Qv2 Linea-color

QUADERN DE VIATGE

ANNA INIESTA AMBRÒS / 1KExpressió visual i plàsticaGeorgina Vila

LÍNEA-COLOR

QUADERN DE VIATGE LÍNEA-COLOR

Anna Iniesta Ambròs / Expressió Plàstica 1K

1

ÍNDEX

1. REPORTATGE FOTOGRÀFIC 2

2. REFERENTS ARTÍSTICS 19

3. DOCUMENTACIÓ DE TREBALLS D’INFANTS,

REPORTATGES, ARTICLES I IMATGES 23

4. VALORACIÓ GLOBAL 28

5. BIBLIOGRAFÍA 28



2

1. REPORTATGE FOTOGRÀFIC

En aquesta segona etapa del Quadern de viatge, em treballat la línea i el color.

LA LINEA

La línea és l’element bàsic de tot grafisme i un dels més utilitzats , té tanta importància en un grafisme com la lletra en un text. Representa la forma d’expressió més senzilla i pura, però també la més dinàmica i variada.

La línea està formada per la unió de varis punts en successió, o també es podria dir com la trajectòria seguida per un punt en moviment, la qual cosa té molta energia i dinamisme. La seva presència crea tensió i afecta als altres elements pròxims a ella.

Les seves propietats són doncs:

* Conté gran expressivitat gràfica i molta energia.

* Expressa dinamisme, moviment i direcció.

* Crea tensió en l’espai gràfic on es troba .

* Crea separació d’espais.

* La repetició de línees pròximes genera plans i textures.

Aquesta és una definició tècnica de la línea, nosaltres em intentat buscar i entendre per nosaltres mateixos aquestes característiques, treballant-la a través de les diferents activitats. Les primeres, amb la utilització de la pintura Xina.

PRIMERA PRÀCTICA

Expressar en un paper un pensament del que ha estat la setmana fantàstica i embolicar-ho.

Hem començat coneixent el Traç, que és el pas previ a dibuixar.

Material:

PAPER (Podíem escollir entre diferents tipus i mides: gruixut, prim, gran...) PINZELLS (També de diferents tipus) TINTA XINA NEGRA (Barrejada amb aigua. S’asseca molt r{pid) PAPER TRANSPARENT (Per “l’embolcall”)

Per fer aquesta pràctica havíem d’intentar calcar en el paper de la manera que volguéssim el que havia estat per nosaltres la setmana d’activitats extraordin{ries, o setmana fantàstica, com diuen molts.

Havíem de tenir en compte ser creatius i intentar que tot el que féssim tingués una representació de la setmana.



3

Per representar a través de l’eina el que sentim em d’anar a conèixer. Per això el primer que vaig fer abans de començar, va ser agafar un paper a part i fer diferents probes amb diferents pinzells, el vaig acabar utilitzant tant per davant com per darrere:

Les probes del full:

Diferents quantitats d’aigua: com més aigua hi posava obtenia una tonalitat més clara, per tant podia fer grisos diferents.

Diferents pinzells: Traç més gruixut o més prim i definit. També podia jugar amb les puntes obertes dels pinzells.

Diferents textures: Fent gests diferents amb la mà; puntejant amb el pinzell, prement més o menys fort, cargolant la punta, i també vaig provar de bufar la tinta per escampar-la.



4

Després de fer les probes, vaig començar a fer la meva representació:

Vaig intentar transmetre amb cada pinzellada el pensament de la setmana.

Per exemple, la part esquerra representa l’emoció creixen del primer dia, totes les pinzellades i les taques signifiquen els alt i baixos de la música, les flors són l’experiència i la m{ representa la petjada que ha deixat aquesta setmana.

Per acabar, vam haver d’embolicar-lo, de la manera que volguéssim. Jo vaig decidir no posar-li un embolcall perquè considero que no ho l’he de guardar, sinó que vull ensenyar-lo i compartir-lo.

Així que només vaig agafar el paper de probes i el vaig tallar de forma allargada.

Això ho vaig fer per subjectar el paper gran.

El paper de color vermell representa un toc d’alegria de la setmana fant{stica.

Finalment els vam penjar per l’aula.



5

Observacions:

A tots ens va costar molt no dibuixar elements, és a dir, no dibuixar un arbre per representar natupark, sinó intentar transmetre el que vam sentir allà, el record, la experiència que ens va quedar.

