tractat de política, amb el format de faula,
de gran valor estètic i moral. En aquest cas el
rei insisteix sobre la necessitat d’envoltar-se de
bons consellers per tal d’obrar bé. Però alhora,
deixa al descobert l’essència humana quant a
l’afany innat de dominar i sotmetre tot allò que
l’envolta. Adaptació teatral a càrrec de Cinta Mulet.
MENDOZA, Eduardo. Gloria.
Dos matrimonis d’amics són propietaris d’una
editorial. La ruptura d’una de les parelles
implica la necessitat de trobar un nou soci. Un
cambrer amb una doble vida i un cavaller
sense escrúpols són la resta de personatges
d’aquesta comèdia.
5
Què hi ha de nou? 53
MENDOZA. Eduardo. Restauración.
Incursió en la creació teatral de Mendoza que
tracta de manera humorística una sèrie
d’esdeveniments històrics inspirats en les
guerres carlistes i la restauració monàrquica del
segle XIX.
MÉRIMÉE, Prosper. Teatro de Clara Gazul.
Les peces que formen el Teatro de Clara Gazul
són desenfrenats manifestos liberals i
anticlericals. La rebel·lia ideològica i formal del
jove Mérimée constitueix fins a cert punt un
precedent de l’esperpent de Valle-Inclán.
MIRALLES, Joan Jordi. Els nens feliços.
Els nens feliços narra la història d’un pare que
es separa per tornar a ser fill i la d’uns avis que
es veuen obligats a tornar a ser pares. Una
obra mordaç que frega l’absurd per escometre
amb força contra l’eterna repetició dels rols
familiars, la hipocresia veïnal i l’egoisme humà.
ORIOL, Jordi. La caiguda d’Amlet (o la caiguda
de l’ac); L’empestat.
La caiguda d’Amlet. Versió de la versió.
Perversió. Un monòleg en vers i infinit que se
centra en el moment en què Hamlet s’aïlla,
pren consciència de la seva
consciència. L’empestat. Pròsper, Miranda i els
6
Què hi ha de nou? 53
altres naufragats han deixat ja l’illa. Caliban i Ariel són
alliberats. Per fi resten sols.
PLAUTE. Comedia de la olla; Anfitrión.
Edició juvenil de dues comèdies clàssiques de
l’autor llatí, on trobem tot l’humor i el rerefons
social romà.
PINTER, Harold. La fiesta de cumpleaños; Un leve
dolor; El blanco y negro; El examen.
Recull de les primeres obres del Premi Nobel de
Literatura 2005 Harold Pinter, traduïdes pel
dramaturg Rafael Splegelburd.
PUCHADES, Xavier. Saqueig.
Dues dones viuen juntes a l’últim pis d’un bloc
buit d’apartaments vora mar. Les dues
protagonistes amaguen unes biografies
inesperades i la proximitat de la mort atraurà
fantasmes que posaran en evidència les seves
debilitats.
RIQUER, Martí de. Spinoza i els gentils; El triomf de
la fonètica.
Poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, Martí
de Riquer va escriure aquestes dues comèdies.
En aquestes obres, l’autor reprèn la tradició
d’un humor català lliure i absurd, ple de
7
Què hi ha de nou? 53
caricatura i de farsa.
ROWLING, J. K. Harry Potter y el legado maldito.
Mentre el Harry ha de conviure amb un passat
que es resisteix a quedar enrere, el seu fill petit,
l’Albus, intenta alliberar-se del pes d’un llegat
familiar que no ha volgut mai.
SHAKESPEARE, William. Otel·lo.
Nova edició del drama shakespearià, Otel·lo,
un general moro al servei de Venècia,
aconsegueix l’amor i la mà de Desdèmona,
una noble veneciana, però Yago, ofès perquè
el seu general no l’ha triat com a lloctinent,
trama una venjança.
SHEPARD, Sam. La maledicció dels morts de
gana.
