Quadern de música per a !r d'ESO
-
Upload
ivan-jariod -
Category
Documents
-
view
238 -
download
9
description
Transcript of Quadern de música per a !r d'ESO
MA
TE
RIA
L EL
AB
OR
AT
PER
IV
ÁN
JAR
IOD
RU
ÍZ
MÚSICA
QUADERN D’APUNTS
1º ESO
Quadern de Música de 1r d’ESO Índex
Capítol 1 Sobre el pentagrama .............................. plana 3
Capítol 2 Sobre les figures musicals ...................... plana 6
Capítol 3 Sobre els intervals i les escales ............... plana 14
Capítol 4 Sobre alteracions, tons i semitons .......... plana 17
Capítol 5 Sobre el tempo, la repetició i el matís...... plana 20
Capítol 6 Pràctica de les unitats 1-6 ....................... plana 24
Capítol 7 Sobre les agrupacions musicals ............ plana 25
Capítol 8 Sobre la textura musical ........................ plana 30
Capítol 9 Sobre les qualitats del so ....................... plana 31
Capítol 10 Sobre els gèneres musicals .................... plana 33
Capítol 11 Sobre les músiques del món .................... plana 34
Capítol 12 Sobre les formes musicals ...................... plana 34
Capítol 13 Sobre la veu humana ............................. plana 35
Capítol 14 Sobre les famílies instrumentals ........... plana 35
Capítol 15 Sobre l’orquestra i més agrupacions ..... plana 38
Capítol 16 Diverteix-te! ........................................... plana 43
2
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 1. Pentagrama. Notes. Línies addicionals
1. El Pentagrama
El Pentagrama és un conjunt de cinc línies i quatre espais. En ell oa les seves proximitats es col.loquen les notes i tots els altres signes musicals. Tant les línies com els espais es compten de baix a dalt:
Les figures musicals s'escriuen sobre les línies i els espais del pentagrama. També poden escriure fora d'ell (Línies addicionals):
Depenent de la seva posició sobre el pentagrama podem conèixer la nota musical que representen
ACTIVITATS SOBRE LES NOTES MUSICALS
La paraula Pentagrama ve del grec, penta = cinc i programa = escriptura
ACTIVITATS SOBRE EL PENTAGRAMA
3
Quadern de Música de 1r d’ESO
2. La Clau de Sol
En tot pentagrama el primer que trobarem és una clau. Hi ha diverses claus. Les més utilitzada és la clau de sol:
Laclau de sol en segona línia ens indica que la nota SOL s'escriu en la segona línia del pentagrama. Un cop conegut el nom d'aquesta nota, podem conèixer també el de les notes que es col·loquen sobre les altres línies i espais:
La clau de sol és utilitzada per instruments aguts com el violí, la flauta, la trompeta i per altres no tan aguts com la guitarra.
ACTIVITATS SOBRE LA CLAU DE SOL
4
Quadern de Música de 1r d’ESO 3. Nom de les notes
El nom de les notes va ser inventat per Guido d’Arezzo, un monjo que va idear la
nomenclatura que coneixem avui dia
4. Les línies addicionals A més d'escriure sobre els espais i línies del pentagrama, podem també afegir línies addicionals per escriure notes més agudes o greus
L'acord sobre la primera línia addicional inferior equival al do central del piano.
ACTIVITATS SOBRE LES LÍNIES ADDICIONALS
5
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 2. Figures.Ritme i Compàs.Línia divisòria.
1. Les figures musicalsLes figures musicals ens permeten especificar la durada d'un so. A continuació podeu veure les figures, els seus noms i valors:
Figura Nom Valor
Quadrada El doble d’una rodona
Rodona El doble d'una blanca Meitat d'una quadrada
Blanca El doble d'una negra Meitat d'una rodona
Negra El doble d'una corxera Meitat d'una blanca
Corxera El doble d'una semicorxera Meitat d'una negra
Semicorxera El doble d'una fusa Meitat d'una corxera
Fusa El doble d'una semifusa Meitat d'una semicorxera
Semifusa Meitat d'una fusa
Com podeu notar, cada figura dura el doble de temps que la següent i la meitat del temps que l'anterior.