Hem utilitzat la pintura xina perquè s’asseca molt r{pid, i és idonia per treballar amb nens.

Hem experimentat i investigat amb els pinzells, ja que els hauríem de conèixer per saber com utilitzar-los.

També em pogut fer una lectura múltiple de les coses, no només amb la pintura sinó doblegant i fent altres coses amb els papers.



6

SEGONA PRÀCTICA

Dibuixar sense pensar una part d’una planta.

Material:

PAPER (De diferents mides) PINZELLS (També de diferents mides i gruix) TINTA XINA NEGRA (Diluïda amb aigua) PLANTA (Una branca amb fulles i una amb fruits)

Abans d’explicar aquesta pràctica primer parlaré del CONTE DEL XINO:

Hi havia una vegada un home que viatjava molt, a cada lloc que anava intentava saber qui era l’artista més important i reconegut per comprar-li un quadre.

Una dia, va aconseguir l’adreça d’un dels millors artistes de la ciutat. Així que hi va anar. Va trucar a la porta i el van obrir...

- Que em podria fer un quadre per abans de marxar? - ... - El necessito d’aquí 4 dies espero que pugui. - ... - Passaré demà a veure com li va.

Era una home de poques paraules, només mirava per la finestra.

Ve tornar l’endem{ i tampoc va obtenir resposta, l’home seguia mirant per la finestra. La escena es va anar repetint fins que ja havia arribat el dia de marxar a l’aeroport. L’home ja no tenia l’esperança d’aconseguir aquell quadre però just a l’últim moment, el Xino va deixar de mirar a la finestra... Va agafar una tela i amb mitja hora va fer un quadre fantàstic. Havia estat interioritzant per la finestra cada detall del que volia pintar.

Nosaltres en aquesta pràctica hem de fer de Xino.

1. Mirar (Observar cada detall de l’objecte.) 2. Entendre-la 3. Empapar-se d’ella 4. Deixar que el braç INTERPRETI

A part d’això havíem de tenir en compte :

NO COMPARAR

NO PENSAR

NO TENIR ESPECTATIVES



7

El primer pas doncs, és observar bé, per poder interioritzar cada part de la planta.

PLANTA 1



8

PLANTA 2



9

Aquests van ser els meus dibuixos després dels quatre processos:

El més gran i el de la seva dreta, són representacions de la primera planta, i el paper més allargat és de la segona.

Parts dels dibuixos que m’han agradat més:



10



11

Observacions:

La millor edat per treballar aquest tema amb els nens és des de P3 fins a P5, ja que se’ls ha d’educar l’habilitat motriu fina, amb els pinzells i abans amb els dits, des de petits.

Tot el procés l’hem fet en silenci durant un temps curt i amb música de fons, ja que és convenient crear un ambient de relaxació.

Amb aquesta pràctica els nens poden investigar amb els pinzells:

(Abans se’ls ha de fer entendre, quan s’ha d’investigar amb els pinzells i quan treballar, és important que ho tinguin clar.)

PAPER: La mida, el gruix, la forma (rectangular o rodó, petit o gran, vertical o horitzontal...). Nosaltres només em treballat amb un tipus de paper, però amb diferents superfícies pots obtenir resultats diferents. La mida del paper és important, pots veure la distribució que fa el nen en l’espai.

EINES: La fusió dels pinzells, les diferents mides i el gruix. Amb ells pots aconseguir diferents TEXTURES I TRASSOS (curts, llargs, corbes, rectes, punts, i ens donaran diferents densitats.) Com més densitat, menys aigua i més fosca és la pintura.

En una pintura abstracta o concreta no tothom té perquè interpretar el mateix, i moltes vegades justifiquem la pintura com a abstracta quan no la entenem. Teníem molta llibertat a l’hora de crear la pintura.



12

Després d’haver-nos centrat més a fons en la línea, i treballar sempre amb la tonalitat de grisos i el negra, vam afegir el color.

EL COLOR

El color, segons Isaac Newton, és una sensació que es produeix en resposta a una estimulació nerviosa de l’ull, causada per una longitud d’ona lluminosa. L’ull humà interpreta colors diferents depenent de les distàncies longitudinals.

Els objectes retornen la llum que no han absorbit, cap el seu entorn. El nostre camp visual interpreta aquestes radiacions electromagnètiques que l’entorn reflexa, com la paraula “COLOR”.

