QUADERN PER A L’EDUCADOR – II

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

AMB EL SUPORT DE:

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

3

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

© Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)C/ Major, 20. Can Llaudis. Dalt Vila

07800. EivissaTel. 971 390674www.gengob.org

e-mail: gen@gengob.org

Disseny i maquetació: Ploka

Fotografia de coberta: Xavier Durán

Revisió lingüística: Marga Torres i Carles Torres

Coordinació: Cristina Requena i Marià Marí

AGRAÏMENTS

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) agraeix la col.laboració prestada per a l’elaboració d’aquest material educatiu a les següents entitats, institucions i persones:Fundació “Sa Nostra” Caixa de Balears, Diario de Ibiza, Col·lecció Raymar, Marga Torres,

Xavier Durán,Antoni Ramón, German G. Lama, Oliver Martínez i Vicent Guasch.

ÍNDEX

8

15ACTUACIONS PER PROTEGIR EL PAISATGE

OBSERVAR, ANALITZAR I COMPRENDRE EL PAISATGEPreconceptes i esquemes interpretatiusEls paisatges preferitsExperiències prèvies al treball de campSortida al campPresa de contacteLlegir en el paisatgeDesprés de la sortidaTornar endarreraEl paisatge en el futurLa salut del paisatge

17BIBLIOGRAFIA

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

4

6INTRODUCCIÓ

Ses Salines d’Eivissa iFormentera, Parc Natural

des de l’any 2001.VViicceenntt GGuuaasscchh

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

6

El paisatge és, probablement, el tresor més valuósque tenim a les Balears. No és només l’escenarion transcorren les nostres vides, en formam partdes del moment que els nostres hàbits quoti-dians alteren la seua estructura i dinàmica. És,també, el principal atractiu que oferim als milionsde turistes que ens visiten cada any.

No cal dir que el factor més important de canvidel paisatge és l’home, que provoca transforma-cions irreparables o de conseqüències imprevisi-bles. A les nostres illes, els canvis més importantssón el resultat del constant procés urbanitzadorque es pateix des de fa dècades.

Balears és la Comunitat Autònoma amb el majorconsum relatiu de territori de tot l’Estat espan-yol. A aquest fet cal afegir que les Pitiüses són les

illes on existeix una major pressió urbanística iuna major permissivitat a l’hora de controlar lesirregularitats en matèria urbanística i d’ordenacióterritorial.Cal invertir aquesta tendència. Les nostres illesarriben ja al màxim de la seua capacitat, ja que enun territori petit com el nostre, els recursos sónmolt limitats.

Amb aquest quadern volem incrementar el sentitde responsabilitat envers del món que ens envol-ta, apropar-nos al coneixement del paisatge. Nonomés som una part important del paisatge, sinóque contribuïm a donar-li forma.

Volem promoure la percepció del paisatge comla casa que és de tots, l’espai que hem de conser-var i millorar.

La conservació i la gestió dels espais naturals, l’assignatura pendent de Balears. A la fotografia, pancarta reivindicativa del GEN l’any 1990.

Foto: Diario de Ibiza

INTRODUCCIÓ

El color, componentimportant del paisatge.VViicceenntt GGuuaasscchh

OBSERVAR, ANALITZAR I COMPRENDRE EL PAISATGEInterpretar el paisatge pot esdevenir una experièn-cia molt gratificant que requereix la nostra màximaatenció. A continuació facilitam una sèrie de con-

sells que poden ajudar a posar en pràctica una acti-vitat lúdica, engrescadora i participativa.

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

8

PRECONCEPTES I ESQUEMES INTERPRETATIUS

Abans de començar a treballar és important va-lorar els coneixements que l’alumne té en relacióal paisatge. Aquests coneixements, s’adquireixenprogressivament durant la vida i són el sistemade referència bàsic que ens permetrà compren-dre i relacionar-nos amb l’entorn.Per això, oferim una activitat que permetràconèixer les preferències paisatgístiques delsalumnes.

Els paisatges preferits Conèixer les preferències paisatgístiques és im-portant. Per saber-ho podeu presentar al grup unconjunt entre 8 i 12 imatges (fotografies, diaposi-tives, retalls de premsa, revistes...) de paisatgesmolt diversos i demanar als alumnes que les or-denin en funció de les seues preferències, del quemés els agrada fins al que menys. Podeu assignaruna puntuació a cada foto, segons la posició queobtengui, i extreure així una classificació global deles preferències paisatgístiques del conjunt delgrup.

Després, amb tot el grup, podeu analitzar els re-sultats.Això servirà, per exemple, per analitzar lesraons que expliquin que alguns paisatges siguinmajoritàriament rebutjats.També podrem detectar que alguns paisatges

Els paisatges litorals millorconservats d’Eivissa es trobenas Amunts. Foto: Marià Marí

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

9

amb gran valor ecològic no són molt apreciats.En aquest cas, podrem aportar la informació ne-cessària per donar a conèixer els seus valors (na-turals, culturals i paisatgístics) i afavorir la seuaconservació.