NOTA: Quan escrivim corxeres, semicorxeres, fuses i semifuses acostumem a agrupar el claudàtor de totes les que quedin aquí a un temps per facilitar la lectura. Aquí tens un exemple:
6
Quadern de Música de 1r d’ESO 2. Els silencis
Cada figura musical té un símbol corresponent que s'usa perrepresentar un silenci de la mateixa durada. Diem a aquests símbols silencis.
Figura Silencio
Quadrada
val 8
Rodona
val 4
Blanca
val 2
Negra
val 1
Corxera
val 1/2
Semicorxera
val 1/4
Fusa
7
Quadern de Música de 1r d’ESO val 1/8
Semifusa
val 1/16
ACTIVITATS SOBRE ELS SILENCIS
3. Ritme y Compàs Podem definir el Ritme com les diverses maneres en què un compositor agrupa els sons i els silencis, atenent principalment a la seva durada (llargs i curts) i als accents.
L'element més bàsic del ritme és el pols, el pols organitza el temps en parts iguals amb la mateixa durada i accentuació. El tempo de la música determina la velocitat del pols. En combinar pols i accents obtenim els ritmes bàsics:
Ritme Binari
Divideix el temps en dues parts iguals accentuant més el primer: Un dos / Un dos / Un dos .... Si et fixes, el ritme d'aquestes paraules coincideix amb l'anterior: Can – ta / To –ca / Ba – lla, etc.
RitmeTernari
Divideix el temps en tres parts iguals accentuant més el primer: Un dos tres / Un dos tres / Un dos tres ... Igual que el ritme d'aquestes paraules:Can – ta -lo / To – ca – lo / Bai -la – lo.
8
Quadern de Música de 1r d’ESO Ritme Quaternari
Divideix el temps en quatre parts iguals i accentua més el primer i una mica el tercer: Un dos tres quatre / Un dos tres quatre / ...Podem trobar ritmes que tinguin més de quatre temps o parts, i seria el resultat de combinar els ritmes bàsics, per exemple, un ritme de cinc parts podria ser el següent: Un dos tres quatre cinc / Un dos tres, quatre cinc, combinant un ritme binari i un altre ternari.Un altre efecte rítmic interessant és el de la polirítmies, que consisteixen la interpretació de dos o més ritmes diferents, de forma simultània,és a dir, que sonin a la vegada.
El Compàs
Els ritmes es representen en la notació musical mitjançant els compassos. Cridem compàs a la divisió regular del temps musical mitjançant l'alternança de polsos accentuats i no accentuats.
En l'escriptura musical cada un dels fragments de temps en què es divideix una partitura es diu compàs. Aquesta divisió es realitza mitjançant una línia vertical que travessa el pentagrama, separant els compassos entre si i es diu línia divisòria o barra de compàs. Exemples:
Al final d'una obra musical s'utilitza la barra final i la doble barra se sol posar quan hi ha algun canvi important dins de la composició.
ACTIVITATS SOBRE EL COMPÀS ACTIVITATS SOBRE EL CANVI DE COMPÀS
ACTIVITATS SOBRE LES LÍNIES DIVISÒRIES
9
Quadern de Música de 1r d’ESO Tot compàs es divideix en diverses parts iguals anomenades temps. Hi ha compassos que estan dividits en 2, en 3 o en 4 temps.
Un compàs també pot dividir-se en 5, 6, 7 o més temps.El Compàs s'indica al principi del pentagrama immediatamentdesprés de la clau mitjançant dos nombres col locats un sota l'altre,que ens informen sobre el nombre de temps i el valor de cada temps.El nombre superior ens indica el nombre de temps del compàs il'inferior el valor o figura de cada temps en relació amb la rodona.Xifres per al denominador dels compassos:
Compàs 2 per 4. Ritme binari
Consta de dos temps, el primer Fort i el segon dèbil.2 --- indica el nombre de temps --- dos temps4 --- indica la figura que entra a cada temps --- una Negra 2 negres encada compàs, una per cada temps.