El color ens produeix moltes sensacions, sentiments, diferents estats d’ànim, ens transmet missatges, ens expressa valors, situacions i de fet, no existeix més enllà de la nostra percepció visual.

Les propietats del color són:

La claredat o lluminositat La tonalitat o matís La saturació o intensitat.

El color, és un aspecte molt important per treballar a l’escola amb els nens

TERCERA PRÀCTICA

Dictat d’emocions amb ceres de colors.

Material:

PAPER: Format uniforme, determinat. (Tots eren rectangulars i de petites dimensions.

EINES: La mà i les ceres o MÀ: Moviments molt important en aquesta pràctica, amb ella tresarem

les línees i ens expressarem en el paper. o CERES: Cal investigar com podem treballar amb ella; Traç llarg, prim... i

la utilització dels colors.

En 5 papers vam expressar cinc emocions diferents :

POR

RÀBIA

FRED

BENESTAR

EMOCIÓ (aquest últim sentiments ens l’havíem de inventat nosaltres mateixos)



13

QUARTA PRÀCTICA

Pintura digital

Material:

PAPER: Tres tipus de diferents dimensions; un paper gran, un de petit i tota la extensió de la taula amb un paper de més de 2 metres i mig de llargada.

PINTURA: És important saber de què està formada la pintura:

o PIGMENT. Vam utilitzar els 3 pigments base, els colors primaris: Magenta Ciant Groc

A partir d’aquests colors pots formar tots els altres, per exemple:

Lila i blau més fosc (Magenta + Cian) Taronja (Magenta + Groc) Verd (Cian + Groc)

o AGLUTINANT. L’aglutinant el podem fabricar nosaltres mateixos. En aquest cas, vam utilitzar farina, aigua i sal.

Procediment: Agafar la farina preferiblement de reposteria que té una millor textura, i posar en una olla per cada proporció de farina, tres proporcions d’aigua, i tres cullerades aproximades de sal perquè no es fermenti la barreja. Posar-ho tot junt en fred al foc i remenar. Segurament ens apareixeran grumolls, s’haur{ d’intentar que no s’enganxin al fons. Quan bulli per primera vegada, apagar el foc i triturar-ho tot.

o DISOLVENT



14

EINES PRIMERES: La mà (haurem de jugar amb la mà; plana, puny, dits...) amb la qual també aconseguirem les línees, i les texures. També podem fer reserves (Deixar un tall de paper a sobre la pintura, i seguir pintant a sobre. Després retirar-lo, obtenim una reserva.)

AGLUTINANT

PIGMENTS



15

Observacions:

És una pràctica, per experimentar i entrar en contacta amb els colors, ja que nosaltres mateixos ens els havíem de crear. El primer que havíem de fer era mollar el full amb una petita esponja, humitejar-lo una mica per posar després a sobre la pasta de farina, així podíem fer lliscar bé els dits i la mà. Quan ja teníem la pasta distribuïda per tot el paper, agaf{vem una mica de pigments amb un m{ i l’escamp{vem amb l’altra.

Ha sigut la pintura que més he gaudit, m’ha agradat haver de fer-me els colors, poder “dibuixar” amb les mans i els dits, ha sigut tota una descoberta. Cada vegada que provava coses noves, sentís curiositat, i no podia parar de jugar.

També vaig tenir moments de relaxació, gràcies als diferents moviments de la mà i el braç, la qual cosa també ajuda a millorar la motricitat fina.

Va ser molt important poder fer servir, al final de la classe, tota la extensió del paper gran, ja que m’havia sentit una mica reprimida amb els papers que vam utilitzar al principi. Això també és important a l’hora de fer-ho amb els nens, necessiten un gran espai per crear.

També és important que a l’hora de treballar això amb els nens, hi hagi uns punts de referència, ha d’haver un ordre:

-Un espai per treballar.

-Un espai per deixar les obres.

-Paper de diari a tot arreu.

-Basures

A partir d’aquesta pràctica em treballat textures, colors, línees, i crec que es poden fer molts altres temes.



16

Aquestes són les meves obres:

AMB TRES RESERVES



17

AMB UNA RESERVA



18



19

2. REFERENTS ARTÍSTICS

JUAN USLÉ:

Artista Espanyol que treballa amb les línees i els colors, sobretot amb el traç i el joc de línees. Les seves primeres obres tenen un estil abstracta expressionista, va guanyar el Premi Nobel d’Arts Pl{stiques del Ministeri de Cultura l’any 2002 en reconeixement a tota la seva trajectòria. Uslé ha sabut conciliar geometria i lírica.