Elements autobiogràfics són utilitzats per
exemplificar una lluita: la de l’home enfrontat
amb una realitat, que el conforma i l’atrapa, i
en la que tota opció de fugida esdevé
impossible.
SOLÉ BONAY, Marta. Límits.
Límits són temes que ens han fet vibrar sempre,
però vistos per uns ulls adolescents. Són històries
d’amor, de violència, de passió jove, païdes en
un estómac de 17 anys.
8
Què hi ha de nou? 53
TORNERO BRUGUÉS, Helena. Submergir-se en
l’aigua.
Inspirant-se en fets reals i a partir de la notícia
d’un diari, l’autora crea un relat de ficció. Un
jove manipulador i el seu amic decideixen
cercar una víctima amb qui desfogar les seves
frustracions.
VÁZQUEZ-FIGUEROA, Alberto. La taberna de los
cuatro vientos.
Obra teatral inspirada en una anècdota:
Colón, Cortés, Pizarro, Nuñez de Balboa, Alonso
de Ojeda i Juan Ponce de León van coincidir
històricament el 1509 a Santo Domingo i van ser
assidus de l’única taverna de la ciutat.
ZAMIATIN, Yevgueni. Los fuegos de Santo
Domingo.
Drama sobre la Inquisició espanyola i una
denúncia velada al totalitarisme soviètic.
L’obra es centra en la repressió catòlica contra
els luterans a la Sevilla del segle XVI.
9
Què hi ha de nou? 53
BIOGRAFIES
GRAHAM, Martha. La memoria ancestral.
Autobiografia de qui va dedicar tota la
seva vida a la dansa. Li va donar una
nova dimensió basada en l’estructura
natural del cos i en la llibertat dels
gestos. Una referència per a coreògrafs
i ballarins.
POLLS, Esteve. Cinc minuts abans que caigui el teló.
Amb més de quatre-centes obres a la seva
esquena i l’experiència d’una llarga vida en
contacte permanent amb el món del teatre,
les seves memòries són fonamentals per
conèixer l'escena catalana des dels anys
cinquanta fins avui.
VALLE-INCLÁN, Joaquín . Ramón María del Valle-Inclán: genial,
antiguo y moderno.
Biografia del dramaturg realitzada per
un nét seu. En aquest treball es
destrien les certeses de l’anecdotari,
sovint fals i exagerat –i que el mateix
autor va fomentar en vida-, que ha
deformat el coneixement popular
sobre Valle-Inclán.
10
Què hi ha de nou? 53
ARTS ESCÈNIQUES EN LA PEDAGOGIA
DANZI, Donatella / DANZI, Giuseppina.
Glotodidàctica teatral.
Manual sobre aquesta nova disciplina que
consisteix en l’ensenyament de les llengües fent
servir com a metodologia i vehicle el teatre.
TEORIA I HISTÒRIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES
ROMERO FERRER, Alberto. Lola Flores. Cultura
popular, memòria sentimental e historia del
espectáculo.
Més enllà dels tòpics, la figura de Lola Flores
(1923-1995) és una peça clau en la història de
la cultura popular de l’Espanya
contemporània. Aquest assaig recorre
l’exitosa trajectòria de l’artista en el teatre, la cobla, la dansa,
el cinema i la televisió des de la postguerra fins al
postfranquisme.
FU JIN. Teatro chino.
Originat en el segle XII, durant més de vuit-
cents anys, el teatre xinès –que combina
representació i cant- sempre ha mantingut la
seva forma bàsica i ha gaudit d’èxit entre els
xinesos. Des de la meitat del segle XIX, el
drama occidental es va anar incorporant a la
cultura xinesa, assentant les bases de l’actual teatre xinès i en
conseqüència de l’òpera xinesa.
11
Què hi ha de nou? 53
GONZÁLEZ CRUZ, Iván. El Natyasastra la t c ica
del a te esce nico.
Aquest llibre sobre el Nātyaśāstra, el tractat
d’arts escèniques més antic que es coneix,
ofereix per primer cop importants troballes
inèdites que mostren la vigència d’aquesta
obra en el context de l’art contemporani.