Compàs 3 per 4. Ritme ternari
Consta de tres temps, el 1 º fort i el 2 º i 3 º febles.3 --- el nombre de temps --- tres temps 4 --- la figura que entra a cada temps --- una Negra
10
Quadern de Música de 1r d’ESO Compàs 4 per 4. Ritme Quaternari
Consta de quatre temps, el 1 º fort, el 2 º feble, el 3 º semifort i el 4 ºfeble.4 --- el nombre de temps --- quatre temps4 --- la figura que entra a cada temps --- una Negra 4 negres per cada compàs, una per cada temps
Compassos Simples y Compostos
Un compàs és simple quan cada temps del compàs és divisible per dos, és a dir que la figura que entra a cada temps es pot substituir perles dues figures que li equival. Per exemple una blanca pot ser substituïda per dos negres, una negra per dues corxeres, etc.Un compàs és compost quan cada temps del compàs és divisible pertres. Per això és necessari que la figura unitat del temps tingui un punt. Per exemple una negra amb punt pot ser substituïda per tres corxeres.
Compassos simples
Compassos compo stos
ACTIVITATS SOBRE LES INDICACIONS DE CANVIS DE COMPÀS
11
Quadern de Música de 1r d’ESO 4. El puntet
Si afegim un puntet a una figura, la seva durada augmentarà de la meitat del seu valor:
Sense puntet Amb puntet
Figura Equivalència Figura Equivalència
5. La lligaduraLa lligadura és un signe que s'utilitza per unir el valor de dues o més notes del mateix so en una sola durada. Té forma de línia corba incloent a les notes que afecta:
12
Quadern de Música de 1r d’ESO La lligadura pot unir notes que estan en diferent compàs com es pot veure en el següent exemple:
ACTIVITATS SOBRE LA LLIGADURA DE FRASEIG
6. El Calderó
El calderó és un signe que serveix per a perllongar la durada d'un so o d'un silenci.
Té forma de petit semicercle, amb un punt al mig, i es col·loca sobre la nota o silenci al qual afecta:
El Calderó perllonga la durada del so a la vegada que deté la marxa del compàs. Es fa servir molt a la nota final d’una obra musical.
ACTIVITATS D’AUTOAVALUACIÓ (REPÀS DE LES UNITATS 1, 2 i 3)
13
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 3 . Intervals.Escales
1. Els intervals
Un Interval és la distància que hi ha entre dues notes. El discurs musical és una successió d’intervals. Classificació:
Segons la forma de sonar de les seves notes dels Intervals poden ser:
Melòdics. Quan les notes de l'interval sonen de forma successiva
Harmònics. Quan les notes de l’interval sonen de forma simultània
Segons la direcció de les notes els intervals poden ser:
Ascendents. Quan les notes de l’interval van de greu a agut
Descendents. Quan de l’interval van d’agut a greu
14
PRACTICA ELS INTERVALS
Quadern de Música de 1r d’ESO Segons la proximitat de les notes poden ser:
Conjunts. Quan les notes van seguides
Disjunts. Quan les notes no van seguides
Segons el nombre de notes que tenen els intervals poden ser:Simples. Quan no superen la 8 ª, són els següents:De 1 ª. Quan l'interval només consta d'una notaDe 2a. Quan l'interval conté dues notesDe 3 ª. Quan l'interval conté tres notesDe 4 ª. Quan l'interval conté quatre notesExemples:
De 5. Quan l'interval conté cinc notesDe 6 ª. Quan l'interval conté sis notesDe 7 ª. Quan l'interval conté set notesDe 8 ª. Quan l'interval conté vuit notesExemples:
Compostos. Quan superen la 8ª, es a dir, l’interval de 9, 10ª, 11ª,etc...
15
Quadern de Música de 1r d’ESO 2. L’ Escala
L’escala és una successió de notes seguides, es poden ordenar ascendent i descendent.
Segons el nombre de notes i la disposició dels tons i semitons entre aquestes notes, hi ha diferents tipus d'escales: pentatònica, diatònica, Cromàtica, etc ..
Escala Diatònica
L'Escala diatònica es passa per tons i semitons, està formada per 8 notes seguides.L'escala diatònica comença i acaba amb la mateixa nota, la qual es denomina tònica i dóna nom a l'escala
Cada nota de l'escala s'anomena Grau i es representa amb el número romà corresponent.