En mirar els seus quadres l’espectador se sent lliure per mirar el mon de noves i diferents maneres.

Els elements principals que constitueixen els quadres d’en Juan Uslé són com es mostra en aquest quadre, les línees i els colors. Així com la forma i la textura també duen a terme aquestes dues tècniques és secundari, és a dir, depenen totalment del joc que fa l’artista entre la línea i el color.

PINK també utilitza molt els elements d’aquest artista



20

DUBUFFET:

Dubuffet va ser un pintor i escultor francès que va inventar l’Art Brut (art produït per no professionals que treballen sense normes estètiques, tals com l’art de dels presoners, pacients mentals i nens. Pretenia crear un art lliure de preocupacions intel·lectuals, fins i tot grotesques i cruels. Molts dels seus treballs van ser realitzats amb olis utilitzant teles reforçades amb materials com la sorra, el quitrà i la palla, formant així una inusual superfície amb textures. Des de 1962 les seves obres es limitaven molt amb colors primaris (vermell, negre, blanc i blau), després es va dedicar més a les escultures.



21

CALDER

Aquest artista va iniciar els seus experiments en el camp de l’abstracció, primer coma pintor i després com a escultor. Va rebre influències d’artistes abstractes europeus com Joan Miró i Jean Arp. Va experimentar també amb el MOVIMENT, tant amb la pintura (taques de colors que ens porten el dibuix a partir de línees corbes que ajuden a donar moviment, gràcies a la força i l’expressió de la línea) com amb l’escultura; va inventar dos models d’escultura: el Mòbil i l’Estable (Stabilé). Els Mòbils són estructures de formes orgàniques abstractes, i els Stabilés són immòbils i generalment tenen formes d’animals en to humorístic. Normalment les seves escultures són de pedra, fusta i bronze. Treballa molt també amb la LÍNEA i l’ESPAI. (Utilitza molt el filferro , que no és res més que una línea que la pots anar doblegant i modificant a l’espai.)

ESCULTURA

QUADRE Dibuix :

NATURALISTA IMAGINATIU



22

EUGENIA BALCELLS

FREQÜÈNCIES

LABERINT

RODA DE COLORS



23

3. DOCUMENTACIÓ DE TREBALLS D’INFANTS, REPORTATGES, ARTICLES I IMATGES PASSADES A CLASSE.

La natura, l’entorn, el cos... a tot arreu trobem línees;

LÍNEA I NATURA (la forma del arbres, d’una muntanya, de les pedres...)

LÍNEA I ENTORN (els terres, els edificis, tot el que ens envolta està trassat per línees)

LÍNEA I COS

LÍNEA I TACA



24

ESGRITURA ( Quan la pintura es duu a terme sobre diferents suports)

Hi ha diferents maneres de dibuixar:

Observació del natural: Quan dibuixem un objecte mentre l’estem observant, cadascú ho dibuixa des de el punt de vista en què vegi l’objecte.

Retentiva: Primer s’ensenya “l’objecte” o el que es vulgui dibuixar durant uns minuts i que tothom capti els detalls, i després es dibuixa.

Memòria: Dibuixar un objecte de memòria, és a dir, recordant per exemple una guitarra sense tenir-la davant.

Després de veure diferents dibuixos de nens he extret les observacions següents sobre com treballar les línees:

TRAÇ, RASTRE I LÍNEA: Els nens poden treballar la línea recta, millor amb pinzells gruixuts, així com amb tisores, tot i que els més petits és millor que ho facin estripant amb les mans i donant forma, RETALLAR és dibuixar.

GRAN TRAÇ I PETIT TRAÇ: Poden investigar el traç a través dels pinzells i també de les mans es clar, i treballar-ho amb les sanefes, en papers llargs. També ho poden fer escrivint el seu nom, això implica també una organització de l’espai, ja que han de controlar la grandària i treballar les proporcions.

INVENTAR JUGAR I GAUDIR: Diferents maneres de fer un dibuix

Fer un bodegó. Per exemple col·locar un conjunt de fruites que hagin anat fent durant altres dies, i agrupar-los en un únic format, aquí també entra l’organització de l’espai.

