2

ITINERARI SUD

Introducció

Entre els valors que ens queden en el nostrepoble tenim en un lloc preferents els horts i motorsque trobem dispersos al terme.

Els horts i motors són un element fonamental enel paisatge de la plana conreada de València. Sónuna clau per entendre com va canviar el nostre pai-satge del conreu de secà a regadiu, i com este fetpropicià certa abundància i prosperitat. Així com elcanvi del model agrícola fins a l’actual model deconreu de cítrics. Esdeveniments que recull la cançó“arranquen vinyes”. Ara en la societat industrialalguns camps s’han abandonat i devaluat i elsmotors han deixat de complir la seua funció.

La modernització del reg per degoteig ha modi-ficat els hàbits de la fauna associada a les basses isèquies dels motors i horts, com les granotes. Enstrobem en una fase de transició del sistema de rega-diu on canvia la vegetació i la fauna associada.

Els motors i horts han tingut diversos usos i nosols els relacionats amb el conreu de la terra. Erenun punt de trobada per a les persones que treballa-ven els camps, que al seu abric enraonaven, tanca-ven tractes i acords, però també per ajuntar-se adinar, esmorzar, i fins i tot per passar els calorososdies d’estiu.

Els camps de tarongers i la vegetació dels horts,a més de la del barranc, són el nostre pulmó verd il’espai per on ens agrada eixir a passejar. Però cadavegada més hi ha noves infrastructures que des-trueixen aquest espai i el fragmenten.

Si el volem conservar l’hem de protegir, i abansde protegir-lo l’hem de conèixer. El coneixement delque ens envolta ens ajudarà a valorar i estimar elque tenim ja que de nosaltres depèn que ho conser-vem, tant siga per plantar, passejar, fer esport oguardar els animals.

3

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

Per tot açò hem organitzat dos itineraris quepassen pels motors i horts més representatius, unque discorre pel sud i altre pel nord del terme perdifondre els seus valors.

Aquest quadern és l’inici del que podria ser untreball més rigorós, potser el trobeu incomplet, pot-ser teniu informació que podem afegir... Per tantagrairíem la vostra col·laboració per millorar-lo.

Hem de reflexionar sobre els valors que encaraposseïm i del model de desenvolupament actualque els amenaça. Si no els defensem ens podremtrobar que en poc temps no els tindrem.

Autors: Aniceto Alarcón HernàndezVictoria Avinyó RosalenyLaura Carrasco HernàndezVicent Marí MauricioEva Romaguera Genís

4

ITINERARI SUD

Itinerari:

Descripció: Aquest recorregut situat al sud delpoble i del barranc, consta de 12 quilòmetres, i s’ini-cia en la plaça del castell en direcció a l’Albereda.Des d’ella anem al Motor de Reva, Hort de Palmero,l’Ermita de l’Hort del Rull, i resseguint la sèquia delRei passem per les feses, veurem el Motor de Ximo,el de Sant Martí, el de l’Alter i el de Carassa.Continuem pel Molí d’Alcàsser, l’hort de Rubert, ieixint al Barranc el de Gallo. Desprès seguirem pelbarranc d’Estebanet fins al motor de Cervelló, eld´Esquefa, el del Roget, i el de Moran. Finalmentacabarem a les aigües potables.

Distància: 12 km.Temps: 3 hores a peu i 1.5 en bici.Dificultat: baixa.

5

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

MOTOR DE REVA

Altitud: 14 m. Coordenades: 30S 721088 4360371Orientació: Sud.

Actualment està en desús i tradicionalment rega-va la partida de l’Alter.

Aquest motor així com l’hort de Palmero i l’em-blemàtic Hort del Rull han segut engolits per lamodernitat que no s’ha adaptat a les característi-ques de l’entorn.

Encara hi ha un tros d’hort, amb hortalisses, idues figueres que fan la delícia dels seus visitants. Hiha la pica amb l’aixeta d’on brollen les seues aigües.Al llarg del passeig ens acompanyaran els tarongersamb una catifa a l’hivern de mampeixet i ravanissa.

TARONGER MAMPEIXET(AGRET)

6

ITINERARI SUD

HORT DE PALMERO

Altitud: 19 m.Coordenades: 30S 721331 4360513

Actualment està en desús i està encaixonat entreles fàbriques del polígon i fragmentat per la carre-tera.