Els graus de l'escala tenen gran importància en l'organització de la tonalitat, tenen els següents noms:
16
Quadern de Música de 1r d’ESO Escala Cromàtica
L'escala cromàtica està formada exclusivament per semitons, consta de 12 notes.
Es necessita l'ús de les alteracions per a formar aquesta escala.
Capítol 4 . Alteracions. Tons y Semitons.
1. Alteracions
Les alteracions són signes que es col·loquen davant de les notes i modifiquen l’altura de les mateixes. Aquests nous signes poden pujar o baixa mig to l’entonació d’un so
L’altura o la freqüència sonora de les notes pot ser modificada ascendent o descendent per mitjà de les alteracions:
Alteració Nom Efecte
sostingut Altera ascendentment la nota 1 semitó
bemoll Altera descendentment la nota 1 semitó
becaire Anul·la qualsevol alteració i retorna la nota al seu estat natural
Dins de les alteracions podem distingir Alteracions Pròpies i Accidentals
Alteracions Pròpies
Les Alteracions pròpies són les constitutives d'una Tonalitat, s'escriuen després de la clau i afecten totes les notes del mateix nom al llarg de l'obra musical. A aquest conjunt d'alteracions pròpies se l'anomena:
17
Quadern de Música de 1r d’ESO Armadura.
ACTIVITATS SOBRE LES ARMADURES
Alteracions Accidentals
las Alteraciones Accidentales son las que aparecen a la izquierda de una nota alterando su sonido, no son constitutivas de la tonalidad. Afectan a la nota que lleva la alteración y a todas las del mismo nombre dentro del compás.
ACTIVITATS SOBRE CANVIS D’ARMADURA
Veiem la representació de les alteracions en el teclat:
2. Tons i SemitonsEl sistema d'afinació temperada divideix equitativament la vuitena en dotze sons. La distància o diferència en freqüència sonora entre cada un d'aquests sons es coneix pel nom de semitò. Al teclat del piano hi ha la distància d'un semitò entre tecles contigüesUn to equival a 2 semitons. Totes les tecles blanques del piano separades per una tecla negra, estan a la distància d'un to. Les que no tenen tecla negra ens elles estan a un semitò de distància: En l'escala de DO veiem com els semitons estan entre el III i IV graus i el VII i VIII respectivament. A la resta de graus la distància és de 1 to.
18
Quadern de Música de 1r d’ESO
Semitó Diat ònic
El semitó diatònic és el que es produeix entre dues notes de diferent nom, per exemple de:
MI a FA, de SI a DO, de SOL a LA bemoll, etc...
Semitó Cromàtic
El semitó Cromàtic és el que es produeix entre notes del mateix nom, per exemple de FA a FA#.
Henarmoni a
L’henarmonia es produeix entre dues notes de diferent nom, però del mateix so, per exemple SOL# y LAb. En el teclat es tocarien en la mateixa tecla
19
Quadern de Música de 1r d’ESO Capít ol 5 . Tempo. Signes de Repetició. Matissos
1. Tempo o MovimentEls termes tradicionalment utilitzats per indicar el moviment o grau de velocitat amb què s’ha d’interpretar una obra musical són les paraules italianes que es col·loquen sobre pel pentagrama, al principi de les composicions
Els principals termes són:
TÉRMES SIGNIFICAT EN CASTELLÀ
Largo Molt lent
Lento Molt lent
Adagio Lent
Andante Moderat
Allegro Ràpid
Vivo o Vivace Molt ràpid
Presto Molt ràpid
Per a una indicació més precisa es fa servir el Metrònom que ens marca el tempo exacte prenent una figura com a unitat.
EL TEMPO
20
Quadern de Música de 1r d’ESO 2. Signes de Repetició
Els Signes de Repetició s'utilitzen per abreujar i facilitar la lectura de les partitures. Hi ha diversos signes de repetició, els més utilitzats són:
Doble barra amb dos punts.
Indica repetició del fragment anterior quan la indicació està amb els punts a l'esquerra, i repetició del fragment posterior quan la indicació està amb els punts a la dreta
Da Capo
Aquest signe de repetició indica tornar al començament i repetir fins el final o on aparegui la paraula fin.