Dibuixar amb ceres. Després poden passar per sobre pintura aigualida amb una esponja i com que la cera repèl l’aigua, només queda pintat el fons del dibuix.

Fer-los dibuixar amb punta fina. No poden borrar, no es poden equivocar, en canvi amb llapis sí.

Observació d’una pedra molla i d’una seca. Poden veure la diferència de colors entre les dues i pintar-la amb llapis de colors, jugant amb les tonalitats que poden aconseguir amb la intensitat (pintant fort o fluix) Això els dóna la possibilitat de tenir recursos propis, per exemple borrar amb la goma per obtenir colors més clars.

RECURSOS

Un element que motiva el nen, és fer la FINESTRA: Retallar un rectangle en un paper.

El nen pot observar a través de la “finestreta” les parts del dibuix que hagi fet i escollir la part que més li agrada. Després pot retallar la part i guardar-la a la CAIXA DELS TRESORS. De la mateixa manera, pots buscar elements de la classe amb la finestra i dibuixar el que t’ha agradat més.



25

ARTICLES:

EL DIBUJO INFANTIL: TENDENCIAS Y PROBLEMAS EN LA INVESTIGACION SOBRE LA EXPRESION PLASTICA DE LOS ESCOLARS- Ricar

do Marín Viadel

Aquest article parla principalment sobre: Les línees d’investigació que hi ha sobre aquest tema, les teories, els autors i les troballes sobre la expressió plàstica dels infants.

Dels autors destaca psicòlegs com Alfred Vinet, pedagogs com Ovide Decroly, histroiadors i crítics d’art com Gombrich i Read i artistes com Picasso. Tots ells han declarat interès i admiració per el dibuix infantil.

De les diferents línees d’investigació comenta la importància del dibuix infantil com a font d’expressió pròpia del nen, així com de la seva peculiar manera de ser i de veure el món. Una de les investigacions és sobre els trets distintius i característics d’aquest llenguatge. Sobre això han extret diferents principis:

El principi d’aplicació múltiple: Una mateixa forma pot servir per representar moltes coses diferents.

El principi de la línea de base: Els personatge necessiten un punt explícit sobre el que situar-se. (L’adquireixen a partir dels 2 anys)

El principi de perpendicularitat: La relació entre un objecte i la base és preferentment perpendicular.

El Principi de la importància de la mida: Lo més important (emocionalment, funcionalment) és més gran que lo secundari.

El principi de l’imperatiu territorial: Cada element té un espai propi inamovible. El principi de la forma exemplar: De totes les representacions que hi pot haver

d’un objecte, dibuixaran la que millor descrigui les seves principals qualitats. El principi de simultaneïtat de diferents punts de vista: Cada part de la figura es

dibuixa d’acord amb el punt de vita que més s’aproximi a la forma exemplar. El principi dels raig X: Es dibuixa tot el que sigui necessari descriure

explícitament en la imatge.

També parla sobre els temes que més dibuixen els infants, les tres primeres són:

1. Figures humanes (2-9 anys) 2. Sol (s-9 anys) 3. Coches(2-3 anys), Casas (4-6 anys), Arbres (7-9 anys)

L’últim tema tractat, és sobre l’evolució del dibuix espontani del nen, que sempre és figuratiu i realista, s’adapta a la realitat, que és canviant. I també de les etapes evolutives del dibuix infantil.

M’ha agradat molt aquest article ja que hi ha molta informació que no m’hagués imaginat mai sobre els dibuixos dels nens, no sembla que hi hagi d’haver tantes coses amagades darrere els tendres gargots que fan els infants.



26

M’agradaria deixar les frases que més m’han cridat l’atenció, i les que considero més importants d’alguns dels articles de la revista Guix d’Infantil, ja que crec que transmeten molt millor la informació que vull donar. També he afegit els meus comentaris acompanyats de cites de la revista.

PARLEM DE...

EL MISSATGE CULTURAL DE L’INFANT A TRAVÉS DEL DIBUIX – Javier Abad

“Dibuixar és explicar i , al mateix temps, entendre”

Quan el nen dibuixa formula les seves pròpies preguntes sobre el món, i això fa tornar tangibles les idees que van sorgint derivades de les seves experiències.

La memòria del dibuix: “Fer memòria d’alguna cosa és evocar el que està absent. Per evocar, utilitzem símbols, i dibuixar és la interpretació simbòlica de la realitat.” “El dibuix és la memòria en paper per la contemplació i la comunicació.”