DANSA
MASSIP, Francesc; NAVARRO, Pere I PALAU,
Montserrat (EDS.) Teatralitat popular i tradició:
actes del II Congrés Internacional de Balls
Parlats : Tarragona, 24-26 de setembre del 2014.
Els balls parlats combinen evolucions
coreogràfiques elementals, dansades al com-
pàs de músiques rudimentàries, amb uns
parlaments dialogats i en vers, cantats o recitats, de
transmissió fonamentalment oral. Tracten arguments molt
diversos, des de la sàtira de costums fins als combats
llegendaris (com els cèlebres moros i cristians), passant per
tota mena de balls festius incloent-hi els de temàtica religiosa.
DISSENY ESCÈNIC
DE LA GUARDIA RAMOS, Irma. Técnicas de
maquillaje profesional y caracterización.
Vuitena edició d’aquest clàssic sobre
maquillatge i caracterització, d’ús obligatori
per a professionals i aficionats.
12
Què hi ha de nou? 53
MÚSICA TEATRAL
PUERTAS, David / RADIGALES, Jaume. 100 coses
que has de sabe de l’òpe a.
Aquest llibre recull cent definicions clau per
entendre l’òpera. Des de l’estrena dels títols
més cèlebres fins als secrets de les veus
consagrades, dels grans teatres operístics, de
personatges immortals com Carmen o
Rigoletto, del mític do de pit o de la inimitable Castafiore.
LITERATURA TEATRAL
LESKOV, Nikolái. Lady Macbeth de Mtsensk.
Novel·la curta que va inspirar la coneguda
òpera de Shostakóvich, narra la història de la
Katerina Lvovna. Avorrida del seu matrimoni de
conveniència amb un home que li dobla
l’edat, coneix al jove Serguéi Filíppych i sent
una passió devoradora.
DIDEROT, Denis. Paradoja sobre el comediante;
Cartas a dos actrices.
Diderot va mantenir una gran passió pel teatre
que el va portar a escriure tres obres, i també a
interessar-se pel món interior de l’escena,
l’estructura de les sales, la formació d’una nova
classe d’espectadors i l’ofici i la tècnica de
l’actor. Aquest llibre recull dos assajos on explica la visió del
teatre de Diderot, centrada en la construcció de la “il·lusió de
veritat” construïda sobre l’ofici de l’actor i el realisme de les
actuacions.
13
Què hi ha de nou? 53
MÓN DE LA INTERPRETACIÓ
HILLER, Bernard. Deja de actuar, empieza a vivir.
Llibre que recull l’experiència de Bernard Hiller
com a actor i com a coach d’actors. Hiller
anima els seus alumnes a ser diferents i únics, la
seva tècnica es fonamenta en posar ordre a
les pors i inseguretats personals que impedeixen
a l’actor actuar de forma autèntica i el
redueixen a fer simples imitacions de sentiments. És la seva
guia cap a l’èxit.
MAMET, David. Verdadero y falso: herejía y
sentido común para el actor.
Publicat per primera vegada l’any 1998, aquest
llibre s’ha convertit en obra de referència per a
actors i creadors actuals. Proposa noves formes
de valorar i apropar-se a un personatge, de
treballar el text... És una resposta, sovint
irreverent, contra les vaques sagrades de la
interpretació, especialment contra els valedors del mètode
Stanislavski i els agents del negoci teatral.
TXEKHOV, Mitxaiel. El camino del actor / Vida y
encuentros.
Aquest volum reuneix dos textos autobiogràfics
de Txekhov que abasten la seva etapa russa i
europea abans d’anar-se’n als Estats Units. El
primer narra la seva infantesa, els seus inicis al
teatre fins a assolir l’èxit, i els problemes
posteriors amb l’alcohol (1928). El segon està format per
anècdotes de viatges per Europa i trobades amb
personalitats del món del teatre de l’època (1945).