ACTIV ITATS SOBRE D C
21
Quadern de Música de 1r d’ESO La trucada
Aquest signe indica repetició des del lloc de l’obra on aparegui fins a la indicació de la paraula fin.
1ª y 2ª Vegada
Amb la indicació també de la doble barra amb dos punts aquest signe de repetició s'utilitza per repetir un fragment que té un o més compassos diferents al final. Indica saltar el compàs indicat amb 1 ª passant a 2 ª quan es fa la repetició.
ACTIVITATS SOBRE LA INDICAC IÓ DE REPETICIÓ
ACTIVITATS SOBRE ALTRES SI GNES DE REPETICIÓ
ACTIVITATS SOBRE LA REPETICIÓ D’UN FRAG M ENT
3. Matisos
En música es diu "Matisos" a un conjunt de signes que es col·loquen a la partitura amb la funció d'indicar la intensitat relativa d'una nota, una frase, o d'un passatge sencer. la successió de matisos constitueixen la dinàmica de l'obra.La dinàmica es refereix a les gradacions de la intensitat de la música. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica, començant des d'un so molt suau, fins a un so molt fort.Per a diferenciar el grau d'intensitat sonora s'usen els següents termes italians, els quals se situen sota el pentagrama de forma abreujada:
Termes Abreviatura Interpretació
Pianissimo pp Molt suau
Piano p Suau
Mezzopiano mp Mig suau
Mezzoforte mf Mig fort
Forte f Fort
Fortissimo ff Molt fort
22
Quadern de Música de 1r d’ESO D'altra banda, hi ha altres termes que s'usen per indicar canvis progressius
d'intensitat del so
Els dos més comuns són:
:-cresc.: crescendo (,augmentant gradualment la intensitat sonora).
-dim.: diminuendo (disminuint gradualment la intensitat sonora).
-decresc.: decrescendo (el menys usat).
Els reguladors són uns signes que expressen també canvis graduals d’intensitat:
Crescendo De menor a major intensitat
Diminuendo De major a menor intensitat
23
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 6 . Pràctica de les unitats 1-6.Localitza en la següent partitura els elements estudiats anteriorment i a continuació expliques què signifiquen:
Practica les notes musicals i els elements de la partitura tocant el piano digital. (Activitat posteriorment avaluada)
Ara que ja tens pràctica pots interpretar les melodies de l’enllaç anterior en aquest altre piano més complert i ràpid
24
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 7. Les agrupacions musicals. Populars.
Els instruments antics
1. Les agrupacions populars (espanyoles i europees)
Tema 12LES AGRUPACIONS POPULARS- Son grups de música i dansa que estàn relacionats amb el folklore i amb la música
tradicional d’una zona geogràfica o d’un grup cultural del qual interpreten danses i cançons
- Les característiques comunes del totes les cançons provenen del poblefolklore espanyol són són anònimes
es transmeten oralmentimportància de la melodia i del ritmeutilitzen instruments antics (orgue, travers,
clavicèmbal….
- La dansa serveix des de la prehistòria per expressar els sentiments humans, coml’adoració, la gratitud, l’amor, les creences, l’alegria….
- Han anant canviant al llarg del temps
- REALITZA L’ ACTIVITAT 23 DEL CD TIC
Muñeira de Visantoña
25
Quadern de Música de 1r d’ESO 2. Els instruments antics
ELS INSTRUMENTS ANTICS
26
Quadern de Música de 1r d’ESO Alumne/a___________________________ Curs____________ Unitat ___
El clavicèmbalComençarem aquesta unitat fixantnos en un dels instruments més importants durant el barroc. Es tracta del clavicèmbal o clavecí.El clavicèmbal és un instrument ambun aspecte semblant al piano, inormalment amb dos teclatsesglaonats. La seva sonoritat és moltdiferent a la del piano. El motiu és elsegüent: el mecanisme intern de pianopercudeix les cordes i pot produirgrans contrasts de volum (en músicadinàmiques), encanvi en l'antic clavicèmbal elmecanisme pinça la corda amb unapua.Per resumir el que tenen en comú elsdos instruments és el teclat.
l'orgueÉs un instrument aeròfon accionat mitjançant teclats. Està format per un sistema de tubs els qual generen el so en passar l'aire pel seu interior.Consta de diversos registres o timbres: so de flautes,trompetes, veu humana...El teclat es divideix en el manual o teclat que es toca amb les mans i el pedalier teclat que es toca amb els peus.