Dibuixar de memòria els permet aprendre, retenir i conservar el coneixement adquirit.

DEL PLAER MOTOR AL PLAER VISUAL – Angel Ruiz de Velasco

“Quan la criatura petita fa un moviment que deixa una empremta gràfica, la intenció inicial d’aquest gest no és pas la de contemplar el resultat visible que deixa l’empremta, sinó la sensació del moviment en si.”

Per entendre l’empremta que deixa el moviment, ens explica la situació de una gota de iogurt que cau sobre la taula que desperta la seva curiositat i es part de la seva quotidianitat. El nen experimenta amb la gota de iogurt, amb el dit li dona forma, l’escampa i la manipula, explorant i interactuant amb la conseqüència dels seus moviments. Primer no li presta atenció, però després s’interessa per la textura i el seu propi moviment.

“La repetició fa possible avançar les accions, desenvolupa la capacitat d’atenció i contribueix a ajustar-se de manera rítmica, tònica i emocional al món extern.”

Per comprobar que realment ell ha deixat les empremtes “en aquest cas hipotèticament del iogurt, vol repetir-ho.

“L’acció és una manera de pensar i de construir el coneixement, és una suma d’experiències que l’infant aprèn a fer anar i a utilitzar en aquells contextos en què les necessita.”

El paper de la persona adulta ha de ser, per tant, el de permetre, afavorir, observar, registrar i documentar aquestes accions espontànies del nen i reflexionar-hi per treure’n conclusions i atorgar-los un sentit.”

Mitjançant el dibuix, el nen comprèn, interpreta el món d’una nova manera.



27

EL DIBUIX INFANTIL I LA INFLUÈNCIA DE LA CULTURA VISUAL: TOTES LES IMATGES DEL MÓN CABEN EN UN DIBUIX – Alfredo Palacios

Aquest article parla sobre la poderosa influència que condiciona cada cop més els dibuixos dels infants. No és un fet negatiu, si es porta ben encarrilat pot ser beneficiós per el desenvolupament creatiu. En concret, parla de la influència de videojocs, series televisives i pel·lícules, que avui en dia ens envolten. Els nens creixent atents a l’entorn, i la imatge “és una eina comunicativa bàsica durant la infància i esdevé un mitjà fonamental de coneixement, al mateix temps que un mitjà d’expressió i comunicació. Per això és ideal que tingui un desenvolupament creatiu natural i espontani.

Els nens també són productors d’imatges, fabriquen el seu món i el desenvolupen a través del dibuix.



28

4. VALORACIÓ GLOBAL

Una vegada acabat aquest treball, m’he sentit molt orgullosa. He de dir, que en un principi, no pensava que podria aprendre tantes coses sobre els infants a través de les arts plàstiques, però ja he comprovat que sí.

El llenguatge plàstic és una altra font d’expressió, de comunicar-nos, i els infants l’utilitzen molt, i sobretot el gaudeixen. A través del dibuix, pots arribar a transmetre sensacions que amb les paraules no podries, i encara més amb les línees i els colors. He trobat molt més interessant .i he gaudit més aquest tema, potser perquè era més relaxat, o perquè pots expressar més coses i fer-te entendre millor o simplement perquè ja estic familiaritzada amb la plàstica.

Sincerament em sap molt greu que s’hagi acabat aquesta assignatura, era una classe per ser creatius i aprendre amb l’art, que sempre m’ha impressionat.

La part bona d’haver acabat l’assignatura és que ara em sento capaç, en part, de fer una classe amb nens i ensenyar-los a investigar, a fer servir les mans, pinzells a intentar despertar-los la creativitat, a compartir i gaudir amb ells la pintura, el fang, el paper... i veure com donen fruit les experiències de classe.

En definitiva, trec una conclusió molt positiva d’aquest treball, crec que he fet una bona feina i que he assolit els objectius marcats d’aquesta aventura per l’educació visual i plàstica amb el quadern de viatge.

5. BIBLIOGRAFIA

Principalment recursos de l’aula.

http://www.fotonostra.com/grafico

http://www.google.com

http://www.flickr.com

http://www.wikipedia.com

http://www.fotonostra.com/grafico

http://www.google.com/

http://www.flickr.com/

http://www.wikipedia.com/

Qv2 Linea-color

Technology

Transcript of Qv2 Linea-color