Malgrat les agressions patides continua tenintl’essència del que era el seu jardí. Trobem ordenatspels caminets els arbres i arbustos així com bancs deceràmica per descansar. Entre els arbres hi ha pal-meres canàries i datileres, washingtònies, pinsblancs, oliveres, xiprers, nesprers, una araucària iuna cica.

És un vestigi de jardí històric dels més importantsque podem trobar al nostre poble.

Als llocs on hi ha uns cert arbres acudeixen elsanimals per alimentar-se, resguardar-se, etc., i enaquest hort podem observar com acudeixen moltesespècies d’aus com tórtores, verderols, estornells,teuladins, gafarrons, mallerengues, pit-roig...

TÓRTORA VERDEROL

ESTORNELL TEULADÍ

7

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

Prop de l’hort de Palmero trobem el que quedade l’ermita de l’hort del Rull, envoltada per palme-res, algunes d’elles atacades ja per la plaga de l’es-carabat “Picudo”. Aquesta ermita és altre exemplede com les noves obres no s’adapten al passat, dei-xant aquest edifici sense entorn.

Al costat de l’ermita trobarem la fesa de l’Aliaga.Aquestes infrastructures de l’aigua serveixen perdistribuir-la des de la sèquia mare a altres ramals. Alllarg de la sèquia del Rei trobarem varies feses.

Dirigint-se cap al terme travessarem l’antic camíde Silla, per on vorem aflorar a la superfície lasèquia, on trobem altra fesa, la d’Alcàsser. Seguintel camí asfaltat al marge dret de la sèquia arribemal motor de Ximo.

ERMITA HORTDEL RULL

FESA ALIAGA TAULELL DECERÀMICA

FESA ALCÀSSER RAMAL RAMAL

8

ITINERARI SUD

MOTOR DE XIMO

Data: 1930.Ús: Motor i casa.Altitud: 18 m.Coordenades: 30S 721218 4361192Orientació: Nord – oest.

Es va construir pel 1930 aproximadament. Regaunes 580 fanecades. Té 300 accionistes. Fou motoris-ta P. Aviñó, regador Cristobal Hernández Iborra.

Al motor trobem restes de fruiters com cirueler,anouer i nesprer. També alguns rebrots d’ametllers.

Seguint el camí arribem a un encreuament d’onpodem observar una panoràmica excel·lent delshorts i motors de la partida de l’Alter. Destaquenemblanquinats, al nord el de Rubert i a l’oest el deCarassa. Al nord-est el Molí d’Alcàsser que semblauna antiga fàbrica. Cap a l’est, al costat d’un alber-coquer el de San Martí. Mirant al sud per on veniemel de Ximo. I amagat entre tarongers el de l’Alter,també anomenat el de la “gasolina”.

9

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

Ací tenim una mostra d’algunes aus que habiteno visiten el nostre terme, com és el cas de l’àguilacalçada que ens visita cada any.

AGUILA CALÇADA XORIGUER

GARSA COGULLADA

MERLA AMPALPUT

CUERETA BLANCA CADERNERA

10

ITINERARI SUD

MOTOR DE SANT MARTÍ

Data: 1950Altitud: 11 m.Coordenades: 30S 721267 4361385Orientació: Oest.

Aquest va substituir un altre del mateix nom,perquè el primer treia molta arena. Es va construirpels anys 50.

Era conegut pels seus albercocs i les margaridesque per les rodalies creixien i la gent anava a reco-llir. Hui en dia encara veiem l’albercoquer i algunamata de margarides que creix espontània als campsde tarongers.

Seguint el camí de Beniparrell, a mà esquerraentrem a la senda que ens porta cap al Molíd’Alcàsser, antiga fàbrica de pinsos i hui en dia és unestable per guardar cavalls.

Prop trobem el motor de l’Alter o de la gasoline-ra. Rep aquest nom perquè funcionava amb aquestcombustible.

Des d’allí observarem de nou el motor de Carassai el molí.

MOTOR DE CARASSA MOLÍ D’ALCÀSSER

11

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

HORT DE RUBERT

Ús: Agrícola.Altitud: 16 m.Coordenades: 30S 720850 4361588Orientació: Sud amb terrassa a l’est.