El traversoFlauta travessera de fusta de l'època barroca que Serà substituida per la flauta travessera moderna Construïda en metall. Té una sonoritat més feble però molt dolça i no té tanta extensió com la flauta moderna creadea per Theobald Böhm al segle XIX.
27
Quadern de Música de 1r d’ESO Investiga amb el teu netbook i respon el qüestionari:
El clavicèmbal era un instrument molt apreciat durant l'època (subratlla lacorrecta).
● Clàssica.● Barroca.● Impressionista.
El clavicèmbal pertany a la família de _________________ mitjançant unteclat.
L'orgue és un instrument
● Electròfon.● Aeròfon.● Cordòfon.
Dibuixa les parts d’un orgue
Què són els registres en un orgue?
28
Quadern de Música de 1r d’ESO Quines són les diferències entre la flauta travessera moderna i el traverso?
______________________________________________________________
_____________________________________________________________
29
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 8 . La textura musical
Activitats sobre la te xtura
Amb l’ajuda d’un/a
company/a crea un
bloc amb el qual
expliquis les
diferents textures
musicals i inserta dos
vídeos de cada tipus
30
Polaritatmelodia-baix
Contrapuntística: es aquella en què
cada veu téindependència
melòdica i rítmica
Homofonía: ésaquella en què
totes les veus tenenel mateix ritme
Té una veuindependent, la
melodia. La resta de veus se supediten a la
formació d’acordsque acompanyen la
melodia
Combina una veuaguda i una més
greu. Els acords elsformen les veus
centrals
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 9 . El so, el soroll i el silenci. Característiques del so
1. El so, el soroll i el silenci
La vibració d’un cos produeix ones sonores que podem escoltar
EL SO EL SOROLL
Vibració regular vibració irregular
SILENCI
Absència de vibració
El so és produít per ones regulars, i el soroll per ones de vibració irregularEl silenci és dóna quan s’aturen les vibracionsFes les activitats de la fotocòpia sobre el so, el soroll i el silenci i l’activitat 1
del CD TIC
31
Quadern de Música de 1r d’ESO 2. Característiques del so
Sons aguts i greus
Sabem de la procedència
d’un so
Sons llargs i curts
Distingueix sonsforts i fluixos
Escolta “An American in Paris” de G. Gershwin i distingueix els sons i els sorolls
Activitats sobre les característiques (paràmetres) del so
32
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 1 0 . Els gèneres musicals
MÚSICA POPULAR: té el seu origen en la tradició oral, és anònima, d’estructura senzilla i de poca durada, pot anomenar-se també folk o ètnica
MÚSICA CULTA: ha estat creada per un compositor utilityzant la notació musical, sónobres extenses i tenen una estructura complexa
MÚSICA RELIGIOSA: está vinculada a la litúrgia i als rituals eclesiàstics
MÚSICA PROFANA: está relacionada amb la vida quotidiana i les celebracions de cairereligiós
MÚSICA DESCRIPTIVA: está inspirada en algun motiu extramusical com una idea, una imatge, en un quadre, en la literatura….