L’exercici es pot realitzar abans i després de ferl’activitat d’interpretació de paisatge, així podremavaluar els canvis que es puguin produir en els es-quemes i escales de preferències dels alumnesque hi han participat.

Abans d’anar a fer la interpretació d’un paisatgeamb el grup, convé que l’educador realitzi una vi-sita prèvia per avaluar les possibilitats didàctiquesdel lloc triat.Per seleccionar el lloc és impor tant tenir encompte la complexitat del paisatge, l’estació del’any, la facilitat de transport i l’accessibilitat alpunt panoràmic.També és important considerar

el nombre i l’edat dels participants.Abans de sor tir al camp és també impor tantconèixer les tècniques de treball que hauremd’emprar. Això és, simplement, familiaritzar-seamb la utilització de la brúixola, utilitzar mapestopogràfics o temàtics, interpretar fotos aèries...En definitiva, tenir un primer contacte amb totaquest tipus de materials.

Cala Salada (Sant Antoni de Portmany). Foto: Antoni Ramón

EXPERIÈNCIES PRÈVIES AL TREBALL DE CAMP

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

10

També anirà molt bé formar petits grups de feinai “preparar un poc el terreny” amb tasques ques’han de realitzar abans de qualsevol sortida, perexemple:

• Recerca de material - Fer una llista i aconseguirtots els elements necessaris (quaderns, llapis,mapes, brúixoles,...).

• Informació sobre la zona que visitarem - Per això,els components del grup que coneixen la zona

poden ser-nos de gran utilitat.

• Situació cartogràfica - Localitzar sobre un mapael punt on ens dirigim i marcar el recorregut quefarem per arribar-hi. També es pot aixecar unperfil del recorregut i determinar la distància i eltemps que es necessita per accedir-hi.

• Toponímia de la zona - Obtendrem molta infor-mació del lloc, sobre elements o fets que allís’han produït o s’estan produint.

SORTIDA AL CAMP

Per aprofitar la sortida al camp s’ha de recopilarel màxim de dades de l’entorn. Aquestes dadesens serviran, posteriorment, per realitzar treballsa classe.

A continuació oferim algunes activitats per realit-zar durant la sortida, situats, preferentment, a unpunt elevat i amb bona visió panoràmica.

Presa de contacteObservar en silenci - Amb aquest exercici s’obtéuna primera percepció no condicionada del pai-

satge i una informació que normalment no obte-nim, ja que no estam habituats a “escoltar” el pai-satge.

Si voleu seguir “escoltant”, podeu instal·lar-voscòmodament al punt panoràmic, tancar els ulls iescoltar atentament durant uns cinc minuts. In-tentau detectar els màxims detalls possibles ianotau en un quadern els sons i matisos que heupogut identificar. Després, entre tots, faceu unallista on s’anotaran els sons que heu reconegutper, acte seguit, extreure’n les conclusions més in-teressants.Sabeu identificar amb la mateixa precisió els sonsde procedència humana i els realitzats per pro-cessos naturals?, segurament no. Segur que po-deu diferenciar el motor d’un cotxe del d’unamoto, però no serà tan fàcil diferenciar entre elcant d’un rossinyol i el d’un gavatxet roig. Possi-blement els nostres sentits s’estan adaptant cadavegada més al medi urbà.

Localització sobre un mapa - Per això, és necessa-ri orientar el mapa al Nord i assenyalar la nostraposició aprofitant els elements destacats del pai-satge (puigs, població, camins...) que també situa-rem.Després d’identificar, sobre el mapa i el terreny,un nombre suficient d’elements, hi podem deli-mitar la part de terreny que dominam des delnostre observatori.El gavatxet roig, hivernant comú a Eivissa. Foto: Oliver Martínez

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

11

Llegir en el paisatge Al paisatge queden les empremtes de tota unasèrie de fenòmens que moltes vegades no po-dem veure, o no s’observen fàcilment. Ens refe-rim, per exemple, al procés d’erosió que pro-dueix l’aigua de pluja sobre les roques calcàries, ola circulació de les aigües subterrànies, o algunmoment en l’activitat diària d’una geneta.Totsaquests processos o fenòmens deixen la seuaempremta al paisatge, i saber llegir-los és fasci-nant.Els “cucons” que es formen sobre les roques ensexpliquen aquesta erosió de l’aigua; la presènciade certes espècies vegetals a un lloc ens indica elpas d’aigua subterrània, i les empremtes d’una ge-neta sobre el fang ens indiquen també la seuapresència.Com podem veure, el paisatge es percep, però

també s’interpreta.Tots tenim aquesta capacitatd’interpretació que depèn molt dels coneixe-ments previs, però que es pot millorar.