14
Què hi ha de nou? 53
VILLAGAR, Isabel. Guía práctica para cantar:
conoce las posibilidades de tu voz y cómo
desarrollarlas.
En aquesta guia s’explica amb exemples les
possibilitats de la veu i com desenvolupar-les
d’una manera adequada.
DRAMATÚRGIA I CRÍTICA
BADIOU, Alain. Rapsodia para el teatro.
La filosofia és una mica reticent amb el teatre
perquè, per a ella, la idea latent del teatre no
pot pretendre més que a particularitat
genèrica de l’art, i no a la Gran Lliçó del
mestre. El teatre seria la filosofia presa per la
disbauxa, la Idea en la subhasta del sexe, allò
intel·ligible en roba de fira.
BALLÓ, Jordi / PÉREZ, Xavier. El mundo, un
escenario. Shakespeare el guionista invisible.
Els inicis in media res, personatges i situacions
corals, la síntesi de tragèdia i comèdia, la
dramatització de la natura, els diàlegs
adversatius o el paroxisme de la violència són
recursos que el teatre de Shakespeare va
portar a l’excel·lència. En el llibre es defensa que aquests
procediments dramàtics irrenunciables són presents en bona
part de l’obra audiovisual contemporània, i que això ens
permet parlar d’un coautor no acreditat, d’un guionista que
es troba en els fonaments.
15
Què hi ha de nou? 53
BOAL, Augusto . La estética del oprimido.
Boal, revisa i actualitza els fonaments del seu
cèlebre mètode El teatro del oprimido en una
estètica viva, que descobreix en cada ciutadà
un artista i li exhorta a manifestar aquesta
capacitat per rebel·lar-se contra el llenguatge
imposat pels mecanismes de poder.
Centro Dramatico Nacional, 78. Trilogía de la ceguera, de
Maurice Maeterlinck: Teatro Valle-Inclán: Temporada
2014/2015.
La trilogia de la ceguera està formada per La Intrusa, Interior i
Los Ciegos. Aquestes obres són conegudes també com a
Teatre estàtic. La mort és el tema comú.
Centro Dramático Nacional, 79. Hedda Gabler, de Henrik
Ibsen: Teatro María Guerrero: Temporada 2014/2015.
Retrat de l’alta societat noruega de finals del S. XIX i alhora un
recorregut per la perversa psicologia d’una dona.
Centro Dramático Nacional, 81. Reikiavik, de Juan Mayorga:
Teatro Valle-Inclán: Temporada 2015/2016.
La història transcorre en un parc públic on hi ha unes taules
pintades per jugar als escacs. Dos aficionats es troben.
Centro Dramático Nacional, 82. Los caciques: Teatro María
Guerrero: Temporada 2015/2016.
Obra en tres actes ambientada en un petit poble anomenat
Villagancio. L’alcalde i el cacic del poble esperen l’arribada
d’un inspector de la capital.
16
Què hi ha de nou? 53
Centro Dramático Nacional, 83. Autores de hoy IV: Teatro
María Guerrero, Teatro Valle-Inclán: Temporada 2015/2016.
Recopilació d’entrevistes realitzades a set autors de teatre
que van estrenar les seves obres en diferents sales del Centro
Dramático Nacional durant la temporada 2015-2016.
Centro Dramático Nacional, 84. Los hermanos Karamázov, de
Fiódor Dostoievski: Teatro Valle-Inclán: Temporada 2015/2016.
L’autor d’aquesta obra es va inspirar en la història d’un
company en els seus anys de reclusió a Siberia. El subtinent Llin
va ser condemnat a 20 anys de treballs forçats per la mort del
seu pare, temps després es descobreix que era innocent.
Centro Dramático Nacional, 85. Insolación, de Emilia Pardo
Bazán: Teatro María Guerrero: Temporada 2015-2016.
L’argument d’aquesta obra recorda la pròpia història de
l’autora. Ambientada a Madrid una noia de l’aristocràcia
s’enamora d’un jove i, encara que ella vol allunyar-se’n,
acaba tenint una aventura.