MÚSICA PURA: és la música que no ens remet a cap idea fora de la mateixa música, perexemple la de Mozart, Haydn i Beethoven
Escolta les audicions i endevina el gènere
Realitza el test de la plana 19
1 2 3 4 5 6
El professor et facilitarà la fotocòpia per poder treballar
Exercicis:Tot seguit escoltaràs petits fragments d’audicions que corresponen als gèneres
anteriors. A cada grup de respostes, n’hi ha una d’errònia. Descobreix-la
1. Cinquena simfonia (Beethoven): música pura, música instrumental, música vocal2. L’apprenti sorcier (Dukas): música religiosa, música profana, música pura3. Brindis, de La Traviata (Verdi): música culta, música vocal-instrumental, música pura4. Yesterday (Beatles): música popular, música religiosa, música vocal-instrumental5. Rèquiem (Mozart): música religiosa, música vocal-instrumental, música pura6. La truita (Schubert): música vocal-instrumental, música culta, música vocal
1. MIRA EN YOU TUBE ELS FRAGMENTS DE LES TRES PRIMERES CANÇONS I EN UN FULL APART FES UNA DESCRIPCIÓ DE CADASCÚN D’ELLS
bb
33
ACTIVITATS
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 1 1 . Músiques del mónFes clic i descubriràs les diferents músiques del món
Capítol 12 . Les formes musicalsLes melodies estan formades per fragments. L’ordenació diferent d’aquests fragments ha donat lloc a diferents formes musicals. Les hi ha de simples, compostes i lliures
Les simples poden ser primàries (A-A...), binàries (A-B), ternàries (A-B-A; A-B-B; A-B-C; A-A-B) i de tipus rondó o quaternàries (A-B-A-C-A-D-A)
Les compostes es formen amb la combinació de les anteriors. La sonata, el concert i la simfonia en són d’exemples
Les lliures no segueixen un esquema pautat, sinó que es formen seguint la inspiració del compositor, per això tenen noms com capricci, fantasia, nocturn....
Activitats
Fes l’activitat proposada en un full apart
34
AUTOR I OBRA:Una bandada de goril·les arriba a un campament d’exploradors i mentre xafardejen
descobreixen nous sons i el campament es converteix en un auditori d’una música benextravagant.
Phiil Collins és el compositor de les cinc cançons de la pel·lícula Tarzan, per la qual va guanyar l’Òscar el 1999.
Va ser el bateria i el vocalista del llegendari grup Genesis. Després de deixar el grup va desenvolupar una intensa vida professional en solitari
Escriu, dins de les caselles següents, una “l” per a les seccions instrumentals i una “v-l” pera les vocals instrumentals
Ara omple les parts de la cançó amb les lletres A o B
A
MIRA-HOEN YOUTUBE
Per ampliar conèixements practica amb la Petita Música
Nocturna de Mozart
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 1 3 . La veu humanaLa veu humana és l’instrument més antic que existeix, ja que vé de sèrie amb nosaltres des de que naixem i també el més difícil d’afinar i de mantenir en bones condicions. Fes clic en activitats i el nostre amic Mos ens parlarà dels problemes de la veu, de la tessitura de les diferents veus humanes i et proposarà unes activitats per ajudar-te a entendre millor com funciona aquest instrument
Activitats
Capítol 14 . Els instruments musicalsEn grups de 5 persones et proposo el següent treball: realitzeu 4 làmines com les inferiors, però afegint una petita informació de cada instrument que apareix (una o dues línies per cadascún d’ells)
35
Quadern de Música de 1r d’ESO
36
Quadern de Música de 1r d’ESO
37
Quadern de Música de 1r d’ESO Capítol 15 . L’orquestra. Les agrupacions musicals. La banda de músicaAl llarg de la història els intèrprets i compositors han anat organitzant-se en grups musicals. Segons el nombre d’instrumentistes i de les famílies d’instruments agrupades a aquestes associacions les hi anomenem d’una manera o d’una altra
LES AGRUPACIONS ORQUESTRALS• L’orquestra: el seu nom prové de la paraula orchestra que era l’espai on es
narrava l’acció entre la escena i el cor als antics teatres grecs
El concepte d’orquestra com a agrupació instrumental neix en el Barroc (segle XVII), pero es desenvolupa en el Classicisme (segle XVIII)
Pren apunts
38
Quadern de Música de 1r d’ESO L’orquestra de cordaNeix en el Barroc formada per catorze o quinze músics que toquen el violí, la viola, el violoncel, el contrabaix i el clavicèmbal
En ocasions també s’incorpora algun instrument aeròfon com a solista (flauta travessera, oboe, tompeta piccolo)