Amb l’observació directa del paisatge sorgiranmoltes preguntes espontànies. La ubicació de lazona de conreu, té relació amb el pendent o l’o-rientació del terreny? La forma d’alguns arbres iarbusts, té relació amb el vent o amb el ramat? Elpinar que observam, és natural o l’ha plantat l’ho-me?

Totes aquestes preguntes es podem comple-mentar amb altres i conduir així un debat i expo-sició comú de tot el grup.

En certa manera, per poder llegir en el paisatge,hem de fer de detectius.

Les falgueres solen trobar-se acantonades preferentment als indrets ombrívols i humits. Foto: Marià Marí

Sant Joan de Labritja. Font: Les Illes Balears. Arxiduc Lluís Salvador. Edició de SA NOSTRA

DESPRÉS DE LA SORTIDA

Després de la sortida podem realitzar interes-sants feines amb la informació obtenguda. Prime-rament, s’ha d’ordenar, classificar i sintetitzaraquesta informació per després poder establircomparacions i contrastar les dades. Finalmentpodrem debatre algunes de les conclusions i ana-litzar si hi ha hagut canvis en la percepció prèviaque teníem del paisatge.

Tornar endarreraAquesta activitat té com a objectiu l’estudi delscanvis que es donen al paisatge, centrat en elpaper que desenvolupen els factors històrics enla configuració del paisatge actual. És, en definiti-

va, un exercici que demostra el dinamisme delpaisatge.

Després de conèixer un poc la història de la zo-na que hem treballat, podem imaginar com era elpaisatge en distintes èpoques, a l’edat mitjana, aprincipis de segle, fa cinquanta o fa deu anys, perexemple. Per grups, podem intentar reconstruirl’estat del paisatge en el passat mitjançant mapesi fotos antigues, topònims, descripcions literàries...També podem identificar els elements de cadaèpoca que encara estan presents al paisatge ac-tual. Així, podem entendre el paisatge com ungran llibre on han quedat escrits els diferents es-deveniments que s’hi han produït al llarg de lahistòria.

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

13

Torre des Savinar, al fons els illots des Vedrà i es Vedranell. Foto: Vicent Guasch

El paisatge en el futurAmb aquesta activitat es treballen les raons perles quals un paisatge evoluciona, canvia en eltemps, en definitiva, està viu. Aquí és fonamentalel paper que realitza l’home.

El treball consisteix en enumerar 10 o 15 situa-cions que, en un futur, poden tenir com escenariel paisatge que hem estudiat. Podem fer grupsque treballin per separat cadascuna de les situa-cions, descrivint el paisatge que resultaria quan esproduís la situació triada. Posteriorment, s’expo-sen els diferents resultats i es discuteix sobre lesraons que han modificat aquest paisatge.

Alguns exemples de les situacions que es podenplantejar són:

• Hi ha un canvi climàtic que afecta la zona. Po-dem triar entre un canvi a un clima saharià o uncanvi cap a un clima nòrdic.

• Es descobreix que hi ha petroli en aquesta zo-na.

• El govern vol construir una autopista i passaràper damunt d’aquesta zona.

• Un important empresari vol construir un campde golf.

• Uns científics descobreixen l’existència d’unaplanta mai catalogada, única al món i amb propie-tats medicinals que curarien moltes malalties araincurables.

La salut del paisatgeAmb aquesta activitat es pretén, finalment, captarl’atenció sobre un fet cada dia més preocupant: eldeteriorament, les “malalties” que pateix el nos-tre medi ambient.

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

14

Dalt, foto antiga de la cala de Sant Vicent.A l’esquerra, la mateixa cala a l’actualitat.

Fotos: Col·lecció Raymar i Marià Marí respectivament

La salut dels paisatges és una qüestió preocupanti controver tida. Hem de tenir en compte queexisteixen moltes opinions i punts de vista, i tam-bé molts d’interessos diferents.Plantejar al grup algunes qüestions sobre l’estatde salut del paisatge estudiat, ens permetrà ini-ciar un debat sobre la degradació que pateix elmedi ambient. Primer, podríem realitzar una pri-mera aproximació al tema per equips de treball.Més endavant, organitzar un debat i exposició encomú.També és interessant revisar els canvis que s’es-tan produint, quins elements són nous i quins vandesapareixent.Aquesta revisió pot iniciar un debat sobre comconservar i millorar els paisatges tenint encompte els factors a favor i en contra de les dife-rents opcions, intentant arribar a la solució mésfavorable per a la majoria de la societat.El debat pot donar lloc a propostes concretesd’intervenció en el territori estudiat i, per què no,a la seua aplicació.