L’hort i motor de Rubert està vora la sèquia delRei. Allí es troba la fesa de Beniparrell que distri-bueix aigua cap al Molí d’Alcàsser pel conegut braçde Beniparrell a través de la fesa del mateix nom.

L’edifici és de grans dimensions, estant unesparts millor conservades que altres. Un camí deterra ens du en línia recta fins la blanca façana prin-cipal com en l’hort de Cervelló i de Morán. Ací n’hiha molts fruiters i els camps del voltant estan actiusi conreats.

L’edifici fa de cau per a oronetes. Des d’allísovint podem observar diverses parelles de xori-guers que volen pels voltants dels motors deCarassa, Rubert, Ximo i Sant Martí. Aprofiten elsrespiradors dels motors com talaies per buscar l’ali-ment.

Els arbres que allí es conserven són un parell denesprers grans, una palmera datilera i un ametllergran vora sèquia. Queden restes de jardí antic:rosers i plantes aromàtiques.

Prop d’allí n’hi ha un motor que eleva l’aigua dela sèquia. Actualment és propietat de “frutales delMediterráneo”, una associació viverista que haplantat pomeres, pereres, albercoquers, cirerers ibresquillers per a fer llavor, esqueixos i empelts. Laprimavera serà una interessant època per visitarl’hort i vore els arbres florits.

12

ITINERARI SUD

MOTOR DE GALLO

Coordenades: 30S 720066 4361628Orientació: Est.

Anant per la Avinguda Torrent cap a laCooperativa “San José” d’Alcàsser observarem a lanostra dreta un bosquet d’on sobreïx una torreta, elrespirador de l’antic i derrotat motor de Gallo.

Una volta s’acostem, quina és la nostra sorpresaal trobar una diversitat de vegetació sorprenent perla seua escassesa al terme: dos pins blancs un de 2’5m. i altre amb una soca doble de 3’5 m. de períme-tre, d’alçada i edat considerable.

Observem moltes restes de la vegetació queenvoltava l´hort en runes: oliveres, figueres, more-res, un lledoner, magraner, un xop, xiprers, arbre del’amor. Però entre l’embrollament vegetal silvestre,troben el més curiós: dotze oms (el més gros d’1’35m. de perímetre) i molts rebrots, en bon estat desalut. Arbres sans que creixen sense dificultat i quesobreviuen a la plaga de “grafiosis” (Ceratocistisulmi) que va assolar als seus avantpassats.

En aquest hort, al marge dret del barranc i dona-da la humitat que li arriba d’aquest, ha format unaomeda, un inicial bosc de ribera, segurament l’únicde l’horta sud.

13

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

Rep aquest nom pels paletes que el van fer, ano-menats “Gallo” especialistes en fer pous. El terrenyde Pedro Aviñó i Carmen Julia.

En 1960 el comprà Vicente Martínez Almudéver.Regava 600 fanecades. Deixà de regar el 1985 quanles terres que regava iniciaren el reg amb les aigüesdel Canal Xúquer-Túria. L’últim regador fou JoséMartínez Ramírez.

Nosaltres tenim la responsabilitat de deixar-locréixer i adaptar-lo amb respecte i consideració alsfuturs plans urbanístics del municipi. No destrossemespais verds naturals que ja existeixen i no necessi-ten casi manteniment, per crear de nous. Per unmoment, tingam respecte per la natura, integremles zones verdes al poble i fem un poble amb perso-nalitat, amb passat i present conjugant-se mútua-ment.

ARBRE DE L’AMOR

XOP, OLIVERES I OM

14

ITINERARI SUD

15

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

16

ITINERARI SUD

BARRANC D’ESTEBANET O BARRANQUET

Ús: Abocador, zona de passeig, creixen canyesque s’aprofiten per al camp.Orientació: Ve del Nord-est i va cap al sud-est.

El barranc d’Estebanet o barranquet és un delsquatre barrancs que té el terme d’Alcàsser junt al dePicassent al seu pas per Alcàsser, el del Realón i elseu afluent, el barranc de Miralles.

Aquestes rambles estan seques, l’aigua noméscircula pel seu llit desprès de pluges de certa inten-sitat. El barranc d’Estebanet es troba encaixonatentre els camps de tarongers de la partida de “ElPoet” i el camí que li dona nom al mateix barranc.