LLAGUERRI, Nuria. Nodrizas de tragedia.
Original estudi de la tragèdia grega que se
centra en uns personatges secundaris que
sempre han estat a l’ombra dels grans herois
protagonistes: les dides.
LÓPEZ VARONA, Luis. Shakespeare en el cine.
Hi ha unes tres-centes adaptacions d’obres de
Shakespeare al cinema. L’autor ens proposa un
apropament des d’una òptica diferent.
17
Què hi ha de nou? 53
PASQUAL, Lluís. De la mano de Federico.
El director de teatre Lluís Pasqual narra la seva
personal relació amb l’obra de García Lorca
en aquest assaig.
PRIETO , Ana. El teatro de Lluïsa Cunillé.
Visió panoràmica de la producció
dramatúrgica catalana en el primer
quindecenni del segle XXI.
CINEMA
Annie, la reina del oeste (George Sidney,1950)
Pel·lícula basada en una obra de Broadway
sobre Annie Oakley, pistolera i acròbata de circ
que treballà en l’espectacle temàtic de Buffalo
Bill.
Cita imposible ( Antonio Santillán,1958)
Rosario és condemnada injustament per un
robatori en un teatre de varietats, on treballava
com a secretaria de l’empresari Gastón
Leducq. Quan aquest apareix assassinat, ella
esdevé la principal sospitosa.
18
Què hi ha de nou? 53
Madame Marguerite ( Xavier Giannoli, 2015)
Una adinerada burgesa de Paris canta òpera
francament malament, però ningú del seu
cercle gosa dir-li.
Pina ( Wim Wenders, 2011)
Llargmetratge sobre la companyia de dansa
Tanztheater Wuppertal Pina Bausch fundada
per la coreògrafa alemanya. Wenders apropa
a l’espectador coreografies molt conegudes.
Trono de sangre (Akira Kurosawa, 1957)
Adaptació cinematogràfica de Kurosawa de
l’obra de William Shakespeare Macbeth,
protagonitzada pel genial Toshiro Mifune.
19
Què hi ha de nou? 53
SARSUELA
Bohemios, d’Amadeo Vives
Ambientada a París a principis del segle XX. Al
mateix edifici d’un barri bohemi viuen Roberto,
músic novell que compon òperes i el poeta
Victor Duval. Cossette, filla d’un tenor retirat, viu
a prop i està enamorada de Roberto.
La canción del olvido, de José Serrano.
El capità Leonello és un militar napolità brillant,
però també ho és fent conquestes amoroses.
Las golondrinas, de José Magriña.
La trapezista Cecilia i el pallasso Puck formen
part d’una companyia de circ. Puck estima a
la seva companya però ella no el correspon.
Maruxa, de Amado Vives.
Els pastors Maruxa i Pablo viuen feliços fins que
un dia la seva ama, Rosa, s’encapritxa del
pastor.
20
Què hi ha de nou? 53
La revoltosa, d’Amadeo Vives.
Madrid, finals del segle XIX. A un pati de barri
arriba una nova veïna, Mari Pepa, qui no
trigarà a ser objecte del desig de tots els
homes.
ÒPERA
Le Nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart.
Sevilla, segona meitat del segle XVIII. El palau del comte
d’Almaviva viu un dia de bojos, amb relacions creuades i
conspiracions amoroses, que Mozart i Da Ponte fan servir per
fer crítica social (1786).
Per triar i comparar oferim dues versions: la versió italiana de
Enrico Castiglione amb la Filarmònica de Roma,
protagonitzada per Rossana Potenza, Marco Grimaldi i José
Fardilha, i l’alemanya en què Daniel Barenboim dirigeix
l’Orquestra Estatal de Berlín i els intèrprets són Dorothea
Röschmann, Emily Magee i René Pape.
21
Què hi ha de nou? 53
CD MUSICALS
Dansa
Musicals
Òpera
22
Què hi ha de nou? 53
Sarsuela
Teatre