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

15

ACTUACIONS PER PROTEGIR EL PAISATGESovint trobam als diaris noticies sobre actuacionsencaminades a la conservació o recuperació am-biental de diferents zones (neteges de platges iboscos, instal·lació de jardins a espais públics...).Aquestes són actuacions fetes per grups de per-sones (vesins, escolars, voluntaris d’associa-cions...) cansades de veure com es degraden es-pais naturals i paisatges urbans dins pobles i ciu-tats davant la passivitat que, moltes vegades,mostren les diferents institucions públiques.

No podem quedar de mans creuades esperantque tot es solucioni per si mateix. És importantque ens impliquem personalment i intentem rea-litzar accions per millorar els paisatges.

És possible que, en un principi, no tengueu mol-tes idees per posar en pràctica. A continuació ussuggerim la manera de planificar una actuació perrestaurar o sanar un paisatge que estimau:

1. La primera passa: quina actuació voleu realitzar?- Entre tots, podeu fer un debat sobre quins as-pectes dels paisatges propers preocupen més.Només heu de triar-ne un i posar-lo en marxa.D’aquest debat pot sorgir una llista de suggeri-ments.

2. Recollida d’informació - Per definir millor i con-cretar el projecte que voleu executar, heu de re-collir tota la informació que pugueu al respecte.

Campanya de neteja del GEN-GOB Eivissa a la zona humida de ses Feixes. Foto: Arxiu GEN-GOB Eivsisa

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

16

Per això, podeu consultar llibres, publicacions,però sobretot, consultau (si teniu oportunitat)persones expertes en la matèria.3. Planificació i disseny - Finalitzada la recopilaciód’informació, podreu definir el vostre projected’actuació: on, quan, de quina forma i amb quinsmaterials podreu realitzar la restauració. Fer unacalendarització de les feines a realitzar, els dies imoments en què voleu executar cada fase. Pro-curau repartir bé les tasques entre tots, calculauels diners que necessitareu i, el més important,d’on els obtendreu.

4. Presentació del projecte - Quan tengueu el pro-jecte dissenyat, l’heu de presentar als pares, ve-sins, ajuntament... per suggerir millores. Aprofitauper demanar la seua implicació.

5. Execuió i avaluació dels resultats - Finalitzadal’activitat, és important reflexionar i valorar els as-pectes del treball que no han sortit com esperà-vem. Hem de debatre i buscar alternatives alsproblemes sorgits. Pensau que dels problemestambé s’aprèn.

Una altra actuació per millorar els nostres paisat-ges és “fer d’advocats del paisatge”. Presentar de-

núncies sobre les activitats que alteren i degra-den els valors paisatgístics del nostre entorn potparèixer molt complicat, i paraules com adminis-tració, normativa, al·legacions i altres, sinònim delaberint o jeroglífic, però bé, no és per a tant.

Existeixen tota una sèrie de vies legals per lesquals els ciutadans poden obtenir informació idonar la seua opinió perquè sigui tenguda encompte en determinats processos de presa dedecisions.Utilitzar aquests mecanismes no resulta tan com-plicat, i denunciar davant les autoritats públiquespossibles irregularitats i agressions al nostre en-torn és un dret de tot ciutadà.

A part de la utilització d’aquests mecanismes ad-ministratius més “complicats”, podeu realitzar al-tres accions per posar de manifest aquesta de-gradació o alteració dels paisatges. Accions desensibilització i conscienciació de la població. Ex-plicar als nostres vesins el que passa és tambéimportant. Escriure cartes als diaris, muntar unaexposició, organitzar conferències o debats, dis-senyar cartells i recollir signatures poden ser, en-tre d’altres, mesures encaminades a la recupera-ció i protecció dels nostres paisatges.

Protesta en contra de les esteses aèries a la manifestació convocada pel GEN-GOB Eivissa: “Per al nostre futur no més destrucció” (any 1999). Foto: German G. Lama

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

17

BIBLIOGRAFIABenayas, J.; Heras Hernández, Fco.; de Lucio, JV.;Marcén Albero, C.; Pino Escudero, E.; Pedro Ruiz,J. (1994). Viviendo el paisaje. Guía didáctica para in-terpretar y actuar sobre el paisaje. Fundación Nat-west. Fundación para la Investigación y el Desa-rrollo Ambiental (FIDA).

Llabrés, A. El paisatge a les Balears. Quaderns d’e-ducació ambiental. Conselleria de Medi Ambient,Ordenació del Territori i Litoral. Govern Balear.Palma, 1997.

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Consell Insulard’Eivissa i Formentera. Eivissa (en publicació desde 1995).

Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Ei-vissa). Es Amunts d’Eivissa. Vida, cultura i paisatge.Eivissa, 2004.