Entra al nostre terme travessant el camí dePicassent a Torrent per l’oest i es dirigeix cap al sudest, desembocant en el barranc de Picassent a laaltura del corral de bous de Maleta.

En aquest breu tram podem fer un passeig moltagradable per la seua llera on podem vore floramolt diversa: esbarzers, cards, alfals groc, lleteres,gandia blanca, roselles, candeleres, fenoll, joncs,borraina, canyissos, cactus, espí blanc, llicsons,matapuça, piteres, arenària, magraners, etc. Amésd´oliveres i garrofers centenaris alguns d’ells ja elshem perdut cremats i tallats.

SENDA ESPI BLANC

17

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

Una nota important i curiosa és que en aquestcaixer encara queden restes de vegetació de mun-tanya o secà com: timonet, coscoll, romaní i raïm depastor.

LLICSÓ GANDIA BLANCA

GARROFERA

CANYISSOS

18

ITINERARI SUD

L’HORT DE CERVELLÓ

Altitud: 26 m.Coordenades: 30S 718775 4361739Orientació: Oest.

Cervelló fou un senyor de l’horta de València.Cap al 1930 fou comprat per uns alemanys i el pro-curador era el “Mellat”.

En 1965 passa a propietat de Maria ManglanoCucuelo de Montull, i per herència a Ma. JuliaMartínez-Vallejo Manglano i en l’actualitat al seumarit Vicente Dasi Garrigues-Trenor, Conde de DayaNueva.

Té una extensió de 107 fanecades. Fou procura-dor Juan de Corvella que allí vivia junt a la seuafamília. Després el va procurar Mario Martorell iMaria Tronchoni.

Vora carretera Picassent-Torrent trobem l’entra-da a l’hort de Cervelló custodiada per dues impo-nents palmeres canàries que esperem es salven de laplaga del “picudo” que tant mal está fent. Un camíde terra ample ens du fins als edificis del motor i ala casa, que es troba abandonada.

La casa té una balconada orientada a l’est i lesportes i finestres estaven pintades de verd. L’interiorés ample: baix està el menjador i la cuina i dalt tresdormitoris i dos banys.

19

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

Allí n’hi ha una gran bassa que possibilita la vidadels amfibis: granotes, gripaus i larves aquàtiquesde molts insectes. A la vora de la bassa s’alcen dosnesprers magnífics dignes de visitar i al costat de l’e-difici, que era l’habitatge, trobem un xop formida-ble. També hi ha un xirimoier i tapant l’entradaprincipal vorem un gran gesmiler.

Seria interessant conservar les basses per a man-tindre l’ecosistema inherent a elles, que possibilitala vida dels animals abans esmentats.

Algunes de les papallones que ens acompanya-ran en l’itinerari són aquestes.

VANESSA

PALMERES CANÀRIES

NESPRERS

PAPALLONA DE LA COL

20

ITINERARI SUD

L’HORT D’ESQUEFA O BRUNO

Altitud: 32 m.Coordenades: 30S 718767 4361539Orientació: Façana principal al sud, de cara al by-pass.

El 1940 el va comprar el Sr. Esquefa Tarazona deCatarroja. En l’actualitat són propietaris els seus dosfills. Rega 110 fanecades.

Allí trobarem un gran edifici amb una entradaprincipal que ens dona accés a un antic jardí del queencara queden restes com un gran gerani de florsfucsia, gesmiler, lantana, heura, llimera, olivera,arbre de la vida, mareselva.... L’hort tenia una granbassa ara dissecada i en mal estat.

Pel camí també podrem observar la cridanerapapallona “Papilio machaon”.

ERUGA DE PAPILIO PAPILIO MACHAON

21

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

L’HORT DEL ROGET

Ús: HabitatgeAltitud: 26 m.Coordenades: 30S 719360 4361010Orientació: Est.

Vicente Almudéver Hernández el va comprar aun Sr. de Silla que li deien el Fetge, cap el 1930.Tenia ja la bassa actual i la casa. Eren propietaris de140 fanecades ja plantades de tarongers abans de laguerra al voltant del motor, collita que venia l’oncleEduardo (el farmacèutic a Benifaió).

Després de la guerra arrancaren els tarongers iplantaren collites de tabac, cotó, cebes, dacsa, creï-lles, etc. Es va construir un sopador en la zona sud,on hi havia arbres i plantes ornamentals, que elsamos anomenaven “el jardí”. El sopador i 70 fane-cades desaparegueren en les obres del By Pass.