En algunes orquestres s’incorporen en alguns passatges la percussió per donar més brillantor en alguns moments
L’orquestra simfònicaNeix en el XVIII sobretot amb instruments de corda fregada, mésalgun oboe, trompes i timbals i s’ha anat ampliant el nombred’instruments
Agrupar instrumentsde la mateixasonoritat
Agrupar instrumentsde la mateixasonoritat
Allunyar del públic elsinstrumentsde méssonoritat
Allunyar del públic elsinstrumentsde méssonoritat
Separar i contrastar els aguts i els greus
Separar i contrastar els aguts i els greus
CRITERIS D’ORDREDELS INSTRUMENTS
CRITERIS D’ORDREDELS INSTRUMENTS
Activitats sobre l’0rquestra Simfònica
39
Quadern de Música de 1r d’ESO L’orquestra simfònica
Realitza les activitats de l’Obertura 1812 de Txaikovski
fragments
40
Quadern de Música de 1r d’ESO Preludi de l’òpera “Carmen” de George BizetL’obra: l’òpera és un gènere que barreja teatre i música. Els personatges que
actuen en un escenari com en una obra teatral, però en lloc de declamar el text el canten amb l’acompanyament de l’orquestra. L’ orquestra toca des d’una fossa situada al davant de l’escenari, quasi a les fosques, per tal de cedirtot el protagonisme als cantants. Abans que s’obri el teló per donar pas a l’òpera, sempre s’interpreta un fragment exclusivament orquestral: l’obertura i el preludi. L’orquestra n’és l’única protagonista i presenta dibuixos melòdicsque es recuperaran posteriorment en la representació operística
L’autor: Georges Bizet va ser un compositor francèsMolt important, però la brevetat de la seva vida no liVa permetre gaudir de l’èxit. Va morir als 36 anys, Envoltat de crítiques per la seva òpera Carmen
Fes les activitats de la fotocòpia de la plana 71. Mira en internet el fragment del preludi i escriu en un full l’argument de l’òpera
ELS GRUPS DECAMBRA
- Un grup decambra està format per un nombre reduït d’instruments (entre dos i quinze)
- Tots els instruments actuen com si fossin solistes. Cada músic interpreta una part diferent de la resta i entre tots formen el diàleg musical
- El seu nom (da cambra) prové del segle XVII quan acostumaven a interpetardintre de petites sales
- Durant el segle XIX les dificultats tècniques de la partitura fan necessàriesmúsics professionals per poder interpretar-la
41
El professor et facilitarà una fotocòpia
Quadern de Música de 1r d’ESO
Quintet de vent metall: trompeta, trompeta, trombó, trompa, tuba
Quintet de corda: violí, violí, viola, violoncel, violoncel o viola
Seotiminio de Beethoven
“MINUET” DEL QUINTET OP.11, NÚM 5 DE LUIGI BOCCHERINI
L’ OBRA- Estem acostumats a balls que es posen de moda durant un estiu però que
després passen de moda- Un dels quals ha perdurat és el que presentem ara, el minuet- Aquest ball es va posar de moda entra l’aristocràcia dels segles XVII i finals del
XVIIIL’AUTOR
- Luigi Boccherini va ser un gran compositor i violoncelistaitalià del segle XVIII
- Gran part de la seva vida la va passar a madrid serventa la cort espanyola on va compondre les seves millorsobres, com el Quintet de la música nocturna de Madrid
- Va morir en la pobresa, per poder sobreviure va fer adap-tacions a la guitarra de les seves obres per atreure l’atenciódel públic
Fes les activitats de la fotocòpia
42
El professor et facilitarà una fotocòpia
Quadern de Música de 1r d’ESO
La banda de músicaL’origen es remunta a l’Antiguitat, emprades en situacions bèliques
Acostuma a estar formada per instruments aeròfons de vent fusta i vent metall, membranòfons i idiòfons
La qualitat sonora millora en el segle XIX per l’evolució delsinstruments aeròfons, predominant les bandes militars
Busca a youtube exemples de marxes fúnebres, militars, nupcials i de cheerleaders
Capítol 16 . Diverteix-te!
El web permet conèixer molts enllaços didàctics i divertits per conèixer el món de la música. A continuació veuràs uns quants....
Història de la música
Divertit enllaç que t’explica en còmic la història de la música
Arxius flash de “l’aula de música”
Multitud d’arxius per descarregar sobre els temes treballats al llarg del curs
Les Quatre Estacions de Vivaldi
Has sentit els seus fragments moltes vegades, però mai els havies treballat amb imatges!
El Carnaval dels Animals, de Saïnt Saens
Música descriptiva dels animals de la selva. Sentiràs els animals com si els tinguessis a cau d'orella
43