Hui un sistema de degoteig rega les altres 70fanecades que queden. Trau menys de 2000 litresper minut. Habitaren en l’hort com a regadors el Sr.Saturnino el taxista, Juan de Corbella. I als anys 50era utilitzat per a estiuejar pels propietaris.

A l’igual que molts horts, té la terrassa orientadaa l’est.

Té algunes restes de jardí antic com: xiprers,nouer, parra, lliris i queden banquets i taules.Actualment està habitat.

22

ITINERARI SUD

Altres espècies d’animals que podrem vore són:

ERIÇÓ GRIPAU

FARDATXO CONILL

PIT-ROIG SERP VERDA

RATA GRANOTA COMÚ

23

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

L’HORT DE MORAN

Altitud: 22 m.Coordenades: 30S 719354 4361523Orientació: Est.

Fou comprat per l’advocat José González DeMoutas Campuzano. Després va passar al seushereus: José, Álvaro, Lola. El procurava AntonioChaveli. El 1973 es va vendre a Daniel Iborra.

L’edifici de l’hort de Moran és dels millors conser-vats. Consta del motor i un edifici de dos plantes degrans dimensions. La pinada annexa a l’edifici prin-cipal sobreïx entre el mar de tarongers. La vintenade pins blancs li fan ombra i el diferencien delsaltres horts.

També trobem restes de jardineria com palmere-tes, romaní, rosers i una llimera. Davant la portaprincipal, tapiada actualment, n’hi ha un avet sa, enbon estat de salut.

Altra característica dels horts era pintar la façanade blanc i portes i finestres de color verd o blau,com encara es pot apreciar en aquest i en el deCervelló.

FAÇANA PRINCIPAL DETALL DE CERÀMICA

24

ITINERARI SUD

LES AIGÜES POTABLES

Altitud: 23 m.Coordenades: 30S 719540 4360862Orientació: Est.

Les aigües potables i l’hort de Suay, són els hortsmés emblemàtics del nostre terme. Durant moltsanys abandonat, presenta restes del seu jardí comdiverses casuarines, arbre ornamental i característicque es solia plantar antigament als horts a l’igualque les araucàries.

N’hi ha molts xops i rebrots afavorits per la humi-tat pròxima al barranc i un llorer impressionant perla seua alçada i edat.

A més tenim moltes palmeres de diversos tipus id’alçada considerable, melies, presencia residual deplantes de jardineria de l’època com geranis...Encara es pot apreciar la fisonomia del jardí anticper les restes que queden de caminets i bancs.

Allí podem observar moltes papallones delsgèneres Colias, Vanesa, Papilio i moltes aus. Entreelles una parella de xoriguers, xicotets falcons,sedentaris i molt territorials. Es caracteritzen perquedar-se suspesos i llançar-se en picat en tota clas-se de terrenys oberts per caçar invertebrats, rosega-dors i fins conills.

25

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

XORIGUER AGRÓ

FOTJA POLLA D’AIGUA

COLL VERD AGRÓ BLAU

26

ITINERARI SUD

EL BARRANC

Els barrancs que travessen el nostre terme sóncorredors naturals que han experimentat una fortadegradació ambiental. Des dels anys 60 els barrancshan vist l’arribada a través de sèquies i clavegue-rams de tota classe de contaminants: residus orgà-nics, pesticides, detergents, metalls pesats, produc-tes abrasius... Provinents de la indústria, l’agricultu-ra i el sanejament urbà. La qual cosa ha afectat a laqualitat de l’aigua i en conseqüència la supervivèn-cia de la flora i la fauna.

El barranc és una rambla que desemboca enl’Albufera. Es caracteritza per dur un curs fluvialintermitent, tindre una conca menuda, estar formatper roques calcàries, ser d’escassa longitud i que enprecipitacions torrencials es sol desbordar.

L’activitat humana constreny el barranc a un cai-xer degradat, artificialitzat i contaminat. Caldriauna bona neteja i restauració del seu llit per esde-vindre una zona verda natural del nostre terme.

AIGÜES POTABLES BARRANC DESBORDAT

27

HORTS I MOTORS D’ALCÀSSER

CASUARINA CANYISSOS

CARD BORRAINA

PARIETARIA CORRETJOLA